Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. 11 i 5. Benvinguts als Quatre Rius.
Divendres 18 d'octubre de 2024, celebrada ja la nit de les mosques a Girona, he de dir que quin goig fa el gremi en aquest ambient. Més enllà dels premis, quin goig veure tanta gent del gremi de la professió també amb una copa de cava a la mà, sobretot pel mateix missatge que intentem predicar. La defensa de la professió, també de la feina, de la dignitat laboral, dels i les periodistes i també la llibertat d'expressió.
Avui en parlarem precisament de la llibertat d'expressió i de com a vegades hi ha segons què i segons qui que busca tallar-nos les bales.
I qui també va celebrar la seva pròpia nit de les mosques, en aquest cas la nostra mosca punyetera particular. Arnau Vila, bon dia i bona hora. Molt bon dia, com esteu? Escolta, ahir no et vaig veure a la gala, eh? No, perquè tenim festa major de Banyoles i estem allà a tope amb les barraques, amb les festes, festa major popular, que avui comencem també.
La terra tira, eh? Sí, home, sí, tira la terra. I els de Banyoles encara més. Què hi havia avui? El Vall del Drac? Avui a les 8 hi ha el Vall del Drac i la Tornada, que són festes populars antigues que la ciutat de Banyoles recupera. Ja fa uns anys que la recuperem i avui tenim la Tornada i el Vall del Drac. I aquest any toca que et facin patrimoni material del Pla de la Sanya o no? L'any que ve. L'any que ve, sí, no? Sí, sí, sí. Ja ho reprenarem. Sí, sí, sí. Areu de la comarca. Areu faltant la bobida. En tot cas, escolta, barraques de Banyoles, per qui vulgui passar-hi,
Jo no hi aniré, ja t'ho vaig dir l'altre dia. No? No, jo tinc feina, tinc feina fora d'allà. Però en qualsevol cas... Mira, passem directament a l'entrevista.
I apuntat a l'agenda, diumenge a dos quarts de sis de la tarda a la Mercè, Toni Albà reestrena a Girona l'obra Abdicao. I mira com és la vida, que tenia tantes ganes de passar per Girona que ha arribat dos dies abans i tot. Toni Albà, bon dia i bona hora. Hola, bon dia, com esteu? I després diran que això de la faràndula i tot això, que som tots uns impuntuals i no sé què, però has arribat dos dies abans, eh? Perdona, i dijous passat ja era salt, o sigui, vaig venir a ensumar una miqueta l'ambient.
Quan feia que no venies a Girona a part d'aquesta setmana tan gironina? Home, a Girona hi vaig passant de tant en tant perquè sí, sí, aquests últims dos anys i mig he anat passant molt sovint perquè de camí cap al Consell de la República a Catalunya Nord doncs hi passava sovint però sempre que es pot a Girona s'ha de venir perquè a Girona hi ha moltes coses i a més molt especialment fa uns anys em van fer un...
una entrevista, un programa especial, que es deia Fora de Lloc, i em van portar a menjar el Bulli. El Bulli et van portar? No, el Bulli no. El celler de Can Roca. Ara. El Bulli era tancat. No, em van portar una sorpresa que em van preparar amb en Joan Roca, i em van portar... vam fer una experiència especial, perquè desconeixíem tots dos, què faríem? Llavors vam fer, excepte ell, que sabia que dinaríem, no?
I em van portar a fer una experiència d'esport d'aventura, la Riera d'Adri, fantàstic, amb neoprè, baixant per la Riera, per mig de la Riera, o sigui, fantàstic, una cosa impressionant. Després, a l'hora de dinar, vaig pensar, i anàvem a pensar un altre rato l'experiència gastronòmica, això, anirem a menjar a casa els pares, vaig pensar.
A casa dels pares del Roca, que esclar, és fantàstic. Que també s'hi menja fantàstic. Però s'hi menja fantàstic. I no, no. Llavors vam anar un moment al celler a prendre un aperitiu i tal. I m'ho dic, ho coneixes? I dic, no. Entrem a dins, fa una visita sencera i diu, i ara dinaràs aquí? I em van posar a dinar a la barra. I em vaig menjar...
30 plats i 14 vins. Durant dues hores. Va ser una experiència increïble. Això és com el Miss Daisy català, eh? Vam anar a Querunda, aquí darrere, a veure d'això, i unes coves Neandertals que hi ha a sota. Fantàstic, ho vaig passar. Va ser una jornada esplèndida. I des d'allò em miro Girona d'una altra manera.
Viu bé aquí, punyeteros. Estem de moda en molts àmbits, eh? A mi ja no m'agrada el futbol, eh? Per tant, jo al futbol ja no en parlo, però... Girona! Sí, home, sí, tots ara som una miqueta del Girona, no? Una mica. Una mica, bastant. Bueno, regulant. Quan perds el Barça, penses que el Girona no es deixa.
O quan guanyo el Girona, pensa, a veure si el Barça s'anima. Tu ets del Barça, no? Jo soc molt poc futbolero, però jo soc del Barça. Ets dels meus. Clar, del Barça. Jo quan el Barça guanya, doncs m'encanta. Ets dels meus. Ja està. I quan perd penso, mira, bueno, pobres. Toni, i aquesta reestrena?
