Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als quatre rius, amb seïdes bai. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Dimarts 14 de gener de 2025. Tampoc que m'ompliré la boca amb paraules que no em pertocen, però ahir després de molt de temps vaig tornar a enganxar un llibre i ja m'hi vaig quedar. Parlava de marxar lluny, parlava de llibertat, parlava de ser un mateix, parlava de deus, casualitat o no, avui parlarem d'un adeu o un fins aviat.
que penso que ningú acaba marxant mai del tot. Parlarem de música, parlarem d'art, també, però tornant al principi com d'importants són aquells moments de pausa, aquelles estones on tot canvia, aquells temps de noves aventures, que la vida és pels valents i les valentes i sempre és bo recordar-ho.
I per valent, com no podia ser d'altra manera, arribat des del Pla de l'Estany, el monstre de banyoles, Arnau Vila, bon dia. Molt bon dia. Com estàs? Bé, home, m'agrada més el drac, potser, és més finet, eh. Quin és l'últim llibre que t'has llegit? Ah, vaig llegir un... No deies el de Miquel Riera? No, de Miquel Riera, no. No, estic amb Lídia del Silenci, estic. Quin? Lídia del Silenci. Lídia del Silenci. Sí, l'autora no me la facis dir ara perquè no... No, t'he enganxat gaire o què? És una relativa així fosca d'un novel·la negre.
I té un punt. T'he de deixar el del Martí Gironell, l'any xerrat. Ah, és veritat, sí. Que sé que faràs el profeta a la teva terra. Exacte, sí, sí. Jo hi per això t'ho deia, és que em vaig tornar a enganxar una altra vegada, i escolta, és que mira que em vaig menjar com 70 pàgines, i crec que avui encara me'n menjaré 73. Sí? Sí, sí. Que la cultura ens salvi, tio. Jo haig de dir que el de Miquel Riera no és dels millors que he llegit. Que no t'escoltin, Miquel.
Que no t'escoltin, Miquel? Bueno, perdona, la bona crítica s'ha d'acceptar. És dir, està bé, però no és el dels millors. Més que res perquè no és la novel·la que m'agrada a mi. I jo ara quan el truqui per convidar-lo aquí, què faig?
Com l'he de convidar ara, que has dit això? No, no, perfectament l'hi pots dir, no passa res. Escolta, en qualsevol cas, avui parlarem de música, com hem comentat abans, ens acompanyarà ara en uns moments el Cesc Freixas, també passarem per la Fundació Balbi. Molt bé. Sí, perquè l'Antoni Maduenyo presenta exposició avui introspectiva, i sempre és bonic parlar d'art. Home, sempre, sempre. O sigui, l'art i la cultura sempre s'ha de tenir allò. És com el postre, que hem de tenir sempre un raconet. El postre, però també perquè ens salva. Escolta'm, una cosa nova i l'ans hi posem? L'ans hi posem. Vinga, va.
Ara que han passat els anys i els nous dies porten febre, des d'aquí com hem fet sempre... Salut fins aviat! Amb aquestes paraules Cesc Freixes ja ens deixa entreveure que estarem un temps sense saber d'ell. Una adeu amb un dolç regust musical de qui ho ha fet i ha aconseguit gairebé tot, de qui ho ha donat tot amb la seva música. Aquest divendres 17 comença aquesta gira de comiat a l'Auditori de Girona. Casualitat o no, passava per aquí Cesc Freixes, bon dia i bon hora.
Molt bon dia, moltes gràcies. Sempre és bona excusa no, passar per Girona? Una ciutat preciosa que m'estimo molt, jo hi vaig viure un any sencer, ja fa uns quants anys d'això, i aquí podríem dir que vaig començar a professionalitzar el meu ofici i d'aquí no han sortit.
moltes cançons i sobretot moltes experiències que després he pogut compartir, explicar amb cançons o no, i és un plaer poder parlar amb vosaltres i amb tu seguint aquí a Girona FM. És el que t'anava a dir, musicalment parlant, quins records tens de Girona, aquell primer moment on realment creus que es pot viure de la música?
Jo vaig venir a Girona en aquell moment precisament perquè volia tirar endavant el meu projecte musical. Jo havia fet ja dos treballs discogràfics i estava escrivint les cançons, o començava a escriure les cançons, el meu tercer disc, que era la mà dels qui t'esperen, entre elles la cançó de la petita rama del poble sec.
