Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai.
Avui és dimecres, 4 de febrer de 2026, un dia més de desgavelles rodalies. Res nou a l'horitzó. El que sí que tenim marcat i que comença a treure el cap és el carnaval. I ara ho comentàvem, la Costa Brava comença a escalfar motors per a la seva festa major d'hivern. Una pausa única, un parèntesi de vida que serveix per tornar a celebrar una de les festes més nostrades de la costa. De les que et parlen fins i tot del tarannà d'un territori, però això és una altra història.
Sobre el paper falta una setmana per tornar a gaudir d'una de les xauxes més boniques de tot l'any.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I tot allò bo de la vida es fa esperar, també aquests petits segons de cortesia que hem posat al principi, que de fet m'ha agradat i de fet com que m'ha agradat, i em sembla que el bo de l'Arnau Vila i el Vira també, probablement, ha arribat per quedar-se.
i encara gràcies que el tenim aquí. Arnau Vila i Elvira, bon dia, bona hora, i què tal estàs? Molt bon dia, molt bona hora, molt bé, a totes i a tots. Haig de dir que el Carnestoltes, que diguem a Banyoles, aquest cap de setmana ja el tenim. Ah, sí, ja, és veritat, ja el teniu. Sempre anem una setmana abans, perquè la gent se'n va a Roses, se'n va a Palamós, a Platja d'Aro, a Castell d'Aro, a Santa Cristina, a Sagaró, o Blanes, també, el Carnal de la Costa Sud, que també es fan molts de Carravals,
Blanes i Lloreca també fan la rei de gènere, això, escolta'm. Però, sí, sí, sí, Carreval... Abans sí que era molt de disfressar-me, ara ja potser no tant, eh? I anem cada dia disfressats? No, ja ho trobaríem, això. Sí. Hi haurà una disfressa potser de mequinistes? Ha, ha, ha.
Seria molt gran, aquesta, eh? Home, sí, segur. Home, Rodalies, jo crec que... El Carnestolta sempre té aquell petit accent punyent, a vegades, fins i tot mordàs, on ens explica la realitat i tot el que... Sembla que aniré... Tinc alguna idea. Sí? Ai, senyor.
Bueno, escolta, les teves idees les carrega el diable, senyor Vila. En qualsevol cas, passen 10 minuts al punt de les 11, avui parlarem del fòrum gastronòmic, parlarem també d'un nou programa que tindrem aquí a Girona FM, blanc i negre, i, a més a més, parlarem amb el bo de l'Àngel i del David, que són les persones que el fan i que podrem sentir aquí a Girona FM de tant en tant, i, a més a més, parlarem d'habitatge avui amb Glòria Martí. Si et sembla, Arnau Vila, redobla de tambors, passen 10 minuts al punt de les 11 del matí, i nosaltres, doncs, ens hi posem.
I un any més tenim el Fòrum Gastronòmic aquí a Girona, de fet, concretament a la Fira de Girona. De fet, nosaltres volíem parlar probablement d'un dels esdeveniments que queden marcats al calendari gironí, sense cap mena de dubte. I per poder comentar la jugada ens acompanya avui el seu director, en aquest cas Albert Labastida, que ja aprofito per donar la benvinguda i agrair-li que ens acompanyi aquest matí de dimecres. Bon dia i bona hora, Albert.
Bon dia, com esteu? Primer de tot, jo entenc que tu amb una agenda molt i molt complicada, perquè esteu en plens preparatius d'aquesta nova edició del Fòrum Gastronòmic. Doncs sí, ultimant els últims detalls, que això ja s'acosta, dilluns inaugurem i veurem ara què ens porta aquest any. Escolta'm una cosa, no sé si ara mateix, vull dir, són dies de moltíssima feina, no sé si fins i tot feina contra rellotge a l'hora de muntar.
Ho és, tot i que ja iniciem la dotzena edició, sempre hi ha cosetes i aquests últims dies són frenètics. Ara m'he amagat amb una saleta del Palau de Fires perquè si surto fora només sentireu els sorolls dels estants que s'estan muntant. Dit això, em sembla que aquest any tenim un fil narratiu o un missatge molt i molt clar sobre l'escudella i la carn d'olla.
queda claríssim, això a tothom li ha quedat clar que aquest any segur que parlem d'Escudella i així serà i aquesta és una mica la línia que volem seguir des de Fòrum Gastronòmic Girona que és acompanyar una mica la gastronomia catalana i hem trobat que aquesta és una manera molt nostrada de fer-ho i d'identificar-nos amb un dels plats i així com ho farem aquest any i com ho farem les propers edicions
En aquest cas, jo volia saber, vull dir, tot això com es teixeix? És a dir, vosaltres busqueu un fil narratiu, però a partir d'aquí els estants i els participants, vull dir, com conflueixen aquí?
