Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai.
I avui és dimecres 28 de gener de 2026. Prometo no parlar gaire més de rodalies ni de tot el desastre que tenim a sobre. Prometo no acarnissar-me gaire contra ningú. Però aquest matí he tornat a passar de llarg d'una estació deserta per agafar el cotxe. Pendent de la pluja no fos cas. Ja no és el com anar, és el com tornar en cas que caiguin quatre gotes. Novament la sensació és que tot s'aguanta en paper de fumar.
Diuen que encara estem en recuperació progressiva del servei fins aquest dilluns. No fos cas que venem la pell de l'os abans de caçar-lo una altra vegada. En qualsevol cas, un dia més, els trens van a mitges, sense garanties de res i amb la paciència esgotada.
I afortunadament té una paciència que no s'esgota mai, pràcticament que tendeix a l'infinit, que dirien els matemàtics a vegades. Tant el positiu com el negatiu. Jo ja no sé a partir d'aquí quanta energia acumula el bo de l'Arnau. Vila, bon dia i bona hora. Home, penseu, molt bon dia, penseu que vinc de la Unió Europea. Per tant, de paciència... El relator especial de la Unió Europea, eh? Al carrer Balmes, número 15 de Girona. De paciència sempre l'he de tenir, si no malament. Que no.
Què, dimecres, senyor Vila? Sí, home, dimecres. Si fos una altra època de l'any, et preguntaria com van els pesebres. Sí, però no has de tardar gaire, però, eh? Ah, no? Ja? No falta gaire. Escolta, que estem al mes de gener, tio. Però haig de dir, haig de dir, haig de dir que encara no tinc llavors el contracte firmat, eh? Ah, anava a dir. Per tant... No fos cas, eh? Els pesebristes de Banyoles et necessiten, Arnau Vila. Hi ha molta gent bona, no s'ha dit per mi el cas. Hi ha molta gent bona, però això no et treu ni crèdit ni mèrit.
No, això és veritat, però en tot cas hi ha molta més gent que té molta més experiència i molts anys, per tant, no vull desmereixer tampoc això. En qualsevol cas ja ho trobaríem. S'acosta perillosament, també hi treu el cap, veiem ja les orelles al llop, el cap de setmana, Arnau Vila. Sí, cap de setmana, que sembla que... Passat per aigua, diuen? Sembla que la cosa s'ha acostumat a... Entre setmana estabilitat i cap de setmana, a partir de dijous, comença a venir la pluja. Bueno, la volteta a l'estany no te la treu ningú a dir-se. No, home, a veure si cau molta aigua i on haurem de parlar...
Els quatre dits. Els quatre dits que sempre em deies tu. Però sí que és veritat que intentarem fer-la com que... Jo vaig a la neu aquest cap de setmana. Ah, sí? Però poc que pugui, sí. Sí, sí, vaig a fer honor al meu... Estil d'esquí. Al meu estil d'esquí, no. T'anava a dir la meva fama d'estar tota l'estona al terra, normalment, vull dir, perquè a mi em deien... La vols animar, aquesta fama? Em deien, i em sap greu no tenir la paraula en català, em deien el tombaito.
Perquè em passava l'estona a terra menjant-me la neu. La jegut. Sí, la jegut, exacte. Seria la jegudet. La jegudet. Jo crec que sí que està ben dit la jegudet, eh? Ara hauria de dir que sí. Escolta, la jegudet.
La Jagudet, que torna cap a les angles aquest cap de setmana, i ja ho trobarem. En qualsevol cas, nosaltres avui presentarem el poema del desig, o poema del desig, més ben dit, de Rosa Font i Massot, d'aquí uns instants. Tot això fins al punt de dos quarts, on parlarem amb el bo del Pau Planes, perquè ja vam presentar ahir a la tarda el recòndit.
que segur que passa pel Pla de l'Estany. Home, sempre hi ha algun raconet, sí, sí. Algun no, gairebé tots. I acabarem avui amb el Catalunya Business School, amb el bo del David Martí, que passarà per aquí a parlar-nos de les errades o els problemes que es troben a vegades els emprenedors a l'hora de saltar l'aventura. En qualsevol cas, Arnau Vila, passen 10 minuts al punt de les 11 del matí i nosaltres ens hi posem.
I avui posem el focus en la poesia, però no en qualsevol poesia, i més parlem d'aquella que tenim aquí amb nosaltres, a Girona. Poema del desig, és el nou llibre de Rosa Font Massot, una obra que traça també un itinerari i que m'encantaria que ens pogués explicar aquí amb nosaltres. Ja la vam entrevistar fa cosa d'un any i es cat, si no m'equivoco, al Parc del Migdia, i avui podem convidar-la al carrer Valmes número 15 de Girona. Rosa Font, molt bon dia i bona hora.
Moltes gràcies. I benvinguda. Això és casa teva si és que hi ha casa d'algú, eh? Ah, molt bé, això està bé. Totes les cases es poden compartir. Ja ho saps, que pots passar per aquí sempre que ho necessitis, que deia el Cisa. Escolta'm una cosa, Rosa, nou llibre, en aquest cas, i m'encanta el títol, t'he de dir, perquè me'l marques en singular, és a dir, poema del desig. Sí.