Doncs mira, sí, l'Abdicao és un espectacle que ja feia molt de temps que tenia ganes de fer. El repte era... volia fer una barreja de coses i em va sortir evidentment un altre espectacle amb el rei com a protagonista encara que surt a pinzellades. Se'n parla molt del rei i aprofitant aquest el rei emèrit aquest personatge em va passar pel cap fer un resum
de la seva vida i el resum el fa un rodamont un rodamont no us ha passat a vegades estàs en un parc mirant i amb aquell racó hi ha el rodamont amb els seus matalassos, cartrons el seu carro de supermercat i tal i parlant sol
I vaig pensar, ostres, que és divino, ho posa superbé, parlant amb els seus fantasmes, i això és el que la gent veurà, veurà un Rodamont parlant amb els seus fantasmes. Després sabrem qui és aquest Rodamont, després sabrem què passa, veiem una...
veiem tot un període de la història de l'estat espanyol a partir d'uns personatges molt característics de tots aquests anys, dels últims anys del franquisme, diguem-ne, fins a l'actualitat. Hi ha molts personatges que són fantasmes, realment, alguns que són inexistents, que són ficticis, i d'altres que encara hi són,
però que estan a un pas de ser fantasmes i llavors els vas veient i llavors la dificultat és que és l'espectacle més difícil que he fet mai perquè faig tots els personatges l'Ombra, que era un espectacle que vaig gestionar el 94 ja els feia tots jo tots els personatges parlaven entre ells però aquí la dificultat és que n'hi ha molts més de personatges molts més i tots van explicant, a mi el que m'agrada són explicar històries llavors expliquen tots una història
El Toni a l'Àli ha passat alguna vegada que ha perdut el fil mentre estava... Sí, i tant. Això és amb un director que vaig tenir en un espectacle. Em deia, bueno, l'avantatge és que tu et quedes en blanc, continues parlant fins que el blanc desapareixi i torna a venir el text. Llavors jo continuo xerrant. Ah, per això diuen que no gravem res amb telèfon mòbil, no? Perquè no vegin la diferència entre... Bueno, és igual, sí. I si no, també hi ha improvisacions, clar. Clar.
clar, jo neixo de la improvisació llavors tots els espectacles que faig neixen d'improvisacions que moltes vegades no les faig ni dret les vegades les penso i em va venint el text llavors el vas escrivint, el vas transcrivint tornes a repetir la improvisació improvisar no és difícil improvisar no és gens difícil de fet qualsevol persona al carrer ara mateix està improvisant tu no t'assages abans d'anar al forn
Hola, bon dia, em podria posar una bagueta? Ai, perdoni, torno a començar, és que m'he equivocat. Hola, bon dia, posi'm una bagueta. No improvisem contínuament. Aquí portem improvisar 30 anys. Lo difícil que és, és tornar-ho a repetir amb la mateixa frescor que la improvisació va sortir. I amb una condició, i és que, esclar, en teatre has de fer una transposició de la realitat, per tant has de reescriure-ho d'una manera...
poètica, entre cometes, perquè sigui xulo, perquè estigui bé, no? Al final generes com una petita bombolla, no?, sobre l'escenari, que ets tu amb tu mateix. Sí, és una miqueta, sí, de fet és una... el teatre no deixa de ser una teràpia, eh? Acabes... estàs allà, diguem-ne...
explicant coses a l'espectador que t'has hagut d'explicar tu mateix és a dir el moment de la creació has d'estar explicant jo a vegades explico que tinc una novel·la que la vaig començar el 2007 em sembla que ja estava pensada d'abans però no era una novel·la era una obra de teatre però per escriure l'obra de teatre que és molt complexa has d'escriure de què va
I a vegades aquest resum és mitja plana i ara en porto 50 no sé quantes, saps? Perquè és molt complicada i aleshores me l'havia d'explicar a mi mateix per entendre-la, el que estava pretenent fer.
Perquè fos la base per una obra de teatre. I mira, de vegades et surt així, i de vegades no, de vegades estàs donant toms a la mateixa idea i dius, no entenc com, sé el que vull fer, sé què pretenc, però no tinc les eines ara per fer-ho, no trobo l'excusa. L'excusa vull dir, l'excusa dramàtica. Qui és aquest? Ah, per exemple, l'Abdicau,
Qui és aquest personatge em portava molt de cul. I després van passar coses a la realitat, que ara no puc dir, evidentment, però van passar coses a la realitat que vaig dir, oh, és ell, és ell. És que és el que t'anava a dir, també. Al final, si parles del Borbó, per entendre'ns com a eix, t'ho encantat, t'ho dic perquè això sembla un minuto y resultado, que cada dia tenim novetats, això a l'hora d'improvisar, és que t'ho estan posant... Mira, el meu tècnic, l'Antonio, l'altre dia em deia, Toni,
És que tot el que vas escriure està sortint ara. I això estava escrit de feia temps, saps? I tot el que havíem escrit ja amb el primer espectacle amb l'emèrit, que és l'Aviència Real, que encara el continuo fent, perquè el rei el vol tothom. Llavors, un dia estàvem maquillant-nos amb el Tortell, ell i jo, i el Tortell em diu Toni, saps que estem fent exactament el mateix? I digués...