No, em diferenciem molt quina és la part final. Evidentment tenim molts estants. Aquest any hem crescut en espai expositiu, tenim més de 200 empreses expositores, una part que també venen de la Catalunya Nord, del sud de França, i hi ha una altra part congressual, que anem, com tu molt bé has dit, teixint durant l'any, i vam decidir
que l'escudella com a plat troncal de l'extronomia catalana, doncs, podia ser una bona idea. Llavors, el que fem és disseccionar el plat, estudiar-lo des de diferents àmbits, interpel·lar tots els ponents que ens expliquin alguna cosa sobre aquest plat, i amb això hem anat així una sèrie d'activitats que mostrarem al fòrum gastronòmic de Guanyo.
T'anava a dir, anem a diseccionar-ho nosaltres també, anem a començar parlant dels estanys, per exemple, vull dir, ningú es vol perdre el fòrum gastronòmic, entén. No, no, de fet tenim molts estanys o moltes empreses que ens segueixen visitant anys i d'any,
però aquest any inclús n'hem tingut d'altres que han considerat que aquesta és una cita que ells també els hi va bé tenint en compte que al final som un territori molt ric amb empreses turístiques i és interessant per ells com a punt de trobada per poder mostrar totes les seves innovacions. Es genera negoci tant com sembla en aquest fòrum gastronòmic? I tant, no en tingueu cap tipus de dubte. S'en genera i s'en genera molt.
Penseu que, evidentment, hi ha empreses, com us deia, que ja venen fa moltes edicions i venen per captar un negoci, però també per punt de trobada pels clients que ja tenen i explicar-los quines són les novetats. I d'altres, que, com us deia, per la força i el teixit empresarial que tenim aquí a Girona, Costa Brava, la part interior, al nord, a Catalunya Nord, doncs troben que és estratègica interessant també venir...
a captar nous clients per a aquestes contrades. A més a més de tot això, ara sí, si anem una miqueta més a la part de congrés, per entendre'ns, expositiva, vaja, vull dir, seria inevitable parlar de tots els ponents que podrem tenir. Sí, no me'n voldria deixar cap, per tant, no començaré, però els podem anar correcte. Els podeu visitar tots a través de les xarxes o a través de la nostra pàgina web.
Però sí que m'agradaria recalcar que el que hem fet aquest any, més inclús que l'edició anterior, és el fet...
que sigui molt experiencial. Vull dir, hem crescut, hem fet una barra gastronòmica més, és un format que ens funciona molt i molt bé, on el visitant té una ponència de proximitat i pot parlar directament amb el ponent i pot tastar les elaboracions que s'estan fent. Per tant, aquest any comptarem amb una barra més, són tres barres,
i tot un auditori gastròmic on aniran passant les figures gastròmiques que tothom coneix d'aquí de la demarcació. És que és el que t'anava a dir, més enllà dels ponents, també tenim tot un seguit d'activitats, premis, concursos...
Sí, sí, sí. De fet, repetim molts de concursos, o sigui, fem noves edicions de concursos que ja s'han fet en el passat. En tenim de noves. Aprofitant la temàtica de l'Escudella, en tindrem un de pilota i de botifarra amb tot el Gremi Carnicer.
i la intenció, ja et dic, és intentar vehicular properes edicions basant-nos en una cocció, en una elaboració o inclús en un plat com hem fet en aquesta primera edició. T'anava a dir, tu com a director, després de tantes edicions del fòrum, com ho feu per poder-vos reinventar any rere any? Doncs és una bona pregunta la que em fas, perquè, de fet, això sembla que sigui cosa de dues setmanes i no ho és,
Però, clar, nosaltres al final observem el sector, mirem les tendències i gastem molta neurona a veure com podem diferenciar-nos del que hem fet nosaltres mateixos l'edició anterior, però del que està fent els altres, perquè n'hi ha molts desdeveniments d'aquests tipus. Per tant, intentem, com m'has molt bé dit, reinventar-nos cada edició. I una de les formes per les quals ens reinventem és aquesta, vull dir, al final,
Ara, cada any, el que farem és anunciar quina és l'elaboració o el pla, del qual partirem per desenvolupar totes les ponències del Congrés de les edicions posteriors. T'anava a dir, no sé si el gran repte que teniu és logístic, realment, perquè al final d'afluència entenem que ja va sobreentesa.
malauradament tothom ja sap el que tenim a casa i no serà una cosa nova però evidentment estem pendents de quines són les novetats i estarem preparats de totes formes tenim diferents vies d'accés per arribar-hi
No sé si us heu marcat des de l'organització un objectiu clar o és quelcom de dir bé, anem a primer fer-ho, després ja ho tanquem i llavors ho valorarem. Normalment ho fem així. Evidentment sempre tenim a la memòria...
què va passar a l'edició anterior, on vam tenir molts visitants, on tothom va quedar molt content, i suposo, o estem segurs, que aquesta és una de les raons per les quals aquest any hem crescut en espai expositiu i tenim més espai de congrés, etcètera, però esperem al final, perquè hi ha moltes variables que poden fer que una cosa varia un costat o una altra. Entre elles, la part logística ens té...
