Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ted. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius.
Dimegres 8 de gener de 2025. Sincerament, podríem parlar de tantes i tantes i tantes coses desagradables que prefereixo no fer-ho. Prefereixo parlar de les boniques. Avui, de fet, parlarem de màgia. La que ens il·lusiona, la que ens confon, la que ens deixa sense alè o també amb unes quantes rialles. Si parlem de màgia, que no us vingui el cap Harry Potter. Que de màgia en tenim totes i tots a la nostra manera.
Aquesta és la idea i per definir què és la màgia o d'on surt ens ho explicaran uns moments. Mentrestant, que de pressa no en tenim cap i de ganes totes, que la màgia sempre és de bon veure i de bon viure.
I una de les persones més màgiques que conec, cada setembre, espera a la porta de casa, aviam si arriba la punyetera carta de Hogwarts, però no hi ha manera. Correus està fatal. Arnau Vila, bon dia, Honora. Molt bon dia. Com estàs? Però tinc la meva òliva, eh? Tens la teva òliva? A casa tinc una òliva, sí. Ah, sí, sí. Petita, sí. Ah, una figureta? No, no, no. M'estàs fascinant. Una òliva? No, en sèrio? En sèrio? Es diu Hedwig? Eh? Es diu Hedwig? No, no, no. Es diu òliva?
En fi, com estàs? T'ho has crigut o no? Tens un òlio o no? No, tinc cap òliva. T'anava a dir, a part de màgic ets matí 10. No, però tinc periquitos. Tens periquitos, bueno, seria la versió catalana. Exacte, exacte. No sé si agafes gaire el tren, tu com estàs a Arnau Vila? Bé, home, de dimecres. De dimecres, a mitja setmana, ni pel·lant ni pel·lant. Ai, és una setmana estranya aquesta, eh? Bueno, sí, perquè no ha existit el dilluns.
Sí, home, sí que ha existit. Mira, dilluns màgic, perquè ja te diries reis. Doncs sí, és veritat, una de les nits més màgiques. Mira, molt ben trobat això, t'ho dic, perquè d'aquí una estona parlarem de màgia, amb en Dion màgic, però no parlarem amb en Dion. Ah, no, parlarem amb l'Oriol. Ah, va, que això és una altra història.
Després, avui, com hem comentat, amb Jordi Dorca, del Museu de la Cinema, Docs del Mes, Casa Reinal, de Laia Manresa, que podrem veure avui al Cinematrofó a partir de les 7 de la tarda. I per acabar, per encarar la recta final del programa Els Quatre Rius, avui parlarem en el temps de teatre amb el galliner, amb l'AGT, més ben dit, que passaran per aquí a explicar-nos una miqueta actualitat i diverses coses i propòsits per aquest any 2025. Arnau Vila.
Ens hi posem. Hi posem una miqueta de màgia? Doncs va. Vinga, va.
I avui, com dèiem, posem un toc de màgia a l'estudi. Una mica més, perquè aquí de màgia anem sobrats. No havia entrevistat mai un mag, però mira que de màgia, com deia, aquí en tenim molta. Avui volem saber què hi ha darrere del qui. Quina és aquella espurna que incita algú a jugar amb la ment i les il·lusions de la gent. D'on surt la màgia, o la tenim tots a la nostra manera...
que m'ho digui ell. Oriol, bon dia i bona hora. Bon dia a seguit. Com estem? I fixa't que he dit Oriol. Moltes gràcies per la invitació, primer de tot. Moltíssimes gràcies. Estic molt content d'estar aquí. És que ets molt pousat, tio. Contesta'm més directe.
Ah, d'acord. Dic Oriol, perquè avui vull parlar de tu, no tant del Dion Màgic, tot i que per ubicar-nos, Dion Màgic és el teu alter ego. Sí, Dion Màgic és el personatge, tot i que no s'escapa gaire de la meva persona real. De fet, per fi he trobat...
el meu personatge, diguem, de mag, la meva forma de ser, la meva personalitat de mag, amb la que ja estic còmode, perquè si vols després d'això en parlem, però clar, els mags estan com molt estereotipats, i això és una batalla que he tingut interna durant molts anys, perquè jo soc d'una forma, i el que t'ha vengut, o el que a mi, com a persona que vol ser mag, m'ha vengut la societat és que un mag té que ser una persona sèria,
Una persona elegant, que a mi m'encanta l'elegància, m'encanta els trajes, però jo, en el meu dia a dia, diguem que soc un altre, o sigui, soc el contrari. És una persona molt centrada, molt calculadora, molt de cap, molt no sé què. Jo no soc res d'això, saps? I com que sempre m'he forçat a portar
a tenir aquesta imatge davant la gent, però fins que al final he vist que el que ven més realment és qui soc jo real, és qui jo soc realment, que soc una persona caòtica, fiestera, la veritat, moltíssim. Sí, de fet ho sé perquè ens vam conèixer a una festa tu i jo. Sí, exactament, exactament. Veus, algú de bo tenen les festes també, que no t'ho desdolem.
I bé, i el meu tipus de música que m'agrada també és molt canyera, és el hardcore. Igual que jo. I la màquina i tot això. Llavors jo no he conegut mai cap mag professional, per lo menys, sí que he conegut gent que fa truquets i tal, però un mag com a tal, professional, que s'hi dediqués, doncs en el meu ambient del dia a dia no m'hi he trobat mai. Llavors era com que em sentia potser una mica fora de lloc quan feia màgia i també fora de lloc quan deia la gent del meu entorn que era mag. És com que no em sentia...
adaptat del tot en cap dels àmbits, no? Fins que, en veritat, després, per almenys el meu ambient, de normal, l'ambient dels meus amics, quan sortia de festa al pont, al pont aèri i a tots aquests llocs, realment, quan jo feia màgia, la gent no mirava en plan, hòstia, aquest s'ha perdut, què hi fot aquí? No, no, al contrari, els hi ha encantat sempre i m'han apujat moltíssim tots els meus amics, tota la meva gent m'ha apujat des de l'inici. I al contrari, el que jo veia una...