I tu et maquilles del teu pallasso i em maquillo del meu, no? I aleshores dius, esclar, aquest home això és glòria. Perquè fa 20... estem 2024, fa 22 anys que el faig, 22 anys, quasi 23, que l'estic fent. I llavors, esclar, hem fet 5 espectacles comptant en l'abdical i estic pensant en la pròxima idea. Però el gran dia aquest senyor no hi serà.
Bueno, i serà. Però tot i així porta cua, eh? Ja forma part de l'imaginari col·lectiu de... Jo me l'imagino ja a les portes del cel i a les portes de l'infern. Primera part i segona part. Allà, a veure què passa, no? T'anava a dir, Toni, si existeix aquest espectacle és per alguna cosa.
Sí, perquè també hi ha una... jo penso que és també l'edat, no?, que dius, hosti, volia continuar parlant del personatge perquè dona molt de sí, però és que el personatge no és ell sol, és un país...
tot el que passa en aquest país, totes aquestes menes de coses que dius, no pot ser. O sigui, quan surt un altre cas de corrupció, ja ens mirem en mig somriure, no? Una altra, una altra vegada, hi ha països que dirien, ha passat això, ha passat que un ministre...
o un jutge prevaricat, o que un ministre, i seria una cosa escandalosa, aquí, però si això és obrir la nevera cada dia i trobar-te el pot de llet, l'aigua de mitjí, i un prevaricador, una Coca-Cola, un cas de corrupció, és que està allà cada dia.
i més sobretot amb el personatge t'ho dic perquè cada dia estem veient com la liava més l'altre dia van sortir les fotos de la Bàrbara Rey el que és estrany és dir que estigués amb la Bàrbara Rey això ja se sabia ja se sabia perquè a veure però 17 anys
O sigui, 17 anys, clar, jo em pensava que seria un rotllet de 3 mesos, no? 17 anys va estar l'home amb aquesta senyora, no? I on són els milions? Se'ls va jugar a tots, aquesta senyora, o no? Aquestes són preguntes que van sorgint, perquè, clar, si amb una que va estar liat un parell d'anys, o no se sap quant, 3 anys, 65 milions...
d'euros. No, no, de pessetes no. Hòstia, és molt bèstia, no? Clar, i tot això és, perdona, ho has pagat tu, i tu, i jo, i tots hem pagat això, eh? Bé, els nostres pares també, clar. Aquest espectacle en un altre temps era completament inconcebible. Ah, no, no, ui, i ara encara, encara a vegades em miren, algun espectador em mira així amb uns ulls pensant
Què estàs dient? Mira com estem. És a dir, el Pablo Hasél està a la presó. El Pablo Hasél està a la presó per cantar exactament això que està passant, això que ja està provat que s'ha fet, que aquest personatge ha fet.
O sigui, de debò que no hi ha un conseller o una consellera de justícia que digui no, aquest senyor va fora ara mateix i jo em prenc la responsabilitat i va fora de la presó i a més a més el convido a que comenci a demanar danys i prejudicis a la justícia espanyola. És que això s'ha de fer, s'ha de fer, arribarà un dia que s'haurà de fer.
No hi ha més. És a dir, ja veus tu com estan els llarenes i companyia. Està la cosa, el castell de cartes comença a caure, eh? I la justícia europea, tard o d'hora, tallarà. La gent, tu veus que hi ha aquest canvi que busca fiscalitzar una miqueta més tot aquest tipus de... És que si no ho fem, és que llavors sí que ens mereixeríem la ciutadania que ens vingui el pròxim dèspota...
robar-nos directament a casa, o sigui, un atragament armat en tot, eh?, en educació, en justícia, en cultura, en hisenda, en tot, que vinguin amb aquest ja directament a buidar-nos les butxaques, perquè si no... Tot el món civilitzat...
L'estat és sempre fiscalitzador, però està sent sempre fiscalitzat. I les oposicions polítiques serveixen per fiscalitzar. La prova està amb tot el que està passant als Estats Units, per exemple, que no és exemple de gran democràcia, perquè tots sabem de què va lo dels republicans i lo dels demòcrates, que són la mateixa cara d'una moneda que només en té una de cara. I hi ha un perfil i un altre perfil, i ja està.
Des que fas el personatge del Borbó, quantes vegades han intentat tallar les ales? Mira, la primera va ser pocs mesos després de Reis, que va ser quan el vam començar, el 2002. Jo un dia al dematí, amb els primers missatges que hi havia de telèfon, que encara no eren smartphones, sinó que era telèfon d'aquell de la pantalleta verda, em va trucar un col·lega des de Madrid,
Primer em va enviar un missatge. Toni, no sé què, et truco d'aquí, no sé què. I llavors em diu, era un col·lega de la Cubana, i em diu, què ha passat? Què està passant? Jo encara no havia arribat ni a la tele. Dic, no ho sé, què ha passat? Home, aquí a Madrid els diaris van plens, un còmic català, Toni Alba, no sé què, hace muy faber, fay escarnio...
de Su Majestà, en un programa de TV3. Però és de salvatge, eh? Sí, sí. Era el C de nit amb el Toni Soler. I aleshores, doncs, vaig arribar a la tele i llavors, hòstia, estava tothom entre riure nerviós i escandalitzats, diguem-ne. I aleshores, bueno, mesos després havíem d'haver acabat el programa el 30 de juny i el programa s'acaba el 17 de maig.
