Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb Said Esbai. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Onze i cinc, benvinguts als Quatre Rius.
Divendres 25 d'abril de 2025. Quina setmana estimats i estimades. Ara ja recuperats, arriba la pausa i la calma abans de l'últim pont previ a l'estiu. Nosaltres seguirem aguantant la quingueta tot i que faci aquest sol radiant a la ciutat de Girona amb ganes de fer coses a fora. I serà que no hi ha coses per fer perquè l'agenda no ens l'acabem pas. I si no, podeu escoltar com em quedo sense veu després de cantar-la el primer cafè d'aquesta casa.
A l'Abril pluges mil, però activitats també. I si no, que ens ho diguin a nosaltres, que us ho expliquem cada dia, o al Carles Pintiado de la Girona Secreta, que ja tremola de la feinada que té. En qualsevol cas, comença aquella preciosa època de l'any on tots tenim moltes coses a fer cada dia, a totes hores, i la qüestió sempre és triar bé.
I se m'acaben els adjectius, i també objectius, no, objectius en tenim molts, els adjectius se m'acaben també totes aquelles, com ho diríem, presentacions rocambolesques, sobrecarregades, fins i tot, a vegades podríem dir barroques, que sempre faig per donar la benvinguda.
A l'Arnau Vila, bon dia i bona hora. Molt bon dia de nou. Com estem? Què diu el poble? Bé, el poble bé. El poble bé. I figues bé, preparada, ornamentada. Sí. És el que et deia abans, ara feia...
10 anys ben bons o més. Però tant, però fa molts 10 anys eh. Sí, perquè vaig marxar exiliat, a fora i no, i fins i tot els anys que vivia aquí a Girona tampoc hi anava eh. Jo hi anava força de jove, però especialment al cat-bowling, a fer boleres i cinema també eh. Sí, ara ja no hi ha bolera. Ja no hi ha d'aquella bolera? No, la bolera fa molts i molts anys. Ah, sí? Però què era? Sí, sí. Què va, no sé si hi van posar...
Un intent de discoteca, ara és un concessionari de cotxes. En sèrio? T'ho prometo. Canvien molt això. T'ho prometo, ara la bolera està en por i brava.
Va, doncs va bé saber-ho. Que ha resurgit. Ah, sí? Sí, sí, perquè jo també fa uns anys vaig entrar un dia i allò semblaven les rebaixes al mes d'abril, que vol dir que no hi havia ningú. Doncs mira que hi havia anat força temps allà. I ara no, ara hi ha hagut com un ressurgiment del bowling i la gent va a la bolera i aquestes coses ara que... Sí, sí, les mainades per entretenir-se. Quin remei. Carai. Bueno, nosaltres ja saps que som més de cinema i més de cultura. Exacte, sí. Saps dir que no passa.
Sí, una miqueta de xerinola va bé, però sempre la cultura que ens ompli que ens acabi de marcar la metamorfosi aquesta interna i externa que sempre tenim Arnau i la... Al final acabarem sent papallones. Sí, papallones sempre. Papallones, les que tenim a l'estómac, perquè estem a punt de parlar amb el Jeb Soler amb el temps de cinema. També literatura de Sóc Arrel avui amb Marc Ams, que ja ho he dit abans, sembla que la tinguem en nòmina, però no.
una altra de les seves aventures culturals que tenim per aquí a l'allera del ter, a més a més temps de còmics, recomanacions per aquest Sant Jordi, perquè ja ho hem dit també aquesta setmana, que el Sant Jordi no només sigui un dia, que els llibres ens han d'acompanyar cada dia, i els còmics també, per què no dir-ho? I per últim, la gent de Girona Secreta com a preludi de les cosetes de l'Arnau, que ja ho veieu, ai, aquest somriure de bandarra,
És el preludi de moltes coses, però sobretot també... Què et sembla si ens deixem de pel·lícules i anem a parlar de les pel·lícules a les que trobarem al cinema?
Una combinació entre Superoi, de Marvel i de DC, d'incombustible, inimaginable, inacabable, inabastable, i moltes coses, totes bones. Jep Soler, bon dia. Bon dia, jo crec que semblaria més sortit de Tintino, de massa gran.
Més denominació i origen d'aquí, eh? Podem estric... Podem estricciobèlix també, m'hi veig, per allò mitjà. Ostres, noi, dèfics, en tot cas, sempre a xerit. No, home, més d'obèlix, no, poder? No, no, no, això... Home, jo un parell de porcs s'anglès ja caurien, eh, també? Res, que no, que no, que només tu... només tu sembla, tu, això... Jo crec que panoràmics aldruïda. Panoràmics aldruïda, aquí. Hòstia, sí. La veu de la saviesa, sí senyor, només faltaria.
Anar fent ratafia, anar fent ratafia. Dep Soler, avui perdors, eh? Avui sí, avui parlarem, avui fan aquestes tonteries que al món del cinema ja no sabem ni què fan, eh? És a dir, l'onològic és estrenar els divendres, per això fem el programa avui, però de tant en tant s'inventen estrenar els dimecres per, mira, per qualsevol excusa és bona. I com que la setmana que ve el dijous és festiu, doncs estrenen el dia 30.
I per tant repassarem les pel·lícules que s'estrenen aquest divendres i les que s'estrenen el dimecres dia 30, però farem una repassada ràpida. Tampoc trobarem gaires coses molt i molt interessants, però ja per tots els públics, que és el que ens agrada, no? Però on vols començar? Home, comencem per avui? Quantes en tenim avui? De fet, podríem començar...
Per veure si l'Arnau ha anat al cinema algun dia d'aquest. Que no sé si ha caigut alguna pel·lícula. Mira, havia d'anar-hi ahir però vam tenir Eliad aquí a la ràdio i mira, el primer és el primer. Però sí que és veritat que hi ha algunes pel·lícules interessants que tinc ganes de veure. Sí, sí, bueno, doncs perfecte. A veure si hi ha alguna de les que toquen aquesta setmana i bueno, t'interessen una miqueta o no. Començarem per...
Per avui divendres, repassem 3 estrenes d'avui i 3 de dimecres, perquè per repassar pel·lícules del Papa no cal, no, Said? No. Amb això del Papa ja s'ha parlat de tot, eh? Sí. Sapiguem que hi ha cinemes que han repescat i reestrenat, conclou bé, conclou bé. Sí, bueno, clar, és que a prop ara ha coincidit allò que dius, pim pam. Fa 15 dies que la van treure al cinema. Sí, sí.
