Onze i cinc, benvinguts a Els Quatre Rius.
Dimecres 5 de febrer de 2025. Sense voler, sense adonar-nos-en, ja hem entrat a ple mes de febrer. És ben bé que això del temps és una percepció. Quan vola i quan s'atura. Ubicant-nos veiem que estem ja a mitja temporada. Un dia més a l'oficina amb una fred que pela Girona.
I ho parlàvem aquest matí. Ens hem acostumat tant a la poca normalitat de les temperatures que quan fa el que toca ens queixem. Per cert, felicitats a totes i tots els homes del temps i dones també que avui és el seu dia. I especialment a totes i tots aquells que ens han explicat que aquest cap de setmana arriba una bossa d'aire polar i la cara que se'ns ha quedat. No us congeleu pel camí que farà fred.
I qui ens deixa, pràcticament cada dia, amb la temperatura ben baixa ens deixa ben glaçats i ben freds.
Com no podia ser d'altra manera amb la relativitat del temps com a bandera i com a himne. Arnau Vila, bon dia i bona hora. Molt bon dia. Sí, quan fa fred sempre m'acompanyen un parell de penguins a la porta que es queden aquí perquè estan bé amb aquestes temperatures, eh? Que de fet és normal, vaja. Té calefacció la bicicleta? La bicicleta deu ben, encara no. Encara no. Però, vaja, encara no, ja l'hi posarem. Sient-ho calefactal... Seient calefactable, no? Amb un tubo d'aquells retràctils que faci una mica un ou i que em vingui a l'aire que li emcapo cap.
Ai, Arnau Vila, com estem, avui? Sí, home, sí, de dimecres, oi? S'ha anotat el cap de setmana, ja. Dia Mundial de l'Homa del Temps i de l'Homa del Temps, també. Avui, l'Homa i la dona, eh, que fa, tristament, relativament poc, que se'n veuen poques, i n'hi ha d'haver més. No se'n veuen gaire, les dones del Temps, eh. Abans no se'n veien, abans no hi havia una. Som d'una altra, som d'èpoques diferents, Arnau Vila.
Sí, sí. Algunes veu més. I se sent bé. I lo complicat que és la seva feina, també. Sí, sí, sí. Això ja t'ho asseguro jo. T'ho dic jo, això. En fi. Però, bueno... Avui parlarem de coses vàries, diverses, varietats. Sí, sí. Parlarem amb en Brí. Sí. Hem avançat amb en Brian Suárez, un dels primers youtubers que hi va haver a tot l'estat espanyol. Déu-n'hi-do, és fort, eh? Sí, sí. És una història d'aquelles. I, a més a més, que estiguis jo, no?
Viu a Girona? Sí, sí. De fet, bueno, és fill de Figueres. De fet, vam estudiar junts. Però hi pot cal amagar-se. I és curiós, a la història, perquè és d'aquelles històries que es queden al calaix que dius, ostres, saps?, i quan abans que tothom es puja al carro del YouTube i d'aquestes coses, doncs...
Aquest noi ja ho feia, gravaves... Però quan estudiaveu junts, és quan ho feia? Sí, sí. I com és que no t'hi vas ajuntar? És que a mi em superen, el tema audiovisual em supera molt. Sí? Sí, sí, a mi no m'agrada. És com això de vegades... No anava a dir que igual. A mi no m'agrada, m'agrada el meu.
Jo, aquestes coses, encara que no ho sembli, soc una persona tímida, introvertida, i segons com discreta. Fa de mal opinar. Fa de mal opinar, ja ho sé, Arnau Vila, però això tu perquè coneixes una part de mi molt personal.
molt personal i molt propera. Ho deixem així? Ho deixem així. En tot cas, en Brie, que l'escoltarem d'aquí una estona, també parlarem amb el bo de l'Àngel Davant, que ha estat nominat a l'Sandarrock. Ah, carai. Sí, avui sabrem el tall definitiu, però no volíem deixar escapar una oportunitat més per poder parlar amb el bo de l'Àngel Davant. I acabarem parlant de còmics amb en Filip Rim i l'Albert Terrés. Això ja, però a la recta final. Cap al final. Dels quatre rius, al final de tot. Arnau Vila. Molt bé. Ens hi posem? Doncs va, som-hi. Vinga, va.
Bé, doncs avui fem una mirada una mica cap enrere, cap al passat, i és que sembla a vegades que tot aquest món de gamers, de YouTube i etc. estigui a l'ordre del dia, però hi ha qui va ser primer en el seu moment de fer-ho. Per això mateix avui hem convidat el Brian Suárez. No sé si et coneixien més com a Bri o com a Brian Suárez, però ja aprofito pelmenys de donar-te la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bona, encantat.
Com et coneixíem més? Com a Bri o Brian? Bri, segur. 100%. És que t'ho dic perquè ens hem de reubicar cap al 2010, segurament. Si jo vaig començar quan tenia 16 anys i soc del 94, o sigui que sí, 10 o 11. 10 o 11 anys. Amb 10 o 11 anys...
En 2010-2011, en 16 anys, encara no se sabia res de tot aquest món gamer, youtuber. Érem literalment quatre friquis amb una càmera. Ja està, era això.
És que ni tan sols amb cable HDMI, com aquell qui diu, volia dir era... Jo el primer que vaig fer va ser amb una càmera de vídeo gravant la tele. I després sí que hi havia coses que capturaven, però era... saps allò dels tres colors vermell i groc? Groc i blanc? Sí, crec que era així, exacte. I clar, et capturava a 480p. No feies ni acte, d'aquí un moment, no? I després ja així, el que vaig... Jo vaig ser monitor.
de d'un casal i bueno pre monitor i em van pagar una mica i amb això vaig comprar una capturadora HD per gravar coses de jocs en HD i després des d'allà, doncs a gravar coses i ja està, sí, sí. És que jo me'n recordo que et vaig conèixer i de cop i volta no sé qui va ser que em va dir tu saps quan seguia, hòstia, Youtube i tal i ho dic. Tu em vas conèixer a la Xierat, no? Clar, ens vam conèixer a la Xierat tu i jo.