Això me'n recordo perfectament, perquè no tenia prou audiència. El programa tenia unes audiències impressionants, però això no es deia. I, a més a més, clar, un dia, Xavi Trias, un mes i mig abans, ens explica com havien anat les negociacions, perquè les havia portat ell, perquè Xavi Trias era, en aquells moments, diputat al Parlament Espanyol.
I el Xavi Trias, que és un catxondo impressionant, diu... Les coses són com són, però vaig reunir en aquells moments amb el conde del Mansa, que era el cap de la casa del rei, i el Mansa em diu... Trias, esto hay que acabarlo. Esto de hacer mofa, befa y escarnio de su majestad una vez a la semana, esto es un escándalo.
Tienes que cortar-lo. I vaig dir, escolta, no te preocupes, el Mansa, que jo lo corto. I aleshores, sí, sí, ens vam reunir a la corporació... No, al Consell Audiovisual, que depenia de presidència, TV3, alterat...
i el programa, ens reunim tots i jo truco a l'almança quan després de la reunió, oye, ja està solucionado, jo diu, hombre, te ias, confiaba contigo, si està zanjado el tema, diu, sí, en lugar de cada semana lo haremos cada dos semanas.
I em diu, i em va penjar el telèfon, diu, tia, no s'ha entendido nada. Això explicat per ell, ens moríem, eh? O sigui, estàvem a la rampa de TV3 i jo... Clar, perquè vam pensar, el problema quin és? Que surti el rei cada setmana, farem cada dues setmanes...
Va ser boníssim allò, vull dir que ja hi va haver intents. És com intentar, jo què sé, tapar el forat del Titanic amb un xiclet. Bueno, és que... No, vull dir, al final la societat avança. Clar, i a més a més hi ha un dret fonamental que és l'article 19 de la Declaració Universal dels Estats Humans que parla de la llibertat d'expressió.
Qualsevol persona és lliure d'expressar lliurement les seves idees. Jo per això he estat imputat, i jutjat, i absolut, perquè va ser així. És a dir, a mi m'imputaven per uns tuits i em denunciava la Fiscalia, la Judicatura, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Tot quisqui. Tot quisqui. Llavors estàs davant del jutge i l'últim alegat li vaig dir, escolti'm, l'article 19 diu això...
perquè em deien moltes vegades, sí, però en què estaves pensant? Dic en l'article 18, que diu que qualsevol persona és lliure de pensar el que vulgui. Ja està, no hi ha més. I ja està, i em van absoldre. De tot. O sigui, de tot el que se n'acusava, tot em van absoldre. I dius, bueno, doncs hem d'anar a començar a fiscalitzar, és a dir, escolta, jo tinc uns drets com a ciutadà i me'ls has de respectar. I la llibertat d'expressió és això, i ja està. I mira, i aquí estic fent l'abdicau a Girona...
a passar-m'ho bé i a fer riure la gent amb la història d'un país segons la visió d'un rodamont i a més a més t'anava a dir aquesta llibertat d'expressió que és la que sempre defensem jo crec que tant periodistes com humoristes com actors però també és veure una miqueta tu creus que té límit això?
On comença i on acaba... No, perquè la llibertat d'expressió no pot tenir límit perquè en la pròpia definació de llibertat ja hi ha la il·limitació del que tu puguis expressar. Una altra cosa és les conseqüències legals aquí i arreu del món que puguin derivar-se'n. És a dir, per exemple, jo et dic a tu tu has assassinat
aquest senyor que passa pel carrer. Bé, que ja no ha passat pel carrer, que ha passat pel carrer. I tu em dius, no, això és mentida, això és mentida. Però, entre tant, entre la meva denúncia i que tu t'hagis pogut defensar, ja hi ha uns greuges que tu estàs patint. És a dir, perds la feina, etcètera, etcètera, et foten fora, et fan pagar uns diners, et foten a la presó durant uns dies...
Aquest greuge que jo t'he causat, tu t'has de poder defensar. I aleshores, jo he tingut llibertat d'expressió? Sí, però compte, la llibertat d'expressió no hi entra ni la calúmnia, ni la mentida, ni les acusacions falses, ni tot això, perquè llavors, si no, això seria xautxa, que ja està passant, sempre ha passat, diguem-ne, eh?
I això anava implícit en la preparació del personatge, entenc, de l'abdical. Sí, però, clar, al cap i a la fi, i els advocats ho defensen així, no? Quan és un personatge públic, del que hi ha tot una llegenda al darrere, del que hi ha uns fets que a mi que a mi que es van demostrant, del que hi ha uns indicis... Un imaginari. Un imaginari i uns indicis, el 23F, no? Aquestes coses que a mi que a mi que s'han anat veient que... Ai, ai, ai...
i si no aquest senyor no estaria a Abu Dhabi, estaria a Sanchencho i de Sanchencho a la Sarsuela vivint tranquil·lament a casa seva. I per què? Doncs perquè hi ha molts indicis de coses que han passat i no és la justícia d'aquí la que acusa, sinó que és la de Suïssa, és la d'Anglaterra...
