Els 4 Rius
El magazín diari de Girona FM, amb Saïd Sbai. Històries i realitats amb denominació d'origen El magazín diari de Girona FM, amb Saïd Sbai. Històries i realitats amb denominació d'origen
Transcribed podcasts: 217
Time transcribed: 8d 7h 5m 31s
Time transcribed: 8d 7h 5m 31s
results.
Unknown channel type
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Tindràs a les 10 de la nit el 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul amb Oriol Mas.
Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge passionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tot a l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres cada quinze dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes. Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina. Girona FM.
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als Quatre Rius, amb Said Esbai. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la Gironina. Onze i cinc, benvinguts als Quatre Rius.
Divendres 4 d'abril de 2025. Aquest matí parlàvem de l'homenatge al mossèn i poeta Bertomeu, Barceló i Tortella. Ha sortit la preciosa idea que fer memòria vol dir també fer justícia. I més aquests dies amb tota la carpeta de la comissaria de Vialeia tan oberta. I més aquests dies on el proteccionisme torna a agafar
Embrenzida i, com deia el bo del Vicenç Lozano, estem condemnats a repetir la història. L'última vegada, aquesta mena de polítiques van ser la preqüela de la segona guerra mundial o de la caiguda de la URSS. Tampoc cal ser tremendistes, però si ja tenim mala maró amb tot, doncs ara una mica més. I amb tot també una mica més car.
I ja preparat pel cap de setmana la persona que més bé sap fer moure la catana del Pla de l'Estany.
Probablement a l'estil Kill Bill, i ara me l'imagino allà tot samurai. Arnau Vila. Molt bon dia. Sensei, bon dia i bona hora. Bé, bé. Com anem? Bé, home, a punt... Avui de marró, eh? No t'havia vist mai de marró. Jo és que soc molt colorit. Sí, jo et veia així, més classi, sempre, pels neutres... No, no, no, no, tinc moltes... En tinc algunes que quedaria flipats, ja l'estiu portant les camises. Sí, no, ja anem portant... Tens una camisa de pinyes? Sí.
Sí? Pinyes i la selva. Fa per tu. I n'hi ha una que també sembla la de... Mango. Hauríem d'anar a Costa Rica a fer el programa algun dia d'aquells, no? I amb sandàlies també i tot plegat. Qualsevol cas es nota i... No, no, Magnum no, Magnum. No en sortia, Magnum, ara sí. Ok, Magnum. Ah, de gelats? No, no, no, de la sèrie. Ah, de la sèrie Magnum.
Això pilla una mica llunyà. Engep sí que el deu conèixer. Engep la deu conèixer com... És que ja et dic, es nota que estem de divendres i amb ganes. Molt ràpidament. Temps de cinema. Avui, amor en sintonia especial. Si la primavera la sang altera, només voltaríem de parlar de parelles i d'aquestes coses. Val més que la cosa estigui controlada. I de per què no funcionen les parelles i d'aquestes coses. Sac de jocs, també. I per acabar...
Girona secreta, la gent d'en Carles Pintiado. Per acabar les accions. Per gairebé acabar. I en qualsevol cas Arnau Vila que ens posarà aquest toc musical que l'altre dia de fet va espantar moltíssima gent, posant aquell xunda-xunda seu, però tu, anem a menjar psule, va.
I per cert, Arnau, que se m'ha oblidat de dir-ho quan el riu sona... És que porta aigua. I si porta aigua, doncs també ens aporta en Jep Soler. Bon dia, bona hora.
Què tal, bon dia a tothom. Escolta, que no sabies qui és en Magnum ja és greu, eh. Bon idea. Vull dir, Zeus-Apollo, no saps qui són, Zeus i l'Apollo de Magnum? Ni veia. No et sona d'art. Res de res. Però t'he de dir... És que és tan jove que me fas ràbia i tot. De fet, de Magnum, l'original, que era amb Tom Selleck, Zeus i Apollo eren els dovermans que hi havia al seu domicili.
La gran frase que deia el senyor Higgins, que era el majordom de la casa, es va fer la versió moderna de Magnum. Fa pocs anys hi va haver una versió, un remake,
en sèrie, que no va ser gaire rècida, perquè la bona era l'Anton Selek aixecant la cella, però clar, això és cosa per a la Gemma Gran, tu és massa jove. Sí, això és una altra història, però en qualsevol cas, Jeb, jo t'he de dir que, mira, ahir vaig fer un petit homenatge a la història del cinema, quedant-me una miqueta més tard despert veient Seven.
No l'havies vist mai, encara? Home, sí, tant, 25 vegades. És molt gore, no la recordava tant. No, no és gore. És un pel·lículon, però això no és gore. No és gore, però molt impactant, molta escena de...
xocant, o sigui, normalment, quan tu vas a veure els assassinats en una pel·lícula, solen ser, com t'ho diria, més mordassos, més... més intuitius, que no pas tant gràfics. Quan troben el primer cadàver, per exemple, ostres! De fet, Seben va canviar una mica la estructura de les pel·lícules d'assassinats de l'època. Vull dir, ella marca un inici, i després, bueno, aconsegueix el que aconsegueix, perquè és un gran pel·lículon, amb uns dels millors dolents,
En John Doe, possiblement, és el dolent més dolent de la història del cinema. Supera l'Arnau Vila de llarg, eh? Vull dir, un dilluns al matí. De fet, ara que dius Arnau Vila, que avui deu anar vestit amb la segona equipació del Bàsquet Girona, si va de marron, no? Sí, certament, és veritat. La màgia de la ràdio, podem dir el que vulguem. Bueno, esperem que hi hagi victòria, perquè, si no, ara que anem endullats... Sí, home, sí, però... Per dir-hi a saber quina pel·lícula van veure dijous.
Jo us va dir que anava al cinema la setmana passada. Ho va dir. Ho va dir. No sé si va anar o no. No m'estic esperant per Minecraft. No hi va anar, perfecte. Seben. Anem per parts. Doncs avui en tenim més de 7 de pel·lícules, imagina't. Però eren com una metralleta. En sèrio, en tenim més de 7? És que és una cosa molt rara, aquesta setmana.
És la cartellera d'aquelles que dius que és tan rara que penses, saps com si fos un abocador on han fotut tot el que sobrava aquesta setmana, menys alguna cosa una mica interessant, però que li han tirat tot, ara que voleu fer això dels contenidors intel·ligents aquí a Girona.
Diguéssim que la carterera aquesta setmana no és gaire intel·ligent, tret d'una de la gran estrena que és la que parlarem. Però bueno, que ja ho ha dit l'Arnau Vila, que es fa Minecraft, que està basada en el videojoc d'un mateix nom, que, bueno, si l'Arnau Vila la va veure ja ens l'explicarà, però fa pinta que serà una de les pitjors pel·lícules de la història del cirema. Vaja.
No, perquè el videojoc no sé a què t'ha d'estar, perquè no hi he jugat. És per passar l'estona. La pel·lícula no crec que arribi a passar l'estona. Saps de què m'ha recordat també l'assassinat aquest, el crim que van fer amb Prince of Persia? Que el videojoc és espectacular, però després la transició al cinema va ser un desastre monumental.
No ho sé, és que és difícil. És difícil adaptar minijocs i adaptar... i fer content els seguidors és difícil. No, no, totalment. I mira que el J. Gyllenhaal i la G. Martenton ho van fer molt bé, eh? Vull dir, dintre de tot, ho van fer espectacular, però la pel·li no... Clar, Penjamatv és difícil adaptar novel·les. I aquí tenim una adaptació aquesta setmana, dues novel·les molt famoses. Una és Guillem Tell, us en recordeu, d'en Guillem Motell? Home, i tant. El que tira l'emblavellès...
una fletxa al cap del seu fill per tocar la poma, doncs serà feta una altra versió televisiva que tampoc matarà ningú, però bueno, la típica guerra entre els austríacs que volien enviar en veí Suïssa i es troben amb aquest Guillem Tell que serà el que capitanejarà la rebel·lió Suïssa contra els... una versió més d'una pel·lícula que tampoc segurament era necessària.
La primera no era necessària, la segona tampoc. La tercera tampoc, que és la Valle del Mal, una pel·lícula espanyola que és una versió d'un llibre que va ser bastant famós, bastant llegit i amb bones crítiques de Manuel Río Sant Martín, una passada a Puerta on hi ha uns crims i han d'esbrinar què passaven aquests crims que imiten a crims de l'època més prehistòrica.
L'última, que encara és pitjor, és una que es diu Peter Pan, la Pesadilla de Nunca Jamás. La història de Peter Pan amb assassinats, amb terror. Fa molt poc van fer Winnie the Pooh, doncs més o menys són els mateixos creadors. Una cosa semblant.
Però ja és bastant. Et diré una cosa, el Peter Pan, la versió Disney que ens ha arribat és una, però la versió original és terrible.
Bueno, el nom de fàcil no ho era, Peter Pan, que raptin els nens, els portin a l'inici, els pirates... Deia que l'autor tenia segons quines aficions, o com vulguis dir, gustos peculiars. De fet, hi ha una pel·lícula amb en Johnny Depp i la Kate Whistlet, que ara no recordaré com es diu, que explica l'història de l'escriptor de Peter Pan. Doncs mira,
No, no, doncs el deixa bé, eh? El deixa bé, sí. El deixa bé, el deixa bé. Coneix una senyora que té un fill i s'enamora...
Comences a fer mic i fas el llibre en funció del nen. Us en parlaré d'una que no s'estrenarà a Girona. Aquestes que he dit es fan totes a Girona, o cine o Déon, podeu anar-les a veient. Ho vull explicar una perquè és una cosa molt estranya. És una pel·lícula que es diu Vida en pausa, que no s'estrenarà a Girona, que la vaig poder veure fa poc.
i que explica un síndrome de resignació infantil. Saps què és això? Ni idea. Això només passa a Soècia. És un cas de salut mental que només passa a Soècia. On els nens de pares refugiats que estan esperant a cel, de cop queden catatònics, entren en coma. Què dius ara? Amb la pressió que tenen a sobre i han anat succeint.
casos a Suècia i aquests nens quedaran com i no saben ni contractar-los, els han d'alimentar, els respiren però els han d'alimentar i no saben per què els hi passi. Sempre són fills de refugiats que arriben de Rússia o d'altres països a Suècia. I a partir d'aquesta història real, que és molt estranya que només passi allà, perquè hi ha casos que sí que són falsos però hi ha casos que són reals i, per tant,
Aquí es basa en casos reals. S'ha fet aquesta pel·lícula vida en paus, una pel·lícula grega molt lenta, contemplativa, però que té aquest toc de... que si algú se'n va fora de Girona, comarques barcelonines, a Barcelona segurament la fan i la podrà veure, però és molt estrany, és un síndrome molt estrany. I si vols anem per l'única pel·lícula potable de la setmana. Vinga, va. Aquesta pel·lícula es diu...
