Si tu desconnectar de tot. I si en comptes de desconnectar connectes amb el que realment importa? I com ho faig? Amb el Bibi, el festival d'enoturisme on el vi de l'Empordà marida amb el teu benestar. Rutes amb bici, winefulness entre vinyes i la gastronomia més autèntica. Això és exactament el que em demana el cos. Doncs tria el teu moment a bibit.costabrava.org Patronat de Turisme Costa Brava Girona, de la Diputació de Girona.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Els Quatre Rius. A Girona FM. Amb Saïd Esvall.
I avui és dimarts, 10 de març del 2026. Avui ens despertem amb la notícia que Girona desallotjarà 25 persones sense llar de l'antiga fàbrica Simón, amb l'objectiu, doncs, de fer passes per poder reformar les naus i que es converteixin en el nou institut Comptesa-Armesenda. Per cert, de passada, la preocupació de Vox és que no es torni a ocupar.
La de la resta de grups municipals, en major o menor mesura, la de no acabar, en aquest cas, amb aquestes persones que entenem, o on acabaran, més ben dit, que entenem també que no dormen allà per gust. Tot això l'endemà de la presentació del projecte del nou Troeta, perquè és evident que la ciutat creix, que hi ha projectes i fotografies, fins i tot també postals. Però, i què fem amb tota aquesta gent, que ni tan sols poden trobar un lloc a dormir? Suposo que el sensellerisme no agrada...
Però arribarà un dia on no tot es pot amagar sota la catifa.
I qui s'haurà de comprar una catifa màgica com la de l'Aladín, perquè trobar pàrquing aquí a Girona és molt i molt complicat, especialment també a les 7 del matí, perquè ens hem creuat aquí al costat, al carrer Miligreit, és el bo de l'Arnau Vila i Elvira. Bon dia i bona hora. Molt bon dia a totes i a tots. Home, la veritat és que sí que... Jo pensava que a les 7 del matí hi haurà pàrquing, no hi ha pàrquing. M'agradaria tenir la catifa, eh? No, no, sí, a mi també. De fet, un dia me'n recordo que et vaig a una bruma fa molts i molts anys...
No, bueno, no tants, perquè tampoc fa tant que ens coneixem. Però em vas dir un dia, no sé què, del pàrquing aquí a Girona, quan encara més o menys es podia aparcar. I jo et vaig dir, i el cotxe què faig? Vale que tinc un mini, però què faig? Me'l guardo a la butxaca, el cotxe? Vaig dir, a la motxilla? És que ja no sé on t'ha de deixar-lo. Una càpsula Ho-Poi hauria de ser, això. Una què? No saps què és una càpsula Ho-Poi? La d'en Goku? Sí, la Bulma.
Ah, de la Bulma era. Sí, clar, perquè en Goku no sabia fer l'ao amb un canut. Exacte, pitges un botonet amb una càpsula, la tides i apa, cotxe. Sí, és ben bé. Això seria l'hòstia, això, eh? Sí, Apple segur que ho està fent. Sempre són uns avançants. O el musc aquest o algun d'aquests de l'estar gestionant. Sí, sí, és terrible, això.
En qualsevol cas, senyor Vila, avui estem de dimarts, encara queda molt per preguntar-li pel que queda per aquest cap de setmana, que sí que li preguntaré si ja s'han reunit amb tota aquesta colla-pessigolla dels passeuristes de Banyoles. No, però no falta massa, eh? No falta massa, no? No falta massa perquè, escolta'm, nosaltres ja començarem a finals... Mira, després de setmana santa, segurament, ja comencem a remenar pessebres. T'anava a dir, perquè la gent es pensa que els pessebres es fan al desembre. No, no, no. Els pessebres es fan amb bermudes i xancletes. Sí, sí. Vull dir, no fos cas. Sí, sí.
Sí, és així, és així, eh? No, no, ja, ja. Cada dia s'aprèn alguna cosa nova amb vostè, senyor Vila, i esperem també prendre alguna coseta més amb el primer any de Francesc Cacarés, ara d'aquí uns instants. A dos quarts parlarem amb els amics de l'Òpera de Girona per veure com va anar la competició d'aquest cap de setmana, i també acabarem avui parlant del sopa de lletres.
Em sembla, no sé si saps ben bé d'on baixa això del sopar de lletres. Ho haurem d'escoltar atentament. És el bo del Calderón que han organitzat, no t'ho perdis, presentacions de llibres acompanyades de sopars amb petit comitè amb l'autor o autora, en aquest cas. I vam donar el tret de sortida l'altre dia amb l'Estel Soler amb aquest tros de vida, juntament amb la Laia Regincós.
I diuen que va anar molt bé. Sopar literari fantàstic, eh? Sensacional. Vull dir, bueno, és donar-li una volteta també, no? Vull dir, al final, presentacions de llibres i tot plegat, doncs és acabar-li de donar una volta també i convertir-ho, per què no dir-ho, en una d'aquestes petites trobades amb petit comitè que també sempre un se les emporta després com un molt bon record. En qualsevol cas, senyor Vila, passen 10 minuts del punt de les 11 del matí. Comencem.
I avui parlem de literatura, però també de vida. Francesc Serès la publica, en aquest cas, amb el primer any, un llibre que parteix d'una experiència íntima, l'arribada d'un fill, per reflexionar sobre qüestions molt més àmplies. La paternitat, el pas del temps, la identitat i fins i tot, per què no dir-ho, el moment històric que vivim. Francesc Serès, bon dia, bona hora i benvingut i ben tornat.
