Ciutat Circular, Ajuntament de Girona. Vols descobrir les noves veus de la lírica catalana? Vine a la quarta edició del concurs de Joves Cantants, l'espai en què el talent emergent de l'òpera pren el protagonisme. Vine el dissabte 7 de març a l'Auditori Viader de la Casa de Cultura de Girona, amb entrada gratuïta.
I aquest any, amb una novetat, el Premi del Públic. Vine, escolta, emocionat i vota la teva actuació preferida. L'endemà, el diumenge 8 de març, al Centre Cultural La Mercè, lliurement de premis i recital amb els guanyadors i guanyadores. No t'ho perdis. Viu la música, viu el talent, viu el concurs de joves cantants de Girona. I recorda...
Aquest any podràs votar i convertir-te en jurat en el Premi del Públic. Organitzen els Amics de l'Òpera de Girona i l'Associació Catalana de Professors de Cant. 92.7 FM, la ràdio de Girona.
Girona FM Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai.
I avui és dimarts, 3 de març del 2026. Un dia més que no funciona Rodalies. L'endemà que tampoc funcioni per una incidència Massanet-Massanes. I mentre ens diuen que tot anava bé. L'aplicació i els canals oficials posava que tot anava bé. I si llegies els comentaris del Josep, de la Carme o del Joan posava que no funcionava.
Amb el pas de les hores s'han anat en reestablint els serveis. Tot això el dia que ens diuen també que la benzina serà més cara pel que està passant a l'est. L'endemà d'unes declaracions on Òscar Puente parla de recuperar els peatges després de les eleccions, no fos cas. En resum i en definitiva, com sempre passa i també l'endemà que els autònoms de Girona surtin al carrer, si no són naps són cols i a passar per caixa. I no ens enganyem, ningú tindrà cap problema en pagar si el sistema funciona.
Però no és el cas, encara que Twitter oficial de Rodalies digui que tot va bé.
I Mars Mercet mata la iaia, però segurament que no podreu matar-lo mai a la persona que més parla d'aquesta ràdio gironina, encara que no sigui en un moment fix, sinó que sigui de forma continuada, esperit sant d'aquesta Girona FM. Arnau Vila i Elvira, bon dia i bona hora. Molt bon dia a totes i tots. Home, quasi arribes a dir el vers bé, eh? Sí, eh? M'ho vas dir ahir. Però basta bé, basta bé. Mira, em saltaré ara els registres i tot. És que ahir em vas deixar tot loco.
Són frases... Com era això? Mars Marcet? Mars Marsot? Mars Marsot? Mata l'abella i a la sogra s'hi pot. Mata l'abella i a la sogra s'hi pot.
Aquestes són frases del mes de març, n'hi ha forces. I a tu no et matarem pas, no hi ha manera. Home, si més no, vaja, després sempre saludava, això es podrà dir després. Sempre saludava i sempre saludable. Sí. També el bo de l'Arnau Vila. Com anem? De dimarts avui? Sí, de dimarts, dependents del cel, amb aquestes pluges que abans aquest matí Lluís mi ens ha comentat que, vaja, avui de moment no, però sembla que, especialment demà i dijous, sembla que tenim uns petits aies de llevant que, vaja, sembla que vol refrescar una mica...
Sí. I mullar una mica el terra. Casualment, al cap de setmana, que jo tinc una calçotada... Ho veus? Casualment, també... És que, al final, la vida són casualitats. Sí, sí. Quan puja la benzina, Rodalies no va, he hagut d'agafar el cotxe... Vull dir, va, de sempre. Què vols fer, i noi? Ho hem de trobar els locomotors davantes. Ah, no, però tu ets un avançat a la teva era. Vull dir, tu el teu cotxe pot acabar amb benzina. Va amb benzina, però també va amb gas liquat. Amb gas liquat. Sí, sí, és híbrid. Doncs diuen que el gas ha pujat un 80% o que pujaria una barbaritat, eh? Vull dir...
Bé, ja ho trobarem. Haurem d'aixecar una rajola. Sí, clar. Només de tantes que tremolen a Can Vila, no? Bé, ja ho trobaríem. En qualsevol cas, senyor Vila, sé que vostè té un Raola, però té un Goya? No. Doncs en aquesta taula hi ha un Goya, perquè sí. Parlarem amb el Jordi Jiménez d'aquí uns instants per felicitar-lo
Després del curt Gilbert que ha aconseguit aquest premi Goya a millor curmetratge d'animació. Tot això ens portarà fins al punt de dos quarts de 12 del matí. Parlarem amb la regidora de llengua catalana Núria Riquelme per la presentació dels municipis per la llengua que tindrem aquesta tarda a les 6 al Modern, on també m'hi podreu trobar a mi, per exemple.
Tot això també ens portarà... Seguirem parlant, vaja, en formatge d'agenda. Cesc Galvez de Gimentors. També per veure quina en munten avui allà a l'Auditori de Girona. I acabarem parlant avui de roba de segona mà, senyor Vila. Vostè no ha fet servir mai de roba de segona mà? Alguna vegada sí. Allò, arretar de poder internament i tal? Sí, sí, sí. Doncs avui li donarem una volta i és que parlarem de les botigues de roba de segona mà. Roba vintage per a la gent més malòmana i moderna. Es porta això, eh? Això va vingar, eh?