I això, ai, ai, ai, saps? Per tant, i el seu personatge públic has d'estar sotmès especialment a la crítica. I la crítica que hi pot haver, doncs, per exemple, jo sempre he defensat la... Clar, perquè vosaltres, els bufons i tal, sempre esteu...
Enfotent-vos-en del poder o el que sigui. Sí, però és que el poder també se'n pot enfotre de mi. Jo, endavant, tots aquells que vulguin enfotre-se'n de mi. Faltaria més, no? Però jo també ho puc fer-ho, no? Jo t'asseguro que lliurement vaig a la Mercè aquest diumenge.
Hòstia! Això ja t'ho dic ara, ja tenia les entrades abans que vinguessis però vaja, ara m'ho has acabat de confirmar i m'agrada molt una cosa del teu espectacle i és que segur que li encanta els nostàlgics per veure tot el que ha anat passant en paral·lel a la seva vida però és que també va bé per la canalla i la gent jove perquè així saben d'on venim
També, i a més a més hi ha un afany que la gent s'ho passi bé, de riure, que es rigui sanament d'una època que no és tan llunyana, és aquí mateix, o sigui, fa molt poc que ha passat, però hi ha coses que encara estan passant i que és sempre reactualitzat, saps què vull dir? I això...
Res, que si tinc ganes de riure, veniu a la Mercè, a passar-ho bé i a riure amb mi. Home, riure amb tu segur, això ja ho hem dit. Abdicao avui, o en aquest cas diumenge, a dos quarts de sis de la tarda, la Mercè, Toni Albà, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. Moltes gràcies a vosaltres per haver-me acollit aquí a casa vostra.
Gràcies.
Som la teva veu. Som la gironina.
Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a Gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, Gent de Bàsquet.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als butlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
La teva ràdio. La Gironina.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi.
Les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial t'oferim tots els partits de Lliga, Champions i Copa del Rei en directe al 92.7 i a GironaFM.cat amb la narració de Pau Villafanyer, Josep Coll i Judit Mateu. Escolta la prèvia, el partit íntegra i totes les reaccions dels protagonistes després del xiulet final. A Girona FM només som del Girona. Som la teva veu. Som la gironina.
Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
La teva ràdio. La gironina.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril Club.
No pasaste de Caimán, hasta nuevo cocodrilo
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Girona FM obre a la finestra la participació donant veu a les entitats i a la vertebració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobreix la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris.
Vols comprar o vendre una empresa a Girona? A Reempresa posem en contacte persones que volen vendre el seu negoci amb persones que volen iniciar una empresa sense haver de començar de zero. Oferim assessorament personalitzat i suport financer gratuïts gràcies a la col·laboració amb la Diputació de Girona. Visita'ns a reempresa.org
Arriba a Girona l'alternativa a la residència per a la gent gran. Atenció domiciliària Sant Josep. Ens ocupem que a casa tinguis tot el que necessites, les hores que calguin. Acompanyament, cures, neteja, nutrició i molt més. Tingues els serveis d'una residència sense haver de marxar de casa. Som Atenció domiciliària Sant Josep. I ens trobaràs al carrer Mestre Francesc Civil 8, a la web i a xarxes, i al 637 58 92 39. Amb la gent gran, una gran família.
Ciutadans i ciutadanes, vivim un moment històric pel Centre Comercial Gran Junquera. Creixem amb més botigues i més espais. Creixem tant que ara podem dir que som un país. El país del xòping. Amb marques com Zara, Adidas, Bersques, Tradivarius, Mango, Lefty's i moltes més. Vine al nou Gran Junquera, del país del xòping. Els Quatre Rius. El magasin matinal obert a la ciutat.
I havíem de començar amb bandes sonores de pel·lícules, i de fet aquesta és banda sonora d'una pel·lícula. Carles Ribas, bon dia i bona hora. Bon dia. Saps de quina? No. Sempre m'enganxes amb... No, però aquesta. Ocean's 13. Veus que... La trilogia Ocean's em sembla que tu no... Sí, fa gràcia, però la primera i... Ja. Però no... Ui, jo me la sé de memòria tot. Els diàlegs tot, tot, tot. Jo m'ho sé tot.
Tot. Caram, caram. Però això sona sempre en aquest programa, ja t'ho sé. Val, val, val. O sigui, és un dels teus fetiches, eh? Carles, et fèiem a Valladolid, encara no. No, encara no. La setmana que ve. La setmana que ve, si tot va bé? Sí, sí, sí. A veure si podem connectar llavors. Molt bé. També que ja et molestaré com cada setmana. A veure si almenys que sigui per telèfon. Carles, què tenim avui? Doncs bé, avui, sense dubte, l'estrena més destacada aquesta setmana és la nova pel·lícula de Pedro Almodóvar, L'Habitación del Dado.
La primera pel·lícula que roda en anglès amb un ple d'actrius espectaculars com son Tilda Swinton i Julian Moore i que va aconseguir el dia d'or a Venècia al festival.
un premi que se resistia de tota la vida al Modóvar, i bé, doncs mola l'expectativa d'aquest nou, no tan gir argumental o narratiu, perquè més o menys el que ens explica l'habitació en del lado ja és un tema que aborda sovint el Modóvar,
però sí, clar, amb aquesta aventura de rodar amb anglès, íntegrament. De fet, el Moldovar ja havia fet un prei de cosetes fa poc. En els últims es va dedicar a fer dos migmetratges o curtmetratges, una amb la primera, la voz humana, que precisament ja comptava amb Tilda Swinton com a protagonista, i després va fer aquella mena de western crepuscular, que es deia Estranya Forma de Vida, amb en Pedro Pascal i en Ethan Hawke,
No sé si de part seva era com una mena d'entrenament per començar a habituar-se ja no tan sols a l'idioma anglès sinó al sistema de producció anglès, a la manera de rodar els actors anglesos.
