Ajustar les polítiques socials, ambientals i de salut a la realitat de cadascun dels nostres municipis. Si et truquem, digues que sí. La teva participació és clau. Girostudi, el gir que impulsa la nostra salut.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu al 92.7 FM, a les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio, la gironina. Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Esvall.
Avui és dimarts 24 de febrer del 2026 i avui seguim pendents de l'estat de la persona sense llar que va rebre una pallissa aquest cap de setmana. Continua en estat greu dins l'estabilitat, però es manté el mateix ronron a la ciutat de Girona davant aquest episodi. Tots aquests discursos d'odi que tensen constantment les costures de la societat han estat motiu de tot això? O una conseqüència més de culpar les persones més vulnerables de la nostra societat?
El que queda clar és que hi ha una persona a l'hospital malferida, un argument detingut i només espero, com gairebé tothom que té dos dits de front, que acabi empresonat i no quedi en anècdota. Que la mala maró que sempre comentem a vegades també acaba així.
oficialment la persona que controla els botons d'aquesta casa, oficiosament la persona que gairebé mana més en aquest carrer Jaume, el mes número 15 de Girona Arnau Vila i Elvira, bon dia i bona hora tingui vostè. Molt bon dia a tots i tots, com esteu? Com anem? Home, bé, de dimarts avançant aquesta setmana, aquest dia 24 i escolta'm, ja tenim el trimestre a finiqueta, quasi bé. Sí, sí, és ben bé que... Més de març, però vaja, passa volant això, eh? Encara queden uns dies, però bueno, ja ho trobaríem en qualsevol cas. És curiós, perquè quan anaves a dir dimarts em pensava que era dimecres.
Jo ja no sé a quins dies estic. Sí, sí, és que els dies passen volant, a més a més amb aquestes temperatures altes que sembla primavera, però resulta que la setmana que ve torna les pluges i, escolta, fa una mica trossat, eh? No notes més fatiga ara aquests dies que sembla que estigui... que entre que fa fred, fa calor, fa... No, intentem portar-ho bé. Perquè jo avui he dormit 9 hores, allò que dius, ostres, hauria d'arribar radiant i platòric aquí...
Estic a mig gas, eh? És que de vegades quan es descansa més és quan estàs acostumat allò a estar molt relaxat i la cosa costa arrencar després, eh? És ben bé que quan dorms poc, per què dorms poc? Quan dorms molt, per què dorms molt? I al final, mira, en la mesura està la virtut, senyor Vila. Exactament, exactament.
Que això a vegades vostè també ho diu. En qualsevol cas, precisament sobre mesures, parlarem d'aquí uns instants. Una mesura per intentar mesurar una miqueta el pols de tot plegat seria el giroestudi, que el comentarem d'aquí uns instants amb el bo del Pau Batlle. També seguirem avui parlant, en aquest cas, d'una biblioteca humana. No sé si saps què és exactament, Arnau Vila. Jo no ho sé.
Una biblioteca plena de persones? No en tinc ni idea. No? Ja m'ho explicaran. Ja m'ho explicaran que per alguna cosa... Home, jo comptava que les biblioteques eren humanes. A partir d'aquí... Bueno, no ho sé, que ens ho expliquis. Sí, millor que sí, millor que sí. La Núria, que és la tècnica d'Educació Global i Pau de la coordinadora d'ONGs, i també el doctor Josep Maria Sirvent, que passarà també al final del programa. Avui estem molt saludables en general, eh? Sí, sí.
El doctor que també escriptor, podríem dir-li, eh? De llibres. Polifacet malomen de la vida en general, el doctor Josep Maria Sirvent, que passarà d'aquí una estoneta també a acompanyar-nos. En qualsevol cas, Arnau Vila, si et sembla, passen 9 minuts del punt de les 11 del matí. Ens hi posem.
I aquest mes de febrer dona el tret de sortida al Giroestudi, una recerca pionera en salut pública que mobilitzarà 18 municipis gironins i que vol captar també prop de 4.000 persones d'entre 16 i 79 anys. Es tracta d'un cohort digital que durant 10 anys analitzarà determinats, en aquest cas, determinants socials, ambientals i també de salut per disposar per primera vegada de dades de quilòmetre zero ajustades a la realitat dels municipis gironins.
Per parlar-ne, ens acompanya avui en Pau Ballella, ell és coordinador del Giroestudi, aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora, Pau. Bon dia i bona hora. Aviam, anem per parts. És que jo ho he explicat d'aquella manera, també, eh? No, no, com has explicat molt bé. Bueno, ostres, allà penso la primera pregunta. Què és exactament el Giroestudi?
No, no, ho has explicat molt bé. El Giroestudi és un projecte de recerca liderat per DipSalut i la Diputació de Girona en col·laboració amb tots els grups de recerca de Girona, l'Institut de Recerca Biomèdica, l'Institut de Recerca d'Atenció Primària Lidiab-Jordigol, amb els centres d'atenció hospitalària, el Trueta, l'Atenció Primària...
amb la universitat, o sigui, hem aconseguit fer un pull de tots els que ens preocupa la salut de la població per engegar, per tenir el que has dit molt bé, dades quilòmetre zero. Per què? Fins ara, quan prenem decisions sobre política pública, en temes de salut pública,
Doncs ens hem d'enfiar dades que ens envia la Unió Europea o l'estat espanyol o bé el govern de la Generalitat, que tots sabem que tots estan molt lluny. I a Barcelona hi ha 5 milions d'habitants, aquí som 750-800 i preocupem poc. I llavors com que preocupem poc, les dades venen d'on venen.
