Víctimes apuntant-les amb una pistola i les van obligar a baixar del camió. Després les van emmanillar i es van emportar al vehicle en direcció a Barcelona. Els agents van detenir el conductor a l'alçada d'Esparreguera, un home d'uns 40 anys, tot i que no se'l pot vincular encara amb l'assalt i només se l'investiga per fur de vehicle.
Les asseguradores gironines denuncien que a infinitat de clients no els contracten pòlisses per la pressió dels bancs. Des del sector consideren que es tracta d'un xantatge per part dels bancs que condiciona la concessió dels préstecs a la contractació d'aquestes assegurances. Això fa que molts clients acabin optant per acudir a les oficines on tenien previst fer la contractació de la pòlissa a retirable.
El 86% dels habitatges de Girona han recollit el material necessari per fer ús del nou sistema de recollida de residus. En concret, dels 43.854 immobles que ja tenen instaurat el porta a porta les àrees temporals o els contenidors intel·ligents, un total de 37.797 ja han anat a buscar els cobells o les targetes que calen per poder obrir aquests sistemes. En aquest sentit, l'Ajuntament recorda que es multarà a tots els usuaris que no passin per les diferents oficines habilitades a cada barri a recollir el material.
I en esports l'Uni Girona va perdre per 69 a 50 a Saragossa i ara s'haurà d'encomanar l'Èpica per remuntar. El conjunt de Roberto Eñiguez es va enfonsar davant un casa de Mont Saragossa que va deixar reflectir de la seva superioritat física a totes les posicions. Un triple de l'Unki sobre la Butxina va fer que l'Espart Girona torni a Girona amb un desavantatge menor als 20 punts, però amb la sensació que serà molt complicat capgirar la sèrie diumenge a partir de les 6 a Fontajau.
I pel que fa al temps, dia avui estable i sense perturbacions, amb alguns no busprims, en una jornada on s'arribarà als 23 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. gironafm.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Cocodrill Club.
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cucodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cucodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril.
No vas a estar-hi caïna, a estar-hi amb el cocodrilo.
Girona pren la veu amb els quatre rius. El magazine diari de Girona FM, dirigit i presentat per Said Espai. Tot el que passa a la ciutat, explicat pels seus protagonistes. De dilluns a divendres, de dos quarts d'onze a les dotze del matí, és l'hora de viure a Girona. Sintonitza el 92.7, disponible a les plataformes i a les nostres xarxes socials.
Divendres 2 de maig de 2025. Avui des de la plaça de Santa Susana del Mercadal donem el tret de sortida a l'onzena edició de l'Udivers. Ni més ni menys que 11 anys democratitzant la cultura del joc i la inclusió aquí a Girona. Perquè el joc no només és una excusa.
Probablement és una excusa per veure'ns, també per fer xarxa, per fer comunitat, una per fer sobretaules, també per entretenir-nos, una i mil excuses per passar-ho bé d'una forma íntima i personal lluny de les pantalles i tota aquella quimera. En qualsevol cas, jocs i molt més en aquest Ludivers, un zeun Ludivers que tenim el gust de començar.
I des d'aquesta plaça de Santa Susana del Mercadal, com no podia ser d'altra manera, em sembla que hi és des d'ahir al vespre. Jordi Garcia, de nou, bon dia. Bon dia de nou, Seids. Arnau, gràcies per ser aquí amb nosaltres i acompanyar-nos en aquesta onzena, com molt bé deies, d'edició del Festival Odivers.
Jo no anava a venir, però l'Arnau Vila, com que es passa el dia amb els jocs de taula i tot plegat... Home, hem de dedicar sempre programes a jugar, i a més a més a més a mi m'agrada perquè tenim un escenari perfecte i és que veiem petits girants ja estan jugant, i això és perfecte, que Girona jugui. I de fet, abans ho dèiem, ara ho comentarem tranquil·lament, però ha estat de molt bon fer fer-ho aquí a la plaça del Mercadal avui divendres, perquè és aquest dia tonto que ens enganxa amb el pont, que tens les mainades a casa, perquè no és dialectiu en aquest sentit.
I jo crec que ha estat còmode també la decisió de poder fer cosetes d'aquí, Jordi. La veritat és que estàvem una mica indecisos. El fet de dir, home, ha de ser que cap de setmana, perquè evidentment Girona no para d'activitat. Recordem que la setmana que ve ja ens envaeix a tot Girona el temps de flors, aquesta. Clar, vull dir, el temps de flors. Llavors, sempre intentem que el festival o divers sigui el primer cap de setmana de maig. El que passa és que et caia amb aquest pont aquí al mig, i vam pensar, ostres, el fem o no el fem? La gent marxarà de Girona o no marxarà de Girona?
Bé, ens hem tirat a la piscina. Tothom que vingui serà benvingut, i potser hi ha quins visites que ve de fora de Girona, que també aprofita el pont i també pot venir a jugar. Per tant, el fet de jugar, tothom que vulgui podrà fer-ho. Avui divendres, com demà dissabte i diumenge, al Jardins de la Devesa. I tot just són les 11 i poc del matí, i que hi hagi més gent que furgonetes descarregant aquí a la plaça del Mercadal ja té mèrit també. Això està molt bé.
Això és molt bonic. Això és molt bonic. Ens agrada molt veure aquest ambient aquí a la plaça, de veritat. I, com dèiem abans, els jocs no deixen de ser també una excusa per fer comunitat, per fer veïnatge, també fins i tot. I precisament parlem amb l'associació de veïns d'aquí del Mercadal, amb el Santi Baunè, a qui ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Hola, bon dia a tothom.
T'anava a dir, jo no sé si tu fas gaire por o no, però vaja, segurament no pots perquè t'han muntat aquí el Tinguado i el Chiringuito. Justament no havia de venir jo avui, havia de venir el president de l'associació, el que passa que ell sí que han fet pont, i com que jo soc veí veí d'aquí, doncs aquí estic, aquí estic representant l'Associació de Veïns del Mercadal. Val a dir que les sessions de veïns, algú altre sempre hi és, les sessions de veïns i les entitats no para mai, és una passada, és meravellosa, és fantàstic, i si no un no pot per alguna cosa, sempre hi ha algú,
que cobrirà l'expedient. Per tant, encantat Santi, que ens acompanyes avui aquí. I més aquí a Girona, ciutat còmode també, però vaja, vull dir, que ha de ser còmode al final gràcies a tot aquest teixit associatiu. No us estic tirant floretes, però sí, eh, vull dir... Són molt importants. Jo crec que els centres cívics, les sessions de veïns a nivell de ciutat, són molt i molt importants, perquè el que fem nosaltres és denexa entre l'administració i els veïns, i nosaltres probablement som els que més estem del veïnat, no?
