Això vol dir que si vas de Rifole, Girona o de Lloreta, Figueres, ho pots fer amb una sola targeta de transport públic. Una sola targeta perquè puguis viatjar més lluny i combinar tots els mitjans de transport. Més fàcil, més còmode i més econòmic. Informa-te'n a gent.cat barra integració tarifària i aconsegueix la targeta on es troben tots els teus viatges. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Necessito desconnectar de tot. I si en comptes de desconnectar, connectes amb el que realment importa? I com ho faig? Amb el Vivid, el festival d'enoturisme on el vida l'Empordà marida amb el teu benestar. Rutes amb bici, winefulness entre vinyes i la gastronomia més autèntica. Això és exactament el que em demana el cos. Doncs tria el teu moment a vivid.costabrava.org Patronat de turisme Costa Brava, Girona, de la Diputació de Girona.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'allaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Els Quatre Rius. A Girona FM. Amb Saïd Esvall.
I avui és dilluns 16 de març del 2026. Avui ens despertem amb tota la ressaca de la ventada que vam patir ahir a Girona i comarques. I us ho dic jo, que no estava gens previst, que per alguna cosa m'he passat dos anys mirant el cel i explicant-ho. Que ens va agafar a totes i tots a contrapeu i també veus la diferència clara entre centralitat i perifèria. Fa unes setmanes, i aquí l'alcalde té tota la raó del món, es va paralitzar el país perquè a Barcelona es liava grossa.
mentre a Girona teníem un temps primaveral. Ahir, nimú, un avís groc completament insuficient. Empíricament parlant, es van haver de suspendre totes les activitats, perquè fins que no vam veure caure arbres, res de res.
I ferm defensor de la teoria de la papallona, i és que si una papallona agafa i mou les ales a l'altre punt de món, genera un huracà a l'altre. Doncs en aquest cas, el bo de l'Arnau Vila em sembla que estava fent alguna cosa diumenge per tenir tota aquesta ventada. Bon dia i bona hora. Molt bon dia a totes i a tots. Home, a veure, no se'n parlava aquí perquè, escolta'm, a Girona som territoris.
Ostres, però va ser sensacional, t'ho dic, i ara hi faré un matís, o sigui, empíricament vol dir que es demostra a base d'experimentació. Ho dic perquè a Girona hi havia completa normalitat, jo estava aquí des de dos quarts de vuit del matí, a punt ja per fer una cursa, com aquell qui diu, no per fer-la, per veure-la, i fins a pràcticament cinc minuts abans de començar,
Es va suspendre a 5 minuts de començar i va haver de ser perquè estaven començant a caure arbres, perquè les ràfegues eren molt fortes, algun test d'aquests que sobresurten a vegades pels balcons cap a terra. Llavors, clar, es va començar a liar de mala manera. Jo soc fill de Figueres.
O sigui, jo estic acostumat al vent i a la tramuntana i per mi això no és res. Però, clar, potser una ciutat de Girona on no estan tan acostumats, doncs normal, un arbre va caure per aquí, l'altre va fer no sé quantos i tal. En definitiva, en resum, i per tot, agenda suspesa al llarg de tota la jornada i el que vam poder veure és que no es va liar gens. Al contrari, o sigui, es va parlar...
afortunadament de les lletres catalanes, es va parlar de les eleccions al Barça, no sé si tan afortunadament o no, o sigui, es va parlar d'absolutament tot, menys del que estava passant aquí a la ciutat de Girona. Per tant, potser que ens replantegem tots i totes una mica tot això de la centralitat i de la perifèria. Després d'aquesta rajada monumental que ho deixa anar, senyor Arnau Vila, com ha anat aquest cap de setmana d'aniversari que ha tingut vostè, per cert, per molts anys?
Sí, home, de fet vam tenir un cap de setmana plujors, que sembla que el dia va ser l'únic que va ploure, va ser dissabte, que ha de tenir una quanta pluja que va caure, però sí que és veritat que vam poder gaudir d'una manera força agradable, amb els que cal. Home, Déu-n'hi, amb els que cal, amb els que hi són i amb els que hi han de ser. I sempre hi són. I afortunadament, per vostè jo no hi era segurament, perquè vostè no m'hi compta aquí, però bueno, no passa res. Algun dia arribarà. Això ja cadascú l'ha dit, l'ajuda a la imaginació de tothom.
completament, seguiré lluitant perquè per algun dia ser-hi de moment em sembla que encara no he fet mèrits prous però bueno, en fi, quan passen 10 minuts del punt de les 11 del matí nosaltres estem a punt de parlar del monòleg de Martí Pere Ferrer que l'interpretarà de fet José Ignacio Galán Vine a verte
el tindrem ara a la Mercè com a preestrena, podríem dir, assaig general, ja ho veurem això, ara ho comentarem amb els seus protagonistes, tot això fins al punt de dos quarts, on avui parlem també d'una activitat impulsada per la Universitat de Girona, tot allò que passa a l'Iran, com aquell qui diu, parlarem de fet amb la Xima, ella és protagonista d'aquesta performance que munten a la planeta avui a partir de les 6 de la tarda, i també criu l'iPhone Tour,
Del nostre comandante del sabor preferit, que és el bo de l'Oriol Rodríguez Sarandonga Tropical, que està ja de camí, si no m'equivoco, des de Terres Empordaneses per explicar-nos el seu nou EP. Senyor Vila, passen 11 minuts del punt de les 11 del matí, demani un desig. Doncs comencem amb tot.
