11 i 5, benvinguts als 4 rius.
Divendres 6 de juny de 2025, últim cap de setmana abans de l'ESPAU. Abans d'aquelles terribles proves que ens reclamen decidir segurament massa d'hora sobre què volem ser de grans. Tot això, aquesta vegada, si les faltes d'ortografia han de descomptar o no. Vaja, que tot allò que ens deien els nostres professors sobre que cada vegada el sistema era més fàcil, també m'ho estic començant a creure.
Serà perquè som més distrets, serà perquè som més dispersos, però el jovent se la juga la setmana que ve. Sempre amb la mateixa premissa, que decidiu el que decidiu, que no passa res, que sempre hi ha temps per tornar enrere i que es pot triar quan us doni la gana.
I qui sempre ha triat el que li ha sortit de la real gana és, sens dubte, i en aquesta taula el tenim amb nosaltres un dia més, un dia menys. A Rau Vila, bon dia i bona hora. Molt bon dia a totes i totes. Com anem? Bé, home, i avui recordem que és el dia del dònut, eh? És el dia del dònut? El dia del dònut. Ostres, tu. És ben bé, ja n'has anat a comprar, eh? Ah, no vol dir, no, si no ho direm, això.
Bé, bé, bé, divendres, com sempre, cap de setmana ja de tocar, cap de setmana amb altes temperatures, que jo pensava que millor que si fa tanta calor anar al cinema que ja era condicionat. Ah, em pensava que t'aniries a la platja una altra vegada. No, no, no. Et confondran amb en The Rock, en Dwayne Johnson. Sí, exactament. Com es diu? Els bodyguards. Ostres, vigilant des de la plaia, això. Mira, no estaria malena. Era una gran sèrie. Sempre vigilant, eh?
Sí, home, perquè a més a més si hi fa calor hi ha meduses i hi ha aquelles rajades a la costa brava que haurem d'anar amb compte, a veure com les espantem. I com a notari de la veritat que ets, vull dir, sempre vindràs aquí a explicar-nos-ho, eh? Sí, les trobo, sí. A veure què ha passat. I les pel·lícules de taurons que no m'acaben d'agradar. Les de taurons no t'agraden? No massa. Sharknado no t'agrada? No, m'agraden aquestes. El tornado aquell que tirava tots dos. No, perquè em foto l'aigua i després em veig aquell bitxo per allà i no m'agrada. Ah, sí? Jo ho reconec, sempre ho diré, vaig veure massa petit tiburant.
La mítica, eh? Això, mira, va, anem a comentar les coses com toquen. Cinema, avui parlarem també del partit benèfic de bàsquet que tindrem el dia 14 de juny al Pavelló de Palau, amb veterans del Barça, del Badalona i també del Girona. Parlarem també amb l'Alexandra sobre una exposició que tenim a Sant Feliu de Guixols i la gent de Girona secret amb Carles Pintiado. Comencem, Arnau Vila!
Ell, únic, inevitable, inconmensurable, immortal. Jep Soleil, bon dia. Què tal? Bon dia. Bravo, bravo.
Ja puc marxar, no? Ja està aquí. Jo li volia preguntar a l'Arnau, a l'estany de Banyola, si hi ha algun bitxo per allà, si et vas a Banyola o no? El del drac segur que hi és. El drac de Banyola? Sí, però ja ens coneixem, el drac, ja són uns amics. Ah, sí? Amb aquest tipus d'anar? Aquest sí, sí, si em venyo per allà no passa res. Es diu Paz, no? No, aquest és el Paz Trump, el Padre Màgic, sí. No, però és veritat, és que hi ha pel·lícules que fan una mica d'angúnia, eh? Sí.
Home, jo vaig disfrutar molt amb Piranya 3D, la versió moderna de Piranya que es feia als cinemes en 3D. Sí, me'n recordo. Doncs aquella era molt bona. També feia cosa, perquè les Piranyes també fan coses. Carai. Fan coses rares. Bueno, què? Com ho tenim? Bé, home, bé. Aquí em sembla que, bueno, de cinema en parlarem molt, però de pel·lícules comencem pel final només una.
parlarem de la pel·lícula. La pel·lícula. Aquesta sí que és una cosa que s'ha d'anar a veure al cinema. Això no us ho podeu perdre. A vegades dius que tu vas al cinema i veus una història. Aquesta, si la veieu a casa, serà com veure una història que està bé, ben explicada, ben feta. Però si vas al cinema és una experiència única. La pel·lícula es diu Sirat.
Sirat, què vol dir? La paraula Sirat és en el món em sembla que és musulmà és el pont que hi ha entre l'infern i el paradís entre l'infern i el paradís hi ha un pont aquest pont es diu Sirat i és prim com el pèl d'un cavall
i talla com una navalla. Per tant, per travessar-ho, ja dius que el viatge serà una mica complicat. Doncs aquí és un pare i un fill, el pare està interpretat per Sergi López, que van al nord del Marroc a buscar la seva filla, que ha desaparegut al mig de les múltiples raves, o raps, raves, com s'hi ha. Les raves que es fan al mig del desert. I n'hi ha, que la gent es creu que no, el Marroc està ple de raves.
Ja us ho dic ara. Doncs aquest pare i aquest fill van a buscar la filla que han perdut des de fa cinc mesos, que no la troben, no sabem per què, i s'apunta a un grup de revistes o no sé com serien ara, persones que fan raves, que són completament diferents uns dels altres i fan com una road movie, hi ha moments que sembla Mad Max,
al mig de les furgonetes pel mig del desert, buscant la següent rave, perquè en la primera no l'han trobat a la seva filla, i se'n van a la segona, que només saben que és cap al sud, i que van allà. I van en aquest viatge. I aquest viatge és alguna cosa impressionant. És a dir, només d'entrar a la sala de cinema, que posen tots els baffles de la rave del mig del desert, i comença a sonar aquella música, i ja quedes abduït allà dins, en un món que els que no hi estem acostumats, és un món com...
que sembla mentida que pugui passar tot allò allà al mitjà. Cal dir que els protagonistes són persones que, és a dir, el director, l'Oliver Lacce, va anar amb els productors i tal, van anar a dos o tres rabes de la geografia espanyola a buscar persones que volguessin fer d'actors. Perquè al Marroc n'hi ha una de molt heavy que ja t'ho dic ara és per cap d'any. Pot ser. No, ja t'ho dic jo, que de fet dura diversos dies.