Moltes de les cançons del meu tercer disc les vaig escriure aquí a Girona, vaig viure damunt del Centre Cultural de Mercè, al carrer de les Beates, una miqueta més d'un any. Després vaig marxar a viure al poble sec a Barcelona i allà va ser on vaig escriure la petita rama del poble sec, però moltes de les cançons d'aquell tercer disc les vaig escriure aquí a Girona.
i vaig començar a fer una cosa que em va anar molt i molt bé, que és que cada quinze dies feia una actuació al cercle, al bar al cercle del carrer Ciutadans de Girona, cada dimecres, excepte quan jugava al Barça, que era l'època dels Iniestes, els Messis, que ho guanyaven tot, l'època del Guardiola, que ho guanyaven tot, quan hi havia partit del Barça no podia fer l'actuació, però cada quinze dies feia un concert en una sala
tancada de pedra que hi havia dins del cercle i allò em va ajudar molt no només per connectar amb un públic que després m'ha anat seguint arreu del país, Girona, ciutat d'estudiants, molta gent d'arreu del país que hi ve a formar-se, allò em va servir per connectar amb moltíssima gent però sobretot em va servir
per anar exposant primeres idees de cançons, per anar-les entrenant... Van ser més d'un any, perquè vaig estar més d'un any tocant el cercle, molt profitós, i Girona, en aquest sentit, forma part dels esforços musicals d'una manera molt evident. Hi ha moltes cançons que parlen de Girona, de manera més o menys explícita, i veja, guardo un molt bon record de tot allò. Tu ara vius a les Terres de l'Ebre, si no m'equivoco.
Sí, fa vuit anys que visc a la Ràpida i és un punt mig d'aquest país allargassat, que són els països catalans, la meva parella és de la Cannes i aleshores vam voler buscar logísticament un lloc dins del nostre país que pogués repartir el joc una miqueta entre les dues famílies i allà hi estem. T'ho dic perquè per terenar és que sembla que hagis defugit una miqueta de la Barcelona.
Sí, és una miqueta així. A nivell personal ja era una miqueta aquesta la intenció i vaig viure un any a Barcelona, al poble sec, però em va atabalar molt. De fet, jo i les ciutats prefereixo viure en llocs més tranquils i ho he anat veient amb la vida. Jo he fet moltes mudances, he viscut en molts llocs d'aquest país.
una cosa que també he anat fent una miqueta en relació a allà on em portava la música i allà on em portaven també els contactes, i a llocs on he viscut més mesos, d'altres on he viscut menys, però realment he fet moltes mudances i he voltat molt, he viscut a Lacan, he viscut a Girona, he viscut a Barcelona, he viscut a Vic, he viscut pel Penedès, he viscut a les Terres de l'Ebre, i a les Terres de l'Ebre, a part del lloc on jo vaig néixer, que és Sant Pere de Riu de Vitlles, al Penedès,
és a la Ràpida el lloc on estem durant més i amb dos petits que tenim esperem no trencar-los i la màgia d'aquestes primeres relacions que estan construint i seguir a la Ràpida i a les Terres de l'Ebre fins que el cos ens digui prou. T'ho dic perquè, defugint una miqueta d'aquest tòpic de Barcelona cèntric, per entendre'ns també et defineix bastant musicalment, és a dir, una música més relaxada, més reflexiva fins i tot.
Sí, suposo que fugir de la gran metròpoli es pot traduir en allò musical, en fugir d'aquestes inèrcies, d'aquestes dinàmiques més condicionades de la pròpia indústria musical, i potser més mainstream, intentat sempre de fugir
d'aquesta idea d'entendre les cançons de pressa. M'he volgut acostar potser en alguns moments a la música més comercial, han sigut tot excursions que he volgut fer, però sí que sempre he acabat tornant cap a les cançons més de refugi, i més de mirada a vegades interior, i sobretot de mirada crítica cap al nostre voltant, i jo requereix, d'alguna manera, també una mirada de país, una mirada de comarques, una mirada també més reposada,
una mirada més artesanal, una manera més calma, la més reposada de fer les cançons i potser ha anat acompanyat també una miqueta amb aquest procés meu personal de voler provar com és viure a la gran metròpoli, a la gran ciutat d'aquest país i veure que potser en aquell moment que jo em volia acostar, quan estava a Barcelona, acostar potser més a la música comercial, veure com el meu cos i la meva manera d'entendre la música em demanava una miqueta
que m'allunyés de la gran ciutat mentre també m'anava allunyant d'aquesta idea potser més comercial de la música. Per què fins aviat? Què ha passat? Què t'ha motivat a fer aquesta pausa?
Doncs els que ens dediquem a la música tenim aquesta gran sort de poder-nos dedicar a un ofici que ens apassiona, com qualsevol persona que es pot dedicar a un ofici que més o menys li agrada, però sí que és veritat que els horaris que...
que fa que ens haguem d'estructurar a nivell laboral els músics, quan comences a tenir unes certes responsabilitats com pot ser tenir fills o tenir els pares malalts, certes coses que potser quan ets més jove no et trobes tant a la teva vida i quan et vas fent gran, malauradament, tens, malauradament o no, però vull dir que vas tenint responsabilitats que requereixen potser més el teu temps, la teva atenció,
Els horaris dels músics distribuïts sobretot als caps de setmana, distribuïts en dies festius, en estius sobretot, estius i caps de setmana, fa que en un moment de la meva vida, fa cinc, sis anys, ja quan la meva filla gran va començar a fer tres, quatre anys, fa que em plantegi si realment
Vull seguir amb aquestes dinàmiques i amb aquestes inèrcies dels horaris dels músics. Quan va néixer el meu segon fill ja va ser el moment de prendre aquesta decisió. Fa molts anys que tenia decidit que quan jo arribés al 20è aniversari de la meva trajectòria professional seria un bon moment per fer una aturada.
