logo

Els 4 Rius

El magazín diari de Girona FM, amb Saïd Sbai. Històries i realitats amb denominació d'origen El magazín diari de Girona FM, amb Saïd Sbai. Històries i realitats amb denominació d'origen

Transcribed podcasts: 217
Time transcribed: 8d 7h 5m 31s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Onze i cinc, benvinguts als Quatre Rius.
Divendres 13 de desembre de 2024. Avui a la ràdio em deien que hi ha gent que no ha anat mai a un concert. Aquella sensació de fer cua des de les 7 del matí al voltant de l'Estadi Olímpic, del Whithing Center del Palau Sant Jordi o on sigui, on us doni la gana. Aquelles amistats efímeres que fas a la cua. Aquelles històries que queden guardades en una data que poques vegades pots oblidar.
Em ve al cap un 29 de maig de 2015 per escoltar Brian Johnson, Angus Young i companyia, amb un solo de guitarra dedicat a mi, ho sé. Em ve al cap també un concert de Simple Plan i Sam 41, l'últim ball de Casey O, un concert de Bruce que només la salut et va impedir gaudir. Em ve al cap un 2 d'agost on podrem gaudir de Sopa de Cabra i els Pets. Em venen al cap tantes i tantes històries guardades i impretèrites. I a vosaltres, què us ve al cap?
Huele aire de primavera Tengo alergia en el corazón Voy cantando por la carretera De copiloto llevo al sol Y a mí no me hace falta estrella
i amb probablement la cançó que més ritme m'ha donat a la meva vida, també una de les persones que més ritme m'ha donat a la meva vida, sens dubte, perquè és l'amo i senyor dels botons d'aquest carrer Valmes número 15 de Girona. Rauwila, bon dia i bona hora. Bon dia. Com estàs? Has quedat al·lucinat?
No em desagrada malament a mi tampoc eh, però això sí que jo prefereixo altres qüestions més electròniques. Si això ja ho sé, que tu ets el senyor de la nit gironina durant molts i molts anys gràcies a Digital Hitch, ja ho sabem, que avui he vist com punxaves i tot, vull dir que... És que ens pesats. Tu, Déu n'hi do, és que has viscut molt eh tu també. Home, i la intenció és viure una mica més. Home sí, però has viscut molt eh, pels anys que tens has viscut moltes coses. Sí bueno, mira qui parla. Molt intenses i molt... Mira qui parla.
No, ja ho sé, jo també. És que clar, m'ho diu el tio que jo. Ostres, Carnau, quin és l'últim concert, si em permets la pregunta, que recordes haver anat? Sí, te'l diré. Precisament va ser a Roses, a Sons del Món, a veure Stejo, Mas i Julieta. Ah, mira, que bo. Fa dos anys, eh? Fa dos anys. La decisió de fa dos anys.
T'he de donar una molt bona notícia. Ja tinc entrada pels pets i sopa de cabra. El preu m'ha sorprès gratament. Abans ho parlàvem. Ara li preguntarem a en Carles també sobre el tema de preus, perquè és brutal, però a qui no li ve el cap això? Històries de concerts, dates...
Històries efímeres a la cua, jo recordo haver fet amistats d'un dia també a les cues de concerts i també va i davant de l'escenari, no ens enganyem. Cues de concerts no en recordo, allò, grans de hores, no recordo massa. Pla Sant Jordi, potser, però no... No, no, no en recordo massa. Bueno, escolta, si de cas ja t'ho explicaré dilluns, t'ho dic perquè avui vaig a Melendi també.
I de fet aquesta cançó que sona de fons, el caminando por la vida, em sembla que és un dels himnes de l'alegria més grans que hi ha a tota la història. Sonaven en moltes sales de ball aquesta, eh? Moltíssima, moltíssima. A la que era coneguda la música Pechanga. Forma part de la llista de Grandes Éxitos d'Allerioi. Sí, sí, sí. Sense cap mena dubte. Escolta'm una cosa, el que també és d'ahir i d'avui és el cinema.
que sempre sigui al cinema, que sempre duri al cinema, que sempre ens salvi al cinema, i per fer-ho de pel·lícula, si et sembla, anem al lío i comencem amb el temps de cinema.
I no podíem oblidar una de les bandes sonores que més ens acompanyen en aquest programa, que és la de Ocean's Eleven, per donar la benvinguda a Carles Ribas, bon dia i bona hora. Bon dia, Seid, què tal? Com estàs? Molt bé, i vos? Home, avui la banda sonora és més elegant que el Titanic de l'altre dia. Sí, anem millorant, anem millorant, sí, sí. Què t'anava a dir? Abans ho comentàvem, eh, el tema dels preus dels concerts, poca broma amb mitificar segons quins noms, eh, perquè a vegades te'n portes cada sablasso interessant.
Sí, sí, és veritat. Se'n podés tu també no poder arreu del post pandèmia. Aquests concerts en directe que abans doncs eren uns preus potser un pèl elevats, però bueno, més o menys raonables, s'han disparat i a vegades fins i tot amb grups o artistes que poder, doncs no creus que valgui la pena pagar tant per ells, no?
Quantes vegades has vist el Bruce Springsteen tu en directe? Unes 20. Unes 20. No em diguis que la millor va ser aquest passat mes de juny. T'ho dic perquè jo estava ingressat a l'hospital que per això no vaig poder anar.
Si us plau, no em diguis que va ser el millor, perquè... Poder no el millor, però no va estar molt bé, sí. Gràcies per tirar de nostàlgia en aquest sentit i per matar-me una mica. Emocions i la banda fons, temps de cinema, va de pel·lícules... Què tenim d'estrenes per aquesta setmana, Carles? Doncs mira, podem començar amb una que jo, si et pregunto, és l'enemig?