I vine a verte un monòleg escrit per Martí Pere Ferrer, en aquest cas, inicia un camí molt particular. L'obra es va traduir, si no m'equivoco, a Llatinoamèrica. I va arribar fins a l'actor José Ignacio Galán, que va decidir portar l'escena. Ara el projecte es troba en ple procés de creació i farà una funció especial de presentació el dia 19 de març, així ho volia el Martí, aquí a Girona després d'uns assajos a portes obertes, precisament en aquest cas a la Mercè.
Un muntatge dirigit per Alejandra Jiménez, que parla de vincles familiars, de desig i també, per què no dir-ho, de somnis que ens empenyen a seguir endavant.
Martí Pere Ferrer, bon dia, bona hora i ben tornat a casa teva, si és que hi ha casa d'algú. Bon dia. Jo sempre, o per una cosa o per una altra, si m'estic aquí, casa meva, que és la ràdio. I avui també ens acompanya el José Ignacio Galán. Ignacio, para los amigos. Buenos días. Buenos días. Y bienvenido a Girona. Hace mucho que... Muchas gracias. La primera vez. La primera vez. La primera vez que estoy en Girona. Te va a encantar. Ya me ha encantado. La ciudad de postal. O sea, vamos.
Escolta, anem per parts, primer de tot, Martí, aquesta obra té un recorregut molt singular, t'ho dic perquè, primer la vas escriure, després, si no m'equivoco, la tradueixes quan estàs a Llatinoamèrica, i després arribes cap aquí i l'enganxa l'Ignacio, o sigui, quin camí també, Déu-n'hi-do, el Google Maps treu fum.
Bé, de fet, que jo sigui autor de teatre és circumstancial jo sempre dic que soc un actor que s'ha vist obligat d'alguna manera o altra perquè jo em volia escriure els meus propis textos o perquè havia de dirigir a altres companys sempre ho he fet d'una manera que no m'he considerat mai autor però tinc bastantes coses, algunes coses editades
I en aquest cas el Vini Aberti, el vaig venir a veure't, forma part d'una trilogia que és tres monòlegs, tres exercicis teatrals, que jo m'havia escrit per a mi, però que al final han sigut també per a altres. El primer, a la cadira, a la silla, es va estrenar a Barcelona, que aquest sí que el vaig interpretar jo, i després l'altre el vaig escriure i el vaig regalar una mica a l'univers. I en aquest cas sí que s'havia fet una versió aquí a Girona, però en aquest cas li va arribar màgicament d'una manera a ell...
Es va posar en contacte amb mi, l'Ignacio, de fet jo el seguia ell, el José Ignacio és una persona molt coneguda a Madrid, amb la seva faceta de transformista, i jo el seguia amb ell, però no ens coneixíem personalment, i un dia em va contactar i em va demanar aquest text. José Ignacio.
Llega un día de golpe, te llega un texto, él decía por arte de magia, llámalo destino, llámalo... Sí, es que fue por arte de magia porque yo, como él dice, yo he estado unos 20 años dedicándome al transformismo con mi personaje de Nacha la Macha, pero claro, mi formación era actoral, yo estudié teatro, yo quería hacer teatro, Nacha la Macha pagaba mis facturas y...
Y mi ego como artista quedaba contento, ¿no? Pero yo quería hacer teatro. Y inocente de mí decía, un monólogo, que es algo fácil y barato. Inocente de mí. Pero es verdad que el texto llegó a mis manos mágicamente en dos ocasiones. La primera hace 12 años, que fue la primera vez que la leo.
y no sé qué me pasa con la historia, pero nada más leerla conecté y no podía parar de llorar. No sé. Más o menos hacia la mitad del texto yo ya empezaba a llorar, llorar, llorar. Y dije, esto lo tengo que hacer algún día. Y por avatares de la vida empecé a hacer teatro, hice muchas cositas de teatro. Estuve cuatro años con Nacho Cano haciendo Malinche, otro espectáculo, homenaje al transformista Paco España. Y cuando ya me iba a quedar...
que ya terminaba la última temporada de Malinche empecé a pensar bueno pues ahora me voy a autoproducir yo teatro voy a hacer algo pero no me acordaba del texto que hacía 12 años había leído de Martín y en un viaje en tren a Andalucía
Me meto en mi Gemay buscando una cosa y me sale, vine a verte y digo, ala, pues este era el texto que yo leí hace 12 años, lo voy a leer. 12 años después, otra vez llorando en el tren y ya dije, pues hay que hacerlo. Y ya por agenda encajaba para entenderlo. Claro, claro, ya estaba yo buscando un texto para producir, para hacer teatro yo por mi cuenta. Y de una manera mágica nuevamente me volvió, vine a verte a tocar así en la puerta de mi corazón y dije, pues nada, este es el momento, hay que hacerlo.
Escúchame, ahora no sé cuántos ensayos debes de llevar, unas cuantas horas, bastantes días, por lo menos semanas. Yo, por ejemplo, ya lo entiendo, pero ¿cómo lo haces para intentar separarte de todo esto para no llorar a media escena? No sé si te ha podido pasar esto ya.
Sí, intento aprovechar esa emoción como actor para que esté ahí, pero sí, el texto que ha escrito Martí, yo creo que no solo a mí, la gente se va a identificar mucho porque todos tenemos historias familiares por resolver, todos nos toca de una manera u otra este texto que son... Yo creo que es una historia de amor.
Es una historia de amor y de rescate y de empoderamiento, ¿no? De un hermano que dice, no tires la toalla, vengo aquí a salvarte porque te quiero y voy a hacer que sigas adelante, ¿no? Entonces eso es muy bonito, ¿no? Martí, l'amor en quina forma en aquest sentit? No sé, en aquest cas és aquest amor fraternal, ¿no? Jo sempre penso que...
