Residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona. Girona FM
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Els Quatre Rius. A Girona FM. Amb Saïd Esvall.
Avui és dilluns 23 de febrer del 2026. Avui ens despertem amb la brutal pallissa d'un argument a una persona sense llar aquest cap de setmana. Una informació que hem pogut llegir al diari de Girona que es garrifa conforme avances en la lectura. Una situació entre un argument, com dic, detingut ja pels Mossos d'Esquadra que ha acabat amb una persona sense llar en estat crítica altrueta.
Amb la policia recollint les poques pertinences d'aquesta persona que dormia com podia als carrers de Santa Eugènia, que rebia menjar dels veïns i veïnes, que amb prou feines sobrevivia com podia. I després ens preguntem si els discursos d'odi calen o no en aquesta societat. I després ens lamentem que tot va com va.
I canviant de registre, com no podia ser d'altra manera, ministre de la Ràdio Gironina, almenys d'aquest carrer Jaume Valmes, número 15 de Girona, ens acompanya un dia més, i que per molts anys més sigui, el bo de l'Arnau Vila i Elvira. Bon dia i bona hora. Molt bon dia a tots i a tots, home, i espero que pugui tenir la mateixa companyia de sempre, molts anys després. No, no, clar, no fotem. Arnau, les teves paraules diuen una cosa que la teva mirada desmenteix completament, eh? Però bueno...
Això ja ho trobaríem. Ja ho trobaríem, això. Si no, això a vegades... Escolta, si no m'equivoco, has encetat la temporada de calçots, almenys per al bo de l'Arnau Vida. Home, sí, però de fet no soc massa de fer calçotades, eh? No, sí, ja, ja ho sé. És a dir, un parell com m'ho mou. Però un cop l'any s'ha de fer. O dos, però no gaire més. Però sí que a mi els calçots no m'acaben de posar-se massa a to, diguem-ne, però fregi més carn, això sí.
he de dir que per primera vegada em sembla que en cinquanta i pico dies no plovia enlloc del territori aquest cap de setmana, les coses com són ha fet uns dies radians afortunadament, vaja, anava a dir després del Carnestoltes només solteria i aquesta setmana sembla que ser-ho vent i sol al complet és que després del carnaval arriba la primavera
De veritat, és igual quan caigui. És que, de veritat, quan passa el carnaval, arriba la primavera. És igual que caigui a finals de febrer, a principis de març, a principis de febrer. És igual. Sempre acaba passant exactament el mateix. Ara tindrem uns dies radians. Gens indignat, et veig, eh?
No, no, no gaire. Al final, escolta, són situacions que controles o que no controles. No sé si amb més esperança o menys, però vaja, avui Arnau Vila parlarem amb el bo del Francesc Torralba sobre el seu llibre Anatomia de l'esperança, tot això d'aquí uns instants. Seguirem amb llibres, i és que recordem que estem en la recta final ja, anava a dir, de la prèvia de Sant Jordi. Vull dir, si nosaltres tenim les eleccions a l'horitzó i ja comencen amb les pre-precampanyes, nosaltres estem en plena campanya ja. Però abans venen les eleccions del Barça, eh? Exacte, que això ja donaria ja per quatre
si parlem de com s'agrada el bo Joan Laporta Alfons Cama també que ens presentarà recull de contes i una novel·la curta que ho farà de fet aquesta setmana a la llibreria 22 i acabarem amb un temps de música una mica particular i és que parlarem amb els amics de l'òpera especialment sobre el seu en aquest cas la quarta edició del concurs de joves cantants de Girona en qualsevol cas senyor Vila si et sembla passa 9 minuts del punt de les 11 del matí i nosaltres doncs ens hi posem
I Anatomia de l'esperança, de Francesc Torralba, en aquest cas Premi Josep Pla 2026, és un assaig lúcid que disecciona aquesta força íntima que ens permet aixecar-nos quan tot sembla perdut. Un llibre que combina filosofia, literatura i també, per què no dir-ho, experiència vital per entendre d'on neix aquesta energia i com es construeix. Francesc Torralba, bon dia i bona hora. Bon dia, com esteu? Bé, home, bé. I mira, és curiós, perquè em sembla que tu ets molt fan de passar per Girona de tant en tant, eh?
i vinc molt per molts motius, però vaja, sobretot a la Casa de Cultura, també a la universitat i a escoles, que en teniu moltes aquí a Girona. De fet, aquest dimecres, si no m'equivoco, et podrem trobar precisament a la Casa de Cultura.