Doncs en aquesta cerca de persones que fan raves troben aquests personatges, a un li falta un braç, a l'altre li falta una cama, cadascú té una seva història, i no són actors, són persones reals que es dediquen a viure la vida dins d'una rave constant, i quan se n'acaba una se'n van a buscar una altra. Quin és el problema? Que en aquestes zones on es mouen ells...
hi ha conflictes bèl·lics i per tant la seva cerca de la filla no serà fàcil perquè hauran de trobar-se amb militars i problemes diversos Déu-n'hi-do, quin tros de pel·lícula? A més a més hi ha dos girs de guió que et cagaràs les calces és a dir, tu estàs allà tranquil·lament tranquil·lament no perquè hi ha l'aventura aquesta de fet és una pel·li d'aventura que es va transformant i es transforma en una cosa que és, bueno és que ho heu de veure Un thriller psicològic?
que està molt de moda això jo crec que aquí seria un thriller però la part psicològica diguéssim ja te la deixa veure no cal treballar-t'ho molt és a dir va com va i parla molt d'això de moltes coses però sobretot aquesta la podeu veure el trufó de Melo Ciner i el trufó el dia 10
que hi ha les entrades anticipades a la venda, ve Sergi López a presentar-la que em sembla que hi ha una sessió que ja està esgotada les entrades i després s'han obert dues sessions més on ell passarà un moment a presentar la peli però que la gent podrà conversar amb ell perquè Sergi López com tots sabem és un dels millors actors catalans i allà com sempre està fantàstic
I jo crec que, ja t'ho dic, jo perquè l'he vista en cinema, aquesta la vam anar a veure fa unes setmanes, ja amb en Carles ens vam passar una projecció al cinema, i que en cinema és fantàstica. Jo crec que a casa, la gent si s'espera en plataforma es perdrà molt. Per tant, Sirat... Ah, mira, aquesta m'ha agradat. I com que estarà ben bé 3-4 setmanes al cinema, vull dir que... Sí? Ah, doncs mira. Sí, home, jo crec que sí. Bona excusa per anar al trofó. Sí, i tant. Al trofó irem molt aquesta setmana, aquesta setmana.
Sí, t'anava a dir, perquè aquesta és una de les excuses que tenim. Però vaja, tenim la setmana del cinema independent, el festival de cinema independent d'aquí de Girona. De Girona. Clar, comença la setmana, que com bé indica el seu nom, hauria de ser un festival que dura set dies, però aquest any, que és el primer, el pressupost dona per el que dona, i en durarà quatre de dies. És a dir, comença dijous, fem dijous, divendres, dissabte i diumenge, i tot es fa entre el cinema trofó i el modern. Val.
em sembla que ja n'hem parlat alguna vegada d'aquest festival la setmana que a més a més Girona FM farà un programa especial dijous al matí des del Modern per parlar també sobre cinema i sobre el festival jo crec que hi ha coses molt interessants que hauríem de repassar així ràpid i suposo que la setmana que ve en Carles el divendres acabarà de rematar-ho és a dir dijous hi ha la inauguració
Dos quarts de nou del vespre s'inaugura el festival amb la projecció d'una preestrena d'una pel·lícula que s'estrenarà el dia 20 i que es diu La furgo. La furgo és una pel·lícula catalana que està basada en un còmic i que el seu director Calvo, quan va llegir el còmic, va dir jo he de fer una pel·li sobre això i és la història d'un pare que s'ha separat, que té una custòdia mig convertida de la seva filla i que viu en una furgoneta al mig de Barcelona
perquè no té feina, no té casa, i ha d'intentar sobreviure com pot i jugar amb la seva filla. És una pel·lícula molt imaginativa, ell dibuixa i explica contes a la filla, i és una pel·li còmoda, i que ens vindrà a presentar el mateix dijous, el trufó, el director i la nena, l'actriu.
l'actitud de la pel·lícula que estaran allà i la presentarem la Martina Lleida i després farem una com es diu, un petit col·loqui amb la gent que vingui això és el dijous per donar l'arrencada com que és un festival vol dir que hi ha pel·lícules en competició es van presentar 45 pel·lis en competició i d'aquestes se'n van escollir 4 que són les que es projectaran i que estan en la competició oficial
L'única premissa que havien de tenir aquestes pel·lícules és que no tinguessin distribució a l'estat espanyol. Per tant, són pel·lis, perquè el premi que es dona al festival, que és un premi únic, la millor pel·lícula, és que se li aconsegueix que hi hagi una distribució a l'estat espanyol. Clar, costa molt que tu facis una pel·li i després te la distribueixin i s'estrenin sales. Per tant, aquí el que fem és que donem l'oportunitat a aquest creador que la seva pel·lícula sigui vista en cinema, perquè és una de les coses...
que més suposo que volen els artistes menys l'Albert Serra tots els altres volen que la seva pel·lícula s'estreni en cinema i que la gent el veja per tant de les seleccionades podrem veure el divendres
A un quart de nou. A un quart de nou, el dies d'estiu i pluja, una pel·lícula catalana que han fet uns estudiants de l'Eram, una pel·lícula entretinguda, senzilla, sobre moltes coses. Parla de la vida, dels joves, de fins a gran, de la maduresa, dels canvis, d'aquestes coses. I és una pel·li molt bonica de veure. I després, a la nit, veiem septiembre i si ens en anem...
diguéssim que anem una... si que eren joves de vint i pico d'anys, ens anem als de trent i pico. És a dir, parella que havia... una parella que havia... ho explicaré diferent. Una noia que estava vint a Madrid i torna al seu poble d'Andalusia, on havia estat tota la vida, perquè s'ha mort la mare i ha de vendre la casa, i va allà embarassada i separada. I...
es troba amb l'amor de la joventut que tenia, que s'ha quedat en el poble i que ha mutat la seva vida allà. I comencen a repassar el seu abans, el seu present, i si hi ha futur, no hi ha futur. Això seria el divendres. I dissabte hi ha dues pel·lícules més de competició. Una és una pel·lícula francesa, que es diu The Boys, o Les Veus, o com sigui el francès, i és una pel·lícula que hi ha alguna part una mica màgica, però que passa tot en un institut,
i és la relació d'un jovent en un institut i les seves problemàtiques habituals, i hi ha un parell de personatges que tenen algun tipus de poder màgic que fa que la gent parli, s'escolti, ja ho veurem. És una pel·li d'instituts que és curiosa, és curiosa de veure i està molt bé. I per últim? I a la nit...