No diré que ens té preocupats, però estem expectants a veure què és el que pot passar. Al final, realment, el vostre públic també arribava, diguem-ho clar, a través de rodalies, per exemple, o de trens o Aves. Totalment, és així, és així. Per això dic que estem expectants. Les distàncies dels nostres visitants principals es poden transcorrer d'altres formes, cotxe particular, altres transports públics, però, evidentment, el fet que hi hagi aquest...
aquest problema no ens beneficia. T'anava a dir que ara és el públic general, perquè ara hem parlat molt de negoci, hem parlat molt també dels estants, de com ho fan les empreses, però al final no deixa de ser també un grandíssim atractiu per a la gent d'aquí de Girona, és a dir, pels ciutadans d'aquí de Girona, gironins i gironines, per anar a passar una bona estona. Sens dubte, i a més, si consulteu la nostra web o les xarxes, on trobareu també...
El programa veureu que les tres jornades estan plenes d'activitats durant tot el dia, més enllà dels concursos i els premis que tu has mencionat abans. Doncs dia 9, 10 i 11 de febrer, aquest fòrum gastronòmic aquí a Girona. Encara sort que el feu abans de Carnestoltes, que si no...
Correcte, correcte. Mirarem, mirarem que sempre sigui així. T'anava a dir, perquè si no el Carnes Toltes és molt dispers. Totalment, totalment d'acord. Albert Labestida, director, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i et deixem tranquil perquè em sembla que de feina no te'n falta. No me'n falta gens. Moltíssimes gràcies per donar-nos visibilitat.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
A Girona millorem el sistema de recollida de residus. Durant aquest primer trimestre del 2026 arriba el nou model de contenidors intel·ligents. Un contenidor per a cada fracció per llançar els residus qualsevol dia i a qualsevol hora amb la targeta identificativa. Tots els contenidors a tota hora. Fem-ho més fàcil. Fem-ho més bé. Girona Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
Un nou dia ha començat, em lleva al teu costat, respires...
Lentament, un nou dia t'ha abraçat, et lleves i no saps que enyorarem aquest moment. Les casualitats són les que ens han portat a viure aquest present. Que jo no en sóc conscient, si m'esperes, allà fora et cantaré.
Fins demà! Fins demà!
I ara que tot ha acabat, que no tinc al meu costat, et sento diferent.
Amaguen un calaix les mirades d'amagat. Les cançons que em vas cantar són les que vull cridar. Si m'esperes, allà fora cantaré.
Escriurem que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida en un paper. Baixarem amb els dies regalats i amb els somriure dels que ja no hi puguin ser. Escriurem que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida en un paper.
Escriurem que sí que va ser fàcil, t'estic cantant la nostra història en un paper. Marxaré recordant tots aquells dies i amb el somriure que tu sol sabies fer. Escriurem que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida.
L'escriurem.
que ja no hi puguin ser Escriurem que tot no va ser fàcil Cantarem la nostra vida en un paper Marxarem caminant per les estrelles i amb el somriure que tu sols havies fet
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina.
Arriba el GiroStudy, un projecte innovador de la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya que impulsa una nova manera de fer salut pública de proximitat. Hi participaran unes 4.000 persones de 18 municipis gironins d'entre 16 i 79 anys.
Si et truquem, digues que sí. La teva participació és clau. Giroestudi, el gir que impulsa la nostra salut.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I ens acostem ja perillosament al punt de dos quarts de 12 del matí. Nosaltres seguim en directe als quatre rius de Girona FM d'avui dimecres, dia 4 de febrer del 2026 de l'any del senyor. I a partir d'aquí nosaltres avui volíem conèixer dues veus que sentirem de tant en tant aquí amb nosaltres a Girona FM i ho farem en un format molt peculiar, molt especial per parlar de música. Per parlar de música, per què no, també dir-ho amb els seus clarots curts, mai més ben dit, però no vull avançar tampoc gaire res. Àngela Llats, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia, què tal? David Izquierdo, bon dia, bona hora. Bon dia, què tal? Aviam, anem per parts. Primer de tot, tot això neix d'un projecte per aquí a prop. Sí, neix a la Vall del Llemre, on l'Ajuntament de Sant Martí de Llemre...
va proposar una de les propostes a nivell de millores del municipi, la creació d'un espai on la gent de la vall podés enregistrar aquest format que ara està tan de moda, la ràdio i la llauna, que són els formats en forma de podcast. Llavors va muntar un estudi de gravació,
i va oferir la possibilitat, doncs, de gravar. Nosaltres, com que havíem fet ràdio anyosà... Antes. Fa molts anys. Ara hem tingut l'oportunitat de tornar a reconnectar una mica amb els nostres orígens i vam proposar fer, doncs, un podcast. Un podcast que és del que avui parlarem i el que se sentirà cada setmana en aquesta missa. On te fèieu ràdio, abans?
