5 dies del 26 de febrer al 2 de març. Viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcir.com
Gestiona els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
Vols descobrir les noves veus de la lírica catalana? Vine a la quarta edició del concurs de Joves Cantants, l'espai en què el talent emergent de l'òpera pren el protagonisme. Vine el dissabte 7 de març a l'Auditori Via D de la Casa de Cultura de Girona, amb entrada gratuïta.
I aquest any, amb una novetat, el Premi del Públic. Vine, escolta, emociona't i vota la teva actuació preferida. L'endemà, el diumenge 8 de març, al Centre Cultural La Mercè, lliurament de Premis i Recital amb els guanyadors i guanyadores. No t'ho perdis!
Viu la música, viu el talent, viu el concurs de joves cantants de Girona. I recorda, aquest any podràs votar i convertir-te en jurat en el Premi del Públic. Organitzen els Amics de l'Òpera de Girona i l'Associació Catalana de Professors de Cant.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Els Quatre Rius. A Girona FM. Amb Saïd Esvall.
Avui és dijous 26 de febrer del 2026. Avui és dijous i entre totes les coses que tenim apuntades a l'agenda, a les 8 del vespre tothom a l'Auditori de Girona. I és que tenim els premis Carla Rahola del Col·legi de Periodistes. Premi Miquel Diomé a millor treball en ràdio, doncs nominada a aquesta casa pel programa especial del Dia Mundial de la Música, el Terrat de la Rambla de la Llibertat.
Surten, en aquest cas, els nostres quatre noms, però vam ser més d'una vintena de persones que van fer possible quatre hores de ràdio en directe i música. Quatre hores sota el sol, no ens enganyem, que van acabar amb un somriure d'haver-la volgut fer grossa. I ara, a veure aquesta tarda què passa, ja us ho direm demà, que nosaltres hi som cada dia fins que ens diguin el contrari.
Em toca saludar un dia més amb moltíssim goig en aquesta casa, en aquesta ràdio, el mar Mediterrani de la ràdio gironina, Leonardo da Vinci, de les taules de so d'aquesta ciutat, sens dubte el xèrif. Arrau Vila i Elvira, bon dia i bona hora. Molt bon dia a totes i a tots. Home, jo potser seria... no sé, el crit potser, eh? El crit? De munix? Sí, segurament. El mar Mediterrani és vostè. Tot un reguitzell de coses molt bones. Però hi ha moltes llamentades el mar Mediterrani, eh?
Ja ho sabem que a vegades normalment sol ser el millor mar del món. Bé, les coses com són. No sé quin és el meu millor preferit. Potser el pacífic, perquè hi ha molt de corall i a mi m'agraden els coralls. No, però és... Hi ha molt de color. Ui, però aquí hi ha debat. Aquí, mira, puc treure una anècdota per allà? Sí, home, ui.
En una de les meves peripècies del passat, jo vivia al costat de l'aeroport aquest de Madrid. Llavors, intentava marxar sempre que podia un parell de dies a algun lloc. I me'n vaig anar a Porto, a Portugal, que dius, ostres, preciós, bacallà, boníssim, barato, tot sensacional, un parell de dies. Vaig agafar i només vaig marxar amb una motxilla i vaig dir, ah, mira, té platja, això. Veus que bé? Dic, vaig agafar un banyador i una tovallola en aquesta motxilla. I de cop vaig arribar...
Sempre he impraterit a l'Oceà Atlàntic pensant-me que eren roses. Allò m'explico. Jo veia un tros d'onades, una cosa que jo deia... Dic, bueno, no passa res, deu estar una miqueta alterada la cosa. Estava normal. Vaig entrar...
Saps quan entres a aigua tan freda que sembla que t'estiguin clavant mil agulles? No, canvies de sexe. Eh? Canvies de sexe, no? Bueno, sí, no només això. Semblava que m'estigués clavant tot d'espases. Doncs clar, jo vaig entrar, vaig sortir i vaig dir, no pot ser, vaig tornar a entrar per assegurar-me, sí, sí, congelada l'aigua. No té res a veure. O sigui, anar al Mediterrani és una benedicció.
En canvi, aquests que tenen l'oceà a la costa, per dir alguna cosa, és una desgràcia. O sigui, és horrible. Perquè ho pots veure però no t'hi pots ficar.
El Bob Esponja aquí de la ciutat de Figueres, eh? Ai, senyor. No, home, no, però ara ho deies a l'oceà pacífic i dic, ostres, sí. Dic, l'oceà deu volar molt, ara. Home, pacífic, és pacífic, ja ho dic, és pacífic, no pot ser... Aigua oberta, ostres, és xungo, eh, això, però bueno. En fi, en qualsevol cas, deixant les nostres peripècies de mariners, vull dir... Bueno, les teves jo no n'he explicat cap encara, eh?
En té alguna de peripècies? Perquè a la gent no li interessen les peripècies de cadascú. Bueno, espero. La gent ens sintonitza per alguna cosa. Bueno, en definitiva, mira, el Màrius Serra, que ja el tinc aquí, que m'està fent així amb el cap, que no... Què creu que dius?
llibres i de tonteries. Mario Serra, ara que ens presentarà la seva nova novel·la, El mal entès, d'aquí uns instants, també avui inevitablement. Treta sortida del Festival Internacional Elefant d'Or Cirque aquí a Girona, parlarem, com no podia ser d'altra manera, amb el Genís Matabosc, amb aquest rècord d'entrades venudes prèviament. Més de 24.000
Abans de començar, imagina't, i més que Girona, que sempre ens esperem a l'últim dia per comprar les coses, i acabarem avui amb els atrapassomnis, també, en el temps de música d'aquí, dels Quatre Rius de Girona FM. Senyor Vila, passen 11 minuts del punt de les 11 del matí, i a menys que no digui el contrari, demanem un desig... I comencem.