en el mateix moment en què iniciava altres projectes culturals que ja m'interessaven i que també volia que d'alguna manera formessin part de la meva vida professional. I una miqueta aquesta decisió de tornar-me bé condicionada per aquesta impossibilitat de conciliar tal i com jo voldria la meva vida com a pare i com a parella amb la música.
i condicionat també per aquesta realitat a vegades de responsabilitats i de cures que et va portant la vida. Tinc la meva mare malalta, tinc dos fills petits i aleshores això fa que molts dies que hauria d'estar fent potser costat o hauria d'estar assumint responsabilitats d'aquestes característiques, quan això et fa estar lluny d'aquestes responsabilitats, quan et genera un cert malestar i no ho saps potser
Casar bé va ser quan vaig començar a sentir tot això, va ser el moment de prendre la decisió. I és una decisió que té molt a veure això amb la conciliació i amb el fet de ser pare, de voler passar caps de setmana i de passar els estius sobretot amb els meus fills i amb la meva parella.
perquè fa molts anys que no ho puc fer. I aleshores és una decisió totalment condicionada per a aquesta idea de posar per davant la part més humana i no tant la part de la feina. En resum, parles de temps i prioritats.
Sí, sí, sí. I, evidentment, s'han de tirar endavant altres projectes perquè hem de viure, i tant de bo que pogués viure de l'aire i no haguéssim de treballar mai. Però, mentre estava fent tota aquesta última gira o pensant-la i començant-la, que portem tot el 2024 acomiadant-nos d'alguna manera, i ara farem aquest 2025 als últims concerts, mentre estava preparant tot això, també et tiraven endavant altres històries,
que em permetran dedicar-me a altres coses que no siguin el directe o la música en directe. Els pel·lícules de Hollywood ens han fet sempre veure que els adéus han de ser agres, han de ser dolents, però jo crec que fins i tot denoto com a cert punt de lliberació, i no sé si de catares i fins i tot...
Sí, jo ho visc una miqueta així també, amb una mirada una miqueta cap a l'avís, perquè quan fa tant de temps que et dediques d'una manera tan plena a un ofici, quan decideixes que de cop allò es para, és una decisió que prens amb tota la teva consciència, però no deixa de presentar alguns dubtes davant teu i una miqueta, doncs,
parlant en plató una miqueta collonit si que estic perquè som molts anys dedicant-me exclusivament a la música i sé que arribarà al 4 de maig del 2025 i a partir d'aquest moment la música no es que desapareixi però sí que desapareixerà tota opció de
de presentar-la en públic, com venim per uns anys, perquè així ho vull. Serà el moment de tirar endavant o de presentar altres projectes. I sí que tinc moltes ganes, sobretot de poder tenir aquest temps de qualitat, a caps de setmana, dels estius, de setmana, santes, que són moments dedicats exclusivament des de la 21 anys a la música. Tinc ganes que arribin a aquests moments on tothom més o menys té festa i jo poder també dedicar temps als meus fills, a la meva parella,
Més de 20 anys sobre els escenaris, com els definiries a nivell emocional?
Doncs els definiria com una mica en aquest punt catàrquic, que té viure en alguna cosa que t'apassiona des de molt petit i veure-la com poquet a poquet es va fent realitat. I que no és que només hagis pogut fer realitat una idea que tenies, una mica esbojarrada de fer cançons i de gravar-les i de compartir-les, sinó
de veure que s'ha fet realitat el viure exclusivament d'aquest ofici. Això és una cosa que m'omple molt d'orgull i que em fa sentir molt ple, perquè és una cosa per la qual he lluitat durant molts anys i en la qual he pogut fer la realitat. Per tant, em sento molt agraït i molt afortunat, a la vegada, per haver pogut viure 21 anys de la música o amb la música.
I després també segurament hi ha tota una lectura potser no tan dolça de com funciona aquest món nostre, no estrictament musical, sinó com funciona el món que té a veure amb la projecció del lloc que fem, del lloc que som, del lloc que volem que la gent intueixi que som.
Aquest personatge que a vegades tots ens hem d'acabar construint per acabar venent, aquests productes musicals, culturals que fem. Tot això potser seria la vessant més criticable, però que al final també t'ajuda a posar uns certs límits, o a saber dir que no, o a saber ser una miqueta més coherent amb tot allò que tu estàs presentant o tot allò que tu estàs treballant.