Depèn d'aquí. Depèn d'aquí, aviam, matisem una miqueta. Si tens un telèfon, el agafes i et preguntes, és el enemigo, aquests són això. Tu ets molt jove, no? Molt. Sí, soc molt jove. Bé, molt jove. Estic segur que la gent ja més granadeta coneix perfectament aquesta frase de Miguel Gila, un dels anys humoristes.
de l'estat espanyol, que va marcar, sens dubte, l'època dels anys 70s, 80s i 90s. De fet, molts grans monologuistes i humoristes com Andreu Bonafuente reconeixen que Gila va ser el seu mite i el seu referent. I bé, doncs era un personatge que fins ara no havia tingut biòpic i doncs s'han encarregat de fer-n'hi un, que es diu, precisament, Es el enemigo, la película de Gila.
un film que s'estrena avui, evidentment. De fet, és un director que ve més del món musical, de fer documentals o vídeos musicals, Alexis Morante. De fet, té un pèl de documentals molt interessants, un sobre a héroes del silencio, que es diu héroes silencio rock and roll, que explica molt bé com es va crear
Aquesta banda de Saragossa liderada per Búmburi. Un dels grans grups, crec, mai més han dit silenciats amb el pas del temps i de la història. Héroes del silencio déu-n'hi-do, eh, també. Són molt bons. Sí, però clar, en aquest cas poder... Llavors la figura de Búmburi va com a eclipsa una mica al grup, no? Totalment. Doncs si t'agraden héroes, o qui li dirà héroes, realment un documental molt i molt bo. Ja me'l miraré, aquest me'l apunto.
Sí, també té documentals al voltant de David Bisbal, Alejandro Sanz, en té un d'en Camarón de la Isla, també força interessant. Doncs bé, aquest director que bàsicament s'entra en el documental musical, doncs debuta una mica en la ficció, en aquest biopic de Gila, que ens trasllada una mica en com va néixer el personatge. De fet, el film s'ambienta en plena guerra civil.
I bé, doncs és com vi afecta a la guerra el personatge, i amb el pas del temps, doncs aquesta tragèdia, aquests fets viscuts gens agradables, doncs em va fer saber... perdó, em va fer humor, amb el temps.
I totes aquelles anècdotes que, com deia, podien tenir un to molt agradós, doncs es va convertir en una icona que quan vas de venir a gilar en aquella època, doncs vestit, els que us recorden, vestit de soldat amb el seu casc. I sempre aquell telèfon amaca anava conversant amb l'enemic i tenien aquelles, doncs aquella mena de diàlegs tan espapèntics i rocambolescos que eren molt divertits.
Per protagonitzar el personatge de Giles, tenim aquest noi Òscar Rassart, que de fet és un debut, com aquell qui diu, a la interpretació. Per tant, un debut amb un paper d'aquestes característiques ja és difícil.
I el film l'acompanyen actors com Carlos Cuevas, Natalia de Molina, Salva Reina... En fi, una pel·lícula pels amants de Gila i els que no el coneguin. Doncs una bona manera d'aproximar-se a aquest personatge que ha marcat l'humor espanyol de molts anys i de moltes generacions.
I això no monopolitzarà pas la cartellera perquè em sembla que tenim encara algunes cosetes més. Sí, de fet, una proposta molt, molt interessant que s'estrena, que estrenem avui, és Cuando cae el otoño. Cuando cae el otoño és la darrera pel·lícula del cineasta francès François Hon, un cineasta molt prolífic, de fet, poder... a mi m'agrada molt, però potser el que no m'agrada tant és aquestes ansies idèries que té de poder fer tantes pel·lícules, a vegades es trena dos pel·lícules en un any,
i quan fa d'això és obvi que a vegades doncs causen una certa irregularitat. En tot cas, quan ha caigut l'Autoenyo diríem que és de les bones bones que ha fet el zon i ens trasllada en un petit poblet francès on sembla doncs la vida passa passiblement, tot és molt tranquil. Hi ha dos senyores grans que doncs que es dediquen a
anar al bar a fer el cafè, a caçar bolets, però a partir d'aquí els seus fills respectius, i sobretot la figura del net, apareixeran a aquesta casa i la cosa es començarà a posar una mica més amarga.
Una pel·lícula que combina molt bé costumisme, molta mala llet i fins i tot un punt de thriller. Una barreja complicada, però Causon ho fa molt bé. De fet, va guanyar el Premi al millor guió a Sant Sebastià. I qui va guanyar també és el personatge que dèiem del fill, aquest noi, Pierre Laten, que sens dubte haurem d'estar atents d'aquest actor francès, perquè...
Realment ja tothom parla que pot ser dels millors actors que han sortit de França en els darrers temps i que té un futur molt, molt bo. I en aquest cas també va guanyar el premi a millor actor de repartiment a Sant Sebastià. Molt, molt bona pel·lícula, una bona pel·li per... Mira, ja no que aquí li dà els bolets, però...
però que es presta a l'època que estem, tardor, una mica de fred i doncs la pel·lícula ambientada en aquesta època de l'any. I no sé si m'estic saltant gaire el guió o no, però em sembla que avui al trufó esteu de celebració. Estem de celebració, sí, sí, sí, ja m'has vist aquí a la xuleta o no?
No, és perquè d'aquí una estona parlarem amb l'Edmond. Ah, molt bé. Jo no llegeixo mai ni pantalles de mobile alienes ni fulls de... I mira que soc cotill. Sóc xafreder, a més no poder, però no ho faig. És una línia vermella que tinc. El que dèiem, cinema trofó, avui em sembla que tenim una estrena i bastant interessant.