Jo em vaig criar en un ambient a casa meva amb tres germanes i jo, jo estava tancat en la meva habitació, elles feien la seva vida, jo feia la meva i en aquesta soledat de l'habitació una mica també connecta amb aquest personatge, també parlava un poc de soledades i crec que per aquí també jo hi vaig connectar.
però en el fons és aquest crear-te la persona que tu vols tenir davant, aquest és un germà, doncs, no ho sé, és una obra difícil d'explicar i ho comentàvem perquè té els seus girs argumentals, té les seves històries, per tant, recomanem que la gent vingui i es deixi portar, no? És que todo teatro tiene que ser difícil de contar, porque lo que hay que hacer es vivirlo, seguramente.
Y esta más en concreto es más difícil porque tiene su aquel. Entonces tiene misterio esta obra, tiene misterio. Es verdad, hacemos una cosa, hablamos en castellano hasta que acabemos la entrevista, porque así lo digo porque será mucho más fluido que no se me escape el francés también a mí por aquí. Iba a decir, de hecho, si no me equivoco, Ignacio, una de las condiciones que os puso Martí, no sé si amistosa o violentamente, fue la de...
que se tenía que pasar por Girona al menos a terminar los ensayos. Eso no ha sido una condición, eso ha sido un regalo. Sí, lo digo totalmente en serio. O sea, Martí... Mira, cuando yo le contacté, claro, me puse a buscar Martí Pera Ferrer, vi su trabajo como actor, me puse a buscarlo en redes y me llevé una sorpresa de ver que me seguía en Instagram. Digo, bueno, pues ya medio trabajo hecho, ya sabe quién soy. Ya no tengo que decirle, hola, mira, soy...
Pero tengo que decir, y no porque esté delante, que ha sido un regalo. Él, no solo como autor, que lo que ha hecho, lo vais a ver, el texto es una joya, como persona, él ha sido un regalo para mí. O sea, se ha volcado en ayudarme, en...
Estar ahí para remar a favor de obra, ¿no? Creo que también le avala que, como él dice, me dice, es que yo no soy autor, yo soy actor y entiendo lo que es el actor y entiendo lo que es el trabajo que cuesta esto. Entonces no ha sido una obligación, venir a Giron ha sido un regalo. Y más el espacio de la Merced, que es que lo he visto hoy, es que es una cosa mágica, otra vez con la magia, parezco el mago pollo, pero es que es verdad...
Es que qué bonito, qué bonito. Y para mí creo que tiene mucho sentido que lo hagamos aquí la primera vez porque él es de aquí. Y entonces tenía que ser aquí. Y que hay una cosa de empatía entre la gente de la familia del teatro. Yo siempre decía hoy Alejandra, la directora, que también es una crack,
que a todos nos gustaría encontrar lo que tú quisieras, cómo te trataran a ti. Entonces, para mí ha sido un honor que vengan, buscar un espacio y llamar al público, a nuestros amigos o los míos, también traer los suyos y llenar la marse y que él tenga ese feedback y que se lleve de la ciudad a ver cómo funciona la obra y dónde puede apretar más o menos si es necesario el público, ¿no?
Me gustaría mandarle un abrazo muy muy fuerte a Alejandra Jiménez, que ella es la directora o la que dirige en este caso, que de hecho si no está aquí precisamente es por un tema de que sigue trabajando en ello, que eso me parece que es bastante revelador también de la exigencia tal vez de Ignacio que es trabajar con Alejandra.
No, Alejandra, mira, Alejandra Jiménez Cascón, estudiamos juntos arte dramático en Sevilla, la conozco desde que teníamos 18 años, y es una mujer de Sevilla, pero que lleva 20 años aquí en Cataluña, y tiene un carrerón impresionante como dramaturga, como actriz, como... Bueno, ella es, para que la gente la ubique, el chiquichiqui, David, Silvia Abril, pues la otra era Alejandra. ¡Ah, amigo!
Esa es Alejandra. Y Alejandra como autora, escritora y actriz de sus espectáculos ha sido nominada a los Premios Max y yo la admiro tanto, tanto, tanto que para mí fue una suerte que ella empatizara con el texto también y me dijera Ignacio, vamos a hacerlo, o sea, lo siento, lo veo y trabajar con ella es otro regalo, o sea, es que es así, o sea, saca lo mejor de mí y ha sido, vamos, me da pena ya que se terminen los ensayos porque estoy súper a gusto trabajando con ella.
Antes, mira, has dicho una cosa muy interesante, Ignacio, y es, hablabas de que, bueno, vamos a empezar tal por un monólogo y tal. Yo creo que al contrario, es que el reto más grande seguramente es precisamente trabajar en una obra donde, para entendernos, la cara visible y única eres tú. Sí, bueno, yo vengo, lo último que he hecho en teatro era el musical Malinche, que éramos 60 personas en escena.
Ha sido una experiencia muy buena trabajar porque te nutres del talento del otro. Son 60 personas contigo y ahora me he ido al otro extremo, ¿no? Yo solo en escena. También es verdad que esta obra cuenta con la magia de que, aunque es un solo actor, pero hay otra persona en escena que es mi hermano, que está en la cama y no puede hablar. Pero yo no me siento solo. Yo siento que está mi hermano ahí conmigo. Pero sí, obviamente es un monólogo y es un reto.
Y nada, aquí estamos ya, vamos a defenderlo lo mejor que podamos. Yo creo que espero que él se sienta orgulloso de lo que vea el jueves. Ahora ya me pica la curiosidad. ¿Tú cuando interpretas, por ejemplo, se te pasa algo por la cabeza o vas en piloto automático?