Si la gent vol veure com es fa un clave papal, tens una pel·lícula de ficció on t'expliquen més o menys com funciona el tema papal. Anem pels estrenes. Comencem per una que es diu El contable 2. Per tant, si ve el contable 2 vol dir que hi ha hagut el contable 1.
Per Ben Affleck, recordem que és un comptable entre els autistes que s'encarregava de portar els comptes de tots els mafiosos i tots els càrtels per blanquejar-los i els diners i que en la primera part estava perseguit ja no sé si per l'FBI, per la CIA o per tothom per saber qui era aquest misteriós comptable i en aquesta segona part doncs el que fan és que l'FBI, la CIA i tothom
li demanen ajuda per descobrir qui ha matat un dels seus caps. Per tant, tornem amb el mateix, Acció, Ben Affleck, jo crec que és un entreteniment pur i dur d'aquests que la gent que va veure la primera segur que repeteix, perquè realment valia la pena, era distreta, i ens n'anem a distreure una mica al cinema amb aquest El contable 2.
I no podia faltar la nostra dosi de pel·lícules de terror. Aquesta vegada és una cosa d'aquelles, purament per adolescents i joves, que són d'aquelles que... Ah, ja he vist el tràiler d'aquesta. Until Dawn és una pel·li que podríem dir que barregem el dia de la marmota amb Escape Room i amb totes les maneres que poden matar. És a dir, és un grup de joves en una casa
que els maten a tots, i tornen a despertar, i tornen a estar vius, i els tornen a matar, però de maneres diferents. Cada vegada surt una sessió, una slasher o el que sigui diferent a cada pantalla que van revivint. És aquell terror angoixant, no? És més l'angoixa que no pas tant el terror. Bueno, clar, i també, bueno, i d'aquelles que els que ens agrada generar terror, el que es diverteix és veure com els maten. De quina manera els maten.
Hi ha un tipus d'espectador que només disfruta, per jo sobretot jo, mirant a veure si són originals a l'hora de matar algú, a veure si li tallen el cap, si el fan patir molt, si el fan patir poc, que és una manera de passar l'estona i que quan estàs al cinema i ets jove, els que vagin joves i adolescent,
és d'aquelles de poder fer quatre crits, que caiguin les crispetes a terra, i que se t'escapi el riure tonto de que estàs nerviós. Per tant, una oferta també de terror, les dues que hem dit ara, el Contable 2 i Until Dawn, la podeu veure als hòsties de Girona. I després, una de les estrenes de la setmana és El Último Suspiro, que és un...
Una pel·lícula dirigida per un director que ja té més de 90 anys, que es diu Contestín Costagabras, un grec molt famós a la seva època perquè feia cinema social, reivindicatiu. Parlant de papes, ell va fer una magnífica pel·lícula que es deia Amen, que explicava la relació del Vaticà, en aquell moment Pius XII, del Vaticà...
el baticar amb els nazis durant els camps de concentració i a veure si va tenir una relació una mica fosca, diguéssim, el baticar amb els nazis. I l'última sospiro ens parla, ja que el senyor té més de 99 anys, ja ha decidit fer una pel·lícula sobre final de vida, sobre morir-se. Per tant, és l'història d'un filòsof que li diuen que té un càncer i que es pot morir,
i de cop en aquell moment decideix investigar i morir-me, què implica. I se'n va a un centre de cures palliatives demà d'un metge de palliatiu i coneix la gent que s'està morint i vol entendre aquest factor de morir-se des d'un punt de vista filosòfic. És una pel·lícula senzilla, molt maca, que ja toca
d'humor i de tristesa, i bàsicament el que parles és de la mort i de com els professionals i les persones afronten la mort. Jo crec que és una pel·lícula que no és un dramon, és a dir, la gent que no es pensi, hòstia, parlar de la mort, irem allà i fotrem un far de plorar, sinó que és una pel·li que tu la vas veient, hi ha moments que rius, hi ha moments que et surten de llagrimeta, però quan surts de la sala segur que te'n pots anar a fer una birra.
I parlar de la mort i celebrar que estem vius. Sí, exacte. Bon motiu per celebrar cada dia si ens en falta algun. Home, clar, no ens n'hauria faltat cap. Aquestes serien les tres estrenes d'aquest divendres, però com hem dit el dimecres, tornant a tenir estrenes. I el dimecres ens anem a la... això, vosaltres que sou més joves i més trempats, seria la tres...
36ena pel·lícula de l'univers Marvel. Com el porteu, l'univers Marvel, vosaltres? Jo regular, molt regular. Després parlarem de còmics, eh, però jo molt regular. Doncs jo fatal, perquè ja fa... Si és la 36ena, jo crec que ja em fa 15 o 20 que vaig desconnectar tot això, entre multiversos versus mons i tot el que sigui, la cosa es...
Complica bastant. Aquestes diu Thunderbolts i seria una espècie de personatges que no són herois. Els podríem anomenar antihirois o fracassats o dolents o no sé ben bé què són, no són herois, però que resulta que els han de reunir per... no tenen cap superpoder. L'única cosa és que saben disparar, saltar, picar i matar gent. I els han de, com que ja representa que ja no...
perquè de cap dels vengadores ja no tenim superherois, doncs algú ha de salvar el món, i els que han de salvar el món són aquests quatre, podríem dir, desgraciats, que han d'intentar salvar el món. I s'ajunten entre ells, bueno, és acció pura i dura, i els fans de Marvel segurament l'explicaria molt millor que jo, i l'iran a veure, cosa que jo dubto molt que faci. Seguríssim. Tenim alguna... En més profunditat, també? En més profunditat, tenim una cosa que no s'ha fet mai al cinema espanyol,
Que és una pel·lícula sobre la guerra civil. Que no s'ha tocat mai el tema de la guerra civil espanyola. No he vist mai una pel·lícula sobre la guerra civil espanyola. Jo sí, jo em vaig veure una. No era la trama principal. Ostres, ara no me'n recordo com era. Que era la de la monja. Era una monja que entrava amb els anarcos sindicalistes.