Avui parlem de la nova novel·la de Màrius Serra, El mal entès, una història que combina intriga, humor, tendresa i acció per explorar una idea tan simple com també devastadora, i és fins a quin punt l'atzar pot capgirar-nos la vida. El protagonista, en aquest cas, Joan Ferrer, que veu com el seu món s'esfondrà després d'un accident de trànsit. Vaja, comencem amb absolutament tot. Màrius Serra, bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora.
I benvingut a casa teva, si és que hi ha a casa d'algú que deia en Cisa. Això mateix, moltes gràcies. Escolta'm una cosa, ja anem de cara a barraca, t'ho dic perquè la novel·la arrenca amb un cop brutal de l'estí, ja. Sí, certament té un inici molt detonant que es pot explicar, tot i que resol moltes coses només de començar. Aquest Joan Ferrer que es mentes...
que és un traductor, que d'altra banda és un homenatge a Vicenç Pagés Jordà, perquè ell va fer una novel·la que es deia Carta a la Reina d'Anglaterra, que el protagonista es deia Joan Ferrer, que era una mica el John Smith català, és a dir, tothom podia ser en Joan Ferrer. Doncs en Joan Ferrer arrenca que l'enxampa la dona, embolicat amb la cangur de la seva filla Alba.
i clar que és una situació diguem incòmode la dona la Rosa marxa de casa va buscar l'Alba a l'escola se l'endú per rendur-se la casa dels avis i té un accident de cotxe en aquest accident mor la Rosa sobreviu la filla l'Alba
i en aquesta arrencada van a l'Hospital de Sant Pau, el pobre Joan està en estat de xoc, va allà, i en fi, això són els dos primers capítols, l'arrencada, però descobreix fent una analítica de sang, fent donació de sang, i aleshores descobreix que la filla no és filla biològica seva, tampoc.
De manera que totes les certeses que tenia 5 minuts abans queden totalment esfondrades, deixa d'estar casat, no sabia ja si se separaria o no, però passa a Bidu, sense passar de separat, passa de casat a Bidu i és un pare no biològic, no?,
així arrenca però jo no volia que a la coberta hi hagués un accident de cotxe o no volia que això ho tenyís tot perquè sí que és veritat que són situacions tràgiques però del que es tractava era demostrar aquest desconcert aquesta falta de referents que és tan contemporània que jo és com em sento i com crec
que es pot sentir l'home contemporani, en el qual res, des de la intel·ligència artificial, res no és creïble, tot és falsificable i no hi ha cap certesa. La imatge és la d'un castell de naipes que cau.
És exactament això. Llavors, en Joan és traductor, que no deixa de ser un intermediari, de veus d'altri, no? Vull dir que ell és una persona humil, modesta, però, clar, es troba amb aquesta situació i la seva vida...
de sobte és com una puntada endavant i, en fi, la novel·la és llarga, hi ha quinze capítols com aquest i un setzè, que és un desenllaç on tots els fils es van retrobant, hi ha molts altres personatges sobre els quals també podem parlar i parla del veí del mal, la novel·la, com han fet sempre les novel·les d'altra banda.
És que de fet el primer i el segon capítol és el que comentes ara, vull dir, t'abocen a Bauman, a tot el caràcter líquid que té precisament tota una realitat. Això no sé si és una cosa que ens hi hem acostumat ara amb aquest ritme de vida que portem, t'ho dic perquè abans no era així la cosa. No, clar, clar, els que ja tenim una edat venim d'un altre entorn, d'un altre marc...
i encara estem probablement més desconcertats que gent ja nascuda en aquest segle XXI o la gent més jove però certament és una característica del moment actual aquest desconcert aquesta identitat també com una incògnita el mateix Joan en el fons en tots els seus perfils de xarxes socials posa soc ningú
i tothom, és a dir, puc ser qualsevol. Un paper important en la novel·la és el paper del camaleó, com a animal, diguem, que és un cert mirall per ell, que després hi juga en la pròpia trama i en un avenç que ens porta a escenaris molt diversos, perquè...
comença a l'Hospital de Sant Pau, Barcelona, però té una importància l'Escala, que és on presentaré la novel·la en primer lloc abans que enlloc. A l'Alfolí de la Salt? A la Vitela, a la lloreria, sí, sí, a la Vitela. Allà amb l'Adrià Pujol-Cruells, la presentem el dissabte. L'Escala és un dels escenaris on la família, és a dir, els sogres del Joan hi tenien, hi tenen una novel·la,
una casa, després també hi ha una certa importància de la selva, Massanet, hi ha una escapada que fa quan ell és adolescent i rememores, perquè la novel·la va avançant línialment, però té episodis del passat i episodis del futur. En tot el capítol té abans i després, hi ha aquest joc d'un present, una situació que queda com penjada i llavors hi ha un capítol d'abans, un capítol de després.
I en un d'aquests d'abans, de la seva memòria d'adolescència, ell va fugir de casa, va agafar un tren, un tren de rodalies. No sé si ara li funcionaria gaire. Ara no aniria al lloc, diguem, però ell va anar al lloc més llunyà que podia amb aquella línia que era Massanet-Massanes.
Però ell ho feia perquè estava en capritxat, enamoriscat d'una noia, d'una mossa que estava a Massanet i quan va arribar a l'estació va preguntar per Massanet i li van dir no, no, això és Massanes. Massanet, has de caminar una mica, no?