Bé, jo als 90, del 93 al 98, vaig estar de col·laborador de Ràdio L'Escala. Val, si home i tant. Perquè jo soc d'allà i vaig estar molts anys fent allà. Vaig fer des d'un magazín matinal, els dissabtes al matí, de quatre hores que vam fer entrevistes molt interessants, molt xules, i després programes musicals.
Que bo. Que bo, el Juanjo el coneixes? El Juanjo, sí, connexió eclèctica. Ara, ara, ara. Divendres vaig gravar amb ell. Ah, sí? Ai, que bo. Un programa, un especial, un especial vam fer de les cançons estranyes que el va escoltar també l'Àngel del 2025. Carai, i tot això em cristal·litza en, no ho vull dir malament, blanc, no, blanc, ant, negre.
Sí, blanc en negre ve una mica de la simbiosi del rock and roll. Varen voler establir una miqueta aquestes connexions i que tot tenia acabuda, que tot tenia, diguem-ne, tots els estils, doncs estaven inclosos dintre del que era la simbiosi del rock and roll.
en blanc en negre pretén això precisament que hi hagi tots aquests ponts, aquestes connexions entre la música clàssica els clàssics de tota la vida amb les veus del present és una mica aquesta... Sí, i es tracta també sobretot que nosaltres no comparem en el fons artistes sinó que comparem discos, que és diferent una cosa és que tu comparis un artista anterior considerat clàssic amb un d'actual
I això genera que tu diguis, home, Beatles i tothom pensaria Oasis, no? Doncs no, no es tracta d'això, es tracta d'agafar un disc d'una època d'un clàssic i un disc actual que entre discos tenen similituds.
I ens poden agradar més les músiques o les cançons o el que sigui, que això és una altra cosa diferent, però el concepte és comparar discos. Sí, no és un programa on la gent podrà escoltar els èxits, no? No és una llista d'èxits ni de clàssics ni de...
ni de discos o d'artistes que han seguit la línia del clàssic, sinó és un disc que ha rebut influències directes i que ha connectat una mica amb aquella línia conceptual.
Això m'agrada molt, t'ho dic perquè a vegades ens pensem que aquí tothom està descobrint la sopa d'all t'ho dic perquè des de fa uns quants anys, o sigui, és evident que els artistes i tota mena d'artistes, de tota mena de categories i signes musicals sempre miren cap enrere aviam què es feia
i ja no direm replicar, per exemple, bases o ritmes, si és que fins i tot es nodreixen particularment d'allà. Sí, sí, i de fet no es nodreixen només del que és el concepte musical i prou, diguem, dels instruments o del so o d'aquell estil concret, sinó que també es nodreixen dels conceptes que hi ha a les lletres. Dels continguts, de les històries...
de les vivències, de les emocions les emocions són eternes el patiment era el mateix patiment que tenia Maddie Waters que el que pot tenir avui en dia l'Hemmy Gohouse també el va tenir són sentiments, són emocions i això es nota en la música i la música continua per això aquesta simbiosi de blanc en negre és una continuïtat
Àngel David, vull dir, és que igual que m'esteu parlant de música, la metàfora perfecta sou vosaltres i és que tot torna. I també vosaltres a la ràdio. Sí, nosaltres també tornem. Nosaltres també tornem. Jo vaig començar molt abans que en David. Sí, ell va començar abans. Vaig inaugurar a Ràdio Grup l'emissora del GEC. Ostres! Què dius ara? Jo la vaig estrenar. Ah, molt bé!
Ah, Déu-n'hi-do! Vam ser quatre persones que vam fundar Ràdio Grup, després va ser Cadena 13, tot això, fins que al final ens va desaparèixer, no?, malauradament. Carai! Però sí, sí, vaig estar-hi vuit anys allà. Home, Déu-n'hi-do! Ell té molt més rodatge, eh, que jo? Van fer coses interessants, però això són anys a...
Ara estem en una altra època. La ràdio mai t'acaba d'abandonar, simplement es transforma en coses diferents. A més és un món molt xulo. Enganxa, eh? La gent que no ha estat mai a la ràdio fent col·laboracions o un programa no ho sap, no ho pot percebre, això. Però jo sempre he dit que una de les millors èpoques de la meva vida, a part de la vida universitària, que va ser meravellosa, va ser el món a la ràdio, l'època de la ràdio.