Suposo que n'heu sentit a parlar perquè ha guanyat el Premi a Màlaga a millor pel·lícula i avui precisament al Cinema Trofó, aquesta pel·lícula es fa al Cinema Trofó, avui precisament a un quart de vuit de la tarda hi ha presentació amb la directora i part de l'equip de la pel·lícula, de la pel·lícula Sorda. La directora té la llibertat i la història de Sorda és bastant
Bastant potent, eh? És la història de l'Àngela, una dona que és sorda però no és sorda de naixement, és sorda a partir de l'edat infantil, és a dir, primer oient i després va quedar sorda, interpretada per Miriam Garbo, que és un atriu sorda, de veritat, que també li va passar el mateix, va quedar sorda a l'edat infantil, que està casat...
L'Hector, interpretat per Alvaro Cervantes, els dos papers són fantàstics, que l'Hector sí que és oient, per tant té una relació on ella ha après la llengua dels signes i poden mantenir una relació amorosa perfecta. I de cop ella queda embarassada i estan esperant que neixi la seva filla. I el dilema si la filla serà sorda o no serà sorda.
Veient la relació dels dos mons, dels uients i dels no uients. Jo crec que és una pel·li d'aquelles que fa molta pedagogia sobre el sort. Esclar, ara en aquest moment, Said, pensa que no ens escolta ningú sort. Tu t'imagines cada sort? Què seria de la teva vida? Canviaria com un mitjó?
I la gent que ara ha descoç sorda també. Doncs la pel·lícula el que fa és que durant molta estona tu estàs allà al mig observant aquesta parella i tot el seu entorn, amics que són sords i amics que són uients, i que en un moment de la pel·lícula, perquè tu sentis l'empatia real d'aquella persona sorda, la pel·lícula queda sense so.
I és una experiència... La pel·lícula, evidentment, està feta... està parlada en castellà, en llengua de signes i s'ha subtitulada en castellà perquè pugui venir gent sort de veure la pel·lícula. Però, clar, la part on no parlen, on parlen ells amb la seva llengua i tu no entens res, t'ho van subtitulant perquè puguis seguir. Però, realment, aquell part final, aquells quart d'hora o vint minuts on no hi ha so, ets capaç de...
sentir realment l'empatia i posar-te al lloc d'una persona que no sent res com està vivint, com el seu món queda reduït quan està amb persones sonorients o amb persones que parlen d'una altra manera. Jo crec que és una experiència que no us podeu perdre, que és la pel·lícula de la setmana, i que si avui la gent es pot acostar un quart de vuit a veure la presentació, clar, la directora ens explicarà per què l'ha fet,
quin ha sigut l'objectiu de fer aquesta pel·lícula, i crec que us encantarà, perquè parla de la maternitat, parla de les relacions humanes... Vull dir que què més volem, no? De caps. De caps.
I després, què acabarem? Amb el Colau, no? Home, sí. Dilluns hi vaig anar, eh. Dilluns vam fer Dels Sotelà i va ser un espectacle immens. Us en recordeu que la setmana passada en Carlos us va explicar que la pel·lícula de la setmana passada, Dels Sotelà, era una pel·lícula produïda per Rússia. És a dir, els japonesos van decidir que no farien cap més pel·lícula amb ell perquè, bueno, no...
No se'n semblava rendible i se'n va haver d'anar a Rússia a firmar Dersu Zavala. I què va passar? Doncs que va guanyar l'Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.
i que passa quan passen aquestes coses, que et donen un premi, doncs que després a Japó diuen, hòstia, aquest tio, recuperem-lo i li donem el que vulgui. I per tant, la pel·lícula que veurem, que es diu Kamei Musha, li donen carta blanca i li donen calés a punta pala per fer el que vulgui. I fa una pel·li sobre guerres feudals, samurais,
emparadors, amb tanta quantitat de gent i amb una posada en escena tan brutal, que és un espectacle visual, ja només de veure tota aquella quantitat de japonesos que es posa en pantalla. També hem de recordar que fa setmanes vam parlar que el Jòs Lucas, el creador d'Estar Wars, es va basar en una pel·lícula que va fer l'episodi 4. Correcte.
Doncs penseu que quan Curosabas, aquesta pel·lícula que veurem dilluns al trufó, té setanta anys. Doncs durant la filmació rep la visita de George Lucas, rep la visita de Francis Forcopola, que ja havia fet el Padrino 1 i el Padrino 2, perquè volen veure com filma el mestre.
Té. Durant la filmació, Lucas i Coppola van anar a veure'l per estar amb ell i per veure com feia tot això de mobilitzar tanta quantitat de gent i gravar aquestes escenes de guerra perquè corossava, tot i que no té cap Òscar de l'Acadèmia com a millor director. Imagina't. Continua a seguir un dels grans influents del món del cinema i per això el trufó cada dilluns el tenim allà. Una influència gairebé tan gran com la teva, eh? Jep Soler.
Espero que no. Jo no vull tenir tanta responsabilitat. Fem un breu recordatori. Aquesta tarda què tenim? A les 6 de la tarda fem la xerrada de l'associació de bipolar de Girona.
Es parlarà d'investigació genètica en trastorn bipolar, es parlarà de tractaments i es parlarà de com és la vida de les persones que tenen i de les famílies que tenen trastorn bipolar. Per tant, si voleu, 6 de la tarda, Caixa Fòrum, Girona. Jep Soler, ara que arriba la primavera, et veurem aviat aquí a l'estudi o què?
Tu què creus? Home, ara... Quan passi setmana santa? Que és quan et toca? Sempre que hi ha la setmana santa no cal que vingui, no? La setmana que viuen Carles i l'altre setmana santa. Correcte. I sortint de Sant Jordi...
Hòstia, Sant Jordi, ens veurem per Sant Jordi? Allà estarem, estarem on som. Aneu al carrer o no? Sí, home, sí, vull dir... Bueno, al carrer, aviam, ah, vale, te n'anava a dir metafòricament o literalment. Si és metafòricament espero que no. Literalment. Estareu on estareu, això ho heu de dir, on estareu. Crec que estarem al mateix lloc que l'any passat, no? Sí, estarem a la plaça Catalunya. A la plaça Catalunya. Els dos jocs infantils, allà. Al costat dels lavagos. Doncs... On posen l'arbre de Nadal, allà estarem.
Doncs ja passaré a veure'us també per Sant Jordi. És el gran dia, no? Home, i tant. Fantàstic. I parlarem del Roberto Bravo, també.
Ah, sí? Home, clar, jo li vaig dir l'altre dia a en Carles que l'esperem allà amb candeletes. Només faltaria que estarà signant, ell, allà. Ah, sí? I tant. I te'l compraràs, el llibre? Jo ja el tinc. Ah, ja el tens. Jo ja el tinc. És que s'ha de fer gasto. Però tens raó que la cultura s'ha de fer gasto, igual que els bars. Home, si vosaltres us ho regalen tot. Vosaltres ho pagant. Depèn què vols que et digui. A vegades sí, a vegades no. Jeb Soler, bon cap de setmana. Molt bé, nanos. Merci a seguir Tarnou. Una abraçada. Us veiem.
recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem per que estiguis informat del que passa a Girona. Els 4 rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compre producte local. Compre al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
Aquest abril, la Costa Brava es vesteix de vi i gastronomia. Arriba el Vivid, el més de les experiències anoturístiques a la ruta del vi de l'ADEO Empordà. Esmorzes entre vinyes, tastos en espais singulars, meridatges exquisits... Entra vivid.costabrava.org i compra la teva entrada. Vivid, la primavera té gust de vi. Organitza patronat de turisme Costa Brava Girona, Diputació de Girona.
Converteix el teu pis buit en una oportunitat per a tu i un benefici per a tothom. A l'Ajuntament de Girona, oferim una oportunitat a les persones propietàries que vulguin col·laborar en la lluita contra la crisi de l'habitatge. Si tens un habitatge buit o disponible a Girona, posa-lo a la borsa de mediació per al lloguer social. Ajudaràs a oferir un habitatge digne a persones i famílies amb ingressos mitjans o baixos i gaudiràs d'ajuts i avantatges fiscals.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina.
Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes. Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tot a l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Girona FM.
92.7 FM, la ràdio de Girona.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als quatre rius, amb saïd es vaig. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la Gironina.
I ho hem dit abans, si la primavera la sang altera nosaltres inevitablement havíem de parlar amb amor i sintonia. Clàudia Ramírez, bon dia, bona hora i ben tornada. Bon dia, que feia dies que no podia venir però ja tenia moltes ganes i en aquest tema que ja t'he explicat que és molt interessant. Te n'anava a dir, es nota la primavera, relacions de parella i tot això o què? De moment la cosa està tranquil·la. De moment, no? Quan arribin les vacances ja en parlarem, no? Sí, ja saps, final de vacances...
Lo que no me mata me hace más fuerte, o sigui que jo amb tu vaig aprenent cosetes i en qualsevol cas, mira. Avui parlarem del número 5, t'ho dic perquè són 5 llenguatges de l'amor en les relacions de parella.
Sí, hi ha un llibre de Gary Chapman, que és un orador americà, pastor, i va escriure aquest llibre arran de les experiències d'aconsellar matrimonis parelles. I es va centrar sobretot en el que expressen les parelles i en el que necessita cadascú per rebre l'amor.
i és molt interessant. Començarem per el primer, que són les paraules d'afirmació. Moltes persones necessiten que se'ls reconegui l'esforç que fan per la relació i per la parella. Més que em diguis que m'estimes o que tal cosa, o que vols viatjar amb mi, necessito que el dia a dia de la nostra relació en què jo necessito
necessito i dono més perquè sóc així, en algun moment em reconeguis això. Aquesta és una. Després, el temps de qualitat. Hi ha persones que em comptes que em facis una abraçada cada dia o petons,
Sisplau, tinguis en compte que necessiten un temps per estar llums, de qualitat, sense distraccions, sense esperar que arribin les vacances, perquè això és una errada i per això abans parlàvem que finalitzar les vacances sempre és una temporada molt alta de separacions i divorcis.
Perquè esperes aquest moment per estar bé, però també per parlar de moltes coses, i per això surten també conflictes. Llavors, el temps de qualitat no hauria de ser una espera o un extra, sinó un treball de... Com a essencial. Exacte. Jo tinc uns amics que feien una cosa molt bona, i era igual el que passés que cada dimecres tenien una cita.
Sí, jo conec també molta gent. Cada dimecres, o sigui, per què? Perquè al cap de setmana, bueno, ja ho sabem tots, que al final amics coneguts, saludats, famílies, associats sempre de Montllevall, entre setmana, evidentment, la feina, tal, tal, doncs, ells, cada dimecres, era una cita, digue-l'hi, anar al cine, i amb unes crispetes, o digue-l'hi, anar-se'n al sushi.
Sí, sí, doncs està superbé. Fàcil, eh? Vull dir, algo fàcil. No calia complicar-se la vida. Sí, sí, és això. El que passa és que és tenir en compte que tots aquests punts, les has de parlar amb la parella. No, clar, és evident.
Però molta gent no ho fa. I llavors, és aquest joc de... Tu ja em coneixes, l'hauries de saber. Ui, ja... La de l'esperança gràcia. Comunica a la parella que el teu llenguatge de l'amor és que necessites més temps amb la teva parella, més que altres coses. Que ara quan acabem, me diràs a veure si pots identificar el teu llenguatge més predominant, perquè sempre predomina un més que l'altre.
i hem de tenir en compte que no sempre és aquest, és a dir, que predominarà depenent de com estiguis tu en aquest moment en el círcle vital de la teva vida i també, evidentment, de patrons i experiències. Però sempre predomina un en un moment puntual de la teva vida. En portem dos. Vale. El tercer.