Es que ahora me ha picado muchísimo. Claro, porque yo estoy pensando y digo, yo tengo que hacer una obra de un monólogo ahí. Y yo de mientras no puedo estar pensando, mira, voy a ir a hacer la compra, voy a hacer tal, voy a hacer cual. Te podría responder igual que yo. O sea, el trabajo de actor en el escenario, necesitas una concentración y una...
Imagino que cada actor será un mundo, o sea, yo por lo menos no me puedo poner el piloto automático porque entonces me pierdo, me pierdo de la emoción, me pierdo de la verdad y yo necesito estar dando verdad todo el rato y para eso tengo que estar con los 5 o los 7 sentidos en escena. Sí que es verdad que cuando llevas, por ejemplo, con Malinche hice 800 representaciones, pues hombre, no es lo mismo que cuando estás las primeras, eso también es cierto.
Sí que es cierto que cuando interpretas el monólogo, que yo en eso es verdad que tengo un poco carrerón, ahora estoy este sábado en Terrassa, en el Caputacabuida, en la vida secreta de Atenas y Williams, y yo siempre he llegado a la conclusión que al actor nos pasa una cosa extrañísima, que es que el cerebro lo tenemos dividido y nos pasa que trabajamos a la misma vez...
Los dos óvulos mezclados. Es decir, una parte del cerebro está en la obra viviéndola, sentiéndola y la otra parte está el mueble, el foco, el público y tal. Y se llega a una fusión que hasta da miedo porque somos capaces de trabajar en dos planos al mismo tiempo. Es decir, vivís la función porque la vivimos pero al mismo tiempo en el mismo plano de tiempo-espacio-mental estás en un autocontrol del espacio porque es necesario saber en cada momento dónde tienes que estar y por qué estás.
Y entonces, a veces yo me asusto actuando, no sé, ya te pasará, cuando lleves 500. Estás en un estado de trance extraño, donde el personaje te posee, pero al mismo tiempo no dejas de ser tú controlando la escena, ¿no? Y el que le pasará, que ir a sitios y cada teatro tendrá su distancia, su luz... Uno tiene que estar recolocándose en cada momento, una cosa es hacer temporada de un teatro tres meses, que ahí sí puedes tener el peligro de un piloto automático.
Pero cuando cada vez vas a defender el espectáculo en un sitio diferente, el cerebro no puede desconectarse como actor y después como persona real que tienes que controlar el personaje y el espacio. Más allá de evitar que te salten las lágrimas, ¿cuál ha sido el reto de momento en la preparación?
Bueno, muchos retos, pero sobre todo mi reto como actor ha sido llevar, lo que Alejandra dice, llevar a tierra el texto, sentirlo, llevarlo a mis referentes. Martí también como autor me ha dado todas las facilidades, me ha dicho, cambia lo que necesites, pon tus referentes, llévalo a ti. Entonces...
No estar el texto por delante mío, sino sintiéndolo y llevándolo a tierra, llevándolo a mí. Eso para mí es lo más bonito. Además, me doy cuenta cuando estoy haciendo un ensayo y digo, uy, que estoy adelantándome. Llevarlo a la verdad y al sentimiento más íntimo. O sea, qué más íntimo que este monólogo. Creo que es lo que requiere. ¿Sorpresas que os hayáis llevado? Más allá de las agradables.
Tampoco desagradable. ¿Es general en la vida? Uy, si es para la vida podemos hacer una serie documental, me parece ya, pero que eso nos pasaría a los tres. No, yo hablo ahora mismo, por ejemplo, de todo este proceso desde el momento en que os juntáis y decís, venga, va, oye, vamos a tirarlo para adelante. Lo digo porque siempre hay intrahistorias en la fase previa de la elaboración de un espectáculo.
Sí, muchas, muchas. O sea, piensa que aquí estoy autoproduciendo, haciendo un trabajo de producción y me satura. Es un trabajo que yo no he hecho nunca y me satura porque son muchas cosas. O sea, yo estoy mal acostumbrado a ser contratado, a hacer mi trabajo y ya está.
Sí que es verdad que tengo la escuela del transformismo donde, como dice Martí, para mí hacer teatro es un regalo porque en el transformismo, en el cabaret, en la noche, aparte de lo que él dice, tienes que estar pendiente del señor que está borracho, el otro que está haciendo ruido, el que pasa del espectáculo y va buscando ligar y otra cosa y aún así tú tienes que hacer tu trabajo y conseguir que el público te atienda. Entonces cuando yo estoy en un teatro donde todo me favorece, es como que esa parte estoy más relajado.
Entonces busco un poco el equilibrio, un poco atacado de los nervios por las cosas de producción, el biombo que no me ha llegado a tiempo, que es la china que no venía, he tenido que comprar otro por Wallapó, el técnico que se pone malo, las otras, son mil cosas. Pero bueno, lo equilibro porque digo, bueno, al final voy a tener al público sentado atendiéndome y disfrutando, así que bueno. Y aparte el público de Girona es un público muy cultivado teatralmente, somos una ciudad...
Sí, sí.
Muchísimo, y en parte es gracias a ti también, por ejemplo, Martí. Pero, por ejemplo, vamos a hablar del futuro del espectáculo, lo digo porque hemos hablado mucho de las puertas abiertas, o del ensayo abierto, o de la gran escenificación que tendremos este día 19, aquí en la Merced. Bueno, es un monólogo, no te pienses que van a salir 50 elefantes. Bueno, no, pero... Los elefantes en la cabeza, en cualquier caso, quiero decir...