és que al final, no sé quin és el record més bonic que teniu de la ràdio per exemple, vosaltres ara que ens hem ajuntat gent de ràdio bé, als inicis suposo que és quan te poses a banda un micròfon i no t'agrada la teva veu i comences a tenir dubtes de si jo estic dient bé, si estic fent bé bé això és però no, són records molt macos jo tinc records macos també
Bé, jo de fet, a veure, la primera vegada que vaig entrar a la ràdio no va ser el 93, va ser el 84 o el 85, perquè a l'escola ens van portar, perquè s'havia inaugurat la ràdio de l'escala, era el 83 o el 84, i ens van portar els que fèiem tercer, no sé bé, tercer quart de Gb en aquella època, perquè un dels col·laboradors principals era un dels professors.
I ens va portar allà, i jo recordo que a mi em va tocar presentar Faith, de George Michael. Tenia 8 o 9 anys. I, bueno, era com el hit que havia arribat, i a mi em va tocar, bueno, ens van posar no sé quants nens allà, vam començar tots a xerrar, i em va tocar presentar això. Després, 10 anys més tard, vaig tornar-hi, no? Però el record més mago que tinc és algunes entrevistes xules que vam fer. I recordo una...
que per ser una emisora municipal peritona a Ràdio L'Escala, vam aconseguir fer una tertúlia dels 20 anys de Constitució Espanyola, quan tota la política estava molt més tranquil·la que ara, i vam aconseguir que estiguessin en antena l'Iñaki Ana Sagasti, en Manel Silva, que era un polític de Convergència, en Ramon Jauregui era socialista, i en Cisneros, que havia sigut un redactor que estava al PP i era un redactor de la Constitució,
que això a Rediu l'Escala era una cosa com molt bèstia, perquè tenir polítics de primer nivell amb una emissora municipal, que en aquella època hi havia 6.000 habitants al municipi, era com molt bèstia. I aquella va ser una entrevista molt potent. I me'n recordo molt d'estar allà amb en Dani, que era el company que estàvem els dos fent el programa, i va ser un tema divertit.
Jo de moments macos en tinc molts i de bons moments records en tinc molts, però si te puc dir, ara m'acostaria fer-te una llista o anomenar-te un de concret, però si te puc dir el pitjor moment que he passat a la ràdio. Ostres!
D'aquest sempre ens en recordem, eh? No, no, t'ho juro que fa 40 anys i me'n recordo perfectament. Què va passar? Va ser el dia que vaig entrevistar en directe quan presentava el disc en Jaume Sisa. A Radio Group? Sí. I no vam portar en Jaume Sisa per entrevistar-lo.
I, bueno, clar, era en directe i era la seva època galàctica, que tot era així, era el galàctic, no? I clar, jo havia preparat una mica d'entrevista normal, formal. Què tal aquest disc? Què vols dir amb aquestes cançons? I jo li preguntava, bueno, aquest disc i tal...
I ell me contestava, sí, el dia avui està el núvol... No! I et juro que va ser el pitjor moment que vaig passar. No sé ni com em vaig sortir, però no me va contestar cap de les preguntes que li vaig fer. No sé, suposo que devia ser el seu tarannà surrealista, psicodèlic...
T'he de dir que de les frases que més es repeteixen en aquest estudi és benvingut a casa teva si és que hi ha casa d'algú, eh? És el Cisa, també. Sí, sí, sí, no, no, que era un geni cadallós, evidentment aquesta cançó és emblemàtica també casa meva, però que com a personatge és un tio molt peculiar. I aquí va ser una experiència que l'he recordat sempre i la recordaré sempre. Carai.
Jo tinc una altra molt dolenta també. L'any 94-95 hi havia un company també que era col·laborador de l'Oriol i clar, no teníem tècnic de so i al final aprenies tu una miqueta com fer una. I ens vam quedar curts amb els cançons, fèiem un programa d'èxits de 20 temes els dissabtes a la tarda.
i en aquella època no tenies mitjans com tenim ara, sinó que tenies la platina de CD, no sé què, a més a més, i l'Oriol, que està en un mitjà de comunicació conegut d'aquí de Girona, no sé si se'n recordarà, però jo em recordo perfectament, se'm va quedar així com dient, hosti, no tinc...
res més per posar-te, quedaven 5 minuts perquè s'acabés el programa i de cop me pugi el micro, jo sense res allà a la cabina, amb el llum en vermell encès, 5 minuts de silenci perquè s'acabés el programa i espavila't, saps?
Llavors, clar, dius, bueno, ara què explico jo? Perquè, clar, són cinc minuts, clar, va haver de sortir corrents, mentre em va pujar a mi, anar a buscar CDs per intentar ficar una música i tal, però que et quedes en antena sol, sense res a dir, i clar, això en aquella època era complicat de gestionar, eh?