Exactament. Aquest dimecres presentem el llibre a la Casa Cultura a les 7 de la tarda amb l'Antoni Puigbert, que li agraeixo molt, que em farà la presentació i tindrem una vetllada molt agradable. Tot això, almenys pels més impacients que es quedin amb nosaltres per escoltar-te abans del dimecres i que els serveixi de prèvia. Primer de tot, la pregunta em sembla que és bastant reveladora i anem-me per el títol. Com definiries l'esperança?
L'esperança és una virtut i és una qualitat intangible que consisteix en confiar que fins i tot les dificultats en el futur es poden anar aclarint i podem fer realitat els nostres somnis amb el temps i amb l'ajuda dels altres. I tu en fas una anatomia.
Sí, jo intento identificar quins són els elements que la constitueixen, com si fos un cos, però clar, és un cos intangible. Un cos físic, doncs, tens pulmons, tens la tràquea, tens la ròtula, tens el fèmur... Aquí no. Aquí tot és intangible, no? Per això és més difícil. Però intento identificar què hi ha d'haver perquè hi hagi esperança, no? I d'entrada hi ha d'haver confiança en el futur,
Paciència, hi ha d'haver sentit de solidaritat i, sobretot, hi ha d'haver, com diria, no?, s'ha de veure possibilitats. Hi ha confiança, o sigui, hi ha esperança quan un és capaç d'entreveure possibilitats, fins i tot quan un les veu. I aquest és el que empenya els altres a seguir treballant i a seguir lluitant. És innata o conjuntural?
Jo crec que hi ha un element que és connatural. Hi ha persones que, per definició, tenen una mirada esperançada davant dels problemes, el país. Hi ha persones que no. Ara, també un pot aprendre. Hi ha un aprenentatge, també. El que passa és que no partim del mateix punt. Això també passa amb altres virtuts. L'humor. Hi ha persones que tenen un sentit de l'humor connatural, que ja ens feien riure a l'escola quan érem petits.
Però també es pot aprendre una certa comicitat i un cert sentit de l'humor. Amb l'esperança, amb la puntualitat, amb la paciència, passa el mateix. Hi ha persones que són més pacients que altres, però un pot exercitar-se amb la paciència. És el mateix que optimisme? O té un component més espiritual? No, perquè l'optimisme és una característica del caràcter. En canvi, l'esperança és una virtut
que no amaga les contrarietats. Jo crec que l'esperança és molt diferent de la ingenuïtat o de la mirada pueril, de la mirada infantil, perquè l'esperançat sap que hi haurà dificultats, sap que no serà fàcil aconseguir els seus propòsits, però tot i així té confiança que amb la intel·ligència, la creativitat, la força, l'ajuda dels altres, podrà anar a fer-se realitat aquest somni.
però no és l'ingenuïtat i tampoc és l'optimisme. Molt sovint en l'optimisme el que manca és informació, el que manca és coneixement de la realitat. I l'esperançat sap que hi ha contrarietats, però creu que és possible vèncer-les amb l'ajuda dels altres. A part, Francesc, és un diàleg amb moltes capes filosòfiques, en aquest cas literàries, però també d'experiència humana. No sé si també ha estat un repte a l'hora de no barrejar barrets.
Ha estat un repte, però jo volia fer un assaig que fos d'àmplia lectura. Llavors, no tracto l'esperança com a virtut teologal, seria una possibilitat, sinó com a un valor humà necessari per a tot ésser humà, més enllà de les seves creences, opcions polítiques, origen, llengua, sistema cultural... Qualsevol persona que comença un projecte familiar, empresarial, una ONG...
una carrera, uns estudis, ha de tenir esperança. L'esperança és el motor, és el dinamisme. La desesperació, en canvi, ens porta a la paràlisi. Al no hi ha res a fer, a la vida estàtica, és com morir abans de morir. Quan un es desespera és morir abans de morir.