I bé, tota aquesta memòria li ve i em permet a mi que tots els personatges protagonistes, n'hi ha una desena que tenen un paper important vagis tenint coneixement el lector vagi tenint coneixement d'ells progressivament amb tots aquests episodis del passat que els embolcallen i del futur immediat dels conflictes cada capítol és un conflicte i s'acaba resolent al final del capítol
No sé si amb el Joan o sentint-nos tots identificats amb ell, aquesta vida la prenem per decisions o per casualitats? Sovint creiem que decidim, però l'atzar és l'única divinitat omnipotent. Moltes vegades les casualitats, els malentesos, aquests atzars, aquesta cosa atzarosa, ens porta per camins que no podíem ni tan sols imaginar.
en la novel·la el company d'estudis d'infància del Joan és un mascle alfa que es diu Pere Gràs i que acaba triomfant molt a la vida com a editor i aleshores ell com a editor triomfa molt amb llibres de no ficció que encarrega experts una terapeuta que es diu Conxi T'acostes mola i que el Joan quan hi fa teràpia diu Conxi T'acostes mola i
I a ella no li fa cap gràcia aquesta broma, doncs aquesta terapeuta acaba escrivint un llibre que es diu Masculinitats envellides, envellides en ve alta, que tracta sobre els homes que van de feministes però que si rasques una mica allà la cosa trontolla. La gent jove li en diu Aliades, ara.
Aliades, eh? Aliades, aliades. Aliades, aliades amb ell i tot, eh? Serien els aliades, aquest, masculinitats envellides, no? I aquests llibres, i que dins de la trama van prenent una importància per esdeveniments que van passant, em permeten també anar trobant personatges que formen part dels grans debats d'ara, no? També hi ha una advocada que es diu Digna Pena,
i que és el nom d'una veïna que jo vaig tenir fa molts anys, que jo ho veia a la mústia i deia, hosti, com es pot dir algú digna pena del son pare, que es deia, trobava que el cognom era penós i li va posar digna, com a mínim, no? Doncs la digna pena jo l'he transformada en una advocada especialitzada en culpables confessos, que això n'hi ha molts i la gent no ho acaba d'entendre, però si aquest tio...
El Rubiales has d'anar defensat ara, el Rubiales, doncs sí. Bé, sempre hi ha un professional i això genera un cert també debat, fins i tot ètic, sobre què significa el dret i què significa la moral, que és una cosa diferent, una veritat en l'àmbit ètic o una veritat jurídica, no?
I aquesta té un bestseller que es diu Casos perduts, que també l'ha dit a edicions del Pere Punyetes, que és el Pere Gràs. No sé si... Jo ara estava pensant, dic tu, aviam, malabarista de paraules, fins i tot prestidigitador a vegades, t'ho dic perquè el títol, el mal entès, ja per començar, Javó, que si més no confusió. Sí, sí.
Sí, sí, i és. Alhora, dins de la novel·la s'exploren molts malentesos petitets. De fet, tot va néixer d'un malentès històric que m'infascinava, de la paraula cangur. Paraula cangur, teòricament, però era un relat que a mi m'agradava molt, el capità Cuc...
quan va per Austràlia i veu aquests marsupials que salten, que no havia vist cap europeu mai, els assenyala i els aborígens diuen cangarú, cangarú, i segons el relat canònic li estaven dient no t'entenc, no t'entenc, i ell va dir cangarú, cangarú, i d'aquí va passar a l'anglès cangarú i d'aquí a totes les llengües del món, cangur.
A mi això em fascinava, jo anava col·leccionant aquesta mena de malentesos, però després vaig descobrir que era una falòrnia que en realitat s'ho van inventar per desprestigiar el Capità Cuc. Això no sortia a cap dels llibres que jo trobava, dels diaris del Capità Cuc, i en canvi sí que es va connotar. Partint d'aquest malentès, això va acabar creant una trama, un senyor que s'enrotlla...
s'embolica amb la cangur de la seva nena, no? I sí que n'hi ha de malentesos, però el que el títol aboca és que tots tenim una part de mal. Ho entenguem o no ho entenguem? No hi ha personatges bons tots, i dolents tots, en bloc. Això seria la certesa que només té el fanàtic. El fanàtic sí que diu...
això és bo i això és dolent, al 100%. La literatura i la realitat de la complexitat de l'ànima humana fa que tots tinguem dins el bé i el mal. El que passa és que després allò com nosaltres ens comportem i com això s'expressa, com això sorgeix, se'm figues d'un altre paner, però d'aquí venia aquest mal
entès del títol que va més enllà dels malentesos que n'hi ha i molts argumentals vull dir, el Joan Ferrer coneix la seva que després és la seva dona i la que ha mort perquè s'intercanvien les maletes a l'aeroport s'equivoquen i d'allà neix una relació i de malentesos tots n'hem viscut moltíssims
perquè, ja et dic, els últims llibres que he pogut veure, una víctima que no és del tot innocent al final la víctima sempre estem acostumats a que sigui sempre la persona innocent la pobreta, que li ha passat això aquí no, no és el cas
Jo crec que una de les funcions de la novel·la i de la literatura de ficció és il·luminar territoris que tenen clarobscur. L'ànima humana és com és, som com som, i ho hem estat sempre. És invariable, l'ànima humana. És a dir, l'odi, l'amor, l'enveja, la revenja, tot un seguit, diguem, de passions humanes que formen part de la humanitat intrínsecament. I la literatura...