Estrena i presentació, exacte. Aquesta pel·lícula d'animació que es diu Mariposes Negres, un film de David Baute, que ens narra la història real de tres dones que viuen a diversos indrets del món i que es veuen forçades a emigrar, però no per guerres ni pel canvi climàtic.
L'emigració causa el canvi climàtic, se'n parla poc, per sort cada vegada més, però bé, condueix també unes escenes que diríem molt complicades perquè quan te'n vas a un país demanar exili et diuen que pel canvi climàtic, què m'expliques?
Si no hi ha cap guerra ni t'estan intentant matar, per què em demanes exili? I bé, això està passant cada vegada més i aquest documental... Ai, perdona, és una pel·lícula d'animació, no és documental. Aquesta pel·lícula comença a esmolar aquest conflicte tan complicat que segur que es anirà augmentant al llarg dels anys i realment...
i realment va molt, molt a pena. I com bé deies, doncs el productor és el Gironí Edmond Rock. I l'Edmond doncs també ha volgut que aquesta pel·lícula es presenti a diversos llocs de l'estat espanyol amb una sèrie de Premiers, totes elles conduïdes també per personatges famosos, Barcelona Ibananda, David Tévole, En Jordi Évole, Perdó.
Sé que en Dani Rovira també va estar per allà. En aquest cas, el Trifó ens acompanyarà el cuiner Joan Roca. I tenim molt clar que l'acte d'avui, tots els diners recaptats aniran a parar la tragèdia de la dana. O sigui que també és una sessió benèfica. I a partir de demà sí que la pel·lícula es podrà veure una sessió diària al cinema Trifó al llarg de tota la setmana vinent.
A més a més, jo te n'anava a dir, fent el plantejament, això que parlaves ara de les migracions, em sembla un tema molt interessant per explotar, i no només a nivell internacional, és a dir, fins i tot a nivell nacional. Jo que he viscut quan vivia fora d'aquí, hi havia molta gent que em deia que s'ho estava mirant per anar a viure cap al nord de la península, ja no diré ni país ni allò, al nord de la península, perquè al sud,
es sentien asfixiats o asfixiades per les altes temperatures a l'estiu, però també per la sequera, entre altres coses, i que veien, per exemple, Galícia, Cantàbria, Catalunya, ho veien com un petit oasi dins d'una península ibèrica que, amb el pas dels anys, quedarà de forma àrida de sud-nord. Sí, sí, per això és el que dèiem, que és un tema que tot just es encetem i, per tant, que s'ha d'anar molt en compte amb aquestes coses i tant.
Tot just ara ens ho hem de començar a mirar. Creus que tindrem algun gran boom abans d'acabar l'any, ara per dies de Nadal i tot plegat, sortirà alguna cosa així? A nivell de cinema d'autor sí, perquè per Nadal precisament s'estrena la darrera pel·li de Paula Sorrentino.
Ah, mira, és veritat, és veritat, Sorrentino. Per TNOP, és una pel·li total de 100% Sorrentino, és a dir, qui li agrada aquest director li encantarà, qui no li agrada perquè el troba a vegades massa estaticista o que es recrea molt amb les imatges, doncs direm que no li agradarà perquè és ben bé exactament el que fa. Però sí, sí, a nivell de...
de cine a l'autor, ja tindrem moltes propostes que ja anirem comptant i tant. Per algun neòfic de Sorrentino, si li haguessis de dir o recomanar una pel·lícula per començar a introduir-s'hi, quina seria? Bueno, clar, poder La Gran Veïza, no? Que és la seva pel·lícula més icònica. També té la... A Jep Soler li agrada aquest comentari. Home, a Jep Soler li encanta Sorrentino i li encanta Gran Veïza.
L'encanten en Jeb, de la pel·lícula. O si no, per l'altra banda, podíem també recomanar-li que aquesta només es va estrenar per Netflix, que és Fue la mano de Dios, que és com una mena, un retrat de la infància del director de Naples, quan vivia a Naples. I, òbviament, tot el que marca Naples és la figura de Diego Armando Maradona. I aquesta sí que té un pèl més de costumista, no tan escecicista, que potser pot agradar més el que no li agradi recrear-se tant amb les imatges.
Saps que ja arriba Nadal, no? Tot preparat? Tot preparat. Ets gaire de Nadal, tu, Carles? Va, ni fu ni fa. No sóc de gais haters que odia el Nadal, tu un rotllo Grinch. I tampoc sóc aquell que em veuràs cantant Nadal al carrer. Però potser sí que serà l'última vegada que et veig aquest 2024, no?
Potser. Sí, doncs és molt possible, sí. Tens raó, sí. Doncs l'únic que em queda és desitjar-te un feliç Nadal, una feliç entrada d'any, Carles. Igualment, i de seguida. Arnau i a tots, sí, sí. I que no t'enganxis gaire de nosaltres. No, no, no. A partir del gener tornem amb forces renovades i tant. Carles, arribes a pel·lícula un dia més. Gràcies. Gràcies a tu.
911, emergency response.
Si vols saber tot el que passa a Girona i a l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. Al 92.7 de la FM hi ha gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als quatre rius, amb Said Esbai. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la Gironina.
No podíem fallar, un dia més, Pau Regincós, Sac de Jocs, bon dia i bona hora. Bon dia. Com estàs? És que et trobem a faltar. Sí, bé, bé, jo bé, passant fred ja, es nota que s'acosta l'hivern. I bé, bé, bé, activitats a tope, s'acaba l'any, estem a tot arreu, cada setmana, cada tarda anem amb un llavall, però sí que ens agrada venir aquí a explicar-los els jocs, novetats, i avui t'emporto un de cartes molt xulo.