Això era... clar, jo tenia ja... no ho sé, perquè no me'n recordo. Havíem de tenir 17 anys, aproximadament. Clar, és que clar, jo estic fent així la meva vida cap enrere, no? Però jo no sé quant tenia, però en aquella època seríem 6 persones a Espanya, fent coses... Bueno, casar, casar, picar entre cometes grans, no? En aquell moment, fent coses així, sí. Quants seguidors tenies, visualitzacions, a prop?
Mira, 2012, que sí que era sortint de... Acaba amb el segon, el segon el vaig fer jo, perquè jo vaig anar al cicle al final. Però sí que el 2012, me'n recordo cobrar mil paus, i vaig tenir en aquell... sempre me'n recordo d'aquesta cifra, perquè van ser 700.000 visites un mes. I això en aquell moment es pagava dos dòlars cada mil visites, més o menys. I per tant, doncs serien mil i escaig dòlars en aquell moment. Per què vas començar a fer-ho?
perquè jo estava un dia i vaig obrir Youtube per no sé què fer i vaig veure un vídeo d'un tio que es gravava jugant al Call of Duty i ho editava amb música i feia el que sé, era bàsicament gravar-te com mataves molta gent i feies moltes coses que estaven xules de veure per la gent que et tenia i ja està, ficaves una música, ho editaves
i ja està, i ho pujaves, tal qual. Era això, i era només el que feia. Després d'això, que ja hi havia quatre o cinc personetes fent coses, després va arribar més gent, com va començar Willyrex, Richard, el consumer, que es quedarà, de fet, hi ha molta gent que va arribar. Després va començar a ficar la veu, a ficar la cara, no sé què. A comentar la jugada, no? Exacte, i aquí es va començar a fer tot això. Jo, quan començava a fer, ho feia en anglès, perquè no hi havia ningú. Jo ficava les descripcions del vídeo en anglès, el títol en anglès,
i ja està, jo no parlava per res. Fins que vaig veure que tota aquesta gent va començar a fer en castellà i dic, hòstia, hi ha gent. Comença a haver-hi gent a poc a poc i jo també vaig ficar-me una mica. Quan te'n comences a adonar que ja no sou els quatre col·legues que t'estan veient i tot plegat? Això sincerament crec que no m'he adonat mai, perquè em passava jo què sé, jo ho vaig deixar moltes vegades perquè m'avorria o el que sigui, no?
Jo que recordo la primera vegada que ho vaig deixar, 2014 o així, vaig estar com dos anys que no pujava res, o si pujava pujava amb una tonteria, perquè era simplement això, amor a l'art, per dir-ho d'alguna manera, i sortia un tio que tenia 300.000 subscriptors que no sabia qui era, i jo arribava un moment que tot això, nosaltres ens coneixíem entre tots, perquè érem deu persones.
No sé, en dos anys passaves de gent que pujava vídeos i fent coses a gent que comprava empreses. Perquè cobraven i cobraven i tot això. Jo mai he sortit de veure que eren quatre amics fent coses. El canvi aquest és molt complicat per mi. Va ser molt complicat, la veritat.
Clar, i en aquest sentit vull dir és que ho dic perquè va ser un boom molt i molt gros, però en aquest sentit tampoc et vas pujar al carro, com aquell que diu, al contrari, simplement et va avorrir i ho vas deixar. Sí, sí, sí. Sí, generalment sí. Era... Els meus pares també eren en plan... Clar, la cosa és que jo arribo al meu pare i li dic, mira, m'he comprat això per gravar-me jugant. Vale, però què vols fer? No, això ho pujo a internet no sé què i em paguen.
I em diu, t'estan estafant. Vigila perquè s'estan aprofitant de tu i fins que no van arribar. Jo li vaig dir, home, hem d'anar al banc perquè m'he de crear un compte perquè em puguin pagar. I em diu, no s'ho creia. I fins que no van arribar, els mil d'hores allà no va dir, que teniu un nen a casa que està cobrant per jugar a Play. I al final és allò que dius, que una persona també es pot avorrir d'això. Jo em vaig avorrir, sí, sí, perquè també
Jo soc una persona molt rumiativa, per dir-ho així, soc aquest tipus de persona que et pensa tot el dia, dona voltes a tot. Ja som dos. I jo m'estressava moltíssim. Jo ho vaig deixar moltes vegades, per molts motius, però sí que hi havia una època que vaig dir, va, vaig a dedicar-me a això. Això va ser 2016 i vaig començar a dedicar-me en sèrio. Va, vinga, vaig acabar els estudis, vaig fer Superior de Desenvolupament d'Aplicacions Web i vaig dir, em dedico a això.
I ho vaig acabar deixant per estrès. Ho vaig acabar deixant per estrès bàsicament perquè...
És que són moltes coses. Entre cometes, tota la teva vida és això. O ets capaç de dir, mira, jugo aquest matí i faig aquestes coses, em preparo durant el matí, perquè tot és organització, suposo. I la resta de tardes les tinc lliures, però clar, jo m'estava dedicant a això, però tampoc curava ni mil ni res, perquè van anar baixant moltíssim, perquè quan es van donar compte que a Espanya,
o tot el que és hispano-parlant, no pagava tant, com els anuncis americans, van tacant el grifo, i van dir, doncs, no us paguem tant. I viure d'això era molt més complicat, però ho vaig intentar, i és això. Diu que si vas al llit, i obres el mòbil, mires els comentaris, no sé què, mires què diu la gent, que si els critiquen, els que no critiquen, no sé què, segons quin tipus de persona aquest afecta més normalatiu que el positiu, i vaig deixar això per una feina de desenvolupador web, tal qual.
És una mica la sensació de tot o res? Sí. Jo segur que hi ha gent que és capaç, però si no és capaç de separar-ho, això és la teva vida. I ja està. Te'n vas a dormir pensant en això, en el que faràs el dia següent, surts amb els teus amics a no sé on, a sopar, tal...