Caricies emocionals, rebre regals, els detalls són importants, recordem que les relacions s'han de treballar, tenir en compte el que realment li importa a la teva parella, com per exemple. Si ve a Barcelona el cantant favorit de la teva parella i li compres una entrada, en comptes d'esperar-te només a fer regals quan és l'aniversari, és un detall.
Aquest tipus de carícies emocionant la gent, hi ha gent que necessita més això que altres coses. Després, el tema dels actes de servei. Parlar de actes de servei, de poder facilitar i fer-li la vida més fàcil a la teva parella. I jo crec que aquí és superimportant el llenguatge no verbal.
Per què? Perquè hem de tenir en compte els estats d'ànim de la parella. Però aquí també s'ha de comunicar. És a dir, si em veus que estic enfadada perquè no he tingut un bon dia, sisplau, necessito una abraçada en comptes que em preguntis què m'ha passat. Perquè no vull parlar aquest dia, perquè no t'ho vull explicar, per lo que sigui. Tot això és important. I hi ha persones que necessiten que tinguis en compte
Aquestes d'ànim que és tan important per preveure també conflictes. I després el tema del contacte físic. Aquesta és la cinquena. Aquesta és la cinquena. Perquè hi ha persones també que una abraçada, un passejar i que m'agafis la mà és més important que qualsevol altra cosa. O sigui, sentir-te...
I no només estem parlant del tema sexual, és que va més enllà. Jo conec parelles que fins i tot en la relació quan se perd una mica aquesta passió però hi ha una estimació necessiten sentir més el contacte d'una abraçada quan estan veient la televisió.
i no sentir que un està en una cantonala, l'altre mirant la tele o mirant el mòbil, però no hi ha un apropament. Doncs aquests són els llenguatges de l'amor, que és important que els puguin identificar per poder expressar a la teva parella el que necessites. I això sí, tenir en compte que
Quan ens trobem en una parella que és totalment diferent a nosaltres en el tema del llenguatge de l'amor, jo dic que hem de fer un esforç conscient. La que he dit abans, les relacions es treballen... I s'ha de fer l'esforç. I s'ha de cedir. Exacte. S'ha de cedir.
s'ha de cedir i sobretot no intentis canviar la teva parella, perquè no es tracta d'això. Es tracta d'entendre i comprendre que dins del seu llenguatge tu pots cedir, ser una mica més flexible, entendre què li passa i a partir d'aquí igual tu, perquè tu també entens el teu. Intentar complementar, intentar veure alternatives i això sí, la comunicació aquí és superimportant. Clar. Tu d'aquestes cinc quina ets?
La cinquena. Sí? Jo sí. Jo necessito... Jo necessito que m'abracin. Jo necessito sentir la meva parella. Necessito el contacte, necessito que m'agafi de la mà. I abans... Mira, com que les dones són més sensibles, o no, igual és... Diuen. És una creència limitant, exacte. Diuen que són més sensibles, però les homes també. Jo no ho deia. I llavors, jo m'enfadava molt,
perquè esperava que ell sempre tingués la iniciativa de l'abraçada o el t'agafo de la mà mentre estem caminant. I vaig aprendre molt que aquestes coses són... Si al final les grans frustracions venen de les expectatives que ens marquem. Exacte. Si venen d'aquí...
malauradament també d'aquestes carencies afectives o aquests patrons que anem repetint i que no ens adonem, traspassant a la nostra relació i a la persona, la persona no sap ni què te passa, quantes vegades escoltem, no sé si al voltant d'amics teus o així, pots identificar que un és més carinyós que l'altre?
Home, i tant. Et diré una cosa, quan vius la vida molt intensament, la mirada se t'entrena. I tant. Tens la mirada entrenada ja. Maduresa visual? On abans veies una parella feliç, tu agafes, identifiques quatre... Bueno, ja amb la xurrada aquesta de l'Instagram ja ni t'explico. O sigui, amb això ja són tot missatges subliminals i hòsties. Però la mirada s'entrena. Jo crec que amb aquestes coses de l'amor, de les relacions, la mirada s'entrena.
Per això jo sempre li dic sobretot a les dones quan venen a fer el programa d'Empoderat per Dones, observeu qui teniu davant. Observeu, s'ha d'aprendre a observar qui tens davant. I tant. Accions i analitzar tranquil·lament, no actuar tan impulsivament d'entrada quan coneixes algú. Ei, stop, observa.
I veus desastres. Allò com a tercera persona. Tu veus allà... O sigui, tercera persona, vull dir, com observant. Tu estàs allà tan tranquil i veus que el com que fas... Hòstia... A vegades... costa, eh? Perquè veus coses que potser els que estan allà dintre no se n'adonen.
Em parles d'observes parelles, no? Sí, sí, totalment. Vull dir, jo que soc un cotilla, saps què vull dir? No, no, i, per exemple, estaré en un sopar i... I tant. Foc molta confiança que tinc amb parelles que se deixen anar, que fins i tot te sents malament de dir, ostres, aquí hi ha una excursió... Què passa aquí? Ja, sí que estic fent llegir, bueno, ja, quan hi ha temes també de...
de trastorns i hòsties que també els poden identificar a la primera. És que la mirada s'entrena, Claudi. No, no, s'ha d'entrenar. S'ha d'entrenar. La mirada s'entrena... Però amb maduresa. I amb consciència. Això segur. Això segur. Llavors, en quina t'identifiques tu?
Jo sobretot amb la segona, la del temps de qualitat, t'ho dic perquè jo sempre he pensat que el més valorós que tenim és el temps. I a part, igual que tu, igual que jo, igual que l'Arnau, tots tenim una agenda increïble, no ens l'acabem mai, és una agenda que no ens acabem mai, i poder agafar dues o tres hores, una tarda, un dia, un cap de setmana o un dilluns qualsevol, i ni mirar el mòbil,
perquè hi ha gent que passa el dia amb ells o amb elles i es passen el dia mirant el mòbil però tu a nivell personal tu de deixar el mòbil i no mirar-lo i dir mira que es cremi tot que m'és igual que estic aquí i l'altra també seria la de fer la vida més fàcil perquè tinc un síndrome del Salvador que no m'aguanto però és una altra història però ara notes que és veritat que en moments de la teva vida ha sigut una més que l'altra o sempre has sigut lineal en això?
Ha anat canviant, potser ha anat canviant, però el temps sempre ha sigut... És que el temps el comences a valorar amb el pas dels anys, jo crec. Perquè en 20 anys, per exemple, el temps anava al fons perdut. I era igual el que fessis, que deia, bueno, és igual, si he estat 3 hores són 3 hores, si són 4 són 4. Era diferent. I ara, en canvi,
Que tot va també l'energia. És que notes com l'energia també va minvant. I depèn, ojo, de la persona en la que estiguis. Potser et fa canviar que tinguis la necessitat d'un altre llenguatge de l'amor.
Si no respectes el teu i t'acobles més a l'altre, acabes mirant. O directament ens quedem sordomudos i hi ha ni llenguatge ni llenguatge. Ja ens quedem d'aquesta manera, que és la millor de totes. Que també la recomano, només faltaria. Clàudia Ramírez, de Mona en Sintonia, moltíssimes gràcies i tu que passis un cap de setmana gairebé tan fantàstic com tu. Ai, vosaltres també. Gràcies.
recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compre producte local. Compre al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
Aquest abril, la Costa Brava es vesteix de vi i gastronomia. Arriba el Vivid, el mes de les experiències anoturístiques a la ruta del vi de la Déo-Òmpordà. Esmorzes entre vinyes, tastos en espais singulars, meridatges exquisits... Entra vivid.costabrava.org i compra la teva entrada. Vivid, la primavera té gust de vi. Organitza patronat de turisme Costa Brava Girona, Diputació de Girona. El més clàssic i el més actual del sou cada dos divendres a les deu de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat.
La Càpsula, el programa dedicat a la música sol, amb Oriol Mas.
Converteix el teu pis buit en una oportunitat per a tu i un benefici per a tothom. A l'Ajuntament de Girona, oferim una oportunitat a les persones propietàries que vulguin col·laborar en la lluita contra la crisi de l'habitatge. Si tens un habitatge buit o disponible a Girona, posa-lo a la borsa de mediació per al lloguer social. Ajudaràs a oferir un habitatge digne a persones i famílies amb ingressos mitjans o baixos i gaudiràs d'ajuts i avantatges fiscals. Missió Habitatge, Ajuntament de Girona.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres cada quinze dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina.
Girona FM. 92.7 FM, la ràdio de Girona.
I avui perillosament s'acosta Pau Regincós amb el sac de jocs. Bon dia, bona hora. Bon dia, aquí estem. Com a aviam, és que jo ja quan et veig... T'inspires, t'inspires amb la portada del jocs. Només saltaria. I aquí, Danger. Perill. Danger, un joc que crida l'atenció a la portada així groga, amb una flama aquí de foc i amb un llamp. És un joc de l'Ignasi Ferrer, català, a prop de casa nostra, amb Brian Picknick.
un filler d'aquests de cartes original, entretingut, amb molt de pique, d'aquells ràpids de jugar que està triomfant. Val la pena que el conegueu, serà un dels èxits d'això i de l'estiu, perquè és que val la pena, l'estem fent servir molt, i realment és molt divertit. És un joc que funciona molt bé, i la vam venir a encertar a Brian Pinkett d'editar-lo. Llavors, molt fàcil, 40 cartes. 40 cartes, 4 tipus de cartes, les del 10,
20, 30 i 40. Així ja t'ho dic tot. Es tracta de fer el màxim de punts, però és un joc on no ens podrem quedar totes les cartes que juguem, simplement hem de mirar molt bé com les juguem per no nosaltres mateixos perdre la puntuació que estem aconseguint.
Sembla complicat, t'explico molt ràpid una ronda com funcionaria. Repartim nou cartes a cada participant. Ara, que t'agraden, no te les pots quedar totes. Ara n'has de triar 3 i passes les altres 6 al jugador de l'esquerra. El jugador les agafa, d'aquelles 6 en tria 3 més i n'hi quedarà entre més que les passarà el següent jugador i amb allò ja ho haureu fet.
Aquest set-up inicial ja és divertit perquè ja t'estàs construint una mica la teva mà en funció de les cartes que t'han passat. Però si t'agradava molt el que havies rebut al principi dius ah, estrany. Però està bé, perquè així crees una mica la mà que vols en funció de quan ja hi jugues més d'una vegada saber com funciona el joc.
Com va el joc? Cada jugador, per torns, començarà un, juga una carta al mig de la taula i al final de tot, si som quatre jugadors, mirarem la carta de més valor, es quedarà aquella mà. A diferència de jocs de bases, és un joc de bases, no guanya un pal, aquí no hi ha el pal, el tromfo i tot això.
Aquí simplement si jo jugo un 33, tu si tires més alt, tu ara guanyaries la mà. Imaginem, això, el nombre de cartes que fan servir és potser de dos, tres o quatre jugadors. Se'n treuen, si fóssim dos només tindríem 20 cartes de totes les que hi ha. Hauríem tret prèviament cartes que acaben per no fer massa punts o fer coses rares.