O pot ser. Bueno, era ironia. Vull dir que el tema de la Guerra Civil s'ha fet tant de pel·lis que ara una més, que es diu La buena letra i que està dirigida per Celia Rico. I crec que és una pel·lícula que no parla ben bé de la Guerra Civil, però sí que parla de les relacions familiars de la postguerra. La Guerra Civil ja ha acabat i veiem la relació...
entre dos germans, la dona d'un d'ells i aquest trio que conviuen després d'haver passat el trauma d'haver viscut una guerra civil. El Celia Rico és especialista en famílies, ja havia fet Los Pequenos Amores, relació mare-filla, i també Viajo al Mundo de mi Madre, també relació mare-filla, i ara ho explota una mica més en la relació germans-cunyada en un...
en un ambient de postguerra. A la letra es pot veure el truffó. Mira, la que jo et deia era Libertàries del 1996. Sí, sí. Libertàries, bona pel·lícula. Molt bona. Sí, sí, a mi em va agradar molt. Vull dir, vaig acabar-hi per casualitat, però em va agradar moltíssim. I això també és per tornar... Jo crec que La Guerra Civil és un tema que, per molt que s'hagi fet,
El cinema espanyol de moltes vegades sempre va venir recordant un passat que no tenim tan llunyai com això va afectar tothom, totes les famílies i de la manera que va afectar. I ara segurament no es parla tant ja de la guerra en si, sinó que es parla de com va quedar després de la guerra cada una de les hores. Aquí, en aquest cas, se centra en una població del país valent. Sí.
I per quasi acabar, el dimecres, també s'està fent una pel·lícula al trofó que es diu La Història de Soleiman, que és una pel·lícula que ve amb molt d'èxit al país veí, als francesos. És una pel·lícula francesa que va guanyar quatre premis César, que seria com els Gaudí catalans, doncs allà en diuen el César. Quatre premis, un d'ells el millor actor, que és l'actor que interpreta en Soleiman, i és la...
a història d'un immigrant a mig de París que ha d'intentar sobreviure i que està filmat com si fos un thriller. En plan intriga perquè ha d'aconseguir un objectiu i se li va complicant el dia. I és seguir-lo amb ell pel carrer de París, amb la seva bicicleta de globo i amb tot el que ha de fer per poder sobreviure.
I, a més, posar-se la pell d'una persona que ha de lluitar per sobreviure en una ciutat gran on sembla que tothom viu molt bé i tothom estem feliços i contents. Totalment. I veure una altra realitat, i està feta amb aquesta part de drama, però com si fos un thriller, com si fos intriga. I això seria els estrells del dia 30.
Home, Déu-n'hi-do. Et gira feina, eh? Déu-n'hi-do. Sí, i com que el dia 2 no vindré, perquè és a pont, no? El dia 2 no fem res, ni en Cardas tampoc vindrà. Us avanço una novetat del trofó del dia 5 de maig, que no sé si ara em treuran els ous, perquè ja ho explico. Però, en principi, el dia 5 de maig es tornarà...
projectar en un cinema de la ciutat amb el format 35 mil·límetres. És a dir, amb el sistema abans del digital, per explicar-ho així. Per tant, s'ha arreglat la màquina del trufó, que era una màquina ja molt antiga, arretada en part a peces dels Catalunya i encara és...
El capçal de la màquina de projecció, pensem que és un capçal de marca Ossa, que es feia Vic i que després de fer màquines de cine vam fer motos. Per tant, és una màquina molt antiga que s'ha arreglat i s'estrenarà. Suposo que la aconseguirem posar en marxa, sí, però la pel·lícula que farem és una pel·lícula
Una pel·lícula divertida, una comèdia, un musical, que ja anirem anunciant, però jo crec que és una bona oportunitat per tornar a viure el cinema d'aquella manera que tu estàs a la sala i vas sentir a la màquina darrere que va fent crec, crec, crec, i que el gramatge és diferent. És la sessió per nostàlgics o per aquelles persones que no han vist mai o no saben què és,
El poble m'estan enviant whatsapps, m'estan preguntant si tu aniràs a l'exposició aquesta del Titanic que han fet a Barcelona.
Jo diria que el de veritat, el que passa que bueno, evidentment hi haurà...
Picava d'ullets a la pel·lícula, segur, però... És que l'exposició del titànic pel·lícula tindria, possiblement, més èxit que l'exposició del rei. Segurament, no? Vull dir, la gent s'ha quedat amb la pel·lícula. És curiós, eh?, com a vegades les pel·lícules han quedat molt més icòniques que no pas el que va passar de veritat. Bueno, és que el que va fer en Cameron per poder baixar allà baix a filmar el titànic real en aquelles cames, perquè un documental sobre com es...
va fent tot el que és la documentació de com ha vingat el Titanic i, clar, fins que no el van trobar van poder baixar amb aquelles càmeres, que després ja van baixar un senyor Rix amb un submarí i van morir. Sí, jo i tant. Tot això ve de, primer trobar-lo, i un cop trobar-lo, documentar-se i baixar i filmar. És clar, tot allò del Camelon era brutal. Em queda només un minut, Jep Soler, i jo t'he de preguntar, ens heu deixat orfes sense el mestre Coro Sawa?
Home, sí, clar, ja s'ha acabat. Ja s'ha d'acabar algun dia, no? Ara farem algun cicle o algo, no? Ja seria hora? Sí, però ja saps que no t'ho puc pas dir, el cicle del... Ja, ja ho sé. Mira que vaig apretar l'altre dia a casa. No, això és cosa d'en Carles. El cicle del potser enciclo de la Filmoteca... Gairebé se t'escapa ara, eh? Eh? Gairebé se t'escapa ara, eh? No, no, no pots... Seria impossible que se m'escapés perquè no el sé.
Des d'aquí una abraçada de Carles Ribas que ja ens ho explicarà quan ell vulgui. Jo no sé dir quin és el nou cicle de la Filmoteca. El que sí que sé és que per això el dia 5, el dia que és dilluns que et tocaria Filmoteca, podeu venir a veure-ho a l'APL in 35 minuts. Doncs mira, vindrem en aquest KitKat entre cicles, Jep Soler, Temps de Cinema, moltíssimes gràcies per tot. A vosaltres, una abraçada, adeu.
Als Quatre Rius. El Magazine Matinal opera la ciutat.
Converteix el teu pis buit en una oportunitat per a tu i un benefici per a tothom. A l'Ajuntament de Girona, oferim una oportunitat a les persones propietàries que vulguin col·laborar en la lluita contra la crisi de l'habitatge. Si tens un habitatge buit o disponible a Girona, posa-lo a la borsa de mediació per al lloguer social. Ajudaràs a oferir un habitatge digne a persones i famílies amb ingressos mitjans o baixos i gaudiràs d'ajuts i avantatges fiscals. Missió Habitatge, Ajuntament de Girona.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compre producte local. Compre al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Els Quatre Rius. El magazine matinal opera la ciutat.