La invasió del Barbaras és una pel·lícula que no deixarà indiferent a ningú, perquè n'hem parlat moltes vegades, és una pel·lícula del País Valencià i sempre hem parlat que a l'estat espanyol els agrada fer pel·lícules sobre la Guerra Civil. Doncs aquí tornem a la Guerra Civil i la pel·lícula està feta en dos temps, en el temps present d'unes persones que volen obrir les fosses comunes en un poble de València i la gent d'allà o els polítics no volen que s'obri, i el...
encara veiem el passat com una persona que treballa en un banc vol mantenir un vol que un dels quadres més importants de la seva col·lecció que es diu La invasió de les bàrbars no caigui en mans del franquisme i encara veiem també les relacions franquistes és una pel·lícula clarament antifranquista podem dir que no enganya ningú i simplement jo crec que agradarà també al públic en general perquè és una pel·li que està ben feta i distreu
Això és el dissabte en projecció. I saltem a diumenge? Primer fem un break i ens anem el dissabte al migdia. Dissabte al migdia. Dissabte al migdia, el modern. Hem aconseguit juntar dues persones molt famoses en el món audiovisual i que mai s'havien fet una entrevista conjunta i són amics des de fa molts anys, que són l'Edmond Rock i l'Àlex Gorina. L'Àlex Gorina, com bé sabeu, s'ha retirat del món i viu a la Garrotxa i
per tant el tenim a prop i li és fàcil venir i Edmund Rock que és un productor de cinema molt important que des de com es deia en Tadio Jones hi ha produït i ha produït moltes altres pel·lícules que suposo que en parlaran tindran una conversa sobre cinema i jo crec que és molt interessant 12 de mig dia o modern per poder parlar de cine qui millor que un dels productors més importants de l'estat espanyol i un dels
crítics o comunicadors de cinema més importants que tingueu Catalunya en els últims anys. I passem a diumenge i diumenge farem la clausura a dos quarts de vuit del vespre al Trufó, se li haurà l'entrega de premis, d'aquest premi, de fet només n'hi ha un, d'un premi, i ens acompanyarà un altre productor de cinema català, Tona Folguera,
que és una persona que també té molt de pes important en el cinema que s'ha fet els últims anys a Catalunya i a l'estat espanyol, i se li fa com un petit homenatge, i ella ha decidit, li vam dir, la persona que vingui a fer la closura podrà triar la pel·li que vol veure.
La que vulgui, de tot el món. Ell tria. I ha triat una pel·lícula que va produir ell fa uns anys, que es diu 10.000 quilòmetres, i que ell considera, i ens ho explicarà allà també, que és una de les pel·lícules que li va marcar més amb ell la seva carrera com a productor, perquè allà va fer el boom endavant i va tenir moltíssim d'èxit. I allà també tindrem la participació d'un dels comunicadors més importants a Girona.
que ens varà de presentador de la gala, que és un tal Saït Esvai, que no sé si ho coneixeu. Tota festa necessita un pallasso. Per això hi ha un altre. Ah, hi ha un altre pallasso encara? No, una altra persona que farà de pallasso. El presentador el tindrem aquí en Saït. Però jo crec que és una cosa que, de fet, haig de dir que tant la inauguració com la clausura són actes gratuïts,
A la inauguració ja podeu entrar a la pàgina del Cinema Trufó agafant les entrades. Heu d'agafar entrades, són numerades, i així ja teniu l'entrada, però és gratuit. I a les altres sessions també podeu, ja hi ha la venda anticipada en el Trufó, les altres sessions de projecció són a 3 euros l'entrada, un preu molt assequible, i que també es poden comprar ja totes les entrades anticipades al Cinema Trufó de Girona. Vull dir que... Cinema per un tubo aquesta setmana. Se't gira feina, eh?
Bueno, però feina de la bona, aquesta. Feina de la bona, de la que t'agrada. Home, tant. De la de treballar una setmana i descansar-la a tres. No, d'anar al cine. Anar al cine no és feina, eh? Vull dir que s'ha de provar. Quina és l'última pel·lícula que has vist, Arnau?
L'Hombre Lobo L'Hombre Lobo, però això fa molt, eh? Sí, va ser l'última. Espera't, sí? Ho he dit bé? Crec que sí, sí. Sí, sí, sí, crec que sí. Ara, per cert, ràpidament, el tindrem avui de convidat amb els Garcí Terribas. O qui? En Cesi López.
Ah, sí? Ah, mira Si et tornareu a parlar de Sirat Sí, sí, sí Ah, molt bé, perfecte A mi m'ha agradat, eh, el de la peli de Sirat Doncs escolteu-ho en Terribes a veure què diu I a veure què diu Pujarà el pa Quan parla en Terribes puja el pa És una pel·lícula que no es pot fer cap espoiler Jo he explicat el que es pot explicar A partir d'aquí anem al tanto A més ara en Guillem segur que n'hi ha alguna Vull dir que és una pel·lícula que la gent quan surti del cinema Sisplau que no Que no se li invagi la llengua
Jep Soler, ens escoltem, ens veiem la setmana que ve. Home, i tant, segur que sí. Una abraçada a tots. Merci.