Potser et trobes algú que et saluda pel carrer, no sé què, que és un fan, això també passa. I clar, si tens parella, i ara la gent que ja ha estat tot això de famosa, ja t'estàs agafant les parelles i la família també, perquè ara s'ha globalitzat moltíssim. És una feina d'estar-hi tot això, clar. Potser ets milionari o no.
Potser t'hi quedes poc a mi, eh? Potser t'hi quedes, perquè és com tot el que volen tots els nens és en plan, vull ser youtuber, o vull ser no sé què, però és que no tothom que ho intenta ho aconsegueix. El món està fotut, és complicat.
és que et denoto aquest estrès, és que al final m'estàs parlant, no, de veritat, m'estàs parlant d'una cosa molt estressant i sembla que tothom que diu que vol ser youtuber des de petit és com que volen arribar directament al top, o sigui, el camí que hi ha d'entremig no el volen ni en somor. A veure, per dir-ho, òbviament,
perquè això ha de quedar clar. Òbviament és una feina privilegiada. Està molt bé perquè ets milionari i ho ets, o cobres molt bé si ho cobres molt bé, però també com tot, on té l'obó i té el negatiu. Simplement si ets una persona que potser no pots aguantar això,
Potser no està fet per tu. Però si que és veritat, s'ha de deixar clar. O sigui, objectivament, i ho dic, que haver-t'ho deixat dos vegades és una feina privilegiada. Però és sacrificada, també. Quin és el moment més dolç que recordes d'aquesta història?
Realment n'hi ha molts. És que no crec que tingui un, però sí que he fet viatges amb gent que no coneixia, amb gent que ha jugat a jocs i he fet viatges amb ells. Més que el fet de ser famós o no, perquè tot això no és igual.
El millor, jo crec, és quan fas comunitat i quan ja coneixes gent i gent que... Jo tinc ara gent que és igual d'amiga que... Jo sé que hi ha gent que connectes de primària també, que em porto superbé, tal... Però és això, hi ha molta gent que em val molt la pena, la veritat. I el fet de pujar coses, sobretot quan tens un projecte que el prepares durant mesos i poses una cosa... Ara no es fa tant, perquè ara és tot molt... Molt ràpid, no? Sí, exacte. Molt directe. Molt directe, molt tot això. Ara...
Hi ha gent que ho fa, eh, perquè hi ha molta gent que ho fa, però quan estàs preparant un vídeo durant mesos i el puges i arriba el dia, entre cometes, i et poses a llegir comentaris a veure la gent, a veure com puja els likes o el que sigui, saps? Això mola moltíssim. I el fet de fer coses en comunitat està superbé. Jo crec que és de lo millor. I els viatges que he fet també amb molta gent de tot això són...
Està molt bé. Viatjàu, anàveu... Sí, recordo uns amics, teníem un canal en plan conjunt, que era això, no era que parléssim i fèiem coses, alguna cosa es feia, però era tot literalment un grup de gent que jugàvem al Call of Duty, ens passàvem els clipings a nosaltres, no contractàvem.
Jo a vegades pagaves a algun editor, per exemple, o si és un amic, doncs ho feia a grad, perquè també hi havia editors que sempre en volien editar, i ja està, i ho pujàveu, i tenim un canal conjunt que feia diners. I amb aquests diners, anem de viatge, vam fer dos viatges a dos estius, a Lloret i a València, i ja està.
Amb la pasta que teníem entre tots, i una mica cadascú, fèiem viatges. No era un superviatge, però... Aquella època estava bé. I en aquest sentit, més enllà de les tres, algun capítol desagradable? No et sabria dir ara... A veure, desagradable seria el fet que quan es lia alguna cosa perquè...
Abans era tot molt més específic, sincerament. Abans el drama que hi havia a 2012 era que aquell tio és dolent jugant. El drama que hi ha avui en dia és que aquesta persona ja estem parlant de coses més greus. Tampoc és equiparable i realment experiències amargues
El fet simplement que, jo què sé, crítiques o coses així, o gent que es crea el que és acusar, en plan, jo què sé, es creen comptes per insultar-te o jo què sé... Vas tenir haters? Això tothom, vull dir. Això sempre. Jo també, en aquella època, era una mica tonto. En plan, jo què sé, puc dir perolotes. Sí, això sí.
Jo era un gilipolles. Tenia 18 anys i ja estava cobrant mil paus. Doncs era un gilipolles. Jo que sé, deies tonteries, et passaves de la ratlla, també hi ha gent que te la tornava. I que no dic que s'ha de fer sempre. No estic dient que s'hagin de crear comptes per insultar-te. A mi per sort no m'ha passat gaire.
Però sí que conec casos que es creen moltes comptes, t'insulten... No conec res que hagi arribat a l'o físic, per sort, però conec gent que ha rebut amenaçades. Et trobo al carrer i et faré no sé què. T'afectava, tu, això?
Per a mi realment no. Perquè si simplement em deien o eres feo o eres malo. Jo que sé, m'és igual, saps? O sigui... Jo de totes figueres pilla lluny, no? Exacte, exacte. Si és que soc de figueres, què vols que... No sé, saps? Sí que vaig conèixer dues o tres persones de figueres que també estaven en aquest món, però... Jo és que vaig tenir sort. Però sí que és veritat que, sobretot avui en dia, si començessis avui en dia, hi ha molt més odi i molt més tot. O sigui, moltíssim. Multiplicat per...
per 10.000, ja t'ho dic, de veritat. O sigui, abans estava molt més tranquil. També perquè ara és més una válvula d'escapament, no? Sí, també. Hi ha molta gent. O sigui, avui en dia totes les certes socials i totes estan molt polaritzades, ja no només en temes polítics, que no té res a veure. O sigui, realment hi ha gent que t'insulta per donar la teva opinió sobre coses. I no t'estic parlant de coses socials, no, no. Uà, és que aquest joc no m'agrada perquè no sé què. Que hi ha gent que t'insulta, però durant dies. Això passa.
Jo no ho faig jo ara, però sí que conec gent que ho fa. I és això. O sigui, simplement el hate i tot això que hi havia abans, n'hi havia, però jo que sé, eren tres tios, no tres cents. Que sí, que després tens mil likes.