Algo que jo no n'estava segur, de la meva personalitat, si era dient o no per ser de mag, els altres em deien, però si això és lo guai, que no ens ho esperem que siguis mag. Saps? Clar, quan em coneixes, jo tampoc vaig amb el front, amb una etiqueta que diu soc mag. Però, i això és lo guai, no? Que quan em coneixes, l'últim que pensaràs, per també la meva forma de ser i tal, com t'he dit, és que soc mag. Però després, quan no t'ho esperes, et faig un truc i m'hi poso en sèrio, diuen, hòstia, i això és lo guai.
acabes de donar amb una de les claus de la màgia, que és moure la mà dreta per després s'ho prendre amb l'esquerra. Sí, més o menys, això es diu misdirection, la paraula clau, per quedar més guai t'ho dic en anglès. Bàsicament és el desviament de l'atenció, que són les claus de la màgia, perquè realment la màgia de saït no succeeix a les mans del mag, succeeix a la ment de l'espectador, que vol dir que si jo controlo la teva ment, si jo controlo on tu poses l'atenció...
la màgia succeirà quan el caure les teves expectatives. És a dir, si jo he fet veure, si he posat una moneda o una mà, realment no, però tu creus que l'he posat aquí i t'he distret d'alguna forma i no està aquí, quan jo obri la mà, la teva experiència vital, quan jo obri la mà dirà que la moneda està aquí, veritat? Quan no l'obro, o sigui, quan l'obro i quan no hi és...
Això és el moment, és el clic, és el clic que fa el teu cervell i aquest clic és la màgia. La màgia no és jo ser-ho suficientment ràpid perquè no ho vegis, com trec la moneda o com no la poso, m'entens? La màgia és quan el teu cervell fa un clic que se't cauen les expectatives d'algú que creus que passarà i no passa o passa el contrari o passa algo inesperat. Aquest moment és la màgia. És la manera que tens de fer-nos creure que la moneda està allà quan mai ha estat allà.
Exacte, sí, sí, és una forma de fer-te creure que tot és possible i collons, de viatjar en el món...
De l'imaginari de l'infantil, vull dir, jo en considero nen també i això a mi m'encanta. Anem pel principi. Anem pel principi, sí. És a dir, d'on et surt la màgia? Doncs realment et prometo que, hòstia, quasi, quasi des d'on m'alcanza la memòria. Sí? T'ho prometo. Perquè no et podria dir l'edat, però és que jo sé que era molt i molt i molt petit, perquè saps allò que tens uns flashs...
i que en aquella època tens 3 o 4 flashes, vull dir, et parlo que potser tenia entre 3 i 5 anys, que recordo que era un Nadal, ara mira, per aquestes dates que acaben de passar, el tio...
al meu germà li va portar una caixa de màgia, que no era el típic màgia borràs, que jo recordi. Era diferent, era una caixa més petita que el típic màgia borràs, però era una caixa negra, que amb estrelletes de decoració, vull dir, era algo misteriós. Jo no sabia que era la màgia en aquell moment, jo no sabia que era l'il·lusionisme, jo no sabia res d'això, però ja sense jo tenir coneixements de res a la vida, pràcticament perquè sóc un bebè,
Aquella caixa em provocava un misteri, alguna cosa que jo volia saber què era, m'atreia, m'entens? I vaig començar a jugar amb les cosetes que hi havia allà dins, que jo no me'n recordo, què collons feia, però només et parlo d'això perquè és el primer record que jo tinc de la màgia, del meu interès per la màgia, sense jo saber ni el que era.
I després sí, després ja pràcticament entre les pel·lícules, això és el que m'expliquen els meus pares perquè és que com et dic eren molt petits, entre les coses que jo recordo i el que m'expliquen t'ho puc anar explicant. Però és això, entre les pel·lícules de Harry Potter, que també soc fanàtic, després la de l'il·lusionista...
quan es va posar, quan el típic joc que es posa una pilota a la mà, tanca la mà a l'obra i ja no hi és, aquell moment per mi m'explotava el cap, saps? Jo vull tenir aquests poders. Jo vull ser bo amb això. Jo pensava, això és tenir poders. I, no sé...
Em fascinava la idea de tenir aquests poders. I a partir d'aquí vaig anar indagant, els vaig demanar als meus pares, després sí, jo, una caixa de màgia, i després és allò que hi ha dos tipus de persones que amb el màgia borràs es frustren quan intenten alguna cosa i no els surt, que potser no és un d'aquests, sí, no ho sé. Jo mai he catat la màgia. No?
Mira que tenia uns vídeos en OVHS que tu no deus saber ni què era això Sí, collons i tant Tenia uns vídeos en OVHS que de fet ara t'ho preguntaré però que me'ls posava i feien trucs de màgia llavors després els explicaven que servien com de manual per a la gent que volia començar hi havia nivell intermig però precisament parlant sobre això clar, t'anava a dir internet suposo que t'ha ajudat moltíssim
A veure, sí, la veritat és que quan un comença, i a més a la meva època, que és l'època del YouTube, que començava ja a fer-se fort, diguem, sí, un busca truc, així de curiós, quan és petit, però realment al YouTube tu aprens a fer trucs.