Francesc, no sé si hi ha algun detonant per haver-nos parlat de l'esperança en aquest llibre. Sí, el detonant és que jo observo molt desencís a tot arreu. Jo tinc cada setmana molts joves davant meu a la universitat, però més de 200.
i observo un clima de desencís, apatia, escepticisme, el clima polític, el clima social, el clima mundial, les notícies que ens arriben, tot el que consumim ens invita al desencís i fins i tot a la desesperació. Llavors, jo volia fer un assaig contracorrent
Jo volia donar arguments a favor de l'esperança, no caure en la mirada infantil, però sobretot poder estimular a les persones que educo que els seus somnis es poden fer realitat i que no han de donar-se prevençuts d'entrada. I observo que moltes persones abans de posar-s'hi ja tiren la tovallola, no hi ha res a fer.
és que el que sembla és que has fet un llibre en defensa pròpia, com aquell qui diu, t'ho dic perquè són temps difícils per a la gent que pugui tenir esperança o pels somiadors, eh?
Sí, la veritat és que sí, però jo crec que en temps difícils i obscurs és més necessària que mai. I llavors aquí cito molts autors que van viure a la Segona Guerra Mundial, que van patir els camps de concentració, que van haver d'exiliar-se, que van patir el desterrament i que van escriure abundantment sobre l'esperança...
com a necessitat vital. I realment, si tu fas una anàlisi històrica, veuràs com estava Europa l'any 45 i què va representar la Segona Guerra Mundial i quin enorme salt qualitatiu hem fet en molts camps, de molts col·lectius, els drets de les dones, els drets dels treballadors, els drets de les persones amb discapacitat. Naturalment que queda molt.
Però no podem perdre de vista que hem avançat en molts terrenys i a vegades quedem tan aclaparats per les males notícies del present que ens pensem que comencem per l'ABC i tenim una sèrie de conquestes que són gràcies a persones que ens han precedit en el temps, que van tenir esperança, que van tenir somnis i que van lluitar per fer-lo realitat. No sé si coincidiràs amb mi que tota esperança necessita un brí de llum, també.
Sí, absolutament. Sense aquest bril de llum o d'alè o de força vital és impossible. Jo diria que la desesperació, que és la seva antítesi, jo la tracto molt a l'assaig, sobretot de la mà de Kafka. La desesperació és la foscor, és la nit, és la manca d'aire, és l'ofec.
I això, malauradament, ho viuen moltes persones. I molt sovint la desesperació porta al suïcidi. I avui n'hem de parlar d'aquest tema. Hi ha moltes persones que opten per sortir del gran teatre del món i marxar. Llavors, jo crec que nosaltres no podem ser indiferents a aquesta realitat.
I hem d'introduir llum, hem d'intentar portar llum allà on hi ha molta foscor. A vegades és difícil, perquè la foscor és molt penetrant i molt opaca, però es tracta d'intentar portar llum allà on hi ha foscor. Malalties, fracassos, morts d'éssers estimats, hi ha situacions vitals on és fàcil que un sucumbeixi a la desesperació.
defineixes de fet el llibre una mica com un mapa fins i tot per orientar-se en temps on Google Maps ja ens ho menja tot jo crec que al final tenir un paper també s'agraeix però no sé si ens podries tot això cristal·litzat en el nostre dia a dia per exemple vull dir algun consell perquè la gent pugui tenir aquesta esperança
Jo crec que el llibre, en efecte, intento construir un mapa per orientar-se en un temps d'incertesa com el nostre. El que no vull és enganyar ningú o fer una espècie d'amagar el cap sota l'ala. Escolta, l'esperança no és una evidència. Creure que el futur...
Serà lluminós creure que podrà realitzar els teus somnis personals o col·lectius. Això és una confiança, no és una evidència ni una seguretat. No podem donar gat per llibre, no? Ara sí que hem d'ajudar les persones a que identifiquin bé els seus somnis
I sobretot també mesurar les expectatives. A vegades tenim expectatives desmesurades que porten a la frustració. Jo veig molts joves que es frustren perquè els hem creat unes expectatives desproporcionades, no? I com que no es poden assolir, s'enfonsen, no?