La indústria musical, les indústries culturals, en general, es mouen molt per contactes, per besamans, per bacanals, fins i tot, i aleshores tot es crea al voltant d'una idea molt de capelleta, molt de xiringuito, i és una cosa que jo sempre he volgut defugir.
i això té unes conseqüències, en el sentit que quan no participes de determinats circuits o discursos no pots accedir tan fàcilment a determinats espais, no tens tanta projecció com tu voldries. Jo sempre he sigut molt conscient que
que m'enfrontava aquesta inèrcia d'aquest país, estic segur que a tots els països funciona igual, que m'enfrontava d'alguna manera aquesta manera d'entendre la projecció de la creació musical o cultural i estic d'alguna manera també orgullós d'haver pogut fer un camí al marge potser dels circuits més oficials o més institucionals o potser
al marge d'allò que potser s'entén que és més mainstream. Al final també aprens coses i es pot fer. Un camí més alternatiu al marge d'aquests canals també es pot fer i prova d'això és que jo l'he pogut fer amb un projecte
estèticament molt minoritari, cançó d'autor, cançó de protesta, molt vinculat amb una idea molt política d'entendre la cultura i la constatació és que també es pot viure de la música al marge dels canals oficials. T'esperaves arribar on has arribat a la teva manera?
La veritat és que jo crec que el problema principal de la gestió de les frustracions és que a vegades les expectatives són tan altes que aleshores les frustracions són també enormes. Jo crec que vaig tindre la sort, no sé si sort o potser la consciència no només meva, sinó també de la gent que m'envoltava, de posar-me una expectativa sempre molt assequibles, molt terrenals, molt humanes.
i quan me'n col·locava alguna de més inabastable, de més inesequible, no passaven gaires dies que la realitat em fotia una hostia i em tornava a col·locar en el seu lloc. I aleshores sempre he volgut entendre el meu projecte
musical des de la humilitat, des de la petitesa, perquè el meu projecte musical és petit, i no he volgut mai pensar en créixer gaire ni en fer-lo massa gran. Evidentment, si hagués pogut fer-lo molt més gran, segurament ho hauria gaudit molt.
però les meves expectatives sempre han anat molt en relació al que jo anava veient que passava en els meus concerts, quan va entrar l'erè digital en el que més o menys intuïa on podien arribar les meves cançons, que podies tenir un control potser més amb números, més quantitatiu d'allò que estava generant la teva música, però he tingut sempre
Crec els peus molt a terra i he intentat no flipar-me gaire mai. I aleshores això m'ha creat com una manera d'entendre el meu projecte molt realista i quan m'he flipat o la realitat m'ha ficat de lloc o el meu voltant o el meu mànager o la meva discogràfica no m'han dit no, Cesc, això...
Això ho podrien fer aquests, que estan en un plinçales amb 2.000 persones, però tu has de fer això. I aleshores crec que he tingut aquesta sort de col·locar les expectatives sempre a punts molt baixos, on jo sabia que pràcticament podia arribar, i si no arribaves tampoc passava res perquè les expectatives estaven molt a prop de la realitat, i aleshores he volgut funcionar sempre molt així. I per tant,
Estic molt agraït d'haver pogut viure i de poder viure durant tant de temps amb aquesta idea, però, evidentment, quan comences mai esperes tenir una trajectòria tan llarga, perquè en la música, i més en la música català, 21 anys són molts anys d'estar en actiu, de no descansar mai, de fer pràcticament deu treballs discogràfics. Realment és...
Són xifres molt estranyes, projectes musicals, i estic molt content i orgullós d'haver pogut arribar fins aquí. I quan començava no pensava gaire en el futur i tampoc, segurament, si m'ho haguessin preguntat, no...
Hauria volgut segurament pensar que podria pensar en el meu projecte musical a 20 anys vista o 21 anys vista, però no hi pensava realment. Mai m'ha agradat gaire fer projeccions a mitjà o a llarg termini. És que al final, escoltant-te, és que jo tenia una llista de reproducció quan vivia lluny de casa, hi eren uns quants, i sempre he pensat que teniu un denominador comú i és que l'èxit o l'èxit que teniu
Us hi heu trobat que no pas tan buscat. És a dir, al final és aquesta manera d'encarar la vida en funció del que arriba, abraçar-ho i, com dius, tenir els peus a terra i has obert el tema de l'ego també, que és... Jo crec que la gestió de l'ego és una assignatura pendent ara mateix en temps de xarxes socials per a totes les noves generacions que pugen.
Sí, va molt en concordança les expectatives i les frustracions i també els personatges que a vegades ens creiem per fer veure que som molt més del que realment potser som a nivell de projecte. Això és un tema important perquè el món en què vivim crea realitats en les que ens fan sempre estar pensant en coses molt grans. Vivim en un context
del gran esdeveniment i això ha transportat també a la idea de la idea personal de les persones que s'estan formant i que volen dedicar-se a coses a la vida és una idea transformada que volen petar-ho, que volen triomfar. Tothom vol preguntes amb els joves d'avui que volen ser i tots volen ser influenciadors tots volen tenir com molta connotació, molt de reconeixement.