Tots pendents del cap de setmana, també de l'agenda, d'aviam quines coses podem fer, no només aquí a la ciutat de Girona, també a voltants, i no només aquest mes d'abril, sinó també al llarg del mes de maig, perquè arriba la segona edició de literatura de Sóc a Real. Aquestes propostes literàries que ens arriben directament des de l'allera del Ter, no és que vinguin cap a Girona, sinó que hem d'anar-hi nosaltres per comentar la jugada. Marc Camps, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia Seïd, ja hi tornem a ser, no? Unipresent, eh? Vull dir, tu ets com l'Esperit Sant, et trobem a tot arreu. No, no tant, no tant. Però bé, vull no parlar del meu llibre, sinó per al festival, sí, sí. Bueno, indirectament en parlarem, eh? Però sí que és veritat que al festival ja ens el vas presentar l'any passat, vaja, posant valor als artistes, els escriptors i escriptores dels pobles de Vallera del Ter, en aquesta segona edició, que ja podríem dir, fins i tot plenament consolidada, depèn de com tu miris.
Sí, sí, creiem que sí. L'any passat també vam fer deu propostes literàries, d'autors i autores arrelades a la llera del Tert, o que nosaltres també anomenem l'Empordà del Gironès, els pobles empordanesos del Gironès, i pensàvem, no, ja ens haurem quedat sense propostes, i què va, realment? Ens hem de frenar per no acabar de programar més, i aquest any també tenim onze propostes relacionades amb la literatura arrelada, que nosaltres en diem de socarrerl.
A més a més, vaja, comencem aquest 26 d'abril, ja aquest cap de setmana, i allargueu fins al 31 de maig, que de fet l'any passat ja ho vam comentar, però jo ho trobo un encert, això de despallar-ho tant en el temps, perquè al final a vegades, amb aquest tipus de propostes, quan intentes concentrar-ho tot massa, acabes empatxant una miqueta la gent.
Sí, també és per nosaltres, els organitzadors, perquè no donaríem la base. I ens funciona bastant, l'any passat ens va funcionar bastant aquest espai, després de Sant Jordi, el mes de maig, del tipus de propostes literàries que fem, s'encaixa bastant en el calendari, és a dir, que no ens assolapem amb altres festivals o així, i sí, i s'ocupa tots els caps de setmana de maig, menys el primer, perquè es cau en pont en el pont de l'1 de maig.
I vaja, vull dir, fem el repàs de noms, que tenim a Moisés Esteban Guitart, també a Alberto Conejero, camps en camps, com no podia ser d'altra manera, la Raquel Morón, també que la coneixem, l'Aua Lavau, vaja, vull dir, tireu de noms, que algun sí que potser el vam tenir l'any passat, però la majoria són novetats. De pintures, que ha fet el pintor reconegudíssim a Perico Pastor, a partir de les poesies de Moisés. És a dir, que aquí també, diguem una mica,
I és una proposta una mica diferent, com també ja vam fer el 8 de març, que vam inaugurar una exposició de la pintora empordanesa Cati Salazar, que estaven inspirades en la literatura del Marroc, que havia escrit l'Aurora Bertrana i Salazar, que també era parenta seva, i també ho vam fer amb el Limú. És a dir, fem una mica de postes també diferents.
I, vaja, proposta deslocalitzada completament, perquè ja ho has comentat, salrà, però també tenim la Sà, Sant Martí, Bell, Madinya... Vull dir, vaja, és aquesta taca d'oli que tenim a l'allera. Exacte, un total de set pobles diferents de l'allera del Tert. Per exemple, també te n'explico alguns, d'acord? Perquè també ja fem recorreguts itineraris literaris, a part del que hem dit ara, també fem una tremendada poètica a Madremanya, en el cas cantic,
que bàsicament és l'editorial, el Tremendes, que estan establertes a Medinyà, doncs algunes de les seves autores recitaran al poble, i així lliguem les dues coses, i llavors també ens fa molta il·lusió que hi ha el Medinyà de Modés Prats, que és un itinerari del que era l'Intelectual, filòleg i rector de Medinyà i pilafraser durant molt de temps, doncs que a partir dels seus escrits es recordarem i farem un homenatge
a la seva figura en persones com Montmarquès, en Josep Maria Funalleras o en Guillem Tarrives. I també, per descomptat, veïns i veïnes del poble. I això que abans ha citat també la Raquel Morón, doncs també farem, per primer cop que l'any passat no ho vam fer-ho, un espectacle infantil que es diu El meu poble a la Lluna, una instal·lació immersiva a Sant Joan de Mollet, que també està basat en un llibre que la Raquel va treure precisament amb edicions.
Tremendes. I d'altra banda, te vaig explicant més o me n'estic passant de frenada? No, no, vas fantàstica, Marc, però deixa'm escombrar-me una miqueta cap a casa, perquè sé que a tu potser et costarà una miqueta més. Tenim Berta Camps, és a dir, la teva germana, i Marc Camps, servidora, que ens presentareu aquest Mano a Mano amb un capítol i també sense mans pel que a mi fondo.
Exacte, sí. Farem com una conversa sobre això d'escriure, no?, de les rutines que un té, però també jo crec que la nostra literatura està molt arrelada en el lloc on vivim, el paisatge té un pes i l'entorn, i llavors parlarem d'una mica tot això al pati de la Filipe, que de Salrà, amb dos germans que són l'Emma i en Sandy Jordà, que també són amics meus, nostres, vaja, meus, nostres,
i que acabarem de parlar de tot plegat. I també és veritat que ara repartim cartells, els que sobraran més seran els nostres, perquè jo no m'atreveixo a anar-ho allà a penjar pels llocs camps en camps. Sí, sí. Escolta, Marc, alguna coseta més a destacar de tota la programació que tenim?
Va, sí, mira, que també m'he deixat un altre itinerari literari que farem, en aquest cas, a Julià, amb la Mercè Saurina, que va fer un llibre que ha guanyat el Premi Castero el 2023, que és Fugint dels Camps de Blat, això ho farem el 18 de maig. També vindrà... bé, també hi haurà un autor local, en Lau Alabao, que presentarà el seu llibre davant de l'Església de Flaçau, un llibre de poesies que és Harana de Hierro,
Després, també fem un micro obert, que es diu la Congostada, que és un vent molt empipador, la Congostada que ve del compost de Salrà, i amb els aires inspirarem una mica la lectura en veu alta, també en el bàrnimo de Salrà el 15 de maig. I després dues últimes propostes, tres, és que en tenim moltíssimes, és, mira, una conversa que es dirà l'estació de Flaçà, una porta al món,
que parlarà de l'estació de Flaçà, que ha estat molt de temps també l'estació anomenada del Baja Empordà, o de part de la costa Brava, perquè ja sabem que el Baja Empordà no té estació de tren, i del que ha inspirat literàriament aquesta estació, que a vegades passa molt desapercebuda, una mica de crètica, però que també ha inspirat escriptors i poetes com són en Xavier Cortadellas o l'Antoni Puigbet. I parlarem de tot això davant de l'estació de Flaçà,
I llavors també el dramaturg Alberto Conejero, que bé ha fet molta dramaturgia important, l'únic que aquí no s'ha pogut veure tant, però que és un veí del poble, i llavors parlarà sobre això d'escriure dramaturgia des de l'Església Fantàstica de Sant Martivell, que això és el 10 de maig.