Si som 3 i algú juga, per exemple, un 40, doncs tu quedaries tota la mà i ara te les col·loques en funció del número. Tens una fila, una columna de 10, 20, 30 i 40. Només pots tenir una carta cada lloc. Si es repeteix, veus que també va pel tema cromàtic, tens les grogues, les de lesenes, les del 20 són més tronjades, va fent-se de clar a fosc. Doncs ja t'està indicant això. Llavors, ara que has posat dos 40, només et puntuarà el més petit.
I has de tenir clar que tens una zona segura, que és la de dalt, la zona que puntuaràs, que ara serien 0 punts, perquè puntues el que diu l'escut, que és just la xifra de darrere. I ara la zona que encara no saps què faràs, que és la zona aquesta de perill, hi ha un 45 que seran 5 punts, però no està la zona de dalt, per tant només faràs 0 punts ara mateix. I el 33 sí que puja a la zona segura perquè és l'únic número que tens. Aniríem fent rondes. Si jo ara fas una altra ronda i hi tornes a guanyar,
Si tu guanyes un número que és correlatiu per dalt o per baix a un número que ja tens, aquells números tots dos s'eliminen, se te queden eliminats de la zona, però si tens un altre número que estava a la zona de perill de baix, puja a la zona segura i passes a tenir aquests punts d'aquí. També a vegades és interessant
No et diré pringar tu mateix, però col·locar-te números correlatius teus... Eliminar-te'ls, d'aquesta manera, donar pas... Tu tens un 40, aquí t'interessa un 41... 39 no pot ser perquè és de l'altre pil. Això ha de quedar clar que a vegades hi ha confusió. 41, perfecte. Eliminaries el 40, que són 0 punts, i et pujaria el 45 a dalt.
que és el que m'interessa tenir aquí. Llavors, què passa? Hi ha molt de puteo perquè vas controlant la gent que té i dius, estàs fent 6 punts i 5 punts. No pot ser, li hem de treure aquells 6 punts com... Jo tinc un 35 o tinc un 37, li jugo, però no vull guanyar jo, vull que guanyi ell. M'espero que jugui una carta alta, li foto baixa i se la queda ella i diu, hòstia, m'heu fet guanyar cartes que em fem pringar. I aquí és molt graciós el joc i el dànger aquest
és allò de dir pedill, no? No sempre que guanyis una mà, et quedaràs als punts, al revés, et fotran palla per fer-te perdre molts punts. I a vegades involuntàriament, tu també t'enou les punts, que no volies, o tu calcules molt bé i dius, tinc tres números seguits, doncs va, jugo aquell, llavors et podré eliminar l'altre, i m'asseguro pujar els números nou a dalt de tot a l'última ronda i així ningú me fot després. Molt guai, molt estratègic, amb només 40 cartes tot el que es pot arribar a fer,
que és molt xulo. I després tens opció de jugar amb parelles, llavors el joc et diu que després de tres rondes qui tingui més puntuació guanya la partida. Són aquests jocs que molen perquè això, perquè vas a burxar una miqueta també el rival i això sempre està bé. Sí, perquè no pots dir que ho tens segur. No pots dir de xulo, ah, tinc 9 dosos aquí, no sé què, vaig guanyant amb 9 i 9 i 18 punts. Fins a l'última carta tot pot canviar. Es pot desencadenar una reacció de perillosa que, pum, que ho fot tot en l'aire.
Doncs fent-te cas, Pau Regincols, moltíssimes gràcies, un dia més sac de joc.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als quatre rius, amb saïd es vaig. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Jo ho sé que tots teniu ganes de marxar, però hem de complir expedient. Girona secreta, Carles Pintiado, la gent de Bon Dia i Bon Hora. Molt bon dia, com estem? Nosaltres bé, tu també a tope, em sembla? A tope, a tope. Setmana d'aquestes... Setmana productiva. Memorable, també? Memorable i per tota la vida que la recordem.
A Banco Santander li agrada aquesta publicació. Li agrada, li agrada, li agrada. Bromes entre autònoms, quin remei. Escolta'm una cosa, a l'agenda moltíssimes coses, amb ganes també d'escoltar el putrum-putrum de l'Arnau, per tant anem per feina i avui anem al Yeah! Doncs sí, pla per avui, a partir de les 11 de la nit, concert de habla de mi en presente al Yeah! Si no els coneixeu, una banda de techno rumba internacional, van tocar a les Barraques de Girona, crec que fa un parell d'anys o tres,
A mi m'agrada molt aquell dia. Era tard a la nit. Tampoc no sé si el meu griteri era gaire bo, però tinc molt bon record d'aquell concert. Llavors, les entrades valen 12 euros. Us recomano molt que hi aneu, perquè tenen temazos. Saltem a dissabte. Tenim Mambo. No, abans, perdó. Abans i vendres. Avui mateix ens quedem.
Un espai de plans més molt ràpid. Una obra de teatre a la sala La Planeta. És una obra de teatre que diu Cadires, protagonitzada per Mont Plans i Oriol Janís, que són dos actors que aborden més de 50 anys els escenaris. I, justament, aquesta obra parla d'això, de la bellesa i d'un cop que la teva vida és el teatre, quan et fas gran, què passa amb la teva vida? Perquè, clar, et fas gran.
Sembla bastant interessant, i també un taller d'iniciació al TAS de vins. No és un TAS de vins, sinó que és un taller per a nosaltres aprendre com han de ser els tastos de vins. Està interessant, organitza el Gastroclub Girona, i és amb això, amb la família Miquel Sala, a partir de les 6 de la tarda al foment.
Ara si saltem al Mambo de dissabte. Dissabte, exacte. Demà al matí anem cap a la Devesa, perquè el Mambo Studios, no sé si ho coneixeu, és un centre de fitness que està aquí al carrer, a migdia, si no m'equivoco. No, al carrer Ultònies, ja, crec. Aquesta gent fa cicló, que no spinning, ho marquen molt la diferència, perquè és d'això, una sala fosca, com de discoteca. És la discoteca aquesta sobre la bicicleta, sí, jo ho he vist, això, sí.
Això ho traslladen a l'Adevesa per primer cop de la història, per tant demà al matí crec que fan 3 sessions i tenen les últimes places a la seva pàgina web. Bastant interessant per demà al matí fer una mica d'esport a l'aire lliure. I després ens podrem escollir anar cap a Montilivre al migdia a veure el Girona Fútbol Club contra el Deportivo Alaves.
o a dues quarts de set de la tarda a la plaça del Vi tenim un altre concert gratuït del Festival Estrenes, en aquest cas Judit Jaquet, que ja la coneixem a la casa. Perquè ja va passar per aquí. Exacte. I que és de la família també de la Black Music Big Band, per tant, un concert molt interessant demà a la tarda.
Primer diumenge de mes, per tant. Què vol dir això? Ja ho sabem. Portes obertes dels museus de Girona. Arnau, t'hi veuràs. Ja ho sé, ja ho sé. Un museu d'història, un museu del cinema, escolta, ja farem alguna visita. Tots els museus. Tots, tots, tots. Això s'ha d'aprofitar. I ens coincideixen dos vermuts musicals. Sabeu que normalment, el diumenge, tenim el de Jardins Gala, que aquest cap de setmana tenim Fonso Castillo, entrada gratuïta, Bon Rollo al costat del riu. Perfecte.
Però a més a més, demà diumenge també a les 12 del migdia, vermut musical Avila Blareig, que faran aquest cap de setmana i el que ve, i aquest diumenge ve L'Ildami, un bon pla, les entrades estan a 5 euros, podeu aprofitar-ho. I al llarg de tot el cap de setmana concerts del Festival Estrenes. Sí, això ho hem fet separat perquè són els concerts que van amb entrada comprada, de pagament,
del festival d'estrena, bastant interessant aquest cap de setmana. Tenim avui divendres de la Fe i les Flores Azules a l'Auditori. Si entrenem cap a la Mirona hi trobarem el Boom Boom Fighters amb en Kukapi i també amb el grup Clase B. I demà dissabte tenim el Fred García a l'Auditori, Xambau a la Mirona. Xambau? Xambau a la Mirona, Déu n'hi do. Ah, llavors estàs sold out que t'he cagat. Ah, quina llàstima. I al Teatre Municipal tenim primer Miquel Abras i després una mica més tard Maria Jaume.
Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. Però déu-n'hi-do de guai, eh? Perquè tenim cosetes gratis a l'aire llibre, cosetes, concerts xulos, tenim de tot. Nodi, on queden aquells caps de setmana, Carles Pintiado, on te'n deies tu avui a Poqueta Cosa, eh? Vull dir que si fem cinc minuts encara gràcies. I el problema és que d'aquí fins al mes de juny, així. No, no, ara ja... Serà així? O pitjor? Amb brenzida. Sí, sí.
Mare meva. Però bueno, ben dito problema. No, clar, ben dito problema, escolta, sempre, i qualsevol, ja ho sabeu, qualsevol cosa que mai fem la Falca, qualsevol cosa que necessiteu saber de la gent, de les coses que fan a Girona, del tal, del no sé què, amb un videopot, que és ara també, vídeo d'aquí poquet, segurament amb la seva pròpia marca de whisky, Girona Segreta. Gràcies, Sergi. Tu ets més de whisky o de ron? Tu de ron. Jo de ron. Tu de ron. Per la manana, cafè, per la tarda, ron. Que diuen Bad Bunny. Ah, vale, però...
Tenim el moment, estic a punt per no parar
Doncs aquest divendres us portem música dance en català. Era una producció de Mac and Sack, això era a principis del 2000. La veu? La fantàstica Xana Blu.
Ho he dit fora micros, però vull dir-ho perquè quedi clar que quedi Constància Arnau. Avui l'has clavat moltíssim. L'has clavat sempre. És que l'he pensat, eh? Però avui especialment, perquè és un xunda-xunda, però molt relax, molt chill-out. Ja de tot, home, ja. Sí, sí, totalment. Entra molt i molt bé.
Tens ganes de cap de setmana, eh? Moltes, eh? Ja, no? Tu què? A casa rural també aquest cap de setmana? No, no, no. Aquesta setmana. Relax. Aviam si surt el sol i puc anar una mica a la platja. Tinc ganes. Jo crec que ja hi haurà força no voler, però... Sí, també és veritat. Jo, bueno, jo us ho diré. Aniré amb un traje.
Què faries, Pinti Arnau? Necessito consell. Traje negre amb camisa blava o traje blau amb camisa blanca? La segona m'agrada més. La segona? Tu saps què passa? Tenc un amic meu que va anar a comprar el mateix. Diu que semblarem-hi el Dibó.
Però això dona joc. Això dona joc per tot. Sí, perquè així podeu fer una broma a tots dos. Vull dir, podeu fer un monòleg. Ja t'ho dic, semblarem i el divor arribar allà, i el cantant Andreu Aixeli de fons... Però això és perquè la gent es fixi en vosaltres. Això és bo. No és un arma... Doncs mira. Carles Pintiado, moltíssimes gràcies, bona setmana. A vosaltres igualment. Arnau Vila. Fins dilluns. Que tinguis molt bon cap de setmana.
i si et volés tant és igual cremaré la pista de ball. La discoteca és el destí, música i festa fina a mi, és hora d'aixecar les mans. Tinc ganes de fer estrel, tinc ganes de fer estrel,
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.
Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge passionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tot a l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres cada quinze dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes. Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina. Girona FM.
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als Quatre Rius, amb Said Esbai. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la Gironina. Onze i cinc, benvinguts als Quatre Rius.
Divendres 4 d'abril de 2025. Aquest matí parlàvem de l'homenatge al mossèn i poeta Bertomeu, Barceló i Tortella. Ha sortit la preciosa idea que fer memòria vol dir també fer justícia. I més aquests dies amb tota la carpeta de la comissaria de Vialeia tan oberta. I més aquests dies on el proteccionisme torna a agafar
Embrenzida i, com deia el bo del Vicenç Lozano, estem condemnats a repetir la història. L'última vegada, aquesta mena de polítiques van ser la preqüela de la segona guerra mundial o de la caiguda de la URSS. Tampoc cal ser tremendistes, però si ja tenim mala maró amb tot, doncs ara una mica més. I amb tot també una mica més car.
I ja preparat pel cap de setmana la persona que més bé sap fer moure la catana del Pla de l'Estany.
Probablement a l'estil Kill Bill, i ara me l'imagino allà tot samurai. Arnau Vila. Molt bon dia. Sensei, bon dia i bona hora. Bé, bé. Com anem? Bé, home, a punt... Avui de marró, eh? No t'havia vist mai de marró. Jo és que soc molt colorit. Sí, jo et veia així, més classi, sempre, pels neutres... No, no, no, no, tinc moltes... En tinc algunes que quedaria flipats, ja l'estiu portant les camises. Sí, no, ja anem portant... Tens una camisa de pinyes? Sí.
Sí? Pinyes i la selva. Fa per tu. I n'hi ha una que també sembla la de... Mango. Hauríem d'anar a Costa Rica a fer el programa algun dia d'aquells, no? I amb sandàlies també i tot plegat. Qualsevol cas es nota i... No, no, Magnum no, Magnum. No en sortia, Magnum, ara sí. Ok, Magnum. Ah, de gelats? No, no, no, de la sèrie. Ah, de la sèrie Magnum.
Això pilla una mica llunyà. Engep sí que el deu conèixer. Engep la deu conèixer com... És que ja et dic, es nota que estem de divendres i amb ganes. Molt ràpidament. Temps de cinema. Avui, amor en sintonia especial. Si la primavera la sang altera, només voltaríem de parlar de parelles i d'aquestes coses. Val més que la cosa estigui controlada. I de per què no funcionen les parelles i d'aquestes coses. Sac de jocs, també. I per acabar...
Girona secreta, la gent d'en Carles Pintiado. Per acabar les accions. Per gairebé acabar. I en qualsevol cas Arnau Vila que ens posarà aquest toc musical que l'altre dia de fet va espantar moltíssima gent, posant aquell xunda-xunda seu, però tu, anem a menjar psule, va.
I per cert, Arnau, que se m'ha oblidat de dir-ho quan el riu sona... És que porta aigua. I si porta aigua, doncs també ens aporta en Jep Soler. Bon dia, bona hora.
Què tal, bon dia a tothom. Escolta, que no sabies qui és en Magnum ja és greu, eh. Bon idea. Vull dir, Zeus-Apollo, no saps qui són, Zeus i l'Apollo de Magnum? Ni veia. No et sona d'art. Res de res. Però t'he de dir... És que és tan jove que me fas ràbia i tot. De fet, de Magnum, l'original, que era amb Tom Selleck, Zeus i Apollo eren els dovermans que hi havia al seu domicili.
La gran frase que deia el senyor Higgins, que era el majordom de la casa, es va fer la versió moderna de Magnum. Fa pocs anys hi va haver una versió, un remake,
en sèrie, que no va ser gaire rècida, perquè la bona era l'Anton Selek aixecant la cella, però clar, això és cosa per a la Gemma Gran, tu és massa jove. Sí, això és una altra història, però en qualsevol cas, Jeb, jo t'he de dir que, mira, ahir vaig fer un petit homenatge a la història del cinema, quedant-me una miqueta més tard despert veient Seven.
No l'havies vist mai, encara? Home, sí, tant, 25 vegades. És molt gore, no la recordava tant. No, no és gore. És un pel·lículon, però això no és gore. No és gore, però molt impactant, molta escena de...
xocant, o sigui, normalment, quan tu vas a veure els assassinats en una pel·lícula, solen ser, com t'ho diria, més mordassos, més... més intuitius, que no pas tant gràfics. Quan troben el primer cadàver, per exemple, ostres! De fet, Seben va canviar una mica la estructura de les pel·lícules d'assassinats de l'època. Vull dir, ella marca un inici, i després, bueno, aconsegueix el que aconsegueix, perquè és un gran pel·lículon, amb uns dels millors dolents,
En John Doe, possiblement, és el dolent més dolent de la història del cinema. Supera l'Arnau Vila de llarg, eh? Vull dir, un dilluns al matí. De fet, ara que dius Arnau Vila, que avui deu anar vestit amb la segona equipació del Bàsquet Girona, si va de marron, no? Sí, certament, és veritat. La màgia de la ràdio, podem dir el que vulguem. Bueno, esperem que hi hagi victòria, perquè, si no, ara que anem endullats... Sí, home, sí, però... Per dir-hi a saber quina pel·lícula van veure dijous.
Jo us va dir que anava al cinema la setmana passada. Ho va dir. Ho va dir. No sé si va anar o no. No m'estic esperant per Minecraft. No hi va anar, perfecte. Seben. Anem per parts. Doncs avui en tenim més de 7 de pel·lícules, imagina't. Però eren com una metralleta. En sèrio, en tenim més de 7? És que és una cosa molt rara, aquesta setmana.
És la cartellera d'aquelles que dius que és tan rara que penses, saps com si fos un abocador on han fotut tot el que sobrava aquesta setmana, menys alguna cosa una mica interessant, però que li han tirat tot, ara que voleu fer això dels contenidors intel·ligents aquí a Girona.
Diguéssim que la carterera aquesta setmana no és gaire intel·ligent, tret d'una de la gran estrena que és la que parlarem. Però bueno, que ja ho ha dit l'Arnau Vila, que es fa Minecraft, que està basada en el videojoc d'un mateix nom, que, bueno, si l'Arnau Vila la va veure ja ens l'explicarà, però fa pinta que serà una de les pitjors pel·lícules de la història del cirema. Vaja.
No, perquè el videojoc no sé a què t'ha d'estar, perquè no hi he jugat. És per passar l'estona. La pel·lícula no crec que arribi a passar l'estona. Saps de què m'ha recordat també l'assassinat aquest, el crim que van fer amb Prince of Persia? Que el videojoc és espectacular, però després la transició al cinema va ser un desastre monumental.
No ho sé, és que és difícil. És difícil adaptar minijocs i adaptar... i fer content els seguidors és difícil. No, no, totalment. I mira que el J. Gyllenhaal i la G. Martenton ho van fer molt bé, eh? Vull dir, dintre de tot, ho van fer espectacular, però la pel·li no... Clar, Penjamatv és difícil adaptar novel·les. I aquí tenim una adaptació aquesta setmana, dues novel·les molt famoses. Una és Guillem Tell, us en recordeu, d'en Guillem Motell? Home, i tant. El que tira l'emblavellès...
una fletxa al cap del seu fill per tocar la poma, doncs serà feta una altra versió televisiva que tampoc matarà ningú, però bueno, la típica guerra entre els austríacs que volien enviar en veí Suïssa i es troben amb aquest Guillem Tell que serà el que capitanejarà la rebel·lió Suïssa contra els... una versió més d'una pel·lícula que tampoc segurament era necessària.
La primera no era necessària, la segona tampoc. La tercera tampoc, que és la Valle del Mal, una pel·lícula espanyola que és una versió d'un llibre que va ser bastant famós, bastant llegit i amb bones crítiques de Manuel Río Sant Martín, una passada a Puerta on hi ha uns crims i han d'esbrinar què passaven aquests crims que imiten a crims de l'època més prehistòrica.
L'última, que encara és pitjor, és una que es diu Peter Pan, la Pesadilla de Nunca Jamás. La història de Peter Pan amb assassinats, amb terror. Fa molt poc van fer Winnie the Pooh, doncs més o menys són els mateixos creadors. Una cosa semblant.
Però ja és bastant. Et diré una cosa, el Peter Pan, la versió Disney que ens ha arribat és una, però la versió original és terrible.
Bueno, el nom de fàcil no ho era, Peter Pan, que raptin els nens, els portin a l'inici, els pirates... Deia que l'autor tenia segons quines aficions, o com vulguis dir, gustos peculiars. De fet, hi ha una pel·lícula amb en Johnny Depp i la Kate Whistlet, que ara no recordaré com es diu, que explica l'història de l'escriptor de Peter Pan. Doncs mira,
No, no, doncs el deixa bé, eh? El deixa bé, sí. El deixa bé, el deixa bé. Coneix una senyora que té un fill i s'enamora...
Comences a fer mic i fas el llibre en funció del nen. Us en parlaré d'una que no s'estrenarà a Girona. Aquestes que he dit es fan totes a Girona, o cine o Déon, podeu anar-les a veient. Ho vull explicar una perquè és una cosa molt estranya. És una pel·lícula que es diu Vida en pausa, que no s'estrenarà a Girona, que la vaig poder veure fa poc.
i que explica un síndrome de resignació infantil. Saps què és això? Ni idea. Això només passa a Soècia. És un cas de salut mental que només passa a Soècia. On els nens de pares refugiats que estan esperant a cel, de cop queden catatònics, entren en coma. Què dius ara? Amb la pressió que tenen a sobre i han anat succeint.
casos a Suècia i aquests nens quedaran com i no saben ni contractar-los, els han d'alimentar, els respiren però els han d'alimentar i no saben per què els hi passi. Sempre són fills de refugiats que arriben de Rússia o d'altres països a Suècia. I a partir d'aquesta història real, que és molt estranya que només passi allà, perquè hi ha casos que sí que són falsos però hi ha casos que són reals i, per tant,
Aquí es basa en casos reals. S'ha fet aquesta pel·lícula vida en paus, una pel·lícula grega molt lenta, contemplativa, però que té aquest toc de... que si algú se'n va fora de Girona, comarques barcelonines, a Barcelona segurament la fan i la podrà veure, però és molt estrany, és un síndrome molt estrany. I si vols anem per l'única pel·lícula potable de la setmana. Vinga, va. Aquesta pel·lícula es diu...
Suposo que n'heu sentit a parlar perquè ha guanyat el Premi a Màlaga a millor pel·lícula i avui precisament al Cinema Trofó, aquesta pel·lícula es fa al Cinema Trofó, avui precisament a un quart de vuit de la tarda hi ha presentació amb la directora i part de l'equip de la pel·lícula, de la pel·lícula Sorda. La directora té la llibertat i la història de Sorda és bastant
Bastant potent, eh? És la història de l'Àngela, una dona que és sorda però no és sorda de naixement, és sorda a partir de l'edat infantil, és a dir, primer oient i després va quedar sorda, interpretada per Miriam Garbo, que és un atriu sorda, de veritat, que també li va passar el mateix, va quedar sorda a l'edat infantil, que està casat...