I és una cosa que jo mai he disfrutat ni mai he volgut. És una cosa que sempre m'ha generat molt de rebuig. És una molèstia en determinats moments que la gent et reconegui o que no puguis passar desapercebut.
és una cosa que mai he sabut entendre com un benefici. Evidentment que pots exercir posicions de poder des d'aquest reconeixement públic i des d'aquesta idea que tens molta gent que et coneix, però és una cosa que mai m'ha interessat. Però sí que és veritat que la gestió de l'ego, de la frustració és un tema molt actual i que jo l'he volgut treballar una miqueta
Des del meu do-it-yourself, des del meu autogestió, l'he volgut treballar a vegades sent excessivament radical. Jo he dit que no a moltíssimes coses que en un moment determinat se m'han plantejat i que a mi m'han ajudat a construir aquest camí que et comentava abans, potser més alternatiu.
però més coherent. Potser no tinc tant de públic com tindria si hagués dit que sí a determinades coses, però em sento molt més coherent amb aquella idea que jo volia o que sempre he volgut tenir com a creador. He dit que sí a temes de publicitat, he dit que sí a temes de contractes discogràfics, he dit que sí... He dit que no, volia dir. He dit que no a temes de publicitat, a temes de contractes discogràfics, festivals... He dit que no potser a coses que per altra gent seria
direm que sí perquè a part de pasta és molt de reconeixement i jo sempre he volgut sempre tenir aquest benefici de dubtar d'aquestes coses que potser et donaran una entrada de diners molt ràpida i un reconeixement molt ràpid però potser després a nivell d'estètica, nivell de marca, nivell de trajectòria no t'aporten tot allò que t'aporta fer les coses amb calma i una miqueta al marge d'aquests inputs que t'entren tan ràpid
Jo sempre he viscut molt a marge d'això, llavors a mi m'ha sigut molt fàcil gestionar aquest ego, perquè sempre he intentat que no s'ho fes gaire gros, tot i que tots els artistes i els creadors el tenim més inflat que ningú, però soc conscient i llavors l'hem d'anar rebaixant sempre. És que al final parles d'una coherència que hauria de ser l'ABC, de qualsevol persona.
Sí, però vivim en un món hiperquantificat, i aleshores tot allò que són números criden molt l'atenció, i precisament triomfar va molt relacionat a la quantificació de la nostra vida i de la nostra professió, i de seguida que veiem
números i decidir que avui ens mensuals es pot i fein. Contractes que tenen molts números o que s'associen a molts números a nivell econòmic. Tot això crida molt l'atenció i és fàcil, sobretot quan ets jove i tens potser poc bagatge que et deixis emportar per tot això. Però vaja, jo he volgut ser coherent i
I prova d'això, per exemple, és que hem tingut sempre un catxet artístic molt baix. Hem volgut sempre que siguéssim molt assequibles per tothom. No hem volgut fer una especulació en aquest sentit. I aquest és un tema, per exemple, que a mi m'agradava molt recalcar amb els artistes més joves, perquè era com una...
una bombolla amb temes de pressupostos i de gatxets artistis. Jo sempre penso que la manera més fàcil de detectar si un artista o un projecte musical toca de peus a terra és saber quant cobra, perquè de seguida entens cap on van els tiros. I per mi sempre ha sigut molt important no fer volar coloms amb aquest tema,
ser molt accessible, molt assequible per tothom i d'aquesta manera també tocar una mica de peus a terra, pagar tothom bé i que puguem tenir a nivell qualitatiu una realitat laboral en el meu projecte musical acceptable, però no flipar-nos amb aquest tema perquè
La gent els números li criden molta atenció i de seguida hi ha molts projectes musicals que de seguida comencen a posar zeros en els seus catxets i és una cosa que a vegades pot ajudar a que no acabi bé aquest projecte musical.
Aquest divendres comences a escriure les primeres línies d'aquest primer epígraf, podríem dir, d'aquest moment de la teva carrera. No sé si quan pugis a l'escenari de l'auditori de Girona creus que encara tindràs aquelles papallones a l'estómac, aquells primers nervis o ho afrontes com un concert d'aquests últims 5 anys. Són especials aquests últims concerts. Tenim una petita gira de nou concerts que són els que farem fins al 4 de maig, el primer és el que farem aquest divendres a Girona.
I amb 21 anys no m'han desaparegut mai aquestes papallones, aquests nervis abans de començar, de voler-ho fer-ho bé, de voler sobretot que la gent que et ve a veure gaudeixi, que comparteixi una estona bonica amb tu.