Seria un gran èxit que us fessin una miqueta més de cas, no?
Jo crec que déu-n'hi-do la vinculació que tenim ara a través de la regidoria de l'Ajuntament correspondent, la regidora de barri, la Sílvia Liú, i inclús a nivell de policia local, ara tenim un representant de la policia local amb qui tenim converses sovint, déu-n'hi-do la relació que es manté a nivell de barri, o sigui que no n'estem massa descontents, francament, tot el contrari.
I Jordi, una cosa que m'ha agradat molt que has dit al primer cafè, que és la importància de fer coses aquí a les places. Per a nosaltres és important. És a dir, allò que dèiem, tu mateix ho has dit ara. Diu que és molt maco tenir la plaça plena de gent i que no hi hagi furgonetes. Nosaltres pensem, sobretot com ve el món temps, que el fet de trobar-se, el fet de reunir-se, el fet de crear-te cita associatiu, tot això passa per carrers i places. De fet, els carrers i places estan pensats per la ciutadania. Llavors, si la mateixa ciutadania no fa ús del que és carrers i aquestes places, malament anem, no?
Llavors, veure com dic una plaça avui al matí amb mainada que està ara per exemple sobre l'escenari, amb gent amb jocs de taula que estan allà repartits per aquí a la plaça, doncs tot això és meravellós. I el joc, i tornant al Festival L'Udivers, ha de ser una excusa perfecta per establir aquests vincles, per establir aquestes connexions i per crear aquest assit associatiu.
I en això també són molt importants, evidentment, les entitats veïnals. Vull dir, ens ha agradat molt que avui vingués en Sant i en representació de la Ciutadans del Mercadal, perquè, com també deia jo en el primer cafè, el Festival L'Odivers està obert a tot aquest teixit associatiu. Llavors, sí que evidentment venen editorials al món del joc, venen a tot això, però també gràcies a les entitats es pot dur a terme.
Penseu que al festival Ludus Mundi i Centre Cibic Barri Vell, els recursos humans i econòmics són finits, d'alguna manera, no? Llavors, que les entitats creguin en aquest festival i creguin en aquestes situacions, dir-ho per nosaltres, és de vital importància. És el que te n'anava a dir, Santi. Per vosaltres, rebre una proposta de muntar un Ludí verds un 2 de maig aquí al Mercadal, al final, ajuda precisament això, no?, a dinamitzar. I més en aquest espai, que a vegades és com que estem a mig camí entre Jaume I i el Barri Vell, a vegades també costa, no?
Mira, nosaltres, perquè entengueu exactament fins a quin punt és important per nosaltres aquest tipus d'activitats, el barri del Mercadal és un barri de gent gran. Nosaltres som un barri on tenim preocupacions que altres barris no tenen, perquè contra més la perifèrie és el barri més gent jove ja, gent no vinguda, etcètera, etcètera.
però això és un barri bàsicament de gent gran. Llavors, la nostra preocupació és fer que la gent gran s'hi senti bé, s'hi senti còmode, s'hi senti que totes les seves necessitats es vegin cobertes, i una d'elles és justament no sentir-se sols, perquè a certes edats la soledat no volguda és una de les coses que ens fa patir.
Encantats d'estar aquí, encantats de poder col·laborar, encantats de... A més, avui em sembla molt que nosaltres col·laborem amb l'actuació de l'Àngel Davant, que a més és un amic de la infància meu, perquè hem anat a col·le junts, vull dir.
Encantats de la vida, encantats de poder-hi col·laborar. Has parlat de la soledat no volguda, vosaltres com a entitat de barri que organitzeu durant tot l'any un munt d'activitats, perquè és un no parar.
fa una aposta molt clara per aquest teixit associatiu, per aquest fet que la gent surti de casa, es mobilitzi i participi. Vull dir, clar, vosaltres porteu un reguitgell d'activitats durant l'any, que això enriqueix molt el barri, t'he entès, no? Nosaltres comencem el mes de gener amb coses pels petits, com és el patge reial, la recollida de les cartes,
i pràcticament cada mes hi ha una cosa o una altra, fem uns premus musicals els dissabtes on la gent es plega, hauríeu de veure l'animada que és la gent gran quan la gent escolta música i pot fer-la ballar, no?
Però no només això, hem estat a la setmana de la dona, hem tingut 7 dones importants, cadascuna d'elles amb el seu àmbit fent unes conferències, conferències d'història, tallers... En fi, el que procurem és que hi hagi activitat al barri perquè la gent pugui triar el que pugui fer.
I és important també deixar una cosa molt clara perquè vosaltres teniu seu a l'Espai Cívic Mercadal, que està aquí just a la plaça Jordi de Sant Jordi, que a vegades molta gent de la ciutadania es veu com un casal de gent gran, però vosaltres sou d'una entitat que reivindica el fet de dir no, no, som una associació de veïns també i també estem aquí i és per tots els públics, això vull dir que també m'agradaria que quedés clar, no, en aquest sentit? Aquesta és una de les coses que nosaltres ens té una mica ocupats.
i és acostar la gent jove. Hi ha gent jove al barri també. O sigui, que aquesta gent jove s'impliqui i participi per a nosaltres és important. La gent gran, més o menys, més o menys. O sigui, ens agradaria ser més i que la gent hi participés més i que hi hagués més idees.
per part de la gent que ens envolta al barri, no? Però la gent jove és un dels reptes que tenim a nivell d'associació. I esteu fent coses, eh? Perquè, per exemple, jo sé que, per exemple, establiu una relació amb l'escola Ximenis, amb una segona que fan de la Semana Solidària, els cicles solidaris que fan des de l'escola Ximenis, que vosaltres també hi ha una trobada intergeneracional, diguéssim, entre els veïns i els nens de l'escola d'aquí al costat, diguéssim.