Clar, és que és el que t'anava a dir, al final jo que sé que a l'Unió Europea et passi que està molt bé, la relació de dades de salut d'Estocolm està molt bé, però és a Estocolm. Exacte, no ens serveixen gaire. Llavors el tema és que fins ara, sí, és veritat som europeus, sí, és veritat som catalans, sí, és veritat som membres de l'estat espanyol, però hi ha diferències.
i aquestes diferències fins ara han anat passant com desapercebudes i tot era un bot groc i ara ja estem amb el que en diem la medicina de precisió la genòmica i tot això doncs amb la salut pública podríem fer igual ara ja ens estudien cos per cos ens estudien a cada una ens fan el nostre perfil genètic però amb les poblacions això no ho hem fet doncs ara ens proposem fer això ens proposem fer un estudi més detallat de la nostra realitat gironina de les nostres comarques, comarca per comarca
De manera que sapiguem exactament què passa a cada comarca. I a partir del que passa a cada comarca, per tant, el detall de què passa, després puguem fer polítiques més assustades a la realitat. Igual que amb tu, si vas al metge no et donaran el mateix medicament que qualsevol altre. O sigui, et prescriuran el que tu necessites. Doncs, si fem estudis més quilòmetre zero, podrem donar a cada territori també la política que més necessita. Aquesta és la idea.
És el que et anava a dir, tot aquest recull de dades al final cristal·litzen en això, en poder ser més específics. Exacte, al final és ser més eficaços i més eficients, és gastar el diner públic de forma més focalitzada, més orientada al que passa a cada realitat de cada comarca. I això, amb una cosa que a més a més és molt pionera,
que és que ho fem de la mà dels que fem política pública i els que estan en el sistema de salut. És a dir, el trueta, atenció primària... I això no ho havíem fet mai. Una de les virtuts que teníem amb això és que ens hem posat tots d'acord per primera vegada per fer un estudi que el mateix estudi ens serveixi a tots a l'hora. Clar.
Llavors això és fantàstic, perquè fins ara els que feien recerca biomèdica, feien recerca biomèdica. Els que feien recerca de salut pública, feien recerca de salut pública. Els que volien dades d'una altra i cada u s'espavilava. Ara no, per primera vegada ens vam posar d'acord tots fa 4 o 5 anyets i ens van dir, escolta, i si ho féssim junts i a més a més ens intercanviéssim dades i les dades dels hospitals ens serveixin de fer per política pública i les dades del carrer també us serveixin als hospitals per preveure coses o atenció primària.
I vam dir, ostres, podem provar-ho. I això és el giroestudi també. El giroestudi també és l'esforç de totes les institucions per unir esforços i per mirar una salut 360. Per tant, ara ja no mirarem només la patologia, sinó que mirarem d'on ve la salut, d'on, això que em deies, els determinants socials i ambientals.
Clar, jo el que veig, Pau, és que al final, cada vegada més, el treball en xarxa és més important. Totalment. Em sembla que diuen els àrabs, si vols anar lluny, ves acompanyat, si vols anar ràpid, ves sol. Llavors, nosaltres volem anar lluny, són 10 anys, i volem anar acompanyats. I llavors, què més que bones aliances que la gent del territori, gent que s'estima la gent, gent que ens estimem al territori en vivim, no?
Els que remenem estadístiques sabem que al final la mostra és molt important. Moltíssim. Poder delimitar realment tot això que estem comentant, ho dic perquè vosaltres, per exemple, heu agafat 18 municipis, dos per comarques, si no m'equivoco. Bueno, hi ha una mica de cada, però en general dos, sí. Al final això el que et dona és que també puguis ser el màxim de fidel possible.
Exacte, perquè al final no podem anar a tot arreu, també tenim recursos limitats i, per tant, no. L'ideal què seria? Seria agafar gent de tot arreu, però això econòmicament tampoc és viable. Llavors, les coses han de ser ben fetes però factibles. Llavors, dintre del marc de fer-les ben fetes hi han de ser factibles i sostenibles, perquè el que no podem fer és allò típic de l'admissió pública que comença coses i llavors no les sap fer. No les sap mantenir perquè, ai, les vam arrencar i se'ns ha acabat el pressupost. No, això no pot ser. Hem de fer una cosa que sigui ben feta
pràctica i sostenible en el temps i això era ens vam posar d'acord amb la universitat i vam fer tot un estudi molt profund de quina seria la millor manera per mostrejar el territori i de fet amb un grup de recerca vam fer tot un projecte de recerca i a partir d'aquí va sortir aquest resultat vam tenir aquests 18 municipis que són els que més bé representen tota la diversitat de cada comarca i del territori en global
Aquí al Gironès, per exemple, si no m'equivoco, Girona i Bescanó. Girona i Bescanó. Girona representa bé una part de la comarca, però no tota, i per tant Girona també s'autorepresenta ella mateixa, i a Bescanó li hem afegit la cellera també, perquè acabin de representar una mica més bé la comarca. Per tant, el Gironès quedarà més representat també per Bescanó i la cellera. Jo el que veig és que necessitareu prop de 4.000 persones
Primer de tot, anem per parts, més enllà de tot, com se seleccionaran aquestes persones? Ràpid està dit, 4.000, sí. La selecció d'aquestes persones, bàsicament, han de complir uns criteris d'inclusió, el que en diem persones que puguin respondre, que coneguin l'idioma, que tinguin...