Escolta el que viu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd esvai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
I avui divendres és moment de fer el nostre particular repàs a l'Agenda League, perquè aquest pròxim 14 de juny al pavelló de Palau Sacosta de Girona tenim la primera jornada esportiva de bàsquet solidari. Marca't un triple per ells, almenys això és el que diuen els veterans del Futbol Club Barcelona, de la Penya i també del Girona, que s'uneixen per aquesta causa solidària. En aquest cas, una tasca que anirà destinada cap a la Fundació Astrid XXI i el Trampolí. Tot això organitza la Fundació Clau de Volta,
Baja, la seva cara visible ja la coneixem més o menys i segurament la seva veu també. Toni Bou, empresari, economista d'aquí de Girona. Bon dia i bona hora. Bon dia, Saïd. Encantat d'estar aquí amb tu. Per començar, això d'on baixa? De cop i volta un dia us desperteu a la Fundació i dieu vinga va, farem un partit de bàsquet solidari?
Bé, tenim una sèrie d'elements supercius que han jugat a bàsquet i tenien alguna mena de complexa que no havien jugat mai amb aquestes figures que ens visitaran el dia 14 i van dir per què no organitzem un partit de veteranos?
I per què no aprofitem perquè això sigui un tema solidari i per què no ho lliguem a través de la finalitat que té clau de volta i endavant, si es va ser així de senzill. Jo crec que algun altre sobre taula hi va haver-hi, però bàsicament va ser això. Clar, l'objectiu és solidari, ja ho hem dit, cap a dues entitats que són Astrid 21 i el Tripoli.
Evidentment, forma part d'una tasca que volem fer, és una triple tasca, diria jo, per un costat fer qüestions solidàries, que és una de les funcions de la Fundació Clau de Volta, per l'altra passar-ho bé, és a dir, jo crec que aquesta macrojornada que
durarà des de les 2 de la tarda fins a les 9 del vespre es pot entrar en qualsevol moment, això ho vull recalcar-ho, no és allò que ens perdem sí que ens perdrem coses però podem entrar a partir de les 2 el moment que vulguem per tant també es tracta de passar-ho bé i es tracta de fer a través de l'esforç d'aquesta gent que ens venen a ajudar
amb el seu partit i l'esforç de la tasca de les organitzacions i de la Fundació, treure'n un profit solidari per aquestes entitats que has comentat. La primera de moltes, no només en bàsquet, parlo en general de la Fundació. Bé, aquesta, ahir al vespre estàvem reunits, perquè en Raül ens reuneix cada dos per tres, això...
no té pietat de nosaltres i algú li deia serà l'única que farem i vam quedar que segurament això tindria una continuïtat si les coses anaven com han d'anar fem altres tasques també la més important que haurem fet fins ara serà aquesta després també hi ha un projecte de salut mental per gent gran que es vol desenvolupar a través d'un ajuntament i en fi de moment ja n'hi ha prou perquè tampoc
Tampoc tenim més temps i els esforços són fent-nos feixuc. Felicito aquí, ara que m'està mirant de rotllant en Raül, perquè és l'autèntica ànima d'aquest tema, és el que ens ha entabanat a tots. Comporta molta complicació i sobretot dedicació de temps i tothom, si va malament és de temps, va just tothom.
Ara passarem a parlar amb els protagonistes esportius que tenim, però abans sí que et volia preguntar una cosa i és, més enllà del triangular, t'ho dic perquè hi ha tota una tarda de bàsquet, crec que hi ha dansa també al final, l'objectiu és intentar aglutinar el màxim de gent possible.
Home, el tema és que el màxim de gent s'acostin a Palau, el màxim de gent, a part de gaudir de l'espectà que se'ls ha d'anar, siguin conscients de la tasca d'aquestes entitats que estan treballant en el quart sector i informar-los una mica del que fem a clau de volta, que no oblidem que és una fundació amb un origen maçònic. Vull dir que els seus integrants, la majoria són maçons, que passen
a l'operativitat, és a dir, a fer coses per la societat. Doncs mira, si et sembla, passem a parlar amb més protagonistes, t'ho dic perquè avui tenim una taula de luxe, ens acompanya el Jordi Pardo, ell és exjugador format en categories inferiors del joventut de Badalona, veterà al mateix club, també, bueno, i actualment, si no m'equivoco, molt implicat també en tasques socials i solidàries amb ells, bon dia i bona hora.
Bon dia, bon dia. I a Léa del Balbi. També. Quatre anys. Número 7, crec que recorda. Vuit. No, si al final a Girona, escolta, estava de moda des de fa molt més temps del que ens pensem, eh? També ens acompanya el Manel Bosch, dels veterans del Futbol Club Barcelona, també destacat en l'àmbit català, especialment també i protagonista en aquest partit que tindrem aquest dia 14, o aquest torneig. Bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora. I a més ens acompanya també, no sé si com a més anfitrió encara, el Miquel Martínez, dels veterans de la Girona, també molt implicat, no només com a jugador sinó també com a entrenador aquí a comarques gironines. Bon dia i bona hora, Miquel.
Bon dia a tots. Jo us volia preguntar, i si us sembla, pel mateix ordre que us he presentat, hi ha una curiositat que sí que m'encantaria abans d'entrar en el partit pròpiament, i és com va ser el vostre pas de jugador professional a jugador batarà? Si realment hi va haver un impàs entremig, si va ser una decisió que vau prendre amb el temps, no ho sé, això de veritat, perquè em sembla que és un món per descobrir ara mateix. No, jo ni ho sé encara.
ni ho sé encara perquè acabes de jugar i ja penses en altres coses, el que sigui sí que és veritat que tant la penya com el Barça ja tenien equip de veteranos i de seguida que deixes de jugar professionalment ja te truquen perquè hi vagis per fer col·laboracions d'aquest tipus d'altres que fem i va una mica per aquí la veritat és que no me'n recordo tampoc, ja fa molts anys
En qualsevol cas, Manel? Bé, jo una miqueta també va per aquí, no? O sigui, quan tu acabes de jugar bàsquet a nivell professional tens una situació d'espera, no? No sé si és un any, dos anys, tres anys que estàs allà que dius no em vull saber res. Però després el coquet et comença a venir
Els companys, els que han estat més veteranos que tu et venen a buscar, escolta que fem un partit de veterans, per què no t'apuntes? Primer dius que no perquè dius, hòstia, estic massa en forma per aquesta gent i dius, bueno, doncs va, vaig aguantar una mica més, però el cuquet ja està dient, ei, que això està xulo...
