Dijous, 6 de novembre de 2025. Alguns ja eren al llit a les 10 del vespre quan ens van enviar l'avís als telèfons mòbils que van ressonar per tota la ciutat. I totes les precaucions del món només faltaria, en aquest sentit són poques. Ho dic per com estan els ànims i aquell intangible que a vegades comentem. Es tracta de sensacions. Quan fa un any ben bé va passar tot el que va passar, amb el que ha passat també a les Terres de l'Ebre fa poc, tota precaució és poca.
Sí que al matí semblava que la cosa havia quedat en res i ha començat a caure la Mundial aquí a Girona. Pels més escèptics, recordem que més val passar-se de frenada prevenint que queixant-nos després perquè no s'ha fet prou.
Doctor, policia, a vegades bomber també. Avui especialment especialista valgui la redundància en meteorologia d'aquesta... Aficionada, aficionada. No, anava a dir salvatge o hostil. Ni més ni menys que l'Arnau Vila, bon dia. Molt bon dia a totes i tots. La veritat és que són dies que cal que el sentit comú, depèn de com vagi una mica més bé, ja sí que és el menys comú de tots...
Però sí que és veritat que haurem de tenir precaució a les pròximes hores. Sentit comú, valgui per tothom, menys per tu, que ets fill del vent. T'ho dic perquè avui, amb la que estava caient ara a Girona, la camisa de màniga curta que no falti. No falla pas mai, això. No falla mai, eh? No, però no fa excessivament, tampoc, eh?
No, Fred no fa, és veritat, és tota la raó del món, el que passa que sí que és veritat que ha començat a ploure aquí, que la gent s'ha posat aquí a ras per poder-se protegir una mica. Escolta, sí, al final és el que dèiem tu, sí que havia de caure un ruixat, tal, ja està bé que s'avisi, em sembla que allà baix sí que n'està caient una de molt bona també, però més val passar-nos també una miqueta de precavuts...
Sí, perquè de vegades són molt imprevisibles aquestes tempestes que no saps on van. La paraula que em va dir una companya de Madrid que encara treballa en tema de meteorologia em va dir que era violentes. No, virulentes. Que cada vegada són més virulentes i que s'ha d'anar una miqueta més al cas. Vaja, el canvi climàtic i aquestes coses que alguns diuen que no, però sí.
o haurem d'estar atents a les prediccions dels professionals del sector. Per cert, avui és dijous i se'n va oblidar ahir dimecres de preguntar-te com van els pessebres. Mira, els pessebres estem a punt ja d'enllestir-los. De fet, aquest dissabte, últims retocs, perquè la qüestió ja està allò a punt de cremel i els haurem d'exposar al monestir de Sant Esteve de Banyoles.
Doncs mira, punt de caramel també el programa d'avui. I és plujós també el pessebre. El què? La temàtica és plujós. És el monestir. No, no, no. De moment que no hi ha goteres. Ja ho veuríem, això. En qualsevol cas, ara parlem amb Joan Jou, intendent de cap de la policia municipal de Girona, en uns instants. Aviam què ha passat a la ciutat últimament i també tot això que comentàvem ara sobre ciutat.
Sensacions, també Agenda amb el M'agrada, vuitena edició d'aquests concerts inclusius de l'Ajuntament amb Mifes i també de la mateixa associació i acabarem amb l'Anna Júlia que passarà per aquí amb l'Eduquem-nos parlant de la sobreprotecció i també de com de vegades aquesta sobreprotecció es converteix en deixar fer a les mainades fins i tot massa a vegades amb el pas del temps. En qualsevol cas si et sembla, ens hi posem. Vinga va.
I deixem enrere les fires i festes de Sant Narcís. De fet, fa un parell de dies es va poder fer una roda de premsa amb les dades i la valoració de la seguretat en uns dies on la ciutat de Girona bull per tots costats. Això ens ha servit d'excusa per convidar i retrobar-nos aquí amb l'intendent en cap de la Policia Municipal de Girona, Joan Jou, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia i gràcies per la invitació. I ben tornat, encara feia dies que no ens vèiem. D'acord. Per cert, m'uneixo amb vosaltres. Aprofito per dir que Girona ha plogut i que el conductor tingui paciència. Ara. Sembla ser que ara ha fluixat una mica, però encara hi ha llocs que s'han ampliat massa d'aigua i és difícil circular. Per tant, paciència. Sí, exacte. Vull dir, tinguem tots paciència i t'anava a dir molta paciència també perquè...
Jo sempre començo amb la mateixa pregunta, però és que en el teu cas és diferent, perquè dic, molta feina, no? Dic, però bueno, clar, és que vosaltres sempre la teniu, i més aquests dies. Sí, sí, sí, sí, molta feina. De totes maneres, jo em sembla que vaig fins i tot explicar en la roda de premsa que vam fer sobre fires, que és l'esdeveniment més exigent a nivell policial que si ajunta amb Girona Temps de Flors, no? Però bé...
Quan saps el cas de fer, quan saps quins esdeveniments vindran i tu te'ls pots planejar, doncs és difícil que policialment et sorprengui. Nosaltres això ho tenim ben lligat i el que ens fa anar malament és la sorpresa. És a dir, qualsevol cosa que surti fora de lo normal que faci, doncs, augmentar la sensació d'inseguretat, que segurament que en parlarem, doncs, d'unes fires.
És que tenim molta planxa avui, Joan. Anem per part, si et sembla. Comencem amb la roda de premsa de balanç que vau fer fa un parell de dies. En resum, quin en fas tu?
