Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als Quatre Rius, amb Said Esbai. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la Gironina. Onze i cinc, benvinguts als Quatre Rius.
Dimecres 12 de març de 2025. Ens despertem després als aldarulls d'ahir al vespre. El detonant un desnonament sembla ser. Veurem com evoluciona tot plegat. Entretant, ho hem pogut escoltar amb Jordi Grau i companyia i veurem també com aniran els esdeveniments. Si de cas informatius ja acabarà de posar la punteta i si pot ser també que se solucioni tot plegat de pressa, sense incidents i de la millor manera possible.
I la persona que sabem que no el desnonaran mai de la vida, bàsicament perquè té 50 propietats en un seu, a Nou Vila, un dia i bona hora, mig pla de l'estany eh.
Hagi de dir que no, perquè tal com estan les coses encara em vindran a buscar i no ens trobeixis. No fotem broma d'això. Estem fent completament broma. Estem parlant de gent humil, treballadora, que cada dia ve a aixecar la persiana, mai més ben dit. O és la porta, perquè no n'hi ha de persiana aquí. Exacte, però és la porta, que també té el seu. Sí, home, i tant.
Aquest forrellat. Però en qualsevol cas, Arnau Vila, com estàs? De dimecres el pitjor dia de la setmana. Sí, de fet sí, perquè no és ni divendres, però tampoc és dilluns. Per tant, però això sí que sembla que poca falta el temps. Mira, surt una mica el sol, eh? Això que avui diuen que hi haurà pluges, però... Per tant, avui és un dia... Un mica rúfol. Rúfol, que ens encanta aquesta paraula per començar. Només faltaria, escolta'm una cosa. Parlarem d'emprenedoria i dones, també tot seguit.
Tu com portes l'accent italià, Arnau Vila? L'estic practicant, jo soc més de Nàpols. De Nàpols? Sí. Tu més tancat? Més tancat, una mica més tancat. Nosaltres parlarem en italià d'aquí una estona, no t'ho perdis, sisplau t'ho demano. A més a més, també parlarem sobre la segona jornada tècnica de la família professional de la química de l'institut d'aquí de Montilivi i temps de música amb Valteranda per tancar avui dia. Si et sembla, Arnau Vila, comencem. Ens hi posem?
I comencem parlant d'emprenedoria i dones, comencem parlant d'empendre en femení, la proposta liderada per Neus Vila, que ja tenim amb nosaltres després d'aquesta intensa tertúlia de la casa. Bon dia, Bonora. Hola, bon dia, Said. Què tal? T'anava a dir, empendre en femení, segona edició, però per qui no ens hagués escoltat anteriorment, de què es tracta?
Són dues paraules molt importants perquè emprendre vol dir que una persona, en aquest cas dones, perquè és un curs per dones, s'ha d'empoderar per dir vinga jo puc fer que aquell somni passi a la realitat. I per tant emprendre és treure la valentia per dir vinga m'hi poso. Enfemenir vol dir que hem d'equilibrar.
tota aquella energia que tenim tant homes com dones, masculina i energia femenina. I per tant, buscar aquest equilibri per dir, vinga, ara sí. Però aquest curs, que com molt bé dius és la segona edició amb algunes novetats, aquest any, que tinc el goig de liderar,
gràcies a la cambra de comerç de Girona i a la confiança que em dona, és un curs on busquem dones. L'any passat es busquen dones? Doncs sí, busquem 20 dones que vulguin fer aquesta formació, que a més a més està subvencionada, per tant és gratuïta per aquestes dones que diguin volem liderar un projecte, un somni, personal o professional, perquè al final hi ha unes eines que són les mateixes per qualsevol activitat que vulguis fer.
Això al llarg del mes d'abril, també de maig, si no m'equivoco. Sempre comentem que la ciutat de Girona és emprenedora. La pregunta és, les dones que hi viuen també?
Hi ha moltes dones emprenedores, de fet, a la seu social de l'AGE, l'associació de dones emprenedores de comarques gironines, la tenim a Girona, tot i que som dones de les diferents comarques, però a Girona Ciutat n'hi ha moltíssimes, però és que necessitem moltes més. Jo estic convençuda que la societat necessita moltes més dones que liderin projectes, que liderin empreses, entitats.
perquè hi ha una manera diferent de liderar. No diré millor ni pitjor, diferent. I aquesta diferència és un tallar també aquesta més competitivitat, però en quanta a bona, a avançar. A les dones ens agrada anticipar-nos moltes vegades i solen buscar unes solucions des d'aquest raonament més emocional i no tan racional. I penso que això també és important. Per tant, també animut, no?