els estratifiquem per sexe i edat, és a dir, que han de ser representats dels dos sexes i també dels grups d'edat, que els recollim des dels 16 als 79, per tant, hi ha d'haver gent representada de tots els grups, i llavors han de tenir, per exemple, no patir malalties cròniques greus o coses d'aquestes que llavors no els impossibilitï participar. En principi,
S'inclou gairebé tothom, d'acord? I dintre d'aquests pobles la tria és a l'atzar, és a dir, es agafa una llista, es va trucant i pum, pum, pum, i el primer que agafa el telèfon, tu ets un noi de 16 anys que diu, sí, ah, però escolta, t'interessaria? Ah, sí, doncs vinga, ja, fitxat, no? I vinc la següent, ara anem a les dones de 16. Tu ets una noia de 16-18? Sí, ah, doncs escolta, t'interessa? Pam, doncs vinga, fitxada, d'acord? I llavors anem omplint, anem omplint les caselles i...
I quan estan totes plenes, ja tenim aquella comarca coberta, i llavors ja ens anem a una altra comarca. Què implica, per no espantar la gent, què implica participar-hi, per exemple? Mira, participar-hi implica un primer esforç, això està clar, que és...
Donar el teu temps i venir a fer una entrevista presencial. Aquesta és la part més feixuga, potser. Perquè has de venir. T'hem de poder entrevistar, t'hem de poder veure, perquè ens has de firmar els consentiments. Has de dir, sí, estic d'acord en participar. I això ho hem de fer amb un paper. Encara, malauradament, a vegades... Tot té el seu procediment. Sí, i llavors hem de fer els consentiments. I a sobre...
Hi ha una cosa que no podem fer d'una altra manera és que hem de prendre mesures antropomètiques, hem de mirar l'alçada, el pes, hem de mirar la pressió arterial, tota una sèrie de coses que només es poden fer físicament. A més a més, com que això ja he dit que ho fem amb conjugació amb la recerca biomèdica, a més a més et demanarem que...
de forma supergenerosa ens ofereixis mostres biològiques. Et demanarem una mica d'ungles, una mica de cabells, i al cap d'uns dies et demanarem que vagis al teu metge, al teu centre d'atenció primària, perdó, i allà hi portis sang, orina, femta, i, bueno, perdó, hi portis orina i femta, perquè et donarem uns pots perquè la guardis, i el dia que hi portis et traurem una mica de sang. I amb tot això ho guardarem i creem un biobanc.
Un biobanc que guardarem en el grup del centre de l'IDIGI, l'Institut de Recerca Biomèdica de Girona, que tenim uns biobancs fantàstics, i allà guardarem totes aquestes mostres per fer recerca a posteriori. Un cop això, per tant, tu vas a fer l'entrevista, vas un segon dia a treure't sang, i en principi,
ja només hauràs d'estar pendent del mòbil. Perquè l'acord és digital. I aquesta és una gran virtut que té l'acord. A partir d'aquell moment, nosaltres interactuarem amb tu a través del mòbil. I, de tant en tant, t'enviarem un qüestionari. Direm, mira, escolta, sobre un tema d'alimentació. I aquell mes ens contestaràs la teva alimentació. Ara, el mes que ve, escolta, temes d'activitat física. I ens diràs si et mous, si no et mous, si vas amb bicicleta, si vas a peu, com vas a treballar...
Un altre mòdul demanarem on vius, si vius en un pis, en una casa, quants metres quadrats, si tens finestres, si no tens finestres, si tens calefacció, coses d'aquest tipus. I anirem repassant, sempre amb el mòbil, petits qüestionaris que tu podràs respondre el dia que tu vulguis, l'hora que tu vulguis, amb el temps que tu vulguis, de manera que tu...
vas fent un dissabte a la tarda després de fer la migdia t'aixeques inspirat i dius ara vaig a respondre aquells del giroestudi és que jo el que veig i de fet ho apuntaven informacions és que es calcula que el 80% de la salut depèn de factors externs al sistema sanitari és a dir per entendre'ns per exemple estem parlant de la qualitat de l'aire que pots tenir a la teva zona parlem per exemple dels teus hàbits de si són amb activitat física o sense estem parlant d'això
Estem parlant d'això i hi havia un investigador que m'hi agradava molt perquè deia que era més important el teu codi postal que el teu codi genètic. Carai. I això és així, no? És a dir, digue'm on vius, digue'm en quin barri vius, de gent de la ciutat o de quin poble vius i jo sé més de la teva salut d'això que no pas si tinc tot el teu codi genètic. Ah.
Puc predir més quins estils de vida tindràs, puc predir més quines malalties no transmissibles tindràs, i fins i tot de què acabaràs morint. Només hi piquen el codi postal. Llavors això és molt rellevant, perquè al final, és el que diem, les condicions de vida són el que determinen la salut de la gent.
perquè ens entenguem. Una persona que viu amb unes condicions precàries tota la vida, a la qual menja precàriament, té fred a les nits o la casa és humida i no es pot escalfar, etcètera, aquesta persona és evident que acabarà tenint més mala salut, perquè està exposada a condicions ambientals pitjors. I fins i tot amb el tema d'alimentari. És a dir, no totes les persones...
tenen el mateix dret d'accedir, o tenen el dret, sí, però no tenen la mateixa capacitat d'accedir, per exemple, a la mateixa qualitat dels aliments. Llavors hi ha gent que menja el que pot pagar-se, malauradament, i és besòfia, perquè sabem que actualment la cadena alimentària està ple de menjar que no són nutrients, sinó que són tapabocas o omplestòmacs, però que generalment una dieta sana i equilibrada també depèn del codi postal.