a cada època les explica de maneres diferents el que compta és trobar maneres noves d'explicar les mateixes coses de sempre i dins de les coses jo el que no m'agrada és la simplificació de bons i dolents jo crec que la literatura i la novel·la en particular és un territori, un terreny molt bo per il·luminar aquesta complexitat de l'ànima humana i dir, escolta, és que en fi, els personatges tu mira't el mirall o busca en el teu interior i trobaràs un malparit igual que trobaràs
és un benparit. Una altra cosa és després què vens i què diuen els teus actes dels teus pensaments i sentiments. Aquí potser el mascle alfa aquest, aquest editor potser és el que imposa més la seva voluntat i podria fer més aquest paper de dir, ui, estan més a prop del mal però hi ha moltes...
amb ambigüitats i m'he preocupat d'anar dibuixant cada personatge arrodonint-lo no deixant-lo com un arquetip com una persona que serveix per això sinó amb tota la complexitat que tenim com a éssers humans Més enllà que sigui imaginari, quantes coses inspirades en fets reals o en persones reals deus tenir en aquesta novel·la?
Pràcticament totes, és a dir, hi ha gairebé un joc, que al principi ho dic, que tot és real, l'autor coneix tots els escenaris que explica, evidentment l'escala i maçanet maçanes, jo de nano també vaig fugir de casa amb un tren, etcètera,
però també la Selva Lacandona, Xapes, Nova York, altres territoris que surten a la novel·la. Però justament es tractava de dir, jo estic una mica tip de basat en fets reals, com si això fos un valor absolut. Una novel·la pot estar, o un llibre pot estar basat en fets reals i ser un nyap, ser dolent.
o al revés, pot estar totalment inventat i ser una meravella que il·lumina territoris que tu creus en aquella veritat artística, que és versemblant i que t'entra. Jo aquí m'he volgut enfotre una mica de l'autoficció, que ja n'estem una mica tips, ja fa molts anys allò que l'autor, el narrador i el personatge són el mateix, i m'he esforçat en dir que tots...
La digna pena era una veïna que vaig tenir. Què passa? Això ho poso tot al servei d'una ficció. Hi ha un enterro d'una persona gran, que és un personatge entranyable, l'Eustaki, que la dona li diu l'Estaquirot, perquè fa poca cosa a casa i tot plegat, i és l'enterro que és reproduït exactament com va ser l'enterrament de ma mare fa un any i mig, que va morir amb 99 anys i mig, l'enterrament juïós d'una persona gran que ha viscut una vida plena.
És a dir, tot el que hi ha a la novel·la, d'una manera o altra, ja sigui jo o algú del meu entorn proper, tot està fonamentat en una experiència, vivència, coneixement directe, quilòmetre zero, diguem. Però tot és una invenció, perquè això és una novel·la. I la ficció és això. Tot està posat al servei d'uns personatges que són inventats, tot i que hi ha gent que diu aquest editor deu ser com aquell que...
Hi ha gent que li posa nom. Sí, esclar, jo també n'he conegut molts editors i també sempre que escrivim i fem un personatge inevitablement ho associem l'un a l'altre, a un locutor de ràdio perquè li fa una entrevista. Això és el que ha fet sempre el reialme de la novel·la i en general de la ficció. Què és el que més t'ha sorprès de la teva novel·la?
Mira, doncs m'ha sorprès el propi procés d'escriptura. És a dir, no me l'esperava. No me l'esperava. Jo vaig començar amb aquesta idea, però no sabia gaire on anava. Sí que per mi era clar que el Joan, la seva paternitat d'optors amb l'Alba era l'eix, i així ho és fins al final, que no revelaré, però l'Alba va
creixent durant la novel·la i acaba sent una cantant molt apreciada d'un fenomen semblant a les noies que comencen a eufòria per entendre'ns amb un programa que m'invento que es diu Destra i tots els que van allà són els destralers doncs ella acaba sent una destralera molt famosa doncs aquest punt sí que el tenia clar però en l'entremig i d'una manera molt imprevista m'han anat picant a la porta uns quants personatges
uns personatges que no tenia previstos i que després tots ells han acabat aportant a la pròpia trama, no? Personatges que deies, oh, ara aquesta ha de tenir una germana, o una amiga, o de sobte el Pere, l'editor, jugava pádel amb un grup de desconeguts de mitja edat, com tants grups d'homes que tenen una afició comuna, no es coneixen de res, però queden al club per jugar i fer unes partides, no?
A partir d'aquí la trama n'hi ha un que s'enamora d'ell perquè és un poeta gay i això que dius, ui, això no m'ho esperava mai de la vida que sorgís aquí i en canvi tot pren sentit. Aquesta sensació de rodonesa que de vegades et dona la novel·la com a vehicle, això és el que més m'ha sorprès, que m'ha crescut i que m'ha dolgut fins i tot acabar-la. És a dir, m'hauria quedat
a viure-hi no és una manera de dir jo m'anava a dormir cada nit rumiant què passaria demà què els passaria demà la digna pena, l'estaquirot i això és una història molt bonica per això m'hi dedico això és el que més m'agrada del fet literari i d'escriure novel·les d'escriure ficcions aquesta capacitat de generar un món en el qual tu t'hi inclous i que aspires a incloure-hi el lector després
ficció, no? Ja t'ho he dit al principi que ens fem grans quan cada vegada ens carreguem més les primeres vegades, o sigui, com que aquesta ja crec que és la segona o tercera o a saber quantes, jo com que esperaré la pròxima, però abans ha de volar més, eh, el malentès, vull dir, d'aquí a Sant Jordi, suposo, creus tenir ja la ruta muntada, vamos.
Déu-n'hi-do, sí, sí. Com més corpions, gairebé. Sí, sí, sí. No, no, és veritat que és una època de l'any especialment intensa i bé, no som Superman i tenim una edat, concretament, en guany en faré 63, perquè els de la quinta de l'any 1963, que és quan vam néixer, en guany en fem 63. Vol dir que tot és rodó, tot quadra, tot quadra, no?