Hem de tenir esperança, però també hem de tenir molt coneixement de qui som, què podem fer, quines són les nostres capacitats, possibilitats, i, en certa manera, projectar horitzons que siguin possibles, viables, que molt sovint anem donant cops contra una paret, ens anem fent mal, anem perdent el temps i l'autoestima.
És que al final potser precisament ens han substituït les esperances o expectatives que teníem, que eren les nostres, que potser les decidíem nosaltres. Ara no, ara sembla que hi ha un sistema o un algoritme que és qui decideix precisament quines haurien de ser aquestes expectatives.
Clar, i aquest és l'error. L'error és, sobretot, que ens estem deshumanitzant, que estem cedint capacitat de decidir cada cop més intel·ligències artificials generatives, que decideixin per nosaltres en molts camps.
I hem de reconèixer que si alguna cosa ens fa diferents de la bèstia i de la màquina és la llibertat, és la capacitat de decidir com volem viure, cap a on volem anar, a on volem entregar el nostre talent...
Això que en podríem dir fer de la nostra vida una obra d'art. Però cada cop més hi ha aquesta tendència a delegar les decisions i fins i tot que ens diguin com hem de viure i què hem d'esperar. I això jo crec que és perdre dignitat i perdre humanitat.
que d'ésser humà ha de mirar de realitzar el seu propi itinerari. El que passa és que sol no podrà. I ho vivim a societats molt individualistes. Tu sol pots, no, ni parlar-ne. Necessitaràs dels teus pares, necessitaràs dels professors, necessitaràs d'ajudes. I tot i així no ho tens garantit.
Però la mentalitat individualista és creure que jo sol, de manera autosuficient, podré. I això no és així. Darrere d'un gran atleta, darrere d'un gran escriptor, darrere d'un gran cantant o d'una gran cantant, hi ha un munt de persones que l'han ajudat, li han ensenyat, l'han sostingut, especialment en els moments difícils. Per tant, esperança sí, però solitària no.
A tecnologia deien que ens havia de fer lliures o de fer millors. No sé si també, t'ho dic perquè últimament ho veig molt, hi ha com una corrent on el que et diu precisament és intentar renunciar al màxim possible de la tecnologia. No sé si això conflueix també potser amb una possible solució.
Bé, perquè, en efecte, hi ha hagut una tecnocràcia, hi ha una tecnoaddicció. Ens hem cregut que el somni d'un món tecnològic ens portaria al millor dels mons possibles i veiem que la tecnologia és ambigua, ens allibera de moltes càrregues pesades. Tu i jo podem tenir aquesta entrevista, per exemple, gràcies a elements tecnològics i quantes persones, gràcies a la tecnologia, poden tenir una qualitat de vida millor perquè tenen una càmera aviònica
o un braç bionic, o una vàlvula al cor. Però també és veritat, i això hem de sobrallar, que en la tecnologia hi ha foscor, genera trencaments, genera desigualtats, genera persones que queden marginades d'aquest desenvolupament, i ho veiem especialment en l'adolescent i en els joves, l'impacte que ha tingut i té...
negatiu les tecnologies de la informació i de la comunicació, especialment el mòbil en les seves vides. Per tant, jo crec que no hem de ser tecnofòbics, però tampoc tecnoingenus. I hem de ser capaços d'utilitzar la tecnologia al servei dels nostres somnis i dels nostres objectius, i no al revés, convertir-nos en peces o en objectes d'aquesta gran tecnologia i viure completament esclavitzats per ella, perquè al final això no és vida.
Francesc, no sé si és la pregunta més fàcil, però alhora poc simple que et poden fer, i és si hi ha esperança. Sí, hi ha molta esperança en el cor de l'home.
I l'esperança, tot i que està molt a prop de la desesperació, és el que ens mou a començar. A començar una associació, a començar una ONG, a començar una família, a començar uns estudis, a començar un programa de ràdio, a començar a escriure un llibre... És a dir, darrere de tot començament hi ha esperança.
I, per tant, sí que hi ha esperança i hem de tenir esperança en la condició humana. Però no hem de ser ingenus i hem d'estar molt atents a la foscor i a les figures que, sobretot, ens donen arguments per la desesperació i per l'apocalipsi, no? Però no ens hem de creure necessàriament que el futur és fosc i que les distopies són el que s'imposaran.