¿Sabes lo que iba a decir? Iba a decir a dos cuartos de ocho. A dos cuartos de ocho. A dos cuartos de ocho en todo el caso. Pero si no me equivoco, esto es el pistoletazo de salida a una ruta que vamos, carretera y manta que tocará. Sí, claro. O sea, yo llevo, como te decía, muchos años llevando a Nachalamacha en gira y ahora me apetecía pues tener esta doble vertiente, ¿no? De como actor tener un espectáculo para poder vender.
Sí que es verdad que no he tenido tiempo de concebir qué va a pasar después, pero sí hay planes de hacerla en Madrid y moverla por todo el territorio español y por todas partes. Oye, y a lo mejor cruzamos el charco, que nunca se sabe, ¿eh? Ah, pues mira, pues sí. Que todo esto es empezar y a ver dónde nos lleva. Sería una manera maravillosa de cerrar el círculo, porque si fue traducida en Latinoamérica, como hemos comentado anteriormente. Sí, sí. ¿Pero dónde de Latinoamérica? Yo estaba en México.
Ah, en México. Ahí la traducí y porque alguien también me pidió, ah, tienes algún texto y tal, bueno, tengo esto, pero está en catalán, y ahí hice la traducción. Sí que es cierto, también hay un actor, es una obra que a nivel de Latinoamérica también ha viajado un poquito. En Colombia también lo he visto. En Colombia y en Argentina también había un actor.
Pero siempre eran producciones muy locales, muy pequeñitas y en el fondo yo lo que quiero es que la gente haga teatro y ponerlo fácil, ¿no? Pero creo que ahora el gran montaje llega ahora. Una producción seria, una persona con recorrido que por sí solo yo creo que mucha gente querrá ver a Ignacio en el escenario y he tenido asiento de que sea con mi texto. Pues para mí es un regalo.
Porque lo bueno y lo bonito se hace esperar, al menos de momento unos 12 años por lo que sea, pero llegará en aquest cas aquest dia 19 de març a dos quarts de vuit del vespre. Portes obertes en aquest cas a la Mercè. Tindrem aquest Vine a verte, un monòleg escrit per Martí Pere Ferrer, interpretat per José Ignacio Galán i també dirigit per Alejandro Jiménez.
Ignacio Martí, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta, que vagi molt i molt bé, i escolta, grans èxits, i molta carretera i manta, que això voldrà dir que són molts espectacles per tot Espanya. Moltes gràcies, un placer. Gràcies, seguit Arnau.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Necessito desconnectar de tot. I si en comptes de desconnectar connectes amb el que realment importa? I com ho faig? Amb el Vivid, el festival de no turisme on olvida l'Empordà marida amb el teu benestar. Rutes amb bici, winefulness entre vinyes i la gastronomia més autèntica. Això és exactament el que em demana el cos. Doncs tria el teu moment a vivid.costabrava.org Patronat de turisme Costa Brava, Girona. De la Diputació de Girona.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Bé, doncs, avui dilluns obrim la nostra particular agenda novament i és que aquesta mateixa tarda ens n'anem cap a la sala La Planeta i és que a partir de les 6 de la tarda, precisament, tenim allò de l'Iran, una proposta que ens porta a la Universitat de Girona però que en aquest cas sí que tindrà veu pròpia i és que ens acompanya ja la Xima, que és la que ens podrà explicar una mica de què va exactament aquesta proposta de la UDG i per què ens toca mirar cap a l'Iran. Xima, bon dia i bona hora!
Hola, bon dia. Gràcies per comptar amb mi i fer difusió. Només faltaria just el que t'anava a dir. Aquesta tarda, a partir de les 6, què és el que tindrem a la Sala Planeta? A la Sala Planeta portarem una peça de teatre documental que explica a Iran, però a partir de la meva vida jo soc una persona nascuda...
i crescuda a Iran i llavors comparteixo el meu dia a dia allà però a la vegada
intento explicar una mica què és allò de l'Iran amb una mirada diferent, perquè sovint trobo que és molt difícil per la gent que pugui entendre una realitat que efectivament és difícil i uniana, llavors jo intento explicar allò a partir de la meva vivència i la vivència de la meva família que viu allà.
Què és el que més o menys podrem sentir o veure sobre la teva vivència? Això que nosaltres vam voler intentar explicar...
Una realitat dels últims anys no folcloritzant l'Iran ni la cultura, que és el que mereix donar molta importància, explicar hospitalitat i tot això sí que m'agrada. M'agrada explicar tot això, però desafortunadament hem de...
jo volia que desaprengui moltes coses i comento, Irán, la realitat del que viu avui en dia i la seva gent com ho viu. Llavors, per exemple,
sí que durant fer la peça nosaltres vam caure moltíssimes vegades dins de folclorització de l'Iran però vam intentar sortir d'aquest pas i explicar què és un dia a dia de la gent de les últimes precisament dels últims 10 anys com ha viscut la gent allà i jo i la meva família com és un dia a dia però
També s'ha de dir que aquesta pesa s'ha inaugurat el novembre i fins allà, llavors, en Iran sempre passen coses i en la República Islàmica sempre passen coses. Llavors, la realitat fins al novembre va ser molt diferent del que avui vivim. Des de gener vam tenir moltes més altres realitats importants que han entrat.