Sí, poema del desig. D'entrada, esclar, el títol pot semblar una mica ambiciós, no? Parlar del desig és tan immens com parlar de la immensitat del mar o com parlar del firmament que és també inconmensurable, no?
I llavors, esclar, el desitge es pot tractar des de tants àmbits, des de tants punts de vista, que no s'acabaria mai més. Jo m'he volgut senyir el desitge amorós, i d'aquí potser també el títol de desig, però també el poema, perquè és un llibre unitari. Malgrat la fragmentació, és un llibre que es constitueix amb un mínim fil argumental,
diríem que fa el camí del desig, des d'un inici de trobada, diríem, fins a una fusió lluminosa i també fins a arribar a un final que preludia un retorn després d'haver passat per la tempesta, per la nit, a nivell metafòric. Llavors aquest és el mínim fil argumental i també té una estructura
per donar-li aquesta unitat que he pretès que tingués. I aquesta estructura és la de constituir o conformar el llibre amb set dies, que són set seccions o set cants, i cada un d'aquests dies o cada una d'aquestes seccions té set poemes breus i estan encapçalats per una prosa.
De manera que he volgut jugar amb el número 7, una mica per la importància que té aquest número 7, tant, per exemple, en el món de la civilització egípcia, que el 7 representa la vida eterna, com també en la religió cristiana, que el 7 és el símbol del tot, de l'absolut, diríem, per exemple, en el llibre del Gènesi, no?, allò que es diuen, eh?,
Déu va crear el món en sis dies i el setè va descansar. I aquest número set també es va repetint al llarg de tota la Bíblia, en aquest cas, no en el món cristià. Jo, Rosa, el que m'agrada és que agafes com un dels grans baluarts del món de la poesia, que és precisament el desig, vull dir que sempre ha estat com un dels grans escuts o ornamentacions que s'ha fet servir
Però a més a més de tot això, en aquest trajecte, vull dir, ens marques precisament aquest camí que sembla que estiguem navegant-hi. Sí. Esclar, és un trajecte que es fa per mar, amb una barca de vela, això, diríem, formaria part també d'aquest fil argumental, que abans no he explicat, i aquest desig, de fet, diríem que té ressons d'un cert...
diríem corrent filosòfic, potser em sentiria una mica lligada amb la Simone Weil, no?, amb la Simone Weil, i també una certa mística, no ho sé, hi surt la Hadewig Danvers, la Marguerite Porete no hi surt, però també és una de les lectures que he fet, perquè el desitge és això, el desitge amorós té també aquests ressons, aquests ressons místics, i té tot un camí,
o fa tot un camí, que és el camí fins a la fusió dels amants, no? Clar. I per això dic que, esclar, desig, parlar de desig és tan i tan gran, és un tema tan i tan ampli que no té fi, no té fi. Però jo m'he volgut senyir en el desig amorós i també potser per això començo amb una cita d'Espinosa que diu l'essència de l'home és el desig, perquè per Espinosa, i jo crec que també per als humans, ell ho deia des del seu...
punt de vista filosòfic el desig és el que ens convida a viure és el motor de la vida és el motor de l'existència i per això també és el desig aquesta vida és que per molt que sigui tot un oceà veig que marques com una sèrie d'arestes molt ben definides també dins d'aquest desig
Sí, hi ha això que et deia, diversos recorreguts, un recorregut amb diversos repics o repunts. Un que és el de la partida cap al mar, l'inici d'aquest viatge...
i després en un espai que és reclós, que és l'espai de la barca, que això permet també aquesta relació més estreta entre els amants, i a partir d'aquesta reclusió s'inicia el camí del desig amorós.
És que es nota tu dir que aquesta metàfora marítima es nota de Sant Pere, eh? Sí. Això vull dir... Clar, jo soc filla de Sant Pere Pescador, i llavors el mar i el riu, eh?, el riu Fluvià, doncs l'he tingut sempre molt a la vora. La platja del riuet. La platja del riuet. Clar, i tant.
Sí, sí, sí. Doncs sí, esclar, s'hi nota. Tot i que potser, en fi, viatges de navegació per mar amb una barca de vela durant set dies no l'he fet. N'he fet alguns, eh?, de viatges curtets. Però almenys et serveixen precisament per teixir-ho. Rosa, t'anava a dir, vull dir, no sé què és el que més t'ha sorprès a l'hora de fer aquest llibre.
T'ho dic perquè sí que és veritat que, i jo crec que en la poesia especialment, hi ha una part de molta premeditació, és a dir, de molta planificació i organització, és a dir, la gent ha de ser conscient d'això, però sempre hi ha sorpreses en aquest procés. Sí, és que la poesia és un misteri, és un enigma, i també és una pulsió.
igual que ho és l'escriptura. I jo, en aquest sentit, he volgut lligar el desig amb l'escriptura, perquè l'escriptura, precisament, pot provenir del desig. De la mateixa manera que hi ha el desig amorós, també hi ha el desig de l'escriptura. El que passa és que aquest desig de l'escriptura, en el camp de la poesia,
també pot ser molt irregular. Hi ha èpoques de molta vitalitat creativa i hi ha d'altres èpoques potser més desèrtiques. Però, en definitiva, la poesia sempre és això que, en el meu cas, és una necessitat. És alguna cosa que neix de mi. I he volgut relacionar precisament això, el desig amorós amb el desig d'escriure com a motor de creació.