I després, en el meu cas, em vaig posar a més a més a la junta directiva dels veterans i llavors ja no em vaig poder escapar. Llavors, cada partit que venia ja m'apuntava. I sí que és veritat que aquest component de tornar a viure el que és un ambient de vestidor, de viatjar, d'estar amb els companys, de dinars, sense la pressió que tens de jugar, és fantàstic. Perquè llavors ho gaudeixes molt més.
Jo això és el que trobo més a faltar. Això que explicava ara en Manel, és el que trobo més a faltar. L'ambient que hi ha quan estàs amb un equip, que és com una segona família que tens allà, perquè estàs tot el dia com vius junts, viatges, tal... I això segurament és el que jo particularment trobo més a faltar. L'ambient d'equip, no? I més si tens una feina que, bueno, no participa tanta gent o vas més sol amunt i avall o el que sigui, sempre hi ha un equip, però...
Segurament això, per mi... Jo et diria, o sigui, jo vaig conèixer la Copa del Rei com a jugador, i era una cosa, i quan la vaig descobrir com a aficionat, com a exjugador, no tenia res a veure amb el que m'he perdut tots aquests anys. Imagina't, perquè quan estàs com a professional vas a muerte. I com va ser el teu pas, Miquel? Potser una mica diferent del seu, perquè llavors...
jo passo a ser entrenador, entrenador professional, i aquest moment que estava dient en Manel i en Jordi, de vestidor i tal, el segueixes visquent, no? O viatges, o dinars, o tal. Llavors, sí que llavors dius, ostres, ja han passat 10 anys o més, no? I potser sí que et fa gràcia jugar. L'altre dia parlàvem amb el Jordi Trias, i el Jordi diu, mira, Miquel,
No vull, no vull, no tinc ganes, no tinc ganes de jugar, no, i diu, i mira que m'ho ha dit en Manel, m'ho han dit a la Penya, m'ho dieu al Girona perquè coincideix que ha jugat amb els tres, no?
Però no tinc ganes. Dic, bueno, Jordi, tranquil, no passa res. D'aquí un temps estarem aquí i ja vindrem a trucar una altra vegada, no? I si tens ganes, doncs tens ganes. Ara mateix no tens ganes, doncs, escolta, respectable totalment, però ja li vindrà, és el que diu Manel, no? Et ve el cuquet, no? De dir, ostres... I si tornem, no? Estar amb aquesta llibertat de poder gaudir dels companys i de no tenir la pressió que tens quan ets professional, no?
Clar, i més suposo que si l'excusa és solidària, que vaja, ho comentàvem abans de començar una miqueta, com l'esport a vegades, també serveix precisament, no només perquè vosaltres us ho passeu bé, que això segur, més amb amics, coneguts i saludats que us hi trobareu, sinó també de ser un mecanisme d'ajuda i solidaritat per a algunes entitats.
Home, jo crec que ara mateix és clau. Nosaltres ja no podem aspirar res més que intentar fer un cot de mà amb el que puguem amb partits o amb estades com aquesta. És que és la clau. Si es pot aprofitar i pots ajudar algú, escolta'm, jo seré sempre el primer, i més aquí, Girona. Bé. Al final, quan dius això ara, Jordi, no és molt d'esforç per nosaltres fer aquest acte, no? Evidentment, no.
És un moment que ens tornem a retrobar, ens veurem, irem a sopar, jugarem, i per nosaltres és gaudir, no és un esforç. I si a sobre gaudint pots ajudar, doncs fantàstic.
És el que us anava a dir, al final, no ens enganyem, us coneixeu pràcticament tots, amics, coneguts i saludats, i allò serà, bueno, sí, hi haurà competitivitat, però l'ajustí necessària, no?, com aquell qui diu. Encara pendent. Hi ha quantes pendents, encara? No, no, no, sempre n'hi ha, perquè mira que fem partits amb el Barça, per exemple, que fem molts partits, i sempre, Manel, sempre hi ha aquell pam, pim, pam. I sempre s'escapa un colze. Sí, sempre, sempre hi ha colze. El dilluns s'ha d'anar a treballar, eh? El dilluns s'ha d'anar a treballar, eh?
Ja tenim una hora i 100 més. És ben bé. Us anava a dir, jo us he de preguntar, qui vindrà? Noms propis, aviam si me'ls sabeu contestar una miqueta, de cadascun. Vinga, va, comencem en aquest cas per l'anfitrió, més anfitrió de tots. Miquel, del Girona, quins podries confirmar que vingués? Aviam...
En aquest cas ens ve ajudar el Francesc Solana...
que ha volgut estar aquí també participant a l'acte, i el Pep Cargol, que recorda bé l'etapa aquí a casa nostra i que també ens vindrà a donar en compte a mà. Però la resta, el Toni Espinosa, l'Albert Sàbat, el Gerard Ernest, el Joan Colomer...
aquests jugadors que som de Girona, que sempre hi som per un tros per poder fer qualsevol partit d'aquest tipus. Però, bueno, ja intentarem tenir alguna sorpresa, però clar, això no es diu fins a última hora, perquè llavors en Jordi i en Manel aquí et prepararia. Tranquil, Miquel. No pateixis, no pateixis.
Manel, et toca, i déu-n'hi-do, Miquel, com s'ha mullat, eh? No, no, ja veig, hòstia. És que ho estàs posant molt complicat, eh? Perquè aquí n'hi ha algun que... No, però jo he vist el vostre roster, Manel, ostres, i veniu tots, sou unes torres, eh? Teniu...
Teniu més potencial interior que el primer equip ara mateix. Nosaltres, o sigui, el sistema per guanyar serà ficar aquí tios a dins de la pintura com més grans millor, perquè no es moguin, que no pugui entrar ningú. Però bé, a veure, sí, confirmats n'hi ha bastants, el tema és que a l'última hora no sabem qui acabarà jugant perquè quan no li fem algun farà l'altre. Però bé, confirmats tenim el Ferran Martínez, com tu ben deies, de jugadors grans, l'Ernesto Molinedo...