I l'energia no falta, però és veritat que d'aquí a Sant Jordi el camí és llarg. Doncs molts ànims amb el malentès Mario Serra, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment, tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
Viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
Vols descobrir les noves veus de la lírica catalana? Vine a la quarta edició del concurs de joves cantants, l'espai en què el talent emergent de l'òpera pren el protagonisme. Vine el dissabte 7 de març a l'Auditori Via D de la Casa de Cultura de Girona, amb entrada gratuïta.
I aquest any, amb una novetat, el Premi del Públic. Vine, escolta, emociona't i vota la teva actuació preferida. L'endemà, el diumenge 8 de març, al Centre Cultural La Mercè, lliurament de premis i recital amb els guanyadors i guanyadores.
No t'ho perdis. Viu la música, viu el talent, viu el concurs de joves cantants de Girona. I recorda, aquest any podràs votar i convertir-te en jurat en el Premi del Públic. Organitzen els Amics de l'Òpera de Girona i l'Associació Catalana de Professors de Cant.
Recupera tota la programació a GironaFM.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a GironaFM.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Girona FM
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Girona ja respira circ i és que la carpa del Camp de Mar de la Devesa ja està en plena ebullició i a punt pel Festival Internacional Circ Alafandor que arrenca amb la seva catorzena edició amb una data espectacular o amb una dada més ben dita espectacular i és que sumen més de 24.000 entrades venudes abans de l'estrena, un rècord absolut en la venda anticipada. Per parlar-ne tenim avui amb nosaltres el seu director, Genís Matabós, que aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Hola, molt bon dia.
Escolta'm una cosa, 24.000 entrades venudes abans d'aixecar el taló, no sé si us esperàveu aquest rècord. Doncs la veritat és que no, perquè realment després de pandèmia ha estat força difícil el que ha estat recuperar la venda anticipada, la gent pren les decisions més tard.
probablement per aquell clímax d'incertesa que vàrem patir amb el Covid, i no només hem recuperat aquesta confiança en l'espectador d'adquirir les localitats abans, és evident que les 32.000 butaques de l'Elefandor totes són numerades, i per tant que qui compra abans pot escollir més, sinó que ha anat en augment, és a dir, que mai en cap cas ni abans de pandèmia havíem aconseguit superar les 24.000 entrades venudes abans d'aixecar el taló del festival.
No sé si teniu alguna explicació d'aquest creixement, t'ho dic perquè el públic fidel del festival ja sabem que hi és, però entenem que ha crescut per algun costat. Bé, sí que és cert que nosaltres el Defendor és un esdeveniment molt conegut a comarques gironines, però també és veritat que cada vegada més anem ampliant l'ataca i, per tant, cada vegada més ve gent de Barcelona a veure...
el festival, i també cada vegada ve més força gent del sud de França, que han conegut el festival directament, o a través de l'espectacle que fem a l'estiu, que es diu Nits de Circ, que fins ara ha vingut fent durant cinc anys Besalú i també Roses, a Roses hi ve moltíssim públic francès, i a través d'això després arriba cada vegada més aquí al mes de febrer a Girona.
No sé si també el festival ja s'ha convertit en un punt de trobada també per a programadors que venen a caçar talents, t'ho dic perquè moltes vegades són estrenes fins i tot.
Sí, o sigui, com saps, l'emotiv de la Fandor és que siguin atraccions mai vistes a Europa. Això és molt atractiu per als cercetalents, per als directors artístics i de càsting, no només de circ, sinó a tots els espais on aquestes atraccions treballen normalment, que són en espectacles de parcs temàtics, espectacles en creuers, en sopars espectacle...
Aleshores, Elefandor té una triple vessant. D'una banda és un gran espectacle de circ internacional d'altíssim nivell per al públic en general, de l'altra banda és una competició, els nostres artistes donen el màxim de si perquè estan sent puntuats mentre actuen per als ulls atents dels nostres membres del jurat, que l'integren alguns dels directors i directores de circs i festivals,
de més prestigi d'arreu del món, i de l'altra banda, com bé dius, té aquest aspecte també de mercat, és a dir, de gent que ve a oferir contractacions a tots aquests 75 artistes que aquest any ens arriben de 16 països a oferir-nos aquestes 24 atraccions que es reparteixen com cada any en dues semifinals que les anomenem espectacle blau i espectacle vermell.
És el que t'anava a dir, 24 companyies, si no m'equivoco, el format continua sent semifinals i gran final. Sí, de fet, és el format que tenen tots la quinzena de veritables festivals internacionals de circ a nivell de reconeixement oficial, l'estat espanyol només existeix aquest, i avui a la Fandor s'ha posicionat entre els cinc més importants del món, al costat dels que se celebren anualment a Monte Carlo, a la Xina i a Moscou.
En aquest sentit, la gran final, si no m'equivoco, serà el dilluns, dia 2 de març. Què és el que valora especialment el jurat?
És a dir, l'execució purament, la perfecció del gest. I de l'altra banda la qüestió artística. I dins l'artística és més complexa perquè hi intervenen més factors a puntuar. Hi hauria d'una banda la coreografia, la música, el vestuari, el carisma, la comunicació amb el públic, fins i tot el maquillatge formen part d'aquests deu punts sobre la part artística.
A més a més, aquest any, si no m'equivoco, tenim un eix destacat que seria el Vietnam com a protagonista per els 70 anys, si no m'equivoco, del Cirque Nacional de Vietnam.