Jo he de dir una cosa, jo quan vivia a Madrid, per exemple, hi havia un carrer sencer a Mala Sanya amb botigues de roba de segona mà, primeríssimes marques, i a part és una cosa que m'ha importat moltíssim, jo crec que és molt britànic això, això és molt britànic, d'això de donar-li una segona, tercera o fins i tot quarta vida a la roba, que crec que també estaria molt i molt bé en temps de consum desmesurat per part de tothom, i més si ens queixem que ens toca pagar per tot. En qualsevol cas, senyor Vila, passen 10 minuts al punt de les 11 del matí
Doncs comencem.
El curt Gilbert, codirigit pel gironí Jordi Jiménez, ha guanyat el Premi Goya, el millor curtmetratge d'animació. No m'equivoques pas, eh? No, no t'equivoques, no. Una peça de menys de 13 minuts feta amb tècniques tradicionals, amb figures de cartró i paper retallat, també treballada artesanalment sobre una taula multiplà. Animació sense trampes digitals, ofici pur, el que en aquest cas ha codirigit el Jordi Jiménez, aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bon dia. Bon dia.
I enhorabona, perquè ja no sé quantes vegades et deu una meva felicitat, potser 24 hores, deus tenir un rècord. Gràcies, no se'n cansa pas un d'això. Escolta'm una cosa, anem per parts, primer de tot. Fa un parell de dies estaves a la gala dels Goya, clar, jo no sé, a vegades és que es diu, no es diu, a vegades jo he parlat amb algun guanyador d'algun premi que s'ha filtrat el nom i que anava sobre segur, poder o no d'un Goya. Era el teu cas o simplement estàveu esperant a veure què deien?
No, no, no, per res. No se sap res. Està tot secret de notari. En principi, no sé si hi ha gent més ficada que potser tingui alguna filtració, però no. No se sap res de res i, de fet, va ser una absoluta sorpresa. Nosaltres no... De fet, anàvem preparats per no guanyar, perquè això t'ho has de gestionar, perquè si no pot ser una... És que les càmeres estan allà, eh? Sí, també.
No, però per un mateix pot ser una decepció molt gran. Tu has de gestionar abans per arribar. Nosaltres ja portem molts festivals, molts premis guanyats, molts premis perduts també. Jo no dic perduts, sinó no guanyats. Simplement arribar allà ja és molt gran. I quan la Caetana aquí en Corbo va dir Gilbert, no sé com... En un núvol, que encara hi soc. Quanta estona vas trigar a processar-ho mentre pujaves a l'escenari?
Encara estic processant-ho, crec. Sí, m'aixec que dormo poc els últims dies. És el primer Goya de la teva trajectòria, no sé si el vius com un punt d'arribada o també com un punt de partida. Bé, abans que et deia potser punt de partida, però potser les dues coses, no? Punt d'arribada per unes coses...
perquè és el final, bé, el final no, perquè encara els Goya, després ens donen accés als Oscars, que això ja seria molt gros. Però bé, és un final d'un viatge molt llarg d'aquest curtmetratge, que hem estat més de 3 anys entre rodatges i jo, en fi, preproducció de tot això.
i és un punt de partida en el sentit que això ens donarà impuls, un prestigi professional i una entrada en el sector. Esperem que els productors apostin sobretot per la stop motion, que és la nostra feina. L'Isaqui Lacuesta, quan va passar per aquí, crec que va parlar sobre els premis i ho feia una miqueta en línia del que dius tu i és que deia que un premi al final el que feia era donar-te una dimensió diferent.
Del curtmetratge, vols dir? Sí, del curtmetratge, però fins i tot també a nivell de trajectòria. Sí, sí, suposo que... Bueno, l'Isaqui en sabrà bastant més que jo, però sí, nosaltres esperem això, que ens doni... O sigui, quedar només nominat ja et dona accés a unes... Previs als Goya, hi ha còctels, hi ha recepcions i llocs de trobada...
que serveixen per fer contactes amb productors, amb agents del sector, i clar, això també és un premi. Això val més que enviar el correus electrònic. Sí, i tant, i tant. Més en aquest país. Totalment, sí, sí. Escolta, l'origen de Gilbert és que és peculiar perquè, no sé si m'equivoco, però comença o neix en un curs d'animació per a persones a l'atur. Exacte, sí. O sigui, com va anar això? Bueno, jo quan ho vaig veure vaig flipar en el moment, o sigui, jo estava en una situació, estava a l'atur,
i estava mirant per estudiar, per anar-me formant, i de cop veig curs d'animació, stop motion, a Barcelona, en un lloc que es diu CIFO, i vaig votar un curs d'stop motion per aturats, no sé, no sé si fos disseny o alguna cosa així, però bueno, vaig anar a l'escola aquesta, i realment hi havia platós, hi havia càmeres, material...
I m'hi vaig apuntar, i allà doncs ens vam conèixer amb els altres dos codirectors, amb l'Artur Relacal i l'Àlex Saló, i vam fer un projecte, bueno, vam fer un petit curt que es diu Haiku, que és un curt d'un minut, que allà ja vam sentar una mica les bases del que després seria Gilbert.
En aquest sentit, vull dir, no sé si us vau trobar amb complicitat directa des del primer moment, tant amb Arturo com amb l'Àlex. Sí, sí, sí, ha sigut... va ser... també hi havia una altra noia, però que després per raons professionals, la Yesenia Colozzo, que després va haver de deixar-ho, però sí, en el primer moment ens vam entendre molt bé, a nivell estètic, també el procés creatiu...
Molt de respecte entre els tres, que segueix així. I també t'has de dir que realment és una meta-història, perquè nosaltres expliquem una història d'amistat, no? Hi ha molts subtemes, però un d'ells és la història d'amistat, i dintre d'això nosaltres ens hem anat fent amics conforme hem anat treballar junts, no? Doncs és com una història, una meta-història, això.