a que dones, joves, que no sàpiguen o que estan també treballant, però que volen... Sempre hi ha aquell cuc de m'estic treballant o la feina m'agrada o més o menys m'agrada, però m'agradaria poder fer aquest projecte meu, doncs que és una oportunitat que tenen i que els hi brindem perquè puguin venir a fer aquesta formació 60 hores. És a dir, no és una formació qualsevol, jo dic que és una formació amb molta ànima
perquè, com tu molt bé deies, serà el mes d'abril i el mes de maig, tardes, dilluns i dimecres a les tardes, de 3 a 8, i a més a més amb un poble que necessitem dir, perquè és el poble de Sal, perquè aquí hem fet un acord amb l'Ajuntament de Sal,
amb el viver de sal i amb la factoria cultural de la Coma Cross, on es faran les classes, que sal també és cultura i també és un poble que acull gent que es vol formar. Per tant, també un tret de positivisme, un dia que les notícies sabem que no són agradables en aquest municipi.
Per tant, una formació que realment recomano, i que si em permets dir, aquest any té novetats, perquè avui en dia hem d'emprendre, necessitem més dones al poder, però per fer coses d'una manera diferent, i sobretot perquè tot el que al llarg de la història les dones hem aportat en aquesta vida, que és sobretot escoltar, escoltar, empatia,
i una comunicació més des de les emocions i parlar des del cor ho puguem traslladar també a negocis i a projectes. Llavors hem d'innovar perquè fer coses amb una petita diferència ja ens porta a innovació.
I aquest any, malgrat que jo lidero i t'icoordino els continguts de la formació, m'he agafat quatre dones emprenedores. La Unió fa força. Exacte, la Unió fa força, i com no podia ser d'una altra manera, són quatre dones que formen part de l'AGE, perquè hem de fer pinya.
i per tant jo faig la part gruixuda de tota la formació, sobretot amb la part d'empoderament, lideratge, coneixement, qui ets, què vols, perquè al final si no hi ha comunicació intrapersonal és molt més difícil que després puguis passar. Una emprenedora ha de conèixer-se molt bé i ha de saber quins són aquests límits d'infranquejar, que és allò que li costa més, perquè després això li passarà en el dia a dia de la seva feina.
però necessita saber temes legals, què puc fer, què no puc fer, què és recomanat que facis, per això tindrem la Cecilia Pitzar, que és una experta, és emprenedora i és una advocada amb tota la confiança del món per poder-ho explicar, i que a més a més vaig tenir la sort que l'any passat va ser alumna en aquest curs, per tant una persona que integrarà molt el seus coneixements. Després tenim una altra formadora,
que és la Roser Martínez. És dissenyadora de joies però és emprenedora. Li ha costat molt però ella ha persistit. I penso que una de les seves qualitats és aquesta constància i sobretot continuar creient en ella. I ella farà el taller de creativitat.
i pensament lateral perquè la vida no és una autopista, és una carretera de corbes i es tracta d'anar buscant diferents eines creatives. Després també per sumar aquest projecte he demanat que m'acompanyi l'Elisabet Valentí, és una noia expert en educació financera.
Prenem moltes coses quan anem a l'escola, però d'educació financera no ens n'ensenyen gens. I per tant és important, i com a emprenedora llavors t'has de fer autònoma i has de pagar cada mes. Ell ens explicarà en aquest curs els segretills que hem de saber per assentar també una bona base.
perquè no són fàcils els primers anys d'emprenedora, però com més eines tens és més fàcil que ho puguem equilibrar. I després tindrem també la Georgina Duran, que és una dona que fa formació amb temes de competències transversals i que acabarà de fer una mica aquest top ten de qualitats i de competències, com aquesta suma d'habilitats i d'aptituds que una dona emprenedora és bo que tingui al segle XXI.
que és diferent de dones-emprenedores potser el segle passat, que és quan van començar a sorgir, perquè hem d'anar-nos adaptant i ens hem d'anar flexibilitzant en aquest entorn que estem vivint. En l'edició passada, recordo que vam fer una cosa que va anar molt i molt bé, i és, Neus, tu si ara haguessis de començar a una dona, perquè us busqués, perquè us trobés, perquè vingués aquest mes d'abril i aquest mes de maig, què li diries?
Primer de tot, que busqui a l'Instagram, que me busqui perquè trobarà tota la informació, amb neusvf, i després que em contacti directament. De fet, hi ha un correu electrònic que l'hem posat a les promocions que ja corren per les xarxes o que hem enviat directament associacions de dones, que em contacti perquè li pugui enviar el programa. També ho troben a la pàgina web
de la cambra de comerç i és que necessitem dones i a més a més les volem acompanyar. Per tant, no és necessari que diguis no és que jo potser vull emprendre d'aquí tres anys, molt bé, però ara tens l'oportunitat de tenir una formació amb molta ànima subvencionada, per tant, gratuïta. Aprofita aquesta oportunitat perquè necessito 20 dones perquè el projecte tiri endavant i potser tu ets la dona que estic esperant.