I com a autora convidada, que no és arrelada al territori, convidem la Corina Oproae, ella és d'origen romanès, però fa molts anys que és afincada aquí a Catalunya, i ha tret es premi dosquets de novel·la de l'any passat per la seva casa, la casa Limón, que parla dels últims anys de la dictadura romania, i com que en els pobres de la Lleida hi ha tanta comunitat romanesa, hem pensat que també era dient poder-la convidar a connexió papiros de Salrat.
El resum, ara, si no m'equivoco i si no recordo malament de l'any passat, és que als pobles, als petits pobles hi passen coses i moltes coses. Exacte, és això el que volem reivindicar. Jo a vegades em diu, feu cultura descentralitzada, i jo ara, a partir d'ara vull matisar, no, no, nosaltres no fem cultura descentralitzada, nosaltres fem la cultura descentralitzada en els nostres pobles, és a dir, per nosaltres el centre no és cap altre lloc, no?
És reivindicar els pobles com a centre i com a llocs on passen coses, on s'engendren idees i que no ens cal anar gaire més enlloc, que també està bé, però que primer de tot hem de valorar el que tenim, els paisatges i la literatura més propers. Això que reivindiques segurament també que el dia té més de 24 hores, perquè si no no sé pas com arribes a tot. No, això tampoc ho sé, és que tampoc tinc gaire vida social, la meva vida social és bàsicament aquest activisme, crec.
Doncs, escolta, avui és divendres, et deixem tranquil·la si més no, vull dir, que acabis de viure vida social o que acabis de gestionar tot el que tenim per aquesta segona edició de la literatura de Soc a Real. Marc Camps, moltíssimes gràcies, una abraçada i que vagis superbé a l'entrada. Doncs, moltíssimes gràcies, Said. Fins la propera.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als quatre rius, amb saïd es vaig. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I com no podia ser d'altra manera, si arribem a Sant Jordi, si parlem de llibres, els còmics havien de tenir el seu espai. I també ens acompanya Albert Tarrés des de la Batcoba. Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. També ens acompanya Sergi Giró del Farfric i Empordà Filiprim. Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. Ja et dic, Sant Jordi, inevitablement també hem de parlar de còmics, t'ho dic perquè a vegades la novel·la romàntica i tot això està molt bé, però també els còmics. Sí, el romàntic sí que té un espai important últimament, però els còmics no els hem de deixar de abandonar.
I s'ha anat per Sant Jordi només els famosos treguin llibres, que dius que tots els famosos o periodistes treuen llibres, i no, hi ha altres coses també per Sant Jordi. I especialment en còmics, perquè sempre hi han estat presents a Sant Jordi, no ens enganyem, per molt que se'n parli o no.
Mira, jo tinc la meva companya que treballa en una llibreria i l'altre dia estava venint perquè li arribaven els estèrics i el tintint. Per Sant Jordi s'han de tenir estèrics, tintints, mortaio, filamont, aquest tipus de còmics. A part d'altres còmics que vull veure com anarem, no? Però sí, sí, per Sant Jordi sembla que no, però el còmic també tira molt.
Ull, la nova edició en català del Superhumor, que està funcionant com un tro. Sí? Sí, i per Sant Jordi aviam si arriben amb prou estoc, perquè si no hauran de fer una altra tirada. Superhumor, Superhumor, Superhumor, Superhumor, Superhumor, Superhumor, Superhumor, Superhumor, Superhumor, Superhumor, Superhumor, Superhumor, Superhumor, Superhumor, Superhumor, Superhumor, Superhumor, Superhumor, Superhumor, Superhumor, Superhumor, Superhumor, Superhumor, Superhumor, Superhumor, Superhumor, Superhumor, Superhumor, Superhumor, Superhumor, Superhumor, Superhumor, Superhumor, Superhumor, Superhumor, Superhumor, Superhumor, Superhumor, Superhumor, Superhumor, Superhumor, Superhumor
Em sembla que Astèrics i Obelix també, però com que han avisat que trauran un nou d'allò, sembla que han sortit una altra vegada. Els clàssics aquests aguanten amb una salut de ferro envajable. A Astèrics i Obelix, ho parlem amb amics lliberters que tenim, i a la que surten un nou d'Astèrics i Obelix, sabem que han de tenir èxits còpies perquè es venen perfectament. I es venen tant per adults com per a nois joves.
Ho estem veient en diverses llibreries, eh? Jo aquest cap de setmana passat vaig estar en una presentació a Vic, a la Crític, i vaig veure exemplars d'aquests que comento, i vaig preguntar, i em van dir que sí, que els han de tenir sí o sí, quan ells estan especialitzats en manga i en altres coses, no? Però que la gent els hi demana, que els han de tenir. I em sembla que el Tintín també sempre, una abraçada des d'aquí molt forta al Joan Manel Saldivilló, podria ser d'una manera tintinòleg.
il·lustra de les nostres terres, però el Tintín també, no? És un d'ells dels de sempre. Són aquells còmics que s'han de tenir per Sant Jordi. Ja durant tot l'any es venen bé, però per Sant Jordi encara amb més raó. Algún dia tindreu paradeta, no? Els de la Batcoba amb el Farfriki. Qui sap, eh? Ja només ens faltaria això. Si no estem prou emmerdats, ja només ens faltaria paradeta per Sant Jordi.