El Roger Esteller també ens ha confirmat, el Jaume Comas, tot un olímpic que també vindrà, jo mateix, sé que hi havia més el Nacho Ordín, també està per allà. Bé, jo crec que farem un bon equip, gent molt veterana, apunta que no n'hi ha cap per davall dels 50 anys, tingueu un compte això de no portar joventut de 30 anys.
I a partir d'aquí, a veure si som capaços també de donar alguna sorpresa a última hora també d'algun que es pot apuntar, perquè estic gràcia de dos o tres, que encara m'han d'acabar de confirmar, i com bé has dit, no es poden dir els noms perquè són sorpreses.
Jordi, tu no m'aguis res. No, no, no tenim sorpreses, nosaltres. Nosaltres ja tenim prou problemes per veure l'equip. I no, en Dani Pérez vindrà, també m'ha dit, en Carles Ruf, que no crec que pugui jugar, perquè ara ja últimament té el genoll bastant tocat.
en Jordi Llorens, el meu germà també m'ha dit que passaria per aquí, que el faig pujar, aquest sí que puja. Estic parlant també amb en Juan, que és molt amic meu, en Juan Morales, que segurament jugar no, però miraré a veure si pot venir també i col·laborar una miqueta.
Doncs, en qualsevol cas, tenim aquesta primera jornada esportiva de bàsquet solidari, 14 de juny, Pavelló de Palau Sacosta de Girona, recordem amb el Barça, amb la Penya, també amb el Girona, en favor de Fundació Street 21 i el Trampoli.
Toni, moltíssimes gràcies per tot, Fundació Clou de Volta. Recordar que hi ha una pàgina web on es poden comprar entrades i fer donacions, eh? I que la fila zero també és ben acceptada, però que a nosaltres ens agradaria omplir el pavelló. És el nostre objectiu, i inclús això crec que és un homenatge a aquests senyors esportistes, són senyors esportistes, això, que ens ajudaran, i seria un homenatge que estigués ben ple el pavelló. No te't equivocis, l'homenatge és per vosaltres. Gràcies.
Jordi Pardo, Manel Bosch, Miquel Martínez, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta amb nosaltres. Gràcies. Gràcies a nosaltres. Una abraçada.
Missió Habitatge Ajuntament de Girona
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Fins demà!
trobar-se les pedres per tots els camins, con ells seramics que li donen sentit, donar-se la mà quan estem en petit, la vida és dura, no anem a mentir, som la família que va de parranda, no som els tipics que donen la llanda, i se bon rollo és el que es guarda, no anem a dormir, la cosa és allà.
Sentir-se estimat, sentir-se volgut Amor, amistat, família i futur Sou i ser foc, sou i ser plama Més de romer que anelen ramar Sou i ser perles que hi ha en el camí T'arriba la traca que no pots fer L'amor per la vida és actitud Sou la poesia del nord i el sud Trencant melodies, posant novedies Més clara harmonia i menjar-se el futur Ai la colla, si t'encanta els diamants és la falla
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Fins demà!
I mira si en tenim de ganes de marxar cap a la platja i cap a la costa, que ja que no ho podem fer físicament, perquè les obligacions laborals són les que són, us proposem vosaltres que podeu anar cap a Sant Feliu de Guixols per veure les escultures o l'obra, en aquest cas, de Pere Guifré, per comentar la jugada. Alexandre Planes, bon dia i bona hora!
Hola, bon dia, com estem? Bé, moltes ganes d'anar a Sant Feliu de Guíxols a la platja o on sigui però vaja, crec que a Sant Feliu tenim excusa des del 12 d'abril Exacte, des del 12 d'abril que es va inaugurar l'exposició del Mimicking en Transforming Nature d'en Pere Gifra allà a la sala galatia de l'hotel a l'àbriga a l'àbriga hotel en homesuits que és un hotel espectacular ja t'ho dic, us recomano que us hi passeu
L'entrada és gratuïta i els que us agrada anar a la platja i veure unes vistes espectaculars, allà és el lloc ideal per poder gaudir d'aquesta magnífica exposició temporal de quadres escultòrics. Clar, una miqueta, quin és el fil d'aquesta exposició? Què ens hi podem trobar? Bé, en aquesta exposició, sobretot, ja t'ho dic,
Hi ha obres que tenen, diguéssim, bàsicament el contingut és la natura. Sobretot, jo ja us ho explico una mica, per exemple, jo ara faig un resum d'algunes de les obres que hi trobareu, que són quadres de més o menys de 100% metres de centímetre, fets amb tècnica mixta de l'artista que ell els ha realitzat aquest any, l'any 2024.
Aquí trobareu, per exemple, ara us citaré alguns dels quadres, hi ha una quinzena d'obres que es diuen quadres escultòrics, perquè Pere Gifrés és escultor. Llavors trobareu, per exemple, hi ha un magnífic quadre que, per exemple, comencem una mica per ordre dels que nosaltres tenim, per exemple,
Per exemple, n'hi ha una a l'entrada, que és el que veureu primer, que es diu foc intern, que és un quadre escultòric de 150x104 amb tècnica mixta, i vindria a ser un joc de llums i ombres que representen el foc a través d'unes capes invisibles que ha fet l'artista, i aquest quadre és espectacular.
Ell refleja la calor, el foc, i una mica per representar la passió, les pors, les pulsacions de l'ésser humà, i a través d'aquest foc, és un foc que ell diu que no s'apaga,
que està ple de corrents, de desitjos, de temors, vull dir, per exemple, és un quadre molt espectacular que és el primer que veureu a l'entrada de l'exposició. També n'hi ha alguns altres, per exemple, té el De gotas de los y mil, que aquest també és un quadre molt espectacular, que també està fet amb tècnica mixta.