Es diu Hestrudis, de l'editorial Rocket Lemon, i la grasa que té és que és com un partit, però és cooperatiu. És d'aquests partits guais que quan venen festes ens agrada parlar sempre de partits, perquè és el moment que s'ajunta molta gent. Aquests jocs poden jugar de 3 a 7 persones, 20 minutets a partir de 12 anys, i és una paranoia, està molt xulo.
És molt divertit, rius molt, i la caixa ja veus que és petitona, plena de cartes, té un munt de cartes, que tenen dos colors, un color rosa i un color blau, simplement per tenir els dos costats. De què va el joc? És un pàrquing, com hem dit, i és d'interpretació del que t'ha tocat
però interpretem fantasmes. És una persona dels que jugaran, ha d'agafar una carta d'un número, té unes cartes de l'UAL 6, i els que interpreten de fantasmes han d'intentar que la Gertrudis encerti el que estan intentant reproduir.
amb el físic, o sigui, a tu et toca una targeta, tens 6 categories que solen estar lligades, si t'ho haguessis fet, Hercules, podries triar les 2 cartes de l'inicial al costat que vulguis, i llavors tots els fantasmes reben una carta que et dirà quin número et toca, de l'1 al 6. A partir d'aquí, a la que comença la partida, a la ronda, tens 30 segons ben bé per interpretar el que t'ha tocat en la teva paraula.
Llavors, és tot alhora. Estan tots drets com a locos, processos, i tens 30 segons, pots fer algun notopei, algun so, però no pots parlar, i llavors, tots alhora van interpretant el que els ha tocat fer, i la que fa destrudir ha d'intentar encertar quina tens la targeta davant, vas llegint el que intenten reproduir els fantasmes, i quan tens clar que aquella està fent aquella figura o aquell personatge, li col·loquen la carta numerada cap per avall.
És un joc operatiu. La feina del que ha d'intentar encertar ha de posar els números que toquen. Quan té tots els números endavant cap per avall s'acaba o quan s'acaba el temps, si no té temps, malament, i vas comprovant si coincideix el número que tenia el fantasma o el número que li ha posat la gestorides endavant seu.
És molt guai veure tothom al voltant de la taula. A més, si te'n fixes, les targetes es comparteixen molts cops. Per exemple, aquest ACRG, la Macarena, antes de no sé quantos... Són tot danses. A Kangana Style, no rompes mas. O sigui, tots estaran allà ballant valls i has d'interpretar què coi estan ballant cada un. Només falta que algú no sàpiga com es balla la Macarena, doncs ja no sabrà reproduir-ho. I ja te l'estalegriu. I és molt divertit, això.
Rius molt, fas set rondes, al final cadascú ha d'interpretar un cop el gest rodis i intentar atrapant els fantasmes, a veure què està fent cada un, i una puntuació final que et dirà lo bons que sou com a equip, si ho heu fet perfecte o no ho heu fet perfecte en funció dels fallos o els encerts que heu fet.
Fixa-t'hi, un d'aquests jocs, i més ara que arriben dades nadalenques, que em sembla que serveixen molt i molt per després, just després en un sobretable, això per fer-ho baixar... És genial. Surs de festa, hi ha 150 cartes, pots triar el tema que vulguis, i és d'aquells que t'anima. Allò de passar-t'ho bé, riure, rius molt, perquè vas veient la gent, et deixes anar, és allò que dius, hòstia, jo tinc vergonya. No, no, et jugo a aquest joc, que ja veuràs que em veuràs quatre persones més o cinc al voltant teu fent de mel animal,
I a partir d'aquí, sí que és coneixement del que has d'intentar reproduir, però també és la gràcia que quan algú no sap ni idea del que li ha tocat, intentar-ho no sé com i per descarte dels altres que ho estan fent bé, intentar encertar el màxim de les paraules que has de trobar, dels fantasma, que és els que has de treure. El que siguis un enser és que sempre vinguis a acompanyar-lo. Pau Rajinkó, sac de joc. Gràcies.
Si vols saber tot el que passa a Girona i a l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. El 92.7 de la FM i a gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina.
Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
A Girona canviem el model de recollida per reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això, estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona.
Viu l'edició més espectacular del Gran Cir de Nadal de Girona i el seu nou espectacle Adrenalina. Aquest Nadal emocionat amb la màgia del cir de qualitat portat a l'extrem. Del 25 al 29 de desembre sota la Gran Carpa de la Copa. Entrades a CirNadalGirona.com
Aquest Nadal participa a la campanya solidària de l'Espai Gironès a favor dels hospitals Trueta i Santa Caterina. Vine a dibuixar la teva mà al nostre llibre gegant i estaràs col·laborant per millorar el dénesta dels nens i nenes ingressats. Per Nadal ajuda'ns a omplir l'Espai Gironès de mans solidàries. Dies 6, 8, 15, 22 i 29 de desembre i 5 de gener tot obert.
Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La gironina.
El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber, de primera mà, l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí, amb Pau Villafanye, Said Svai i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres cada quinze dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina.
Escacs en joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la Gironina.
Girona FM obre la finestra a la participació donant veu a les entitats i a la vertebració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobres la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als quatre rius, amb saïd es vaig. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la Gironina.
I passen pocs minuts del punt de dos quarts de dotze del matí, quan seguim en directe als Quatre Rius a Girona FM. Seguim mirant l'agenda, de fet en Carles ja ens ho ha avançat fa uns moments, i és que tenim el Papallones Negres avui al Cinema Truffó. Presentació posada de llarg aquí a Girona a partir d'un quart de nou, si no m'equivoco, en tot cas que em corregeixi Edmond Rock, productor, a qui ja m'acompanya per comentar la jugada. Bon dia i bona hora, Edmond.