Escolta, t'anava a dir, és fonamental treballar en equip, en aquests casos, o en aquest tipus de projectes? Nosaltres ho creiem així. Suposo que hi ha persones potser que creuen més que potser liderar sol un projecte és més pràctic, perquè prendre les decisions, si algú pren la decisió, és més ràpid. Entre tres tot s'ha de parlar, s'ha de discutir,
i s'ha de ser, no sé si assembleari, però s'ha de tenir molt de respecte pels tres. Això fa que porti més temps, però també és veritat que tot el que succeeix és més enriquidor, més ric, més profund, més mirades.
nosaltres ho creiem així, que és millor en tres Jordi, vull dir, hi ha una cosa i és, en moments on el 3D, l'animació digital la intel·ligència artificial i totes aquestes coses que em sembla que encara no entenem ben bé com funcionen, vull dir, arribeu vosaltres amb un stop motion i vinga, escolta, no sé, primer de tot no sé si ho decidíeu per essència o precisament també per buscar aquest contrapunt una miqueta amb tot aquest sistema convuls que tenim ara mateix sí, sí que és una posició però primer de tot ho fem perquè és el que sabem fer
És el que vol prendre el curs, no? Sí, sí, sí, bueno, ja tots portàvem una trajectòria, i sí que realment l'Stomotion és una posició, basta diria, potser política, no?, que és una altra manera de veure les coses. La intel·ligència artificial, que et dius, bueno, en el discurs dels Goya vam dir-ho una mica...
Bé, ho vam dir, que tot el que es fa amb l'estom motion no es pot fer amb intel·ligència artificial, perquè ni l'amor, ni la passió, ni la reflexió, ni totes aquestes característiques tan humanes, una màquina de moment no els té.
I creiem que és una estupidesa també cedir aquest fet artístic a una màquina, perquè és com absurd, no?, és el que tenim, no?, com a humans, crear. Llavors, bueno, nosaltres, sí, és el que sabem fer, és el que ens agrada, també hi ha un motiu estètic, no?, que és bonic per nosaltres, que té poesia, i, bueno, també és una manera de dir, tu, som persones, no?,
És curiós perquè jo crec que és el goia dels reptes, perquè no només tireu d'ofici, sinó que, a més a més, guanyeu en la categoria de curtmetratges, d'animació, que al final jo sempre ho dic, això em passa també amb els escriptors de novel·la curta, que dic, ostres, a vegades és molt complicat explicar tant amb tan poc. Sí, és veritat, sí, sí. Clar, un curt, sí, com tu dius, novel·la curta, un conte, no?, que no ha de sobrar res, no?,
És complicat, és un repte, però és molt bonic. Vam gaudir molt del guió, de fer el guió, de pensar els personatges, i també ens va enganxar amb la pandèmia, perquè fa molt de temps que estem treballant amb això, i ens va servir per, vam haver de aturar el rodatge, i ens va servir per aprofundir molt més amb el guió, i ens ho vam passar molt bé, la veritat, fent això.
No sé, què és el que més t'ha sorprès, i no vol dir el Goya, de tot aquest procés? Quan va començar exactament? Això fa molt. Començar a 2019. I què és el que més t'ha sorprès de tot aquest procés? O de tota aquesta història?
Suposo que el camí que ha sigut sorprenent de festivals, diguéssim, i això que no ens ho esperem per res, però no sé si sorprès o ha après la relació amb els altres dos codirectors.
que ha sigut un aprenentatge, el fet de treballar amb altres sensibilitats, i el que et deia abans, el respecte, tant artístic com professional, i personal també, entre els tres, perquè amb tant de temps han sorgit, evident, tensions, han sortit discussions, punts de desacord, però tot ho hem fet des d'un... O sigui, he après
a llegir-ho d'una altra manera, a no voler imposar el meu criteri, sinó a entendre l'altre. Jo crec que això seria el més... com l'aprenentatge o la cosa... em sequer destacaria, perdó. També has treballat, si no m'equivoco, o has participat en la banda sonora? Sí, sí, o sigui, jo he fet la melodia i després amb César Martínez, de Zingman, ell ha produït la música...
i que té un estudi allà a Monells i ha sigut molt bo amb l'Albert Clapés que és trompetista i a més l'instrument que surt al curtmetratge no és una trompeta, és un flugel, un fiscorn i ell també tenia un fiscorn, o sigui l'hem gravat amb un fiscorn
i ha sigut un procés molt xulo, i en César també ha fet variacions, ha composat, hi ha una escena com de jazz al mig, que ell va composar la música, i sí, sí, ha sigut molt xulo veure com una melodia que jo tocava a casa amb la guitarra, doncs ha arribat on ha arribat, no?, produïda. T'anava a dir, el curs, si no m'equivoco, s'ha fet entre Barcelona i el barri de Sant Narcís, què hi té de Girona, Gilbert?