No, no, aviam, tot el que són els esdeveniments en què nosaltres intervenim, que hi ha esdeveniments molt grans, ja ho sabeu, des del Pilar de 4, des de la inauguració de les fires, des dels focs, etc. Són esdeveniments que nosaltres els tenim planificats, tots han anat molt bé, la circulació també ha anat correcta,
L'estacionament al voltant del que és Copa Fires també ha anat molt bé. Hem posat menys denúncies que no pas l'any passat i això és bon indicatiu. Referent a les dades, diguéssim, més aviat de fets delictius, que és el que...
periodísticament potser més s'espera, no? Han anat bé, han anat bé. Vull dir que no hi ha hagut fets delictius que facin incrementar la inseguretat ciutadana, que ens puguin dir, perquè depèn de quins fets delictius passin, doncs t'esgarreguen unes fires, no?
Però no, sí que ja ens ho esperàvem, que és una tendència que hi ha a les últimes juntes locals de seguretat, n'havíem parlat, que ens estan augmentant els furs i ens estan augmentant els delits de robatòria interior de vehicle. Els furs, com va explicar el cap de Mossos, han anat enfocats a la zona de fires els mòbils, la gent ja que no tenen cures de com guardar el mòbil,
Sí que és veritat que si analitzes una mica amb cura les dades, els has de posar en context quanta gent ha passat per la zona de fires i la zona d'atraccions i quants mòbils s'han sostret. La divisió és un delicte que ha augmentat respecte a l'any passat. I llavors els robatoris d'interior de vehicle, que no ha de ser ben bé específic a la zona de fires, hi ha una sèrie de llocs.
Ja ho portàvem nosaltres vigilants, juntament amb Mossos d'Esquadra, que sí que també ens han augmentat. Però tampoc són xifres que...
No són d'escàndol, m'entens? No, no, no. Entren dintre dels paràmetres habituals en aglomeracions. Però si em diuen han augmentat, sí. No puc pas enganyar. Llavors, els altres, doncs, els que sí que creuen sensació d'inseguretat, doncs, com poden ser les errazions sexuals o els robatoris amb violència, doncs, això s'han controlat. Aquest any, si no m'equivoco, vull dir, hi va haver-hi més prevenció amb el dispositiu de fires?
Cada vegada ens adaptem més a les necessitats. Per la Policia Municipal de Genera sí que hi ha hagut més prevenció i els agents necessaris per als esdeveniments. Però...
Tot el que és controlable, com t'he dit, és fàcil, no? És a dir, jo tinc el pilar de 4, quants agents necessito? Posaix-te allà aquí, és d'allà, és d'allà... Va, escolta, què necessites? Vuit agents, doncs, escolta, si és que no cau el pilar enrere i es fan mal, que diria, ostres, el pilar de 4, tu, que no sé què, potser ens ho hem finit malament, no? Doncs està controlat.
A dintre el que és... Anem al horari nocturn, que és potser el més complicat, perquè el diurn està... Doncs el dispositiu que tenim nosaltres amb Mossos d'Esquadra, doncs que, per exemple, no sé, per donar una data, doncs et pots trobar amb més de 25 agents de paisat donant voltes per la zona de copes i fires, o més de 25 agents uniformats donant voltes, perquè és així. Doncs...
Qualsevol fet, qualsevol baralla, que el resultat sigui dolent, això crea molta sensació de inseguretat. I després tu em diràs, però que no tenies policies? Home, dic el meu entendre, sí. El que no puc tindre és 500 policies per allà donant voltes.
amb el tipus de delictes o delinqüents, o com nosaltres valorem, doncs creiem que tenim un dispositiu de fires adequat i eficaç, que pot sortir algun tema, doncs, que moment puntual, doncs,
et faci crear una sensació de seguretat superelevada i et faci dubtar o la gent dubti a veure si hi havia un dispositiu de fires adequat això sempre passarà perquè si jo tingués els 500 agents i els repartís tots per allà
No em vull imaginar una baralla, doncs que un faci sortir una arma blanca i faci un mal tanto amb alguna persona, no? Jo he tingut 500 agents, però el que quedarà és que hi ha hagut una baralla i una persona resultant ferida. I diràs, ostres, tenies prou agents, sí. Ho tenies tot magnificat, sí. Però una cosa puntual, t'ho esguerra tot. És que al final és el que dius, no? Vull dir, va molt també pel tema de la sensació general. T'ho dic perquè aquest any tampoc ens enganyem. Hi ha hagut molta mala maró en aquest sentit. Sí.
Sí, sí, abans en parlàvem, abans d'entrar aquí. Clar, si ets una persona que en principi no estàs a dintre del món de la seguretat i vols saber com està la seguretat a Girona,
el meu consell és que vagis a fons fidedignes. Si jo, per exemple, tinc coneixement, jo em passejo per Girona i em passejaré per qualsevol lloc de Girona sense por. Una altra persona que no tingui aquest coneixement i el vulgui, el meu consell és que vagi a buscar on li donaran una informació mitjanament fidedigna. Si...
Si nosaltres volem tenir una sensació de Girona, que hi ha inseguretat i que hi ha problemàtiques, doncs, escolta, ja ens podem deixar guiar, ens podem deixar guiar, aquí no es tracta de parlar d'on hem d'anar a buscar les consultes, però depèn d'allà on vagis, et pot donar aquesta sensació, dic, Girona, doncs, escolta'm.
És el Bronx, no? També, doncs, si vas per un altre cantó i, per exemple, doncs, mires les xarxes socials de Mossos d'Esquadra o mires les xarxes socials nostres, o a vosaltres, doncs, escolteu Giron FM, doncs, escolta, si només mireu això, doncs, tampoc us donarà aquesta sensació de tanta i tanta inseguretat.