I no tots. O sigui, aprendràs a fer els trucs bàsics que més o menys tothom té excés. Però no aprens de ser mag. Ser mag és una cosa molt diferent. Ser mag és creure tu mateix en la màgia. És creure en el que fas. Tot i que tots sabem, no som bruixots, els mags. Som il·lusionistes que fem trucs. Però aquest, et venem el truc d'una forma que et fem creure en la màgia. Jo, per lo menys, hi ha mags que no, hi ha mags que...
que et fan això i et diuen que realment només és una habilitat. Jo, encara que la gent ho sàpiga, m'agrada fer creure que el que veuen és real. Perquè, hòstia, a mi això és el que m'agradava de petit. Jo sempre he cregut en la màgia, ara encara hi diria i crec, vull dir, m'agrada fer creure la gent que el que faig és real. Tot i que sàpiguen que no, a mi és igual. Però un mag també és un actor. Un actor que té el paper de mag. Un actor que té poders.
doncs tu et tens que vendre això. Jo, per lo menys, m'agrada vendre això. Recordes com va ser el teu primer bolo fora de l'àmbit familiar, fora dels amics? Sí, sí, sí, que el recordo i tant. Hòstia. Va ser per la marató de TV3. Ah, mira. Que feien a Font Coberta, molt a prop de Banyoles, d'allà on visc,
I en el pavelló. Jo era petit, petit... De fet, va ser als vuit anys. Què dius, ara? Sí, sí, sí, els vuit anys. Abans, res, feia màgia als familiars, jo muntava... Quan fèiem un dinar familiar o així, jo muntava una tauleta, així petita, que a sobre em vaig fabricar jo, que també m'agradava inventar coses, així de cartró rara, i feia trucs i tal. I després em van proposant allà, aviam...
La Vén era, com pots intuir, era de poble, de font coberta, en el pavelló, no vull dir la marató de TV3, això, el guai que surt a la tele, ni molt menys, estava començant. Però em van donar un espai en el pavelló que feien diferents espectacles, no? Diguem, tenia un amic meu en aquell moment també que ballava, també va ballar abans que jo, i després vaig començar jo, que els dos érem de la mateixa edat. O sigui que, apoyaven les joves promeses, però joves de veritat, eh? Que et parlo que tenia 8 anys, ja t'ho dic.
i me'n recordo que ja ho tenia tot allà preparat a l'escenari, no sé què i estava a punt de sortir, estava allà darrere en el va que estig amb els meus pares que un petó des d'aquí perquè sempre han sigut els que m'han... tinc molta sort amb això això ho tinc d'acceptar i ben orgullós que n'estic perquè hi ha gent que ho té més difícil i jo amb el tema aquest, els meus pares sempre, sempre m'han apoyat i des del principi fins al final han anat al 99% dels espectacles que he fet Això és una gran sort, eh? Buf, ja veus perquè és un apoio moral i un apoio en tot
doncs estava allà amb ells allà darrere i clar, ja era l'hora de començar jo, home, no havia estat jo mai ni en públic, o sigui, jo després vaig començar a fer teatre i tot això, però és que mai havia fet res, era el meu primer, jo recordo que a més hi havia gent, el pavelló estava ple, la gent anava allà, no sé si era un dinar o tal, de recaudació, però hi havia molta gent, jo em vaig posar nerviós, no sé si crec que quasi a plorar, que no volia sortir, que no volia sortir...
I els meus pares allà calmant-me, va, que ho faràs bé, no sé què, no sé quantos. I saps aquell moment que tanques els ulls i dius, a la merda. És millor no pensar-s'ho, perquè si tu ho has replantejat molt, i va ser un moment de, a la merda, vaig fer el primer pas, i des del primer pas ja em vaig enamorar. Després jo no volia marxar d'allà sobre l'escenari, t'ho juro, un cop ja estàs allà i tot flueix.
notes com, no sé com explicar-t'ho, la gent que actua o que està sobre els escenaris ho entén això, notes com alguna cosa dins que et fa estar allà, aquí i ara, i no vols marxar d'allà, és un moment màgic, allò sí que és màgic.
i això va ser el que em va enganxar i mira, des de llavors ara parlaves que vas començar a fer teatre perquè és que al final no deixa de ser multidisciplinar el tema de la màgia t'ho dic perquè has de saber fer teatre, has de saber portar la gent i no només és el truc és que és tota la performance per això et dic que aquesta és la diferència de les persones que fan trucs que són molt respectables vull dir, a mi el primer truc me'l va fer el meu pare amb el típic aquest de tallar-se el dit vull dir
Però l'altra cosa és ser mag, i ser mag implica tot això que dius, implica una performance, implica una atmosfera, no sé, vestir el truc mateix d'una atmosfera que tu et faci endinsar-te, com si fos una obra de teatre en la que passen coses màgiques.