Bon dia, quina energia, això està molt bé, això està molt bé. Veig que buscar pàrquing de bon matí això genera estrès i cortisol, està molt bé. Ja veuràs, a partir de la una aquí hi ha una baixada que no et pots imaginar. De fet, jo sempre penso i dic, ens fem grans quan acaben les primeres vegades.
Quan ja no tenim tantes primeres vegades. Això és la manera de pensar com gestiones totes aquestes experiències noves i dius, no, això ja ho he fet, això ja ho he repetit, això ja està. I això ens passa moltes vegades. Jo avui pensava...
Bueno, i penso molt aquests dies quan em toca fer aquest tour del llibre pel país i penso, quantes vegades has estat a Lleida, quantes vegades estàs a Vic, quantes vegades has vingut a Girona, quantes vegades... I penses, són moltes vegades, pots recular fins a 25 anys, fins a 30 anys, fins a... I dius, això és el pas del temps, la quantitat de vegades que ja has fet totes aquestes primeres vegades, no?
El llibre parteix d'un punt d'inflexió a la vida, jo crec que de qualsevol persona, que és la de ser pare. En quin moment tot això després ho cristal·litzes o creus que pot cristal·litzar en un llibre?
Jo porto diaris, regularment escric al dia a dia, i per tant sempre hi ha molta matèria primera per reelaborar, per treballar, per reexplicar. Sí que va ser en un moment molt concret el parc del costat de casa, ja hi tenim molts parcs, però n'hi ha un de molt concret, molt recollit, molt maco, un vaig trobar dues àvies i va passar...
Va ser una experiència, la veritat, bastant comprenedora, perquè una de les, seria molt llarg d'explicar, però una de les iaies es va acostar a en Júlia, el meu fill, i després de molt parlar, de molt parlar, que estava amb una altra àvia que jo coneixia i tal, va dir que estava molt tristet perquè feia només tres dies que havia enterrat el seu fill,
I que tenia la meva edat. Ell va dir, bueno, tenia 48 anys, me va fer una mica més jove, gràcies. I allò ho vaig escriure. Va pensar com unes 10 pàgines perquè l'altra àvia també tenia una història particular, que era la que jo coneixia, de fet. I això li vaig enviar a l'editor conjuntament amb uns altres...
I vaig enviar també gairebé fotografies de les pàgines dels diaris, no? I de dir, home, això intentem-ho, no? I a partir d'aquí sí que hi hauria un interès de dir a veure què passa, què és susceptible de ser transformat en literatura. I com que la veritat és que anàvem passant les coses més rere més...
hi ha un mes que és el gener que no passa res hi ha un mes que és el desembre que passen dues coses que no és tot tan planificat però sí que és veritat que hi havia un munt de reflexió i un munt d'anècdotes que es podien trebar en una cosa que tingués interès més enllà del tema que es va començar a dir la paternitat no, és molt més àmpli que això
Escolta, comences amb una qüestió cap dalt, que és per què tenim fills. No sé si és una cosa que t'has plantejat alguna vegada abans o després. Jo crec que ens ho plantegem tots d'una manera o d'una altra i el que més costa és trobar una resposta que sigui racional, això, o purament racional, o crec que hi ha percentatges que hi ha una resposta emocional, hi ha una resposta també intuitiva, hi ha una resposta gairebé històrica, biològica i també racional.
I aquesta pregunta que inicia el llibre és la pregunta que li fan a un ginecòleg.
que va assistir a un part molt, molt, molt difícil a les muntanyes austríques, en un hivern que està molt nevat, li han d'obrir tot el camí que està nevat, els homes de la casa, les dones estan atenent a la noia que té un part molt difícil, ell finalment arriba i finalment, mira, tot acaba bé, no? Però en aquell punt d'esgotament l'avi de la criatura li pregunta per què tenim fills?
I en pàgines després, amb aquest ginecòleg, diu, sabem el com... Ah, un ginecòleg, si no sap un ginecòleg, una estreta ja no sap ningú, no? Ell sabia perfectament la... com diria, la tècnica biològica, no? Diu, sabem com, però no sabem el per què. I em va semblar molt... un resum, gairebé, d'aquestes idees que te'n pots emportar a la vida, no? I després, és veritat que quan...
em va néixer en Juli, vaig estar sol amb la llevadora, una estona li vaig dir, miri, vostè té resposta, i ella diu, home, jo per descomptat n'he de tenir, jo soc qui porto els nens al món, i a més a més ella havia tingut dificultats de tenir, diu, els tenim per eixamplar i reproduir l'amor. Vaig dir, bueno, no sé si és la resposta, però és perfecta com a resposta.
Aquest és l'inici del llibre. Jo el que veig és donar-li una metamorfosi a quelcom biològic que dos més dos fan quatre. És donar-li fins i tot una moralitat. I és fer encarnar idees, encarnar expectatives, encarnar pors, encarnar desitjos i encarnar... O sigui, fer carn allò que tu encara no coneixes. I això té una part...
de màgia, que va més enllà de la tècnica que podia descriure l'obstreta, però que al mateix temps implica que t'has de començar a explicar moltes més coses, com funciona el món, què esperes del futur, què creus que és tu, com et relaciones amb els altres, perquè clar, tot això formarà part de manera implícita o explícita de la teva relació amb el fill. Francesc, quan t'ha canviat ser pare?