Molt, molt. Al barri de Sant Narcís, exactament, a l'associació cultural La Volta, que jo vaig ser resident durant tres anys, crec, més o menys, i tenia un estudi, segueixo sent un amic de La Volta, però ja l'estudi ja no el tinc, i allà hi havia un plató, on tot teníem una taula multiplà, que és una taula per rodar stop motion cut-out,
I a Barcelona, els altres dos companys viuen a Barcelona, tenien un altre plató on es va rodar també. I té molt de Girona perquè va néixer... Jo vaig presentar el projecte de Gilbert a la volta per entrar-hi i ells m'han ajudat molt, m'han impulsat, m'han fet créixer com a artista.
i m'han recolzat també logísticament i en molts aspectes té molt de girona la part de paciència deu ser descomunal perquè moure mil·límetre a mil·límetre per aconseguir la stop motion a casa meva la filla de la meva parella i la meva parella em diuen l'hombre tranquilo
Però jo sóc el més nerviós dels tres codirectors, eh? No, clar, és que, vull dir, posem un exemple, vull dir, per gravar un minut de stop motion, quantes tónos hi podeu estar? Ostres, em fa difícil, eh?, de calcular si, perquè també depèn de quin pla, no?, perquè hi ha hagut...
Hi ha hagut seqüències més complicades, com la final, que és un pla-seqüència, i tot això fer un stop motion ha sigut un repte tècnic per aconseguir. Però cada segon són 12 o 24 frames, depenent de com ho vulguis fer.
I, bueno, fes comptes, no sé quantes fotos... No sé si són... La Mònica, la productora, ho va calcular, em sembla que va dir 17.000 o 20.000 fotos. Però, bueno, això comptant només el que hi ha. Evidentment hi ha errors, hi ha proves... Moltes, moltes. S'ha de tenir paciència. Creus que el públic percep aquest procés artesanal que hi ha darrere del curt? O hem perdut també nosaltres...
No sé si dir-ne la capacitat crítica o l'ull crític. Què penses? Jo crec que sí, primer perquè visualment les textures, nosaltres també l'hem fet d'una manera sense trampa ni cartó, que no sé com seria l'expressió en català, que es veu, però ja ho volíem que es veiés, que és un cartró, que hi ha un esparrec, que hi ha un apols, que tot això ho hem fet expressament perquè es vegi, perquè...
No volíem tampoc que tingués una, com un aspecte, no sé, plasticós o alguna cosa així, no? Jo penso que sí, que potser no saben, bé, nosaltres estem ficats, però si no estàs ficat potser no saps exactament com s'ha fet, però jo crec que sí que es percep una autenticitat en això. És diferent, té un aspecte diferent.
No sé si, o sigui, després d'un Goya ja hem comentat que canvia en aquest cas, però, per exemple, no sé si continuareu defensant precisament l'animació artesanal o us plantegeu també explorar nous llenguatges. No, o sigui, nosaltres estem ja fent un altre projecte i seguirem més o menys aquesta tècnica que ja hem iniciat, que és amb Cotaut, i sí, seguirem amb això.
Personalment tots fem coses i sí que, bueno, jo he animat amb 2D i digital, he fet altres coses, fins i tot, no sé, dibuix, animació tradicional, etcètera, però com el relatari dels films que ens hem posat nosaltres tres,
seguirem amb aquesta tècnica. I t'arrava a dir, això, quines portes us obren? És a dir, ja sé que heu passat per diferents festivals, vull dir que ho tenia apuntat per aquí, però, vaja, vull dir, ara, parlaves de la cursa als Òscar? És fort, eh? Sí, sí. O sigui, hem guanyat un Goya si ens obre, bueno, per inscriure'ns. Llavors has de passar tot el procés, igual que les Goya, que ja després Solís, després tal...
És molt gros, això, però, bueno, mira, fa gràcia, no?, dir-ho, sí, sí. Ara, aquest recorregut de Gilbert, bueno, a part d'això dels Òscars, els europeus també hi tenim accés, que és de l'any que ve.
a la secció infantil, em sembla que han quedat. Val. O sigui, serem, ja. I, bueno, de festivals, jo crec que, bueno, van sortint, ara mira, fa res, aquest cap de setmana, quan estàvem allà, allà esperant per entrar al teatre, ens van avisar que havíem guanyat un premi a Lisboa, i vam haver de fer un vídeo correcuit per agrair. I, bueno, van sortint alguns, però, bueno, ja portem un any i pico de recorreguts, però, bueno, ja...
Crec que ja està, ja toca. No sé, us agafareu ara uns dies almenys per descansar, per celebrar, per estar tranquils, per... O no? Què va? Ja esteu treballant ja a tope. Home, la veritat del que tenim ganes és de treballar. Estem atenent a molts mitjans ara, perquè hi ha hagut una... Bé, clar, s'has guanyat un goll ja, no? Sí, clar. És una...
i sí, sí, haig d'anar a Madrid, bueno, surten atenents a molts medis, que és guai, també ja ens agrada que ens escoltin i poder difondre el que fem i promocionar una mica, i després, sí, sí, ja ens reprendrem que...
De fet, abans del Goya estàvem com treballant, però les dues últimes setmanes no podíem, perquè teníem el cap a Campistraus. Literal, no podia, no podia. Mira, una curiositat només, és que a mi m'ha passat alguna vegada, a tu no t'ha passat allò que quan estaves assegut, quan van dir el teu nom, no et va venir com un pitu aquí a les orelles i senties com un pi... Un pi? Hòstia, no ho sé, no ho sé què vaig dir. Ni t'endeus en recordar, potser, és que...
No, no, perquè he vist les imatges i mira, ara ja entra. Soc jo aquest, no? No ho sé. Ostres, tu. Doncs escolta, ja que et tenim aquí ben a prop, vull dir qualsevol cosa, ja saps on és. Això és casa teva si és que hi ha casa d'algú. Moltes gràcies, que bé. Jordi Jiménez, moltíssimes gràcies i moltíssimes felicitats per tot un Goya, que em sembla que molt poca gent a Girona pot dir que en té un. Moltes gràcies a vosaltres.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvai. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Pràcticament ja a punt de dos quarts de dotze del matí, seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM i ho fem obrint la nostra particular agenda i és que aquesta tarda ens ara anem cap al Modern a les 6 perquè tenim presentació de la campanya Municipis per la Llengua. Per poder comentar la jugada ens acompanya ja la Núria Riquelme, regidora de Servei a les Persones i també de Llengua Catalana de l'Ajuntament de Girona, qui ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora.