Clar, Pau, jo volia preguntar-te, i és... Entenc que és un projecte de llarga mirada, és a dir, de 10 anys. Correcte. Vaja, vull dir, no sou pas aliens a tota la realitat tecnològica que estem vivint. No sé si això, per exemple, a vosaltres us afecta a nivell de metodologia. Ho dic pendents una mica del que pot significar, per exemple, la intel·ligència artificial d'aquí a un any. Sí, sí, això és... Bé, hem d'estar pendents d'això, eh?
Hem d'estar pendents de l'evolució tecnològica dels mòbils, per exemple els terminals mòbils com evolucionaran, perquè tot això pot avançar moltíssim. És evident que la IA en breu ens donarà un cop de mà i ens ajudarà moltíssim. També el Big Data, fins ara el Big Data tothom en parla, però el Big Data és poc real encara. Sí, sí, hi ha milions de dades, però ningú sap on són, i com accedir-hi, i com les treus, i això encara se'n parla molt, però...
però no és una realitat. Però sí, realment, durant aquests 10 anys haurem d'estar molt pendents d'això. I són 10 anys perquè, fixeu-vos, els canvis socials i les realitats socials canvien lentament en el temps, s'ha d'anar monitorant. Últimament ha estat molt efervescent tot.
sí, els canvis són molt ràpids a vegades llavors són canvis sobtats però en general les societats tenen evolucions suaus i van fent i per això és important que quan fem aquesta foto de l'evolució de la salut dels gironins i les gironines la puguem anar monitorant com a mínim durant 10 anys llavors això és el que ens donarà les pistes de com van generant-se els canvis
El procés d'anàlisi, vull dir, es farà en paral·lel conforme anem monitorant o és quelcom que seran o no, centrem esforços primer de tot en una recepció de dades correcta i eficient i a partir d'aquí ja ho treballarem? La idea és que hem treballat de forma prou acurada perquè l'intenció sigui que quan tanquem una comarca, al cap de poc temps, això vol dir uns mesos o potser fins i tot un any, a aquella comarca ja puguem explotar les dades i podem dir què passa en aquella comarca.
Un descriptiu, el que en diem, un descriptiu. Per tant, en principi, la idea seria tancar comarca i al cap d'uns mesos tenir un descriptiu i explicar què passa allà. No els motius ni les causes, però sí el què passa. I anar fent així a tot el territori. Alguna idea seria que en un parell d'anys o tres que cada comarca tingui el seu informe de l'estat de salut i, en global, el de la demarcació de Girona, no?
Això, anem a cristal·litzar-ho, és a dir, vosaltres, a través d'aquest informe, per exemple, vull dir, un govern municipal pot dir, doncs, mira, jo el que hauria de fer és prescriure més esport i impulsar les polítiques, per exemple, d'activitat física? Correcte, aquesta és la idea. La idea és, quan nosaltres tinguem dades, per exemple, d'obesitat juvenil, o a nivell d'activitat física amb famílies, o veiem, per exemple, si la gent gran manifesta les entrevistes que no té prou...
serveis per una efectivitat física, perquè nosaltres puguem dir, nois, en aquesta comarca la gent ens diu que aquí passen coses, no? És a dir, l'idea, justament, quan tu saps què passa al teu territori, pots prendre mesures sobre el que passa. Per tant, sí, sí, això s'ha de poder concretar en mesures concretes, és a dir, nosaltres haurem de poder parlar amb els alcaldes o anar al Consell d'Alcades a cada Consell Comarcal i dir-los, nois, això és el que us passa a vosaltres, no? O, per exemple, podrem dir, senyors, la gent...
ens diu que no té accés al verd és a dir que sí, sí, però els carrers estan plens d'asfalt i plens de voreres però no hi ha ni un arbre o per exemple que les diu que quan surten a passejar no hi ha cap banc per prendre l'ombra a l'estiu o que no hi ha serveis d'algun tipus per tant
En principi, la lògica és, nosaltres recollim dades per descriure la realitat i nosaltres hem de fer polítiques per ajustar-nos a aquesta realitat. Aquesta és la lògica. I si no aconseguim això, malament, eh? Hauríem d'aconseguir això. Què us agradaria el 2036, que és quan tot això acabi? El 2036 ens agradaria que ens diguessin que tenim 10 anys més.