No té per què ser així. Som capaços també de construir horitzons nobles i la història està ple d'exemples d'això, de com hem aconseguit drets i llibertats a base de sang, suor i llàgrimes i moltes lluites, moltíssimes lluites. Doncs per confirmar que hi ha esperança i també per poder-ne parlar, anatomia de l'esperança de Francesca Torralba. De fet, aquest dimecres a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona.
Sí senyor, a les 7 de la tarda amb l'escriptor Antoni Puigbert, a qui agraeixo molt que s'hagi prestat a presentar-lo. Doncs tothom ompli la casa de cultura d'aquí Girona. Francesc Torralba, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta, que vagi molt i molt bé, i aquí, mira, aquesta petita bombolla d'esperança que sempre t'esperarà amb les mans obertes. Gràcies a vosaltres, en una bona pel programa, i ja sabeu on soc. Una abraçada.
Viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
Vols descobrir les noves veus de la lírica catalana? Vine a la quarta edició del concurs de joves cantants, l'espai en què el talent emergent de l'òpera pren el protagonisme. Vine el dissabte 7 de març a l'Auditori Via D de la Casa de Cultura de Girona, amb entrada gratuïta.
I aquest any, amb una novetat, el Premi del Públic. Vine, escolta, emociona i vota la teva actuació preferida. L'endemà, el diumenge 8 de març, al Centre Cultural La Mercè, lliurement de Premis i Recital amb els guanyadors i guanyadores. No t'ho perdis. Viu la música, viu el talent, viu el concurs de joves cantants de Girona. I recorda...
Aquest any podràs votar i convertir-te en jurat en el Premi del Públic. Organitzen els Amics de l'Òpera de Girona i l'Associació Catalana de Professors de Cant.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Fins demà!
I sancarem al punt de dos quarts de dotze del matí. Seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM d'avui dilluns, dia 23 de febrer. Deixem enrere de moment la presentació del llibre Anatomia de l'Esperança del Francesc Torralba i ens endinsem en una altra presentació que tindrem aquesta mateixa setmana. En aquest cas, el dia 27, el divendres, aquí a Girona, a la llibreria 22, es presenta Recull de Contes i una novel·la curta d'Alfons Cama. Aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bon dia, bon dia, bon dia, bon dia, bon dia, bon dia.
Bon dia i moltes gràcies. Només faltaria, això és casa teva. Escolta'm una cosa, no fa tant que vam parlar, no sé si aquest llibre ja el tenies pràcticament tancat o què?
Aquell llibre el tenia tancat perquè bàsicament és un recull de coses escrites de fa anys. Llavors l'estava muntant, diguéssim, perquè això ja t'ho dic, són reculls de comptes curts i de comptes mig curts i d'una novel·la curta que en un determinat moment vaig dir això val la pena que ho empaquetem i ho puguem donar a llegir a la gent.
T'anava a dir, com ho has estructurat, això? Perquè si és un recull de contes i una novel·la curta, no sé ben bé si has pogut enganxar-li un fil conductor o realment és això. Vull dir, petits fragments dispersos.
Bé, el llibre consta de quatre parts. La primera part són 28 relats curts, que són relats molt curts, 28. Llavors hi ha quatre relats mitjanets, que ja tenen una mica d'estructura, i al final una novel·la curta que jo ja havia fet fa temps, però que no havia estat publicada i que l'hem incorporat en aquest llibre. I al final unes petites sentències...
per lletres ferits, una mica amb l'experiència d'aquests anys d'escriptura. Aquesta és una mica l'estructura bàsica del llibre. Per tant, em dius un fil argumental, no té un fil argumental i a més et diria que és una mica de provatura. Aquests primers 28 relats curts estan fets amb registres totalment diferents
Uns són reflexions interiors, hi ha molta ironia, una mica de mala llet, a vegades, morbo. Bé, això que no té un fil conductor, digui, no, avui parlem de l'amor o parlem de la mort. No, cada lector haurà de buscar-hi el que més interessi. En aquest sentit, al fons, a vegades, que sempre ho comentem, com de complicat és sintetitzar tota una història en un relat curt.