Hola, molt bon dia a tothom, gràcies. Bé, primer de tot, quina presentació tenim aquesta tarda o de què tracta exactament la campanya Municipis per la Llengua? A veure, això és una iniciativa de l'Associació de Municipis per la Independència i ens van explicar que estaven impulsant aquesta campanya de Municipis per la Llengua si la volíem presentar a la ciutat de Girona, que francament estem fent molta feina des que vam arribar
El govern ha de fa gairebé tres anys amb l'impuls d'aquesta residuria de llengua catalana i, per tant, nosaltres vam dir que sí, que molt de gust volíem ser la seu per aquesta presentació d'aquesta campanya, que el que precisament vol potenciar és que tots els municipis que estan compromesos amb la llengua facin aquest pas endavant de crear una residuria de llengua catalana i impulsar tot un seguit d'iniciatives i activitats en favor de la llengua.
En aquest sentit, Girona ha anat per davant de molts ajuntaments amb una regidoria pròpia de llengua catalana. No sé si especialment tant aquest factor com també la presentació que tenim avui agafen més força que mai en el context que tenim.
La veritat que sí, perquè tots estem veient les dificultats que molts ciutadans tenen a l'hora de poder fer servir en plenitud i de desenvolupar-se en la seva llengua pròpia, en la llengua pròpia del país, que és la llengua catalana. I, per tant, allò que vam decidir fa gairebé tres anys de fer aquest pas endavant, el temps ens ha avalat que era una bona estratègia.
i que realment hem inspirat altres ajuntaments a fer aquest pas endavant i necessitem que siguem molts més perquè els ajuntaments estan a peu de carrer i hem d'intentar impulsar la llengua des de tots els àmbits que nosaltres tenim competència i per tant és qüestió de posar un equip i posar un pressupost a treballar per enfortir la llengua He de dir que he vist la llista d'autoritats i em sembla que pràcticament ningú s'ho ha volgut perdre això
Ah, doncs esperem que hem de ser molt, ja sempre dic que hem de ser tots, des del ciutadà individual que estan convidats a aquest acte de presentació a les 6 al modern, fins a les entitats, institucions, associacions, tots les entitats que ja fa molts anys històricament...
s'han dedicat a enfortir la llengua, també són absolutament imprescindibles i anem de bracet, és a dir que també estem molt satisfets per la resposta que hem tingut, perquè evidentment des de la Residoria de Llengües Sols no farem res, necessitem tota la ciutadania i també aquestes entitats que ja fa molts anys i que tenen un gran coneixement sobre la situació de la llengua al país. Per tant, tothom està convidat a aquest acte avui al Modern a les 6 de la tarda de Municipis per la Llengua, perquè si sumem Residories de Llengua Catalana a tots els ajuntaments.
Doncs ja ho has dit, avui a les 6 de la tarda al Modern, aquesta presentació de la campanya de Municipis per la Llengua. Núria Riquelme, regidora de Servei a les Persones i de Llengua Catalana. Gràcies i fins aquesta tarda. A vosaltres, gràcies. Adeu.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu, som la gironina.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Passen 5 minuts del punt de dos quarts de 12 del matí. Seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM. Deixem enrere de moment la presentació de municipis per la llengua, que ho tenim avui a les 6 de la tarda, i a les 7 anem cap a l'auditori de Girona, ja que tenim G-Mentors. En aquest cas, la ponència de José Luis Marín, psiquiatra i divulgador, com hem dit avui a l'auditori de Girona a partir de les 7 de la tarda.
Per poder comentar la jugada, ens acompanya la veu del Cesc Galvez, de G-Mentors, a qui ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bon dia, què tal? Aquí estem. Cesc, primer de tot, José Luis Marín, psiquiatre i divulgador, i si no m'equivoco, un dels noms propis fins i tot a nivell estatal. Exacte. José Luis Marín és un psiquiatre amb més de 40 anys d'experiència. A més, és el president del Foro Internacional per la Formació en Psicoterapia.
i a més coordina treballs de medicina i socioterapia en el Col·legi Oficial de Metges de Madrid. Bé, aquest dia jo crec que és un dia molt clau, un dia molt important, és a l'inici de la nova temporada de Gimentós, i el doctor Marín el que fa, doncs, bueno, acaba tenint un llibre, el qual es diu La salut mental no existe, la salut sí, i en el qual ell, amb tots els seus anys d'experiència, científicament provat,
amb tots els informes que han anat durant tots aquests anys recopilant, recopilant, està parlant bàsicament del que està passant i que es remou consciències que és el fet de la psiquiatrització que està vivint la nostra societat. Sempre etiquetem les persones per qualsevol cosa que fan o qualsevol comportament i és una cosa que acaba amb medicació, etcètera, i és el que ell ve a explicar d'una manera científica com des del punt de vista dels seus 40 anys de psiquiatria.
científica, però clar, oberta a tothom, per tant entenem que també intel·ligible per al públic en general. Exacte, sí, sí, és una totalment una ponència oberta a tothom, amb un llenguatge molt pla, en el qual es desglosa coses, des de parlar de la serotonina, des de parlar en coses molt senzilles que tothom té a la boca i sap el que parlem cada dia, des de parlar els hàbits que tenim nutricionals, des de tot el que ens afecta,
i des de parlar pur i dur del teu estat d'ànim que no necessita perquè sempre que se psiquiatritzi, s'etiqueti o fins i tot que es mediqui. Això és el que s'explica molt plenament i a més a més amb uns vídeos i amb uns informes que ell parla des dels seus 40 anys d'experiència dintre del món psiquiàtric. I com bé has dit, avui és el tret de sortida d'aquesta temporada 2026 que si no m'equivoco us allargueu fins pràcticament al mes de desembre.