Llavors, per què vaig començar el teatre? Moltes vegades ho explico, sobretot ara estic estudiant els estudis Karloff, ja hi arribarem, estic a Barna, i allà quan fem les presentacions de qui som i tal, sempre explico el mateix, jo vaig començar amb la interpretació amb el teatre perquè jo tenia clar que si jo volia millorar el meu personatge de mag, jo tenia clar que em volia dedicar a la màgia.
però sabia que, hòstia, em faltaven eines, vull dir, no puc ser tot autodidacta, sobretot si vull dominar bé, m'entens? No vull ser un... Autodidacta full, és a dir... Sí, sí, no, necessito... Collons, jo sabia que per dominar l'escenari necessitava eines, i jo sabia que el teatre me les donaria, el teatre et dona les eines per estar sobre un escenari, per dominar-lo, per tenir la presència escènica, per emplenar-lo amb la veu, amb la projecció, amb les mirades...
el públic, mantenir l'atenció del públic, saber els timings, saber... Bueno, saber tot això. I jo sabia que això ho necessitava. I també per el tema postinterpretatiu, també. I per això m'hi vaig apuntar. Quan m'hi vaig apuntar, vaig veure que això m'agradava igual. O sigui, són dues coses que van de la mà, realment, però també són dues coses separades. Vull dir, són diferents, però van de la mà. Però tenen els seus països.
i comú. Clar, exacte, exacte. Com t'he dit, un mag és un actor, bàsicament. I ara, després de tants anys, doncs sí que he trobat que la màgia, amb la meva experiència que tinc de màgia, m'han ajudat posteriorment a coses que he fet de teatre i a la meva formació com a actor, i la meva formació com a actor m'ha ajudat moltíssim també en els meus espectacles de màgia, en el meu personatge de mag. O sigui, m'he complementat amb tot això.
Vaig a estudiar teatre al Galliner, que si no aquí veu que després els tindrem aquí. Passaran per aquí. Passaran per aquí. I tant, un saludo y recuerdos per allà, tots els del Galliner, una abraçada molt forta. I vaig estudiar allà el Grau Superior en Tècniques d'Actuació Teatral.
I ara, actualment, des del curs passat, estic als Estudis Karloff de Barcelona, que és interpretació davant de càmera. És algú més enfocat per fer sèries, pel·lícules... Càmera, bàsicament, per això aquest nom. És una diplomatura. Al final, és que estem parlant, fixa't, d'àmbits, de terrenys, on hi ha aquesta construcció de personatge que comentàvem abans. No tens la sensació que a vegades el personatge es menja la persona? T'ho dic perquè a mi em passa, eh?
Aquí estem, eh, vull dir. Jo, en el meu cas, no, perquè, com t'he comentat, el meu person... Dion és pràcticament jo, és pràcticament jo. Tu, però caricaturitzat una miqueta. Sí, una miqueta més, perquè... Ja em digueu això, caricaturitzat. Caricaturitzat. Ara! Ah, home, que allà Carlov i en el galliner van fer classes d'addicció, eh, vull dir. I és que el fa de la boqueta abans una mica de venir, així que... Sí, sí. O el cafè sempre ajuda. El cafè també ajuda molt, i tant, i tant.
doncs això que m'estaves dient, perdó parlàvem del personatge és que a l'Arnau també li passa escoltem una cosa ara el personatge no se't menja a vegades? un moment, jo no, jo soc com soc escoltem una cosa ara fliparàs però jo també vaig fer màgia amb una queixeta del màgic Andreu i anava també a un VHS que explicava com anaven els trucs i n'hi havia de molt divertit de trucs eh
el típic de l'anella aquell que està amunt i l'has de treure que fas un clic i la treus almenys ens ha donat temps per veure del cafè ho veus o no? sí, ho has vist i els discos que els posaves posaves un discogries posaves una cinta i entreies un de color Arnau, abans d'escoltar que tenies una oliva és la que vas posar el caldo de Nadal en el programa d'Òrbita nit efectivament m'ho pensava
Tu, ara, canviant una miqueta de registre, és a dir, és evident que al final és una feina hipervocacional, hiperpassional fins i tot, moments complicats, segur que n'hi ha moltíssims. Sí, hòstia, i tant, molts, molts, molts, i de fet, és que clar, també en el tema de l'art,
i de tot això hi ha molta competència i sempre a vegades tens una mica el síndrome de l'impostor que es diu que a vegades no saps si ets prou bo per això si et mereixes estar on estàs o si... que no et sents a vegades del tot valorat també però sempre has de... jo crec que s'ha de confiar en un mateix i confiar en el que fas i anar a totes és que no hi ha més. Quin és l'últim entramanc que recordes?
Bueno, l'últim entrebanc, jo si vols te'n puc parlar d'un que em va fer catapultar, o sigui, va ser un abans i un després, en el tema de màgia. O sigui, a vegades en l'escenari un té blancs, un té històries, tant com a actor com a mag, i com a mag sobretot, el pitjor que et pot passar no és que un truc et surti malament o alguna cosa...
Però el que he après amb l'experiència i al llarg dels anys i també amb la formació d'actor i com a mag, bàsicament, tant fer, tant fer, tant fer, al final aprens a improvisar, que és molt important. I a mi d'entrabac n'he tingut moltíssim. O sigui, els trucs me n'han sortit molts de malament en moltes situacions. El que passa és que dels cops que m'han sortit malament,
potser el 90% la gent no se n'ha enterat. Ja. Perquè ho he sapigut... Aixecar. Aixecar, desviar, i la gent al final queda igual d'impressionada, i jo pensant, uf, a mi caiguin malagotes, saps? Pensant, buah, xaval, si sapiguessis la cagada que acabo de fer ara mateix. Però quan era petit, vaig fer un espectacle a Vinyonet, si no m'equivoco, també en un poliesportiu,
era el primer espectacle que jo veia tanta i tanta gent, allà mirant-me només a mi. Jo, un nen petit que devia tenir en aquell moment 10 anys o així, i a mi em va afectar molt, o sigui, et prometo que potser hi havia unes 100 o 200 persones. I veus un nen així de petit, allà dalt d'un escenari, i tots allà mirant, bueno, jo encara, si el de Font Coberta no hi ha res comparat amb això, saps?