T'ho anava a dir, perquè és que ha sortit publicat també, hem pogut veure vídeos que es compartien a xarxes socials que eren o d'altres anys o fins i tot no eren ni tan sols de Girona. Pot ser, però quan tu veus un vídeo d'aquests, aviam, tothom sap prou grans i tothom sabem, doncs, mitjanament, discriminar. Si puc veure un vídeo d'aquests, ha dit alguna cosa la policia d'això? No.
ha dit alguna cosa a Mossos d'Esquadra, els diaris d'aquí de Girona, tots se n'han fet resò, les ràdios d'aquí de Girona s'han fet resò. És un fet, doncs, contrastat, d'acord? Una vegada això analitzat, doncs, és la sensació d'inseguretat que em puc donar. Ara bé, si només miro això...
i llavors aprofito ja per mirar altres coses, quan he acabat dic, ostres, quina sensació m'ha quedat, no? I si només estic allà m'haurà quedat una mala sensació. Home, jo crec que hem d'obrir una mica el ventall. Jo no dic que hi hagi xarxes i que es publiqui, sigui cert o no sigui cert,
Estic magnificat o no estic magnificat, si està denunciat, si no està denunciat. Ara bé, quan les coses són negatives, doncs, home, no ens deixem només anar per un sol camí. No agafem una sola cosa de referència. Obrim el ventall i mirem qui ens dona informació i que la formació sigui veraç i contrastada.
És que sembla que estigui de moda ser pessimista, tremendista i tot plegat. És una onada que tothom s'hi està pujant. Tot està fatal. És el fàcil. Anar cap a lo negatiu. Perquè ser positiu costa. Has de fer un esforç. La nostra tasca com a policia és que ens dediquem a garantir la seguretat. Jo no diré pas que Girona és perfecte.
Però com aquell que va dir, no estem tan mal, no estem tan mal, perquè també sóc seguidor i viro totes les xarxes, sé el que s'hi publica, i faig aquesta empatia de dir, ostres, si només es mirés això, quina sensació tindria? Doncs tindria una mala sensació, però no és així, no ha de ser així. Joan, això us afecta després vosaltres a la feina, a l'hora de, quan has de parlar amb algú,
en un incident o en alguna cosa d'intentar frenar-lo una miqueta més. Com afecta tota aquesta sensació després també en un cas pràctic? Mira, ho has dit tu al principi quan has parlat de les fires, abans de les fires, hi havia aquella sensació d'aquell rum-rum, no? Sí, hi havia molta mala maró.
Doncs, que ens arriba als cossos policials, sí. Dius, hòstia, com està la gent? Té una preocupació per una inseguretat, potser mal entesa, perquè no s'han enfocat bé a l'hora de mirar a veure com està la seguretat. I hem de treballar nosaltres, sí.
Què passa? Per exemple, la sensació d'inseguretat, una de les coses que l'atenua és que tu et passegis per fires i vegis policia. Per tant, una de les premisses que hem tingut nosaltres és...
posar molts de recursos al voltant d'atraccions i al voltant de copa. Això, esclar, en retriment d'altres coses, perquè potser aquesta gent que tens patrullant per allà, mira, en altres dies haguéssim fet controls d'alcoholèmia o altres funcions policials, però els hem deixat de fer per augmentar el nombre de gens. Prioritzaves. Prioritzaves. Per què? Perquè quan la gent veu policia queda més tranquil·la. D'acord? Era...
era innecessari? No, no, no jo sempre sóc un valador de tant de bo tingués a cada carrer un policia, com tu voldries que també hi veies un metge per si et passa qualsevol cosa i un escombriaire perquè neteja el carrer doncs, escolta, aquests serveis tan
essencials, doncs, quan més millor, d'acord? Com que en aquest cas, doncs, sí que hi havia, és veritat, ho havíem notat nosaltres, que hi havia, doncs, aquest rumrum, doncs, la prioritat, doncs, escolta, que se'ns vegi, eh? El resultat, doncs, van donant les dades, són bones, són bones, eh?
Més enllà del context de barraques, que em sembla que moltes de les coses que has dit les podem extrapolar directament al nostre dia a dia. T'ho dic perquè també hi ha un altre punt calent que és el del Parc Central, una mica tot el que està passant allà i en relació amb això també parlo de sensellarisme en general.
Al final, no busco pas una solució política per part teva, perquè no és el teu paper. Però sí que m'agradaria saber, per exemple, vosaltres, com actueu davant d'aquesta situació. Ho dic perquè estem a les portes de l'hivern. Sí. Aviam. El sense llarisme...
Com a policia, hem de tindre la suficient empatia que una persona, quan està al carrer i està estirada allà i està dormint, i està dormint sobre uns cartrons, no està allà. Són les circumstàncies, persones que ha tingut darrere seu, que l'han desembocat, doncs estan allà. Per tant, el nostre tracte cap a les persones que estan en aquestes situacions és delicada. És a dir...
En principi, tu i jo, que tenim la sort de tindre un lloc allà on viure, si jo en a tu et trobo un dia que estàs estirat allà on tenen o de toca, et podria aixecar un acte per una infracció a l'ordenança de civilitat. Això vol dir, Joan, que en aquesta gent que jo sé del cert que aneu allà i aixequeu un acte? No. D'acord?
Amb aquesta gent, que a més a més la seva escala de valors és completament diferent a la que podem tindre nosaltres, doncs quan parlem amb ells...
els exigim uns mínims. És a dir, allà hi ha un problema de neteja, per exemple, hi ha un problema, doncs, d'inseguretat que poden crear, i el que intentem, i el que intentem, i que és molt difícil, doncs és que la nostra actuació, i que en aquest cas, de fet, ens estem protocolitzant a dintre el que és la mateixa policia municipal, doncs que les actuacions nostres siguin una mica homogenes amb tot el que són els...
el sensellar, que quan actuem nosaltres en un sensellar, d'acord, sabem que necessita un lloc per anar a dormir, sabem que necessita un lloc amb una mica de sostre, ara que està ploguent, arribem a veure si té alguna necessitat, li recordem els serveis que pot donar l'Ajuntament, que no són infinits, això també ho hem de recordar, i que llavors
És un win-win, és a dir, escolta, com a policia tenim unes funcions, entenem la teva problemàtica, entenem que tu has de dormir en aquest lloc, però, escolta'm, a partir de les 8, a partir de les 9, sí, el que pots fer és bastons, de competències.