Qualcom que t'hagi sorprès d'aquest procés? A veure, a mi em passa que sovint escric una mica batzegades, però seguint també el que deia abans, aquesta pulsió, aquest impuls. I en aquest cas també el poema va néixer d'una manera una mica impulsiva. Jo havia escrit un altre poema unitari, que és Esquerda, es titula Esquerda, que és un llibre que havia escrit arran de la mort de la mare...
I també és un llibre que té una unitat i que està compost de diversos poemes breus. En aquest cas no hi havia una estructura, sinó una continuïtat de no recordo ara quants poemes. I en aquest cas vaig pensar, bé, has escrit una elegia, un poema de tristesa per la mort de la mare. Per què no et planteges de parlar del tema amorós, no?,
que a part trobo que és el gran tema de la nostra existència, i en aquest sentit era una mica anar als dos pols de la vida, un que és la mort i l'altre que és la mort, aquesta mort que ens impulsa a viure, precisament.
I va ser així, després de plantejar-me també, això parlo ara ja de fa un temps, em plantejava, quan es va començar a parlar del metavers, de la realitat virtual, jo pensava, com serà el desig en aquest món virtual?
És a dir, nosaltres serem simplement imatges en una pantalla? Com si fóssim marionetes, potser, lligades, dirigides per una ment que ens mou a tots? Serem éssers sense personalitat? O què passarà amb el desig? I totes aquestes preguntes que em feia van anar desembocant amb les lectures, perquè, esclar, jo sempre dic que no es pot escriure sense llegir.
I en aquell moment, doncs mira, llegia diverses coses i a partir de les lectures i a partir de totes aquestes reflexions, diguem, em vaig plantejar d'escriure aquest llibre sobre la mort. Rosa, jo ara ja estava pensant i dic, és que al final...
sembla un llibre escrit, fins i tot entendràs ara, en defensa pròpia, t'ho dic perquè en aquest món on tot va tan de pressa, tan ràpid, i on la poesia el que requereix és pausa, tranquil·litat, és que al final sembla que ara mateix la gent que pugui llegir poesia o que pugui intentar entendre-la, vull dir, ho fa en defensa pròpia davant de tot aquest món.
Sí, sí, sí. Jo hi estic d'acord. La poesia ens ajuda a trobar potser aquests espais que necessitem tant. Espais de reflexió, espais de soledat, espais en els quals puguem pensar sobre la nostra pròpia vida, sobre com la volem orientar. I el món és tan accelerat, tot va tan ràpid, que necessitem, jo crec, trobar aquests espais.
I el fet que situés l'amor en aquest espai tancat d'una barca de vela va ser dir fora les connexions exteriors i pensem una mica en com volem que sigui aquest desig, no? La Simone Weil sempre deia que el desig és projectar-se fora, no?
I després deia, i desitjar és fer un camí que va des del jo fins a l'altre, o els altres, o el món, i després retornar a un mateix. Però un cop has fet tot aquest pont d'anada i tornada, tot aquest camí, que és com un pont d'anada i tornada, t'has transformat. Ja ets un altre, no?
I llegir poesia, jo crec, és una mica això també, és aquest anar en fora per retornar cap al jo i per sentir que alguna cosa ha canviat. Clar, és que t'ho dic perquè com que estem en uns dies on, per exemple, fins i tot molta de la gent que llegeix a vegades prioritza més la quantitat,
I estem en un moment on tothom ara, per exemple, diu, no, és que jo aquest any m'he llegit 65 llibres, per exemple. I la pregunta no és potser quants te n'has llegit, sinó quins has llegit i per què.
Exacte, sí, sí, hi estic totalment d'acord. No és la quantitat, és fins a quin punt allò que hem llegit potser ens ha ajudat a transformar-nos una mica nosaltres mateixos. Jo sempre penso que la literatura fent servir, ho he dit d'altres vegades, però és que és així, fent servir el que deia...
El que deia Kafka deia que la literatura és com un pic que trenca el mar gelat que tenim a dintre. És a dir, escriure, la poesia, en general la literatura, és això, no? És allò que ens fa transformar. Perquè nosaltres podem haver llegit molts llibres, podem haver llegit o haver vist moltes pel·lícules,
Però, en canvi, només recordem, jo crec, aquelles que realment ens han transformat. Què és el que t'agradaria que la gent s'emportés després de llegir-te? De llegir el llibre, no? Sí. Després de llegir el llibre. Doncs, a veure, que el camí del desig amorós és el camí de la vida.
i que aquest camí vital és necessari per a l'existència humana. És a dir, què seríem sense estimar? Què seríem els humans sense estimar? Sense aquest desig amorós? I una mica és això, no? Donar importància a l'estimar, a l'amor també, que està lligat en certa manera amb el desig. Gent que t'hagi pogut llegir què t'ha dit?