I a mi em va pillar un xungo allà, a la zona on jo m'estava preparant, i plorant que no volia, que no volia, que no volia. Allò de Font Coberta era més nervis, però aquest cop era realment que no volia, em feia pànic.
I una família meva, una cosina del meu pare, estava allà amb mi també, perquè són d'allà, i em va calmar moltíssim, em va relaxar, em va dir, va, fes o no sé què, no sé com ho va fer anar, però em va saber calmar molt.
I com abans? Vaig tancar els ulls, vaig respirar i vaig sortir endavant. I un cop allà a dalt, entre els aplaudiments de la gent, que això sempre anima. Home, i tant. Clar, clar, clar. I això em va aixecar moltíssim els ànims i ja vaig tornar a sentir aquelles papallones un cop allà a dalt, que després jo ja no volia acabar-se. Després estava allà tant com Pedrito por su casa. I aquesta va ser una de les experiències més... Després, bueno, n'he tingut les típiques, això que t'he dit, trucs que surten malament...
però els tens que desviar, sigui com sigui, alguns blancs, però els blancs també és això. No he tingut mai allò que diguis, alguna cosa que hagi hagut de frenar un espectacle, perquè és que no m'ho puc permetre. Això sí que és...
No hauria de passar. Si passa, que sigui, perquè un truc que em tingui que punyalar o alguna cosa ha sortit malament i m'estic dessangrant de veritat, saps? Però si no, sempre, sempre s'ha de tirar endavant. L'espectacle no pot parar mai. Sempre ha de continuar. T'anava a dir, no sé si t'alegra gaire, ho suposo que sí, fins i tot els dies dolents, quan aconsegueixes que una persona de 30 o de 40 anys acabi amb la mirada d'un nen petit. Joder, a mi això... Això al final és el...
És el què de la màgia, és el per què ho faig. Això al final és per què ho faig. Quan jo aconsegueixo que una persona adulta, perquè un nen és més fàcil, no?, vulguis o no, però un nen també t'emplena moltíssim. Jo quan faig màgia a un nen, la cara dels nens, o sigui, la seva expressió, com t'ho agraeixen, això no té preu.
I dels grans també, eh? Que jo també hi era, eh? Clar, sí, sí, exacte. Allà és on vaig, allà és on vaig. Però vull dir que els nens, com que ja ho tenen innat, no? I és topegrat i quan estàs a... Quan, joder-ho, quan un nen t'ho agraeix així sense ell ni saber que... Saps? Jo no necessito res més. Estic més que apagat. Això no té preu. Però quan aconsegueixes el mateix amb un adult, és molt més genuí, vull dir... Que un adult faci la mateixa cara que un nen, m'entens? Quan veu màgia...
allà és la satisfacció més gran que jo puc sentir. Propòsit pel 2025? Propòsit pel 2025, doncs en tinc barris. El primer de tot i primordial és tenir salut, jo i els meus, i aconseguir els meus subpropòsits, que són els que ara et diré, perquè són uns quants. Però no, bàsicament és treballar, de lo meu. Clar. I això...
sí, gràcies a Déu sí, gràcies a Déu anem molt ben encaminats ja s'estan encaminant aquests propòsits els tinc no perquè caiguin del cel sinó perquè veig que van en camí doncs ara és només posar-m'hi a fondo per acabar-los de complir i és per exemple tenir el meu propi espectacle en un teatre com t'he dit treballar més de màgia que pas d'altres feines tenir un sou per dir-ho així
si pot ser ja vull tenir el meu videobook preparat que això és ja tema d'actor
per buscar representant i, bueno, si Déu vol, estar en alguna sèrie i pel·lícula, però això ja són coses que no controlo. Que si controlo jo has de tenir el meu videobook i això és el meu propósit, el que jo sí que puc fer. També, bueno, això, és que pràcticament això, d'aquestes coses ja m'han vindrat les altres. Saps què et vull dir? Si aconsegueixo això ja estaré molt i molt content. Ser feliç, pràcticament, que això és l'important. Aquest és el bo.
Aquest és el propòsit bo i ser feliç per mi implica fer el que a un li agrada i estar satisfet. Com diu el meu pare, l'important és anar-se a dormir cada dia amb la consciència tranquil·la, sàpiguen que has fet alguna cosa pels altres. I per tu. El meu pare sap moltíssim. Oriol, saps guardar un secret? Sí. Jo també. Jo també, quin cabrona.
Te l'havia de tornar. Sabia que ho sabia, ho sabia. Oriol, moltíssimes gràcies per aquesta estona. A vosaltres, home, i tant. Hòstia, ha sigut un plaer per mi. I tant, i tant. Moltes gràcies, Seid.
Fins demà!
Som la teva veu. Som la gironina.
Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
García i Tarribas Associats. El programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Els Quatre Rius.
El magazín matinal opera la ciutat.
I passem ja del punt de dos quarts de dotze del matí. Seguim en directe als Quatre Rius, Girona FM, Arnau Vila. No sé si encara ens queda una miqueta d'estela de màgia per aquí rondant. Encara sí, encara sí. És que la màgia sempre està en tots nosaltres. Sí, sempre la tenim a dintre, com no podia ser d'altra manera. I parlant de màgia, això ja que ens ho expliqui el Jordi Dorca, avui, tops al mes, Casa Reinal de Laia Manresa, projecció al Cinematrofó a partir de les set de la tarda, i per comentar-la ens acompanya Jordi Dorca. Bon dia i bona hora, Jordi.
Bon dia, què tal? I bon any. Bon any igualment a vosaltres. Escolta, Docs del Mes, avui Casa Reinal, si no m'equivoco, com podem animar la gent per anar-hi?