On la gent, jo crec que la gent en general, també se'ns escapa moltíssim de qui és competència, que no t'ho estic preguntant a tu, però per exemple la situació del Parc Central, crec que sabem i entenem que no és un tema de policia municipal de Girona.
exclusivament a nivell de competència i a nivell de solució profunda, dic. Ui, no, aviam, si entréssim a analitzar tot el problema de, per exemple, els que estan en el parc central, sobretot a la plaça Joan Brossa, que són unes persones que estan allà esperant uns requeriments, sembla ser, uns requeriments administratius, i que la majoria són del país de Mali, no?,
Estan allà i, que per cert, no tinc coneixement que aquesta gent que ha fet delictiu, estan allà, creen inseguretat, sí. Ara, per exemple, jo sé què hi fan allà i tinc coneixement per una altra persona que arribi a Girona, que sorti de l'AVE i arribi a Girona i hagi de passejar-se per allà, jo entenc que això li pot crear sensació d'inseguretat. Clar.
La policia que coneix, en principi, els motius, que coneix per què no hi ha un més enllà per aquesta gent, que ja no és cosa nostra, sí que entenem que tenim una mica de deure perquè la persona...
que arriba a Girona o que no coneix aquestes situacions, quan es passegi per Joan Brossa o pel Parc Central, no tingui aquesta sensació d'inseguretat. Com? Doncs que aquelles persones hi poden estar allà, sí, és via pública. Ara, el que no poden fer és tindre tot desendreçat, tot brut, i que s'hagi fet com una espècie de gueto per no passejar. I tenim interlocució nosaltres amb ells.
Últimament més que no pas fa un... perquè veiem que la cosa s'està allargant. Si allò és una cosa puntual, passa el moment i ja en parlarem, però veiem que això s'està allargant, que fins i tot pot provocar que si se'n van dos arribin tres, tampoc ho estem controlant això, però sí que si aquesta gent s'han d'estar allà,
perquè ja torno a repetir, policialment, jo no li puc donar cap més recurs, sí que els hi puc dir de quina manera s'han de mitjanament comportar. I qualsevol persona que passegi per allà al mig els ha de veure, sí, pobrots, però que estiguin asseguts en un banc sense res més i que l'espai estigui net. I en això estem. Llavors, hi ha altres llocs en el parc central que s'hi han ajuntat baralles...
Sí, és veritat, com pot ser en altres llocs de Girona, que moments puntuals, que s'allarguin una mica en el temps, que s'ajuntin una sèrie de persones, que al final això acabi amb baralles. Però són llocs actualment molt controlats per part de la policia, amb molts recursos allà. Tirant una miqueta més cap enllà, de Parc Central, arribem a la nova comissaria de Santa Eugènia. Felicitats per tenir-la, primer de tot, que ja ha arribat finalment. Vaja, com ha anat una miqueta l'aterratge, en aquest sentit?
Bé, la veritat és que ha anat una mica com ens esperàvem. És a dir, perquè això ens ho deien, la comissaria era molt esperada pel veïnatge, per unes circumstàncies que els veïns vivien en el barri, sobretot propens a la població de salt. S'havien ajuntat allà unes quantes...
que generaven inseguretat i sembla que la comissaria podia ajudar-hi. Nosaltres, quan concebem la comissaria, el volem com un espai
Més que no pas que el ciutadà pugui anar dintre la comissaria, a l'inversa. Que la comissaria sigui un punt on aglutini policies i des d'allà es comencin a fer accions. I això, el dispositiu, en petites paraules, l'hem dissenyat d'aquesta manera, d'acord? Vull dir, hi ha una part de la policia que, sobretot...
que a principi quan sortia de Bacià estava destinada als barris de Sant Narcís, Sant Eugènia i Can Givert, que ara, una vegada han fet el briefing a Bacià, van allà, o moltes vegades van al briefing allà, i això no vol pas dir els que comencen a les 6, no. Totes les unitats que en principi operatives...
tenen consignes que 3-4 dies a la setmana han de començar a Santa Eugènia, d'acord? I a partir d'allà, doncs, fer accions. Fer accions sobre incivisme, fer accions sobre mobilitat, fer accions sobre fets delictius, etc. Petites coses. Què passa, doncs? Que la ràtio d'intervenció que s'ha fet allà al voltant és més gran, i és veritat...
els veïns ens ho han vingut a agrair els veïns entren a la comissaria i d'entrada ens han donat la benvinguda i que estan contents dels resultats que estan obtenint Joan ja t'he dit que tindríem molta planxa encara ens en queda bastanta però em sembla que la que queda encara la podem desgranar a poc a poc a pròximes setmanes quan vulguis tu ja sé que tens molta feina però ja anirà passant gent doncs mira ja ho tindrem d'aquesta manera Joan Jou moltíssimes gràcies per tornar a passar per aquí i escolta
Més aviat que tard ens tornem a veure. Gràcies a vosaltres.
La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i la gent de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
Els diumenges, de 9 a 10 del matí. I quan vulgueu, en format podcast a gironafm.ca L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina. Cocodril Club
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80... Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12, però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM, 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla.
Entra el Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano.
Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda. I quan vulguis en podcast a GironaFM.cat. García i Tarribas Associats. El programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí.
Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí.
Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Fins demà!
I avui, als Quatre Rius, seguim, en aquest cas, amb el format Agenda. Parlem de música, parlem de cultura, parlem d'inclusió. Aquesta tardor torna a Girona, una de les cites més estimades i probablement singulars del calendari cultural. El cicle M'agrada molt la música Girona. He trigat uns quants anys, em sembla dir-ho bé. Que en guany arriba la seva ni més ni menys que vuitena edició. Anem a parlar amb la persona que més domina el tema. Josep Becares, bon dia i bona hora.
Bon dia, bona hora. A mi m'agrada molt Girona FM, eh? Ho haig de dir, ho haig de dir. Escolta, per fi ho he aconseguit dir bé. Primer, això. I segon, que jo crec que sense precedents serà una entrevista que farem en dos fascicles, tranquil·lament, perquè avui, malauradament, la pluja, però, bueno, ho he dit al principi, que més val prevenir que curar amb aquestes coses. I tant, i tant, i tant. Escolta...
Vuitena edició del cicle M'agrada. Sí, sí, és un petit miracle. És al·lucinant que una ciutat com Girona, que té aquestes grandíssimes contradiccions de ciutat de festivals, però que després les persones creadores que no ocupen els mass media no tenen escenaris de qualitat, no tenen retribucions de qualitat,
doncs troben amb nosaltres aquest espai, no? I s'ha de dir que aquest espai va començar gràcies a l'exdirectora d'allà de CivicTel, la Isabel, que es va creure i a poc a poc l'Ajuntament ja ha anat entrant i ara hi ha una sintonia brutal, no? Jo crec que amb els anys s'ha anat entenent, no? Perquè, com deies tu, som bastant genuïns, no? Perquè, ostres, persones que no es coneixen però que tenen creacions pròpies
però que alhora els exigim que siguin un projecte, és a dir, que no siguin un bolet, no? Que els fem tot aquest acompanyament artístic que passen per tots els mitjans del territori, gràcies també a vosaltres, no? Però alhora és un espai que compleix amb el Codi d'Accessibilitat de Catalunya, que és dels més exigents del món, no? Però que alhora no només parlem d'accessibilitat, sinó d'inclusió, és a dir, que hi hagi aquesta relació horitzontal i mútuament enriquidora entre totes les persones, no?
I a sobra hem aconseguit una altra corria supergenuïna, no?,
gràcies a la regidoria Ciutat que cuida, amb la Gemma Martínez al capdavant, que és que totes aquestes persones amb discapacitat, dependència, diversitat funcional, que vinguin, puguin demanar un servei de suport totalment gratuït pel que necessitin. Des de treure's un abric, si volem venir nosaltres a un espai de trobada que fem al principi a embrenar, doncs també puguin venir. I tot això ha arribat a la vuitena temporada. I, ostres, estem contents, contents.
Jo t'he de dir, Josep, que a mi el que m'agrada molt és que jo també amb el pas dels anys vaig veient les coses en perspectiva i ja no em ve tot de nou. I com també, i és veritat, artistes que vosaltres presenteu en el cartell al llarg dels anys han anat passant per aquí també a presentar els seus projectes musicals. Alguns m'agrada, però després d'altres potser ho han fet l'any després de passar amb vosaltres i ja ho han fet...
publicant el seu primer disc i fins i tot alguns amb segell discogràfic i tant, aquest és a nivell cultural jo també com a agent cultural i com a músic
Jo crec que això és indispensable a qualsevol territori, perquè estem a l'època aquesta de la post-veritat, en el sentit posterior i en el sentit del post d'Instagram, que si no tens 100.000 visualitzacions no ets ningú, però segurament pot ser que tinguis molta qualitat. I si no hi ha un treball de territori i de trinxera, és a dir, nosaltres anem...
a tots els garitos, ens movem entre cercles d'artistes, per anar cercant aquest taler. I això és una feina ingent. És una feina de moltes hores, de molt d'esforç, de parlar amb molta gent, de teixir comunitat. I aquest any l'hem pogut fer també com sempre, o millor, gràcies a l'Emma Sayer, que l'Emma Sayer és una cantant molt jove del territori, que estudia so,
i producció, que fa crec que 3 o 4 temporades va venir en un cicle en el microobert. El micròfon obert. L'any següent va presentar un EP i el va presentar en directe. L'any següent va tornar en el microobert i ens hem anat coneixent i com que és una persona trempada, que tira endavant, molt jove però canyera i que li agrada la música, al final s'ha unit a l'associació i
i ens ha ajudat a fer aquesta feina de formigueta, d'anar-se movent per tots els racons del territori cultural, però a veure aquesta feina tan ingent, tan gegantina, d'investigar, investigar, investigar, i moltes vegades també de guanyar-te la confiança dels...
T'estem sentint perfectament. Guanyar-te també la confiança dels artistes i les artistes, perquè a vegades els truques i es pensen que els estàs explicant un sopar de duro, perquè malauradament també en aquest món nostre de la música és evident.
I quan els comences a explicar que els contractaràs i els hi peta una mica el cap, no? Perquè una de les feines també que fem nosaltres és aquest acompanyament artístic, no només amb la promoció, sinó en explicar totes les qüestions legals d'esgaes, drets d'autor i contractació, que ja ho llenço aquí. A l'estat espanyol podem treballar per compte d'altri, com a autònoms, o dintre del conveni d'artistes, que és una tercera forma, no?,
que ens obre moltes possibilitats de les persones que ens hi dediquem. És que a mi, mira, jo comptaria el número d'emes que teniu en el títol com també totes les capes que teniu. M'agrada molt perquè és un projecte amb moltíssimes capes. És a dir, tens els micròfons oberts que són com una prequela de la part emergent que després és un concert com a...
títol principal del dia, per entendre'ns. Després tenim, ara entrem una miqueta també en matèria, tota la part inclusiva, que és el que comentàvem abans, amb les directrius probablement més complicades o més complexes que tenim, o més exigents, que aquesta seria la paraula, més exigents com és la catalana, com vosaltres també integreu tot això en el projecte. Nosaltres al final des de l'associació M'agrada, des que ens vam fundar, vam crear el que li diem l'equip d'acompanyament a inclusió.