Exacte. Aquest any hem ampliat el Palau de Congressos de l'Hotel Olímpic de Lloret de Mar. Ens hem obert a Obergimentos una altra línia, també hem sigut molt ben rebuts. Comencem amb ell, després aquest mes de març tenim la Paz Padilla, que ja va venir aquí a Girona, la tenim a Lloret de Mar. Seguim amb el Joaquín Cacerza, que també parla del coneixement...
i és un actor que parla de tota la divulgació d'aquest tema. Ens anem amb el José Lías, després, la Sílvia Congós, Borja Vilaseca, amb en Víctor Cúpers, una solidària per la Fundació Girona Est, el 22 de setembre. Continuem amb el Mario Alonso Puig, que torna a venir, pels que es van perdre, que van ser molts, a l'Azlo Impossible.
l'Anna Ibáñez, que no ha fet mai cap conferència si és oberta, la tindrem aquí, l'Anna Eurocirugiana, i per últim acabem l'Ale Rovira. Però, entremig d'aquestes ponències, en tenim tres jornades, una de la Cosmos Femení, en la qual hi ha la Laura Gámez, la Isabel Rojas Estapé, fins i tot la Pilarín Vallès i molts altres, una següent de jornada GastroSalut, on tindrem el Xavier Verdaguer
Atenem el Paco Roncero, el Joan Roca i a molts fantàstics professionals del sector gastronòmic i de la salut. I per últim, una jornada totalment econòmica amb el Xavier Sala Martín.
el Gonzalo Bernados, Niño Becerra, Daniel Lacalle i l'Adullda Rodríguez de la Fuente, que la tindrem aquí a Girona, a l'Auditori de Girona, el dia abans de Sant Nacís, el 28 octubre. Ja t'he explicat tot el calendari. Si et sembla, fem una cosa, no ens avancem. De moment, aquesta tarda, 3 de març, a les 7, a l'Auditori de Girona, José Luis Marín, en aquesta xerrada de gimentós, i si de cas, fem una cosa, i és que l'agenda completa la desgranarem un altre dia, si de cas...
cara a cara, aquí, en directe. Et sembla? Fet, perfecte. Doncs ja t'he enredat. Cesc Galvet, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Gràcies. Gràcies.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
Vols descobrir les noves veus de la lírica catalana? Vine a la quarta edició del concurs de Joves Cantants, l'espai en què el talent emergent de l'òpera pren el protagonisme. Vine el dissabte 7 de març a l'Auditori Via D de la Casa de Cultura de Girona, amb entrada gratuïta.
I aquest any, amb una novetat, el Premi del Públic. Vine, escolta, emocionat i vota la teva actuació preferida. L'endemà, el diumenge 8 de març, al Centre Cultural La Mercè, lliurement de premis i recital amb els guanyadors i guanyadores.
No t'ho perdis. Viu la música, viu el talent, viu el concurs de joves cantants de Girona. I recorda, aquest any podràs votar i convertir-te en jurat en el Premi del Públic. Organitzen els Amics de l'Òpera de Girona i l'Associació Catalana de Professors de Cant. La cultura cura. Un programa per a Corts Inquiets.
Pilar Fornés conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí. Cada dijous a dos quarts de quatre de la tarda
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Ancarem ja a recte final d'aquests quatre rius de Girona FM. Déu-n'hi-do el format agenda d'avui, perquè no ens l'acabarem pas. Tenim coses a les 6, tenim coses a les 7 també, i per si de cas, si passegem pel barri vell, també podem passar a veure algun comerç. Com, per exemple, si passem pel carrer Vallestaries número 43 de Girona, trobarem Cherokee Vintage. En aquest cas és una botiga de roba de segona mà que va obrir fa relativament poc, almenys que jo sàpiga, perquè vaig passar per allà un dia i vaig dir «Ah, mira, una botiga de roba de segona mà».
I més, després de venir de mala sanya, doncs vaja, em va portar fins i tot bonics records. En qualsevol cas, volíem parlar de roba de segona mà, de com donar-li també una segona, tercera o fins i tot quarta vida a la roba que ens posem. I per poder comentar la jugada, ens acompanya avui la persona que més mana del xeroqui, sens dubte, que és el Tomàs Codina Candela, que ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bon dia, què tal? Encantat. Tomàs, primer de tot, molt fàcil, és a dir, en quin moment tu agafes i et despertes un dia al matí i dius, vaig obrir una botiga de segona mà?
És a dir, per començar, que també el que més man és... És a dir, no és ben bé així perquè això ho tinc amb un soci i amb ell tenim una empresa que vam començar amb una cafeteria, vam obrir la cafeteria original amb el carrer La Força i això ho vam fer durant el Covid.