I això també és molt bonic i molt enriquidor, no? Aquesta és una de les coses que tenim com a anècdota amb gent jove aquí, a través del col·legi, sí. Tenir un col·legi d'aquí, ara que hi soc, deixem que et digui una cosa. Hem perdut alguna cosa que a nosaltres ens feia molta falta, que és una biblioteca, l'hem perduda, el barri ha perdut això.
i per tant un dels equipaments importants a nivell de barri l'hem perdut, no sé si a la llarga o a la curta algun dia podrem tenir aquí un raconet on puc anar a llegir, però el fet de tenir el col·legi et fa que sí, que tinguem d'alguna manera un nexe amb la gent jove a través dels fills i dels pares, sí. Santi, moltíssimes gràcies, et deixem si vols anar a veure algun joc o alguna coseta.
Només vull dir una cosa, estem al mes de maig i si no dic malament aviat aquest mes de maig hi ha festa major al Mercadal. Tenim ja preparades totes les activitats de la festa major, la junta s'ha reunit, digueu-ho, tenim pràcticament tot a punt de solfa. Doncs allà estarem. Perfecte Santi, gràcies. Gràcies a vosaltres.
I vaja, vull dir que en aquesta grandíssima i enorme plaça de Santa Susana del Mercadal tenim en Pau Villafanyer per allà. També aviam què ens explica. És per veure, Pau, no sé què teniu ara mateix per aquí. Molta mainada. Hi ha més mainada que furgonetes descarregant? Home, i tant. Avui hi ha moltes mainada, molta gent, molts pares i mares que han vingut fins a l'Udivers. I mira, un joc del mig, per exemple.
L'equalista n'explica el joc de la Gincana per Girona, aquest joc per conèixer una mica la ciutat. Aquí també, amb Jana. Ai, en aquest cas, Joan, el Raptor Race XXL, curses també de cotxes, o sigui que també veig a l'òrbito XXL, de moment, moltes taules plenes, la majoria, sobretot unes que consisteixen a fer figures de ganxet, aquestes de moment estan sent les més exitoses.
per part dels... bueno, els assistents que han vingut de moment aquí al Ludivert, i per tant, d'on l'assistència és bona. I res, veiem aquí, per exemple, com juguen els dinosaures, i mira, a veure si podem parlar amb algú que està jugant al joc dels dinosaures. Amb qui puc parlar? Volem parlar per la ràdio?
Com et dius? Ara... Ara, explica'ns una mica, que estic jugant. A una cursa de... A una cursa de... A una cursa de... A una cursa de... A una cursa de... A una cursa de... A una cursa de... A una cursa de...
T'han entrat ganes de jugar a tu també, Pau Villafaner?
Bé home, una estona m'hi posaria, la veritat, però a mi m'ho haurien d'explicar ben bé perquè no soc gaire llest. Doncs et deixem tranquil, va, juga els dinosaures o el que vulguis i si de cas ja parlem després. Va, fins ara.
Això per veure, tu has jugat al Joc dels Dinosauris, Jordi Garcia? Però estic segur que l'Arnau me n'ensenyaria. Arnau, tu segur que ja has jugat al Joc dels Dinosauris? Sí, i el nom és el Draftosaurus, que es tracta de passar-nos dins ordre i fer puntets, per tant ja hem jugat. L'Arnau sap tot, nois, això és increïble.
És increïble, i l'Arnau i jo n'estic segur que també tindria una vocació de servei bastant bona, sobretot voluntariat, perquè sempre és el primer que arriba a tot arreu. Parlant de voluntariat, també parlant d'aquesta part més inclusiva del joc, ens acompanyen, entre moltes altres coses, la directora de la Fundació Elna, Laura Casamitjana, bon dia i bona hora. Bon dia. També ens acompanya Jana Canet, bon dia i bona hora també de la Fundació Elna.
Vaja, ho he dit una miqueta al principi, el joc també com a forma inclusiva, democratitzadora, de totes les mainades, de tota la gent, i que pugui al final rodejar-se en una taula o en un espai com aquest per poder gaudir del joc i formar-ne part.
Jo la primera pregunta que li faria a la Laura és, Laura, tu d'on treus tanta energia? Perquè és que ho has dit tu abans, Eit. És una persona que està a tot arreu i sempre a tope. És una passada. Jo no el contacto i fins ara. Jo vull el segret de la Laura. Vaig caure en una pòsima màgica, em sembla inspirada pel meu amic Jordi García aquí al costat, perquè tu no et quedes pas curt d'energia.
No, ara realment. Vull dir que nosaltres des del festival Ludivers ja l'any passat vam establir aquesta col·laboració. De fet, amb la Laura ens coneixem de fa molts anys i quan nosaltres vam saber que la Laura estava a la Fundació Elna, vam dir home, si volem que Ludivers sigui un festival totalment accessible, inclusiu, la Laura ja ha de ser i des de la Fundació Elna ja han de ser-hi. I va ser una experiència l'any passat, com a prova pilot, que va anar molt bé,
I aquest any han dit home, doncs Fundació Elna ha de ser-hi. I per tant des d'aquí també agrair-vos Fundació Elna la vostra implicació en aquest festival. I també m'agradaria una mica que expliquéssiu des de la Fundació Elna també per què us serveix aquest festival i també què desenvolupeu també des de la Fundació Elna, també per donar-ho a conèixer a la ciutadania.
Primer, gràcies a vosaltres per deixar-nos participar perquè penso que és una experiència molt maca. Jo, si voleu, us explico una mica el projecte en general que fem des de la Fundació i tu, Jana, si vols explica com és la teva experiència com a voluntària i què fas en l'univers també.
Nosaltres a la fundació ens fèiem una pregunta, que era si la cultura i les comunitats eren prou inclusives. Evidentment la resposta, no sé, tu què creus, Jana? Tu què creus que la cultura i els barris són prou inclusius?