Fa de mal dir. Ara et podria donar una resposta d'aquestes per quedar bé i tal, però no... Crec que m'ha fet una mica més lliure.
crec que, contràriament amb el que diu molta gent, crec que m'ha fet més lliure. I en el meu cas particular, sent sincer, vull dir que no em guardo res, és com el que marca de debò una nova etapa, és a dir, som fora, som a Àustria des de fa cinc anys,
des de fa dos anys més a Alemanya, gairebé tres a Àustria, i això indica, és com la fita, per què ens en vam moure? Doncs bé, aquest és el resultat. I diria que el que em canvia és el futur, que és un conegut però al mateix temps és molt lliure, és a dir, puc triar una altra part de la meva vida que aquí segurament estaria com molt...
Bé, mínimament definida, ningú no sap això, però mínimament definida amb unes coordenades que podríem acceptar com normalitzades, i comença una nova aventura en un altre país, en una altra llengua, en una altra cultura, amb unes altres expectatives laborals per la meva dona, també laborals per a mi. Ell...
parlarà o entendrà diverses llengües que aquí no hi són presents. És a dir, és curiós, perquè jo estic entenint d'aquí el que em dius, és que està ratificant una decisió que vau prendre en un passat. Sí, sí, sí. Hi ha una idea d'allò de dir, és molt difícil prendre una decisió correcta, no? Una decisió correcta és molt difícil d'allò de dir, bueno, l'encertaré o no l'encertaré? Ja veurem. Ja veurem.
Jo penso que es tracta més de fer correcta la decisió, no? De dir, bueno, estem aquí, aprofundim-ho, treballem-ho, fem que tot això tingui un gruix moral, un gruix també de pensament, de possibilitats i de mirada cap a un futur, no? I això és el que m'agrada, és dir que en aquest sentit...
La gent diu, bueno, però és que te lliga més a casa... No, no, això és llibertat. Això és una llibertat que abans no tenia. Per què ha estat tan important posar diàleg a la paternitat, per exemple, i més en el moment en què vivim actualment?
Perquè no es tractava de la meva paternitat, sinó de la paternitat dels altres. O, si no, la meva paternitat havia de ser un vehicle per a moltes altres paternitats. O sigui, aquí la meva paternitat és, diguéssim, absent. És un tema, però jo no en parlo de què fem a casa. Parlo mínimament. Mínimament per acompanyar el relat i perquè no es vegi que és una cosa absolutament freda, no? Però...
El que m'interessa, com m'ha interessat sempre amb els altres llibres, és què els passa als personatges, què els passa als altres, què els passa. I en això tenir un nen que atreu com un imant, com un centre de gravitació, totes aquestes històries, és molt útil, realment és gairebé com tirar l'ama i l'esquerra, tothom pica, tothom ve i tothom t'explica coses.
I això, de manera inesperada, de vegades de manera molt directa, una cambrera en un àrea de servei italiana que es relaciona també amb la nostra edat, que diu, bueno, jo vaig tenir la nena molt gran, o algú que et fa una confessió, o algú que aprofita per reflexionar sobre el que li ha passat. Penso que aquesta és la...
La gràcia del llibre, no?, que la meva paternitat o el meu fill són, diguéssim, elements provocadors, però que s'expliquen poc, i en canvi el protagonisme és dels altres. És que, al final, jo el que veig és que és un llibre que, per exemple, potser 40 anys enrere, vull dir, no s'hagués publicat.
No hagués tingut l'interès que... No hagués tingut l'interès potser perquè també, clar, les normes socials, el pensament, els tabús, són els altres. I a part, hi ha una altra cosa que és molt més... Això ho vam parlar molt amb un amic meu que és molt bon lector i parlàvem d'això perquè parlem de literatura i diu, bueno, això ara què passarà aquí, no?
I que és curiós que hi hagi moltes, no és curiós, té una raó, que hi hagi molts més llibres dels fills cap als pares que dels pares cap als fills, perquè això marca. Si tu li envies un missatge al teu fill, allò és un missatge escrit que és gairebé, no diré, com un manament, però és una cosa que et fa molta por, de dir, ara jo escriuré una cosa que marcarà o que posarà fites o marcarà.
és molt complicat explicar com evoluciona tot això però això el que he fet és una galeria de personatges explicar hi ha gent gran, hi ha gent més jove no hi ha tanta gent jove perquè penso que aquí tenim més penso eh
Encara no hi ha el punt aquell de reflexió. Necessites, o sigui, per la reflexió teva personal i històrica necessites uns quants anys per veure't en perspectiva. I moltes vegades els pares joves, si és que n'hi ha encara... Sí, està la cosa molt complicada. Sí, però fixa't, la meva mare em va tenir 22 anys. Eren altres èpoques. Sí, però aleshores també penses, ella ha estat molts anys mare, jo he estat molts anys sense ser pare. És a dir, tot això...
I acumula gruix també de pensament, d'una altra manera. Per tant, aquest grau de reflexió és més interessant amb la gent que té en perspectiva i pot veure pares, pot veure els fills, pot veure els nets... Tot i així, hi ha una paraula que impregna moltíssim la història, que és l'esperança.
Clar, és que és... Almenys no ha escrigut en el mite aquest del derrotisme, també cosa que se t'agrada. És que hi ha una cosa que, clar, això és relativament fàcil, ha tingut molt bona premsa, mentre les societats anaven molt bé. Saps? Mentre tot això era una abundància europea i tot plegat, tothom se podia permetre l'oxet de ser pèssimista, escriure coses molt... d'un expressionisme tràgic, molt... que les coses han anat mal dades, diuen, home...
Està molt bé aquesta impostura d'artista o d'escriptor més o menys funcionari que pot dir, oh, que mal està tot, i la guerra i tal. Passa, eh, gent, que tot el dolor que ha passat la vida està clavant-se una grapa en una oficina i després t'escriu un llibre d'una tragèdia enorme, no? Clar, hi ha tanta distopia...