Encara que hi hagi només 100 que t'insulten, ja no són 10, són 100. I jo què sé, volia una mica, però... Però és això. Vius més tranquil, ara? Dintre de tot? Sí, però és que jo no he vist mai tranquil, però sí, jo crec que sí, perquè la feina és, jo faig la meva feina, jo programo, faig això, no sé què, i acabo i ja està.
Si seguís amb tot això de YouTube, que a vegades sí que faig coses, no? Vull dir, perquè segueixo tenint... Hi ha molta gent que m'escriu encara, diu que és a Instagram o coses així, en plan, what, de seguir hace diez años, muchas gracias, no sé què, o coses així. I a vegades faig algun directe, alguna cosa, tuits, perquè tinc amics que es dediquen a això, i tu què sé jo, doncs vaig a mails, faig coses, no sé què, si fa res va amb...
Es va fer com una espècie de campionat de Pokémon a Espanya, no sé què, i una mica va participar, jo vaig estar amb ell, vam sortir allà, vam guanyar-lo, i doncs es va... i va comentar la final, i jo què sé, sí que segueixo una mica el món, però no estic dins del tot, sí.
I ho fas amb mirada tranquil·la, és a dir, d'allò de dir, bueno, realment fas el que vols fer perquè simplement és per passar-ho bé, que no pas tant. Has aconseguit fugir 100% d'aquella pressió que hi havia? Sí. Potser si tornes a intentar en plan, va, vaig a viure d'això o d'allò o alguna cosa en plan, sí que potser m'hi posaria més pressió, però ara mateix...
Agafo un dia, em posa a jugar, si el meu col·lega no sé què, va, vull obrir directe, vinga, punt, no sé què, m'és igual. O sigui, ara mateix no tinc pressió. Vaig estar una mica fent tema d'això a Pandèmia. Què vols que... Clar, vull dir, no hi havia res millor a fer, no? Què s'havia de fer, no? Sí, a Pandèmia sí que vaig tornar a tot aquest món una mica durant un parell d'anys, i mira, treballava, i després acabava de treballar, però clar, jo treballo a casa. Quan no vaig a l'oficina és treballar a casa.
el meu ordinador i acabar de treballar és tancar una aplicació, tancar una altra aplicació i ja estic al meu gos si ja estic a l'ordinador. I em vaig cremar una mica de tot això directes en aquella època perquè, clar, era acabar de treballar, tancar una cosa, obrir directe. I com que era una mica massa, perquè estic tot el dia a l'habitació no sé què i tal,
Però això vaig parar per això, perquè no puc fer això. No sé, si vull fer directes i vull entre cometes que hi hagi gent que... Encara que no sigui dedicar-me a això, si no jo què sé, mira, doncs potser m'arriben 100 euros de tuits o no què sé, i em puc comprar jocs o fer tonteries així, era massa.
Sí, sobretot amb una feina. Tot sí que és l'ordinador. T'has plantejat mai tornar? Sempre de tant en tant. Per dir-ho d'alguna manera, és un món que he vist créixer de zero. Potser no de zero, però he vist com ha arribat, com la gent ha canviat. El tipus de contingut que s'ha consumit ha canviat moltíssim també.
Potser algun dia m'ho penso, però és que és molt complicat acompanyar amb una feina. Has de tenir molt de... com es diu? Has d'estar molt ben...
Has de tenir molta dedicació per això i a sobre de no cremar-te de la teva feina i amb el teu temps lliure, perquè avui en dia tothom fa 80 hores de directes a la setmana, tots els streamers estan tot el dia fent moltes coses, la quantitat de contingut que hi ha a internet ha crescut moltíssim, hi ha moltíssima oferta i per destacar aquí encara és més complicat que abans, moltíssim més.
I si tornés, no sé... O sigui, hauré de tenir una mentalitat completament diferent, perquè jo crec que encara seríem més estressants que abans.
Encara més, és que ho dic perquè estàs parlant de que el contingut ha crescut, però és que continua creixent cada dia. Cada dia. I és que avui... No, és que ara aquest joc està de moda, no sé què... No, però ara aquest tio que estava guanyant, no sé quant, perquè ha sortit... Bueno, en el cas de Fortnite, perquè mira, perquè ha sigut el que ha sigut, però aquest tio que estava sent famós jugant al Fortnite, si al Fortnite s'hagués cardat una hòstia després, doncs aquest tio potser hagués estat un any cobrant que flipes, i l'any següent, doncs res. O poquíssim.
i has d'estabilitzar, com a persona que si et vols dedicar a això, no tens un sou fixe. Va variant, potser ara has dit no sé què, i per tant hi ha molta gent que ara no li agrada tant, i per això molta gent es caia en moltes coses, també. Clar, és que ara és més impostat, abans era més natural, probablement... Sí, sí, era molt més natural.
Hi ha guions ara, com aquell que diu? Jo crec que segur que sí, moltes coses sí. Hi ha gent que fa un tipus de coses que, jo què sé, es nota en plan...
El típic missatge de quedar bé amb tothom, hi ha molta gent que és així, però ho entenc entre cometes. És una cosa com contradictòria, perquè normalment el que busca una persona que es dedica a això és la notorietat, a sortir els titulars, però precisament també el guionitzar-ho d'aquesta manera i per quedar bé amb tothom.
No, hi ha gent que sempre busca, no? Hi ha gent que es dedica exclusivament a tot això, no? O a dir coses així per sortir, per fer veu i perquè parlin d'ell o no sé on. Sí. Sí que hi ha gent que ho agafa això, però vull dir, la majoria sí que és veritat, que és en plan, va, ha passat això. Bueno, estimeu-vos tots, no passa res.
Hi ha gent que sí que no diu mai res, però també ho puc entendre perquè és del que dius. Però hi ha gent que sí que diu coses perquè moralment creu que és correcte. Vull dir, això depèn ja de cadascú. Quina és la llei més important que t'emportes de la teva experiència? Fins ara. No m'esperava això. No ho sé, és que... Realment...