Doncs busquem a 20 dones, qualsevol cosa, Neus Vila. Moltíssimes gràcies per aquesta estoneta aquí amb nosaltres, i escolta, que acabi d'anar superbé, que segur que no en seran 20, potser seran 40, però bueno, haureu de tallar, no suposo. Hauríem de tallar, haurem de tallar. Bueno, per la tercera. Per la tercera, exacte. Gràcies Neus. Gràcies a vosaltres.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als quatre rius, amb seïdes bai. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem per que estiguis informat del que passa a Girona. Els 4 rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compre producte local. Compre al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
Recopera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La gironina.
El te cos blanc jo.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als quatre rius, amb saïdes bain. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Porta-me a on em has de portar, África, Ásia, un és el primer lloc. Fes-me veure què vol dir, partir és veritat.
I t'ho he preguntat abans fa una estona, Rnau Vila, no sé com portes tu l'italià. Home, hem d'acabar de practicar més, eh? Això sí, tot i que la gastronomia m'agrada més. No, ja, però t'anava a dir, ara no et marquis el triple aquí de dir-me alguna paraula en italià, t'ho dic perquè tindríem qui ens corregeix, eh? Això t'ho asseguro. De fet, ens acompanya ja el Nicola Ferretti de Roma Sense Papa, a qui ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bon dia a tothom. El motiu que siguis aquí és, vaja, i m'agrada bastant, una associació que és la de Roma Sense Papa,
que va enfocada a la promoció de la cultura italiana aquí, a casa nostra. Et sembla tan estrany? No, no, m'encanta. T'ho dic perquè jo és la meva sensació. Últimament tothom està mirant cap al Japó, cap a la Xina, Corea, i que està molt bé, que no dic pas que no. Però a vegades és allò que dius, ostres, Vull dir, Itàlia, que ho tenim aquí al costat.
Tens raó. La sensació també, però després de tants anys que faig classe d'idioma i de cultura italiana, de diferents maneres, és que l'inquietud de part dels catalans respecte a Itàlia no ha baixat.
Oi que no? No, diria que no, diria que no. També d'un punt de vista d'idioma, estrictament d'idioma, realment sempre hi ha molta gent que vol aprendre. Per sort. I de fet, per això, vull dedicar-me a més. És buscar-hi una volta més, no? Exacte. No només a través de l'idioma, sinó que, a més a més, fem entrer a la cultura. Sí, perquè jo fa anys que organitzo també cursos, no només d'idioma, que continuem a fer, i de fet cada trimestre en tenim,
de diferents nivells, però sobretot la cosa que més m'interessa, jo vinc de filosofia, doncs m'interessa molt tot el que és també literatura, història a l'art, història en general. He vist que la gent que ja parlava italià, o fins i tot la gent que tenia un nivell intermitx, tenia ganes d'aprendre més coses sobre el país, sobre la cultura, que fos realment d'història antiga. Aquest any, per exemple, portem Magna Grècia i Etruscus, que tu dius, aquí li interessen, a molta gent, evidentment.
o coses més properes, com Mussolini o Renasciment. Te n'anava a dir, perquè ara l'Ernàmon es deia que una de les grans portes d'entrada a la cultura italiana és la gastronomia. Sí, evidentment. Evidentment, menjar i vi són cultura. Són cultura i són, jo crec, la cosa més coneguda i pot ser més fàcilment fruïble d'Itàlia. Justament Roma sense papa
Sobretot en el vi proposarem coses tant que acabem d'estrenar, diem, les primeres activitats fora dels cursos, perquè vull sobreallar que els nostres cursos han començat al setembre, com cada any, i cada trimestre, quadrimestre, això depèn, proposem coses noves. I està obert a tothom, no és necessari ser soci, evidentment, si us feu socis... A millor que millor. A millor que millor, exactament.
No, però això, com dir-ho, les propostes, o sigui, la proposta de vi i culinària és una cosa que intentarem no proposar gaire, tot i que ho proposarem, perquè ja n'hi ha moltes. No, és que sí, però és la porta de la mitjana. Jo ho he viscut, he estat a casa d'una nonna a Eumaitant, a prop de Milan. Quina gràcia. I jo, per exemple, no menjo carn.
Jo tampoc. Jo no menjo, tu tampoc. Doncs jo no em vaig atrevir a dir-ho a la taula, perquè una vegada la nena li donava una plantufada al net i vaig dir, no, no, jo menjo el que digui. És comic perquè quan la meva àvia encara vivia, jo ja els últims anys no menjava carn, però amb ella menjava carn.