És molt complicat, de totes maneres no deixa de ser una mica l'estructura de la novel·la perquè en un relat curt continues tinguent una cosa que vols explicar, un conflicte que d'alguna manera l'has de resoldre i acabar d'una manera contundent.
però de manera que el que escriguis no hi falti res i no ens obri res, diguéssim. Aquesta és una mica la particularitat que ha de tenir el relat curt. De què ens hi parles, per exemple? De quins temes podem trobar-hi?
Parlem de tots els temes. Els 28 primers relats són acudits o moments de la vida, a vegades són una mica biogràfics, altres vegades són invents, forres de to, o, per exemple, un passeig per Barcelona, aquesta Barcelona transformada en aquests últims anys pel turisme,
evidentment amb ànim crític la majoria dels alats, i aquest per exemple també. I el que és la novel·la, la novel·la que tenia unes 80 pàgines per entendre's,
és un dia de la vida d'un personatge, d'una persona madura, que és un lletre ferit i que ha escrit una novel·la i que la intenta portar a l'editor a Barcelona, però mentrestant passa un dia a Barcelona...
veient tot el panorama i veient personatges dels que ens explica alguna cosa o intenta explicar-nos alguna cosa al fons digue'm no, no, que dic que són molts els temes que trobareu dintre la novel·la i a més podreu triar bé perquè per exemple amb aquests 28 relats cadascú té un títol i en funció del títol que hi vegis podràs llegir-lo o no podràs llegir-lo és l'únic que
és el lector d'alguna manera que ho haurà de triar però on t'esperes Alfons, això a la llibreria 22 aquest pròxim divendres dia 27 de febrer si no m'equivoco exacte, sí a les 7 de la tarda amb l'Albert Soler que coneixes bé i ens ho passarem bé segur
i que voldria que vingués gent perquè disfrutarem de l'acte. Doncs tothom cap a la llibreria 22 aquest pròxim divendres dia 27 a les 7 de la tarda amb el bo de l'Albert Soler i el bo també de l'Alfons Cama per presentar-nos recull de contes i una novel·la curta. Alfons, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta, que vagi molt i molt bé i que la llibreria 22 no hi cèpiga ni una agulla. Moltes gràcies a vosaltres. Gràcies.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
Tots els que ho parleu pallarès acabaré així, com aquest. Ja, ja, ja. Ja, ja, ja.
Diuen que el mafer no té cabuda, que la batalla ja està perduda i que no hi ha res a fer. Cap esforç pagué la pena. Diuen que massa amb poca farina, que allà de dies marqués ruïna i no cal recocirar. La botella està veig buida. No cap per trencar la jurada d'aquesta terra uniformada. Només volen ficar un bra de pebre que ho faigui més saborós. Salta fora del foc.
Com una eixalda que encara hi diu la seva. Vaja crema passiu dintre una txera a festa major.
Diuen que el maza no té cabuda, que la batalla ja està perduda i que no hi ha res a fer.
Cap esforç paga la pena. Diuen que massa amb poca farina, que allà de dies marqués ruïna i no cal recocirar. La botella està mig buida, no hi ha cap per trencar la jurada d'aquesta terra uniformada. Només vol enfitar un grau de pebre que ho faig més agorós. Soltant d'hora del foc, com una aixanta que encara hi diu el seu balla.
Per la Pallarés, per la Pallarés, per la Pallarés, per la Pallarés, per la Pallarés, per la Pallarés, per la Pallarés, per la Pallarés, per la Pallarés, per la Pallarés, per la Pallarés, per la Pallarés, per la Pallarés, per la Pallarés.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Vols descobrir les noves veus de la lírica catalana? Vine a la quarta edició del concurs de joves cantants, l'espai en què el talent emergent de l'òpera pren el protagonisme. Vine el dissabte 7 de març a l'Auditori Via D de la Casa de Cultura de Girona, amb entrada gratuïta.
I aquest any, amb una novetat, el Premi del Públic. Vine, escolta, emocionat i vota la teva actuació preferida. L'endemà, el diumenge 8 de març, al Centre Cultural La Mercè, lliurement de premis i recital amb els guanyadors i guanyadores. No t'ho perdis!