És així. De les 24 atraccions en competició, n'hi ha 3 que ens arriben del Cirque Nacional de Vietnam. És el quartet aèri Dunon, de 4 noies, que fan una coreografia aèria espectacular, en una estructura en la que se sostenen, que té la forma d'un cono, que és el barret típic vietnamita. Després hi ha el duo Love, a les cintes aèries, i el duo Women Warriors, d'una parella de noies,
que combinen els trapezis amb els equilibris d'espases. Jo crec que al final tots entrarem en què la carpa és una mica el cor d'aquest festival, t'ho dic perquè és inevitable si passes per allà davant no veure-la. No sé si al final també aquest gran format del qual parlem inevitablement havia d'anar d'una gran carpa.
Sí, és una infraestructura única al món perquè és la carpa itinerant sense columnes a l'interior més gran que existeix. És capaç d'acollir 2.400 espectadors en cadascuna de les 14 representacions que farem, 4 destinades a públic escolar i 10 obertes a tothom.
I això ens permet una visibilitat total, que siguin les atraccions molt espectaculars perquè no hi ha cap obstacle visual. I aquesta carpa la unim físicament amb el Palau de Fires de Girona.
el Palau de Fires de Girona ens permet oferir una acollida de molta qualitat és on hi tenim d'una banda el bufet lliure és a dir que els espectadors abans o després de les funcions poden quedar-se a dinar o sopar en el bufet lliure coincidint amb els artistes perquè és la mateixa cantina per tothom
Després hi ha l'espai de food trucks, hi ha els serveis, hi ha els estants propis del festival, amb la botiga del festival i altres. I després hi tenim també totes les zones que ens serveixen als altres per tot el nostre equip, ja sigui oficines, administració, guixetes...
els departaments d'atenció a premsa, els mitjans digitals, la sala de reunió del jurat i així tants d'altres. I, per tant, l'entrada al festival es fa a través de Fira de Girona i aquesta queda connectada físicament a la Gran Carpa Espectacle, que alhora es queda connectada amb la Gran Carpa dels Camarinos. No sé si espereu una edició de rècord. Bé, això és el que ens agradaria. De fet, de moment ja hem fet projectes
ja estem molt satisfets han arribat tots els artistes i això no és poc per la complexitat de la geopolítica actual que cada vegada ho fa més complicat moure'ns per segons quins països han arribat tots els materials artístics no hi faríem res que arribés un rapesista si el seu rapeser no ha arribat i per tant ja està tothom està concentradíssim en tots els assajos que permeten sumar la música de l'orquestra amb el treball dels Mossos de Pista o la il·luminació
Per tant, aquest engranatge necessari i previ a que aquesta màquina es posi en funcionament està funcionant. Tenim realment la impressió, quan s'obren les portes del festival, de viure una immensa fàbrica de fer espectadors i espectadores més feliços a través d'aquest circ espanyol.
que persegueix l'excel·lència i, a més a més, tenim un rècord en prevenda anticipada. Per tant, de moment, ens agrada ser prudents, tot i que vivim en el més difícil encara, però tots els paràmetres són bons índexs. T'anava a dir, recordo, vam parlar l'última vegada, devia ser al desembre, pel circ de Nadal,
I recordo que em vas dir que just estava sortint un contenidor des de Xila per arribar ara en aquesta edició del Festival Elefant d'Or. T'anava a dir, suposo que ja amb una mirada també de la 15a edició, a veure què passa.
És evident, la 15a edició és una edició especial, serà un aniversari i esperem que aquest aniversari arribi carregat de sorpreses i estem treballant amb molta força, ja tenim gairebé el 50% de programació tancada i sobretot amb molta força i amb molts desitjos de pau.
perquè ens agradaria i somiar amb aquesta pau entre Ucraïna i Rússia que ens permetria per fi accedir a moltes atraccions que no hem pogut presentar a Girona degut a aquest conflicte. Ha estat un hàndicap també per vosaltres a l'hora de programar-ho? És evident. Nosaltres sempre hem programat artistes dels dos països, però els artistes que són estatals és difícil o impossible accedir-hi.
En qualsevol cas, a punt ja per donar el tret de sortir d'aquesta 14a edició del Circa Lafant d'Or del Festival Internacional. Genís Matavós, moltíssimes gràcies i que vagi molt i molt bé, que de feina no te'n falta, em sembla, aquests dies. Exacte, estic entretingut. Moltes gràcies a vosaltres un cop més per fer-vos en ressò i esperem rebre-us aquí, sota la carpa, per compartir plegats aquestes emocions tan en viu i tan autèntiques.
Vibre amb la 14a edició del Festival Internacional del Cirque a la Fandor de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 70 artistes de 14 països. Només 5 dies, del 26 de febrer al 2 de març. Viu l'edició més espectacular del festival.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. La teva ràdio. La Gironina.
Aixeca-t'hi, balla, i deixa't portar. La festa del pijama és a punt de començar. Aixeca-t'hi, balla, i deixa't portar. La festa del pijama és a punt de començar.
I ja escoltem de fons la festa del pijama, en aquest cas de la mà dels atrapassomnis, que tornen amb més força que mai i presenten el seu cinquè disc d'estudi Aixeca t'hi balla, un treball fresc i també ple de missatge que convida a ballar, aprendre, reflexionar i, per què no dir-ho, emocionar-se en família. Després d'haver guanyat el Premi Enderroc aquest 2024, també amb el Premi Arc a la millor gira familiar, el grup inicia aquesta nova etapa amb un nou disc
nou espectacle i també nova gira. Per comentar la jugada avui, Jordi Mas Ferrer, bon dia i bona hora. Bon dia a tothom. També ens acompanya la Malva Vila, bon dia i bona hora. Bon dia. Primer de tot, benvinguts a casa vostra si és que hi ha casa d'algú, que això ho deia el Cisa. Com ho fem per poder fer un cinquè disc com sempre però com mai?