Potser el fet que jo no creia que seria capaç d'aconseguir res, i realment potser si hagués tirat endavant, no sé on hagués d'arribar, o tot el que sigui. O sigui que potser simplement el fet de... Si pots fer això, pots fer qualsevol cosa, no? Vull dir... No és fàcil. I quan vaig començar, jo sempre era en plan... Potser no em mira ningú, però... El fet de fer-ho sense esperar res, potser és el que sí que destacaria, el fet que no pots entrar aquí, diguem, entro,
I vinga, d'aquí un mes, d'aquí un any, d'aquí dos anys, ja seré... No, no. Has de fer-ho com si esperessis que res es canviï. Perquè si no, jo crec que t'estampes. Sense voler-ho i sense buscar-ho. Tal qual. O sigui, has de fer-ho perquè t'agrada i la resta vindrà sol. Sí que hi ha gent que farà productes preparats i no sé què...
Bueno, aquí no hi entro, però si vols això, jo crec que has d'anar a allò que vagi i mira, per amor a l'art i si ve bé. Si no, doncs jo crec que t'has emportat experiències, has après coses, segur. O sigui que ja està. Com aquesta entrevista, eh? Vull dir que també ha estat pura casualitat. La setmana passada no sabia ni que estaria aquí ni tal qual. Brian Suárez, moltíssimes gràcies per aquesta estona amb nosaltres i, escolta, si mai passa res, visent-nos.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als quatre rius, amb saïd es vaig. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la Gironina.
Un de dos quarts de dotze del matí, moment de sortir una estoneta de l'estudi, almenys amb la veu, i és que, de fet, fa uns dies ens en vam assabentar, em sembla aquell el primer que estava nominat als Premis Ender Rock a l'apartat 21, als Premis Txesco Boix de Música Familiar. Parlem d'Àngel Davant, de fet el recordem també com a pregoner d'aquestes últimes festes de Sant Arcís aquí a Girona, i no només parlem d'Àngel Davant, sinó que també parlem amb Àngel Davant. Bon dia i bona hora!
Hola, bon dia, què tal, com anem? T'ho dic perquè me n'he sabentat jo, però tu també te n'has sabentat que algú t'ha explicat que estàs nominat als Anderroc. Ah, sí, sí, sí. L'última setmana, de casualitat, no sé, vam estar parlant amb uns companys que també han editat un disc, ara fa poc, la Treska, la Vardeska, no sé si es coneixeu, i fan teatre d'animació i cançons i tot això, i llavors, comentant la cosa, diu, et votarem a tu?
No hi soc. Com que no? Sí, sí que hi ets. Però si jo no he vist cap llista ni res. És que has d'entrar aquí, has d'entrar allà i tal. Jo tampoc no estic massa al cas de tot això. Doncs jo que estic allà a les llistes i bé que la gent n'ha anat votant. Llavors hi ha tres fases. La primera fase que fan una selecció.
Llavors, la segona fase, que és aquesta que han fet ara, que era vot popular i la gent triava i votava de cada una de les seccions, hi ha 21 seccions, des de, no sé, cançons en rock, cançons líriques, cançons, no sé, tota mena, no? I llavors hi ha l'apartat 21, que és on estic picat, que són cançons permeinades dintre del concepte de cançons o de músiques,
d'animació per famílies. I aquí doncs, estem aquí. En aquest sentit, et va enganxar assegut al sofà, això? No, era consultant aquí a través del mòbil i de l'Instagram i això, que vaig connectar amb ells i em van dir això. Ostres, no en tenia ni idea.
I llavors ara s'ha fet la segona tongada i avui és bo que aquest vespre així han de dir a qui són els que surten seleccionats per la tercera. O sigui, encara ha d'haver una altra. O sigui, Àngel, que la gent encara pot votar, eh?
Sí, però ja serà la tercera, o sigui, ara hi ha hagut la segona tongada, no? A la segona tongada eliminaran gent, no sé, si no eliminaran enemies o si no, no sé, no tinc idea. I a la tercera, doncs, torna una altra vegada la gent a votar i és quan surten ja els...
els guanyadors. Per mi ja el fet que m'hagi inclòs dintre de la selecció aquesta ja em fa il·lusió i ja tinc prou. A més, quan vaig fer les cançons aquestes d'aquest disc era donar-les a conèixer, però ni pensava en premis ni el meu objectiu tampoc. Com ha anat aquest inici d'any, per cert?
Bé, bé, bé, molt tranquil, molt calmat, jo estic ajubilat, llavors, de passions, de bolos aquests, no em faig, fora d'alguna cosa molt concreta i d'això, no? I llavors, doncs, estic tranquil,
Estic composant, estic molt engrescat amb això, estic estudiant piano, estic estudiant guitarra, estic molt ficat amb tot això. I llavors, ara, aquest any passat, que ja estava jubilat, vaig aprofitar per...
Obrir calaixos i ordenar una mica tot el material que tinc de tots aquests anys. I llavors vaig trobar que hi havia moltes cançons, la vaig posar en bordre, vaig fer les partitures i tot el d'això, i van sortir cap a 300 cançons, encara he de remenar més.
Aquestes 300 n'hi ha algunes que ja estan gravades d'altres discos i veia que hi havia moltes que ni les havia estrenat mai en cap espectacle, algunes que tenen ja cap a prop de 50 anys. Va ser quan vaig dir
Provem-ho, gravem-ho tot i a veure amb què. Si més no per donar-ho a conèixer, no per anar cantant tot això en les actuacions, perquè ja dic que les actuacions no em faig pràcticament res, sinó de donar-ho a conèixer, de dir bé, doncs durant tot aquest temps, aquests 50 anys he fet això, això, això. I hem estat tot un any gravant coses amb Pep López, que m'ha fet la producció musical i tot els arranjaments i tot això.
i bé, doncs vam penjar les xarxes per allà a l'octubre i la idea era treure el CD, tot això en un CD, o sigui, és emplismat en una cosa física, perquè això que penges a les plataformes aquestes, dius, bé, de moment hi són, però qualsevol dia una plataforma aquesta es decidís treure-ho o peta, o jo què sé, doncs quedarà allà perdut.