Viu la música, viu el talent, viu el concurs de joves cantants de Girona. I recorda, aquest any podràs votar i convertir-te en jurat en el Premi del Públic. Organitzen els Amics de l'Òpera de Girona i l'Associació Catalana de Professors de Cant.
I ara ho sentíem, doncs Girona es prepara per viure aquesta nova edició d'una cita que ja s'ha consolidat dins el calendari lídic del territori, en aquest cas la quarta edició del concurs de joves cantants de Girona, els Premis Amics de l'Òpera de Girona. Organitza precisament l'Associació d'Amics de l'Òpera d'aquí de Girona, juntament amb l'Associació Catalana
de professors de can, això ho tindrem el 7 i el 8 de març, i per poder comentar la jugada, avui ens acompanya el bo del Joan Manel Barceló, president de l'associació Amics de l'Òpera de Girola, bon dia i bona hora. Molt bon dia. I també ens acompanya, si la persona que més mana és el Joan Manel, la segona persona que més mana segurament és l'Elisabet Seguer, la vicepresidenta de l'associació Bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Primer de tot, vaja, si arribem a una quarta edició, entenem que n'hem tingut tres anteriorment que han funcionat i molt bé.
Sí, sí, sí. La veritat és que quan ens ho plantejàvem, ja feia uns quants anys abans que féssim la primera, vèiem que això havia de ser una cosa important, sobretot per un aspecte que és impulsar els joves a interessar-se, a participar...
I ho vèiem com complicat, difícil, i suposo que hi ha hagut dificultats. Però la veritat és que estem molt satisfets de la resposta que hi ha hagut de concursants, de la gent, i per tant, sí, sí, és tot un goig que estiguem ja en una quarta edició. A més, jo crec que com a objectiu precisament és aquest, és intentar democratitzar una miqueta més la lírica, el cant, l'òpera, entre el públic en general, però potser el públic jove en concret també, no?
De fet, volem donar oportunitats als joves que comencen i que ho tenen difícil de tirar endavant. Jo volia dir que, m'agrada dir, que la primera vegada que vam fer el concurs va ser el 22 d'octubre de l'any 22 i que per nosaltres va ser complexa, però...
vull dir que n'estem molt i molt contents i ja és la quarta a vegades diem que la tercera va a la vençuda però nosaltres no en tornem per vençuts sinó que anem tirant i aquest any hem fet algunes novetats que jo penso que donaran més importància al concurs Una de les novetats, si no m'equivoco ho hem sentit abans també en la Falca és el premi del públic és a dir, que el públic també hi tindrà un paper important en aquest sentit
Sí, sí, hi haurà uns llistats perquè pensem que hi haurà 27 participants. Això vol dir que estaran cantant matí i tarda i, bé, vol dir que per recordar els noms i les intervencions passarem un...
un full amb els noms de les persones que intervenen i amb un espai per poder posar unes anotacions. I llavors, atès que això dura tot el dia, hem pensat que, i de fet això passa cada any, hi ha gent que ve tot el dia, hi ha gent que ve al matí o gent que ve a la tarda, i llavors hem pensat
previst la possibilitat que la gent que vingui només al matí doncs pugui votar al final del matí entre els que li hagin semblat millor el matí i diu home això serà injust per la tarda no perquè hi ha gent que de fet ja ens ho ha dit que vindrà només a la tarda i llavors podran votar els que hauran preferit de la tarda amb la qual cosa esperem i suposem que i de fet estem fent unes preinscripcions en què la cosa és de força nivellada i per tant doncs que la cosa quedi ben distribuïda esperem que sí
I també és precisament per fer partíssim al públic, no? Vull dir que hi pugui anar-hi no només acompanyants, sinó també al públic en general.
Jo crec que això és un bon ganxo perquè hi vingui gent, però a més a més em sembla que és un premi molt popular, molt democràtic i que ens agrada fer-lo present. També volia dir que aquest any hi ha més premis a part d'aquests. Hi ha quatre premis del jurat que trobo molt interessants perquè a vegades és difícil triar el millor i com que la gent és molt bona, no us ho perdeu, és molt bona, doncs dono oportunitat a més gent a ser reconeguda, diguem-ne.