Si parlo de les mirades, no. Tu creus que per les persones amb discapacitat és fàcil poder participar? No, no és fàcil. Doncs aquesta era la gran resposta que no ens agradava gaire. Llavors pensant que hi podíem fer, ens vam inventar un projecte, que l'any passat va ser la prova pilot, com explicava en Jordi, que és el projecte, primer en vam dir festivals, ho hem canviat, és el projecte backstage ara, que així ens permet
una mica crear aquest espai on els artistes, on els projectes es cuinen, darrere bambalines. I amb aquest projecte nosaltres el que volíem era fer possible que les persones amb discapacitat intel·lectual, que no són tingudes en compte en molts espais, puguin ser-hi. Llavors el que vam fer és un projecte que és bàsicament un voluntariat inclusiu on participen persones amb discapacitat intel·lectual i sense, en aquest cas nosaltres des de la fundació,
i posem els suports necessaris perquè aquestes persones puguin desenvolupar tasques que potser sense suport no farien i que estiguin en espais on segurament no se'ls ha convidat fins ara. I aquesta és una mica el que fem. També hem participat en altres festivals de la ciutat com per exemple el Black Music Festival o l'Emergent, que també és a nivell de comarca. Començant però té molt bona acollida, la veritat. I així pensem que es poden crear equips humans una mica més diversos i una mica més...
Inclusius. Tu Jaana ja vas participar l'any passat. Sí. Sí, sí, vaig participar i m'agrada molt. Explica'ns una mica què vas fer. Bueno, vaig estar fent allà, ajudant la gent a veure... a explicar què feien, què feien, una mica de tot. Ho vas fer. I també vas jugar, suposo, Jaana, una mica, no? Sí, sí, també vaig jugar, sí.
Això també, que és el que dèiem abans en el primer cafè, no? Aquí no li agrada jugar. No, clar. I per tant, doncs també... Per tant, tu en treus una bona experiència de l'any passat, i amb ganes aquest any... Has carregat piles aquest any per tornar-hi? Sí, moltes. Això està molt bé, això està molt bé.
És una mica això, evidenciar que ells i elles també hi són i que poden ser-hi perfectament, desenvolupant totes les tasques, i si n'hi ha algunes que poden necessitar més suport, per això hi som nosaltres, però que no es quedin sense veu.
Exacte, penso que és important que ells i elles hi tinguin veu, que ells hi també facin evident, no? Vull dir que moltes vegades no se'ls tenen compte, i ostres, per què? Per què? Vull dir, el festival, com deia més obert de tothom, han de participar-hi, i hem de pensar-hi, no? Vull dir, avui també parlàvem del fet que ara Giron està sorgint una entitat que és Giron Inclusiva, que és una entitat també que treballa sobre la neurodivergència,
Per què els parcs públics, els festivals, no tenen aquests espais per donar visibilitat a la neurodivergència en aquest cas i per crear els seus espais i que puguin formar part del festival sense cap tipus d'inconvenient, sinó al contrari, facilitant-li al màxim aquesta participació. I nosaltres des de l'Udivers, comptant amb el voluntariat de la Fundació Elna,
Hi ha d'haver un element bàsic imprescindible perquè, com dèiem, estem parlant de tota la ciutadania i, per tant, aquí ningú pot quedar-nos clos. I si es queden exclusos, que ho diguin, perquè nosaltres treballarem, perquè una de les coses que ens passa a moltes vegades és que som molt ignorants amb aquest tema. I gràcies a Fundació Elna, per exemple, te n'adones de coses que no ho havies pensat mai i, clar, ells ho visualitzen. I això és per nosaltres bàsic.
I sobretot el que veig és anar pujant a la moto. És a dir, això de l'Udivers va arrencar fa 11 anys i sempre hi ha feina per fer, sempre al final, i sempre hi ha maneres com ho dèiem abans, no? Per exemple, que vinguin al Mercadal, que facin xarxa, Fundació Elna. Al final és veure que a través del joc una cosa tan i tan horitzontal em sembla que és, vull dir, que serveix també perquè tothom es pugi a la moto. Correcte. I també volia fer una pregunta. Per exemple, des de la Fundació Elna, Laura, vosaltres aquest any, com a voluntariats, quants voluntaris teniu des de la Fundació Elna aquest any?
Aquest any som 8. Crec que som 8. Havíem de ser 10, però al final hi haurà un parell de baixes. És una quantitat important de gent. Estem molt contents, la veritat.
i remarcar també l'implicació des de la direcció com als treballadors, perquè estem parlant d'un cap de setmana que venen els voluntaris però que, clar, els treballadors de Fundació Olna es traen allà al peu del canó a tope donant-ho tot perquè és que no hi ha res més bonic que gent que veus que creu en la seva feina, creu en el que està fent, que agafa una responsabilitat molt gran i això per a nosaltres és un luxe.
Li podem sumar encara una miqueta més d'importància. Tot això en cap de setmana de pont del treball, i suma-hi també tots amb la ressaca encara de la pagada de l'altre dia, que em sembla que tots encara estem remant, solucionant temes pendents que van quedar en aquelles hores que teníem. En qualsevol cas, moltíssimes gràcies Laura, Jana, per aquesta estoneta amb nosaltres, i en breus entrarem amb l'Àngel Davant, que ens pugui cantar alguna coseta. Això estaria bé. Gràcies!
Viatjant per mons estrany, lluitarem contra gegants, amb les mans nues lluny, cavalgant per mil deserts. Com vam dir dus a l'oest, descobrint nous continents, tot fent històries junts, vam alliberar París.
Van tombar al mur de Berlín i navegant amb els vikings empunyant l'entorxa. Com si fossin Morian Clyde o un parell de samurais no ens farem enrere mai. Fidels al repte amb tu, no hi ha dues nits iguals, no hi ha dubtes ni temors, no hi ha principis ni finals. Invencibles!
Invencibles! Invencibles! Invencibles! Junts anem més lluny!
Jo i tu som intrèpits navegants a la conquesta del 7-Mars. Pioners i agosarats, hàbits d'aventures com ni l'Amstrong o James Cook, el desig d'anar més lluny cap a mons desconeguts i els seus misteris junts. No hi ha dues nits iguals, no hi ha dubtes ni temors, no hi ha principis ni finals. Invencibles
Invencibles. Invencibles. Invencibles. Junts anem més lluny. Invencibles.