Ah, bé, esclar, aquest llibre va sortir la setmana passada. Sí, jo estava malalt, o sigui, va ser la setmana passada, no l'altre dia. La setmana passada, per tant. Per tant, esclar, tampoc puc haver-ne tingut els amics que l'han llegit, doncs m'han dit que els semblava molt bé, no?, aquesta visió sobre el desig amorós. Lluís Lucero què ha dit?
Lluís Lucero encara no me n'ha dit res. Encara no? Bueno, ja arribarà. Perquè no sé si l'ha llegit. Però m'ha dit que volia entrevistar un dia d'aquests, no sé quin dia. Home, i tant. En el seu programa, no? En el programa de llibres. I tant. Però sé que el té... Poesia en farcet. Poesia en farcet. Si no, Arnau, anava a dir, no fos cas que vinguin Lluís a dir...
posi en farcell, doncs i crec que el té de la setmana passada va, ja ho trobarem en qualsevol cas mira, va sortir a la venda si no va ser la setmana passada va ser l'anterior, diria però és que nosaltres ara marquem a l'agenda, si no m'equivoco aquest pròxim 13 de febrer que cau en un divendres a les 7 de la tarda, diria a la Fundació Balbi és on podrem tenir la presentació o la posada de llarg, en aquest cas
Sí, sí, sí. És a les 7 a la Fundació Balbi. El divendres 13.
Qui t'acompanyarà? En Lluís Lucero. En Lluís Lucero, precisament. Al final el tindrem a tot arreu fins i tot a la sopa. T'anava a dir, no sé si també tens previst que pugui llegir algun fragment. Sí, i tant. Jo he anat a presentacions de poesia i afortunadament s'hi llegeix. Exacte. Una presentació sense llegir, trobo que no. I si vols, llegeixo ara un poema. Ah, doncs mira, doncs em semblaria una manera fantàstica de poder acabar. I tant, i tant, i tant.
Mentre ara estem trucant a Lluís Lucero, a veure si ens ha de faltar Bé, doncs, a veure, mira, esclar, potser el primer, no? Que et llegeixi millor el primer, anava a pensar Sí, bé, és el que cito a la història És curtet, eh? Ah, perfecte Barca, oberta a l'aire i a l'alba de la nit Amagatall i espera Arrel fortiva
Cercle d'aigua i onada. Cap ombra. Cap veu. Només la llum. La boca d'aire que respira més aire.
I el Bo de la Rau, que mai se'n perd cap, ens ha posat la sintonia del Poesia en Farcell de Lluís Lucero, que és on et tocarà venir la pròxima vegada. Però abans de tot això, el dia 13 de febrer, podreu escoltar aquest fragment i molts altres, segurament, a la Fundació Balbi a partir de les 7 de la tarda per presentar Poema del Desig, de Rosa Font Massot. Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat aquesta estoneta, Rosa.
Gràcies per convidar-me. Però has estat còmode? Això vol dir que tornaràs, no? Sí, i tant. Sensacional. Molt bé. Moltíssimes gràcies. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Arriba el GiroStudy, un projecte innovador de la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya que impulsa una nova manera de fer salut pública de proximitat. I participaran unes 4.000 persones de 18 municipis gironins d'entre 16 i 79 anys.
I les dades que obtindrem ens permetran ajustar les polítiques socials, ambientals i de salut a la realitat de cadascun dels nostres municipis. Si et truquem, digues que sí. La teva participació és clau. Girostudi, el gir que impulsa la nostra salut.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Pilar Fornès conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí. Cada dijous a dos quarts de quatre de la tarda
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Sol gallar un cel de glaç dins del calaç d'un armari, drats de dona i un infant amb un regust enigmàtic. Ve de néixer, està sorprès, fer uns grans ulls amb modigliani, absents, tristos, verds i oberts i una vida fins que els tanqui. És l'home estàtic, la tristesa el té portret.
i els seus cabells. Quan ja té tres anys no surt a empaitar les papallones, quan un gos lladre no fots i els vestits paguen la broma. Quan la neu remol el cel, ell la mira en lloc de córrer i em queda el rostre ple, com les estàtues de roba.
Està-ti la tristesa que ho...
Més grandet troba un ocell a sobre d'ell a dalt d'un arbre. Ell no es mou i un extrament li fa blanca mitja cara. Troba la nina d'un ull, la voldria per companya, però no la mira ni a tu.
I nosaltres seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM. Tornem a obrir la nostra particular agenda. És ben bé que no ens l'acabarem pas d'aquí al mes de juny. Això ja t'ho asseguro. En qualsevol cas, obrim l'agenda i amb moltes pàgines per reservar. I és que tenim ja la posada de llarg del recòndit. I per poder comentar la jugada, precisament el Pau Planes ens acompanya. Bon dia i bona hora.
Molt bon dia. De la tornada. Exacte. Sempre. Escolta, Pau, heu fet ja la posada de llarg, si no m'equivoco, del recòndit.
Per tant, veure una miqueta quines novetats podem tenir. Doncs bé, les novetats és un cartell que sempre ho diem, cada dia ho diem, i esperem que segueixi sent així, que ens fa molta il·lusió presentar. Amb grans noms, amb grans artistes, tindrem des d'artistes emblemàtics, com Mariela Margonet, com Roger Mas, amb la Copla Sant Jordi, tindrem un grup com Mishima, tindrem també propostes d'àmbit espanyol, com per exemple l'Ismael Serrano, l'Andrés Suárez...