I que la cohort ja no en té 10 sinó que té un futur de 20. Perquè llavors ens convertiríem en una cohort de 20 anys i això tindria valor internacional. I això el que estem fent és molt potent i amb això ja ens estan vingut a buscar, ja ens hem presentat a 5 pòsits europeus, grups de recerca de Girona i de fora Girona ens han vingut a buscar només pel plantejament per fer recerca europea.
apropada al territori, i per tant això també permet atreure fons de recerca europeus al territori, i som gent del territori amb valor afegit, amb coneixement afegit, científics, estudiants, doctorats, recerca aplicada, que a través d'aquest projecte atrevessem aquí. Què passaria si el 35 ens donessin 10 anys més? Doncs que això seria l'hòstia. Perquè, primer, si ens donen 10 anys més, vol dir que el que hem fet ho hem fet bé, perquè si no ho has fet bé no et deixen repetir.
i si ho hem fet bé i ens deixen repetir i tenim 10 anys més, això seria fenomenal, perquè ens convertiríem en una de les quarts més importants d'Europa. I de fet teniu web pròpia i tot, eh? Tenim web pròpia, bueno, perquè... Prenda seriosament, Arnau, a la gent que té web pròpia. Actualment, si no tens web, estàs mort. Això és com no tenir app, també tenim app. No tenim una app. Clar, tenim... Clar, tenim de tot, tenim de tot. I per què tenim una app? Perquè la gent se l'ha de descarregar per donar-se d'alta i per poder contestar els qüestionaris, perquè, clar, nosaltres interactuem a través de l'app.
Doncs mira, escolta, girostudi.cat, o a l'APP, o truqueu, vull dir, això ja és cosa de cadascun, o que us truquin. I tant, i tothom que vulgui afegir-se de forma voluntària també pot fer-ho. També ho pot fer. Els que siguin voluntàries no els farem anar a treure sang i això perquè no seria possible, però podran contestar tots els qüestionaris i això ens anirà superbé perquè podrem contrastar i podrem fer moltes coses amb la gent que voluntàriament sí participa.
Doncs vinga, va, marxa al giroestudi, no us adormiu, que és molt gironi això de deixar les coses per l'últim dia, no us espereu el 2036, comenceu ara, si de cas, que queden 10 anys per davant. Perfecte. Pau Batlle, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i que vagi molt i molt bé aquest giroestudi. Molt bé, va, gràcies.
Arriba el GiroStudy, un projecte innovador de la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya que impulsa una nova manera de fer salut pública de proximitat. Hi participaran unes 4.000 persones de 18 municipis gironins d'entre 16 i 79 anys. I les dades que obtindrem ens permetran ajustar les polítiques socials, ambientals i de salut a la realitat de cadascun dels nostres municipis. Si et truquem, digues que sí. La teva participació és clau.
GiroStudy, el gir que impulsa la nostra salut. Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
Vols descobrir les noves veus de la lírica catalana? Vine a la quarta edició del concurs de Joves Cantants, l'espai en què el talent emergent de l'òpera pren el protagonisme. Vine el dissabte 7 de març a l'Auditori Via D de la Casa de Cultura de Girona, amb entrada gratuïta.
I aquest any, amb una novetat, el Premi del Públic. Vine, escolta, emociona't i vota la teva actuació preferida. L'endemà, el diumenge 8 de març, al Centre Cultural La Mercè, lliurement de premis i recital amb els guanyadors i guanyadores. No t'ho perdis. Viu la música, viu el talent, viu el concurs de joves cantants de Girona. I recorda...
Aquest any podràs votar i convertir-te en jurat en el Premi del Públic. Organitzen els Amics de l'Òpera de Girona i l'Associació Catalana de Professors de Can.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvai. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I arribem al punt, de dos quarts de dotze del matí, passa un minut, ens acostem ja a la nostra particular agenda, aviam què tenim per aquesta setmana, i és que avui, ho hem comentat al principi del programa, tenim una biblioteca humana, no ens ho perdem aquest dijous, i m'encantaria que m'ho expliqués la Núria Quadrat, que ella és tècnica d'Educació Global i Pau, de la coordinadora d'ONGS Solidàries, aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora, Núria.
Hola, molt bon dia. Explica'ns això perquè ens ha deixat luquíssims aquí a Biblioteca Humana. Biblioteca Humana és una biblioteca que els llibres, en lloc de ser físics i de paper, són persones i les històries que t'expliquen els llibres són històries personals d'aquestes persones. I això, si no m'equivoco, organitzeu aquest dijous a la tarda la Biblioteca Pública de Carles Raola, aquí a Girona.
Exacte, ho fem a l'espai de la cafeteria, que queda com ambientat amb sofàs, catifes, coixins i que quedi un espai relaxat i acollidor. I la idea és que cadascun dels llibres, és a dir, cadascun dels testimonis, parla directament a un sol lector o lectora, perquè tu quan agafes un llibre llegeixes tota sola. Doncs la idea és aquesta mateixa, llavors es posen un a un...
i durant 10 o 12 minuts l'actor o la lectora escolta el que té el llibre per explicar-li. Quin tipus d'històries podem escoltar o podem llegir, més ben dit? Doncs en aquest cas són totes d'històries sobre drets vulnerats,
i discriminacions que han patit els diferents llibres, perquè s'emmarca dins del mes de març, que és contra la discriminació. I tenim un llibre, per exemple, que parla de l'experiència d'una mutilació genital femenina. Tenim un altre llibre que parla de què vol dir ser diferent quan ets una nena o un nen petit,
hi tens una discapacitat intel·lectual, les dificultats per fer amics i amigues. També hi ha algun altre llibre que parla més de temes de salut. Tenim un llibre que ve de fora i que en aquest cas el llibre és en castellà, la lectura, i aquest llibre en llengua castellana parla de què vol dir ser una persona refugiada que veu amenaçada la seva vida per defensar el territori.