En aquest sentit, una pel·lícula que em sembla que té tota la pinta de ser èxit en taquilla, eh? T'ho dic perquè ve molt escalfada, ja. Sí, sí, sí, clar, ha tingut molta repercussió, sobretot ja et dic pel fet aquest, l'anècdota aquesta, no?, de la primera pel·lícula en anglès i sobretot una altra...
com sempre l'Ira Almodóvar, envoltar-se d'un elenc artístic espectacular. Hem parlat de Tilda Swinton i Julianne Moore, però tenim a John Torturro, que és un actor molt bo, habitual de les pel·lícules dels germans Cohen, i d'altra banda tampoc ha oblidat una mica la part, diguem, espanyola. També apareix Juan Diego Boto, Raúl Arevalo...
i la Vicky Leuengo, que aviat la tindrem aquí fent aquesta obra de teatre espectacular que ha triomfat a tot arreu. Per tant, és una lenta artística que també convida a encoriosir-se per aquesta nova pel·lícula del model bar.
Doncs tots amb ganes d'anar-hi. Arnau Vila, no sé si tu hi aniràs a veure la nova pel·li de l'Almodó Bar, l'habitació d'Arlado. No ho tinc pensat perquè tinc aquest cap de setmana ocupat, però sí que quedo quan durarà força encara, no? Sí, aquesta sí, eh? Potser ens ho apuntarem, ens ho apuntarem. Sí, aquí hi ha un fet. Ara l'Arnau perquè té feina, eh? Però...
Però sí que hi ha... Tu deies que hi ha un rumrum que pot ser... Home, té pinta excitazo de la temporada, però vamos... Pensa també que en els darrers anys també s'ha generat com una mena de contra el modó, no? Sí, i tant. Gent que no suporta les seves pel·lícules i que es nega, es nega ja... No sé per quin motiu, poder per què...
Bé, les seves temàtiques en les seves pel·lícules solen ser molt semblants, però sí que també hi ha uns haters. Sí, hi ha haters? Carai. Això no passava, això és des de fa relativament poc no poder. Sí, bueno, també no sé si també té a veure amb les posicions polítiques, però...
Però sí, sí, hi ha un negatiu, però que bé, jo crec que ni de lluny farà res. Serà més un condiment que no va estar... Estic més amb tu, que serà una pel·li que tindrà força èxit, la crítica ja a Venècia...
No la va titllada molt bona, però sí que estava molt bé, i evidentment amb una trajectòria com no que tothom sí o sí mira cap als Òscars, o als globus d'or. I el Run Run què explica també de més propostes per avui?
i qui no li agrada la moda o no pugui, doncs pot anar al senyor Natrufó. Estanem en una pel·lícula molt petitoneta, molt íntima, que es diu Hir, aquí l'han titulat Hir, un hombre bueno. En fi, és una pel·li belga d'un director molt poc conegut, però que ha sigut una de les sensacions d'aquest any de la Berrinale.
Com et deia, bàsicament parlem d'un obrer, un emigrant romanès que viu a Brussel·les i que un dia decideix que ja està fart i se'n vol tornar al seu país i prepara com una gran sopa per convidar tothom i anar-se acomiadant de tothom, però...
En un moment determinat coneix algú que li fa el clinc i que li provoca els dubtes de si realment ha de marxar o no. Pel·lícula, ja et dic, molt intimista, molt sensible i que per qui li agrada aquest tipus de cinema, sens dubte, els agradarà molt.
Emocions a flor de pell. Ah, correcte, però molt subtil tot, eh? Sí? Sí, sí, molt subtil. Escola francesa, potser? Sí, franco-belga, no?, diríem, perquè, com dèiem, és belga, el director. Per tant, interessant, sobretot un director a tenir en compte en el futur, perquè realment és una peli molt interessant.
i em sembla que encara tindrem alguna coseta més sí, podem continuar amb Hitchcock que és el cavall guanyador quan acaba? acabarem abans de Nadal abans de Nadal ja tenim planazos aquest cicle que s'ha dedicat a Hitchcock s'ha volgut fer molt extens perquè evidentment
el personatge igual té una filmografia molt extensa i molt bona i per tant té 55 pel·lícules crec òbviament no l'has fet de 55 però com a mínim una selecció de 14 sí i que per aquest dilluns ens proposem estranyes en un tren a
anava a dir un altre dels altres clàssics que té Hitchcock, Estranyos en un tren, com bé sabeu, la història d'aquests dos desconeguts que es coneixen al tren i que un li fa una proposta molt deshonesta de fer un intercanvi d'assassinats per tal que tots dos en sortin beneficiats, un per part de la seva dona que no es vol divorciar d'ell i l'altre per part del seu pare que, òbviament, si el mata, doncs ell hi agradarà tota la fortuna.