Com que és una peça documental, vam intentar incloure també les enormes matances de les manifestants del GENE, feta per el règim dels ayatolars, però després no vam tenir el...
l'oportunitat d'incloure la guerra desafortunada actual que tenim amb Israel i Estats Units i a partir d'aquí sí que després de l'obra hi haurà un col·loqui i parlarem després amb això. Xima, més enllà dels titulars que podem llegir a premsa, la gent de Girona sap realment el que passa a l'Iran. Realment ni tan sols ho pressuposa.
és que crec que és molt difícil aquesta realitat que avui en dia la gent d'Iran està vivint perquè jo crec que la gent de Girona o la gent que jo tinc al meu voltant senten molt bé la complicació de guerra, senten molt bé
que no és una cosa que és desitjable per cap lloc, però això que la gent d'aquí no està entenent és la dificultat que un poble està vivint sota el règim de la República Islàmica i això que a mi m'agradaria també posar sobre la taula amb aquesta obra i amb el col·loqui. És a dir, nosaltres vam tenir l'oportunitat d'entendre
I tot el món entén la malícia que porta, desafortunadament, Israel i Estats Units al món a vi en dia, però que...
la gent no va tenir l'oportunitat d'entendre com 90 milions de persones en Iran sufren el seu dia a dia sota un règim controlador, amenaçador, un règim que no ha deixat cap espai per la llibertat, un règim que no li agrada la bellesa, no li agrada la vida i aquesta part també mereix molt d'entendre
per entendre una mica més els perqués i aquesta contradicció també de... Jo ara veig que la gent surt al carrer a manifestar i hi ha una contradicció quan...
els occidentals veuen aquests manifestants llavors intentem explicar el dolor que la gent d'Iran està portant a sobre durant tantes anys i més aviat l'última generació que llavors encara viu a Iran sí
Doncs precisament per intentar entendre-ho tot una miqueta més, allò de l'Iran aquesta tarda, avui dilluns 16 de març, a les 6 de la tarda a la sala La Planeta. Xima, moltíssimes gràcies per tot. Que vagi molt i molt bé i ens veiem aquesta tarda a La Planeta. Moltíssimes gràcies a vosaltres.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Patronat de Turisme Costa Brava, Girona, de la Diputació de Girona.
Ei, saps que l'Alt Empordà, el Baix Empordà, el Ripollès i tota la selva ja formen part de l'àrea integrada de Girona? Això vol dir que si vas de Ripoll a Girona o de Lloreta Figueres, ho pots fer amb una sola targeta de transport públic. Una sola targeta perquè puguis viatjar més lluny i combinar tots els mitjans de transport. Més fàcil, més còmode i més econòmic. Informa-te'n a gent.cat barra integració tarifària i aconsegueix la targeta on es troben tots els teus viatges. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Gràcies.
Sí, sí, sí, la història era llarga i el camí més perquè tornàvem de Madrid i al cap d'una estona va baixar la mampara i el taxista era el Fari en su último día de permiso. Ay, ay, ay, Fari, que recuerdos.
Pasado veinte minutos, sin saber cómo y por qué, con el aroma del humo, yo también me coloqué, me dijeron los tabeles, ven acá y aplástate, le pegas la mandanguita, le pegas la mandanguita, se acabó mi timidez. Quédame la mandanga, déjame, déjame, dame el chocolate que me ponga bien, déjame de la negra que da buen olor, que con la María vaya con loco, quédame la mandanga, déjame,
Y lo mismo en Valladolid. ¿Cómo que Valladolid si nada más figueras? Ay, pasando por Cabrils, Zambé, Parpuntos, Vilafán y Salamanca. Todo el mundo baila ya. Ay, todo el mundo baila ya.
Bona nit.
Fins demà!
per la finestra, desitjant que surti el sol, ai que sí que a mi m'agrada, quan arriba la calor, jo vaig veiant per la finestra, llamagat a la foscor, esperant la llum del dia, ai del dia del senyor.
Bon poro, compay, pa'l barri, bon poro, compay, xivarrí, bon poro, compay, cop a casa, bon poro, compay. Ai que dir que bé que jo que estic aquí, caminant aquí cabrins, el record d'una gitana, gitaneta catalana, ai que dir que bé que jo que estic bé que aquí, ai que dir que bé que jo, ai que bé que tu.
Dímelo, Ignacio, dímelo.
I ja fa una estoneta que estan sonant perquè nosaltres també volíem fer la nostra particular tertúlia abans de començar. Sona banant a bitx, acaben de publicar Criu l'iPhone Tour, com sempre amb aquestes terminologies tan sensacionals que tenen. Un disc enregistrat completament en directe, sense pistes pregravades ni artificials.
Rumba pura, tal com sona els concerts, els centenars, milers de concerts que porten fent des de fa més de 10 anys. En qualsevol cas, avui, per comentar la jugada, ens acompanya el nostre comandante del sabor preferit, Oriol Rodríguez. Bon dia i bona hora.
Bon dia una vegada més, gràcies per contar amb nosaltres, com m'agrada venir aquí i veure't, i veure-us, i estar tan a gust com a casa. Roger Carreras Musti, bon dia i bona hora. Què tal, bon dia, com estem? Ah, que t'ho veig. Acaba de sonar una miqueta de percussió, perquè si no, malament, rai.
Escolta'm una cosa, tu, nou disc, que arriba perfecte, la primavera, arriba perfecte també per encarar tota la temporada de gires i tot plegat, una gira que ja teniu en marxa, però en qualsevol cas, Crio Live on Tour, concepte de disc enregistrat completament en live.
Celebrant 10 anys del primer nostre àlbum, del Camino a la Playa, vam dir, hòstia, la gent ens ho ha demanat moltes vegades, van anar vint realment com zones en directe, és com ens agrada, és com ens mola. Aquí ho tens, 10 anys després. Un great hit de les nostres cançons, sense editius, tal com raja. Això és.