Artistes de moltíssim nivell i tot això, evidentment, combinat, primer, amb propostes més joves que estan creixent molt, des de Maria Jaume fins a Rinaldo i Clara, a tants altres artistes i també molt de talent emergent i talent que ens agrada reivindicar, perquè en tenim moltíssim, gent com, per exemple, l'Àlex Pérez, com podrem tenir també la Judit Jaquet, Trèbol...
molts artistes que estan sortint que ens agrada que també puguin estar en el recòndit. I tot això, recordem, que m'encanta de fet per definició, tot això en un festival on probablement molts dels assistents hauran de posar a Google Maps per intentar endevinar i esbrinar on és. T'ho dic perquè la gràcia del recòndit precisament és que és completament recòndit. És completament recòndit. De fet, la majoria de gent quan arriba ens diu «Vale, ara entenc el nom del festival».
I és una cosa que ens agrada... De fet, sempre diem... Hi ha una cosa que ens agrada molt, que és quan la gent arriba en un espai i, ostres, no tenia ni idea que aquest lloc existís, però quina passada, no?, l'espai. I això realment ens genera algun, perquè és el que volem. El que volem és que la gent descobreixi el territori
descobreixi aquests petits pobles on fem el recòndit, i ja no només aquests petits pobles, sinó els racons que té cada un d'aquests pobles, aquella ermita a dalt de la muntanya amb unes vistes espectaculars, aquelles ruïnes que potser la gent no sap que existeixen, aquells espais que ens agrada posar valor. Un dia aquí fèiem la broma que era com aquella frase de Pirates del Carib, que deien que era aquella illa on tu només saps arribar-hi si és que hi has estat anteriorment.
Exacte, sí, sí, ja passa, eh? En aquest sentit, localitzacions d'aquesta nova edició, no sé si tornem a centrar-nos al Pla de l'Estany. Sí, ens mantenim al Pla de l'Estany, aquest any incorporem Font Coberta, que és un poble que no hi havia estat l'any anterior i que ens fa il·lusió que hi sigui, i per tant ja podem dir que el festival inclou els nou municipis més petits de la comarca.
Carai. Que és una cosa que ens agrada poder reivindicar. Seguirem amb Viladamuls, per exemple. Exacte, Viladamuls, Camós, Palau de Revardit, Sant Miquel de Can Major, Sarinyà, Cornellà de Terri... I som en un, però als pobles sí, me n'he deixat algú, però això, els nou més petits de la comarca. En qualsevol cas, entrades ja disponibles abans de res, però quina és la primera data que tenim?
Doncs la primera data, 22 de març, a Crespià, amb la SU. Ah, mira, molt bé, molt bé. Exacte, una artista... A més, una d'aquestes artistes que ens agrada, perquè segur que la gent ha sentit molt la SU, tots l'hem sentit en grans escenaris últimament, però el recòndit vindrà a Guitarrineu, en un format intimista, a més, enmig d'uns camps de noves espectaculars que hi ha a Crespià,
i amb aquest format íntim, que ens agrada molt amb el recòndit, poder descobrir artistes, com per exemple la SU, amb aquesta proximitat que en altres llocs no trobarem. Entrades ja disponibles, si no m'equivoco. Aquest és gratuït. En el primer li posem pas de la gent perquè és gratuït. Exacte. Onada de gent cap a Crespiar, col·lapsa de les carreteres, si no m'equivoco. Que la gent surti l'agenda...
En qualsevol cas, Pau Planes, de la tornada recòndit, que ja queda presentat, primera data, 22 de març, has dit, amb la SUI, gratuït, eh? Exacte, a Crespiar. Al tanto les carreteres, vull dir, no fos cas que col·lapsem les entrades. Pau Planes, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta, que vagis superbé. Seguim parlant. A vosaltres, moltíssimes gràcies.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Vibre amb la 14a edició del Festival Internacional del Cirque a la Fandor de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 70 artistes de 14 països. Només 5 dies, del 26 de febrer al 2 de març. Viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com Música
Bé, doncs, recuperem una de les veus que ens va acompanyar el 2025, i com no podia ser d'altra manera, jo ja no sé si puc dir bon any o no, parlem amb la Catalunya Business School, en aquest cas, en veu de David Martí, aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia, bona hora i bon any. Bon dia, bona hora i bon any. Bon any sempre és un bon moment per desitjar-ho, no?
Encara no he tingut temps d'espatllar-lo. I a més, no sé si serà un bon any, també t'ho diré, respecte al panorama en general, perquè t'ho dic perquè com que aquests dies amb el tema de rodalies i tot plegat tot va molt complicat, ja veurem si de cas amb temes d'emprenedoria també, si és d'aquesta manera o no. I de fet avui parlem precisament sobre això, sobre principals errors...
que cometem i ja ens englobem aquí els emprenedors. Perquè em sembla que tothom ha passat per aquí, eh? Tots, tots, tots els que hem après qualsevol cosa a la vida i per molt que ho hagis fet més d'una vegada, sempre comets errors. Dels errors se n'aprèn i això està clar i és així. Intentes no cometre els mateixos sempre. Això sí, ja que comets errors, comet els diferents, però...