Hola, molt bon dia. Corregeix-me si és a un quart de nou, em sembla. És perfecte, és un quart de nou, és un quart de nou, i mira t'explico, perquè la pel·lícula està programada al CinemaTripo tota la setmana, en horari de tarda, un quart de cinc, crec, o un o dos quarts de cinc, ara t'ho estic dient de la gorra, però avui tenim una sessió especial a un quart de nou, que donarem a més a més tot els diners,
que es col·loixin d'aquesta sessió, els damnificats per la d'anar a València, a través de la Creu Roja, perquè és una pel·lícula que tracta de l'escalfament global i de com el canvi climàtic afecta les nostres vides i ens força a anar a altres llocs. Contenem la presència en Joan Roca, també, que ens acompanya a la presentació, i la veritat és que és un goig al dia de l'estrena, perquè avui és el dia que s'estrenarà la pel·lícula a tot el territori d'Espanya poder estar a Girona i tenir la presentació directa a casa.
T'anava a dir, Edmund, és que és una pel·lícula d'animació on obriu un meló que poques vegades s'ha obert fins ara i és els efectes no del canvi climàtic, sinó en aquest sentit els efectes en els moviments migratoris.
Exacte, és que tot és el mateix. Tot va lligat, tot va lligat, i en aquest cas jo reconec que quan m'ho explica el director, que és un documentalista, és la primera vegada que surt del documental per fer un documental d'animació, perquè no deixa de ser un documental. Però quan m'explica tot això el febrer del 2016, jo reconec que era un ignorant que no sabia que el principal moment de migracions planetàries a dia d'avui és l'estalviament global, i que això fa que molta gent es quidi sense cases,
i els grups del món on no tindran cap aixopluc ni cap tipus de suport institucional ni administratiu de ningú perquè no existés la figura de reforçades climàtiques. Van allà amb una banda davant i l'altra darrere i amb un part se la vida o ser explotats per tal de poder sobreviure. Llavors, clar, has fet un procés molt llarg, que et dic.
Hi ha hagut cinc meres de l'escalfament global, del camí climàtic, de tot plegat cada any. Jo tenia pensat que tardarem tant, que el millor quan fem la pel·lícula serà obsolet, ja el que diem. I per desgràcia meva i per desgràcia de tots nosaltres...
Hi ha gent que mai i que la situació és més preocupant ara que fa vuit anys i mig. Llavors, si és veritat que és un tema que no s'havia explicat, i de fet jo sempre penso més com a productor que com a espectador, com a espectador que com a productor, perdó. I de fet, quan em van explicar aquesta història, vaig pensar, ostres, això és una cosa que a mi m'agradaria veure algun dia en cinema.
i afortunadament l'hem pogut fer i a partir d'avui està al cinemes. I més amb un format com és el d'animació que em sembla que el que fa, també despersonificant una mica, ajuda a donar-li més impacte al missatge especialment i no tant a posar la cara dels protagonistes o actors.
Sí, o sigui, això per mi era clau a l'hora d'explicar la història. I era sobretot abraçar el major nombre de gent possible sense faltar mai la veritat. Exacte. Llavors, no és una animació que inventi res, o sigui, és una animació que dona dignitat a les coses que explica i que tria les coses que explica. Però està feta a partir de centenars d'hores de gravacions reals del director, que havia estat seguint totes aquestes persones. Tenim equips de producció local, quan nosaltres no hi érem i no estàvem gravant,
perquè ens deixin explicar el dia a dia d'aquesta gent, i amb tot això vam poder confeccionar un guió que es va acabar convertint en la pel·lícula. Però és una pel·lícula on la mirada d'animació intenta donar-li aquesta bellesa, aquesta dignitat, fer aquest pas, com deies tu, que vagi més enllà del documental i fer l'història més global, més universal.
arribar a un públic xoro però sense renunciar mai a la dignitat de la mirada i sobretot no buscar tampoc ni el tremendisme ni fer les coses millors ni endulcir-les sin esplicar-les tal com són a través d'un mitjà meravellós com és l'animació.
Al final, una realitat que és el que dèiem, i de fet no sé què em penses, però és que a vegades es parlen de grans moviments migratoris, parlem de distàncies continentals fins i tot, quan això, per exemple, està passant també a la península ibèrica, és a dir, hi ha gent del sud que cada vegada està mirant més cap a altres comunitats com Cantàbria, Catalunya, Galícia, més que res per un tema d'escalfament.
Totalment. Totalment. Totalment. I va pujant. Jo recordo que estava rodant una pel·lícula amb els vellús a Senegal i en els hotels que havíem localitzat dos anys darrere ja s'havien quedat sense plaja i estaven mig tancats. Però això, clar, és una cosa que va pujant del sud cap al nord i malauradament ja et dic, perquè no hi ha una mesura d'esgràcia que s'ha actualitat amb això,
Ens acaba de passar recentment a València, a Màlaga, i cada vegada està més a la vora nostra, cada vegada està més a la vora també de les illes, de tots nosaltres. I és que el com que bé, vull dir que sembla que hi ha aquesta incapacitat a nivell mundial d'algú que deixi de pensar en els beneficis i els dividends,
que tindran les empreses a dir avui per pensar en el planeta i en el món, creixerem a les nostres sereus i a les generacions futures, no? I aquest és un mal que fa que s'extendrà tan a curt plas que estiguem destruint casa nostra.
Edmond, per comentar aquest i molts altres temes, només em queda convidar-te aquí a Girona FM el dia que vulguis, que ja t'ho he dit, tenim una màquina de cafè espectacular, i et voldríem convidar un cafè mentre posem el micro davant.