Però sí que són concerts especials en el sentit que tinc moltes ganes que la gent canti molt, que la gent... Són cançons que hem triat pels repertoris molt identificatives del meu repertori, per tant, cançons que fàcilment la gent que coneix una mica la meva discografia reconeixerà i per tant serà fàcil que es puguin sumar a aquest cant col·lectiu que volem que sigui una mica dels concerts.
i tinc ganes una miqueta de celebrar-ho des d'aquesta vessant potser més col·lectiva. Són cançons, en definitiva, escrites durant 21 anys, que moltes d'elles parlen d'aquest país nostre, de les nostres lluites compartides, de temes a vegades que tenen a veure amb la llengua, amb la cultura, amb el territori, d'altres que tenen a veure amb la justícia, amb temes més socials.
i tinc ganes una miqueta que es converteixin en concerts comuns, col·lectius, per cantar amb el públic aquestes cançons que parlen d'aquest, nosaltres, més poètic. Doncs és que se m'ha fet curt. Sort que és un fins aviat i una adeu, eh? Això vol dir que ja passaràs per aquí algun altre dia. Ja tornarem. D'aquí uns anys, si tot va bé, si encara tinc veu, tornarem. Cesc Freixes, moltíssimes gràcies. Ha sigut un plaer, moltes gràcies.
Tinc por de posar ordre a aquesta vida o de fer-ho quan ja sigui massa tard. Penso quina sort tenir cançons per explicar-te que a vegades sóc al fons i treure l'energia necessària per lluitar i sobreviure en aquest mala ritme.
Anem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol, i escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port.
Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona una nit de juliol. I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port. Assegut a la plaça del sortidor, aquí t'espero com si fos el primer va.
La boem on comença el carrer blai, que és la petita rambla del poble sec.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
El 21 de gener al Palau de Fires de Girona, primer congrés de benestar emocional. Xerrades, experiències, activitats paral·leles i taules rodones on debatre i conèixer com millorar la nostra salut mental i emocional. Inscripcions gratuïtes. T'hi esperem. Ajuntament de Girona.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compre producte local. Compre al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als quatre rius, amb seïdes bai. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la Gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres cada quinze dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina.
Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe, cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. El 92.7 de la FM ja gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina.
El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber, de primera mà, l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanye, Said Svai i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Girona FM obre la finestra a la participació donant veu a les entitats i a la vertebració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobres la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris.
Som gent de Girona, som gent de bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el bàsquet Girona. Tot el que passa, afronta-ho. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a Gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, Gent de Bàsquet.
Tota la realitat esportiva a Girona en joc. Pau Villafanya i Josep Coll fan el repàs a tota la informació i actualitat de l'esport gironí, cada dilluns a les 3 de la tarda i a les 9 del vespre, Girona en joc. Fútbol, bàsquet i totes les disciplines esportives amb una mirada propera i de ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Escacs en joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la Gironina.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tot a l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat, els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Als dijous, un cop al mes, Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als quatre rius, amb saïd es vaig. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Bé, doncs un dimarts més, ens hem escapat fins a la Fundació Balbi, hem vingut fins a la sala Miquel, Martí i Pol per descobrir una de les exposicions que de fet s'estrena avui dimarts i és que Antoni Maduenyo ens presenta Paralitúrgies aquí a la Fundació Balbi al carrer Jaume I i ja aprofito per donar la benvinguda a l'Antoni. Bon dia i bona hora. Bon dia i moltes gràcies pel vostre interès. Primer de tot, Paralitúrgies, em sembla que ha costat una mica trobar el nom definitiu de l'exposició.
Sí, de fet és una exposició retrospectiva del meu treball dels últims anys i a mesura que l'anava muntant he vist que el pes d'aquest treball de les paraliturgies, que és de fet el que estic fent darrerament, doncs que agafava tant de pes que ha pres tot el territori de l'exposició. Què vol dir exactament paraliturgia, per qui no ho sàpiga?
Bé, la litúrgia són tots els rituals que a dins de totes les religions es fan al voltant, doncs, diguem-ne que per captar l'atenció del Déu, anem a dir-ho d'alguna manera, tots els rituals, la música, l'estètica, les pintures que hi ha dins d'una església, d'un temple.
Les paralitúrgies són d'alguna manera aquests rituals, però fora del que seria la ortodòxia, o sigui, si parlessin de la litúrgia cristiana, doncs qualsevol ritual és oficiat per un sacerdot, per un bisbe, però després hi ha altres tipus de rituals que abocan d'alguna manera tots aquests sentiments, totes aquestes sensacions,
i que poden ser exercides des d'una altra òrbita que no és estrictament la de la genarquia, en aquest cas seria catòlica, però seria igual qualsevol altra religió. De fet, el meu treball al voltant d'aquesta obra
es centra en la música i les escenografies que van al voltant d'aquesta música, és tota la meva experiència, i per tant és el que he recollit en aquesta exposició, que no està en el lloc que originalment li pertoca, que és en catedrals, en esglésies, en conjuts monumentals, etc.