Ara mateix, aquí els oients, nosaltres no ho veiem, però nosaltres tenim una tele que no para d'escopir imatges de la guerra de l'Iran, que abans podria ser la de casa, que abans podria ser la d'Ucraïna, que abans podria ser, podria ser, podria ser. I el canvi climàtic. Hi ha tantes coses que ens...
que ens empenyen a pensar en la distopia, em van dir, és que no hi ha res a fer, és que això està perdut, és que això, és que això. I dius, home, potser l'home és contracultural, ja sé que no té gaire bona fama, i que a més a més ho has de controlar molt, perquè pots ser molt cursi, parlant de l'esperança, pots ser molt naïf, pots ser molt happy and holy volia.
i no és que són temps difícils per la gent optimista, pels somiadors per l'alegria fins i tot bé, sí és a dir, ara mateix la matèria més cara del món no és cap d'aquestes que surten aquí a borsa, és l'esperança l'esperança és la matèria més cara del món ara mateix, per a mi eh
ja sé que sona una mica així ho has d'explicar molt bé perquè sona una mica a discurs que va entre l'autoajuda, la política i el guruisme si t'he de pagar 60 euros l'hora si ho fas estarà bé serà sensacional quan me'n vagi d'aquí estaria molt bé però és veritat que és una matèria molt cara perquè la gent no en dé la gent, bueno la gent, entre cometes això ho he dit molt gros
Però tenim tanta informació i som tan conscients de tot el que està passant que és molt difícil que ningú el pugui dir, no, no, escolta, al final això del clàmic climàtic acaba bé. Diu molt bé, com? Perquè no en té la pinta. I això de l'acumulació de riquesa mundial amb molt poques mans acaba bé, al final. I també em preguntes, com? Noi, no et preocupis. Mira, és la primera vegada que tenim un gran invent que ens ha al·lucinat a tothom,
i que tothom està una mica reticent l'intel·ligència artificial per exemple tu hi poses i és meravellós el que fa això aquestes màquines i vosaltres sou més joves però els que han acabat la carrera molt i meti a màquina d'escriure doncs sabem que el que costa tot això i ara tu li preguntes i és gairebé la pedra filosofal ho sap tot fa dibuixos, fa fotos fa vídeos et dona consells
I hauríem d'estar ballant en un peu, no? I és el primer gran invent, jo és el primer gran invent en molt de temps que veig que no provoca una alegria desbordar. Els ordinadors, com que van sortir als 80-90, jo me'n recordo, tothom en volia tenir un, estaven molt contents. Però aquesta conseqüència... Mmm...
Escolta'm una cosa, Francesc, per exemple... T'escolta una cosa i totes les coses. És que en el llibre també, per exemple, sembla que estiguem descobrint família, amistat, també identitat. Com ens marca la paternitat, en aquest cas, a la nostra identitat? És que jo aquí parlo d'unes característiques molt especials, que suposo que seran cada vegada més, que és aquesta realitat transfronterera d'anar-te'n a viure a un altre país,
de no tenir la família al costat en un moment tan important no com una cosa tràgica, sinó que ho normalitzem sabem que no hi seran, perquè estan a 2.000 quilòmetres cada família i com tot el que has viscut tu des d'una família, clar les meves 4 generacions totes les generacions venen del meu poble els 4 aves venen del meu poble a seguir la casa és molt vella
Hi ha una certa continuïtat temporal que ara fa que sigui estrany que haguem tingut un nen en un altre país amb una dona que ve de Rússia, que és un país que era com un mite, només fa 50 o 60 anys. I això fa replantejar-ho tot. Quina identitat... Com conformarà algú que acaba de néixer amb aquestes coordenades...
la seva identitat. No ho sabem. No ho sabem i estic molt content que no ho sabem. Jo li parlo català, sa meva mare li parla rus, a la llar d'infasa li parlen alemany i els nostres amics li parlen anglès.
no vol dir que les llengües ja les estiguin conformant, però ell veurà un altre món, i no tinc expectatives sobre això, i no tinc tampoc desitjos, ell triarà si vol ser una cosa, o com ho conforma, no en tinc ni idea, bé, falta molt de temps, no em preocupa gens. Des que vius allà a Ústria, va ser que te'n vas adonar un dia que estaves vivint allà,
T'ho dic perquè a vegades passa això, és que a mi em va passar a Madrid només amb dos anyets, i de cop i volta un dia vaig començar a mirar així i vaig dir, ostres, què és aquell punt? Dos anys va ser, només tenis dos anys. No, només amb dos anys de viure allà? Sí, és que en dos anys, tres anys és el període de la síndrome. Vaig estar així pendent de dir, ostres, és que cada vegada que vaig allà ja no és tan casa meva.
i no sé si això és casa meva a mi em va passar el gener que surt aquí és el relat que surt aquí el gener de l'any passat el gener de l'any passat perquè també després de tenir el nen jo tenia com molt jo sé que volia portar-lo a passar el Nadal a casa però vam tenir un problema amb els papers amb els cognoms no teníem el passaport no podíem viatjar sense el passaport bé però al final després de tenir-lo després d'arreglar-ho tot viatgem i arribem a seguir i passem el Nadal que va ser meravellós evidentment
I tornem al gener a Òstria. I aquest va ser el meu punt. Aquest va ser el meu punt de dir, bé, ja està. Ara arriba la síndrome aquella que va tenir la meva dona, també, que em va dir, diu, m'estic passant el moment aquest de... de no saber on ser, de reubicar-me. De reubicar-me, que és un moment complex, perquè dius, qui soc, on soc... Què hi faig aquí? Què hi faig aquí? Això, de tant en tant, també no...
com he vingut a parar aquí. Però això ja no és una pregunta, però és el to de la pregunta, saps? Ja no és allò de què fets aquí? No, no, és... Bueno, això és divertit. Això comença a ser divertit passat aquest punt de... Però està bé que diguis dos anys perquè és entre dos... A mi em va passar...