Invencibles Amb tu me'n vaig Allà on em porti el vent L'un al costat de l'altre Som més forts i més valents Amb tu me'n vaig I escapem d'aquest present Que ha perdut tota innocència I la il·lusió de quan som nens Amb tu me'n vaig Allà on em porti el vent L'un al costat de l'altre Som més forts i més valents
Amb tu me'n vaig i es capem d'aquest present que ha perdut tota innocència i la il·lusió de quan som nens.
Ara farem unes endevinalles, diu així, diu. Juguem endevinalles, juguem-hi tots cantant. Juguem endevinalles, que haureu d'anar encertant. Juguem endevinalles, juguem-hi tots cantant. Juguem endevinalles, que haureu...
I nosaltres seguim des de la plaça de Santa Susana, d'aquí del Mercadal a Girona, deixem enrere de moment el que hem comentat sobre aquesta part més inclusiva del joc, la Fundació Elna que ens han acompanyat, també l'associació de veïns d'aquí de la Devesa, inestimable ajuda de Jordi García que sempre hi és.
Em sento molt ben acollit aquí amb vosaltres. Nosaltres volíem acollir més gent, i de fet tenim el grandíssim honor, privilegi, no sé com dir-ho, casualitats de la vida o no, Àngel Davant, bon dia i bona hora, que ens acompanyes aquí amb nosaltres. T'anava a dir actuació, si no m'equivoco, en aquest L'Odivers, aquest divendres, avui a dos quarts de 7 de la tarda.
Confirmat. L'esperem. Si parlem de l'Udivers, de Jocs, de Canalleta, no podria faltar la música? No pot faltar mai la música. A l'Udivers tenim diferents espectacles musicals, començant per avui a la tarda amb l'Àngel Davant, però també, tant el dissabte com el diumenge, hi ha espectacles infantils i familiars.
al migdia del dissabte i a la tarda de dissabte, igual que al migdia de diumenge i a la tarda de diumenge, i avui especialment, que a nosaltres ens fa moltíssima il·lusió tenir com a atret de sortida el primer espectacle que sigui l'Àngel Davant, que ja l'any passat, en el mar del festival i organitzat per als Amics de la Devesa, l'Àngel Davant ja va fer una petita actuació al festival. Sí, sí, correcte. És així? Sí, sí, sí. No és que sigui una novetat novetat, sinó que vam dir, home, ha quedat
En aquest espai reduït no pot ser, l'Àngel Davant, i a més estem parlant d'un Àngel Davant que fa relativament poc ha tret el disc dels 50 anys. Sí, amb 25 cançons. Havien de ser dos discos, de moment ha sortit el primer, 25, i sortirà un altre més endavant, no sé quant, amb 25 més. Són 50 i 50.
És que això encara queda corda, eh? Encara queda corda. I t'anava a dir, també, és molt complicat, ja a aquestes altures de la pel·lícula, que l'Àngel Davant sigui novetat. T'ho dic perquè, com que sempre ens has acompanyat en el nostre imaginari col·lectiu... Va, però... No, l'any passat, per exemple, era una mica una actuació així d'incògnit. Vaig venir, però no estava anunciat enlloc, ni re, no? I a través de companys i d'això, va, vine, i en fi, m'hi vaig apuntar. I aquest any, doncs, està molt bé, vull dir, això de fer una festa lúdica...
Vull dir que és això, el fet de jugar amb les cançons, jugar amb els contes, jugar una mica amb el teatre, jugar amb els jocs aquests de carrer, jugar amb tota mena de sobretaula i això. Penso que és una idea molt maca, molt interessant.
I més Àngel, que abans ho comentàvem, jo crec que és un punt molt a favor a poder-ho comentar, que és el fet de fer-ho aquí al Mercadal també, que és el vell mig de Girona, tu que ets gironí de tota la vida, com aquell qui diu, al final fer un concert aquí a la plaça de Santa Susana també està molt i molt bé. Sí, sí, sota les palmeres.
Havíem pensat sobre les palmeres per si feia sol, però vaja, vull dir... Hem de tocar fusta i creuar els dits, perquè jo no vull perdre l'espectacle de l'Àngel aquesta tarda, eh, vull dir que això a veure... No, no, millorarà, millorarà. Millorarà segur. Si no, si no, ja et dic jo que des del festival L'Udivers ja s'ha pensat un pla vent que les de pluja per qui vulgui escoltar l'Àngel davant. Imagina't. Ja el tenim preparat. Imagina't. Vull dir que això no ens ho treu ningú. Puc sumar-t'hi un plan C? Va.
Mira, el plan C seria poder escoltar l'Àngel davant amb alguna cançó que ens pugui fer en directe com a preludi a tot el que puguem tenir aquesta tarda. No sé si l'Àngel voldrà o no. Això és el que vindria a ser, un atracament directe, no? Sí, afortunadament ja l'hem avisat abans i ha pogut preparar la guitarra i tot. Vull dir que la gent no es pensi ara que ens ho hem inventat aquí de sota les pedres. Àngel, demano el silenci a taula i tot teu.
No sé si és gaire bé o no, però bé. Et diré que això és una cançó d'aquelles que pràcticament no he cantat mai en públic. És una cançó molt curteta, molt senzilla, molt fàcil, molt suau. I diu això. Un dia em vaig imaginar el fet de l'idioma, treballem al català, però els peixos com s'ho fan.
Ah! Hi havia plantes amb mallans al cor. Alguna cosa deuen fer, perquè diuen que les balenes canten i aquestes coses. Els peixos també, de vegades, van oprimint i tancant la boca, van movent els llavis, i diu això. És una cançó que fa molts anys, però deu fer prop de cinquanta anys. Una de les primeres que devia fer. I ja dic que encara no he cantat. Primícia, primícia. Vinga, va, diu.
Els peixets, de tots colors, entre gorges i estanys, van baixant al riu avall, tot fent glup, glup, glup, glup, glup. Si un peixet ja diu glup, glup, l'altre respon glup, glup, glup, i un tercer fegeix glup, glup. Marxen tots, ja s'han entès, i és que el glup, glup, glup, glup,
és l'idioma molt més clar pels peixets dels nostres rius que ja en saben de parlar. I els peixets de tots colors entre gorges i estanys van baixant al riu avall tot fent glup, glup, glup, glup, glup si un peixet ja diu glup, glup l'altre respon glup, glup, glup i un tercer fegeix glup, glup.