Una cosa, reenfocant ara sí al present, vull dir, si no m'equivoco, estrenem ja aquesta setmana, ara entrarem en horaris i repeticions, però abans de què ens parlareu en aquest primer... Bé, vàrem creure oportú que per començar aquest concepte de podcast havíem de començar una mica pels orígens. Això no vol dir que en els propers episodis seguim exactament o estrictament un ordre cronològic.
Però aquest primer havia de ser especial. I l'origen és discutible, com tot en música, però creiem que on va néixer una mica tota la llavor de tot això va ser amb en Maddie Waters. Llavors, en Maddie Waters és el clàssic i... Sí, i després a mi que em toca fer la part negra, que en diem el contemporani... Perquè és més jove que jo...
i a mi em toca els discos del 2000 fins al 2025, els anteriors a 2000 seran els considerats clàssics, doncs què fem? Hem buscat com a contrapunt en Muddy Waters en Gary Clark Jr., un Grammy el 2019, el millor blues contemporà. Llavors, bàsicament, el fil conductor és el blues.
És una mica l'estil i el concepte i com tot això s'ha transmès i tot el que és les vivències, les emocions, el sentiment que Maddie Waters ja va despertar en el seu moment i com s'ha mantingut fins a la data d'avui amb altres gent. Que després comentarem una mica que arran de...
d'aquests enllaços i aquestes parelles que havíem anat fent, com que ja tenim uns quants episodis gravats, vam entendre que possiblement molta gent es havia quedat fora. Llavors aquí vam decidir generar una píndola especial resum
de cada quatre episodis, on donarem cabuda a tota altra gent que ha rebut unes influències directes, possiblement del nostre clàssic. Sí, és a dir, cada quatre programes fem això. Per exemple, si escoltem Moody Waters, tothom pensarà que potser a mi, quin representa més el blues actual, més en Joe Bona Massa.
potser tindrà capiguda en aquest programa especial. Busquem altres alternatives contemporànies. No volem generar conflicte, entenem que tot això és molt subjectiu. Nosaltres pensem que això, però que evidentment hi ha moltes altres parelles que podríem establir. Mentre soni la ràdio ja hi pot haver-hi batusses, cap problema.
Blanc en negre, en aquest cas estrenem aquí a Girona FM dissabtes, es podrà escoltar de 12 a 1 del migdia, repeticions també els diumenges a dos quarts de 8, en aquest cas a dos quarts de 8, a dos quarts de 9 del matí, i com sempre es podrà escoltar amb aquesta eina diabòlica que és internet, a través de la web de Girona FM en format podcast, doncs Blanc en negre.
Àngela Iats, David Izquierdo, moltíssimes gràcies per venir. Benvinguts i, escolta, per molts anys i moltíssima ràdio. Bueno, esperem que sonin molts més programes. Esperem, esperem. Tenim uns quants preparats. Gràcies a vosaltres. Gràcies.
A Girona millorem el sistema de recollida de residus. Durant aquest primer trimestre del 2026 arriba el nou model de contenidors intel·ligents. Un contenidor per a cada fracció per llançar els residus qualsevol dia i a qualsevol hora amb la targeta identificativa. Tots els contenidors a tota hora. Fem-ho més fàcil. Fem-ho més bé. Girona Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
Vibre amb la 14a edició del Festival Internacional del Cirque a la Fandor de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 70 artistes de 14 països. Només 5 dies, del 26 de febrer al 2 de març. Viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com Un nou dia ha començat, em lleva al teu costat. Respires lentament.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina.
Arriba el GiroStudy, un projecte innovador de la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya que impulsa una nova manera de fer salut pública de proximitat. Hi participaran unes 4.000 persones de 18 municipis gironins d'entre 16 i 79 anys.
I les dades que obtindrem ens permetran ajustar les polítiques socials, ambientals i de salut a la realitat de cadascun dels nostres municipis. Si et truquem, digues que sí. La teva participació és clau. Girostudi, el gir que impulsa la nostra salut. El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat.
La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Tens mobles vells, electrodomèstics espatllats o objectes grans que no saps com llençar? Utilitza el servei gratuït de recollida de voluminosos de Girona. Truca al 972 244 400 i acorda la recollida a prop de casa. Els residus, on toca i quan toca. No fer-ho pot comportar sancions de fins a 600 euros. Girona, Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
La cultura cura, un programa per a cors inquiets. Pilar Fornès conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí. Cada dijous a dos quarts de quatre de la tarda i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
I passen dos minuts del punt de tres quarts de dotze del matí. Seguim en directe als quatre rius, un dia més batallant i un dia més parlant també d'habitatge. Ho fem amb Glòria Martí, amb la nostra especialista de capçalera, Personal Shopper Immobiliari, si no m'equivoco.
Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. Avui, Glòria, parlarem d'un tema que a mi també és que m'interessa moltíssim i, de fet, no diré que m'ha passat, però, bueno, sí, més o menys m'ha passat, que és sobre els xollos, mal dit, però és així, vull dir, xollos en el mercat immobiliari. I jo crec que la primera pregunta és més que evident i és, existeixen realment aquests xollos?
Jo et diria que pel que és el comprador habitual amb el que jo treballo, que és la persona que vol comprar una casa per ell mateix, no, no existeixen. Pot sortir, però no és l'habitual. Una cosa és que tenim un preu al cap creient-nos que és el preu que hem de comprar i l'altra és el preu que posa al mercat.
evidentment hi ha gent que són professionals inversors i màquines de compra barat que treballen en subhastes i compren pisos especials però aquest no crec que sigui el públic en general que compra al final jo entenc que també aquests últims anys s'ha accentuat moltíssim el tema de la creativitat
a l'hora de comprar. Ho dèiem perquè abans, per exemple, hi ha pisos en condicions que estan ocupats, per exemple, hi ha pisos que tenen diferents tipus de situacions i a partir d'aquí es poden generar aquests xollos a través d'aquestes escletxes, per exemple. Correcte. Si mires els portals immobiliaris n'hi ha molts. Està ple. Està ple.
Però jo continuo pensant que el comprador amb el que jo treballo o la gent que ens està escoltant ara volen comprar per viure-hi ells i ara no poden entrar en aquest o no volen entrar en aquestes dinàmiques de comprar pisos que estan il·legalment ocupats perquè és una altra esfera. Jo quan parlo del xollo és quan creiem i ens veiem amb l'obligació de negociar el preu a la baixa.
Val... Ui... M'agrada això, aviam, aviam... Clar, perquè tenim un preu al cap i creiem que hem de... O sigui, jo crec que com a consumidors sempre creiem que hem de comprar molt per sota del preu, hem de fer el xollo...
i com a venedors hem de vendre més car. Quan parles amb algú, jo crec que tothom faroleix una mica quan et diu jo he vengut aquest preu, jo he comprat aquest altre. I tenim la idea aquesta que el mercat immobiliari és un mercat on es pot regatejar molt, es pot negociar, i és cert que es pot negociar, però dintre d'uns límits, i sempre que el preu de mercat estigui fora. Ens trobem en un mercat molt, molt competitiu,
és a dir, el venedor mana molt i els preus estan canviant cap a l'alça molt i nosaltres tenim un altre preu al cap i ens veiem obligats a negociar i veiem que baixen preus mirem els portals, ostres aquest pis ha baixat de preu i no ha baixat de preu el que s'està és ajustant al mercat perquè quan el preu del mercat
s'ajusta i hi ha algú que el paga un preu que val un preu que dius que és car per la teva idea que tens però pel mercat no i de seguida te'l treuen jo què em trobo amb moltíssima gent que perden pisos
Ah, sí? Clar, perden pisos perquè es bloqueixen, perquè no s'atreveixen a fer el pas, els es cau tot, tenen els diners, han parlat amb el banc, tenen tot, però creuen, continuen pensant d'acord que han de negociar cap a la baixa.
i ara fa poc estic treballant amb uns nanos, amb uns nois, una parella jove, que és la primera vegada que compren, i em van contractar perquè els ajudés, havien trobat la casa, era un servei només de... De intermediació? Bé, no, de fer un check-in que tota la documentació i la casa està correcta, vaig enviar un arquitecte, tot estava correcte, i vaig fer un estudi de mercat, que és el que fa, si ens dius, aquesta casa us l'estan venent a tal preu, però jo crec que el preu de mercat és aquest,
que és l'oferta que hauríeu de presentar. Val. Tot i així van voler anar molt a la baixa. Encara més. Sí, no em van fer cas a mi i van anar super a la baixa. I ho van perdre.
Clar, va aparèixer una altra persona els propietaris es van quedar que no els hi van donar ni l'opció de fer una posada que jo els hi vaig dir feu una contraoferta perquè és la casa que voleu i aneu ja a preu perquè a mi tampoc m'agrada entrar en aquestes subhastes a mi no m'agrada, jo com a venedora sempre he dit aquest és el preu que poden baixar coneixem els límits i com a venedora el preu on puc arribar comprant però no m'agrada entrant Això li va passar a la meva mare
I va passar a la teva mare, no? Sí, perquè això va passar, quan va ser? Una de les crisis? Ara no me'n recordo si el 2008 o la del 2013.