Per no emmerdar-nos tant, vull dir, més avui que ja és Sant Jordi. Escolta, recomanacions per a la gent que vulgui començar amb el còmic, per a la gent que estigui una miqueta desconectada, que digui, vinga va, doncs anem a regalar còmics per aquest Sant Jordi. Començo jo. Us recomano, va, no us recomanaré res de Marvel, sinó Astro City, que acaba de publicar a Planeta Còmic.
que és de curvos i diferents dibuixants, publicat actualment per Planet de Còmic, amb un format que en diuen el Metrobuc, que ha copiat molt l'estil americà, una mica d'aquests gruixudets, i Astorcita és una ciutat immensa conegada per un gratacels de vidre i acer. A l'ombra d'aquestes torres immenses, els habitants d'Astorcita hi assisteixen directament a un festival de meravelles i miracles, i és que la ciutat ve de d'herois, brillants, mostres, macs, i que duen en la realitat. És una ciutat que està plena de superherois,
I vas veient el dia a dia dels superherois, dels malvats també, el vas veient, i de la gent d'Arapeu. Ja és una història molt diferent, molt original, que en el seu moment va impactar molt i encara té molta tirada. El disseny de personatges va fer per Alex Ross, que és un dibuixant il·lustrador que els seus dibuixos semblen fotografies.
i és un còmit d'aquells molt recomanables, perquè no s'hagi acostat a veure històries diferents de superherois, també molt humanes, i com no, també és inevitable que estiguin inspirats en... Home, els superherois tenim Samaritano, que s'assemblaria a Superman, Justícia Lada, que seria la Wonder Woman d'aquell univers, però té un punt molt feminista que això el confronta contra part de la societat,
El saltarín, que per la seva manera de saltar i enganxar-se a les parets podia recordar Spider-Man, és un còmic d'aquells que dius per apartar-se de les dues grans. No sé si us recordeu que us vam parlar d'Image. Aquest còmic el publicava l'Image. O sigui, Astro City, de planet el còmic, molt, molt recomanable.
Hi ha diversos intents de fer grans grups en grans ciutats. Astro City segurament és el més recomanable. També hi ha Metropoli en el Top 10. Hi ha diversos. Però Astro City és una cosa que està molt ben englobada en si mateixa i funciona com un tiro.
Si tu ens n'haguessis de recomanar algun Albert, cap on tiraries? De còmic? De còmic. Tu sí que escombraràs cap a casa, no? Jo sí, jo sí. Jo després al final escombro, però avui hem de començar diferent. T'en podem dir diverses, però amb el tema superherois hem d'aprofitar que hi ha un nou inici
ideal per nous lectors, que és la línia absolut de fer en el que tindrem els herois de la Trinitat, que serà un dedicat a Superman, un Batman i l'altre Wonder Woman. A més a més estan tinguin unes crítiques acollonament bones als Estats Units. El de Superman en concret ja van per la cinquena redició del primer número. Els altres dos estan funcionant molt bé i ja s'han reditat també, potser no tant com Superman, però ja van amb altres redicions.
I el que m'ha sorprès és que, a nivell de crítica, més que en ventes, el de Wonder Woman l'estan deixant molt, molt, molt bé. Que sempre era la que quedava en tercer lloc quan començava la Trinitat amb línies noves. Jo que sé, l'he dit moltes ganes. Necessitava parlar molt i molt bé. Sí, sí. Ha de ser espectacular tot això. I ara l'abril ens aniran presentant totes les línies. Arribem a Sant Jordi i ho tindrem tot disponible.
Encara es compraràs cap a casa, deies, Sergi? Sí, home, sisplau. No puc deixar de recomanar, com no, un còmic d'Spiderman. Però és un còmic diferent, que també s'hi pot acostar qualsevol, que és l'Spiderman, tota una vida. Delicios. Sí, de Chipster Disky i Mark Buckley. I aquí tenim que, és que, en els còmics es saben que el temps passa molt a poc a poc. I en aquest còmic no, el temps és real.
I vas veient com Spiderman és jove i es va fent gran. Però a través que passen els anys, englobat en diferents dècades, veus les seves grans aventures, triomfs i desgràcies. Tot resumit en un còmic.
I és curiós i diferents perquè realment com es va fent gran, com es va fer vell, fent vell, i el pes de fer-se gran també pesa l'hora d'actuar com a superheroi. I la gent que no s'hi ha acostat mai és complicat, no, perquè va resumir molt bé els grans fets, les seves grans pèrdues.
moments que ha tingut de deixar de ser sobre Spider-Man. Tot ho veus resumit en un còmic. En Spider-Man, tota una vida de xifrat disc i map, l'he publicat per Panini Comics. És els highlights, per entendre'ns. Sí. Són tots. Són tots els highlights.
El moment que aconsegueix el seu traje negre, el seu gran enfrontament amb en Craven, l'aparició de Venom... Tot això ho vas veient i encara hi afegim històries, aventures més reals. En aquest sentit és un còmic que no em canso de recomanar d'espiar-me, precisament un còmic diferent del nostre amic arànic. Ho aconseguiràs sorprendre ara en Sergi amb la teva pròxima recomanació Albert?
Amb aquesta no, perquè ja n'hem parlat a ell i jo diverses vegades. Jo ara tiro l'adaptació d'un clàssic d'aquí de Catalunya. Està publicat per Edició 162, l'autor és en Martín Pardo, i és una segona versió que han fet en còmic del que no ha escrit el segon origen.
Brutal. Brutal. Sí, sí, és una cosa... A més a més, és d'aquelles coses que, quan ho mires en les llibreries, crec que està funcionant molt més bé del que la gent es pensa. Això és una cosa que comentàvem just abans d'entrar a l'estudi. Aquest està funcionant increïblement bé, ajuntament amb alguna altra cosa que han publicat, i d'aquest destaco que hagis llegit o no l'obra,
El còmic l'entens perfectament. Si has llegit l'obra o has vist alguna de les adaptacions com la pel·lícula o la sèrie que va fer TV3 en el seu moment, té uns extras del còmic que t'enriqueixen molt l'experiència. I l'ús del color és apavullant. Les sensacions que et dona, sobretot el color de les vinyetes, el dibuix ja està molt bé.
Però el col·lorejat saps automàticament en quin estat anímic està la protagonista. Sempre. Increïble. És com un ús del color, com jo no havia vist fa molt i molt de temps. I encara ens en queda alguna més per recomanar? Va, un de ràpid. Vinga, va. I en català. L'abisme de l'oblit de Paco Roca i Radio Terra s'ha de publicar per a Stiverri. Val. El Farfriki no ens ha encansat de recomanar aquest comit perquè és una història preciosa, dura a la vegada, que es tracta de...
Deu anar a la història real de la Pepi Cacelda per recuperar la resta del seu pare afusellat el 14 de setembre de 1940 a la regi franquista, llunyament amb 11 homes i enterrat en una cosa comú de paterna. I és la lluita d'aquesta senyora per trobar els ossos del seu pare. Amb aquesta història veient com descobreixes que l'Enterramors, que era del bàndol contrari i obligaven a enterrar els seus companys, deixava petits detalls personals a cada cadàver
perquè ell pensant si el dia de la mà els enterren, que els familiars puguin trobar el seu familiar. Hi hagi una història basada en fets reals que és molt... és dura però maca a la vegada. És un còmic recomanable i diferent per dir que no tots som superheròics. Aquí tenim una història Paco Roca s'ha convertit en el narrador de...