Amb ella sí, però a mi em va passar el mateix. Amb la pasta farcida, no, no, amb els àngels no podia. I no hi ha manera de dir que no, eh? Ai, en qualsevol cas, t'ho dic perquè clar, en paral·lel a tota aquesta part gastronòmica, és que jo sempre he pensat també que hi ha una part d'Itàlia i tota aquella part dels llacs, tota aquella part, fins i tot des de Porto Cheresio,
passant Toscana, etcètera, que la idiosincràcia és bastant semblant a la catalana. I tant. Per paisatge, per... Fins i tot, mira, aquest any, que justament ara estem portant en uns quants grups la part de Etruria, dels Etruscos, que és principalment toscana, diem. Però també hi ha l'isola d'Elba, que és una illa, no sé si la coneixes, just al davant de Piombino, o al davant de Toscana. De fet, és la tercera més gran després de Sicilia i Sardènia.
que realment tu estàs allà i sempre està a la costa Brava. I també ho dius molt bé, també la costa de Liguria, la costa de la Toscana Alta, s'assembla, Déu-n'hi-do si s'assembla, i fins i tot el genoves, l'idioma,
té un punt a vegades que déu-n'hi-do, o fins i tot el Màntubà, i jo soc de Màntuba, a vegades sembla molt més que l'italià. Clar, i per haver de tot això abans m'ho explicaves, que a vegades semblava com que la gent no ho acabava d'entendre exactament, que és el Roma sense patxa.
Roma sense papa. No tant en el sentit que potser organitzem moltes coses i doncs potser la gent es perd. El que fem, fonamentalment, és organitzar cursos d'idioma. De tota la vida.
Amb un punt sempre, perquè això és el que m'interessa a mi, és lligat potser a llibres, a literatura, a cinema, amb un toc d'art sempre present. Després organitzem cursos que ara es diuen de cultura italiana, com els que estem organitzant a la Casa de Cultura, per exemple.
en català i en italià ho estem fent, que és de cultura italiana, que és d'història. Alguns alumnes em diuen el meu profe d'història. Però perquè fem història és història a l'art, principalment. Que sigui antiga o més moderna, depèn dels anys. Cada any tenim un recorregut diferent.
Després organitzem altres coses, clubs de lectura, això també de tota la vida, amb literatura. Evidentment, italiana en italià encara no en tinc en català, però si hi ha gent interessada, per què no? Fem degustacions de vins en italià, conferències respecte als temes que treballem en italià,
i realment estem oberts a moltes coses. Ara, per exemple, estic parlant, no sé, amb el Museu del Cinema, amb el Trofó, per fer ressenyes en italià, amb entitats del territori amb les quals es pot fer una feina en conjunt. El tema és enllaçar tot el que és Itàlia aquí a Girona, o a Catalunya, tant de bo, a veure si funciona i podem passar també per Barcelona. Home, i el feedback jo crec que és boníssim.
El feedback, ara com ara, és bo. Per això tirem endavant fort. Tenim un Instagram on, per qui està interessant, jo crec que és la manera més fàcil per contactar-nos. Sí, perquè ara mateix tothom està allà, vull dir, al final, això sigui italià, sigui català, sigui el que sigui. On posem també materials de les temàtiques que treballem en els grups, que siguin la història, la història de l'art, com dèiem, o, evidentment, el TAS de vi ha sortit,
l'últim cartell que hem posat ha sortit, la foto que farem tu i jo avui sortirà, evidentment, i doncs tot això. Si haguessis de demanar-li un desig per a l'associació, de com t'agradaria que fos d'aquí 10 anys, com seria? D'aquí a 10 anys? Ui, els somnis són grans.
Tenir un petit editorial on... Sí, on tenir com traduccions de llibres italiens, tenir fins i tot una petita biblioteca de l'associació i estar sobretot molt més arrelats al territori. Doncs Nicol, si mai necessiteu qualsevol cosa ja saps on som. Això és casa teva. Genial. No hi faltaria. Moltíssimes gràcies. Nicol Ferret i moltíssimes gràcies. A vosaltres. Adéu.
Als Quatre Rius,
Va ser una tarda molt llarga, no s'acabava mai.
Tu estaves sentat esperant-me, vestit molt elegant, repentint a tant gomina. Crec que vaig flipar, deixant anar les aparences, sense por em vaig apropar. Va ser una tarda molt llarga, no s'acabava mai.
parlaves de la bellesa i a mi això m'és igual la nit en què et vaig conèixer em vas encantar però semblaves una altra persona quan et vas posar a parlar portes un uño molt maco, la samarreta et senta bé aquesta llum accentua el teu somriure. Estàs molt guapa tu ara i tot, o què?
que em diguis bonica que tants cops em canso.