L'Hector, interpretat per Alvaro Cervantes, els dos papers són fantàstics, que l'Hector sí que és oient, per tant té una relació on ella ha après la llengua dels signes i poden mantenir una relació amorosa perfecta. I de cop ella queda embarassada i estan esperant que neixi la seva filla. I el dilema si la filla serà sorda o no serà sorda.
Veient la relació dels dos mons, dels uients i dels no uients. Jo crec que és una pel·li d'aquelles que fa molta pedagogia sobre el sort. Esclar, ara en aquest moment, Said, pensa que no ens escolta ningú sort. Tu t'imagines cada sort? Què seria de la teva vida? Canviaria com un mitjó?
I la gent que ara ha descoç sorda també. Doncs la pel·lícula el que fa és que durant molta estona tu estàs allà al mig observant aquesta parella i tot el seu entorn, amics que són sords i amics que són uients, i que en un moment de la pel·lícula, perquè tu sentis l'empatia real d'aquella persona sorda, la pel·lícula queda sense so.
I és una experiència... La pel·lícula, evidentment, està feta... està parlada en castellà, en llengua de signes i s'ha subtitulada en castellà perquè pugui venir gent sort de veure la pel·lícula. Però, clar, la part on no parlen, on parlen ells amb la seva llengua i tu no entens res, t'ho van subtitulant perquè puguis seguir. Però, realment, aquell part final, aquells quart d'hora o vint minuts on no hi ha so, ets capaç de...
sentir realment l'empatia i posar-te al lloc d'una persona que no sent res com està vivint, com el seu món queda reduït quan està amb persones sonorients o amb persones que parlen d'una altra manera. Jo crec que és una experiència que no us podeu perdre, que és la pel·lícula de la setmana, i que si avui la gent es pot acostar un quart de vuit a veure la presentació, clar, la directora ens explicarà per què l'ha fet,
quin ha sigut l'objectiu de fer aquesta pel·lícula, i crec que us encantarà, perquè parla de la maternitat, parla de les relacions humanes... Vull dir que què més volem, no? De caps. De caps.
I després, què acabarem? Amb el Colau, no? Home, sí. Dilluns hi vaig anar, eh. Dilluns vam fer Dels Sotelà i va ser un espectacle immens. Us en recordeu que la setmana passada en Carlos us va explicar que la pel·lícula de la setmana passada, Dels Sotelà, era una pel·lícula produïda per Rússia. És a dir, els japonesos van decidir que no farien cap més pel·lícula amb ell perquè, bueno, no...
No se'n semblava rendible i se'n va haver d'anar a Rússia a firmar Dersu Zavala. I què va passar? Doncs que va guanyar l'Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.
i que passa quan passen aquestes coses, que et donen un premi, doncs que després a Japó diuen, hòstia, aquest tio, recuperem-lo i li donem el que vulgui. I per tant, la pel·lícula que veurem, que es diu Kamei Musha, li donen carta blanca i li donen calés a punta pala per fer el que vulgui. I fa una pel·li sobre guerres feudals, samurais,
emparadors, amb tanta quantitat de gent i amb una posada en escena tan brutal, que és un espectacle visual, ja només de veure tota aquella quantitat de japonesos que es posa en pantalla. També hem de recordar que fa setmanes vam parlar que el Jòs Lucas, el creador d'Estar Wars, es va basar en una pel·lícula que va fer l'episodi 4. Correcte.
Doncs penseu que quan Curosabas, aquesta pel·lícula que veurem dilluns al trufó, té setanta anys. Doncs durant la filmació rep la visita de George Lucas, rep la visita de Francis Forcopola, que ja havia fet el Padrino 1 i el Padrino 2, perquè volen veure com filma el mestre.
Té. Durant la filmació, Lucas i Coppola van anar a veure'l per estar amb ell i per veure com feia tot això de mobilitzar tanta quantitat de gent i gravar aquestes escenes de guerra perquè corossava, tot i que no té cap Òscar de l'Acadèmia com a millor director. Imagina't. Continua a seguir un dels grans influents del món del cinema i per això el trufó cada dilluns el tenim allà. Una influència gairebé tan gran com la teva, eh? Jep Soler.
Espero que no. Jo no vull tenir tanta responsabilitat. Fem un breu recordatori. Aquesta tarda què tenim? A les 6 de la tarda fem la xerrada de l'associació de bipolar de Girona.
Es parlarà d'investigació genètica en trastorn bipolar, es parlarà de tractaments i es parlarà de com és la vida de les persones que tenen i de les famílies que tenen trastorn bipolar. Per tant, si voleu, 6 de la tarda, Caixa Fòrum, Girona. Jep Soler, ara que arriba la primavera, et veurem aviat aquí a l'estudi o què?
Tu què creus? Home, ara... Quan passi setmana santa? Que és quan et toca? Sempre que hi ha la setmana santa no cal que vingui, no? La setmana que viuen Carles i l'altre setmana santa. Correcte. I sortint de Sant Jordi...
Hòstia, Sant Jordi, ens veurem per Sant Jordi? Allà estarem, estarem on som. Aneu al carrer o no? Sí, home, sí, vull dir... Bueno, al carrer, aviam, ah, vale, te n'anava a dir metafòricament o literalment. Si és metafòricament espero que no. Literalment. Estareu on estareu, això ho heu de dir, on estareu. Crec que estarem al mateix lloc que l'any passat, no? Sí, estarem a la plaça Catalunya. A la plaça Catalunya. Els dos jocs infantils, allà. Al costat dels lavagos. Doncs... On posen l'arbre de Nadal, allà estarem.
Doncs ja passaré a veure'us també per Sant Jordi. És el gran dia, no? Home, i tant. Fantàstic. I parlarem del Roberto Bravo, també.
Ah, sí? Home, clar, jo li vaig dir l'altre dia a en Carles que l'esperem allà amb candeletes. Només faltaria que estarà signant, ell, allà. Ah, sí? I tant. I te'l compraràs, el llibre? Jo ja el tinc. Ah, ja el tens. Jo ja el tinc. És que s'ha de fer gasto. Però tens raó que la cultura s'ha de fer gasto, igual que els bars. Home, si vosaltres us ho regalen tot. Vosaltres ho pagant. Depèn què vols que et digui. A vegades sí, a vegades no. Jeb Soler, bon cap de setmana. Molt bé, nanos. Merci a seguir Tarnou. Una abraçada. Us veiem.
recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem per que estiguis informat del que passa a Girona. Els 4 rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compre producte local. Compre al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
Aquest abril, la Costa Brava es vesteix de vi i gastronomia. Arriba el Vivid, el més de les experiències anoturístiques a la ruta del vi de l'ADEO Empordà. Esmorzes entre vinyes, tastos en espais singulars, meridatges exquisits... Entra vivid.costabrava.org i compra la teva entrada. Vivid, la primavera té gust de vi. Organitza patronat de turisme Costa Brava Girona, Diputació de Girona.
Converteix el teu pis buit en una oportunitat per a tu i un benefici per a tothom. A l'Ajuntament de Girona, oferim una oportunitat a les persones propietàries que vulguin col·laborar en la lluita contra la crisi de l'habitatge. Si tens un habitatge buit o disponible a Girona, posa-lo a la borsa de mediació per al lloguer social. Ajudaràs a oferir un habitatge digne a persones i famílies amb ingressos mitjans o baixos i gaudiràs d'ajuts i avantatges fiscals.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina.
Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes. Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tot a l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Girona FM.
92.7 FM, la ràdio de Girona.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als quatre rius, amb saïd es vaig. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la Gironina.
I ho hem dit abans, si la primavera la sang altera nosaltres inevitablement havíem de parlar amb amor i sintonia. Clàudia Ramírez, bon dia, bona hora i ben tornada. Bon dia, que feia dies que no podia venir però ja tenia moltes ganes i en aquest tema que ja t'he explicat que és molt interessant. Te n'anava a dir, es nota la primavera, relacions de parella i tot això o què? De moment la cosa està tranquil·la. De moment, no? Quan arribin les vacances ja en parlarem, no? Sí, ja saps, final de vacances...
Lo que no me mata me hace más fuerte, o sigui que jo amb tu vaig aprenent cosetes i en qualsevol cas, mira. Avui parlarem del número 5, t'ho dic perquè són 5 llenguatges de l'amor en les relacions de parella.
Sí, hi ha un llibre de Gary Chapman, que és un orador americà, pastor, i va escriure aquest llibre arran de les experiències d'aconsellar matrimonis parelles. I es va centrar sobretot en el que expressen les parelles i en el que necessita cadascú per rebre l'amor.
i és molt interessant. Començarem per el primer, que són les paraules d'afirmació. Moltes persones necessiten que se'ls reconegui l'esforç que fan per la relació i per la parella. Més que em diguis que m'estimes o que tal cosa, o que vols viatjar amb mi, necessito que el dia a dia de la nostra relació en què jo necessito
necessito i dono més perquè sóc així, en algun moment em reconeguis això. Aquesta és una. Després, el temps de qualitat. Hi ha persones que em comptes que em facis una abraçada cada dia o petons,
Sisplau, tinguis en compte que necessiten un temps per estar llums, de qualitat, sense distraccions, sense esperar que arribin les vacances, perquè això és una errada i per això abans parlàvem que finalitzar les vacances sempre és una temporada molt alta de separacions i divorcis.
Perquè esperes aquest moment per estar bé, però també per parlar de moltes coses, i per això surten també conflictes. Llavors, el temps de qualitat no hauria de ser una espera o un extra, sinó un treball de... Com a essencial. Exacte. Jo tinc uns amics que feien una cosa molt bona, i era igual el que passés que cada dimecres tenien una cita.
Sí, jo conec també molta gent. Cada dimecres, o sigui, per què? Perquè al cap de setmana, bueno, ja ho sabem tots, que al final amics coneguts, saludats, famílies, associats sempre de Montllevall, entre setmana, evidentment, la feina, tal, tal, doncs, ells, cada dimecres, era una cita, digue-l'hi, anar al cine, i amb unes crispetes, o digue-l'hi, anar-se'n al sushi.
Sí, sí, doncs està superbé. Fàcil, eh? Vull dir, algo fàcil. No calia complicar-se la vida. Sí, sí, és això. El que passa és que és tenir en compte que tots aquests punts, les has de parlar amb la parella. No, clar, és evident.
Però molta gent no ho fa. I llavors, és aquest joc de... Tu ja em coneixes, l'hauries de saber. Ui, ja... La de l'esperança gràcia. Comunica a la parella que el teu llenguatge de l'amor és que necessites més temps amb la teva parella, més que altres coses. Que ara quan acabem, me diràs a veure si pots identificar el teu llenguatge més predominant, perquè sempre predomina un més que l'altre.
i hem de tenir en compte que no sempre és aquest, és a dir, que predominarà depenent de com estiguis tu en aquest moment en el círcle vital de la teva vida i també, evidentment, de patrons i experiències. Però sempre predomina un en un moment puntual de la teva vida. En portem dos. Vale. El tercer.