Serà un plaer estar amb vosaltres. T'agraeixo moltíssima l'oportunitat. Convido a tothom que vulgui venir amb una causa solidària avui o si no pel seu altre dia de la setmana a veure aquesta pel·lícula, que tot i parlar de consciència, no deixi de ser una pel·lícula que espero que faci volar als espectadors i els hi desperti coses a dintre seu. I moltíssimes gràcies a tu per donar-nos l'oportunitat d'arribar a l'audiència, que és el que volem.
Doncs Papallones Negres, un quart de nou del vespre, avui al Cinematrofó, Edmond, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat aquí als 4 Rius. Moltíssimes gràcies a vosaltres i una salutació a tots.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als quatre rius, amb saïd es vaig. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la Gironina.
Ja mirant el cap de setmana, és moment de parlar amb Lídia Casadamon, és moment de badeteca. Bon dia i bona hora. Bon dia. Com es nota que s'acosta el Nadal, eh? Eh, que sí. I arriba ara el moment de dolç i em sembla que ens emportes una proposta bastant interessant per a aquest dolç.
Sí, sempre novetats de Nadal, no? En quant a gastronomia dolça, aleshores, bueno, el xuixo de can castelló que molts de nosaltres ja els coneixem, té moltes especialitats, però ara per Nadal en fa dues que són especialment, doncs, per a aquesta època. Una ja l'havia fet, que és el de torrotou de Gramunt, i l'altra és un de nou que fan que és de panettone amb taronja i xocolata negra. Buf, amb quina et quedes tu? Original.
Home, doncs jo potser el del panetone, no? Potser, perquè torró tau, potser ja en mengem, no?, el dia de Nadal, i el del panetone, bueno, és una manera diferent, a veure, de menjar-lo, no? Jo l'únic que dic, Lídia, és que sempre t'hem de fer cas. Sí, eh? Lídia Casadamont, va de teca, gràcies! Gràcies!
Els Quatre Rius. El magazine matinal opera la ciutat.
Avui que el teatre està tan plen. Ja hem ganes de divendres, nosaltres mirem l'agenda, aviam què és el que tenim, i podem dir que tenim el Yes The Music. En tot cas, amb esperit nadalenc, vull saludar la Montse Carré, a qui ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bon dia. Aviam, el Yes The Music. Explica'm, sisplau, d'aquest tracte exactament, qui sou?
Doncs som una coral, tot i que ens agrada definir-nos més com un grup vocal, perquè defugim una mica de la coral clàssica de tota la vida, que ens encanta la música, és el nostre hobby i fa 12 anys que cantem junts i que fem concerts i que ens ho passem la mar de bé.
12 anys de música plegats, quanta gent sou? Doncs uns 20. A vegades hi ha hagut alguna baixa i s'incorpora gent nova, però sempre estem entre 18-20, ara mateix som 20 persones. I em sembla que ara per Nadal s'ho gira molta feina, no? Sí, sí, sí, perquè tenim forces concerts.
i també fem un espectacle de Nadal especial a la Bisbal, i sí, Nadal ben atreferat. Anem per parts? És que si no m'equivoco, avui divendres dia 13 tenim concert a Vilablereig. Sí, correcte. És un concert solidari per la Mareto de Trescat.
Ah, mira, després el 14, que és demà, tenim a la Bisbala, al Teatre Municipal. Sí, que és aquest concert especial que hem agafat una mica el claim de crims, posem llum a la foscor i serà un concert sota la llum de les espelmes i que serà molt especial.
I a més a més, per si no teníeu prou feina i prou bolos, el dia 15 tenim Flaçà, que es diu Menja. Cesa de llums de Nadal. En aquest sentit, parlàvem abans, tot això materialitzat en un disc que traureu pròximament, que és el Jazz Nadal. Sí. Aviam, aquest joc de paraules.
Sí, ens agrada molt jugar amb el joc de paraules de I és Nadal, no Ja és Nadal, i amb el I és de Music. I fa anys que vam fer un espectacle que es deia I és Nadal i ens ha agradat aquest nom per treure aquest disc de Nadales.
Potser l'època nadalenca és com l'època més especial per a la gent que ens segueix, i els agrada molt les versions que fem, i volíem poder materialitzar aquest disc perquè puguin escoltar-nos sempre a casa seva i sobretot en aquestes festes. Estic veient una miqueta el repertori que teniu. Pujita per a Maria Carell, perquè em sembla que no teniu...
L'havíem fet. L'havíeu fet anteriorment? Sí, sí, sí. Ho vol tot per ella, no? El tema de Roy, Altis i tot plegat. Bé, de fet, l'any passat la va guanyar la de Rocking Around the Christmas Tree. Sí, és veritat. Que nosaltres la fem ara. Sí, aquesta la teniu, eh? Sí, sí. Intentem anar variant cada any posar alguna Nadala nova i treure'n alguna, no? Però n'hi ha algunes que sí que fa molts anys que les fem perquè el públic ens les demana, però sí, intentem sempre renovar una mica el repertori.
I veig un crossover. Vull dir, des que sí que és veritat que ens n'hem anat a l'altra banda de l'Atlàntic, però vaja, tenim aquí el fum-fum-fum, el quan somrius, també tenim grans èxits d'aquí a casa nostra. Sí, intentem fer una mica variat, inclús també n'hem fet algunes de castellanes, inclús tenim una cançó pròpia que també juga amb aquest joc de paraules que es diu I és Nadal dins el teu cor, que ens la va escriure en Miquel Álvarez.
I en aquest sentit hem parlat ja de tres bolos, recordem avui divendres a Vilalarets, demà a La Bisbal i demà passat a Flaçà, però és que després Bordíols i Madremanya també. Déu-n'hi-do, quin Nadal, eh? Sí, sí, sí. I això que també n'hem fet un parell més el novembre, vull dir que realment ha sigut molt concentrat, els bolos, en aquesta poca nadalenca. Entenc que per vosaltres és una excusa fantàstica per tornar-vos a reunir i també passar-vos al final entre amics, aquest Nadal.