Tu, m'hòstia, on eres fa 10 anys? Per aquí penso... Jo també ho pensava l'altre dia, eh? Allà m'he anat per darrere... Per darrere la furgoneta de l'Uri, que m'estava ensenyant a fer els primers ventiladors. No, hòstia, sí, o què? Que devia ser dels primers que feia amb banana. És que aquest tio, quan va començar a tocar...
Encara no tenia l'ESO, crec. Estava aprenent a llegir, crec. No tenia l'ESO, que ja estava tocant, aquest. No, ara, en sèrio, fa 10 anys, què és, 2016? 2016 és del disc, eh? Del disc, no, no, del disc. Pensa que ens hem dinssetena temporada, nosaltres, i em sembla que en Musti va començar amb nosaltres 2017-2018. Sí, jo devia tenir... 19... 20 anys. Sí, sí, i tu eres un cadell, me'n recordo. Sí. Bueno, jo també, eh?
Això passa volant, tio, i això és el que volem fer, no parar, perquè a mesura que passen els anys veus que això és fogaz. Parlem de les diferents divisions que teniu en aquesta matriu musical, t'ho dic perquè, és a dir, ara parlàvem del Crio Life on Tour, però és que després teniu el format amb el bo de l'Edu, una abraçada molt forta a Edu des d'aquí. I tant, sempre present el meu comandante del sabor de veritat, el superior. El general superior del...
Del sabor, anava a dir, teniu el format amb l'Edu, teniu el format amb el Roger, teniu el format tu, teniu el format... Com m'ho arteixiu? Sí, bueno, mira, aquest disc és l'excusa com per presentar el format amb el que ens presentem aquest any, que és un format a banda, però realment som tres músics amb la força de sis tius a dalt de l'escenari. I això és Van Anar Beach Crew, i és tal com sona en aquest àlbum, és com ens presentem a les festes d'enguany,
L'any passat també vam estrenar un format que ens va funcionar molt, que vam estar tocant a diferents llocs com a l'acústica, vam estar aquí al Girona Sona, que era el drama en DJI 7, que també un alter ego de la rumba que fem, però una mica més contundent, més electrònic, amb unes inquietuds que teníem que no havíem pogut treure fins al moment i vam treure també 3 o 4 temes que van funcionar molt.
I com que després quan ens despullem realment som rumberos de pura cepa, tenim un format que es diu Submorenau, que és la rumba de guitarra, palmes i bon gos, que és com la rumba és i ha de ser i ha de seguir sent. T'anava a dir, en tot aquest procés heu trobat a faltar alguna cosa de l'estudi o realment no?
És que és tan còmode ser com és un mateix, saps? Despullar-se davant del mirall, això és Van Anar Beach, Criolive on Tour. Sí, imagino, també depèn una mica del context, no? Vull dir, amb els temes aquests com més del format que fèiem l'any passat del Drummond DJI 7, potser sí que tenia una mica més de sentit tancar-nos un temps i fer això, però és que Van Anar Beach, el que jo havia mamat des de patit i tot...
El so típic i original és el de directe. I no hi havia lloc com aquesta referència i vam dir, hòstia, ja que tenim algun directe així fet, el penjam a trio i a més aprofitem com perquè també serà una mica el format que aquest any mourem. Clar, és que ara parlàvem del format i de que es mourà. T'ho dic perquè, si no m'equivoco, doneu el tret de sortir de la gira l'11 d'abril, el Cidralfest de Sant Quintí de Mediona...
I després... El nom te l'has inventat o...? És així, és així. És que el tringut puntat és... Torroella de Vilamanisple. És la Catalunya llunyana. On te quedes Sant Quintido? Això està entre Vilafranca, del Penedès... I qui t'ha trucat a tu de Vilafranca, del Penedès?
Imagina't, imagina't, tio. No, no, la meva pregunta és més sincera, o sigui, com pot ser que t'hagin trucat de mi, la França del Parabé, en un poble que aviam si poden pronunciar ells bé. Ara em trucaran aquesta tarda i em diran...
No, ostres, però és que t'ho dic, perquè fa molts anys que toques... Mira, és que tinc l'altre dia, o no sé si fa uns mesos estava amb un amic meu, i de cop em va dir, és increïble, l'Oriol diu, porta tants anys, diu, tants anys, però allò amb rumba. Sí, sí, sí. No s'ha mogut de la rumba. Entén-me, eh? Vull dir, allò de... 100 ell, 100 d'allò, diu, i encara té? 100, 200 bolos per temporada? Diu, com s'ho fa?
M'ho deia això un amic meu l'altre dia. Sempre ho dic i que no soni malament perquè no vaig de ser un elegido, però és que no vaig escollir fer rumba, tio. Em va començar a agradar tocar la guitarra i va ser ajuntar factors, saps? Vull dir, és que va venir a mi i jo vaig anar a ella, saps? Va ser una relació eterna, tio.
Sí, sí, i és que sembla molt així, però és que és veritat, segurament si hagués triat, doncs mira amb les pintes, hagués triat, doncs fer un grup de reggae, un grup del que tu vulguis, soc rumbero, tio, saps? Soc rumbero i he crescut amb els gitanos, estimo, l'adoro i la defenso, la rumba, tio, i no faig cap paper, això va així, saps? I t'ho pot dir qui vulguis.