És que al final, també ho deies ara, tota la part ritual no deixa d'anar estretament relacionada amb el món de l'art. Efectivament, l'art és una obertura cap al que hi ha més enllà del quotidià, del nostre tocar, del nostre ser.
i que és una cosa que jo tinc la sensació que cada vegada anem perdent més aquest contacte amb l'altra esfera que és allà fora, i aquesta esfera ens comuniquem amb ella a través de la religió, a través de l'art, a través del que es diu en psicologia, en psiquiatria, dels estats alterats de consciència, doncs que s'hi pot arribar per la música, però també per les drogues, per la dansa,
Són aquests estats que ens comuniquen amb el més enllà i aquest és el paper fonamental de l'art. Des de l'origen, des de la prehistòria, des que l'home és home, des de l'origen de la humanitat, l'art té aquesta funció i que està lligada íntimament amb tots aquests fenòmens, amb la religió, amb l'amor, amb el foc, amb les coses que són més sagrades.
Per a Litúrgies, al final, no deixa de ser una exposició completament íntima i jo crec que també retrospectiva. Per què? Bé, és un recull dels treballs que he anat fent en aquests últims més de deu anys. Treballs de performance, de concerts, en llocs com Sant Pere de Rodes, és un dels llocs que hi treballo molt sovint.
al voltant de tota aquesta idea de recrear no només des d'un punt de vista intel·lectual sinó des d'un punt de vista del sentiment recrear totes aquestes atmosferes i fer que l'espectador entre totes les cometes al món perquè no és un espectador en realitat que l'espectador esdevingui una altra vegada protagonista, esdevingui una altra vegada ésser humà en contacte amb tot això que s'apareix a través d'aquestes experiències que
insisteixo són música i plàstica i escultura i olors i sons i per tant tot això que l'home actual que estem deslligant que estem parlant d'arts visuals no això és teatre això és art visual això és no tot això abans era una única cosa que és la que ens feia trascendir cap a aquestes altres esferes desconegudes misterioses cap als misteris cap a
i que és, evidentment, molt, molt atractiu per l'ésser humà actual i per l'ésser humà fa un millor d'anys. És que al final t'allunyes bastant del concepte o de la paraula figurativa, perquè al final tu el que intentes construir és aquesta instal·lació, aquesta atmosfera, com deies, que comporti alguna cosa per a la persona que ve a admirar el teu art.
Sí, diguem que la galeria és un... i l'oportunitat de poder exposar això a la Fundació Balbi és un gran honor, estic completament content i agraït però és veritat també que és un recull treure les imatges, hi ha moltes fotografies d'aquestes accions allà on han tingut lloc, hi ha també vídeos, per tant podem veure vídeos, més les fotografies, més algunes peces escenogràfiques
però han estat extretes d'aquest context. Per tant, el visitant veurà tot això, intuirà tot això, hi ha també textos que ho expliquen, textos poètics, i és un viatge retrospectiu a tot aquest treball que ha tingut lloc. Però cada peça, cada acció ha estat única i, a més a més, irrepetible. El meu problema, diguem-ne, com a artista és que, com a artista o com a no sé ben bé què, perquè això ja va més enllà,
és que jo no repeteixo mai la mateixa cosa. Un músic intentava preparar un programa musical i repetir-ho tantes vegades com pugui, igual que un actor, perquè evidentment tu has fet una feina i vas fent una gira. Això és impossible. De fet, no es pot fer perquè repetir aquell acte sagrat, aquell acte per a la litúrgia sagrada, seria d'alguna manera profanar-la. Per tant, cada peça és única pel lloc en el qual va ser creada, amb aquella inspiració, amb allò, i el públic, fins i tot, o sobretot,
forma part també d'això. Per tant el públic que va compartir amb mi el cant dels oficis de difuns al refugi antiari de Girona va ser aquell moment i allò no ho puc fer una altra vegada l'any que ve. No tindria sentit, ja no seria una paraliturgia, seria un espectacle i a mi això ara mateix ja no m'interessa. És a dir que jugues completament amb el caràcter afí marbolàtil que té l'art? Absolutament, absolutament, perquè va més enllà, ja no és aquella obra que s'exposa, que es ven
que com més vegades la repeteixis millor, perquè a més a més vas agafant rodatge, tot el contrari. És un acte únic i la seva repetició em fa sentir malament, diria. No diria com un estafador, d'alguna manera, però no pots dir dues vegades la mateixa cosa a la persona de la qual estàs enamorada. Si repeteixes aquella cosa una altra vegada a una altra persona,
doncs crec que és un bon exemple que em ve ara al cap. Repetir aquell poema que li vas escriure a algú altre fa uns quants anys i cantar-li això mateix seria una profanació d'aquell amor. Doncs per mi aquest treball artístic funciona d'aquesta manera i per tant he de dir que és molt cansat també.