Els 3 anys i una mica A mi per què em van trucar aquests? Que si no ho encaraissaria, segurament Vull dir... Sí, sí, és complicat No és fàcil d'explicar Però diu, mira, que una tonteria No és una tonteria, hi ha un moment que és com un ritus de pas invisible
Que dius, mira, ja no sóc tant d'allà. Correcte. Ja no sóc tant d'allà. Francesc, què és el que més t'ha sorprès del teu llibre? El que més m'ha sorprès diria que és la quantitat d'històries noves que jo no sabia que podia acabar explicant.
Per a mi és important cada llibre fer un llibre nou cada vegada. És a dir, aquest podria ser una continuació del llibre anterior, perquè hi ha moltes referències i també el format. Les ganes de la gent d'explicar-te coses, que de vegades això en altres llibres meus té un altre format, però en aquest cas diria que s'ha cristal·litzat una forma, jo ho anomeno l'entrevista involuntària,
que són com una acumulació, potser una conversa sola, però... Hòstia, què ha passat aquí, no? Aquesta conversa que tinc amb el professor alemany aquest que diu els meus alumnes no tenen somnis. Això ho hem de... explica-m'ho bé, no? O moltes converses que van sedimentant-se i que van creant una biografia, no?
Aquesta entrevista involuntària és la primera vegada que està capaç de definir aquest concepte. Saps? De dir, ara sí, ara fa molt temps que et passa això, ho has de definir d'alguna manera si ho haguessis d'explicar. D'on treus aquestes històries?
Un altre li dirà d'una altra manera, no estic inventant res, eh? Però, a part de la varietat de registres nous que et dona la possibilitat de parlar a través d'un nen o amb un nen o sobre un nen, diria que la capacitat, finalment, de dir, ah, vale, això, què et passa? Ho pots anomenar d'una manera, és una manera de treballar teva,
i t'ha servit des dels primers llibres encara que no sabessis què li podies dir així aquesta troballa, l'entrevista involuntària m'ha agradat moltíssim doncs involuntàriament té de dir Francesc que una entrevista almenys a nosaltres ens encanta quan simplement se m'embala i el cel i quan veig que pràcticament ens hem passat ja del temps com aquell que hi diu però t'anava a dir, presentes aquí a Girona? no, aquesta vegada no presentem aquesta vegada no presentem
Que la gent torni a escoltar l'entrevista una altra vegada i corri cap a la llibreria. Molt bé, moltes gràcies. Francesc Serés, no hem tingut ni vi, ni silenci absolut, però de moment ja ho trobaríem. En qualsevol cas, segona part molt millor que la primera, sens dubte, i t'espero també a la tercera el dia que treguis nou llibre. Molt bé, moltes gràcies per la llibre.
Girona FM. Necessito desconnectar de tot. I si en comptes de desconnectar connectes amb el que realment importa? I com ho faig? Amb el Bibi, el festival de no turisme on el vida l'Empordà Marida amb el teu benestar. Rutes amb bici, winefulness entre vinyes i la gastronomia més autèntica. Això és exactament el que em demana el cos. Doncs tria el teu moment a bibit.costabrava.org Patronat de turisme Costa Brava Girona de la Diputació de Girona.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavinia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina. Girona FM
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Necessito desconnectar de tot. I si en comptes de desconnectar connectes amb el que realment importa? I com ho faig? Amb el Vivid, el festival de no turisme on el viva l'Empordà Marida amb el teu benestar. Rutes amb vici, winefulness entre vinyes i la gastronomia més autèntica. Això és exactament el que em demana el cos. Doncs tria el teu moment a vivid.costabrava.org Patronat de turisme Costa Brava, Girona, de la Diputació de Girona.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I passen 7 minuts del punt de dos quarts de 12 del matí quan seguim en directe als Quatre Rius de Girona FAM. És moment d'obrir la nostra particular agenda, però en aquesta vegada o en aquesta ocasió parlarem en pretèrit, no en futur. I és que la nostra particular agenda...
Teníem apuntat aquest cap de setmana la quarta edició del concurs de joves cantants aquí a Girona, de la mà dels amics de l'Òpera de Girona, i precisament per poder comentar la jugada, el Joan Manel en Barcelona, que ell és el president dels amics de l'Òpera aquí a Girona. Aquí ja aprofito per donar la benvinguda, bon dia i bona hora. Molt bones, molt bones. Primer de tot, valoració, com va anar aquest cap de setmana?
La veritat és que nosaltres estem satisfets per com aniran les coses. Sempre tot pot anar millor, però quan dic que estem satisfets, dos aspectes crec que són molt importants. Una, i bàsica, la participació i qualitat dels cantants.