Correcte, sí, sí, perquè al final som com una família. Fa tants anys que ens coneixem que som com una família. Montse, jo t'ho he de preguntar. Si volguessis acomiadar aquesta conversa amb una cançó vostra, quina seria?
Doncs seria la versió que hem gravat del Caganer, que ens ha quedat molt divertida i crec que és la que més agradarà de les que hem gravat. Doncs mira, li dic a Nandvila que la posi i et deixem en pau perquè em sembla que de feina en tens una miqueta. Montse Carrey, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als quatre rius, amb saïd es vaig. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
I si la música és elegant, si el divendres també és elegant, que no podia ser d'altra manera, Carles Pintiado de la Girona Secreta, l'agenda més elegant que tenim a Girona. Bon dia i bona hora, Carles. Bon dia, com estem? Com estàs? T'agrada la profunditat de veu que hi poso a vegades per entonar sentiment i tot això? M'agrada molt. Oi que sí? Has vist?
Pinti, com estàs? Molt bé, molt bé que estem. Un dia vendràs més. Jo et veuria estressadíssim amb tota la feinada que teniu ara mateix d'agenda i d'històries. No passa res. Què és més complicat? Seguir tot el que passa?
o fer el filtre de tot el que passa i canalitzar amb aquella agenda tan magnífica que teniu a la Girona Secreta? Trobar tot el que passa, et diria. Sí? Sí, perquè sap greu i a vegades et passen coses per al i t'acaben renyant, però no podem estar tot. Jo sempre ho dic, que ens enviïn tot el que tingui tothom, que ho posarem, però... Jo sempre he dit que perquè hi hagi una agenda gironina de debò,
No estic desmeneixent la teva. Una gent de Gironina on tu entris a Tallinn i trobis tot el que es fa, cal com a mínim dues persones a jornada completa. En una oficina, vuit hores al dia. Anar fent, anar fent, com a mínim. És el que caldria. Per això has de lluitar a la gran feina que feu i per això has de lluitar al gran esforç que fas en passar-te per aquí a aguantar...
en aquest personatge. A veure què ens expliques de... Perquè tenim... Ostres, és que tenim molta cosa, eh, tio. Sí, sí. Tenim molta cosa ja. Avui divendres, dia 13, Viernes 13. Sí, Viernes 13, comencem amb dos concerts, avui. El primer, a tots dos quarts de nou. El Foment, ja coneixeu el Foment sobredament. Doncs avui arriba Paul Bordes. Ah, mira. Segurament el coneixeu, és d'aquí Girona. Noi bastant jove, però que ho estava tant molt, i ha fet cançons amb Figaflaues, amb Amaduixa... Sí, sí. O sigui que...
Bastant interessant, i en Pol anirà a presentar el seu nou disc, que es diu Aquesta vida és nostra, i serà un concert bastant petit, amb només 8 entrades disponibles, i serà el seu tret de sortida de la gira que farà per Catalunya durant l'any vinent. I Tartar Helena també! Tartar Helena, exacte. Tartar Helena estarà a l'editoria Girona, avui a les 8 del vespre, amb les seves intèrpretes, l'Helena Ros i la Marta Torroella, amb aquesta...
Barreja electrònica i tan peculiar. Sí, hipnòtica diria. Hipnòtica fins i tot? Ostres, d'un idò inllaç, ja ho veig. Carai. A veure com avança tot això avui divendres. Després saltem a dissabte. Ho hem comentat al matí amb la Montserrat i és que tenim La Volta. Sí, la 51ena edició de La Volta.
que es dedicarà en aquest cas al disseny de productor i a l'artisania digital. Com ja sabeu, sempre que es fa la volta, la volta és a la plaça de l'Assumció, al barri de Sant Narcís, i és un dia sencer de molts detallers, exposicions, artistes, locals, hi haurà un dinar popular, i també hi haurà música, perquè dins de la volta hi haurà el concert d'Esperit, que s'emmarca en el Festival Neu de Girona, i Esperit estarà actuant a les 12 del migdia.
Mira, ja ho tindríem amb tot això. Jornada Park, com dèiem, eh? Tenim tot el dia artesania, artesania digital, que m'ho han explicat abans, el concepte aquest, i que dius Déu-n'hi-do, com avança l'home, la dona... Sí, aquests canvis afarbacents de la societat i del sistema panorama artístic. En aquest sentit, això al llarg de tot dissabte, i ja saltaríem a diumenge on, mira,
D'aquest tema que parlaràs ara en tenim un protagonista en aquesta taula. Sí? Sí? Ara t'ho descobrirem. Primer descobrirem tu què toca. Jo no sóc protagonista, perquè Corren és el meu. Què tenim el diumenge? Tenim la 18a Marató per la Marató de TV3.
18è Marató per la Marató de TV3. Sí, sí, però no estarem a aquest Marató. No, ja ho sé, però la Marató de TV3 sí. Ah, sí, però l'any passat va ser que vàrem estar-hi, la Marató per la Marató, però aquest any estarem a un altre lloc. Quan diu Vàrem vol dir Va, sèrie, perquè la Nou Vila és una de les veus reconegudes que formen part de la Marató de TV3. Home, no, és un col·laborador que molt humilment fa una secció petita.