Clar, és el que t'anava a dir. Al final estàs jugant amb la teva pròpia vivència, experiència, visió, sensibilitat. Al final això et genera aquest desgast amb el pas del temps perquè és bolcar tot això cap en fort. Absolutament. Totalment ho has dit com no es pot afegir res més. És així. I de fet jo crec, i crec que tots els artistes estem d'acord, que el treball artístic és aquest. El treball artístic no és un treball
fàcil, simpàtic, precisament per això, perquè l'artista el que fa és mirar en aquesta esfera que hi ha fora de nosaltres i que és una esfera dura. Els déus castiguen amb la seguesa aquells que veuen la veritable bellesa, la veritable bondat, ja ho explica Plató, jo amb això segueixo molt a Plató.
i per tant mirar allà fora es cansat no és una feina fàcil, l'artista que digui que s'ho passa molt bé i que és molt divertit i és molt relaxant, bé, segurament també n'hi ha d'artistes així però la meva visió és completament diferent. El tipus d'exposicions de memòria personal,
també inevitablement comporten aquest factor de posar a ordre una mica tot el que ha passat, que a vegades potser quan hi som dins no acabem de veure una societat passada a tu també. Sí, absolutament. O sigui, ha estat una temporada dura en aquest sentit també, perquè recordes gent amb la que he treballat, hi ha molts treballs d'aquests que són
corals, diguem-ne, amb actors, amb gent fins i tot de l'àmbit del circ. Hi ha grans muntatges que hem fet i per tant estàs recordant gent, estàs recordant imatges, estàs recordant moments de mal humor, moments de por i per tant és una... és monic i a la vegada és dur. Bé, sí, sí. Quina és una mica la lliçó que t'emportes de la teva mateixa obra en aquest recull que has aconseguit fer?
Doncs mira, hi ha moments que em fa... per timidesa, per no ho sé, em fa vergonya, penso, vols dir que tot això ho pots posar aquí. Justament pel fet de treure d'aquest context, i quina bestiesa que has fet. I llavors em consola molt quan veig, doncs, a la comissària, a la Magui Noguer, que diu, eh, però això està molt bé, i li dic, vols dir que això ho podem ensenyar? I tant.
llavors és mirar deu anys enrere en actes d'aquests que són efímers i que tu ja has donat per morts, evidentment he rescatat coses que tenia guardades a baix, al garatge amb plàstics embolicades perquè no pensava fer-la servir mai més i de fet és la idea, no fer-ho servir mai més llavors és un moment, és una sensació estranya perquè tu has fet allò, ja no penses que es repetirà
i de cop apareix, s'apareix de nou amb tota la seva rigorositat, a vegades coses que he fet i que penso uf, això no mereix, o en aquell moment potser no ho hauria d'haver fet, però en general estic molt content perquè hi ha unes escultures, per exemple, que veig que han resistit, que he pensat quan les desembolicaré, perquè estaven molt embolicades, no es veien,
i m'han impressionat, ja no són meves d'alguna manera, fa set anys, vuit anys que les vaig fer, i al treure el plàstic dius aviam què hi ha, hi havia corc, eren totes corcades i ha sortit un munt de serradures, i m'han agradat, i llavors això és un regal, de fet. Al final també no deixa de ser una mostra del pas del temps. Sí, sí, sí, i el corc era allà per explicar-nos-ho i per recordar-nos aquest afí.
I parlant d'aparèixer, és que jo vull aparèixer també aquesta tarda. Em sembla que avui dimarts poseu, o doneu aquesta posada de llarg de paralitúrgies, Antoni, a quina hora la fundació? A dos quarts de set de la tarda.
Us acompanya l'Enric, em sembla? L'Èric Forcada, que és un crític d'art i penso que farem... m'agradaria explicar tot això que t'acabo d'explicar ara. Doncs explica-ho perquè la gent entengués per què hi ha aquestes coses que són tan estranyes pel que hi ha al mig. Doncs mira, qui ens hagi enganxat en directe ara fa una estona, ja tenim la vostra oportunitat aquesta tarda a la Fundació Balbi i Antoni, moltíssimes gràcies per aquesta estona. Moltíssimes gràcies a tu.
recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem per que estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
La Ràdio de Girona. Girona FM. L'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat. La Ràdio de Girona. Vagis on vagis.
Info Podcast, la càpsula informativa de tres minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi!
L'actualitat en 180 segons. Que d'hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts els butlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes. Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
Tota la realitat esportiva a Girona en joc. Pau Villafanya i Josep Coll fan el repasse a tota la informació i actualitat de l'esport gironí, cada dilluns a les 3 de la tarda i a les 9 del vespre, Girona en joc. Fútbol, bàsquet i totes les disciplines esportives amb una mirada propera i de ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La gironina.
L'actualitat en 180 segons. Que d'hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts els butlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
I torna, et torna a començar, i aquí bojar-me mil pics si fa falta. I torna, començar a estimar, i aquí bojar-me'n sa mesura exacta.
I torna a començar-se a trobar, i a perdre's a dins ja de derrota. I torna a deixar's que ens passa, tot i saber que sempre costa.
si vois ni me'n pensis.
Girona FM, la ràdio de Girona.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.