T'he de dir que aquesta l'he vista jo. Sí? Molt bé. Aquesta l'he vista. Sí, sí, que és allò de que... Bueno, no, millor callo. Sí. Perquè és molt fàcil de xafar-la. Bueno, però... És molt fàcil de xafar-la. No, no, però sí, aquesta... A més a més és curiós aquesta pel·li perquè Alfred Hitchcock Longman, normalment, es basava en novel·les d'autors, per dir-ho d'alguna manera, poc coneguts o més... Però en aquest cas adapta una novel·la de Patricia Heismich,
que poder, com Agatha Christie, serien les dues dones que més bé han sigut a escriure literatura noir, i és curiós que optés per una voltora tan coneguda, i a més a més el va ajudar a passar del llibre al guió,
Raymond Charlotte, que en aquell moment era, sens dubte, el millor escriptor de literatura negra de tots els Estats Units. Per tant, aquí hi ha un bon, bon, bon, un bon treball per anar-hi a les grans pel·lícules de Hitchcock.
T'anava a dir un guió que han fet servir, absolutament. Totes les sèries policíques, tota història d'aquestes que tenen set temporades, diguen-li Castle, me'n recordo, tots aquests sempre han agafat aquest argument, per un capítol almenys, de l'intercanvi.
d'assassinats i que no enquadrava res. Tant la novel·la com sobretot la pel·lícula han sigut molts referents. Fixa't fins i tot que a finals dels 80, crec que era principis dels 90, Dani De Vito va fer un remake en pla comèdia negra que doncs era en ell i en Billy Crystal que...
Era la mateixa premissa, però evidentment en pla comèdia negra, que era una pel·lícula molt divertida i que era exactament el mateix, però amb la conya de revestir-ho una mica d'humor negra. A part, molta tensió. La pel·li aquesta de Hitchcock transmet molta tensió, com fa ell sempre. Tira mama del tren, es deia la pel·li d'en David Evito, també molt bona.
Home, doncs déu-n'hi-do. Sí, sí, sí. Déu-n'hi-do. Vols més coses o què? No, bueno, Valladolid, preparats o què? Vull dir, veu que veu Valladolid, no? Em sembla? Sí, sí, sí. A més, un festival que des de l'any passat s'ha volgut regenerar.
És obvi que està considerat el festival més antic de l'estat espanyol, però també era obvi que en els darrers anys havia patit una certa decadència. Llavors, fa dos anys es va fer un canvi a la direcció i s'ha volgut donar un nou impuls, ha apostat molt pel cinema d'autor espanyol.
i per tant hi haurà propostes de Carlos Marqués Mercè de Marc Coy entre altres ja en parlem si de cas la setmana que ve i a banda d'això també t'ofereix la possibilitat de veure aquelles grans pel·lícules europees que d'aquí dos o tres mesos tindrem a les carteires dels nostres cinemes i per tant un bon aparador tant pel cinema de l'estat espanyol com a europeu
Doncs Carles Ribes, de pel·lícula d'un dia més. Moltíssimes gràcies, que vagi molt bé el viatge a Valladolid i aviam si podem trobar un momentet per fer-te un truc que... Segur que sí. Gràcies per tot. Vinga, tu. Adeu.
Els Quatre Rius. El magazín matinal obert a la ciutat.
Doncs ara sí, encara en la recta final del programa, també d'aquest divendres, també d'aquesta setmana, ja amb ganes de tot el que tenim a l'agenda per avui, també per demà dissabte i per diumenge, i per poder-ho fer ens acompanya Carles Pintiado, la Girona Secreta, bon dia i bona hora. Molt bon dia, com estem? Com va tot? Molt bé. Bé, molt feliç, et veig. Molt feliç, molt content, molt bé. Molt bé.
Que duri, ja et dic, que duri i que vagin bé les vacances, que em sembla que te'n vas de vacances avui. Escolta'm una cosa, setmana pre-fires, diria, perquè aquesta setmana encara tenim tot aquest rebombori frenat fins a partir del divendres que ve, que ja veurem, però de moment nosaltres ens centrem avui divendres, dia 18, perquè tenim concert per començar.
Doncs sí, el Foment, com ja sabeu que van organitzant moltes activitats culturals, avui en tenim una, per exemple, que és el concert de Joan Rovira a partir dels quarts de nou de la nit. I a més a més, si esteu per l'Eixample d'aquí, de Girona, us interessa saber que avui han organitzat moltes activitats, començaran aquesta tarda mateix a les cinc de la tarda amb activitats infantils, una bicicletada de barri a les sis, a les set una visita al nou equipament del barri, que acabarà a les vuit amb un gran sopar popular on tothom està convidat,
i serà, doncs això, tota la tarda d'aquest sopar popular de l'Eixample Girona. Vinga, Eixample, que ho tenim aquí al costadet del carrer Valmes número 15. A més a més, tenim tant dissabte com diumenge, hombre, el vermut. Doncs sí, seguim amb els vermuts dels Jardins Gala, ja sabeu, un lloc, si no hi ha anat encara, ja va ser una hora.
perquè sempre diem el nou lloc, aquell lloc nou que han obert allà al costat del riu ja no està nou i ja toca anar-hi perquè és molt xulo i fan aquests vermuts de dos quarts de tot el migdia fins dos quarts de tres diumenge tenen l'actuació Afonso Castillo que és un veta molt guai
Ah, que bé. Això tant dissabte com diumenge, eh? Perfecte, genial. Centrem-nos en dissabte. T'ho dic perquè el dissabte que ve segurament ja estarem tots enronats aquí a mitjans de fires, barraques i històries. Entre tant, nosaltres tenim un tancament de temporada. Sí, el SIDRAL, que són aquestes festes que fan en localitzacions secretes, tanca la temporada d'aquest any. Serà, doncs, amb dissabte a partir de les 5 de la tarda a Can Pol dels Àngels i, doncs, molt recomanable com totes les festes que organitza aquesta gent.