També pianistes que els han acompanyat, que realment demostren el que ja suposàvem i sabíem que hi ha molt bon nivell al país dels joves cantants. I l'altre, la presència i seguiment de públic que ha anat creixent, és a dir, hi ha la quarta edició, i que en cada una d'elles està creixent.
que realment es veu, com la gent també aprecia, quan té possibilitats concretes i a prop, la lírica. Per tant, estem satisfets. Per tant, podem dir que l'activitat està un any més plenament consolidada. Sí, pensem que s'ha anat consolidant i el fet que hagi anat augmentant, per exemple, la participació de cantants...
solíem estar sobre la vintena, que n'hi ha sigut 27 participants. I pel que fa també a la presència de públic, doncs ha anat augmentant. I a més també a través de les xarxes socials, que aquest és un altre aspecte també,
que lògicament avui en dia és important i que hem pogut constatar, i després si s'escau us podria comentar una mica com concretament hem pogut constatar això. Vinga, va, endavant. Nosaltres hem pogut aquest any emetre en streaming el concurs.
vol dir que s'estava gravant les càmeres i això immediatament i indirecte ho transmetíem a través d'un canal de YouTube que tenim. Saps que... Un canal de YouTube. Saps que va haver-hi més de mil entrades el dia del concurs? Déu-n'hi-do. Bé, alguna altra activitat que havíem fet, també...
alguna conferència penjada posteriorment a YouTube, no havíem tingut mai aquest ressò, sí que en teníem de ressò, però i això en un dia. I el dia entre dissabte i diumenge, perquè l'endemà hi va haver el concurs de guardonats, hi va haver 800 entrades en el web, en el web de l'associació.
Bé, vol dir que fos gent relacionada amb els cantants, socis simpatitzants que han rebut la informació i que l'han seguit, doncs bé, fixa't que no és només la gent que està a l'acte, que hi havia, en cada un d'ells més d'un centenar de persones,
Si no, fixa't que arribes a molta més gent a través dels xarxes socials. Tot això també, evidentment, és important i que també ha estat així. Joan Manel, en aquest sentit, si podem fer un repàs molt ràpid dels guanyadors i guanyadores? Sí. Hi ha hagut diversos, hi ha hagut diverses categories de premis. El palístic, la cançó catalana, el pianista... Volia destacar...
És curiós, aquesta vegada, que gairebé sempre hi ha hagut més guanyadores femenines que masculines. I aquesta vegada ha estat més 50-50, de manera que això depèn, depèn del més normal d'un any per l'altre. Llavors, en aquest cas, un tenor, Dimitri Petrov, un baríton, Carlos Varela, també, en aquest cas, una soprano, Anna Frigola,
i com a control, veu una mica més greu entre les dones, Anna Galera, per posar alguns noms dels guardons potser més destacats. Llavors també hi havia, diguem, per pianistes i algunes mencions, però potser com a premis a destacar més els que t'acabo de citar.
El titular, sens dubte, Joan Manel, és que l'any que ve tornarem a tenir concurs. Mira, els promotors, que són dues entitats, l'Associació Catalana de Prefers de Camp, que lògicament porten la part tècnica, diguem, el que és el concurs, com a especialistes que en són, i nosaltres patrocinem, impulsem l'Associació de Nils de l'Alpera de Girona. Doncs, amb els col·legues, col·laboradors, tant nostres com
Som de l'altra entitat i hem de continuar i ja ens emplacem. Segurament cap al març de l'any que ve a fer una cinquena edició, com que seria un número més rodó, també s'ha de...
de celebrar la mitja desena doncs sempre trobarem una excusa per celebrar qualsevol cosa només faltaria Joan Manel Barceló dels Amics de l'Òpera de Girona moltíssimes gràcies per tot i per tant moltes gràcies a vosaltres
Necessito desconnectar de tot. I si en comptes de desconnectar connectes amb el que realment importa? I com ho faig? Amb el Vivid, el festival d'enoturisme on el vida l'Empordà marida amb el teu benestar. Rutes amb bici, winefulness entre vinyes i la gastronomia més autèntica. Això és exactament el que em demana el cos. Doncs tria el teu moment a vivid.costabrava.org Patronat de turisme Costa Brava, Girona, de la Diputació de Girona.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavinia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
I la cultura també pot passar a taula. En aquest cas, aquest mes de març, el bar del Teatre de Salt posa en marxa Sopa de Lletres, un cicle que uneix literatura i gastronomia en un format molt especial i és que presenta llibres i tot seguit un sopar amb l'autor o l'autora.
Una proposta, si més no, íntima, on el menú també explica una història, i per poder-ne parlar tenim amb nosaltres el Pere Calderón, ella és impulsor del projecte, i aquí ja aprofito també per donar la benvinguda. Bon dia, bona hora. Bon dia. Primer de tot, per començar, què és exactament el sopa de lletres?
El sopa de lletres parteix d'una simple presentació que fem oberta i després la idea era com intimar i trencar l'escenari, trencar aquesta distància entre l'autor i el públic i se'm va ocórrer que en un sopar era el millor espai. Llavors el que fem és després de la presentació la gent reserva lloc, fem una taula grossa, una taula imperial i allà sopem amb l'autor o l'autora
als quals, per complicar la cosa, se m'ha acudit que em proposessin ells el menú. Ah, sí? Llavors, sí. Jo els demano, com que es diu sopa de lletres, una sopa, un segon, un postre i un vi. I això l'any passat ho cuinava jo i aquest any, l'any passat va venir a Lluc Quintana a presentar per sucar-hi pa i aquest any vaig pensar, hòstia, per què no ho faig amb xefs de restaurants del territori?
I, bueno, la setmana passada, que va venir l'Estel Soler, conversa amb la Laia Regincós de l'Ela Geminada a presentar un tros de vida, va venir el Lluc Quintana. I ell fa la lectura de la proposta que fa l'Estel i fa la seva propi interpretació del sopar que ens ha proposat.