I també és curiós veure com a la gent que som empresaris, que som emprenedors, o que en algun moment tens converses amb gent que es dedica a assessorar, o una persona et ve i et diu, escolta, tu que ets empresari, que anem un dia a fem un cafè i explica'm, a veure, tinc un dubte, a veure si em pots ajudar. Al final, recopilar informació, al cap dels anys te n'adones que tant les empreses grans com petites, com les tecnològiques i les no tecnològiques, i les d'aquí i d'allà, els errors acostumen a ser sempre bastant els mateixos.
Jo el que veig, i jo sempre ho he defensat molt això, a nivell empresarial, però és que també laboral, jo sempre he dit que tothom té dret a equivocar-se, tothom, però ho has dit molt bé. La cosa és no repetir el mateix error. Sí, també és veritat que no és el mateix cometre un error i aprendre'l en primera persona, amb la cicatriu que et pugui deixar, que no que algú te l'expliqui, no? Perquè...
per molt que algú te digui, no facis això, perquè mira a mi què em va passar, penses, ja, però això et va passar a tu, però a mi no em passarà, perquè jo soc més llest, o jo, no ho sé, o tindré més sort, saps? I no, i sí que passa. Però també és veritat que hi ha un punt d'experiència per la qual has de passar. I és necessari, no? Aquí hi ha una certa cultura, a Europa en general, a Catalunya, a Espanya en particular,
que hi ha aquella cosa de no explicar el fracàs, de dir jo he muntat una empresa i l'he hagut de tancar. Doncs això si passa als Estats Units s'explica, no hi ha cap problema i fins i tot és valorat que una persona hagi hagut de tancar, no pel fet que l'ha hagut de tancar sinó per l'aprenentatge que ha tingut. I quan busques gent per entrar en un projecte busques gent que ja s'hagi fotut alguna castanya.
Perquè t'assegures que d'allò n'ha après, i ho ha après en primera persona. Aquí és diferent, aquí es tendeix a amagar una mica. S'estigmatitza i tot. Sí, allò corremos un tupido velo, saps? No ho vaig explicant-ho gaire perquè es fa com vergonya. Va canviant, això va canviant. Bé, la prova és que normalment quan portem gent a classe o a qualsevol lloc, a qualsevol auditori, gent que explica la seva experiència sempre s'explica en casos d'èxit. I jo sóc el primer que cau en aquesta trampa, que penso, hauries de portar casos de fracàs.
que els coneixes i que la gent els sap, però també costa. Al final, sí que cada vegada s'explica més, quan se l'expliquen casos d'èxit, també expliques la fase per les quals no has tingut èxit o el que et va costar arribar a una situació d'èxit. David, n'estic segur que tu recordes més les patacades, segurament, que no pas les vegades que has pogut celebrar alguna cosa. Per descomptat. I, de fet, passa una cosa, que també passa a la vida en general, i en el món de l'empresa en particular, que és que quan estàs molt acostumat a...
també en moltes de patacades, el dia que te'n passa una de bona, ja no la celebres gaire perquè penses, em vindrà una altra demà, una patacada, no? I sempre, jo ho he sentit dir molts cops, jo també m'ho intento aplicar, quan passa una cosa bona, l'has de celebrar, l'has de gaudir, perquè si no, de què, no? I si llavors veu un altre dia una patacada, doncs ja l'enfrontarem, no? Anem a principals errors, t'ho dic perquè n'estic segur, que això serà un almenac. Sí, no, ho he fet molt resumit, eh? Evidentment podrien ser 5.000, però heu intentat fer-ho
i coses que algunes a vegades passen per òbvies però que es perden de vista la primera que tinc apuntada diu l'emprenedoria mitja jornada no existeix aquella cosa de dir jo dels matins treballo a la caixa i tinc una nòmina i llavors a la tarda en comptes d'anar a fer puntes de coixí o escacs emprenc un negoci això ho pots fer al principi però arribarà un moment que hauràs de decidir que hauràs de renunciar aquell sou i aquella feina
I potser al principi no cobraràs ni un cèntim del teu negoci, però t'hi has de dedicar en cos i ànima, no? Això és molt important i és un error molt habitual. També és molt d'aquí, eh, això, vull dir, de no voler renunciar a una estabilitat que et dona una feina, vull dir, a l'hora de dir, ostres, quan realment el plantejament que fas és que realment per créixer l'únic que pots fer és realment apostar tots els nous a un negoci.
L'empresa et necessitarà tu, el projecte et necessitarà tu, i hi ha un moment en què hauràs de saber delegar i hauràs de saber fer un pas al costat també. Això encara és més difícil, però sí que has d'estar completament focalitzat. Una altra cosa que li passa a les empreses i no només a les emprenedores i a les joves i a les petites, que és no tenir focus.