Per exemple, aquest ens transmet més el tema de la calor, la corrent líquida de les gotes, n'hi ha un altre que es diu Amanecer de vida, que aquest vindria a representar el naixement en forma d'ou, es fa molt de riure, i aquest naixement ho fa això, representa la forma de l'ou, i una mica surt...
la llum, vol representar també, diguéssim, l'ús sagrat, l'obscuritat, el brillo càlido de nostre dia, que diu ell, la sortida del sol, aquest també és molt espectacular. Sobretot, hi ha que comentar-vos que ell ja ha dividit la sala, aquesta, la sala galatera de l'hotel, és molt gran. Llavors l'ha dividit en dues parts. Un diu que són els quadres, em sembla, són els de la mà esquerra,
Són els quadres que pesen menys. I després hi ha una sèrie, com per exemple hi ha el que ha fet un quadre que es titula L'àbriga, que l'ha fet en homenatge de l'hotel, que són la sèrie que pesa més a nivell de material.
I llavors dius, com dividiríeu l'exposició? Tota és la mateixa temàtica, que és la natura, però dividida en dues parts, sobretot els que pesen, diguéssim, els quadres escultòrics que pesen menys, i els quadres escultòrics que pesen menys, que vol dir que hi ha utilitzat més material. Per exemple, hi ha aquest del 2025, que també és una tècnica mixta, un 80x80, i que també es titula a l'àbriga.
S'inspira amb la fortalesa del seu nom, de l'àbriga, que significa fortalesa del sol. És una perspectiva sanitària, l'obra captura el punt de vista solar, sobretot una mica reflexant aquestes meravelles que ens ofereix la natura i que rodegen l'hotel, perquè l'hotel està rodejat sobretot
Està ubicat al costat d'una espècie, no és un peny assegat, però sí que és així com una espècie amb les pedres, amb el mar, amb la cascada, vull dir, és espectacular. I tot això fins al dia 12 de juliol, eh?
Això fins el 12 de juliol, sobretot us dic, l'entrada és gratuïta. Sobretot les persones que hi vulguin anar es trobaran que poden entrar a través del pàrquing privat i de l'entrada privada i poden dir que venen a veure l'exposició del Pere Jufre a la Sala Galatea. Vull dir, el que passa és que hi ha molta seguretat, és un hotel de 5 estrelles, hi ha molt de luxe, hi ha molts objectes de luxe i allà hi ha molta seguretat, sobretot...
El recepcionista és el que, i la recepcionista atendrà les persones que vulguin venir-la a visitar. També tenim previst fer alguna visita.
tornar a fer una altra visita guiada. El dia de la inauguració, el 12 d'abril, sí que es va fer una visita guiada a tots els assistents, però a tots els que es vulguin apuntar, també estem organitzant una visita guiada abans del 12 de juliol. Que després, en presència del mateix artista, els hi farem una mica unes explicacions de les obres. Ja us he dit, és una mostra d'això, de 15 obres escultòriques i 5 escultures independents.
Avui vull una mica perquè us feu una idea de quin tipus d'exposició és. Doncs, escolta, qualsevol dubte que tinguem que et truquin a tu, no? Ah, efectivament. Avui, qualsevol dubte, muntem un microbus i anem des de la plaça Catalunya de Girona i ens anem tots a la platja. Porteu el banyador, parteu la tovallola perquè allà al costat de l'hotel...
Hi ha un espai que és com un espai al costat de la piscina, allà hi es fan les festes, hi ha música, hi ha un restaurant japonès, vull dir que és fantàstic, que una vegada acabat es poden quedar allà a fer el còctel i allò que vulguin. Doncs jo he après que t'he de fer casa tu, Alexandra. Moltíssimes gràcies per aquesta estoneta, que vagi molt i molt bé el cap de setmana. Molt bé, moltes gràcies a tu, eh? Una abraçada. A reveure's.
Fins demà!
I amb aquests ritmes tan... anava a dir salvaig, es pot ser una mica salvaig. Salvaig. Salvaig. Carles Pintiado, de la Girona Secreta, la gent de Bon Dia i Boron. Molt bon dia, com estem? Com anem? De divendres, estiu, any total. Vas tenir vacants la setmana passada?
Em va donar festa, sí. No em vaig queixar tampoc, eh? No, no, passa res. Ens has d'escoltar, vam anar a Girona Est. No, no els vaig poder escoltar. Ja, recuperar sempre els bosques i aquestes coses modernes d'ara. Carles Pintiado, a tu també et passa que se t'acaba la saliva mentre cantes l'agenda del cap de setmana d'aquí de Girona? Sí, per això, mira, acabo d'anar a buscar aigua perquè dic, agafaré aigua perquè si no això no m'acabarà. A mi em tenen afogat. En fi, ara et toca afogar-te a tu.
Va, doncs arrenquem avui. Si us sembla, farem primer avui demà i després veurem tot el que hi ha per fer tot el cap de setmana. Avui comencem amb rumba a la Terrassa al Corte Inglés de Girona. Ja vam dir que tornaven a fer-ho. Doncs avui a les 7, consell gratuït. Com sempre, no reserven taula, podeu anar-hi, entrada gratuïta.
I avui tindran el grup La Camama, que és un grup de versions de rumba format per Fonso Castillo, Pedrito Martínez i Marc Marquès. I fan versions de rumba catalana i flamenca, de Peret, del Pescaïlla, Camarón, Los Chichos, Los Chunguitos, Los Gipsy Kings, tothom qui volgués.
Així que això serà aquesta tarda. I si anem a demà, demà tenim un dia molt carregat a Girona. Durant tot el dia tindrem la botiga al carrer de Girona Centre, ja ho sabeu que ho fan de tant en tant, doncs ara toca el torn de la botiga al carrer d'estiu. Els punts neuràlgics d'aquesta edició seran els carrers Pare Claret, Migdia, Hortes, Carrer Nou, la Rambla, el Plaça Catalunya i l'Avinguda Jaume I.
que, com ja sabeu, doncs es converteixen en un gran aparador a l'aire lliure, on les botigues del comerç local gironí treuen la seva oferta d'estiu als carrers. Ah, doncs mira. I, a més a més, us he de dir que si entreu al nostre Instagram de Girona Secreta estem sortejant dos checs de 100 euros. Ah, mira! Per celebrar la botiga al carrer. Per tant, qui vulgui participar-hi, doncs ja ho sabeu. Intenteu, que sóc molts seguidors, però bueno, mai se sap quan toca... Sí, sí, mai se sap. Tothom teniu tota aquesta probabilitat, així que... Exacte.