A més a més, també tindrem ja el top de rams i el vermut amb la falera gironina, que una mica ja escalfa motors per les fires. Sortiran amb la cercavil a partir de les 11 del matí des de la Mercè i tornaran a la plaça del Vi. I llavors a les 12 tindrem el canvi de rams de les gegantes i la ballada dels gegants, que acabarà amb el vermut de la festa major dels Quatre Rius i el repartiment dels mocadors i els domassos. Per tant, anem escalfant ja els motors.
No, no, i a més a més, t'ho dic perquè estem en l'època, ara en aquesta tardor que sembla que de moment estàs respectant, Vermut Musical, també. Un altre, sí, sí, un altre Vermut Musical, amb Lídia Torrejón i Santi Font Clara, al Centre Cívic Barri Vell Mercadal, allà també ja sabeu que organitzen moltes coses, i molt interessant. I pels futboleros? Exacte, això anava a dir, també pels aficionats al futbol, demà a la tarda, dos quarts de set, el Girona Futbol Club s'enfronta a la Real Societat a Montilivi,
I acabarem el dissabte amb un concert del Niño de Elche a l'Auditori de Girona a les 8 del vespre, una figura clau del flamenc contemporani que presentarà el seu nou àlbum Cante a lo gitano. I seguim amb aquesta agenda express perquè el diumenge dia 20 tenim cursa popular. Sí, torna la cursa popular del carrer Nou, 45è edició, que es diu ràpid, 45 anys que no han fallat, i aquesta cursa que omple el barri vell el diumenge al matí d'esport.
I a més a més, ja per anar tancant l'agenda, jo hi aniré, de fet, tenim espectacle del Toni Albà. Doncs sí, Toni Albà torna aquest cop a la Mercè per restrenar la seva obra Abdi Kao, una obra que va estrenar crec que va ser el 21. Sí, va disfressat ell de rei, per entendre'ns. Toni Albà el que sortia al Polònia, vaja. Exacte, per parlar del nostre estimat.
rei el monarca d'Espanya de tots aquests plans t'anava a dir a vosaltres ara se us gira moltíssima feina per la setmana que ve, em sembla sí, se'ns gira feina quantes activitats hi havia? més de 100 si només en concerts hi ha ja són moltíssims però és que és un dossier tot jo ja ho he vist i aquest any s'ha de dir jo per part meva felicitar l'Ajuntament
Perquè hi ha molta utilitat a molts barris diferents, a molts llocs diferents, que també fa falta. Perquè al final, jo almenys quan penso en fires, sempre penso en els dos llocs típics on es fan coses, sortim dels llocs tradicionals i donem també una mica oportunisme a tots els barris.
I també surti una miqueta d'allà, correcte, perquè no només és la Copa, Plaça Independència i Plaça Catalunya, sinó que la taca d'oli, doncs, sigui una miqueta més enllà. Hi ha algun grup en especial que t'agradi de barraques? Ja m'anticipo una mica. Jo a la nit del 2 no fallaré. Jo a la nit del 2... Ah, clar.
aquests, bueno, jo aniré a veure Calavento, que me'n van parlar molt bé, saps on? A Madrid A Madrid, a Madrid em van parlar molt bé de Calavento i tenia moltes ganes de veure'ls, encara no havia trobat l'excusa i em sembla que aquestes barraques tindrem de l'excusa, de moment a tu et deixem tranquil perquè em sembla que te'n vas a uns dies de vacances i també anirà bé Carles Pintiado, la Girona Secreta, moltíssimes gràcies A vosaltres, com sempre, un cap de setmana a tots
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
La Ràdio de Girona. Segueix en directe a l'inici de les fires de Sant Narcís a Girona FM. El divendres 25 d'octubre, a partir de dos quarts de set de la tarda, programació especial des de la plaça del Vi per anar escalfant els ànims amb entrevistes, connexions al carrer i molt més. I a partir de les vuit, escolta el pregó a càrrec d'Àngel Davant i Jordi Tonieti.
No et perdis el tret de sortida de les feres. El 92.7 de Girona FM i en streaming a gironafm.cat Som la teva veu. Som la gironina. A Girona actuem per canviar la situació d'emergència climàtica. Canviem la moto per la bicicleta. Perquè res canvia si res canvia. Girona Ciutat Circular.
Ajuntament de Girona. Girona FM obre la finestra de la participació donant veu a les entitats i a la vertebració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobreix la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Totes les disciplines esportives amb una mirada propera i de ciutat. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu, som la gironina.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona Girona FM