Caricies emocionals, rebre regals, els detalls són importants, recordem que les relacions s'han de treballar, tenir en compte el que realment li importa a la teva parella, com per exemple. Si ve a Barcelona el cantant favorit de la teva parella i li compres una entrada, en comptes d'esperar-te només a fer regals quan és l'aniversari, és un detall.
Aquest tipus de carícies emocionant la gent, hi ha gent que necessita més això que altres coses. Després, el tema dels actes de servei. Parlar de actes de servei, de poder facilitar i fer-li la vida més fàcil a la teva parella. I jo crec que aquí és superimportant el llenguatge no verbal.
Per què? Perquè hem de tenir en compte els estats d'ànim de la parella. Però aquí també s'ha de comunicar. És a dir, si em veus que estic enfadada perquè no he tingut un bon dia, sisplau, necessito una abraçada en comptes que em preguntis què m'ha passat. Perquè no vull parlar aquest dia, perquè no t'ho vull explicar, per lo que sigui. Tot això és important. I hi ha persones que necessiten que tinguis en compte
Aquestes d'ànim que és tan important per preveure també conflictes. I després el tema del contacte físic. Aquesta és la cinquena. Aquesta és la cinquena. Perquè hi ha persones també que una abraçada, un passejar i que m'agafis la mà és més important que qualsevol altra cosa. O sigui, sentir-te...
I no només estem parlant del tema sexual, és que va més enllà. Jo conec parelles que fins i tot en la relació quan se perd una mica aquesta passió però hi ha una estimació necessiten sentir més el contacte d'una abraçada quan estan veient la televisió.
i no sentir que un està en una cantonala, l'altre mirant la tele o mirant el mòbil, però no hi ha un apropament. Doncs aquests són els llenguatges de l'amor, que és important que els puguin identificar per poder expressar a la teva parella el que necessites. I això sí, tenir en compte que
Quan ens trobem en una parella que és totalment diferent a nosaltres en el tema del llenguatge de l'amor, jo dic que hem de fer un esforç conscient. La que he dit abans, les relacions es treballen... I s'ha de fer l'esforç. I s'ha de cedir. Exacte. S'ha de cedir.
s'ha de cedir i sobretot no intentis canviar la teva parella, perquè no es tracta d'això. Es tracta d'entendre i comprendre que dins del seu llenguatge tu pots cedir, ser una mica més flexible, entendre què li passa i a partir d'aquí igual tu, perquè tu també entens el teu. Intentar complementar, intentar veure alternatives i això sí, la comunicació aquí és superimportant. Clar. Tu d'aquestes cinc quina ets?
La cinquena. Sí? Jo sí. Jo necessito... Jo necessito que m'abracin. Jo necessito sentir la meva parella. Necessito el contacte, necessito que m'agafi de la mà. I abans... Mira, com que les dones són més sensibles, o no, igual és... Diuen. És una creència limitant, exacte. Diuen que són més sensibles, però les homes també. Jo no ho deia. I llavors, jo m'enfadava molt,
perquè esperava que ell sempre tingués la iniciativa de l'abraçada o el t'agafo de la mà mentre estem caminant. I vaig aprendre molt que aquestes coses són... Si al final les grans frustracions venen de les expectatives que ens marquem. Exacte. Si venen d'aquí...
malauradament també d'aquestes carencies afectives o aquests patrons que anem repetint i que no ens adonem, traspassant a la nostra relació i a la persona, la persona no sap ni què te passa, quantes vegades escoltem, no sé si al voltant d'amics teus o així, pots identificar que un és més carinyós que l'altre?
Home, i tant. Et diré una cosa, quan vius la vida molt intensament, la mirada se t'entrena. I tant. Tens la mirada entrenada ja. Maduresa visual? On abans veies una parella feliç, tu agafes, identifiques quatre... Bueno, ja amb la xurrada aquesta de l'Instagram ja ni t'explico. O sigui, amb això ja són tot missatges subliminals i hòsties. Però la mirada s'entrena. Jo crec que amb aquestes coses de l'amor, de les relacions, la mirada s'entrena.
Per això jo sempre li dic sobretot a les dones quan venen a fer el programa d'Empoderat per Dones, observeu qui teniu davant. Observeu, s'ha d'aprendre a observar qui tens davant. I tant. Accions i analitzar tranquil·lament, no actuar tan impulsivament d'entrada quan coneixes algú. Ei, stop, observa.
I veus desastres. Allò com a tercera persona. Tu veus allà... O sigui, tercera persona, vull dir, com observant. Tu estàs allà tan tranquil i veus que el com que fas... Hòstia... A vegades... costa, eh? Perquè veus coses que potser els que estan allà dintre no se n'adonen.
Em parles d'observes parelles, no? Sí, sí, totalment. Vull dir, jo que soc un cotilla, saps què vull dir? No, no, i, per exemple, estaré en un sopar i... I tant. Foc molta confiança que tinc amb parelles que se deixen anar, que fins i tot te sents malament de dir, ostres, aquí hi ha una excursió... Què passa aquí? Ja, sí que estic fent llegir, bueno, ja, quan hi ha temes també de...
de trastorns i hòsties que també els poden identificar a la primera. És que la mirada s'entrena, Claudi. No, no, s'ha d'entrenar. S'ha d'entrenar. La mirada s'entrena... Però amb maduresa. I amb consciència. Això segur. Això segur. Llavors, en quina t'identifiques tu?
Jo sobretot amb la segona, la del temps de qualitat, t'ho dic perquè jo sempre he pensat que el més valorós que tenim és el temps. I a part, igual que tu, igual que jo, igual que l'Arnau, tots tenim una agenda increïble, no ens l'acabem mai, és una agenda que no ens acabem mai, i poder agafar dues o tres hores, una tarda, un dia, un cap de setmana o un dilluns qualsevol, i ni mirar el mòbil,
perquè hi ha gent que passa el dia amb ells o amb elles i es passen el dia mirant el mòbil però tu a nivell personal tu de deixar el mòbil i no mirar-lo i dir mira que es cremi tot que m'és igual que estic aquí i l'altra també seria la de fer la vida més fàcil perquè tinc un síndrome del Salvador que no m'aguanto però és una altra història però ara notes que és veritat que en moments de la teva vida ha sigut una més que l'altra o sempre has sigut lineal en això?
Ha anat canviant, potser ha anat canviant, però el temps sempre ha sigut... És que el temps el comences a valorar amb el pas dels anys, jo crec. Perquè en 20 anys, per exemple, el temps anava al fons perdut. I era igual el que fessis, que deia, bueno, és igual, si he estat 3 hores són 3 hores, si són 4 són 4. Era diferent. I ara, en canvi,
Que tot va també l'energia. És que notes com l'energia també va minvant. I depèn, ojo, de la persona en la que estiguis. Potser et fa canviar que tinguis la necessitat d'un altre llenguatge de l'amor.
Si no respectes el teu i t'acobles més a l'altre, acabes mirant. O directament ens quedem sordomudos i hi ha ni llenguatge ni llenguatge. Ja ens quedem d'aquesta manera, que és la millor de totes. Que també la recomano, només faltaria. Clàudia Ramírez, de Mona en Sintonia, moltíssimes gràcies i tu que passis un cap de setmana gairebé tan fantàstic com tu. Ai, vosaltres també. Gràcies.
recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compre producte local. Compre al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
Aquest abril, la Costa Brava es vesteix de vi i gastronomia. Arriba el Vivid, el mes de les experiències anoturístiques a la ruta del vi de la Déo-Òmpordà. Esmorzes entre vinyes, tastos en espais singulars, meridatges exquisits... Entra vivid.costabrava.org i compra la teva entrada. Vivid, la primavera té gust de vi. Organitza patronat de turisme Costa Brava Girona, Diputació de Girona. El més clàssic i el més actual del sou cada dos divendres a les deu de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat.
La Càpsula, el programa dedicat a la música sol, amb Oriol Mas.
Converteix el teu pis buit en una oportunitat per a tu i un benefici per a tothom. A l'Ajuntament de Girona, oferim una oportunitat a les persones propietàries que vulguin col·laborar en la lluita contra la crisi de l'habitatge. Si tens un habitatge buit o disponible a Girona, posa-lo a la borsa de mediació per al lloguer social. Ajudaràs a oferir un habitatge digne a persones i famílies amb ingressos mitjans o baixos i gaudiràs d'ajuts i avantatges fiscals. Missió Habitatge, Ajuntament de Girona.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres cada quinze dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina.
Girona FM. 92.7 FM, la ràdio de Girona.
I avui perillosament s'acosta Pau Regincós amb el sac de jocs. Bon dia, bona hora. Bon dia, aquí estem. Com a aviam, és que jo ja quan et veig... T'inspires, t'inspires amb la portada del jocs. Només saltaria. I aquí, Danger. Perill. Danger, un joc que crida l'atenció a la portada així groga, amb una flama aquí de foc i amb un llamp. És un joc de l'Ignasi Ferrer, català, a prop de casa nostra, amb Brian Picknick.
un filler d'aquests de cartes original, entretingut, amb molt de pique, d'aquells ràpids de jugar que està triomfant. Val la pena que el conegueu, serà un dels èxits d'això i de l'estiu, perquè és que val la pena, l'estem fent servir molt, i realment és molt divertit. És un joc que funciona molt bé, i la vam venir a encertar a Brian Pinkett d'editar-lo. Llavors, molt fàcil, 40 cartes. 40 cartes, 4 tipus de cartes, les del 10,
20, 30 i 40. Així ja t'ho dic tot. Es tracta de fer el màxim de punts, però és un joc on no ens podrem quedar totes les cartes que juguem, simplement hem de mirar molt bé com les juguem per no nosaltres mateixos perdre la puntuació que estem aconseguint.
Sembla complicat, t'explico molt ràpid una ronda com funcionaria. Repartim nou cartes a cada participant. Ara, que t'agraden, no te les pots quedar totes. Ara n'has de triar 3 i passes les altres 6 al jugador de l'esquerra. El jugador les agafa, d'aquelles 6 en tria 3 més i n'hi quedarà entre més que les passarà el següent jugador i amb allò ja ho haureu fet.
Aquest set-up inicial ja és divertit perquè ja t'estàs construint una mica la teva mà en funció de les cartes que t'han passat. Però si t'agradava molt el que havies rebut al principi dius ah, estrany. Però està bé, perquè així crees una mica la mà que vols en funció de quan ja hi jugues més d'una vegada saber com funciona el joc.
Com va el joc? Cada jugador, per torns, començarà un, juga una carta al mig de la taula i al final de tot, si som quatre jugadors, mirarem la carta de més valor, es quedarà aquella mà. A diferència de jocs de bases, és un joc de bases, no guanya un pal, aquí no hi ha el pal, el tromfo i tot això.
Aquí simplement si jo jugo un 33, tu si tires més alt, tu ara guanyaries la mà. Imaginem, això, el nombre de cartes que fan servir és potser de dos, tres o quatre jugadors. Se'n treuen, si fóssim dos només tindríem 20 cartes de totes les que hi ha. Hauríem tret prèviament cartes que acaben per no fer massa punts o fer coses rares.