Som tots professionals que treballem de forma interdisciplinar de l'àmbit social, psicologia, alguns de l'àmbit més sociosanitari, famílies amb una gran expertesa, que estem contínuament en contacte i els primers anys investigava jo a través de la investigació d'acció què és la inclusió.
A partir d'aquesta investigació vam entrar com a assessors externs de la Direcció General de Joventut, amb la Txana Escat, que sabem que fa colònies inclusives, programa escolar també inclusiu, vacances en família inclusiva, i això ens ha donat una visió molt, molt, molt profunda de què és la inclusió. Llavors això ho volíem traslladar en el cicle, però traslladar-ho en el cicle té un cost, al final, perquè hi ha uns professionals que se'ls ha de pagar.
I en aquest sentit ho hem pogut anar traslladant amb els anys de diferents maneres fins que ha arribat aquesta gratuïtat. Jo crec que val la pena que tothom ho sàpiga, que tenim un correu electrònic que és assessoriainclusió arroba gmail.com
Tenim un Instagram que és m'agrada amb tres emes, que allà se'ns pot dirigir qualsevol persona, discapacitat, dependència, diversitat funcional, qualsevol necessitat diversa o qualsevol entitat de l'àmbit i ens pregunti com funciona. Però, bàsicament, com funciona? Les persones ceder-se a nosaltres expressant unes necessitats, nosaltres les anem recollint
i els hi anem donant plaça, diguéssim, gratuïta per accedir a aquest servei i es trobaran a cada concert dues persones professionals que les ajudin. Com que només en tenim dues de persones, de moment,
Si ens venen 20 persones amb necessitat, potser no les podem respondre totes. Per això anem fent aquesta recollida de necessitats per correu electrònic. Quan ens envien un correu electrònic els facilitem un telèfon, evidentment, i ja ens anem organitzant. I molt ràpidament, Josep, vaja, que comenceu aquest cap de setmana, ja dissabte, amb l'Ariana Ramírez,
Exacte, comencem aquest dia 8, a quarts de 7, com sempre, en dissabte, l'entrada és gratuïta, ahir en quedaven 16 només, estem a punt de fer cartell d'entrades exaurides, sempre són gratuïtes, entreu al web de l'Ajuntament de Girona, barra Agenda, i buscant pel dia, dia 8,
18.30, doncs trobeu l'entrada, apreteu el logo del carrito, aquell que hi ha del carrer, i podeu baixar entrada gratuïta. La Liana vindrà en banda, tenim en Marc Vilalta, germà de la Mireia Vilalta, també superconeguts del territori, segurament es coneix més la Mireia, perquè té una canya a l'escenari que si la veus la recordes tota la vida, però el Marc és un megacrack, també es dedica molt a la producció,
ha ajudat a la producció amb l'Ariana, com sempre en microobert vindrà l'Àngel Flores, que també ha sigut un descobriment que veurem si l'any que ve o l'altre, doncs ens presenta un disc a nosaltres i d'aquí uns anys, potser a qualsevol dels festivals de Girona, com va passar amb la Judith Jacket, que va venir amb nosaltres i després va estar a l'estrena.
I això, i festa grossa per començar. Festa grossa per començar. Mira, acabo de parlar amb tu, l'Emma que passarà per aquí també les pròximes setmanes, i fem una cosa, fem un recovery just després de l'Emma també, perquè ens toca. José, moltíssimes gràcies. El m'agrada aquest dissabte. Cuideu-vos. Salut.
Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona Girona FM
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
I avui parlem del fenomen creixent, d'aquesta tendència cada vegada més acusada de sobredimensionar els períodes de naixement, també els primers compassos de vida dels infants, i en canvi també reduir la preocupació per aquests mateixos infants a mida que van creixent i caure fins i tot en la despreocupació.
De les causes d'aquest contrast i també de com això afecta els infants, per parlar del tema, avui ens acompanya Anna Julià, llicenciada en Filosofia i Lletres, també en Ciències de l'Educació Física i de l'Esport, àmplia trajectòria com a educadora i millor persona.
Ana Júlia, bon dia i bona hora. Bon dia a tothom. Escolta'm una cosa, m'encanta que hagis tret aquest tema. T'ho dic perquè és que m'hi estic trobant ara últimament, no amb la meva paternitat, evidentment, perquè no tinc palmeinades, però sí que en el meu entorn d'aquesta sobreprotecció, potser, que ens estem trobant precisament amb això, amb el naixement de les criatures.