Tenim un llibre de l'Iran, d'una refugiada de l'Iran que explica com és aquest país, que només l'escoltem o el veiem per la televisió però desconeixem la riquesa que hi ha dins. Tenim algun altre llibre que parla de sense llarisme, que vol dir dormir al carrer i com se'n pot sortir una persona de dormir al carrer. O tenim un llibre també d'una noia jove que ha decidit posar-se el vel,
i que explica una mica com l'ha canviat la mirada de la gent del seu entorn en el moment que ha decidit posar-se un vel. Per exemple, són així una mica els llibres que tenim i els idiomes són català i castellà. És més impactant llegir-ho o, en aquest cas, escoltar-ho que llegir-ho?
La part que s'escolti és que normalment nosaltres quan anem a buscar un llibre agafem aquells llibres que ens agrada llegir, d'aventures, de ficció, novel·les romàntiques, i si nosaltres com a coordinadora d'ONGES fem una...
una sessió, una ponència o algun acte, potser no tothom vindrà a un acte que parli de racisme o que parli de discapacitat o sense llarisme, però en el format de Biblioteca Humana, que són només deu minuts i tens un testimoni real que t'explica des del seu punt de vista, la seva vivència, totes aquestes coses, doncs ens permet una sensibilització i una manera de donar a conèixer tot el que passa al nostre entorn, però que no en som conscients, a gent que no hagués vingut mai, no?
Això ho tindrem aquest dijous, si no m'equivoco, a quina hora? Aquest dijous a dos quarts de sis a la Carles Rahola i fins cap a les vuit del vespre. És la tercera edició i cada vegada tenim més gent que vol fer de llibre i més gent que ve llegit. I a més, si no m'equivoco, tindreu un acte final a Barcelona pròximament, però això és una altra història, potser. Sí, tot forma part de tots els treballs que es fan en prou de la convivència i la pau a Catalunya.
i qui vulgui pot venir a fer uns tallers gratuïts també a Barcelona dissabte, muntem un autobús que surt a les 8 del matí d'aquí de Girona i durant tot el dissabte matí i tarda es trobaran gent de tot Catalunya per parlar de convivència, antiracisme i pau al Fòrum Català per la Pau de Barcelona. Doncs Biblioteca Humana, la Carles Raola aquest dijous a la tarda. Núria, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i que estigui ben plena la Biblioteca Humana.
Això esperem. Moltes gràcies a vosaltres.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona... Podràs cosar-me per parlar, potser de coses sense ser, que em faran mal.
Si sóc extra ni sense fons, o simplement sóc diferent, digue'm-ho tu. No sóc rous, però consistents, jo crec que no ens coneixem, faig casa al cel. Els teus útils claus, que em fan pensar com sortiré,
de la foscor pot passar el temps i anar perdent la timidesa del principi que ho puc ser jo he vist mirats que es van cansant a poc a poc dels meus consells a mi mateix
Se n'ha refletit un gran camí, sense el final que és el festiu. M'han fabricat els teus ulls claus, reflectint la solitud que he recobert.
Despullant els colors parlarem de foscors. Obrirem un camí sense oblidar els teus ulls glaucs, els teus ulls glaucs.
Els teus ulls blaus. Passa el temps, no canviïs el color dels teus ulls blaus.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM.
La teva ràdio, la Gironina. Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la Gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Fins demà!
I encarem ja a la recta final d'aquests quatre rius i ho fem avui parlant de salut, temps de salut, avui amb el doctor Josep Maria Sirvent, aquí ja aprofito per donar la benvinguda i ben tornat, bon dia i bona hora. Què tal, bon dia, com esteu? Bé, home, bé, nosaltres sempre contents que passi. Amb aquest temps que fa és...
S'alegra ja, eh? Comencem la primavera. De fet, sempre que passa el carnestoltes, comença a brillar el sol. Sí. Aquell cop de setmana és horrible, perquè plou, fa ben o qualsevol cosa, però després ja... Ja està. La cosa es posa en ordre. Podem seguir passejant i tota la pesca. Avui ens porta un tema molt i molt bo, una bona notícia, que és...
si em permet llegir el titular, 6 de cada 10 gironins sobreviuen al càncer. Efectivament, és així. Mira, això és, com ja estem fent darrerament, és comentar un article de diari, interpretar aquelles coses que surten allà, i que potser la gent no sé si arriba correctament, perquè hi ha molts gràfics, moltes dades, i la gent no li agrada això. I a vegades són titulars molt sensacionalistes. Però aquest sent positiu, que...
Ho trobo molt bé, no? És de la Laura Tixidor, aquí en el diari de Girona, no? I parla en positiu, que és el que hem de fer sempre. No parlar de mortalitat, sinó parlar de supervivència. Quan el percentatge és més alt a la supervivència que la mortalitat.