Doncs amb tot el recorregut que portem, utilitzant tot el que hem après, més el que volem transmetre i fer nou. Com ens millorem a partir de tots aquests anys, que són ja 13 anys. Déu-n'hi-go.
A partir de tot el que hem anat recollint, tot el que ens han demanat la gent que ens faria falta una cançó d'això, que les necessitats nostres també com a pares i mares que som, doncs de quin surt aquest disc, de l'experiència al final. En aquest sentit, Aixecat i Balla, em sembla que ja amb el títol és tota una declaració d'intencions, si més no.
Doncs sí, amb aquest espectacle nou el que volem és que la gent s'aixequi, que balli, que passi un dia amb nosaltres, que en una hora d'espectacle els nens i nenes tinguin la sensació d'haver passat un dia amb els atrapes somnis, amb el que tot això comporta, que a vegades sí que tenim plans, però a vegades hem d'improvisar i també sabents adaptar al que pot passar durant el dia, doncs aquesta és la idea d'aquest espectacle.
I a fet, parleu del que passa al llarg del dia, perquè em sembla que fer el narratiu és des del primer batall fins a l'últim. Correcte. En aquest cas. Us ha servit també per poder teixir una narrativa pròpia dintre del disc? Sí. Sí, clar, sí. Sempre intentem que tot tingui un sentit, perquè després el disc es trasllada amb l'espectacle que comentava la Malba, i que tot vagi lligat, no?
que les cançons puguin transportar al llarg d'un dia, tot i que no deixarem de fer els nostres hits que ens han portat fins on som, i que ja formen part de totes les famílies de cada dia, això no hi pot faltar. Sempre intentem que hi hagi un fil argumental, no només un concert, sinó també que hi hagi una mica de guió, una mica de fil, que passin coses, no només cançons.
Clar, ara estava pensant i vosaltres, per exemple, teniu un doble, triple o quàdruple repte per davant, o sigui, no només és fer música, sinó que a més a més és fer música amb missatge i fins i tot amb una part pedagògica al darrere. I tant.
Sí, gairebé tots els que formem els Atrapes Somnis som mestres, d'una manera o altra, i això amb algunes cançons es reflexa, i al final ens hi anem sense voler quan fem les cançons, però tot i així també ens agrada fer cançons que simplement convidin a passar-s'ho bé, no hem tampoc de dir que...
que sempre hi ha d'haver un missatge pedagògic de totes les cançons. També, al final, són nens i famílies que van a passar-s'ho bé i també poden aprendre només a passar-s'ho bé, no cal que aprenguin coses.
Però és veritat que tenim molta pressió, no? A més, que has d'agradar als pares, mares i també als nens, no? Llavors és com una feina extra que tenim, no? D'arribar a diferents edats, també. A més, vull dir, jo ara estava pensant, eh? Jo, per exemple, quan era petit no recordo massa música pensada, per entendre'ns... Per mi, quan era petit, bueno, sí, teníem el Super 3 i poca cosa més en aquella època. Clar, no sé si és una cosa també que heu notat que ha agafat força amb el pas dels anys.
Sí, sí que és veritat que, per exemple, l'Anna Maris, no?, ja la Ver va ser de les pioneres en fer cançons per aprendre, podríem dir, que va obrir moltes portes i gràcies a això també la resta de coms hem pogut anar florint i creant també el nostre camí.
Sí, de petit sempre hi ha hagut també com en Xesco Boix, que ha sigut un referent, l'Àngel Davant, en Jordi Tonietti, però clar, en un format com més íntim, amb l'ameinada asseguda a peu de carrer, explicant històries i cançons, però sí que és veritat que de maris i seguidament el pop petit han obert aquest camí de gran espectacle familiar, que per sort encara es conserva i segueix...
Clar, jo ara estava pensant, a nivell de sonoritat també el que busqueu precisament és això, una cosa alegre, una cosa que al final les mainades també ho reclamen una mica, que sigui una cosa alegre i per ballar-ho. Sí, cançons que siguin senzilles també de recordar, que siguin lletres amb missatge però senzilles que s'enganxin i que puguin cantar de seguida amb nosaltres.
Sí, a nivell musical, doncs, com si no distingim entre que hi ha nens o si són nens o adults, podríem fer el màxim professional que podem amb la màxima qualitat que podem, o sigui que estem veient un concert que si canviéssim les lletres potser podria ser de qualsevol grup de primera línia, no? O sigui, al final ho tractem de la mateixa manera
I, com deia, que els nens puguin cantar i entendre les lletres, que tampoc volem que amb 3 anys es posin a reflexionar sobre... No, s'ha de fer un debat, no, no. Pueden entendre la lletra ells per si sols i passar-s'ho bé amb aquesta lletra, saps? Que és música per gaudir-ho al final. Correcte. Escolta'm una cosa, és que ara tenia el dubte. Vosaltres quan esteu a l'estudi, per exemple, o esteu plantejant aquest cinquè disc, no sé si també veieu a l'horitzó
Tot això què portarà cap a la performance? O realment són dos processos independents? És a dir, primer fem el disc i després ja ho trobarem. A vegades no ho sabem gaire, la veritat. Tenim com idees de cançons, decidim quines tirem endavant i quines no, i un cop estan fetes pensem com lligar-les per fer l'espectacle i la idea d'espectacle és posterior. T'anava a dir, perquè al final el vostre disc està concebut o pensat també, sobretot, per portar-ho després a una performance.