Marxen tots, ja s'han entès i és que el glup, glup, glup, glup, glup és l'idioma molt més clar pels peixets dels nostres rius que ja en saben de parlar.
Quina cançó més bonica. És un club, club, club, m'agrada molt. Te n'anava a dir, terratremo, segurament aquesta tarda, a partir de dos quarts de set de la tarda, aquí, perquè tots els nens, a part, ells, o sigui, nosaltres som d'aplaudir, i que això, d'acord, però els nens s'han de saltar, quan escolten cançons i els agraden i tal, s'han de saltar, ja veuràs, terratremo-la aquí al mercadar.
Hi ha una cosa que m'he quedat molt parat perquè de cop ha començat a sonar la guitarra de l'Àngel Davant i hem quedat tots, fixa-t'hi, amb la bo coberta aixís pendents. Amb bovats. Amb bovats. És que hem tornat a una altra època. És que ha estat una regressió total i absoluta, amb meravella. Ostres, que guai. Gràcies, Àngel, per participar un any més del Festival L'Udivers. És un plaer per nosaltres. I per mi també, ser aquí amb vosaltres. Et portaria de banda sonora amb mi sempre, vull dir. No sé quan està l'hora, però...
En qualsevol cas, com hem dit des d'aquí, des de la plaça del Mercadal, a dos quarts de 7 de la tarda, concert de l'Inestimable, Àngel Davant, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta amb nosaltres. Us espero a tots, i en cas de pluja, doncs... En cas de pluja, ja ho dic ara, en cas de pluja, ens anem tots a l'Espai Cívic Mercadal a la sala d'actes, i per tant, festa per tothom. I si no avallar sota la pluja, que també estaria bé.
Depèn, això ja l'Àngel mana. Si l'Àngel diu que anem cap a dins... No, i això de la pròsia podem fer el glup-glup-glup aquest. Entrem tot lligats, sí senyor. Amb això ja ho tindríem. Àngel, davant, moltíssimes gràcies, com sempre. Gràcies a vosaltres. I tots cantant, juguem a endevinar les que haureu d'anar encertant. A veure qui ho endevina. Diu, quin és l'animal tibat que porta una serra al cap? Jo ja sé. Quin?
Quin és? Ui, no! El gall, molt bé! I a veure, aquesta altra diu... Dos anells t'has de posar si vols fer-me treballar. No?
Les tis hores, molt bé. A veure, tornem a cantar la cançó. I a veure aquesta altra.
Diu, de nit corre pel terrat, descobrint el que s'hi amaga. I de dia, verd si es plega, ningú sap on s'amaga. Al conill. Al conill? No, no, no, no.
Algú, no? Algú sol, no? La Lluna, molt bé. I a veure aquesta altra, a veure, a veure. Diu, saps una senyora molt ensenyorada que sempre va en cotxe però sempre va mullada? Molt bé, doncs vinga cantant, diu... Juguem en devinalles, juguem-hi tots cantant. Juguem en devinalles, que haureu d'anar encertant.
Juguem en devinalles, juguem-hi tots cantant. Juguem en devinalles, que haureu d'anar encertant. I a veure l'última, l'última diu, què va ser el primer que va fer bullir l'olla a Girona? No ho sabeu?
El foc, molt bé, vinga, doncs, diu, última, diu. Juguem en devinalles, juguem-hi tots cantant. Juguem en devinalles, que haureu d'anar encertant. Juguem en devinalles, juguem-hi tots cantant. Juguem en devinalles, que haureu d'anar encertant.
Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
i a un minut d'arribar al punt de tres quarts de dotze del matí seguim des de la plaça de Santa Susana del Mercadal en aquesta onzena edició del Ludivers a la qual donem el tret de sortida
S'acosta perillosament l'hora de marxar, eh, Arnau Vila? No sé pas si tu tens gaires ganes de marxar. Sí, però no, però recollirem trastos i, aquest cap de setmana, cap a la Devesa, que també hi ha jocs de taula per jugar. No, però ja, escolta, però marxem nosaltres. Aquí el l'Odivers encara continua. Això no, però jo et dic que recollirem trastos i venim cap aquí. Incombustible, l'Odivers, només faltaria avui fins a ben entrada a la tarda, potser al vespre ja no tant. I, per si de cas, doncs dissabte i diumenge també, però en aquest cas als jardins de la Devesa, Jordi García no.
I ara ho estava pensant, no cal demonitzar tampoc les pantalles? No. No cal demonitzar-les, hem de ser amics de les pantalles. També, les coses en aquesta vida, amb la seva mesura, totes són bones, només faltaria, i precisament parlem d'això. Exactament, perquè en el màrguer del festival, amb els diferents planetes que tenim, tenim el planeta Click and Eat, que és un planeta dedicat al joc i a les noves tecnologies. Llavors, nosaltres des del festival Ludivers, també ens vam assabentar que aquí a Girona, en el modern, hi ha tot un projecte que es diu La Incubadora. Ah, mira. N'havia sentit de parlar?
Sí, alguna cosa m'havien comentat i els tinc pendents jo a casa meva. Doncs avui ens acompanyen David per explicar-nos què és això de la Incubadora i què és el que venen a fer al Festival Ludivers. Bon dia David. Hola, què tal? Bon dia. Gràcies per ser aquí amb nosaltres a la plaça Santa Susana del Mercadal. A veure, vosaltres l'any passat, com a Incubadora ja vau venir, però explica'ns una mica què és això de la Incubadora i què és això del Gamejee, per posar-nos en un context de com va tot això.