Si som 3 i algú juga, per exemple, un 40, doncs tu quedaries tota la mà i ara te les col·loques en funció del número. Tens una fila, una columna de 10, 20, 30 i 40. Només pots tenir una carta cada lloc. Si es repeteix, veus que també va pel tema cromàtic, tens les grogues, les de lesenes, les del 20 són més tronjades, va fent-se de clar a fosc. Doncs ja t'està indicant això. Llavors, ara que has posat dos 40, només et puntuarà el més petit.
I has de tenir clar que tens una zona segura, que és la de dalt, la zona que puntuaràs, que ara serien 0 punts, perquè puntues el que diu l'escut, que és just la xifra de darrere. I ara la zona que encara no saps què faràs, que és la zona aquesta de perill, hi ha un 45 que seran 5 punts, però no està la zona de dalt, per tant només faràs 0 punts ara mateix. I el 33 sí que puja a la zona segura perquè és l'únic número que tens. Aniríem fent rondes. Si jo ara fas una altra ronda i hi tornes a guanyar,
Si tu guanyes un número que és correlatiu per dalt o per baix a un número que ja tens, aquells números tots dos s'eliminen, se te queden eliminats de la zona, però si tens un altre número que estava a la zona de perill de baix, puja a la zona segura i passes a tenir aquests punts d'aquí. També a vegades és interessant
No et diré pringar tu mateix, però col·locar-te números correlatius teus... Eliminar-te'ls, d'aquesta manera, donar pas... Tu tens un 40, aquí t'interessa un 41... 39 no pot ser perquè és de l'altre pil. Això ha de quedar clar que a vegades hi ha confusió. 41, perfecte. Eliminaries el 40, que són 0 punts, i et pujaria el 45 a dalt.
que és el que m'interessa tenir aquí. Llavors, què passa? Hi ha molt de puteo perquè vas controlant la gent que té i dius, estàs fent 6 punts i 5 punts. No pot ser, li hem de treure aquells 6 punts com... Jo tinc un 35 o tinc un 37, li jugo, però no vull guanyar jo, vull que guanyi ell. M'espero que jugui una carta alta, li foto baixa i se la queda ella i diu, hòstia, m'heu fet guanyar cartes que em fem pringar. I aquí és molt graciós el joc i el dànger aquest
és allò de dir pedill, no? No sempre que guanyis una mà, et quedaràs als punts, al revés, et fotran palla per fer-te perdre molts punts. I a vegades involuntàriament, tu també t'enou les punts, que no volies, o tu calcules molt bé i dius, tinc tres números seguits, doncs va, jugo aquell, llavors et podré eliminar l'altre, i m'asseguro pujar els números nou a dalt de tot a l'última ronda i així ningú me fot després. Molt guai, molt estratègic, amb només 40 cartes tot el que es pot arribar a fer,
que és molt xulo. I després tens opció de jugar amb parelles, llavors el joc et diu que després de tres rondes qui tingui més puntuació guanya la partida. Són aquests jocs que molen perquè això, perquè vas a burxar una miqueta també el rival i això sempre està bé. Sí, perquè no pots dir que ho tens segur. No pots dir de xulo, ah, tinc 9 dosos aquí, no sé què, vaig guanyant amb 9 i 9 i 18 punts. Fins a l'última carta tot pot canviar. Es pot desencadenar una reacció de perillosa que, pum, que ho fot tot en l'aire.
Doncs fent-te cas, Pau Regincols, moltíssimes gràcies, un dia més sac de joc.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als quatre rius, amb saïd es vaig. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Jo ho sé que tots teniu ganes de marxar, però hem de complir expedient. Girona secreta, Carles Pintiado, la gent de Bon Dia i Bon Hora. Molt bon dia, com estem? Nosaltres bé, tu també a tope, em sembla? A tope, a tope. Setmana d'aquestes... Setmana productiva. Memorable, també? Memorable i per tota la vida que la recordem.
A Banco Santander li agrada aquesta publicació. Li agrada, li agrada, li agrada. Bromes entre autònoms, quin remei. Escolta'm una cosa, a l'agenda moltíssimes coses, amb ganes també d'escoltar el putrum-putrum de l'Arnau, per tant anem per feina i avui anem al Yeah! Doncs sí, pla per avui, a partir de les 11 de la nit, concert de habla de mi en presente al Yeah! Si no els coneixeu, una banda de techno rumba internacional, van tocar a les Barraques de Girona, crec que fa un parell d'anys o tres,
A mi m'agrada molt aquell dia. Era tard a la nit. Tampoc no sé si el meu griteri era gaire bo, però tinc molt bon record d'aquell concert. Llavors, les entrades valen 12 euros. Us recomano molt que hi aneu, perquè tenen temazos. Saltem a dissabte. Tenim Mambo. No, abans, perdó. Abans i vendres. Avui mateix ens quedem.
Un espai de plans més molt ràpid. Una obra de teatre a la sala La Planeta. És una obra de teatre que diu Cadires, protagonitzada per Mont Plans i Oriol Janís, que són dos actors que aborden més de 50 anys els escenaris. I, justament, aquesta obra parla d'això, de la bellesa i d'un cop que la teva vida és el teatre, quan et fas gran, què passa amb la teva vida? Perquè, clar, et fas gran.
Sembla bastant interessant, i també un taller d'iniciació al TAS de vins. No és un TAS de vins, sinó que és un taller per a nosaltres aprendre com han de ser els tastos de vins. Està interessant, organitza el Gastroclub Girona, i és amb això, amb la família Miquel Sala, a partir de les 6 de la tarda al foment.
Ara si saltem al Mambo de dissabte. Dissabte, exacte. Demà al matí anem cap a la Devesa, perquè el Mambo Studios, no sé si ho coneixeu, és un centre de fitness que està aquí al carrer, a migdia, si no m'equivoco. No, al carrer Ultònies, ja, crec. Aquesta gent fa cicló, que no spinning, ho marquen molt la diferència, perquè és d'això, una sala fosca, com de discoteca. És la discoteca aquesta sobre la bicicleta, sí, jo ho he vist, això, sí.
Això ho traslladen a l'Adevesa per primer cop de la història, per tant demà al matí crec que fan 3 sessions i tenen les últimes places a la seva pàgina web. Bastant interessant per demà al matí fer una mica d'esport a l'aire lliure. I després ens podrem escollir anar cap a Montilivre al migdia a veure el Girona Fútbol Club contra el Deportivo Alaves.
o a dues quarts de set de la tarda a la plaça del Vi tenim un altre concert gratuït del Festival Estrenes, en aquest cas Judit Jaquet, que ja la coneixem a la casa. Perquè ja va passar per aquí. Exacte. I que és de la família també de la Black Music Big Band, per tant, un concert molt interessant demà a la tarda.
Primer diumenge de mes, per tant. Què vol dir això? Ja ho sabem. Portes obertes dels museus de Girona. Arnau, t'hi veuràs. Ja ho sé, ja ho sé. Un museu d'història, un museu del cinema, escolta, ja farem alguna visita. Tots els museus. Tots, tots, tots. Això s'ha d'aprofitar. I ens coincideixen dos vermuts musicals. Sabeu que normalment, el diumenge, tenim el de Jardins Gala, que aquest cap de setmana tenim Fonso Castillo, entrada gratuïta, Bon Rollo al costat del riu. Perfecte.
Però a més a més, demà diumenge també a les 12 del migdia, vermut musical Avila Blareig, que faran aquest cap de setmana i el que ve, i aquest diumenge ve L'Ildami, un bon pla, les entrades estan a 5 euros, podeu aprofitar-ho. I al llarg de tot el cap de setmana concerts del Festival Estrenes. Sí, això ho hem fet separat perquè són els concerts que van amb entrada comprada, de pagament,
del festival d'estrena, bastant interessant aquest cap de setmana. Tenim avui divendres de la Fe i les Flores Azules a l'Auditori. Si entrenem cap a la Mirona hi trobarem el Boom Boom Fighters amb en Kukapi i també amb el grup Clase B. I demà dissabte tenim el Fred García a l'Auditori, Xambau a la Mirona. Xambau? Xambau a la Mirona, Déu n'hi do. Ah, llavors estàs sold out que t'he cagat. Ah, quina llàstima. I al Teatre Municipal tenim primer Miquel Abras i després una mica més tard Maria Jaume.
Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. Però déu-n'hi-do de guai, eh? Perquè tenim cosetes gratis a l'aire llibre, cosetes, concerts xulos, tenim de tot. Nodi, on queden aquells caps de setmana, Carles Pintiado, on te'n deies tu avui a Poqueta Cosa, eh? Vull dir que si fem cinc minuts encara gràcies. I el problema és que d'aquí fins al mes de juny, així. No, no, ara ja... Serà així? O pitjor? Amb brenzida. Sí, sí.
Mare meva. Però bueno, ben dito problema. No, clar, ben dito problema, escolta, sempre, i qualsevol, ja ho sabeu, qualsevol cosa que mai fem la Falca, qualsevol cosa que necessiteu saber de la gent, de les coses que fan a Girona, del tal, del no sé què, amb un videopot, que és ara també, vídeo d'aquí poquet, segurament amb la seva pròpia marca de whisky, Girona Segreta. Gràcies, Sergi. Tu ets més de whisky o de ron? Tu de ron. Jo de ron. Tu de ron. Per la manana, cafè, per la tarda, ron. Que diuen Bad Bunny. Ah, vale, però...
Tenim el moment, estic a punt per no parar
Doncs aquest divendres us portem música dance en català. Era una producció de Mac and Sack, això era a principis del 2000. La veu? La fantàstica Xana Blu.
Ho he dit fora micros, però vull dir-ho perquè quedi clar que quedi Constància Arnau. Avui l'has clavat moltíssim. L'has clavat sempre. És que l'he pensat, eh? Però avui especialment, perquè és un xunda-xunda, però molt relax, molt chill-out. Ja de tot, home, ja. Sí, sí, totalment. Entra molt i molt bé.
Tens ganes de cap de setmana, eh? Moltes, eh? Ja, no? Tu què? A casa rural també aquest cap de setmana? No, no, no. Aquesta setmana. Relax. Aviam si surt el sol i puc anar una mica a la platja. Tinc ganes. Jo crec que ja hi haurà força no voler, però... Sí, també és veritat. Jo, bueno, jo us ho diré. Aniré amb un traje.
Què faries, Pinti Arnau? Necessito consell. Traje negre amb camisa blava o traje blau amb camisa blanca? La segona m'agrada més. La segona? Tu saps què passa? Tenc un amic meu que va anar a comprar el mateix. Diu que semblarem-hi el Dibó.
Però això dona joc. Això dona joc per tot. Sí, perquè així podeu fer una broma a tots dos. Vull dir, podeu fer un monòleg. Ja t'ho dic, semblarem i el divor arribar allà, i el cantant Andreu Aixeli de fons... Però això és perquè la gent es fixi en vosaltres. Això és bo. No és un arma... Doncs mira. Carles Pintiado, moltíssimes gràcies, bona setmana. A vosaltres igualment. Arnau Vila. Fins dilluns. Que tinguis molt bon cap de setmana.
i si et volés tant és igual cremaré la pista de ball. La discoteca és el destí, música i festa fina a mi, és hora d'aixecar les mans. Tinc ganes de fer estrel, tinc ganes de fer estrel,
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.