El dibuixant de referència de l'Estat. No hi ha cap mena de dubte en això. Està en el top 3, segur. Pots discutir qui són els altres dos i si estan en el gener de superherois o no, però Paco Roca està entre els tres, sense cap mena de dubte. Ell té les trucades de la Fart, l'hivern del dibuixant o la tornada de l'ent, totes publicades per Asti Verdi. S'ha convertit en la gran comista en còmic de la història i del passat d'Espanya.
I encara ens queda alguna coseta més? Una última, ràpida. Faig referència, recomanació a alguna cosa que està passant aquí a Catalunya amb les editorials petites. S'estan jugant al patrimoni per portar-nos grans obres en català. Destacaré una, però són moltes. Em quedo en símbol editor.
Últimament ha publicat unes meravelles increïbles i de diferents gèneres, còmica europeu com la darrera reina o el derzo usala, és aquella pel·lícula de l'Akira Kurosawa adaptada al còmic, increïble, o un manga sobre un escalador que amb 7 capítols
et fa conèixer el món de l'escalada, de alta alçada, i els efectes de l'alta alçada, i què pot passar quan estàs allà dalt. Brutal, ànima vertical aquest. Aquest és, a mi em té el cor robat, ànima vertical, sobretot busqueu-lo. Doncs amb 3 i 3, feliç Sant Jordi, Albert, Sergi, moltíssimes gràcies. I jo... I llegiu còmics. I llegim còmics. Sí, ara, home, aprofitem la ben entesa, ja que heu passat per aquí, doncs mira, aprofitem-ho. Moltíssimes gràcies per tot. A vosaltres.
I fa estona que estem arreglant el món amb ell, però ara sí que ho fem cara a micros. La girona secreta, la gent de Carles Pintiado, bon dia. Molt bon dia, com estem? Bé, home, bé. Com va anar el Sant Jordi? Clar, és veritat que... El Sant Jordi molt bé, m'onia avall tot el dia. Sí? Sí, molt bé, molt bé. Carai. A mi m'agrada molt, potser també t'ho va estar tot el dia prenent l'aire, no? Doncs mira, sí, és veritat. El sol, el sol. El sol de justícia, que diria l'Arnau Vila. Va començar a dir sol de justícia. Basta bé, basta bé. Sort de la carpa, eh.
que l'Arnau va començar dient sol de justícia, a dir que aviam ni que estiguessim a Mont Negros. Home, sí, sí, és el que va fer. El sol que va fer és que no farà cap de setmana. Bueno... Plou, aquest cap de setmana? Sí. Sembla que sí. Sembla que demà no... Però podem anar a Figueres igualment. Figueres? Sí, i a Santa Creu. Santa Creu. Santa Creu. A tu poder t'agradarà. Hi ha el Mickey Núñez. Per la Creu?
No, el Miki Núñez que actua, no sé si aquest film o el que ve, també et diré, no en tinc ni idea. Miki Núñez... no el sabria de Figueres. Sabia on que fa amb el festival Recondit, potser? Sí, amb el Recondit també. Miki Núñez li agrada Girona, eh? Sí, però diria que sí. És que no vull cagar-la, però diria que sí que venia ara. Amb la Ludwig. Aquest sí que tinc moltes ganes de...
de veure'ls una altra vegada. Ja seria la tercera o la quarta, però bueno, en fi. Carlos Vindiado, segurament t'està passant igual que a mi, eh? Jo quan començo l'agenda al matí al primer cafè em quedo sense veu, sense saliva, sense respiració, perquè hi ha tantíssimes coses que em sembla que ho hem de concretar tot una miqueta més. Comencem per un clar que és tot el cap de setmana, anem veient quins actes inclou aquesta festa, perquè torna la festa de la primavera.
Ja sabeu què vol dir això, no? Que es torna a penjar al nostre estimat amic Tarlà, el loco de la calle, i tot això que inclou, doncs, per exemple, avui a la tarda divendres tenim l'espectacle inaugural d'aquestes festes de primavera, amb maïs darrers Circus, i després hi ha la concerta de Sant Jordi, a dos quarts de set i dos quarts de nou a la catedral de Girona. Sold out, eh, per cert? Vull dir que ja no cal ni intentar-ho.
Sí, sí, exacte. Demà dissabte, per a tothom qui es vulgui apropar, hi ha una cerca vila amb els gegants i capgrossos de Girona, a càrrec de la falera gironina, a partir de les 11 del matí, sortint del jardí de la infància, i a les 12 a la penjada del Tarlar i el Pregó, d'aquestes festes de primavera. I a la tarda, a partir de dos quarts a cinc de la tarda, hi ha la gerionada, que ja ho sabeu, que és aquesta ruta que en Gerió convida a altres gegants, i fan tota la volta des de la plaça del Vi, passant per tot el barri vell,
I després, al vespre, a les 8 del vespre, tenim els quets de festa i despertar del drac, a càrrec dels Diables de l'Unyà i Trons de l'Unyà, acompanyats pels ministres de la Griona. Ah, mira, que bé. Això serà a la Rambla, a les 8 del vespre. I per acabar el diumenge, aquestes festes de primavera, taller de circ, a la Rambla de la Llibertat, 11 del matí, i a les 12, al punt de trobada a la Rambla, un concert a càrrec de la Girona, banda a banda.
Això al llarg de tot el cap de setmana. Exacte. Avui divendres. Ens fixem avui què tenim. Tenim dues propostes musicals i una teatral. Comencem per la música. 8 del vespre a la Casa Cultura. Torna el pianista Carles Marigó. Ja fa 11 anys que va debutar l'escenari del viader com un dels pianistes. Torna com un dels pianistes més destacats a la casa nostra.
i ho fa amb l'espectacle Breaking Back, no Breaking Bad, sinó Breaking Back, on explora el diàleg entre la música de Bach i les composicions contemporànies. El segon concert que tindrem serà a les 11 de la nit, el Yeah!, que estan organitzant molts concerts molt xulos, i avui reben a Fortu. Fortu, sí home, sí! Fortu, 21 anyets, però ho està petant, d'aquí al fons de la selva, molt majo i un rotllo molt xulo. Sí, totalment.
Molt bon apunt de les entrades, molt barates. Jo us animaria, si no teniu res a fer aquesta nit, a passar-vos-hi. El Llea és un dels últims bastions de sala de concerts, petita, cuca, que tenim aquí a Girona, per no dir que és... és que no vull dir que és l'única, però... però almenys que tinguem identificada l'antic Michigan. Exacte. Mare meva, el que passava al Michigan. Aquelles parets han viscut molt. I a part tenim... Han vist molt. Demà dissabte.