Primer de tot, explicar-te que Gamgee és una encobredora de videojocs que es desenvolupa a Girona. És un programa impulsat per l'Ajuntament de Girona en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, Diputació de Girona. És un programa finançat públicament
Cada any donem la oportunitat que tres videojocs puguin incubar-se durant sis mesos, és a dir, què vol dir incubar-se? Doncs és rebre formacions, mentories amb professionals, experts de la indústria que puguin ajudar a millorar aquest videojoc. Els requisits són que han d'entrar en un primer prototip de joc jugable,
amb un disseny i a partir d'aquí durant 6 mesos el que fan és millorar aquest videojoc perquè puguin tenir una vertical slice o MVP, que és un projecte ja que puguin anar a vendre amb un editor, amb un inversor, etc.
Llavors, entenc que quan vosaltres veniu al festival Ludivers, és aquests, podríem dir, jocs que s'estan incubant, com la paraula l'un diu, i llavors també entenc que la persona que ha creat el joc, el fet de portar-lo a Ludivers també li permet tenir un feedback per a la gent que hi juga, o com va tot això?
Totalment, és molt important el que diguem el user testing, que és el testet. Fer un videojoc no és penso un videojoc, el faig i llenço al mercat, sinó que per descomptat s'ha de provar quina és l'experiència que té jugar alt, perquè realment és learning by doing, és a dir aprendre i jugar. I això és molt important. L'any passat vam tenir l'oportunitat de poder estar convidats a l'Udivers,
Varen participar dos dels equips que tenim incubats i aquest any hem obert també la possibilitat que equips d'altres anys puguin participar. Aquest any tindrem quatre equips, dos incubats d'aquest any, d'un total de tres, un de l'any passat i l'altre de la primera edició.
Clar, i quan parleu d'equips, a què feu referències? Això de tenir equips, què és això de tenir un equip a l'hora de crear un joc? Com va tot això? Depèn una mica, com tots els videojocs, hi ha videojocs que es pot fer una sola persona, que es diu SoloDev, de fet, un dels tres projectes que tenim al modern és un SoloDev, va començar com a SoloDev.
i altres poden participar en una videojoc a nivell mercat mundial amb 800.000 persones. Per nosaltres, realment, en aquestes fases de jocs indis petits, normalment són equips entre una persona solo DEF o diria que 3, 4, 5 persones com vol.
Molt interessant. Llavors, hi ha una curiositat, ja que parlàvem de temes de generacions. Estem parlant des de la ignorància. Són sempre aquests equips formats per gent jove ja de totes les edats? O podem fer un varem de quin tipus de persona és la que crea aquests jocs? Sí, normalment són joves. O bé, com ja saps, hi ha graus universitaris en formació en videojocs. També hi ha cicles formatius. A Girona,
Tenim el privilegi de poder tenir un grau de videojocs a l'UDG, un cicle formatiu al CIFOC, de grau superior, un altre a la Salle, quan hi ha videojocs. Llavors, molts d'aquests equips són recent graduats, que han treballat el seu TFG o el seu treball final de grau en un videojoc, i el que volen és continuar aquesta idea per poder llençar-lo al mercat. Llavors, la incubadora és una oportunitat
d'agafar aquesta professionalització, professionalitzar aquest videojoc que han estat treballant i poder-lo portar al mercat, que és una mica el somni que tenen. Clar, llavors entenc també que per entrar forma part de la incubadora ha d'haver una sèrie de característiques, unes bases, és a dir, s'estableix un mínim a l'hora de poder entrar i accedir a forma part d'aquest procés de la incubadora, diguéssim, no?
Efectivament, hi ha uns requisits mínims, unes bases reguladores, i en funció d'aquestes bases, d'una puntuació que hi ha, doncs entren. Per descomptat, essencial és tenir un GDD, que es diu un Game Design Document, un document de disseny del joc, exactament quin joc és el que es vol fer, i un primer prototip ja de demo jugable, que puguem veure el que és el look and feel del videojoc. Això és un requisit mínim. Llavors hi ha altres... altres...
Altres especificitats podríem dir, no? Interessant, no? Nosaltres encantats de... perquè és el que deia jo, no? No sé si l'Arnau o en Ceí que estan aquí juguen molt a videojocs o no, jo recordo fa molts anys tenir una videoconsola a casa que hi havia jugat molt, llavors no hi ha jugat més, però en canvi tinc molts companys que juguen molt a la videoconsola. Jo soc un outsider, o sigui, jo vaig deixar els videojocs fa molts anys, no miro ni sèries, o sigui, no és un tema personal contra els videojocs.
Si no miro sèries, pel·lícules han de ser totes estrenades mínim fa 15 anys, si no, no les miro tampoc. Però Arnau sí. Hi ha un mercat retro que està tornant que són jocs que... Jo vaig tenir molt època del Zelda.
Ocarina of Time, Mario Kart, Mario Kart no poden fallar mai... Molt gironit, eh? Sí, sí, sí, sí. L'època de... Sí, sí, sí. Els de Nintendo, eh? Jo era sempre Nintendo. Però sí que és veritat que ja fa anys que els he deixat força de banda i ara sí que soc més de jocs de taula.
També hi ha testes d'estratègies, perquè jo recordo els jocs esportius i això m'ha canviat molt. Molts jocs d'estratègies i jocs en aquest cas que han desenvolupat molt l'estratègie. És una cosa que té molta currícula i té molta de dret.
Sí, i tant estratègies, i tant mental, resoldre puzzles, problemes que et trobes... Aquest any, per exemple, tenim un videojoc que poden jugar fins a vuit persones, el mateix joc local, perquè de moment encara estan en fase de desenvolupament, però inclús aquest es podrà aprovar a l'Udivers, que és el plush party de Juga Koji.
i precisament això, no? És un joc que amb família, family game, party game, no? Que es diu en què? Que són jocs aquests amb família, que juguen nens amb pares i avis, és molt molt divertit. O sigui, al final el joc és... el videojoc és cultura, un videojoc és cultura, i és una manera de socialitzar també i jugar amb família, amb amics i tot. O llavors tens els jocs...
que jugues amb sol jugador, però hi ha de tot. Doncs mira, m'interessen aquests que siguin jocs que barregen aquesta, això, una relació intergeneracional, avis, nets, tots jugant, i per tant, també és el que dèiem, no? Això, pantalles, pantalles. Si creiem que la pantalla ha de ser una bona eina, hi ha de tenir uns bons usos, aquesta pantalla, i que, evidentment, com a tot tipus de jocs, sigui sobre taula, siguin jocs com ara estem trobant aquí al carrer, també els videojocs tenen un espai
en el festival Lo Divers perquè la gent al final és jugar i el joc et porta doncs bé, et porta coneixement, et porta estratègia mental, et porta tot unes seves elements que per a nosaltres són superimportants. I tant, molt important el que dius del bon ús dels videojocs. El bon ús. El bon ús de l'ús tant de les pantalles com d'això, on hem de tenir un bon ús i responsable i limitar el temps, sobretot als pares, pels nens petits que juguen. Correcte. David d'Ernest, moltíssimes gràcies i que depenent que un dia vinguis a l'estudi també.