Després de mitja hora escoltant-te m'estava cansant, vaig dir. Portant-me la plaçada sempre que duc la guitarra i vull desconnectar. Ai, maca, quina bona idea. Ets tan llesta, tan interessant. Sisplau, marxeu, canvi el tema. O seré jo que acabi marxant.
que tants cops em cansa. Prepareixo que em facis de birra i que em tinguis de canya. Perdona'm ser enric, però és que em fas molta gràcia lligar. No és el teu. Em sap molt de greu. Prepareixo que em facis de birra i que em tinguis de canya. No em diguis bonica que tants cops em cansa. Em penso que a mi m'agraden les coses senzilles.
i la sinceritat que si em vols dir bonica, que sigui de veritat.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als quatre rius, amb saïd es vaig. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la Gironina.
Aquest abril, la Costa Brava es vesteix de vi i gastronomia. Arriba el Vivid, el més de les experiències anoturístiques a la ruta del vi de la Déo Empordà. Esmorzes entre vinyes, tastos en espais singulars, meridatges exquisits... Entra vivid.costabrava.org i compra la teva entrada. Vivid, la primavera té gust de vi. Organitza patronat de turisme Costa Brava Girona, Diputació de Girona.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els 4 rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compre producte local. Compre al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
Recopera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM. La teva ràdio. La gironina. El més clàssic i el més actual del sou cada dos divendres a les deu de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat.
La Càpsula, el programa dedicat a la música sult, amb Oriol Mas.
I passem del punt, dos quarts de dotze del matí, quan seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM, i és moment de posar-nos, no sé si científics, Arnau Vila, però parlarem de química. Tu com portaves la química? No s'hi val dir que jugaves al químic. No s'hi val dir. El tenia, eh? El tenies? Sí, home, posava diferents líquids i feia colors, i això de petit sempre agradava. Carai. O tenia, per exemple, diferents tipus d'elements, i feia espuma i aquestes coses. I tu la química com la portaves?
Tu eres més de teoria o de pràctica? Jo era més de pràctica. Jo també. Un dia t'explicaré com vaig fer el laboratori de termodinàmica. La taula dels elements ja em parlaríem si l'apuntaríem bé, però a mi la pràctica, tocar cosetes, sempre... Jo també, jo en teoria sempre sosponia.
A la pràctica se'm donava millor, però després... Però allò d'anar al laboratori a obrir un peix i buscar les coses i tal, no ho havies fet? El què? D'anar al laboratori a obrir animals i coses i... Però això era biologia. Vaig jugar, però també es feia. També es feia, eren altres temps. Ara ho fan tot amb la tablet. Això millor que ens ho expliqui la Gloria Villalonga, t'ho dic perquè arriba la segona jornada tècnica de la família professional de la Química a l'Institut de Montilivi. I, Gloria, bon dia i bona hora, primer de tot.
Bon dia, bon dia a tots dos. Ja has vist que aquí som molt seriosos i... No, realment, és que també nosaltres el que més fem són pràctiques, eh. Vull dir, ens agrada, ens agrada això d'entrar al laboratori i remenar. Colorets no massa, eh, perquè, clar, ja estem a un nivell... Ja és una història, no? No és que hem ICF, però sí que fem barrejeta, sí.
Però suposo que ara ha evolucionat molt, perquè jo a la meva època, per exemple, a l'escola no vam tocar mai res de química, com aquell que diu, i a l'institut molt poc, però allò que dius, o sigui, masterclass de 20 persones mirant com el professor, no sé si ha canviat gaire això. Nosaltres, clar, jo et puc parlar d'on estem, hi ha sigles formatius, bàsicament sí que podríem dir que
El 70-75% del temps els nostres alumnes estan al laboratori manipulant. Naturalment manipulen, diguéssim, són grups de dos, perquè tampoc donen el que és l'espai o la instrumentació. Però sí que intentem fer tantes pràctiques com sigui possible, perquè en definitiva els estem... estan aprenent un ofici, no diré que és artesanal, però sí que és molt manipulatiu. És important que tinguin pràctica.
I a més, i em sembla que aquí a Girona, amb tanta demanda que hi ha de la indústria química. Sí, la veritat és que no ens podem queixar. L'institut és a tota Girona, és l'únic lloc on s'ofereix, diguéssim, tant la part de... Tenim dos cicles de grau superior, que un es dedica més a la producció, pròpiament, i l'altre és laboratori, i també tenim un grau mitjà.
que ho hagués hagut de dir primer, perdó. També de química, laboratori, que aquestes normalment després, quan ja són més grans, diuen, me'n vaig a fer producció, me'n vaig a fer... anàlisis. I realment sí que no ens podem queixar. L'alumnat surt, jo no diré que tothom amb feina, però sí que després de fer pràctiques, doncs tenim una elevada insorció. O sigui, no se'n van a estudiar.