Sí, però mira, justament estàvem parlant aquí, la Mauri deia, estic pensant ja en una cançó nova, vull dir, quan es tanca una etapa de gravar el disc i surt, doncs se n'obre una altra que es va cuinant molt a foc lent amb idees, saps? Ja. I que durant aquests dos anys que potser no traurem disc, doncs anirem ja preparant, és el mateix que ha passat amb l'altre, s'ha anat cuinant,
Així com, a poc a poc, a la furgoneta, amb idees, amb coses que ens diuen, necessitats, i és així com treballem. Una cosa, i és un públic complicat, el públic familiar? No, complicat no, exigent. Anem a canviar la paraula. És un públic exigent. És molt més exigent que l'adult, perquè un adult, per respecte, si està allà amb algú, doncs potser es quedarà i dirà, bueno, l'escolto perquè, en canvi, els nens, si no els agraden...
i no tenen interès, giren i se'n van a jugar allà però també hi fa molt l'actitud de les famílies si tu vas com a pare o mare amb una actitud més activa però activa, el nen també ho rep d'aquesta manera llavors també és important que els pares connectin amb l'espectacle per també transmetre-ho als seus fills que s'estan passant bé i que els està agradant ja sé que potser amb 5 discos a les esquenes no tant, però us heu emportat alguna sorpresa? a l'hora de laborar aquest? alguna cosa que us hagi sorprès del procés, per exemple?
no, l'hem gravat en dos tandes en mesos diferents una meitat i després l'altra meitat sí, perquè com que hi havia l'estiu pel mig hem gravat entre l'abril i l'octubre-novembre per deixar aquest espai i jo quan l'escolto doncs
El que em sorprèn és com el gran salt que hem fet a nivell de sonoritat. Hem sortit d'una sonoritat molt més clàssica i el fet que l'Àlex Pérez, el productor, hagi buscat aquest so més actual, doncs quan l'escoltes, encara el poso al cotxe i l'escoltes i dic, ostres, és ara. Hem fet un salt qualitatiu molt important. Sí.
L'heu portat a l'actualitat. Sí, sobretot quan l'escoltes sencer. Potser quan escoltes les cançons per separat no tant, però fins que l'hem publicat no l'escoltes una rere l'altra i notes això. T'anava a dir, no sé si vosaltres també teniu la sensació, quan passen els bolos tot plegat...
Els feedbacks que pugueu tenir, no sé si també, a part de ser un públic exigent, també és un públic agraït. El de les mainades, el de les famílies, fins i tot, missatges que us parin pel carrer. És molt agraït, molt agraït. Sempre dediquem una estona després dels concerts a fer-nos fotografies, petons, abraçades. A vegades estem més de mitja hora amb nens fent cua i ens agrada molt aquest moment també perquè s'ha de cuidar molt el públic, no?
No sé si també et passa el mateix. Sí, o sigui, moltes vegades quan anem pel carrer o vas a un lloc, un restaurant, veus que la gent et saluda, et fan fotos o molts missatges també a través de xarxes ens envien missatges de so, gràcies perquè la cançó de les dents ha canviat poder-se rentar les dents a casa nostra. Això és brutal, que et diguin...
que les cançons serveixen, a part d'escoltar-les, passar-t'ho bé, doncs que també serveixen a les cases per rutines, no? I això doncs rebem moltíssims. I també com que treballem en moltes i moltes escoles, doncs també les escoles també ens escriuen molt i ens diuen cada matí, gràcies a la vostra cançó del bon dia, vull dir que rebem molts de fics per diferents llocs.
Ara ja estava pensant, vosaltres ara, si no m'equivoco, festivalot. Sí que el tenim a l'horitzó, al mes de juny, com a bolo gros, però vaja, us toca planificar caps de setmana i tot a tort i a dret. La Gidea no acaba mai, tot l'any tenim. Tenim una pausa ara de tres setmanes després que ara acabem els concerts del Planeta Violeta, de les escoles, que és un projecte educatiu que dura tot el curs. Després respirem tres setmanes que estarem preparant
per l'espectacle després arrenquem a l'abril i ja fins a l'octubre és concert però com a gran gran convidem a tothom el 7 de juny al Festivalot a la sala gran de l'Auditori que serà una cosa molt especial que no hem fet mai i a més climatitzada la sala climatitzada
t'asseguts no es passarà ningú per davant tenir uns lavabos a prop hi ha un bar allà a la segona planta i també estarem tot el cap de setmana dins el Palau de Fires amb una zona que es dirà la zona dels atrapes somnis on hi haurà el nostre globus aerostàtic hi haurà tallers pintacares ensenyarem les danses dels atrapes somnis també què més tindrem?
fer un racó tranquil amb els nostres contes i els coixins del nou espectacle. Vull dir que també ens podran visitar a dins del Palau Firal i fer activitats amb nosaltres. Doncs aixecat i balla. Més enllà de només el dia del Festivalot, el dia 7 de juny, també en totes les dates que puguin tenir per presentar-nos aquests cinc edis d'estudi dels atrapassomnis, Jordi Malva, moltíssimes gràcies i marxem amb bona nit.
i d'aquesta manera ja ho deixarem tancat Bona nit Bona nit Gràcies El sol s'amaga i se'n va a dormir La lluna es desperta i ens diu Bona nit
La lluna es desperta i ens diu bona nit.
El sol s'amaga i se'n va a dormir. La lluna es desperta i ens diu bona nit. La lluna es desperta i ens diu bona nit.
Girona és un estil de vida Girona FM és la ràdio de la ciutat