Per tant, vull dir, una fusió entre literatura i gastronomia. Totalment. I, a més a més, es trenca molt el gel, perquè expliques el per què del sopar, que pot ser que tingui a veure amb el llibre, o que tingui a veure amb l'autor. A més a més, hi ha aquest tercer component, que és la interpretació, en aquest cas, en Lluc, o les següents setmanes els altres xefs que participen. Però, clar...
trenca el gel, no?, perquè estàs menjant i dient, oh, que bo que està això, pum-pum, bueno, perquè has triat una sopa de carxofes, que és el que va proposar l'Estel, i després el Llucats va fer una crema de nyàmeres amb pernil i berri, carxofa confitada i ou pocher, vull dir que no és, saps què vull dir? Bueno, quan li proposes a gent amb talent que te faci una sopa, de cop i volta flipes i te fa una virgueria.
A més, també et diré, al final això ha de ser sopars, un petit comitè, o sigui, tampoc ens pensem ara que són macrosopars allò de... L'essència és aquesta, perquè si no crec que es perdria aquesta proximitat. Fiquem un mínim de 12 persones per poder tirar endavant el sopar i un màxim de 22.
Perquè la taula em dona per 22 comensals. Podria muntar-la més llarga, però és que la idea és sopar amb la Laia i sopar amb l'Estel i després també intervenir-ho quan ha acabat de passar tots els plats, però si no, si som 40...
Això no hi seria, no? Aquesta màgia que es creen allà no hi seria. Abans de comentar el que va passar la setmana passada, jo t'he de dir, és a dir, tu quan vas trucar als autors i a les autores i els hi vas explicar això, en dos minuts segurament ja estaven candidats. Sí, sí, sí, la veritat és que de seguida em van dir que sí, tots m'han dit que és una proposta superxula, els que no m'ho han dit abans m'ho han dit després de viure-la...
I a més a més, després hi ha una cosa també que faig, i això jo crec que ja ho anirem fent, que és que els hi demano un tema de música per acabar. Perquè pensava, hosti, com acabes d'en sopar? Com els hi talles el rotllo? Perquè clar, un cop ha arrencat, sembla una història fàcil, però no ho és, perquè estàs sopant amb gent desconeguda, en una taula grossa, no saps quan has de menjar i quan pots parlar o si has d'escoltar... Llavors...
això comença a rodar i després no saps com tallar-ho perquè estan allà, bueno llavors vaig pensar, bueno, fico un tema de música com si fos teatre i se va a xaltar-lo i adeu llavors cada un m'ha demanat un tema de música i mira, l'any passat vam fer en...
en Fel Feixedes, que va escriure el llibre del seu avi, que és saxofonista i tal, doncs vaig pensar, bueno, el tema que em demana, que vingui en Pep Puglet i toqui el saxo. I bueno, ja estava buscant un saxo, fins que en Salvador Soñé em va dir, espera, la màgia ja hi és, no t'acompliquis més la vida, ja fas un sopar, saps què vull dir? Ja ve un cuiner, no cal tampoc que vingui un músic, no cal que portis el dia de...
que presentem la muntanya del tresor, en Martí Geronell, no cal que portis l'escolania de Montserrat a cantar el virolai, saps? Tot bé. Com van anar amb l'Estel i la Laia?
Molt xulo, són dues dones superpotents, amb un llibre que també... Un tros de vida. Sí, també és un llibre potent, i del que parla la conversa va ser molt xula i després ja el sopar va ser màgic, ja t'ho dic. Jo crec que en paraules és difícil de descriure el que passa en aquella taula, perquè com que es trenquen aquestes barreres i tothom opina, ja no ets simplement l'editora o el periodista o...
O l'autor, o en Guillem, en Guillem Terribas, que és una peça clau a la taula perquè se coneix a tothom i coneix totes les anècdotes i dinamitza molt la taula. La llibreria 22 és amb qui vam començar aquest projecte l'any passat i la veritat és que en Guillem és una peça clau aquí.
La veritat és que és molt xulo, i incloure els xefs fa també que el sopar pugi de categoria, perquè ja et dic, no? Una crema de carxofa, un bacallà i un lemon pie. És que no era una crema de carxofa, un bacallà i un lemon pie, com si jo t'ho dic aquí, no? Eren plats amb noms i cognoms, saps? D'aquells que la gent està calladeta en aquell moment, flipant, i després torna a la conversa.
És que jo et diré una cosa i és, ara mateix en un peronama, que segurament a Salt també li passa, però a Girona està passant moltíssim i és que hi ha 15 activitats al mateix dia a la mateixa hora, que de fet hi ha molts autors que ara mateix qualifiquen Girona d'una plaça molt complicada per venir a presentar la seva obra i els seus llibres.
T'he de dir que al final això no deixa de ser com una proposta diferent al format tradicional de presentació de llibre. Escolta, doncs sí, anem allà, escoltem, potser ens el signen i d'aquí agafem i marxem. No sé si al final això també, tant actors com vosaltres, el feedback que esteu rebent és que és quelcom trencador.
Sí, sí, evidentment tenim la part aquesta de presentació clàssica, per dir-ho d'alguna manera, però si ahir hi havia, jo tenc com 22 reserves, potser hi havia 35, hi havia 10 persones més que estaven allà, que després van marxar i jo crec que es van quedar molt amb les ganes, eh?