I en relació amb tot això, precisament demà 13 de març, a partir de dos quarts de deu del matí, tenim aquesta segona jornada tècnica de la família professional de química. De què es tracta, exactament? Bàsicament, el que ja t'he comentat, nosaltres estem donant o intentem que obtinguin un ofici. I aquest ofici nosaltres podem fer una prèvia, podem dir així, a l'institut, però no hi ha res millor o millor formar-se o acaba de formar-se que a una empresa.
on tinguin els que tenen tot l'àmbit a nivell de nova tecnologia, com comportar-se també en un món laboral, perquè a l'institut no es pot aprendre en absolut. I aleshores, amb aquestes jornades, intentem apropar la relació entre l'alumnat, que l'alumnat conegui el tipus d'empreses que nosaltres tenim.
De vegades també venen molt... Coneixen les grans empreses, potser, però també n'hi ha de petitones, que treballem des de pintures, suro, farmàcia, plàstics, també alimentària... Tenim molts àmbits. I l'alumnat, d'alguna manera, intentem amb aquestes jornades... L'any passat, les empreses que venien eren diferents, aquest any són unes altres, i si tot va bé, doncs l'any que ve seran unes altres, perquè vagin passant.
Què fan? Mostren una miqueta el seu dia a dia? Experiències, sobretot? Sí, aquesta és la nostra idea. Bàsicament és què els espera els nostres alumnes el dia que vagin a fer una estada, unes pràctiques, o que vagin a treballar allà, que sàpiguen exactament a què es dedicaran, què faran. És el que els demanem, que naturalment faran una petita, una breu introducció i presentació de l'empresa.
Però després els vam demanar, per exemple, que algunes hi podien, perquè entenem que el temps és molt preciat. Sí, és el que és. És molt preciat. Aleshores els hem demanat que vinguin exalumnes. Ah, mira. Que estiguin treballant amb ells, és a dir, és gent que ha passat per la mateixa experiència que els alumnes que tenim a l'institut, que potser porten sis anys treballant-hi, però que no deixa de ser que alguna vegada van ser estudiants, van ser practicants,
i han entrat al món laboral. I sempre ho valorem molt positivament que vingui exalumnes o algun alumne que encara està en pràctiques, perquè ho tenen fresc. Què fareu? Diguéssim, i parlen el mateix idioma.
No, i a més, que jo crec que és de les coses més interessants que una persona pot fer per intentar encarar el seu futur laboral, que és parlar. És a dir, si tu vols ser periodista, doncs parla amb algú que està estudiant o que ha estudiat periodisme i aviam què. Sí. Però al final, amb aquestes coses t'hi has de trobar. Al llarg de tot el matí, mira, em sembla que aquest any aquí tenim Hipre, tenim Nestlé, tenim Esteve Química, CECAM, també, si no m'equivoco. Tenim aquestes quatre comejos troncals. Sí.
I entenc que cadascuna farà el seu pitch, la seva descripció i aviam què. Sí, per exemple, amb l'Steve Química Impre són dues empreses que ens agafen les dues vessants, producció i laboratori. I és per això que amb aquestes ja gairebé emplenem quatre sales. Perquè intentem fer això de grups petitons, que l'alumnat els va passar un formulari de dir
Què voleu? Quines preferències teniu? I, bàsicament, que puguin anar a dues empreses i que les puguin sentir. I, a la vegada, que l'empresa es trobi en un grup petitó, que si es cau que hi hagi una conversa, no és una classe magistral, jo soc aquí, la meva empresa és tal, sinó que hi hagi aquest.
aquesta comunicació entre totes dues. I a la vegada és molt important que també les empreses visitin les nostres instal·lacions, en el sentit on formem, on tenim aquesta formació prèvia que després es reben uns alumnes, però on han estat aquestes alumnes, per això que ja ens agrada que ens vinguin a visitar. I les empreses, les primeres interessades també, perquè com que sempre s'estan queixant que no hi ha talent... Sí.
Vull dir, al final l'han d'anar a buscar a les aules i tot? Sí, sí, no. La qüestió és crear també una sinèrgia, una simbiosi, podríem dir, perquè, diguéssim, a nosaltres ja ens va bé saber quines necessitats o què volen l'empresa. Totalment. I nosaltres doncs fem el que, diguéssim, el que podem en el sentit d'acord. Si necessites, intentem adaptar-nos sempre dins de l'àmbit en què podem, dins de les condicions.
Doncs Glòria, pots estar ben tranquil·la perquè nosaltres demà al matí, com que ens toca fer programa, no vindrem a molestar Montilivi, però en qualsevol cas... Ben pel gutxi, per no venir cap problema. Segona jornada tècnica de la Família Profesional de Química, Glòria Villalonga. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos a aquesta estona. A vosaltres, adeu, bon dia.
Els Quatre Rius. El magazine matinal opera la ciutat.
És fàcil veure que no hi ets ni un paper. Ja poc importa. Poso els peus a terra, vull caminar. Necessito despertar en un dia radiat. Encara no em queda temps per descobrir tot allò que m'he amagat.
com he volgut dir. Corren, corren pels carrers, corren paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van. I ploren, ploren pels carrers, ploren com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuen.