És aquella cosa que dius, però tu exactament aquest producte o aquest servei que fas, per qui és? No, el producte és molt bo. El producte pot ser molt bo, però hi ha algú que el voldrà comprar? Tens clar què fa diferent el teu producte dels altres, l'avantatge competitiu que es diu, o la proposta de valor.
I finalment, qui és el client que et comprarà això? Perquè el producte, si no te'l valida el client, no serveix per res, no? Això passa molt i crec que en el teu àmbit, especialment, el tema de les agències de màrqueting, t'ho dic perquè com que s'ha banalitzat tant el concepte d'agències de màrqueting i ara et fan absolutament de tot, però quan dic de tot vol dir des de fer-te una pàgina web fins a un esdeveniment, que no dic pas que no hi hagi agències que no són capaces de fer-ho, però...
Quan s'atomitza tant el producte i el focus al que dius ara, és allò que dius, saps fer de tot però no saps fer de tot. Sí, sí, totalment. Anem en tots els sectors però anem a especialització. Tu has de fer un vestit a mida, has de fer, o no, pots trobar la clau de volta de vendre un producte a tres pessetes i forrar-te perquè resulta que tothom te'l comprarà. Però això cada vegada és més difícil que passi.
Llavors, una altra cosa, lligada una mica amb això, és el que es diu el cost d'adquisició del client que sigui insostenible. És a dir, les empreses en general estem molt capficades a aconseguir clients, a qualsevol preu. I en canvi dediquem molt poc temps a pensar, un, que el client que ja tenim no marxi, dos, estudiar què li podem oferir de més i millor perquè es quedi i ens compri més, i la quadratura del cercle que és que ens recomani.
I en canvi estem tots molt pendents i gastem molts diners i fem molts plans de màrqueting pensat sempre a captar client. Que vas a volum. Exacte, a captar client nou. En canvi dius, no, però quan hi ha temps de client el que has d'intentar és que no et marxi, que et recomani, que es quedi, que et compri més. I llavors hi ha un tema també, dos temes lligats amb la genesi d'un projecte emprenedor.
Un té a veure amb la idea, l'altre té a veure amb els socis. Això també és molt d'aquí. No voler compartir la idea no fos cas que algú me la robi.
No, això no ho expliquis gaire. Jo sempre explico l'anècdota que jo recordi, potser m'equivoco, però jo fa molts anys que volto per aquests mons de Déu i gent que m'ha vingut a explicar la seva idea de negoci n'hi ha hagut molts. Sempre que algú se m'ha presentat a una reunió amb un contracte de confidencialitat, diguem-me, fins que no em firmis aquest contracte de confidencialitat, jo no t'explico la meva idea, sempre he pensat, aquesta idea no n'hi ha enlloc. I crec que no m'he equivocat mai.
O sigui, ningú que ha vingut amb un contracte de confidencialitat, en plan, no, no, és que jo aquí he inventat la Coca-Cola i que no me l'agafi ningú, cap d'aquestes idees ha funcionat. Carai. Ni una. Per què? Perquè ja diu molt d'alternar de l'emprenedor. Completament. És a dir, tu has d'explicar la teva idea, esclar que l'has d'explicar, el que no diràs és compartint la fórmula secreta, però explicar la idea... Que per això existeix patents i marques, vull dir... Per exemple, el tema és, tu no... Tu creus que una cosa com la que tu has pensat...
Amb tots els problemes que té en general muntar una empresa, te'n sortiràs tu sol sense tenir companys de viatge, socis, inversors, gent que t'ajudi, consultors i tal, i a tothom li has d'anar firmant un contracte. El firmes i llavors t'expliquen l'Ende i penses, i per això que m'havies d'explicar que li he firmat un contracte de confidencialitat? I l'última, que també va lligada amb els socis, però aquesta és més terrenal, és un altre error molt clàssic, és no fer un pacte de socis.
Correcte, completament. Un contracte. És a dir, què passa quan tu montes una empresa? Si la montes sol, no. Però si la montes acompanyat, ni que sigui d'una sola persona, tu en aquell moment estàs il·lusionat i el teu soci també. Esteu completament segurs que aquella idea anirà molt bé. Jo no he conegut mai cap emprenedor que monti una cosa pensant que anirà malament. Tothom pensa que anirà bé i van el 20% de les empreses bé. I m'estic tirant molt ample. Crec que l'altre dia en aquesta secció dèiem xifres i es fan una mica de por.
Jo crec que no és ni un 20%. Per tant, el més probable és que vagi malament. I algun dia haurem de decidir tancar-la. O és que és igual. Fins i tot en el cas que vagi molt bé hagi d'entrar un inversor nou, amb quines condicions ho farem? Què passarà si un dia un dels socis decideix que vol vendre la seva part? Què passarà si un dia un soci porta un inversor i l'altre decideix que ell no li vol vendre la seva part? A quin preu s'ha de fer això? Què passa si un soci que comença treballant a l'empresa al cap de dos anys diu jo ara vull treballar en una altra cosa i l'empresa porta-la a tu i l'altre no ho vol fer?