I el periodisme, jo no he de donar lliçons al periodisme, però té la tendència a fer aquest aspecte negatiu, que porta a atraure la gent, però ja em diràs, no llegeix la notícia perquè tot són dades dolentes o negatives. Bé, doncs efectivament, el dia 4 de febrer,
d'aquest any i de tots els anys és el dia mundial del càncer i llavors jo vaig trobar aquesta notícia molt adient per explicar-la avui aquí i la pregunta que ens hem de fer és per què interpretem que hi ha una millora de la supervivència per això aquest titular i la pregunta que ens hem de fer és
Per què és degut això, no? Per què augmenta la supervivència del càncer? Jo crec, la meva visió com a públic objectiu, ciutadà normal, jo crec que s'ha treballat moltíssim en la prevenció. Correcte. Que és el primer remei de tot. Sí, jo t'hi afegeixo, a més a més, els mètodes diagnòstics, que han millorat moltíssim,
O sigui, quan tu fas una campanya de prevenció has de tenir un test, unes proves que realment siguin eficaces per diagnosticar i per detectar. Però després, quan ja la sospita, també si tens una prova diagnòstica molt acurada, amb facilitat pots determinar quin tipus de tumor és i...
d'aquí es desprèn un tractament personalitzat que s'ha millorat moltíssim en els últims anys. Vull dir, tenim uns serveis d'oncologia extraordinaris a la salut pública que podem estar orgullosos d'això. I després...
Ja els hem dit, el diagnòstic precoç, les millores en el tractament, la prevenció, que has comentat tu, i després la millora aquesta del sistema sanitari, és perquè tota l'oncologia està ordenada amb els instituts d'oncologia aquí a Catalunya.
amb un funcionament extraordinari en dono a fer. Vull dir que... Des de fa anys s'ha treballat moltíssim també en aquesta prevenció, en aquest diagnòstic i també en aquest tractament. Sí, sobretot són segons tipus de tumor. Hi ha tumors que es poden fer una...
un screening poblacional. Aquí està, per exemple, el càncer de pròstata, que tu fas a partir dels 50 anys un anàlisi de la PSA i veus que si està aixecada has de començar un procediment diagnòstic. L'altre és el de la neoplàsia de mama. A la neo de mama hi ha la palpació, hi ha la mamografia, són tot campanyes extraordinàries que...
estan així plantejades perquè vivim en un món desenvolupat perquè vivim a Catalunya hauríem d'estar orgullosos perquè aquest és un avantatge molt important i després el càncer de còlon amb la detecció de la sang enfemta que es fa a partir de certa edat i tal i es vehiculitza per mitjançant les farmàcies que és tota una xarxa de
screening poblacional, i que això adelanta el diagnòstic, adelanta les proves d'endoscòpia, i després, si et diagnostiquen un càncer, entres en una xarxa, diríem, oncològica, de tractament personalitzat, i jo et diria que actualment, quan hi ha un diagnòstic o una sospita de tumor d'algun tipus, en menys d'un mes,
estàs visitat per l'especialista i encarat tot, eh? L'oncologia és una altra història. Aquí, o sigui, podríem dir que aquí a Catalunya funciona. I molt bé. I molt bé. Sí, és així. Mira, i llavors això explicaria per què la supervivència, per exemple, sobretot és segons el tipus de tumor. Per exemple, el càncer de mama, la supervivència és del 90% als 5 anys.
el càncer de pròstata del 90% també després hi ha altres tipus de tumors que tenen una superviència intermèdia com el càncer colorrectal que aquest és del 80% però déu-n'hi-do i els que sí que són una mica més
diríem, agressius, i tot i fent el diagnòstic i el tractament adequat, tenen una supervivència menor, com són el càncer de pulmó, el de fetge i el de pàncreas. Que, no sé, fa poquet ja ha sortit aquesta notícia que el doctor Barbacit havia trobat un tractament per al càncer de pàncreas, però en ratolins. En ratolins, correcte. I un dia en parlarem d'aquesta...
una mica fer volar coloms, vull dir que això dona esperances a la gent i no hauria de passar. Però ja en parlarem un altre dia, no? Ja hi arribarem. Sí, sí. I després hi ha unes diferències també segons el sexe. Vull dir, jo crec que les dones tenen menys càncer de pulmó, encara que cada cop en tenen més, i és per l'hàbit tabàquic, vull dir, és així. Sí.
han deixat de fumar els homes més que les dones ja t'ho anticipo i després diríem que les dones potser en global són més tendents a fer-se els screenings i està més per al diagnòstic precoç
O sigui com sigui, la superviència dels homes és del 54% i de les dones és del 66%. És un 10% més. Bé, tot global és el que hem dit, eh? Si és de cada 10, un 60%. A més, com d'important també en tot això són els hàbits de vida. Ho dic perquè, abans ho comentàvem també fa una estona amb el Giro Estudi, que el 80% de la salut de les persones està fora del sistema sanitari, per entendre'ns. Sí, sí. Mira...
4, en un estudi de l'OMS, que també ho comenta aquí l'article de la Laura Tejidor, mira, 4 de cada 10 tumors serien prevenibles. O sigui, un cop diagnosticats, dic, ostres, quins factors de risc hi havia? Perquè segurament els haguessin pogut prevenir. 4 de cada 10. Alguns no, alguns estan lligats a la genètica, però...
4 de cada 10 serien prevenibles i tenen relació amb el que has comentat dels hàbits de vida. El tabac, l'alcohol, l'alimentació, etcètera. Jo hi veig, de tota manera, amb tota aquesta notícia una mica optimista, ens hauríem de...