Sí, sí, se'n fa un... Bueno, el que dèiem tradicionalment, se'n fa un gran massa amb tota una sèrie també de festes noves que s'han creat al voltant de descobrir la sexualitat, després, per altra banda, amb contrast, una gran festa per descobrir la sexualitat, però després amb contrast posar noms que no tenen gènere, perquè, esclar, no fos cas que tinguéssim un problema. Per tant, esclaten coses contràries amb la mateixa força i la mateixa intensitat, i que segurament el que cal és...
respirar a fondo, potser un parell de passes enrere, mirar-nos un calma, no? Però abans puc fer un recordatori que fins i tot m'havia apuntat. La setmana, el mes passat vam parlar de pantalles i jo vaig dir una cosa que jo ara la vull repetir perquè crec que és importantíssima. I abans d'engegar això...
volia dir, venia amb la idea fixa, eh, adults, mirem els nostres whatsapps, adults, mirem els nostres grups, el que compartim amb companys, el que compartim, si realment el que hi ha allà són els nostres valors, perquè encara que els nostres fills potser ens sembli que no ho veuen, ells saben, saben el que tenim, el que fem, aquell comentari, el llenguatge que utilitzem i tal, i que ells ho capten, potser fins i tot ho veuen,
perquè agafen el mòbil i ho veuen i llavors hem de pensar que això els estem intentant transmetre una sèrie de valors però en recte tal que els hi transmetem és allò per tant revisem-ho i potser algunes coses potser les hem d'eliminar dels nostres xarxes, aparells, etc. Completament. Passem al tema... Passem al tema gros. Sobre protecció. Aviam. Per què ara... I la pregunta és preciosa, eh? Per què s'atura el món ara davant l'arribada d'una criatura, Anna?
Hi ha moltes causes, però jo penso que podem resumir-les en tres, les més importants. La primera, cada vegada es tenen fills amb més edat. La més edat comporta una cosa que seria positiva, com més maduresa, més sentiment de responsabilitat, però també és cert que amb aquesta edat, amb aquesta maduresa,
el que ens emportem és les ganes d'aventura, el risc, no diria la improvisació, però l'ei, tu ser jove i anar endavant amb projectes, de tal manera que primer hi ha el projecte de vida i vida professional, i després en aquest projecte hi hem d'afegir potser el projecte de tenir fills, quan en realitat potser anys enrere, 15-20 anys enrere, anava tot junt,
I tot allò era una mica de desgavell, però hi havia també aquesta joventut, aquesta bogeria... La gràcia de viure. La gràcia de viure, i ara tot controlat, etc. El segon seria que sembla que cada vegada sigui més complicat ser pares, perquè la ciència, la quantitat de llibres que es publiquen, la quantitat de...
d'informació que circula, etc. Sempre s'ha dit que no naixem ensenyats a ser pares i que molts infants ens han caigut del llit quan eren nadons i no passa res, però ara sembla que no ens podem equivocar i que ho hem de fer perfecte. Llavors, doncs no, aquesta pressió ens l'hauríem de treure de sobre perquè òbviament ens equivocarem
i potser tot aquest temps que dediquem a formar-nos i informar-nos, que està molt bé, eh?, primer, assegurar-nos que les fonts siguin bones, i segon, que potser si renunciem al temps d'estar allà a casa amb les nostres criatures perquè ens estem formant i anant a cursos i tot això, doncs potser, no sé si compensa, potser aquell temps, la formació més bona és el màster de la vida que fas quan estàs amb les criatures allà, i si en lloc d'això estàs anant a una conferència, ara entres a un bloc, ara t'apuntes a no sé què,
estàs perdent un temps preciós d'aprenentatge amb el teu fill directe per escoltar algú que ara no sé quants mils de seguidors però és que el mestre el tens a casa mira l'infant i veuràs el que necessita he dit tres coses i la tercera és que cada vegada es tenen menys fills
És veritat, tens raó. Per tant, encara que no ens ho sembli, nosaltres com a adults experimentats a partir dels 25-35, entre 25 i 35 anys, que diuen només o menys que per salut seria l'edat òptima per tenir fills, perquè després ja tens embarassos de risc, etcètera, etcètera,
Va sobrat d'energia per a un nen. És a dir, per a nosaltres, en el fons, no és tan difícil. Per tant, si va sobrat d'energia, perquè tens un o dos fills, quan abans en tenien tots molts més, aleshores sobreactues amb aquest nedador. Per tant, serien per a mi aquestes tres causes que englobarien moltes altres coses, que cada vegada tenen fills més grans...
que acaba, sembla com més difícil, i que a més ha de ser un procés quasi analitzat científicament, el fet de tenir fills, no tenir fills, i què fer, no, què no fer, i amb qui combregues i amb qui no, i quina línia segueixes, i tercer, que acabaria amb menys fills, i per tant anem com sobrats d'energia, no?, i podem, bueno,
No, no, m'ha encantat això de l'energia, perquè és una perspectiva que havíeu obviat sempre. Clar, tot això com es manifesta, més enllà que, per exemple, Betà Dine ha perdut el 50% de la seva facturació pel tema de genolls, perquè ja no tenim genolls pelats? No tenim genolls pelats, perquè ja hem protegit l'espai, hem posat un cotó fluix aquí, allà, hem estat vigilant, tenim sis ulls... Clar, si hi ha un nen, és que té allà tota una...
Tota una comitiva de gent que li està seguint les passes, per no parlar de la retransmissió en directe que tenim del seu creixement, que fa que potser dediquem més hores a veure el nostre fill a través de fotos i pantalles que no a través del contacte directe, perquè és que...
Quan estàs gravant a un infant, estàs veient a través de la pantalla, no estàs veient, és diferent el contacte que tens amb el nen. Aleshores, clar, o sigui, betadine i ara que tampoc s'ha de fer servir el betadine. El ioda, diuen que no s'ha de fer servir gaire el ioda, sinó que és en sabona maiga i sabó, és el primer que s'ha de fer, però és veritat, hem sobreprotegit tant que els nens no tenen l'experiència...
que els estem usurpant el dret a caure, a sobreposar-se. Jo ja he posat algunes vegades aquest exemple del entrenador d'arts marcials, que quan cau o quan hi ha un problema diu, i ara com te'n surts d'això? I no anar jo a usurpar. He citat moltes vegades a la Françoise Daltó perquè no és...
No és d'art, és una de la psicologia clàssica, però sí que ella ho parlava molt clarament, que aquest excés de cura del nen priva i és una barrera al seu desenvolupament natural, pel qual està en desig d'autonomia i d'exploració. Llavors, bueno, és una mica això.