Ah, no, tenim teatre primer. Tenim teatre, també avui a les 8 del vespre, el Teatre Municipal. Tindrem l'obra Teatre 14.4. Aquesta obra de teatre està de la mà del director Sergio Peris Mencheta i l'actor i dramaturgo Andigo Boto, que es tornen a unir per fer una obra sobre el pas a la frontera sud de l'estat espanyol, explicada en primera persona per Ahmed Yunusi. I queden molt poques entrades. Ho he mirat ara fa mitja horeta, encara queden alguns seients junts, o sigui que correu, correu. Volant.
Tot això per saltar a dissabte dia 26 d'abril. Doncs si demà, si la pluja ens respecta, el jet encara està pendent, tenim l'estrenes Urbana. Ah, sí, és veritat. Això és superguai. Allà a l'estació Espai Jova, a partir de les 6 de la tarda, tres concerts gratuïts. Des de les 6 de la tarda començarà la Laura West, ja ho sabeu cantant, compositor, productora musical, ghostwriter, d'aquí de Girona, que estrena el nou disc Qui Soc quan ningú em mira,
Aquesta noia ho estava tant molt, ha sigut talonera d'artistes com l'Abad Gyal, com R.U.B.F.U.B. o R.E.L.S.B. I ho estava tant, bueno, estava preparant aquest nou CD que diu Qui Sóc quan ningú em mira, i el presentarà demà a les 6. Llavors a les 7 arriba l'Ajuls, també era aquí de Girona. Sí, va passar per aquí també. Que també presenta el seu primer disc.
i ja ho sabeu com ha patat bastant a xarxes amb les seves covers i cançons, per tant, molt bona pinta. I a les vuit arriba tot un personatge, sigui per les seves lletres punyents o per les seves aclaracions igual de punyents, Bahia Bahia,
Si no el coneixeu busqueu-lo i crec que us agradarà anar-lo a conèixer perquè és un bon personatge. I ara estic flipant amb el crossover aquest perquè no sabia ni que existia. Aviam, tenim concert amb una pantalla gegant de fons. Doncs sí, perquè venen els nostres estimadíssims tietes que ho estan petant amb el nou disc que ha fet els més cafeteros.
Venen a presentar-lo dins del Festival Estrenes i ells ja havien organitzat un concert per les deu de la nit, una cosa així. Què ha passat? Que els han contraprogramat, això és com la revuelta, i ha aparegut aquí al mig la Copa del Rei del Barça contra el Madrid, partidazo. I què van decidir fer? Doncs capgirar una mica tot. Llavors, tenim un molt bon pla per demà a la tarda a la Mirona. Començarà amb aquest concert amb els taloners, que són Dani Siks i Iskit, a partir de les set de la tarda. Llavors actuen els tietes.
i llavors a partir de les 9, 10, pantalla gegant per seguir aquest partit de la final de la setmana que ve. I els tietes no venen només a fer aquest concert, sinó que sobre el diumenge a la tarda, també a les 6 de la tarda, fan un concert familiar. També presenten el CD, en horari més aviat, a les 6 de la tarda, per tots aquests més petitons de casa que vulguin anar a ballar el cotí per cotí i tot plegat. No, ben tirada. Ben tirada, ben tirada. Ben muntat, no, no, molt ben pensat, la veritat.
Abans d'arrencar amb la Rau, et volia preguntar una cosa. T'ho dic perquè ho veia ara en pantalla. Ja sé que tu ets com dels meus. Vull dir que el futbol, bueno, que sí. Sí. Sí, sí, però... Tu creus que ho aixequen, això? Vull pensar que sí. Ahir em vaig il·lusionar molt amb el gol d'Estoani. Sí, però després re... Sí, però... Però és que lo del final... Estic amb l'aire... La idea... La idea... La idea... La idea... La idea... La idea... La idea... La idea... La idea... La idea... La idea... La idea... La idea... La idea... La idea... La idea...
Jo la vaig encertar verd i jo crec que veia una o una. Sí, però és que pintava molt bé. Fins als últims 20 minuts que van ser una mica... Això no és com comença, sinó com acaba. I com torna a començar.
No, no, espera, ja m'ho has xapat. Torno a començar. Això no és com comença, és com acaba. Imagina't com acabem aquesta setmana. Ens desplacem. Mira, aquesta cançó precisament aquest any fa 25 anys, perquè és del 2000, i a veure si l'heu ballat. Aviam.
Alba en chichitac. Alba en chichitac.
Semblava que no, però segur que sí, eh? A anys 2000, eh, Gigi D'Agostinó? Ens portava aquest súper!
És increïble, Gigi D'Agostino, com és capaç de fer algunes de les melodies més elegants que pots escoltar i després aquesta, com t'ho diria, aquest paquito al cioccolatero portat a la italiana tècnic. Sí, sí, sí, vindries a això, vindries a això, eh? Paquito al cioccolatero, eh? A la italiana. Un temazo, també, eh? Ui, ja li he donat una idea.
No, Rau, m'has deixat sense paraules, sense incrèdol completament. Home, n'hi ha moltes, eh. Una de les mítiques, també. Doncs mira ara. No, ara ja no. No? N'hi ha una de les bones, eh. Si pots sonar això, mira, feixis.
Aquestes de les bones, és el bla bla bla. Això sonava al duro l'altre dia. Vas anar al duro? He vist coses, però tinc la intenció d'anar-hi a les pròximes. Que n'hi haurà de bones, eh? A partir del juny n'hi haurà de bones. A Barcelona n'hi haurà de bones. Ja ho sé, jo també... I a veure si Girona peta alguna cosa, també. Si vam aconseguir-me una entrada o alguna cosa, perquè em sembla que tu ets llegenda viva de la campanya catalana. Catalana, diu. Comarques de Girona i contents de ser-hi. Ai... Tu, Carles Pintiado, ja els festivals de tecnazo italià no?
Delirium? Delirium 17 de maig a la Pineda Fosca, casa de la Selva, pintassa. Aquesta gent s'apunta a uns festivals, eh? Ah, doncs mira, m'apunto a l'agenda. M'apunto a l'agenda. Quin divendres, eh? Sí, sí. Semana més tonta de l'any, eh? El dia més bonic el vam tenir per Sant Jordi. Mira, ja per acabar, la més coneguda, segurament.
Jo crec que aquesta és de les bones també. La morto jurs. I amb això ja sí que acabo. Sí, jo crec que després de la morto jurs no queda res més per dir. Al Rau Vila. Fins dilluns. Carles Pintiado. Molt bon cap de setmana. Igualment.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.