Fa de mal dir que les coses no se les digui, eh? És una cosa semblant, eh? Sí, al diumenge al matí, 9 del matí, podeu anar a córrer o simplement anar a fer un donatiu i veure l'ambient de Girona, que organitza el Club del Latisme Girona, els Bombers i l'Ajuntament de Girona, també. I després, quan acabeu de córrer, si voleu, podeu aprofitar per anar a la passejada nadalenca de la Mola Bava.
Equitat organitzada pel Museu d'Història, si no m'equivoco. Sí, exacte. No, Museu d'Art. Museu d'Art. Museu d'Art. Farà una passeja de Nadalenca per la Girona Episcopal, que vol dir que sortiran de la Basílica de Sant Fèlix, aniran cap a la Catedral i el Museu d'Art, que era l'antic Palau Episcopal, amb aquest personatge, la Mola Bava, que ens explicarà històries i llegendes de tots aquests monuments.
Doncs mira, per història i llegenda també el que tindrem just després, que és el vermut als Jardins Gala, com no podia ser d'altra manera. Ja, pot fallar pla fixe de cada diumenge. I aquest diumenge, a dos quarts de dotze, farem el vermut amb Fonso Castillo als Jardins Gala. I el House in the River, com no podia ser d'altra manera, també. Sí. Que des de venent que sí que van fent un cop al mes, més o menys, torna per tancar l'any Porto A lo Alto. House in the River, també als Jardins Gala, amb els germans Pampe and You.
i serà això des de les quatre de la tarda fins a dos quarts o 11 de la nit. Al llarg de tot el cap de setmana, Fum Fum Fum. Fum Fum Fum arriba a casa de la selva, ja és... crec que si no m'equivoco... ara no vull fotre la pota, no ho diré, però porten diverses edicions. Exacte. No fotré la pota. A vegades és millor no dir, saps? M'he embalat molt ràpid. Sugerir, però no ensenyar. Em porten unes quantes. És més elegant. Em porten bastantes. I bàsicament el Fum Fum Fum és un...
És un festival de Nadal que obrirà a Caça de la Selva al barri Bell de Caça, tant demà dissabte com diumenge, amb més de 30 activitats gratuïtes, tot gratis, i hi haurà de tot, espectacles de música i dansa, tallers creatius i activitats familiars, hi haurà un espectacle de foc i dinerant pel poble, marionetes, màgia, un mercadet, com sempre típic per comprar cosetes de Nadal,
El tio, etc, etc, etc. Això respecte després, mira, és que després te n'afegeixo jo una més. Perfecte. Tu quan parles de Christmas Market, per exemple, a mi em ve al cap, per aquest ordre, Viena, Berlín, Londres i després Girona.
Ho dic perquè no hi ha res al mig. Christmas Market, al costat del cònic del fons de l'abat. Sí, del fons de l'abat, sí, del cònic d'allà de l'Ocine, doncs allà al costat... On t'aparques. De quan no trobes pàrquing i ja agafes emprenyat i dius, me'n vaig a aparcar allà perquè si no, no hi ha manera.
Doncs m'han donat aquest market, que també fa molts anys que el fan, i serà des d'avui a la tarda, s'inaugura avui a la tarda a partir de les 5, amb un còctel d'inauguració avui. Demà dissabte a la tota al mitjà hi haurà un DJ, també hi haurà degustació de menjar, i el diumenge el mateix. DJ, degustacions i moltes paradetes d'artesanies i coses bastant xules de Nadal. Pregunta que llenço a la taula, tu ets gaire de comprar coses al Christmas Market o ets més de mirar, bueno, saps?
Jo és que no soc gaire de decorar coses de Nadal. Jo tinc un arbre bastant austè i un poc més. Com se'n diu? Conceptual. Minimalista. Minimalista i conceptual, no? D'aquesta novel·la que tenim últimament. Arnau Vila, t'ho he de preguntar més enllà dels pesebres. Sí, però us heu deixat la vacaresta al poc mig. Ah, clar.
Uf, uf, uf... Ja l'he bacaresta, a mi, sí, sí. No, no, deixa'm l'he bacaresta. Que li agradi, que va... Jo ja vaig ser riscant monany, i així... Eixem castellà encara, però eixem francès ja... T'anava a dir, Arnau, tu ets gaire de quan passeges pel Christmas Market de comprar en plan, la típica bola de neu aquesta que sacseja? No, això no, però sí que és veritat que a Santa Llucia sí que he comprat alguna cosa pel parell. A Santa Llucia sí.
Hi ha molta cosa bonica. Les tradicions... Si anem a davant de la catedral de Barcelona, doncs hem fet el bal. Em sembla que tenim ja tot el peix venut. Ens n'hem anat a l'altra banda de l'Atlàntic, però vaja, tenim aquí... Ah, sí? Ens n'hem anat a l'altra banda de l'Atlàntic...
Allà hi ha un market guapíssim. Segur, no tinc pas... És que ara he al·lucinat, perquè he dit... Això què és, això? Ara sí. Ara marxem bé, eh? Taca't la setmana.
És que li he dit, posa el que vulguis, i el tio em posa a mi. I jo m'he quedat decidit, tan narcisista soc, que m'estic sentint a mi. Ho has vist o no? Estava una atracció. Escolta'm una cosa, m'encanta la cançó aquesta per acabar avui. Em sembla un temazo. Un d'aquests per animal ambient. I mira, que ens hem saltat a la Maria Carey un dia més, que ja està bé també. Ja la posarem la setmana que ve.
Semana que ve. Doncs hang up, mentrestant. Hang up, ens hi posem dilluns a les 9. Que tingueu molt bon cap de setmana. Carles Arnau i tothom que ens escolta. I dilluns... Més. I tornem. I diumenge, la marató. Segur.
M'agrada molt.
Girona. Benvinguts a Girona FM. Benvinguts a la ràdio de Girona. I què? Se'ns patina l'embraç?