És difícil descobrir qui sóc avui Una gota em cau mentre una altra em treu la cel·la Però vull passar a l'hora Tu em bala, bala, tu em bala, bala Que em va apuntar a veure la meva i jo mateix em disparava
De llum, il·lumina'm trauma al fons Una revolució dins meu, la sedueixo i es transforma No, no, no, no, no, no, no, se'n forren Em conformo a mirar-me Mirar-me de dins cap en fora Oh, oh, anar-te a buscar
La nena no és broma Hauria d'haver estat diferent Però en un moment S'han tancat les portes Poso els peus a terra, vull caminar
i ara no queda temps per descobrir tot allò que t'he amagat i que no t'he volgut dir. Corren, corren pels carrers, corren paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.
I ploren, ploren pels carrers ploren, com gotes d'aigua senyoren aquells que ja no es veuran. Corren, corren pels carrers corren, paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.
Aules que no s'escorren, imatges que no se'n van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van, van,
No té sentit preguntar-se per què Tot i que ho continuo fent I de fons escoltem els nous temes d'Alteranda, escoltem el seu nou disc Baladrera que en aquest cas se presentarà a Sal aquest pròxim 14 de març per fer-ho Anna Rodrigo, Alteranda, bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora, què tal?
Primer de tot t'ho he de dir, que estem escoltant la primera cançó, t'ho dic perquè té missatge. Sí, té missatge, té missatge. I d'actualitat. Home, sempre que... És igual quan escoltis. Sí, de fet ja no és actualitat, és... Realitat. Exacte. No és una actualitat, és realitat. Primer tema, que de fet li enviem també una abraçada molt i molt forta a la nostra amiga Paula. Exacte, Paula, t'estimem. Gràcies, Pau Bolso, que em vas regalar.
Aquest bolso que ja podrem veure ja veuràs en el vídeo que ve que quedarà això. Exacte. T'anava a dir, presentem disc aquest 14 de març, ja salt, amb moltíssimes ganes, t'ho dic perquè ja ens vas avançar alguna coseta fa temps que ja tenies ganes que sortís. Sí, exacte. Sí, sí, l'última entrevista era per l'EP. I ara el disc sencer, i això va sortir la setmana passada, el divendres, i ara fem la presentació oficial al concert aquest divendres, la teniu com a cross de salt.
A foc lent, l'has fet, aquest? Massa, massa. No sé si massa, però... Dos anys gravant, sí, sí. I ben espaiat, perquè l'últim tema el vam gravar fa un mes i mig o dos mesos, encara no, però si el primer és de fa dos anys, però fa falta de temps i diners... Perfeccionisme o agenda? O una mica de tot?
Perfeccionisme, poder també, agenda, agenda de tots els músics per gravar, dels productors, calés, una mica de tot. Una mica de tot. Però bueno, al final, escolta, tot això cristal·litza en baladrera. Què vol dir baladrera?
Baladerera és una persona que fa merder, que crida així al mig de molta gent, que fa tumult. Que fa tumult. M'agrada molt. Avui estem amb les paraules interessants. Com teníem avui el dia?
Ah, però jo el tenia una mica rúfol. Rúfol. Rúfol. Una cosa i l'altra. Aviam, això, bàsicament, t'estàs fent referència a tu mateixa, perquè al final és aquesta combinació entre rap i rock, també, vull dir que ja et vam poder escoltar l'última vegada també amb una miqueta de funk. Clar, a nivell de sonoritats, per exemple, vull dir, com fas tots aquests malabars?
De fet, hauria de fer malabars i intentar encasellar-ho potser una mica més perquè seria més ràpid d'explicar i d'entendre segurament també. Tenim temps. Però no, o sigui, són la música que jo escolto, doncs no tant escolto rap com rock, com funky, com flamenc, llavors...
no he posat filtres, diguéssim, a l'hora de composar i per això hi ha aquestes barriges barreges i també els productors, quan s'acaba de cristalitzar la cançó, també és per la feina del productor. Per exemple, en Paquis és super funcalero i amb el primer tema d'Aiguaball, per exemple, tant si com no, ell va voler posar escratxos del rap i fins a l'últim moment jo deia, no, no, no, i al final vaig dir, bueno, va.
Vull dir que també hi ha la feina dels productors. En aquest sentit, quin ha estat el gran repte del disc? No sé si precisament ha estat aquest dilatat en el fet que sigui dilatat en el temps.