De l'altra manera, encara que siguin CDs i que la gent no tingui preparats per escoltar-ho, almenys hi ha molta gent que ja no hi pensa amb això. Si més no, quedarà una cosa material. Per tant, sortirà alguna coseta aquest 2025?
Sí, sí, sí. La idea era que sortís abans del Nadal, però ha estat impossible. Les editores aquestes, les que fan el maquetejament...
s'han de fer totes aquestes coses, van trigar més del compte, més a més hi havia el Nadal al poc mig, i no l'han tret fins ara, fa poc. Ara ja el tinc. M'he de passar un dia per vosaltres a portar-vos, perquè si més no tingueu el cilindri. De moment, Àngel, nosaltres el que sí que farem és votar-te, que encara tenim temps avui.
No sé com està, però bé. I llavors encara hem de concretar ben bé com ho fem per donar a conèixer el CD aquest, per posar-lo en botigues, no sé exactament com funciona tot això, però bé, el trobareu d'aquí uns dies, suposo, en algunes llibreries, cases discos, ja no sé, perquè no els hi queden.
La ràdio sí que queda i t'esperem aquí el dia que ens ho portis, que de passada també comentarem una miqueta la jugada. Àngel Davant, moltíssimes gràcies. Serà un plaer per vosaltres, gràcies a vosaltres.
recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem per que estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Vibra amb la tretzena edició del Festival Internacional del Cirque a la Fandor de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 60 artistes de 14 països. Del 20 al 24 de febrer viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com. Cocodrill Club.
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cucodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cucodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cucodril.
No vas a estar-hi caïna, a estar-hi amb el cocotrilo
Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compre producte local. Compre al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
Amb aquests dies de fred, la veritat és que entra bastant jugar algun joc de taula, sigui en sobretaules, sigui per passar la tarda, sigui també, per què no dir-ho, per agafar el son. I per fer-ho, que espero que no s'hagi adormit pas, Pau Regincós, Sac de Jocs, bon dia i bona hora. Bon dia, aquí estem, desperts, amb els ulls oberts, carregats de jocs i amb ganes d'explicar-vos més novetats.
Home, t'anava a dir, per adormir-nos segur que no perquè aquest és d'acció. Aquest és d'acció, aquest és d'amporrazos, aquest és de batalles. T'he portat un clàssic ja, el King of Tokyo. Però és una novetat un altre cop perquè ha sortit una versió que es diu Origins. Aquest joc ens el porta a casa nostra de Vir.
És un joc del 2011, que va sortir amb Holodicus, ja fa temps, es va passar de Vir després, del creador Richard Garfield. Famós per haver creat el màgic i un munt de jocs. Llavors és un joc de batalles, que quan el veus, quan el fas jugar i tot això, la gent disfruta perquè es posa a la pell d'aquests mecs de Godzilla i monstres d'aquests gegants que hem vist de petits destrossant ciutats. Doncs tu estàs a Tòquio i has de ser el rei, el king de Tòquio.
Ens anirem fotent cops, ens anirem fent fora de Tòquio, entrarem a Tòquio, ens farem fora i intentarem ser el que quedi dret eliminant la resta o el que arribi a 20 punts d'estrella per endur-te la victòria. El joc, la versió aquesta nova que han fet, com pots veure l'he portat a les dues caixes, és un format més reduït, poden jugar de dos a quatre jugadors a partir de vuit anys i dura uns trenta minuts. La diferència amb la versió que hi havia fins ara és que han reduït els jugadors, a més de ser de dos a sis són quatre.
Això vol dir que hi ha menys components, i de tal manera que és més accessible perquè és més econòmic, i com a joc introductori també va molt bé. Més àgil també. Sí, al final deus, a l'altre tenies 6 monstres i acabaves triant de 3 o 4 perquè no érem tants, 6 es fa llarg, és un joc d'aquells que si quedes eliminat has de mirar com juguen la resta, llavors està bé també reduir la quantitat de gent, els monstres són nous, hi ha alguna carta nova a diferència de les versions que hi havia, per tant pots
Si ets molt fanàtic et pots comprar aquesta versió i tindràs uns altres monstres per jugar amb la versió de sempre, amb unes cartes additionals que també et venen, i les cartes el que tenen és que tenen un cost de comprar, que en funció dels cubos que aquests que guanyes per poder comprar les cartes, tens accions permanents, accions que es descarten en el moment, i això li dona molta més vida. És un joc d'acció, tens uns 6 daus amb 6 cares,
I és una manera de guanyar punts. 1, 2, 3 punts. O les garres aquestes és per fotre el mamporron als altres jugadors. Qui aguanta més i gestiona millor el seu monstruït aquest, doncs s'endú la victòria. T'anava a dir de col·laboració o poca, eh? Poca, poca, poca. Aquí és allò que dius, estrany, home, no m'has ficat... Hi ha la Jarda dels Daus, això sí. Si tu en aquell torn vols fotre-li castanya en l'altre que està dintre Tòquio i resulta que tens la mala tirada, que no et surten les urpes aquestes i per tant no pots fer res,
no podràs donar-li un cop. Tens tres intents, les tres tirades que pots fer, busques la combinació de dals per poder fer. És que tens poca vida, doncs tens els corts per pujar vida. Ara que vols comprar cartes, doncs tens els llamps, que són els cubiletes aquests de color verd, que podràs comprar cartes, que és el que et donarà la victòria en cas de trobar cartes bones que et podran fer el teu monstruïto més potent.
Doncs de Tòquio no ho sé, però el king del sac de jocs d'aquí de Girona FM segur. Pau, Reginco, gràcies. Merci, fins la pròxima.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres cada quinze dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina.
Si vols saber tot el que passa a Girona i a l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. El 92.7 de la FM i a gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als quatre rius, amb saïd es vaig. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la Gironina.
L'estiu de l'Eixample.