A Casa Reinal el que podem animar a la gent és que avui fem la projecció del documental i la Laia Matresa, la directora, serà allà per presentar-lo i per fer un debat al final amb tots els assistents. Així que jo crec que això no acostuma a passar quan els documentals són internacionals, que sí que projectem al principi una presentació del director però enregistrada i en canvi avui tenim la directora en directe i podrem parlar amb ella i debatre al final. Una mica quin és el fil argumental del docu?
Bé, és un documental en primera persona d'ella, quan es va morir la seva àvia va tornar a la seva casa, la casa familiar, i allà que l'havien de buidar per deixar-la lliure perquè ells eren més obres a la casa, doncs a través dels objectes que va trobant va reconstruint la història de la seva àvia.
ja és un documental molt personal, i en cap, a mica, a mica, vas descobrint la història d'una persona, no?, d'aquesta... silenciada, diria, en alguns casos, i vas descobrint diferents aspectes de la seva vida, i ja és interessant perquè ho fan a través de la seva neta, en cas de Laia, i els seus germans. Quan parles de la persona silenciada, parles probablement d'una societat d'una altra època, no? Sí, sí, clar, la societat...
Franquisme, Guerra Civil, apareixen molts aspectes d'aquest tipus, però també apareixen aspectes més personals de la seva vida, de la vida familiar, de les seves relacions entre els diferents membres. I també el paper que tenen els objectes i el descobriment dels objectes, i que en aquests objectes també hi ha part del personatge que s'escriu el documental. Al final, aquesta mirada retrospectiva, que entenc que al final l'autora també comentarà com a pròpia.
Sí, sí, clar, és un documental que avui tenim aquesta sort, a part de tenir la directora allà, ella també és en part molt protagonista, és molt personal, i tots els assistents podran això, entendre una mica més el procés de fer aquest documental, quin és el procés personal i artístic de fer-lo, i també la significació de tot plegat.
Doncs, si no m'equivoco, avui anem a Trufó a partir de les set de la tarda, eh, Jordi? A partir de les set, l'entrada és lliure, fem inscripció prèvia per si volen reservar plaça a través de la web del museu, i allà estarem, per la projecció, per la presentació i pel debat final. T'anava a dir, és que no puc marxar sense preguntar-t'ho algun propòsit per aquest 2025, que encara estic en temps de poder-ho preguntar, això.
Algun propósit? Doncs mira, continuar veient més cine que tot el cine que pugui. I anar a les sales tant com pugui. I des del museu esperem que el que anem programant i totes les activitats que anem fent a la gent li continuïn agradant com fins ara.
I jo que et pugui continuar trucant, Jordi. Molt bé. Tots, home, jo el saig, aquí estem. Encantats de participar amb vosaltres al programa. Moltíssimes gràcies, Jordi. Una abraçada. Fins aquesta tarda. Moltes gràcies a vosaltres. Adéu.
El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber de primera mà l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanyer, Saïd Svall i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de Bàsquet.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Tota la realitat esportiva a Girona en joc.
Bau Villafanya i Josep Coll fan el repàs a tota la informació i actualitat de l'esport gironí. Cada dilluns a les 3 de la tarda i a les 9 del vespre, Girona en joc. Futbol, bàsquet i totes les disciplines esportives amb una mirada propera i de ciutat.
Som la teva veu. Som la gironina.
Girona FM obre a la finestra la participació donant veu a les entitats i a la vertebració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobreix la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina.
Sols de les preguntes més ingenues, sense resposta. Sols d'aquell record que ja no guarda rencor. Sols d'aquella copa que ens vam veure. Sols per tot això.
La teva llum encara seguia oberta del tot. Una mirada ràpida i entendre que aquella no era ni serà el meu enlloc. Hi ha vegades m'oblido que jo puc ser tot el que em deies que jo era i tu també.
i a vegades m'oblido que jo puc ser tot el que em deies que jo iré i tu també i a vegades m'oblido de tot el que puc ser i ara que el temps ja ens ha deixat l'espai que ens feia falta i ara que sembla que el temps s'ha aturat demano uns moments per estimar-te amb tot i cada
Calma que sé que tornarà aviat. Hi ha vegades un moment que ja ho puc ser, però ja em deien que jo era i tu també. Hi ha vegades
Hi ha vegades m'ho educa jo.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Tota la realitat esportiva a Girona en joc.
Bau Villafanya i Josep Coll fan el repàs a tota la informació i actualitat de l'esport gironí. Cada dilluns a les 3 de la tarda i a les 9 del vespre, Girona en joc. Futbol, bàsquet i totes les disciplines esportives amb una mirada propera i de ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Camí ja del punt de 3 quarts de 12 del matí. Seguim en directe als Quatre Rius, a Girona FM. L'Arnau Vila ja té moltíssimes ganes de plegar, em sembla.
Encara tenim una estona, però, eh? Encara queda, eh? Encara tenim una estona. Hem de cotitzar, eh? Que si no, malament rai. I precisament per fer-ho, avui ja ho hem avançat abans, que passaria per aquí l'AGT i que passaríem per aquí l'Isidre Hernández, director del Galliner, qui ja aprofito per saludar. Bon dia i bona hora. Bon dia. També ens acompanya Eli Badia, de comunicació d'AGT i del Galliner. Bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Primer de tot, gràcies per venir, especialment en aquesta arrencada del 2025. Entenc que també en el món del teatre hi ha propòsits per al nou any.