Ella, mentalment, en el seu esquema mental era com que el país està en crisi, està el sector parat, per tant, bueno, hi ha marge per negociar. I va anar, i recordo que va negociar, bueno, per nosaltres vull dir canviar-nos d'allò, i recordo que se'ns va escapar un pis que era el seu pis ideal, o sigui, era el seu pis ideal, ella de fet ja estava fins i tot pensant en com el reformarien els mobles i tot, i va volar. I va volar.
Perquè es va pensar que no hi hauria ningú més que aniria per un pis en aquells moments de crisi. I precisament és això. I va fer una contraoferta, per això, i que va fer una oferta molt a la baixa. Aquest bloqueig, aquesta por, doncs aquests nois ho van perdre. I va aparèixer algú que va pagar el prou que jo havia sugerit. Era el prou de mercat. Clar.
I ara què ha passat? Van decidir que aquella era la zona on volien comprar, han comprat un pis i una casa a la vora, més cara. Clar, perquè ja és aquella sensació que he perdut el primer xollo, ara no vull perdre l'oportunitat. Ara vaig amb presses, que és terrible també, perquè jo també aconsello a la gent que treballa amb mi que no es deixin endur per la pressa,
Però que el pas sigui ferm i decidit, no? I sobretot que tinguin al cap això, que no sempre comprar barat no sempre compra bé, sinó comprar bé saber que estàs comprant el que necessites i que estàs pagant el preu just. És que, Glòria, la situació jo crec que és molt diabòlica.
En el mercat ara mateix, t'ho dic perquè també jo he parlat amb gent que us dediqueu a això i tots coincidim en una cosa i és que, per exemple, si un pis, m'invento, l'aurem en 100, molts propietaris estan dient, ui, no, no, això no val 100, val 150 i el posen a 150, es va quedant allà mesos i mesos i mesos i llavors comencen les baixades, però val 100. Val 100.
Llavors, clar, ells es pensen que val 150. Llavors, si això ho fan a l'hora de vendre, els compradors que ho saben diuen, ui, no, no, està 150, perdona, jo faig una oferta de 95 i a veure què passa, o de 100 clavats i a veure què passa. Clar.
Correcte, des del punt de vista de venedor, o sigui, com a agent de venedors, jo quan he fet una valoració i m'han fet això, a 150, jo sempre els dic un mes, tres setmanes, i veiem què passa, no? Sí. I si no, baixem el preu ja, perquè és perdre el temps per ells, per la completació...
Per la part dels compradors, què passa? Que s'han de refiar del que els diu l'agent immobiliari que els està venent el pes. I per qui treballa aquest agent immobiliari? Pel venedor. I llavors, ostres, aquí sí que hi ha un dilema molt fort, perquè quina comparativa fas? Anant tu a veure pisos, però llavors pots acabar totalment marejat, perquè pots veure 50 pisos, 100.000 anuncis, i que t'agafin ganes, potser tot, de vomitar, no? És
Escolta, no ha canviat això una mica? T'ho dic, és sensació meva Quants anys deu fer que et dediques al món immobiliari, tu? Jo fa com 13, ja 13? És que abans la gent pagava una miqueta el que se li deia, eh? I ara aquesta cultura del regateig no sé si ha entrat en força, eh? Abans era més fàcil de dir un preu i que el preu estigués més ajustat i que la gent digués directament que sí, eh?
Jo és que vaig començar... Clar, jo no vaig treballar a l'època d'abans de la crisi, que era... Bueno, ja sí que es veu, però... Era... Can Picharrillis, que no quedaria el vol... Que ha passat per aquí, eh? També ho he estat a seguretat. Però molt abans que no pas sortís a tot allò, eh? Quin personatge més agradable. Doncs això...
i jo quan vaig començar era l'època que ta mare va perdre el pis diguem-ne que hi havia uns preus que començaven a anar amunt i que hi havia ganes de comprar però bueno jo crec que és mentalitat de consumidor a mi també m'agraden molt els xollos però amb tot compren roba has d'anar en compte perquè les rebaixes a l'outlet acabes comprant coses que ni volies que dius
Ni és la meva talla, ni és el meu color, però m'ha semblat un xollo, no? I amb els pisos i les propietats pot passar el mateix, que de cop i volta et diuen, ostres, que està molt bé, i tens algú que t'està venent, que està molt bé, molt bé, molt bé, i després resulta que no té ascensor i tu necessites ascensor, que no està encarat bé, i t'has deixat endur per la pressa i per la... I l'eufòria. L'eufòria de comprar bé de preu, no?
Per tant, les coses a poc a poc hi bona lletra i, escolta, i trucar professionals també, que per alguna cosa s'hi dediquen. Correcte, per això estem aquí, perquè la gent no es lii, no es confongui. Glòria Martí, sí que és un xollo que vinguis de tant en tant per aquí. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos un dia més. A vosaltres.