Tot això... La definició de roles. La definició de roles, totalment d'acord. Qui fa què? Ah, és que jo pensava que... És que jo havia entès que... No, no, ni pensis ni entenguis res. Les coses s'han de parlar i s'han de pactar i s'han de deixar per escrit. Un pacte de socis no és més que un contracte privat que el que fa és intentar resoldre avui
problemes que potser tindrem l'endemà. No, potser no, que segur... Bueno, no sempre, però pot passar. I a més a més el que és curiós, lligat amb el que deia al principi, és que aquestes situacions, que jo ara n'he dit algunes així d'exemple, sempre són les mateixes. Perquè l'altra cosa, no, és que aquesta empresa que hem muntat jo i el meu soci és diferent. No, és diferent, totes són iguals. Si els motius per als quals la gent s'entén o no s'entén, es baralla o no es baralla, triomfa o no triomfa, acostumen a ser molt fàcils.
I un altre dia parlarem dels motius de la mortalitat de les empreses, que també té molta tela. Jo t'en afegeixo un parell, si vols. Per experiència pròpia, la primera, quantes més veus hi ha, més complicat toca. És a dir, el cas ideal sempre és que s'ajuntin dos socis, perquè entre dues persones és molt més fàcil que s'entenguin. Sí, però entre dues, si fas 50%, tens l'empat infinit. L'ideal són tres...
O que els dos socis no tinguin el 50%. Que no tinguin el 50%. Que tots dos tinguin el 49% i un soci amic, algú amic conegut dels dos, tingui l'altre. Perquè el tercer soci, quan hi ha tres socis, aquest és el problema també, perquè després et trobes amb els dos contra uns, en tota mena de decisions, que això és molt d'aquí també. Sí, sí, pot passar, però l'escenari pitjor és 50-50, hi ha una disparitat d'opinions i l'empresa queda parada.
Si ningú pren la decisió, l'empresa no pot fer ni una transferència. Aquesta és la primera. I la segona, tu què en penses d'això de, no, mira, jo entro de soci, però jo el que poso són les meves hores laborals? Bueno, sí, jo crec que si es parla i està clar, això funciona. És a dir, si un soci hi posa diners i l'altre hi posa el temps i les hores i el know-how, és perfectament vàlid. Llavors, en tot cas, és acordar què val més, si els diners, que més tenen un valor monetari que està clar tot,
o la feina i el coneixement i les hores de l'altra persona. No dic que això no sigui motiu de conflicte, però és habitual. Per exemple, cas típic d'un inversor, una persona ja una mica gran, que té uns certs diners i que decideix muntar una empresa, o que se li acosta un bailet jove que té una gran idea, amb moltes ganes de treballar però no té ni un duro. L'inversor hi posa diners i l'altre hi posa el temps, la feina, etcètera.
evidentment les dues persones han de tenir una part de l'empresa però s'han de posar d'acord en quina part que seria soci capitalista exacte, seria el típic soci capitalista amb moltes figures d'això ja en parlarem també un dia de finançament, moltes figures hi ha els business angels que són gent que hi posa diners però també hi posa contactes, hi posa hores, hi posa ajuda no t'escanya al principi amb el percentatge d'empresa que se't quedarà jo hi posaré 50.000 euros que et poden semblar molts diners però en realitat no és res però vull el 51% de l'empresa
t'acabes de regalar a l'empresa si fas això perquè per un plat de llenties has perdut la majoria i per tant el control de l'empresa no el tindràs mai i tu què en penses d'això a vegades? no sé si t'hi has trobat gaire aprofito perquè són casos que conec gent que no entén la mentalitat d'empresa o de socis és a dir, diguen-li que s'ajunten 3 autònoms i això del delegar, per exemple del no saber delegar
Fa que, per exemple, després, dins del mateix nucli de socis, n'hi hagi un que ho vol fer tot, que vol prendre totes les decisions, i és el no fer aquest canvi de xip, de dir, no, no, és que jo ja no sóc autònom, ara el que estem fent és treballar aquí. Crec que la reflexió i la pregunta és molt vàlida i molt necessària, perquè això passa a cada dia. És a dir, ara, no tant, però recordo el 2008-2009, en crisi financera i tal...
que no hi havia feina, la gent es quedava sense feina, les empreses tancaven, tot era un desastre, i llavors molta gent es va trobar obligada a emprendre, no per gust, sinó per sobreviure.
o almenys ho intentaven fer per sobreviure. En aquella època la taxa de mortalitat d'empreses era encara més gran, perquè es posava a emprendre i a muntar empreses gent que no en tenia ni idea i que tenia una idea, com deies tu ara, completament desvieixada del que és ser empresari. És diferent, són coses diferents. Lligat amb això hi ha una altra cosa. S'ajunten tres autònoms i qui és el director de l'empresa? Ah, no, aquí no entenim d'això.
Som tres i aquí no hi ha un director. I ens hem repartit més o menys la feina i tal. Això no és ben bé una empresa. Qui pren decisions? Qui les pren, qui administra, en cas de desencontre amb qui pren una última decisió, hi ha coses que s'han de tenir en compte. Una empresa pot ser més o menys gran, més o menys complexa, però hi ha uns bàsics. David Martí, crea en càtedra un altre dia més a Catalunya Business School. Moltíssimes gràcies per aquest retorn i t'esperem també el mes que ve. A per vosaltres, fins la propera.
Fins demà!