Ha sigut donar-li una entitat, perquè teníem clar de què volia parlar. A l'hora d'escriure les lletres per mi és bastant ràpid. No és ràpid, però més senzill, però a l'hora de fer la música sí que per mi és un procés més complicat.
i això que s'ha de contrastar bastant amb la banda, que també fan aportacions, perquè hi ha temes que també els hem composat amb membres de la banda, i això ha sigut una mica difícil veure que hi havia tantes coses diferents i pensar, ostres, això com ho explicarem també pels músics, perquè a vegades m'hi deien, aquí hi ha molts acords, això és un merder, no podem simplificar, no? Però, bueno, al final ens n'hem sortit.
Perquè t'anava a dir, a nivell de narrativa, és a dir, el rap és denúncia, sempre ha estat denúncia. Sí, no accepta aquest rap gangsta de ties i cotxes. Sí, això és més una idiosincràcia, això ja és més yanqui, potser més neoliberal també, per mantenir el sistema intacte. Però dir que el rap normalment, o essencialment havia de ser denúncia, però també té parts teves el disc.
Sí, jo intento parlar de coses que em passen, que per tant conec més o menys, o com m'afecten a mi, i explicar-ho, però amb un punt de vista crític, d'anàlisi del context, no només de què em passa, sinó perquè em passa això a mi, i potser no és només individual, sinó que és col·lectiu.
i fer com això de la Renfe. Jo arribo tard cada dia a classe, però igual que hi arribo jo hi arriba tothom que agafa el tren, no? Doncs... Si no ja tenim la Paula perquè et regali una tote bag, no? Exacte. Exactament.
No sé, la sensació és d'alliberament ara, després d'haver tancat el disc? Bastant. O sigui, d'alliberament a nivell creatiu, perquè això com composar, tant la lletra com la música, a mi personalment m'ha costat molt. Al final ja tenia la sensació que tenia el cervell fregit.
ja no puc crear més coses noves. S'ha acabat la creativitat. O sigui, ara vull fer coses mecàniques, rotllo enviar mails, apuntar les coses en un excel... Això sí, alliberament, i fer el concert de presentació també serà molt guai. Ara no serà tan com un alliberament, sinó com la festa per celebrar-ho, no?, que he presentat el disc.
Però alhora també veus tota la feina que s'ha de fer o que s'hauria d'haver fet, com ara la contractació, el buquing, que en aquest cas la feia la Paula, però va bé de plegar perquè ningú té mai temps per fer tantes coses, tantes feines, que som un grup de gent sempre, jo crec,
Hiperactivat, però perquè és el que ens demana el sistema. Com a músic això també has de fer la contractació, has de gestionar les entrevistes que per sort aquí tenim en Joan Masdeu.
El més millor. Ara just marxa. Ara marxa, però fins ara hi era. I això que amb la seva agència de comunicació, per exemple, facilita molt la feina. Però s'han de fer moltes altres tasques que dius, hòstia, la contractació, vaig tard ja. Per l'estiu, per la primavera, per setembre... Bueno, però t'anava dit això, almenys, però com aconseguiràs convertir tota la sonoritat del disc en una performance, en un directe?
També deu tenir la seva teca. Sí, i tant. Però com que he gravat amb els músics que faig al directe, i són músics molt guais, que toquen molt bé i que s'ho passen molt bé a l'escenari, no serà difícil perquè el que hem gravat és el que fem. I ara, a més a més, també això fem a duet. Tenim el projecte a format duet.
que ho faig amb un altre músic. O sigui, els músics de la banda són en Pol Proneda, en Nil Verdú i en Jordi Arbat. I també havien tocat i gravat l'Aran Figueres i en Xevi Caraltó.
Però ara també ho estem fent a format duet, perquè format quartet és molt difícil de moure, o sigui, els programadors, això de veure bateria i baix guitarra, altaveus, amplis i tot, s'espanten una mica, i a part no hi ha calerons, per pagat tomb.
I doncs això ho fem en format duet amb Laudal Figueres que és guitarrista de flamenc i rock, blues... I aquí fem també un espectacle molt més com un viatge i està pensat gairebé més per sales de teatre que per sales, també sales de concerts, però hi ha escenografia...
Dramaturs i una miqueta. I llavors aquí hi ha aquestes dues versions. Un concert molt més camberro, diguéssim, i molt més de decibels. Serà el de divendres. I un concert així més reflexiu, diguem-ne, una mica més ennada d'olla. Val. Bueno, com toca. Com toca, sí. Ara doncs fem una cosa que et sembla. T'ho dic perquè a vegades una cançó val més que mil paraules. I tant. T'escoltem? Sí. Cantant? Moltíssimes gràcies.
Quiero desconectar mirada en el somà. Hoy me apetece tener escucha música.
No me interesa lo ocurrido, me da igual dónde has ido, solo quiero descansar. Hoy quiero desconectar, tirada en el sofá, tirada en el sofá.
Hoy me apetece tener escuchar música sola Hoy quiero desconectar tirada en el sofá en silencio Hoy me apetece tener escuchar música sola
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.