Després seguirem demà també, per si algú vol aprofitar per anar a passar el dia a les altures, doncs podem anar als Àngels, perquè ara el... ara em sap la paraula... el Santuari dels Àngels, ja sabeu que tenen el restaurant, que ho fan molt bé, doncs allà organitzen un vermut musical, dins d'aquest cicle de música que es diu Els Àngels Vermut Fest, i demà a les 8 del migdia hi haurà Johnny Bigstone Trio actuant. Val! També tenim un altre pla per tot el dia de demà dissabte, que és el Birraama Fest.
l'estival de la cervesa artesana que organitza l'associació El Tirador. Serà demà de 12 al migdia fins a les 12 de la nit al passeig de la Devesa. Tindran menjar, beure, música i moltes paradetes per allà a la Devesa, un pla molt xulo. Seguim amb el Cidral. Sí, el Cidral, ja sabeu, aquestes festes electrònica que fan, segueixen anant al Castell de Cartellà i demà, doncs, una nova festa. Vinga, va, i per acabar el de dissabte, Festival Niu!
El Festival Niu, no sé si el coneixeu, és un festival per joves artistes emergents a Catalunya. L'organitzen al petit poble de Sant Martí Vell i durarà tot el dia de demà de dissabte. Aquest festival va néixer per donar un espai a joves creadors emergents que estan començant i intenta unir disciplines artístiques de tot tipus, des d'arts visuals, escèniques, plàstiques, música, digitals, una mica de tot per donar visibilitat al talent d'aquí. I al llarg de tot el cap de setmana, Girona, ciutat de festivals.
Girona, ciutat de festivals, perquè també torna al Festivalot, el Festival de Música en Família a Girona. Ja sabeu que el Festivalot ens porta una proposta superàmplia per gaudir en família. Tindrem alguns concerts que van amb entrada, com per exemple el Pot Petit, Blaumut, Doctor Prats, la Ludwig Band, Figaflaues o Damaris Jalabert, però també n'hi ha moltíssims de gratuïts allà també a la Devesa, davant de l'Auditori del Palau Firal, i tenen un piló d'activitats també pels més petits de tallers i un piló d'històries pels nens.
Molt bona pinta aquest festival perquè tingui crius, però perquè no tingui crius i vulgui riure una estona... Em pot portar a mi, si vol. Em poden agafar, em porten a mi. Escolta, jo em deixo convidar un gelat, em deixo fer de tot. No hi ha cap problema. Em poso el paper, eh?
I fas de BBC. Arnau, em vols portar on te vulguis, eh? Mentre paguis tu, jo faig d'anem petit. Farà de malportar. Farà de malportar, no? Ja, ja m'imagino. Això pels més petits, però també teníem el Festi Mams. El Festi Mams és el Festival d'Humor de Girona, ja fa molts anys que el fan, i comença aquest cap de setmana amb un pílot de monòlegs, de shows d'humor, però us he de dir que pràcticament totes les entrades estan exhaurides, així que ho haurem de veure des de fora.
I, a més a més, durant tot el cap de setmana, festa major del barri de Montiliví. Avui, com demà i diumenge, hi ha organitzat una mica de tot. Hi ha jocs infantils, concursos, espectacles, sevillanes, salsa, mojitos, concerts cada nit, vermuts musicals, xocolatades, jocs de taula i moltes coses més que us recomano que no us perdeu.
Festa major de barris, eh? La setmana passada va ser la de Sant Narcís. La de Sant Narcís, que encara dura. Encara tenen corrent molts. Sí, sí. És el moment, és aquest moment de l'any. És aquest moment de l'any. I ara hem arribat a aquest moment del dia, on agafem i passem la pilota a l'únic, inimitable, inconmensurable, no inmortal, no com en gent. No, no tant, no us passeu. O sigui que sempre estimat Arnau Vila.
Ens portem un cap de setmana calorós, un cap de setmana d'altes temperatures i si us dic any 2008 i calor, altes temperatures, què us pot venir al cap? A veure si l'antivineu. És impossible anar a viure. Doncs avui ballarem aquest cap de setmana amb aquesta cançó.
Sí, sí, l'any 2008, eh? Ens presentava aquest disc hot amb aquesta cançó que va ser un trencapistes. És l'Aïna.
que està la cosa calenta, sí, Déu-n'hi-do, aquí i allà, a tot arreu. Tots a la platja, eh, aquests dies. La Ina, jo no sé, crec que està per Barcelona, que viu a Barcelona ara. No, això sí que ho desconeixia ara. No ho sé, és que l'he vist ara, que ha anat com dos o tres vegades a un programa de ràdio d'allà, no us competeixo, el Xavi Martínez, ha anat amb el Xavi Martínez un parell de vegades. No la tenia constat aquesta. Va fer un concert a Rad l'altre dia, a la sala de Rad, amb el César Salvador.
aquest que és de l'Empordà el que tocava la guitarra i el tambor no sé si estem parlant d'un altre artista Cesc Sant Salvador no, no, no, el de l'Eina sí, sí, van fer com un duo allà a Raz molt xulo, molt guai, vaig veure el xarxes no li cau de veure l'Eina a Raz, però vaja, potser sí no, no, sí, però ara és un altre estil ha fet una cosa com més acust ah, potser sí, potser sí no, no, he vist i l'he vist molt per Barcelona a xarxes i tal que estava molt per aquí, per Barcelona però bueno, en fi
A veure quan la traïm per aquí, per Girona, que passarà per aquí segur. Exacte. Faltaria. Dos minuts i les dotze. Arnau Vila, que tinguis molt bon cap de setmana i a tothom que ens escolta. Fins alluns!
Fins demà!
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És divendres 6 de juny i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafany. Girona retorna més d'1,2 milions d'euros dels fons Next Generation per projectes de mobilització.