I al cap d'un temps, quan va passar el Covid, les coses ens anaven una mica millor, potser sí que va ajudar que vam començar a tenir la possibilitat i les ganes d'obrir nous fronts, i vam començar agafant altres parts de la Freca Uriell,
També vam tenir la idea d'obrir uns lockers a Barcelona d'aquí al costat de l'estació. I mentre fèiem visites a Barcelona, excursions que fèiem per agafar idees tant per la cafeteria com per la fleca, acabaven passant moltes vegades per botigues de roba a segona mà de Barcelona. I va sortir, no? A Girona no n'hi ha cap.
Potser seria una bona idea fer-ne una, obrir-ne una, mirem, no sé què. Això a mi al principi em va semblar hòstia roba, vols dir, però va ser una idea que va anar flotant per allà i en un moment donat havíem parlat que el carrer Ballesteria seria el lloc idoni, ens va sortir un local, el coneixíem el propietari del local i ens vam tirar a la piscina per obrir-ho.
És que ara ho deies, vull dir, això us va passar passejant per Barcelona, però és que, de fet, quan et vaig contactar, si no m'equivoco, estaves a Londres, em vas dir que allà això no direm que és tradició, és que direm pràcticament que és religió. Correcte, és a dir, és que va ser una coincidència que just estigués en una botiga de roba
de segona mà allà a London, i sí, sí que és veritat que jo també vaig estudiar allà, vaig generar l'esmosí, ho tenia allà present, que era una cosa que allà es portava molt, i aquí, jo no ho havia vist fins al cap de molt temps a Barcelona.
Però sí, sí, a Girona feia falta i... És que de fet a Girona n'hi havia, quan jo estudiava, ja sabem, farà 12 o 15 anys o una cosa així, jo recordo que n'hi havia alguna, però va haver de tancar. Llavors, és com també la mentalitat, com ha anat canviant, jo crec. No sé si vosaltres us hi heu trobat com per poder fer el pas d'obrir aquí a Girona. És a dir, abans, per exemple, parlar de roba de segona mà era com anar a Càritas.
Pràcticament, quan ara, per exemple, sembla que s'ha democratitzat una miqueta més la sensació de dir, no, no, ostres, és que hi ha roba que pot tenir segona vida. Sí, jo, bueno, espero que no haguem de tancar, encara estem consolidant-la, però, bueno, ens queda molt camí.
però sí que crec que hi ha hagut un canvi i que ara hi ha molta gent conscienciada que ho veu com una opció per poder tranquil, això és que estem en directe cap problema
Bueno, ho veu com una opció no només per donar una nova vida a roba que si no es tiraria, que també dona la coincidència que és roba d'un estil concret, que es feia en una època on hi havia materials més bons, es feia amb una intenció que duresin més temps. Ara. I...
I això també ajuda que no hi hagi tanta necessitat a produir nous productes que són contaminants i que a part tenen una vida útil molt curta i a més això sembla com una cosa que és com un cercle viciós que cada cop va pitjor, cada cop duren menys, cada cop hi ha més necessitat de produir més i cada cop aquestes empreses
es sobredimensionen en el que produeixen i en el que acaben tirant. Vull dir que això, està clar que el xeroqui és una engruna comparat amb tot això, però és una manera de consumir d'una forma diferent.
És que acabes de donar-me una tecla i és la durada de la roba, t'ho dic, perquè al final, i tots ho entenem d'aquesta manera, jo per exemple una jaqueta del meu pare sé que durarà molt més anys, bàsicament perquè hem arribat, que no pas una jaqueta que hagi pogut comprar jo. Correcte, sí, sí, és així. I a part que realment és roba de qualitat, no és nova, però la vida útil serà més llarga i el preu no és pas més car.
És a dir, de preu et pots trobar que al final acabes pagant el mateix. Un exemple molt clar, uns pantalons levis. Nosaltres els estem venent a la botiga per 35 euros. Si els compres nous, potser sí que et duren uns anys més. Es desgasten tardant més a desgastar-se. Potser sí perquè els continuen fent de molta qualitat. Però clar, és que valen una tercera part del que... Valen una triple. Clar.
I això amb molts exemples, és a dir, pots trobar-te molta roba a la nostra botiga, que et durarà molt temps, pel mateix preu que et costa una peça de roba nova. El perfil que s'interessa o que entra a la vostra botiga és més gent jove, potser, que no pas tant...
gran o més gran o hi ha de tot? a veure, hi ha de tot però sí que potser hi ha més gent jove que no pas gent gran però també hi ha gent gran que ho coneix sobretot estrangers també que és una cosa que ells estan molt més acostumats però sí més aviat gent jove vosaltres per exemple dificultats que us heu pogut trobar a l'hora d'obrir el xeroqui?
Dificultats, en quin sentit dificultats? Parlo a nivell d'entendre de vendre roba utilitzada i tot plegat, vull dir, no sé si en aquest sentit ha portat algun tipus de hàndicap o no, ha estat bastant orgànic tot.
Bueno, clar, nosaltres d'alguna manera... Som totalment nous en aquest sector i encara tenim moltes coses a aprendre. El que hem fet és obrir com hem pogut. Sí que vam veure molt... També potser ens va influir el nostre context d'on veníem. Havíem obert una cafeteria que ens va costar molt, d'un local des de zero, que poder començar a facturar aporta molta feina i...
i en canvi això semblava com un model que a més que ho van voler fer amb fustes reciclades i tampoc és a dir, al local tal com està li han ficat poca cosa sí que era una mica d'instal·lació elèctrica i tal però vull dir amb poca inversió ho vam poder tenir llest i abans de llançar-nos a la piscina d'alguna manera sí que vam fer alguna prova amb alguns proveïdors que et fan comprar bultos et fan comprar una mica quantitat
I a veure què sortia, hòstia, ens va arribar roba de molta qualitat, ens va arribar el fet de comprar a l'engròs. És que vas a granel, com aquell que diu, vas a pes. Correcte. O sigui, tu compres, no compres per exemple tal o tal, tu agafes i dius 10 quilos de roba.