Hi ha un detall molt interessant que és el que es fa fa poquet, que és l'anàlisi molecular de les cèl·lules tumorals. És a dir, ara se sap que l'ADN de les cèl·lules tumorals és diferent i reacciona d'una manera...
diferencial al tipus de tractament actualment apareix la medicina de precisió que diu aquest tumor de pulmó té aquest ADN i això li anirà de conya a aquest tractament oncològic
perquè és un tractament que va directament a la diana del tumor. No sé si m'he explicat. De fet, ens en van parlar moltíssim d'això amb el tipus de vacunes durant la pandèmia, precisament, que n'hi havia una que era més genèrica per entendre'ns, però després n'hi havia d'altres que eren més de precisió. Bueno, en el tumor de... en el càncer de pulmó, per exemple, ha hagut un augment de la supervivència...
Escolta'm, tu diràs, bueno, no és molt temps, però pel que té el tumor és molt, perquè et permet moltes coses. Un altre dia parlarem de la qualitat de vida en aquesta supervivència, no? Perquè, clar, si resulta que tens quimioteràpia, quimioteràpia, i al final estàs fet...
pols i no no pots viure una vida normal mal dita supervivència però el que té el tumor és el que et dirà d'acord, jo estic d'acord amb aquesta supervivència perquè puc acabar coses que tenia pendents m'entens? diria que
el punt d'immortalitat per una gent pot ser quan abans millor i per altres no és que al final és una gran decisió quan arriba algú que ja entén i et diu mira és això o això
Un altre dia també és un tema interessant, no? El tema de les voluntats al final de la vida i tal. Bé, jo crec que... Jo veig unes perspectives de futur molt interessants, no? Com són el que hem comentat de la medicina personalitzada, és a dir, ara quan te'n diagnostiquen un càncer no vol dir igual a mortalitat, no? Perquè...
6 de cada 10 sobreviuran als 5 anys, que és el que es considera supervivència, 5 anys, des del diagnòstic, i aquests, un 90%, viuran als 10 anys. O sigui, tu quan has arribat als 5 anys de supervivència...
compres un bitllet de viatge fins a 10 anys següents és molt interessant això no és que arribes als 5 anys i després pel càncer no et moriràs de càncer d'aquest càncer
fins a 10 anys després a partir de 10 anys després ja és un bon trajecte m'entens? i la intel·ligència artificial també ens podrà ajudar una mica perquè li donarem les dades i ens dirà ens estudiarà 2.000 o 3.000 casos en el món amb les mateixes característiques i ens dirà el pronòstic de vida és pam o el tractament efectivament
aquest tractament concret que són tractaments biològics i tal doncs jo he de dir doctor que m'agrada molt que puguem parlar d'aquest tema i d'una forma positiva una anècdota personal si em permets per rematar el tema jo després d'una intervenció quirúrgica de quimioradioterapia i tal sóc un supervivent al càncer
Sí, parcial, perquè encara no he complit els cinc anys, però sí. I com em veus? Em veus millor que jo. No es tracta d'això, però vull dir, jo estic molt agraït a tot el sistema d'oncologia públic, aquí de Girona concretament, i aquí em veus, no? La mare de bé, jo em trobo molt bé, vull dir que
En fi... Sempre acaba sortint el sol. Ja veus. Ja veus, eh? I aquí portant temes a la ràdio i vivint la vida, no? I què és del que es tracta, eh? Jo crec que hem de veure aquest aspecte amb optimisme, no? Hi ha...
Bé, un bon percentatge de supervivència i ens hem de... Però sí que no hem d'especular, eh? El que no hem de fer és menjar nicitus i canviar la dieta i posar-nos cara a les estrelles. No, hem d'anar a l'oncòleg.
Això és molt sèrio. Hi ha hagut algun problema amb retardar aquests tractaments. Són agressius, clar que són agressius, però és que la malaltia és molt agressiva. I potser després, si no que ho deixes,
a l'oncòleg, com hauries de fer, potser ja és tard. Hi ha casos d'aquests, hi ha casos, eh? Aquests que no han anat per la medicina tradicional, convencional, tradicional, com li vulguis dir. És una malaltia molt sèria, eh? Vull dir que hem de donar al metge, tractar-nos i si ens diuen, hem de fer campanya de prevenció del càncer de colon, fem-ho. Hem de deixar el tabac, fem-ho.
Hem de deixar l'alcohol? Fem-ho també. Aquestes són els meus missatges, eh? D'esperança, i d'ei, feu cas de lo que els científics podem dir, no dels ascientífics, els científics. Doctor Josep Maria Sirvent, moltíssimes gràcies, no només per explicar-nos el què, sinó com ho fa. Molt bé. Un dia. Gràcies. Vinga, fins una altra.
Avui veig tan plens els braços, tan buides les mans. Ara sento per allà un passo, com creix el desengany. Ja una nit és a les cases, l'amor és un combat. Ja la gent no vols creure, no vols seguir esperant. Si et va bé, tu i jo sense enganys. Si et va bé, no te'n vagis mai. Si et va bé, seguirem caminant.
N'hi ha que viu en la tempesta, no dormen mai en pau. N'hi ha que m'abada s'aixer tant més que en la llibertat. Als carrers i per les vies, als camps i a les ciutats, el teu cor i per la vida la roda irà girant. Si et va bé, tu i jo sense enganys, si et va bé...
Va bé, seguirem junts, no i tant, tots dos, si vinceu.
El massatge, les paraules o els extrems estan tocant, ara ja no hi ha distàncies, avui tots són iguals. No escoltis els que et diguin que tot és negre o blanc, fes cas dels que t'expliquin que tot pot ser veritat.
Girona és un estil de vida. Girona FM és la ràdio de la ciutat. El que vius a prop també