I si ja escoltem la música barroca de fons, vol dir que tenim una motxilla familiar, vol dir que tenim una motxilla que feia uns quants dies que no parlàvem o que no gestionàvem, aviam si aquesta veu en resulta més familiar. Martí Rosés, bon dia i bona hora. Bon dia Catalunya, bon dia Girona i bon dia Sab. Algun dia em sembla que et podrem tenir aquí en directe, però de moment encara no serà pas possible.
Encara no, mira que aquest Nadal he tornat després de 7 Nadals sense tornar, que la meva família va estar molt contenta però va ser dos setmanes anant a fond, o que sigui Andorra, que sigui Nadal, que sigui Cap d'Any, però sí, torno a estar fora, torno a estar fora. És com allò, jo no vaig tenir ja la poca vergonya de dir-te de quedar, perquè com que els que estem o els que esteu fora, quan arriveu aquí i teniu la gent de tant i tant marcada, és més un problema que no pas una altra cosa, quan et comencen a dir, vinga, va, hem d'anar a fer un cafè.
Sí, sí, has de quedar amb molta gent. Aquesta vegada ni ho vaig dir-ho, i ja quan vaig posar una història o alguna cosa la gent no ho va saber. Perquè si ho dius és quan abans d'arribar ja ho tens tot t'ocupat. I dic, mira, arribo, dic que sigui el que Déu vulgui, veig qui sigui, i home, sempre vull veure el màxim de gent possible, però també...
La família, els amics. Que a vegades sembla que estiguis a Bagdad, eh? Que no estàs pas en territori. És veritat, a mi em passava, jo quan vivia a Madrid, la gent de cop i volta, tothom es despertava i tothom volia anar a prendre alguna cosa, que jo deia, bueno tu, que no estic a Bagdad, no estic fent la mil i tampoc, saps? Vull dir, que estic en un lloc tranquil, vull dir, pacífic, tornaré algun dia. En qualsevol cas, Martí, et vam deixar l'última vegada a Suïssa. Em sembla que has voltat una miqueta molt bastant, eh? Des de llavors.
Sí, abans de Suïssa vaig estar allò a Nova Zelanda, vaig anar a fer Suïssa temporada d'estiu, que va anar molt bé, molt tranquil·la, i vaig fer caix, i després vaig tornar a Austràlia a fer camps del Barça, vaig estar-m'hi un meset més, vaig anar a fer... A Tailàndia he anat un parell de vegades, aquesta era la tercera, i ho vaig fer com diferent, amb un baler. Sí? Què tal?
Bé, molt bé. Jo no sol fer viatges organitzats, però...
Aquesta vegada, en Roger és un noi que fa com viatges organitzats, però així d'aventures i taca adventures, es deia, doncs fa viatges a llocs, amb valer, grup reduïts, de vuit persones, i clar, vam veure, jo havia anat a tots els llocs turístics, que tothom que ha anat a Tailàndia ja ha vist, però anant amb valer vam anar a illes, verges, a coves, a llocs que no hagués vist mai, i també la convivència va estar molt bé. Jo era el més jove, era tot gent més gran,
de 40, 60, però va ser molt divertit i ens ho vam passar molt bé. Un viatge organitzat, eh? Qui n'ha vist tu i qui en té bé? Sí, bueno, a veure, sí, era organitzat però d'aventura. I no, no, va estar molt bé. I s'ha de provar tot. I també, al variar les edats, és interessant. Coneixes gent nova, noves maneres de viatjar i així. Però ja et dic, van ser deu dies, després vaig saltar a Rajahàmpat,
que és com l'últim paradís d'Indonèsia, està en un lloc bastant lluny que costa arribar i, clar, per tant, és molt verge. Té el millor fons marí, les barreres de coral, més bones de tot el món, diuen que és com l'Amazonas de l'oceà, i va ser increïble, també. Allà m'ho vaig passar teta, molt barat o tot, i és preciós. S'ha de democratitzar més, aquest plantejament de poder anar a un lloc on per menjar t'hagis de gastar únicament dos euros.
Exacte, sí, sí, perquè ara que venia jo de Nova Zelanda, Austràlia, Suïssa, tot era caríssim, i anar a fer un pad thai per d'un euro i mig a Tailàndia, o menjar un nasi goreng a Indonèsia per res... Bueno, allà on te vaig estar jo, Raj Ampat, com que són illes,
Sí, molt soles, abandonades, que, òbviament, no hi ha poble, no hi ha restaurant ni res. Tu vas com a uns homestays, que són unes cases flotant allà al mig del mar, que surten de la illa, tipus una mica lo de Maldives, però òbviament sense luxe, fet amb pals.
I, clar, allà hi ha una família, aquella illa, hi ha tres o quatre aquests bungalops, i la família és la que et dona l'esmorzar, el dinar i el berenar. I potser ja et dic, pagues 20 euros al dia i tens allotjament, tots els àpats, i després vas a fer els teus snorkels, algunes excursionetes, després ja s'embarca, que les pagues a part, però molt recomanable, anar allà. Escolta, i al final, el resum final d'Austràlia, quin va ser?
Bueno, vaig anar allà per vendre la furgo i encara la tinc. La vaig deixar a casa una mica, una granja que té. Ah, mira.
perquè l'anava a vendre, ja volia un preu, ja me n'oferia. Vaig fer un tracte que ja me n'oferien el preu que volia, l'últim dia es va enrajar i ja tenia els bols i tot, i era mal vendre-la per 2.000 més així, i dic, mira, si ha passat és per alguna cosa, això vol dir que has de tornar. Vaig trobar el pàrquing d'aquesta nit, una granja que tenia, i sí, sí, ara hauré de tornar-hi. Segurament el setembre després de Suïssa, que tornaré a anar a Suïssa, tornaré allà,
Poder, com que no vaig fer la part oest, poder mirar una senyal per agafar-la, fer la part oest, un mes o dos, vendre-la. I sí, sí, aquest és una mica el planing. I ara has arribat fins a Colòmbia, em sembla.