Home, i tant, sempre hi ha propòsits, sempre. Sí, propòsits sempre, tots en tenim, i el teatre, com no, i el galliner i la GT, doncs, també. Comencem, si us sembla, per la rabiosa actualitat. Jo us ho he de preguntar, em sembla que us tocarà canviar d'espai, encara no sabem ben bé quin, però em sembla que us tocarà al llarg d'aquest any canviar d'espai.
Sí, aquest és, bueno, un mal propòsit que els reis ens han dut, no? Sí, havíem de canviar d'espai, això ja ho sabíem, però, bueno, fins que no estigués la UNED, l'antiga UNED de Girona, per allà el Maria Gai, el centre històric ben més de la ciutat,
Però i ens van dir de part de la Diputació que ens deixaven estar a la Casa de Cultura, on som actualment, fins que estiguessin les obres bones i fetes. I finalment ens han dit que no, que hem de marxar aquest 31 de juliol de 2025.
Llavors no sabem ben bé on anirem aquest espai d'aquests dos anys mig, tres, que poden... Aquest interval, suposo. Sí, i clar, això ens té una mica desesperançats, sobretot quan ens van dir en un primer moment que ens podíem quedar allà fins que estiguessin les obres.
Més que res, suposo, perquè al final és que la vostra tasca necessita una sèrie d'especificitats molt clares. Clar, és que nosaltres estem allà des del 1995, llavors, en aquell espai nosaltres hi tenim 800 metres quadrats, 6 aules equipades, amb equips de so, il·luminació, etcètera.
Trobar un espai que s'ha de cuir en el que necessitem crec que és complicat i clar, queden res, sis mesets, set. I a més aquesta cosa d'aquest impàs de marxar, per tornar a marxar i això vol dir adequar, tu adeques els cursos també a aquell espai. Llavors, a quin espai hem d'adequar els cursos, un espai que no sabem com serà
i de què podrem disposar. Clar, i a més tenint en compte que nosaltres estem en una situació molt bona, és veritat, estem al centre de Girona, tenim molts alumnes, molts pares, molts adults que venen caminant fins al centre, escoles que venen a fer les extraescolars en el nostre centre, etc. Llavors, clar, s'han de trobar... Estem dintre del circuit, per entendre'ns. Sí, sí, sí. El circuit gironí és allà, és de Jaume I fins al Riu. Totalment, totalment, totalment.
Bueno, en qualsevol cas, la granota ja ens hem menjada. Vull dir, em passem a parlar d'altres coses que em sembla que, bueno, d'aquestes seguirem i, escolta, si necessiteu res ja sabeu on som. I tant, molt dotació. Ara sí, propòsits per aquest 2025. Comencem primer trimestre. No sé si per vosaltres també estem a mig curs, com aquell que diu.
Sí que mig curs perquè ja tenim gran part fer tallar els cursos tancats i tot això, però és veritat que tenim nous cursos per aquest 2025. Per exemple, tenim teatre de carrer.
Ah, mira. Amb el gran Pere Osta, que és un crac del tema. I això començaria el febrer. Què més tenim? També com dir poesia. És un curs intensiu que començaria al març.
Llavors també teatre en família, que són, no sé ara les dates, però en qualsevol cas, la pàgina web, el galliner.cat es pot veure, que són alguns dissabtes, cada trimestralment, i es poden fer teatre en família, que està molt bé per la cohesió de la família i per què no, per fer un regal als teus i establir més vincles encara.
I també que comença ja la setmana que ve, dimarts que ve, a Teatre Social, que aquest no es fa el galliner perquè el fem juntament amb l'Espai Jove d'allà, del Parc Central. I comença ja la setmana que ve.
I la jornada de portes obertes. Ah, mira, això són activitats, eh? Això són activitats, clàstica. Sí, sí, però l'Eli, eh? La dona de comunicació... Molt bé. No pateixis, que sembla... És que sempre ho diuen, eh? Que en els trasllats i en les mudances es perden coses. Aquí no ens perdem. No, no, no. Amb l'Eli no ens perdem. L'Eli ens retroba.
Tenim la gent a portes obertes, que també ens anirà molt bé perquè la gent pugui veure totes aquestes instal·lacions de les quals parlem i tots els serveis que oferim, que realment són molts. I també volíem dir que també volem el suport de totes les persones que ens vulguin ajudar a seguir amb el projecte, a seguir a la Casa de Cultura, almenys fins que l'ONET estigui acabada.
i que estiguin pendents de les xarxes socials i tot això on anirem explicant activitats que anirem desenvolupant. Però podem mantenir, si més no, el ritme és el que dèiem, però moltíssimes activitats per aquest primer trimestre i esteu bastant, rotllo, rozando el sold out. Sí, mentre no moríem de l'èxit... De l'èxit no moriríem, potser d'un canvi d'espai, però de l'èxit no. Perquè ja el tenim.
Gràcies al nostre alumnat i al nostre professorat, sempre. I no hem acabat, perquè el febrer, com a primera tanda de distrets, els centres cívics en Narcís, també. Els distrets són diferents... És un espai per a l'alumnat, són diferents coses que fan els nostres alumnats. El nostre alumnat, que entra 5 i 15 minuts, i és perquè ells desenvolupin la seva...
creativitat, la seva professionalitat i ho poden fer a partir dels 18 anys fins a l'infinit que són les edats del galliner i això és el dissabte 22 de febrer al centre cívic Sant Narcís ara mateix quin volum d'alumnes més o menys teniu?