Musti, a tu et va triar, en tot cas no la rumba, sinó que et va trigar l'Oriol. Sí, sí, ella em va venir allà i va dir tu vine cap aquí que t'explicarem com funciona això. Agafa una ampolleta de diners del mono, qui sap el braç, i anar dinant. Uau, és que a caire d'anècdota anava a dir, perquè tenim, bueno, dates...
Confirmades ja, si no m'equivoco, escala, que de què és Sant Martí Vell, Sigurana, però és que després sempre passa que s'hi suma no sé quanta gent, des d'ara al mes de març fins al mes de maig, però és que després al mes de juny també et trucaran per d'un dia per l'altre, i a caire d'anècdota, simplement comentar que jo vaig a córrer a la Rovina de tant en tant, i aquest estiu, si no, vaig passar tres cops per córrer per la Rovina i vaig dir, hòstia, aquest em sona.
I veia el xiringuito, el bucaner, ple de gent fotent palmes amb aquest allà cantant. I jo allà fent, hòstia puta, dic, bueno, deixa'm anar-me a banyar. I jo m'anava a banyar.
sortia amb el banyador així, de cop sentia d'allà de fondo, Girona FM per tot el test! I deia, tio... Sí, sí, no se n'escapa ningú. I en seguit que anava d'incògnit. No, clar, però no, vaig treure la sabarreta, vaig entrar a banyar-me, i jo deia i dic, és que és més fàcil trobar-te l'Oriol tocant que no pas un control dels Mossos Esquadra, saps? Ja me'ls trobo jo, tranquil. No, a vegades és fàcil inclús trobar-te l'anell allà al control tocant.
Ja seria de tot això. No, però el que deia, dates obertes, contractació oberta, com aquell qui diu, no sé si teniu previst també un estiu, ja no diré com els de sempre, un estiu com sempre però com mai. Millor, millor. Som uns afortunats, la sort ve a nosaltres, nosaltres anem a la sort. Aquest any et puc dir que des de finals de gener tenim pràcticament el 100% de la...
De les opcions que tenim d'anar a tocar les tenim complertes. Què dius? Vull dir que gràcies a la vida, gràcies a tota la gent que confia en nosaltres perquè és una...
Puta gran sort Totalment Sí, sí, sí, totalment I més com està Com està ara el panorama i tot Vull dir que Bueno, parau per bé S'ha com privatitzat una mica més tot Cada cop hi ha menys festes majors O no tantes com abans Cada vegada hi ha més festivals Com amb una miqueta cartells més tancats I, tio, tenim la sort que Hòstia
fent alguna cosa que és el que tu deies, vull dir, fa gairebé 20 anys, saps, que porto fent això, i és com, tio, seguim allà i podem seguir fent el que ens agrada amb els de sempre, tio. I no estan a la lliga oficial, saps què vull dir? No estem a la lliga oficial de l'estrella d'Am, Canet Rocks i això, saps què vull dir? Però el tema és que molta penya que està allà realment voldria tenir el ritme de feina que tenim nosaltres, saps què? Per exemple.
És que és aquest punt, és aquesta controvèrsia la que visquem. És que això és collonut, saps què vull dir? Perquè al final és una cosa bastant autogestionat, que funciona. És que és el que t'anava a dir, vosaltres representant no teniu. I què millor que fer-ho així des de casa, quan tu vols i com tu vols, saps què vull dir? És que m'estan entrant ganes de ser el vostre manager per anar al 5% de comissió. Aquí tens la còpia. Sí, és com...
Va, va, tot és com que arrossega una mica, vull dir, també estem intentant estar una miqueta més actius, a xarxes o així, que això ens costava més, però també ens hem adonat que al final és com anar una mica contracorrent, vull dir, si nosaltres som feliços fent això, seguim tinguem feina, i al final, vull dir, és el que ens omple, vull dir, tants anys com puguem seguir fent vols o així sense cremar-nos, tampoc, bueno, de moment seguirem tirant per aquí, i l'any que ve més i millor.
Escolta'm una cosa, em sembla que el més i millor que podem fer ara és marxar escoltant-vos, en aquest cas, però ara no xerrant, sinó, en tot cas, cantant i tocant, perquè és moment de seguir escoltant fins que s'acabi el món, que en el nostre cas és fins a les 12, un punt a menys, el Crio Life on Tour de Banana Beach. Oriol Rodríguez, Sarandonga Tropical, Comandante del Sabor. Moltíssimes gràcies un dia més per acompanyar-nos. Gràcies a tu, una vegada més. Roger Carreras Musti! Moltes gràcies. Gràcies per tot. Vinga.
Sorto a passejar pel carrer Penso en el teu nom I em poso molt content Sorto a passejar pel carrer Penso en el teu nom
M'agraden els teus ulls, m'agrada el teu cabell, m'agrada estar a tu, però què collons fas amb ell? Enamorat de tu, enamorat de tu, i dintre del meu cor sempre hi ha un lloc per tu. Enamorat de tu, enamorat de tu, i dintre del meu cor sempre hi ha un lloc per tu, com en d'entès.
Y ara sí, fuerte abrazo, fuerte ruïda, directament des de punts a la bateria. Roger Carreras.
Fins demà!
Enamorat de tu, enamorat de tu i dintre del meu cor sempre hi ha un lloc per tu. Enamorat, enamorat, enamorat de tu i dintre del meu cor sempre hi ha un lloc per tu. Enamorat de tu.
Portaplaus, soy Ignasi Caballé, Roger Carreras i un servidor bananavits des de l'Empordà. Sempre hi ha un lloc per tu. Guapa! Girona FM 92.7
Girona és un estil de vida. Girona FM és la ràdio de la ciutat. El que vius a prop, també ho sentiràs a prop.