Perquè vegis que t'escolto i que vaig aprenent jo també en aquest Eduquem-nos, t'anava a preguntar sobre els efectes que tot això pot portar els infants i els adolescents. I jo, la meva resposta ràpida serà funcionaris de la vida.
Bé, sí, clar, això hi ha de grans, òbviament, clients i funcionaris, però fins i tot clients, funcionaris està bé, però client, client de la vida. És client de la família, client de la vida, però fixa't que a vegades amb aquest comportament dels adults, que per una banda està bé que pensin que és important tenir coneixement, sempre que siguin fons contrastades i sempre que no sigui...
obsessiu d'apuntar-me i això, perquè a vegades trobes algú que ara el no es pot dir no als nens, resulta que no poden conèixer el no no, no, no, els nens necessiten molts decis, molts decis, però també alguns nos
I això vull dir, és claríssim, els nens necessiten aprendre a tenir frustració, a tenir dolors, perquè tot això forma part de les emocions naturals de l'individu i les has de poder gestionar, llavors si no les experimentes. No, no, no, és que no ha sentit mai un no aquest nen, doncs comenceu-li a posar algun perquè és que si no...
Aleshores, el que els transmetem en realitat, en lloc de transmetre confiança, els transmetem por. Perquè si estem tan pendent, els sembla que el món és dolent, que l'entorn té molts perills, que a l'entorn hi ha molts riscos, i aleshores es tornen persones perugues, persones molt reservades, amb poc risc, amb poca capacitat d'arriscar-se, amb poca capacitat d'interaccionar, mirant l'adult, passant-ho al terreny esportiu...
jo sempre era molt partidària d'aquest entrenador que no està locutant el partit. Aleshores, els pares una mica cauen en aquest error. No estiguis locutant el partit. Potser el primer partit de la seva vida sí que és... Però és que fins i tot, vull dir...
o potser ho necessiten però has de saber començar a callar perquè si no ells són aquell típic jugador i parlo així amb aquests termes perquè sé que tu has estat a la banda que fan una acció i miren a la banda no? ja no parlo que mirin els pares perquè els pares l'ocuten no, ara parlo que miri l'entrenador no, deixa que faci i ja a dilluns parlarem o posteriori si no és una situació extrema deixa fer per tant nens amb més pors nens que després allarguen la infantesa perquè tu també hi col·labores no?
Una mica és com frenar el desenvolupament natural i perdre't moltes coses. Jo ara vull saltar cap a l'altre extrem, que és com evolucionen totes aquestes actituds dels pares que han sobreprotegit els seus fills però que després, per exemple, entren a l'etapa adolescent i fins i tot podem passar del yin al yang. Sí, exacte. Aquesta és la qüestió del tema d'avui. Els pares, esclar, s'agoten, deixen la pell...
han compromès temes d'hàbits de menjar, han modificat totalment dietes, han canviat tot el que pot entrar a casa, ens n'hem anat a vegades extrems amb el tema de la nutrició molt extrems, hem canviat hàbits de dormir,
Per exemple, si és una parella pare i mare, doncs han modificat això perquè el fill entri al llit i fins i tot el pare, per exemple, hagi marxat. A vegades, el que era l'unitat familiar ha saltat pels aires, pràcticament, i moltes vegades estan esgotats.
I a més a més és que estan esgotats, hi ha un element, que és que aquelles tendències o aquelles modes que han seguit no eren unes modes que s'haven compromeses amb tot el creixement, sinó que era una cosa que te donava una fórmula, una recepta puntual.
sobre com alimentar, com fer-los dormir el no dir no però no te deien després això com continuava perquè són coses que potser no tenen la solidesa de tota una perspectiva evolutiva de què passarà després, etc. sinó que t'estaven donant una recepta puntual que potser tu t'hi has agafat perquè t'has donat seguretat és que ara mengem amb aquesta línia és que ara deixem de menjar aquesta altra que moltes vegades són pèndols, no? És a dir, fa un temps el problema era que s'allargaven els biberons perquè fins a determinada edat
després el tema és que no es poden donar biberons perquè s'ha de donar sòlid, llavors la gent queda confusa i en aquest temps la família ha saltat pels aires ja, llavors això s'ha de tornar a reconstruir, el nen l'hem allargat, la infantesa, no li hem deixat viure aquests 8-10 anys encara com un infant i quan comença a destapar-se de pobertat, els pares posen un crit al cel, és que ja està adolescent, està adolescent,
que és una expressió que a mi m'agradaria borrar totalment, perquè els nens són preciosos a aquestes edats de 9-10 anys. Per tant, ostres, ni allargar la infantesa, ni després deixar anar. A vegades estem tant i tant a sobre, al principi estem cansats i després els deixem fer tot...
ja no ens preocupa, potser, que deixin l'esport, quan era el moment més important per recolzar-los que fessin esport, aquests 13-14 anys, perquè clar, s'està tan i tan pendent del seu esport de petit que en aquell moment li surt el caràcter, el temperament de l'adolescent, no?, recordem que l'adolescent és com un segon naixement, per tant, la força que té el temperament adolescent s'assembla molt amb els 0-6 anys i tu ja estàs agotat, no?,
Aleshores, el que convé en aquest moment, o sigui, si tu has afluixat i t'has reservat energia, t'en quedarà per aquella altra etapa en la que hauràs de tornar a estar molt, a tope amb els teus fills i recolzant-los, estant amb ells, que encara que no t'ho demanin, no vol dir que no ho necessitin. Déu-n'hi-do el que hem comentat avui. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. Anna Julià, moltíssimes gràcies per aquesta estona amb nosaltres. Gràcies a vosaltres.