Correcte, et deixen seleccionar, almenys amb els proveïdors que hem treballat així en general, el que hem vist, jaquetes d'aquest tipus, jaquetes de queer, pantalons de marca o pantalons vintage, és a dir, va com per categories, però clar, has d'agafar un mínim i llavors dintre del que t'arriba...
poc temps de triar, és a dir, algunes coses arriben en mal estat, que llavors les no et serveixen, però la majoria de coses et sol arribar en molt bon estat i després dintre de cada paquet sol haver-hi alguna que altra perla. Alguna perla, no? I llavors també...
al principi hem de vigilar amb el preu i clar potser sí que vam caure en l'error que aquestes coses que trobàvem de més qualitat les vam pujar una mica massa de preu i perquè al principi les vendes els drets que van ser molt bones això també és una cosa que ens va sorprendre
però llavors vam veure que era millor tindre més rotació i tindre i aquestes peces que sobresurten no passar-te amb el preu i que sempre que així la gent que ve sempre sap que es troba gangues i nosaltres d'aquesta manera també tenim més possibilitats d'anar-nos traient l'estoc i tenim coses noves sempre. En el temps que porteu creus que la gent de Girona coneix prou el Cherokee o encara hi ha molt de camí per fer?
Doncs crec que justament això és el que hem de millorar, perquè... I l'altre dia em va passar que una noia que havia anat a mi a classe, que feia molt temps que no veia, hòstia, no l'havia ni vist. Em va veure a dins i em va saludar i no l'havia ni vist, aquesta botiga. I la meva família, hòstia, tots tenim tradició de comprar a segona mà i tal, i ningú me n'havia ni parlat. Per tant, i això són comentaris que he rebut bastant,
i jo crec que té la desvantatge que mala sort que no ho hagin conegut abans però també és la sort que això vol dir que hi ha marge per créixer i crec que una de les coses que et volia comentar és que ara farem perquè és un local que té dos pisos tots dos amb vistes al riu a l'Unyà
i a la planta baixa sempre costa més arribar-hi i ara el que estem provant és de fer que hi hagi una sala permanent a la planta baixa de tot a 10 euros això jo crec que és un tipus d'iniciativa que per la gent de Girona vés allà a veure que sempre pots trobar alguna cosa i sí són coses d'aquestes que crec que de mica en mica del boca a boca farà que ens anem coneguent a Girona
Precisament suposo que el gran objectiu sobretot és que tingui continuïtat, sobreviure com aquell qui diu, més enllà dels marges. Al final és una línia de negoci potser dintre d'una cosa més grossa però que al final té un sentit. Sí, això clarament va ser un motiu fort que ens va ajudar a poder-nos tirar a la piscina. No saps mai si anirà bé o no anirà bé però val la pena provar-ho perquè estàs
A nosaltres ens agradava aquest model de negoci perquè estàs fomentant un model de consum més conscient i sí que és veritat que ara mateix per si sol no s'està aguantant però tenim la sort que amb l'estructura que tenim, amb la cafeteria i la fleca i que tot això ens ajuda i...
I, bueno, també és una cosa normal, el primer any no pots pas esperar que s'aguanti per si sol, no? És a dir, necessites una mica... Això seria ja la loteria. Sí, sí, és a dir, pot passar... Jo, de fet, i bueno, amb el meu soci ens ho vam mig pensar al principi, perquè, clar, vam obrir el desembre...
I també, a diferència del nou cil·la de cafeteria, que costa molt arrencar, això és una cosa que hem descobert ara. És a dir, amb les botigues de roba és una cosa comú que just quan obres tens una demanda molt més alta però irreal, que te durarà només uns mesos per la novetat i després et baixarà. I clar, quan vam començar el desembre...
de 2025, ara fa pocs mesos, que ja fèiem l'any i vèiem que comparàvem les ventes del mateix dia, pel pont, per exemple. Estàvem per això, dius, com pot ser? Portem un any més, hem millorat coses i estem... I parlant amb gent, amb els nostres proveïdors i tal, ens van dir, no, no, és que això és normal, és normal i...
Misteris del món empresarial, però ja et dic, això és una altra història. Escolta, doncs, Ballesteries 42, eh? 43. 43. Ballesteries 43, encara no t'ho havia apuntat aquí. Ballesteries 43, el Cherokee Vintage, per trobar roba que tingui més d'una vida. En qualsevol cas, Tomàs, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i que vagi molt i molt bé, molts èxits. Moltes gràcies, molt agraït. Doncs va.
Ja fa temps que ho fem, però ara és el moment, caminem contracorrent. Tu amb un peu al canó i a dins la foscor seguim els passos del vent. Vull que sigui menys lleuger, que no ho tinguem tot a tocar. Vull que sigui complicat, que tardem mil anys en tornar. I és aquesta nit
Balles del revés, et veus diferent, a poc a poc vas creixent. Però encara no ho sap, jo no t'ho han dit mai, et veuen des de l'espai. Vull que el dia sigui llarg, per tenir l'oportunitat, parlar amb tots els estels, i dir que tu ets el poder, i és aquesta lliure.
Girona FM és la ràdio de la ciutat. El que vius a prop, també ho sentiràs a prop.