I tant, encantat, moltes gràcies a vosaltres. Jo vull ser rei, ser per tu i ens cap de l'estat teniu tot fet. Només per ser fill de papà fer-ho tot bé. Mai ser escollit, mai ser votat, sempre trobat. L'amor t'ho han volgut o engegat.
Per una calla de llepons, suan infalibilitats, com un casí com dic de dur. Fotre un polvert amb la total seguretat de que el xiquet
per a poder-me defensar o fer un discurs que ben segur que aplaudiran. Tan avorrit està el voltant per una colla de llepots suant infolibilitat com un cancí com dic de tu. Si sap que som iguals davant la llei
Perquè a collons jo mai podré ser rei, podré ser rei, podré ser rei. Reivindicat o que em va col·locar o sóc sense parlar, res que no sigui l'Espanyol i viatjar molt.
I nosaltres seguim ara sí recta final d'aquest programa des de la plaça Santa Susana del Mercadal, a punt d'acabar nosaltres com a tret de sortida d'aquest Lodivers, que no vol dir que acabi en Lodivers, ben, al contrari, en aquest sentit avui tenim tota la guingueta muntada aquí a la plaça, però nosaltres ara en aquesta recta final ja mirem una miqueta més cap endavant, no tant el que està passant aquí, sinó el que ens hi trobarem. I en aquest sentit ens n'anem d'anar, o ens n'havíem d'anar, cap a la devesa.
Cap a la Devesa. Per què? Doncs perquè la Devesa és un espai de la ciutat que penso que és meravellós, que és l'espai que des de fa ja uns quants anys pensem que és el lloc ideal per al festival L'Odivers, jugar en torn de la natura en un pulmó de Girona. Però clar,
Això és superimportant i cal dir que a Girona hi ha una entitat que mira pels bons usos i per la Devesa que nosaltres, que els amics de la Devesa de Girona. I llavors nosaltres, sense la col·laboració, la relació que tenim amb en Joan Vil, la que tenim aquí, bon dia Joan. Bon dia, gràcies per convidar-me. Doncs nosaltres pensem que els amics de la Devesa, si fem el festival de la Devesa, els amics de la Devesa han de poder participar del festival de divers.
i llavors ja des de l'any passat, que vam organitzar tota una sèrie de xerrades a l'entorn de la Devesa, doncs els amics de la Devesa encapçalats per en Joan participen del festival i amb la qual cosa estem superagraïts. Joan, abans de parlar-nos també una mica sobre l'activitat que portareu a terme al festival Ludivers, m'interessa també que la gent conegui des dels amics de la Devesa què feu i què promoveu, i què és la Devesa per a vosaltres, o què hauria de ser la Devesa per a vosaltres.
Bon dia, moltes gràcies per parlar aquesta primera pregunta que penso que és la pregunta fonamental que explica la nostra raó de ser. Nosaltres pensem que la Devesa és un patrimoni únic a la ciutat de Girona
i inclús un dels principals patrimonis urbans que hi ha a Catalunya i a l'estat espanyol. Nosaltres què és el que volem? És que l'Algadesa sigui un lloc net, mantingut, endreçat, atractiu,
perquè la ciutadania, no només la gironina, sinó de localitats properes pugui realitzar activitats lúdiques sostenibles amb l'entorn. Estic parlant de coses tan senzilles com caminar, com fer esport,
com passejar, com agafar un llibre, me'n vaig a la devesa, busco un nombre i llegeixo, faig un pícnic amb la família, etcètera. Aquestes coses. Llavors, en aquest context, no estem en compte que s'hi facin activitats que portin gent de cop a la devesa, però en aquest context el lúdic vers per a nosaltres és un exemple, portar
Mai nada, a la devesa, a fer activitats netes, sostenibles, que els agradin, que els agradin a la devesa i que coneguin la devesa. Per nosaltres és de 10, està anant molt bé. Aquesta és la nostra línia. Doncs nosaltres, veus, és que clar, volia dir, t'ho posen tan fàcil... Sí, sí, i ara estava pensant...
Vull dir, és que moltes vegades la sensació, i això m'ho diràs tu Joan, és que Girona viu com una mica d'esquena, la de Besa, o vegades tinc la sensació que la de Besa la tenim jo com a girona tota la vida. De Besa, fires de Girona, la resta de l'any, va, queda allà. Alguna part de Girona. Sí, jo crec que hi ha de tot en aquest sentit, però sí que és veritat que moltes vegades gent de Girona no només passa amb la de Besa, eh, passa amb absolutament tot. Altres llocs també. Que vivim en aquesta petita bombolla que ens hem muntat,
i que no ho veiem més enllà. Sí, això és així, no? Jo crec que els dos teniu una bona part de raó, en el sentit que l'Avesa històricament ha estat apartada de la ciutat, però jo que soc nascut precisament aquí al barri del Mercadal, recordo de nen, vaig tenir la sort de créixer com a nen de carrer, de jugar al carrer, tot aquest lloc on som,
i nosaltres ens portàvem a jugar a la devesa, i per tant tenim records de nanos d'haver jugat molt a la devesa. Però és clar, això també ha canviat radicalment. La devesa, vosaltres la recordeu, sí, pràcticament després de la devesa altera i ja no hi havia res, perquè ara ja fonteja-ho, és que ara està a domènix, és que la devesa està ja al vell mig de la ciutat. Clar, i no en som conscients. I és, hauria de...
Tot això que abans deia de mantenir la devesa, de tenir-la neta, de tenir-la atractiva va també en el sentit que