El que passa és que, clar, hem de tancar en dies d'antelació perquè el xef ha de poder cuinar el sopar i perquè volem que sigui a petit comitè. Però jo crec que sí, que la cosa és donar-li una volta de rosca i ho fem durant un mes. Aquest mes de març i ja està. I una altra cosa important, mira, la setmana passada hi havia dues dones importants, però és que els quatre llibres...
que els dos últims estan escrits per homes en Pep Prieto i en Miquel Berga els quatre llibres són quatre protagonistes femenines superpotents ha donat casualitat també que el mes de març és el mes on té el dia de la dona i mira els quatre llibres tenen aquest reforç em sembla que sobre la pregunta de Fer-te Pere i és si li donareu continuïtat al sopa de lletres d'aquesta manera
aquesta la idea, de fet aquesta setmana ha entrat dintre la programació of the records del MOT que és el festival literari hi ha un apartat que es diu MESMOT que són entitats paral·leles ens han entrat al programa i a mi m'agradaria donar-li continuïtat, és complicat eh
Perquè, com dius, és una plaça de toros complicada, no?, i encara que si hi hagi un sopal darrere i tal, costa que la gent s'apunti. Amb l'Estel l'empatat, amb la Montse s'està emplenant, amb en Pep ja està ple, i amb en Miquel jo crec que s'emplenarà, és l'últim, però, hòstia, costa complicar.
Jo ho noto perquè fem altres activitats que en 7 minuts se'ns acaben les entrades. Però, hòstia, o potser sóc jo que estic molt acostumat a que patem les coses i de cop i volta dic, hòstia, com costa? Tot i que ahir havien 22 persones sopant i 22 places obertes. Vull dir que ja va ser un èxit, si ho miro així, no? Sold out.
però veig que costa. Suposo que tu també tens aquesta sensació que és complicada aquesta plaça. Sí, sí, sí. Tot i que, ja t'he de dir, fa tres setmanes, mitjans de febrer, vam presentar el llibre d'en Pol Estrada, de la L. Jaminada, els arbres no s'ho mereixen, i estava ple. La setmana següent va venir la Júlia Ojeda amb en Manel Vidal a presentar prosa de combat d'en Pedrolo, i també estava ple. Vull dir que, més o menys,
Jo crec que els tres últims dies és quan s'han plena, no? I durant tot el temps anterior estàs patint a veure què passarà. També és veritat que la mà... Jo crec que també, i tot s'ha de dir, és que en aquest punt hem de fer la distinció entre Girona i Salt molt clarament. Per molt que siguin àrea... Sí. Per molt que siguin dues ciutats que estan unides per un carrer, com aquest qui diu, jo crec que hem de diferenciar... Probablement a Salt, vull dir, és relativament més fàcil. La gent de Salt hi va.
en aquestes coses? Bueno, és un local molt de barri el barri respon molt jo penso que ha ajudat a dinamitzar tot aquell espai que fins ara tampoc hi ha un centre cívic, tampoc hi ha un centre cultural hi ha el teatre, però el teatre té un públic concret i aquí ara estem fent presentacions de llibres monòlegs, concerts xerrades hi ha una oferta cultural constant si no hi ha teatre programat
El dia que no hi ha teatre hi ha programació pròpia, sí, sí, sempre, sempre, sempre. És que em veig obligat ara mateix a aquestes altures de la pel·lícula de dir-te que d'acord tant, jo què sé, truquem-nos o alguna cosa, veiem què és el que tenim allà. Encantat. Encantat. Però de moment això, confirmem aquest sopa de lletres, que ha anat molt i molt bé aquesta primera amb l'Estel Soler i amb la Laia Regincós, i segur que aniran molt i molt bé totes les altres, perquè si no estem en sol d'alt gairebé, eh?
Sí, a veure, aquesta setmana, ja que aprofito, hi ha la Montse Albets presentant Només pluja, Només terra, Només fang, un llibraco també, amb Pol Estrada, precisament, i el sopar el fa l'Isaac Jove, que és el xef del Brot Gastronòmic Radical de Vilavenut, que a més són xefs joves que apunten maneres. Cuidado, perquè jo penso que tenen...
L'Isaac, com a cavalluc, ens sentirem a parlar. Hi haurà estrelles Michelin d'aquí un temps amb aquesta gent. En qualsevol cas, Pere Calderon, moltíssimes gràcies per aquesta estoreta i que vagi molt i molt bé. A tu, estàs més que convidat.
La ràdio de Girona. Necessito desconnectar de tot. I si en comptes de desconnectar connectes amb el que realment importa? I com ho faig? Amb el Bibi, el festival d'enoturisme on el viva l'Empordà Marida amb el teu benestar. Rutes amb bici, winefulness entre vinyes i la gastronomia més autèntica. Això és exactament el que em demana el cos. Doncs tria el teu moment a bibit.costabrava.org Patronat de turisme Costa Brava Girona de la Diputació de Girona.
Les deixalleries de Girona t'ajuden a desfer-te dels residus que no es poden llençar als contenidors. Tens deixalleries als polígons de Maixirgo i de Serrià de Ter i també pots anar a les deixalleries mòbils que recorren els barris. Recorda't de portar la targeta identificativa per accedir-hi. I si fas 6 visites a l'any, obtindràs una bonificació de 25 euros en la taxa d'escombraries. Els residus, on toca i quan toca. No fer-ho pot comportar sancions de fins a 600 euros. Girona Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Cada dia, veus de tots els àmbits, analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local.
A Girona FM, la gironina. Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe, cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. Al 92.7 de la FM i a gironafm.cat. Som la teva veu, som la gironina.
Voluntaris.cat, el programa de Girona FM que treballa pel foment, la promoció i el reconeixement del voluntariat social a les comarques gironines. Un dijous al mes, Helena Garcia et porta el més destacat de la Federació Catalana de Voluntariat Social a Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Estem compromesos amb el nostre teixit social. Som la teva veu. Som la gironina.
Girona és un estil de vida. Girona FM és la ràdio de la ciutat. El que vius a prop, també ho sentiràs a prop.