Sí, ara mateix estic a Colòmbia, vaig fer Nadal a casa. Vaig anar a Nova Zelanda de nou, en menys d'un any i en altres vegades a Nova Zelanda, que probablement la gent n'hi va una vegada a la vida. Vaig anar-hi amb el Barça, també, que vam fer camps a Wellington i després a Auckland, l'illa nord, i després d'allà directe vaig saltar a Colòmbia, que vaig tardar també dos dies de vol perquè, en lloc d'anar recte, com creuar per Chile i pujar, vaig haver de saltar a Hawaii,
També era la tercera vegada que anava, després Los Ángeles, Panamà i finalment vaig arribar a Colòmbia. Per què Colòmbia?
A Colòmbia vaig estar fa 5-6 anys, abans del Covid, quan vaig marxar dels Estats Units. Em va agradar molt, la gent pateix molt perquè he vist sèries a internet, que és perillós i així, però som una grandíssima gent. I perquè em va agradar molt, he vingut aquí amb en Ferriol, un amic.
I aquí tot és barat i després d'estar a països carts, volia això, bon clima, coses barates, una mica de fastola, ja ho saps tu. Aquí no és on estàs ara? A Medellín.
Estic a Medellín, i fa una setmana que estem aquí, i en teoria estarem els dos mesos aquí, ara farem el 12, l'última quinzena de febrer ens anirem a Sant Andrés, que és una illa, que és fer l'Eje Cafetero, però després tot el març també a Medellín, i ja com fem vida aquí, tenim l'apartament, ens hem apuntat a Pàdel, al gimnàs, tot. Quan has apuntat a Pàdel en algun lloc vol dir que t'hi quedaràs un temps, eh?
Exacte, ja vam comprar un bonus d'aquells de 10 partits, estem en un grup de WhatsApp i... Sí, sí, està molt bé, està molt bé, ja has d'anar, ja has d'anar. O mira, visitar-nos, si et donen vacances. Sí, vaig a fer un programa en directe des d'allà i et dic jo que m'encantaria, això en qualsevol cas, ara l'equip de producció... l'equip de producció se'n mirarà. Martí, bàsicament, quines... o sigui, què t'esperes de Colòmbia?
Més enllà del que t'hi has trobat ara aquesta setmana, com que la pròxima vegada que parlem et preguntaré sobre com ha anat a Colòmbia, què t'esperes a Colòmbia? Bé, Colòmbia, ara Medellín està creixent molt i és un bon lloc per viure, que també ens han comentat diversos taxistes que volen com a independitzar-se de Colòmbia, la província aquesta d'Antioquia.
perquè genera molt i està molt bé, i ara precisament mentre miràvem pisos de lloguer també ens va sortir l'oportunitat d'invertir i vam anar a mirar alguns pisos per comprar i fer bnb com el que estem ara mateix, que per exemple la senyora que ho porta ens va ensenyar i té ple.
Un 70% tots els mesos. I a preu d'AirBnB, de turista i així. I vam anar a veure algunes opcions per poder, perquè són baratos aquí, pots trobar des de 30.000 euros a 70.000 euros, un pis o dos i pots fer AirBnB.
i recuperes ràpid, recuperes ràpid, i també podria ser una opció de bloquejar-lo dos mesos al any i venir aquí i els altres deu llogar, saps? No ho sé, l'opció és aquesta, viure al ritme llatí, una mica caribeny, i viure barato durant un temps, i bueno, que sigui el que Déu vulgui. Doncs mira, que sigui el que Déu vulgui, Martí.
I què et sembla si parlem d'aquí un mes i a veure m'expliques exactament què t'has trobat a Colòmbia? O a Medellín, en aquest cas. Sí, sí, com vulguis. Parlem d'aquí un mes, t'explico més sobre aquest país, i et dic que a Nova Zelanda, si vols que t'expliqui quatre coses ràpides, te les explico, però... Vinga, va. Bueno, Nova Zelanda, això ho he fet una mica de xatge VT perquè no ho sabia, però bé, el que té dues illes ja les saps. Aquesta sí.
Només té 5,5 milions d'habitants, una mica, bueno, a Catalunya en tindríem més, però estan quasi tots reunits a la illa nord. Hi ha dos i... sí, tres i mig, només en Mocla ni Wellington, i després s'apara bàsicament amb les dues illes. La illa d'Ala és més cultural, que és on viuen els Maurís, que són un 17% de tota la població, l'altra són europeus, que han migrat allà.
I la de dalt és això més volcànica, hi ha els geysers, hi ha la cultura mauric, i la de baix és tot natura, que hi ha fins i tot els glaciars, hi ha els fiors, esports d'aventura, que és on... em sembla que et vaig explicar l'última vegada, que vaig fer tirar els meus pares en paracaigudes, des d'allà.
i que sempre recorden que els van cantar ja puentings, cascades, és molt bonic. Ja et dic, van fer amb autocaravana, recomano molt a tothom això. Tres setmanes, un mes, com més siguin millors, perquè en autocaravana és molt papino, i que ho visitin perquè hi ha tot, natura, cultura i de tot. Ara han tingut alguna mica de problemes, han entrat a la dreta, a Nova Zelanda, i els volen treure els drets als Maurís,
Però no sé si vas veure un vídeo molt viral que es va fer, que era una parlamentària que va començar a fer una haca. Sí, i tant. Allà el Parlament i tothom la seguia. Molt emocionant. I els camps han anat molt bé i també els nens ens van fer una haca improvisada, que no ens esperàvem, a la closing ceremony. I tot ens va quedar, tots els entrenadors i tothom de staff a la pell de gallina. Sí, molt emotiu.
Està bé veure diferents cultures. Doncs tant de bo ens en puguis explicar una altra de molt bona a Colòmbia. Però això ens ho guardem per al màxim. Martí Rosés, que podries tenir una aerolínia nom teu. Moltíssimes gràcies, un dia més. Molt bé, que heu de disfrutar l'hivern allà i jo em quedo la calor aquí. I res, ens veiem pels bars.
Sí, sí.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als quatre rius, amb saïd es vaig. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimecres 5 de febrer i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Eulàlia Prades.