Usuaris, fins i tot. És que no m'atreveixo tampoc a dir alumnes. Nosaltres tenim uns 2.000 anuals alumnes que passen pel centre. Pensa que tenim més de 750 cursos regulats. Sí, realment molta gent passa... Són molts cursos, eh? Molts, molts, molts. Són molts cursos. I en aquest sentit, suposo que encara us arriba gent...
no diré veteranos com jo, però sí que gent que simplement se li ha despertat el cuquet del teatre. Sí, sí, sí. I són els millors, eh? Clar, sí. Ah, i tu mai tant. Sí, sí, tenim el bàsic de teatre, que també és veritat, que menys un bàsic de teatre, que és per gent que no ha fet mai teatre i vol provar-ho, també és veritat, ara al febrer també m'he deixat aquest cursici,
Sí, sí, ja t'he dit, dels 4 anys fins a l'infinit són les edats que tenim i és molt important que la gent a partir de 18 anys que no ha fet mai teatre i que té vergonya i que no sap què és tot això i que senzillament vol provar, doncs que ho faci.
Sí, sí. Tu deies que eren els millors, tu alguna vegada t'has trobat la típica escena, que em sembla que això és d'alguna mítica pel·lícula on algú va a un càsting i normalment agafen la persona que ha acompanyat pel no sé quantos, és a dir, això ha passat allò de dir, ostres, d'on baixa això?
no, no sé si ha passat però vull dir aquestes persones que realment a partir d'una edat venen realment perquè els agrada perquè tenen com a eglés i del cuc dintre i realment estan molt motivats per fer-ho i crec que només el fet de donar el pas per venir jo ho trobo impressionant
No, i a part que no és tot, home, que evidentment sempre hi ha la part professionalitzadora que tenim de segle formatiu, no?, i que tu vols arribar a fer teatre i a fer televisió i a fer cinema, evidentment, però hi ha un punt del teatre que és el redescobriment de tu mateix. I això, l'edat, no hi ha edat per això, per redescobrir-te, per...
per també treure partides capes i per ser un mateix, que el teatre també serveix per això. M'agrada molt això que acabes de dir, perquè molta gent per aconseguir això sembla l'Índia. I diuen que es troben a si mateixos. Sí, exacte. Això ho pot ser el galliner, també? I tant, i tant, i tant, i tant. Sí, sí, indirectament al final ho fas, no?, perquè és com una injecció d'adrenalina molt bona per l'ànima i per l'esperit. I a part que fas colla, si no m'equivoco, no? Sí, no.
No, i a part, òbviament, nosaltres també des de la GT s'ofereixen cursos, masterclass, etcètera, per als professionals del sector, perquè moltes vegades, ho havíem parlat l'última vegada, que estava més centralitzat a Barcelona i per això des del Galliné i la GT volem que els professionals també tinguin opcions aquí per seguir formant-se, sense saber de marxar.
Ho heu notat, això? Vull dir, especialment després de la pandèmia, com també la gent ja cada vegada potser li fa una miqueta més de mandra a Barcelona. Al final Barcelona és Barcelona, eh? Jo crec que Barcelona és Barcelona, però sí que quan ja has fet el cicle amb nosaltres, per exemple, sí que molts alumnes se'n van a Barcelona, però a cursos una mica més llarg o durada o més específics. Però en principi no, per sort la gent es queda molt per aquí. Sí, sí, sí.
T'anava a dir, és que a mi alguna vegada m'han dit que el coquet aquest del teatre se'm podria despertar. Arnau Vila, jo des d'aquí dic que si tu t'animes a apuntar-te amb mi a un curs de teatre, que anem junts. He fet alguna coseta de teatre? No, em fas cada dia aquí amb mi? Sí, de fet sí, és l'arracció de teatre, sí, però alguna obra, l'alegria que passa de Santiago Rossiol, per exemple, la Passió.
Amb el Martí Pere Ferrer. És veritat, sí senyor. Doncs us esperem. És una altra vida, això. Jo me'n recordo. Mira, mira, mira. Això es va fer a la Planeta, però fa molt de temps. No, no, fa quatre dies. Fa quatre dies. Sí, sí, sí. Home, 40 tampoc.
però uns 20 sí uns 20 sí doncs teniu les portes obertes i mai millor dit perquè a partir de la setmana que ve podreu veure les nostres instal·lacions, venir a provar classes és la setmana que ve la porta és obert, és que encara vindré mira què et dic sí, comença sí, sí la setmana que ve no l'altra sí, sí
Jo per si de cas, i sereu vosaltres, no? A mi aquestes coses em fan molta vergonya. Jo necessito una cara coneguda allà. Tu has dit una cosa de fem teatre, sí, però no us veu ningú. Llavors allà us veurem. Si veniu a fer teatre, us sentirem, però també us veurem, eh? Mira, en qualsevol cas... Ah, quin silenci! Ara que hi ha la cosa aquí, eh? Una pausa dramàtica. Al final... Al final tots no deixem de ser tots aquesta meravellosa obra que li indiu en vida.
I tarden. Que bonic. Això no podem acabar. Això és l'estat del punt i final. De teatre no sé, però de dramàtica en sóc un rato. Això ja ho dic ara també. Molt bé, molt bé. Isidre, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. A tu. A vosaltres.
Benvinguts a Girona en Escena, el batec artístic de la ciutat. Un programa sobre la temporada alta on la màgia és sempre darrere el taló. Cada dos divendres a la una del migdia a Girona FM i també en podcast a gironafm.cat.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina. There are days I wake up and I pinch myself You're with me, not someone else
And I'm scared, yeah, I'm still scared That it's all a dream Cause you still look perfect as days go by Even the worst ones you make me smile I'd stop the world if it gave us time
Because when you love someone, you open up your heart. When you love someone, you make rules. If you love someone and you're not afraid to lose them, you'll probably never love someone like I do. You'll probably never love someone like I do.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.