A més a més jo el que veig és això, ampliació dels premis, tenim per exemple premis operístics, cançó catalana, joves menors de 22 anys, també que entenc que això per exemple per intentar captar precisament la nova tongada és fonamental.
I tant. I a més a més aquest any han passat d'un a dos premis de 22 anys. Hem pogut augmentar els premis perquè hem obtingut de la Generalitat un suport, hem participat en un concurs per obtenir una subvenció i això ens permet fer aquesta ampliació.
També de pianistes veig, premis extraordinaris fins i tot en cas que es donessin. Clar, hem parlat moltíssim ara d'aquests premis. La pregunta és qui els atorga, no? I seria en aquest cas el jurat. No sé si ha costat gaire trobar el jurat, els membres d'aquest jurat. No, no, no. Bé, nosaltres no ens n'hem cuidat, però en realitat és un plaer poder escoltar gent jove i poder els donar un cop de mà. Tenim una soprano, que és la Tina Gorina,
un director i compositor, en Francesc Prat, i un pianista que és la Victoria Guerrero. Jo penso que podran fer una bona feina. Més enllà de tot això, entenem que és el dia 7 i 8 de març. Jo us volia preguntar una cosa i és, no sé si ho heu notat vosaltres també amb la lírica almenys, últimament Girona està rebent un efecte
entre cometes entenem d'expulsió de Barcelona és a dir, a Barcelona tots sabem que el panorama cultural està molt sobresaturat i en diferents carpetes culturals Girona està absorbint tot això no sé si vosaltres també ho heu començat a notar que Girona ha generat més interès els últims anys
Sí, ho notes, i per exemple ho notes quan programes actes. Ara tens feina, diguem, a procurar d'evitar, de coincidir amb efemèrides. Tot i això, l'òpera precisament potser és de les coses complexes que es desplaci, perquè almenys l'òpera, diguem, pròpiament, les funcions d'òpera requereixen tota una estructura i uns recursos...
que fan que en aquests moments, malauradament, a la ciutat només tenim dues òperes a l'any i, no sé, veig difícil, espero que pugui anar augmentant, però els costos del que és l'espectacle sencer és realment gros.
Altra cosa és que, precisament, en petits recitals, concerts, sí que s'està augmentant i el públic sembla que efectivament respon. De fet, l'altre dia encara parlàvem de què...
no sé si està bé dir-ho, però... Segur que sí, no pateixis. Que Girona té molta activitat, molt més que Tarragona i molt més que Lleida. Em sap greu dir-ho, però... No, no, que sí que sí, anem tots saturats aquí amb l'agenda, és sensacional.
Una cosa que volia comentar, que és novetat d'aquest any, és que tenim dos pianistes oficials. Fins ara es portaven el pianista i ara en canvi n'hi ha dos oficials per si algú li és més còmode fer-ho d'aquesta manera, que són la Maria Figa i en Joan Sadorní.
on vol portar un pionista propi, cap problema però a vegades hi havia gent que costava per infraestructura s'ofereix aquesta possibilitat que és un avantatge més de moment el gran èxit d'una quarta edició és poder-hi arribar jo crec i esperem continuar
Però això et dic, vull dir que jo sempre ho dic, que el gran èxit d'una primera edició és celebrar-se. De la segona és mantenir-ho i de la quarta és arribar-hi. Llavors, no sé si en aquest sentit esteu satisfets amb els objectius assolits fins ara de precisament que hi hagi més públic jove, que la gent s'interessi més i també de col·locar Girona en el mapa.
A veure, per començar tenim més participants que l'any passat, la qual cosa ja passa endavant, un 30% més, que és molt. També volia dir que els participants, un 89% són de Barcelona,
Un 11% de Girona, un 19% de Tarragona, per tant, hauré de rectificar el que he dit abans, i després, de fora, un 11%, és la compulsió. Però, bueno, en tot cas, Girona és el centre de qualcom que es projecta a tot Catalunya i una mica també fora de Catalunya.
I què més? La cosa més... no sé si és bona o dolenta o què diríem que és. Sempre és bona. És bona? Em sembla que aquest cas no. Que hi ha només un 26% de nois que participen i un 74% de nois. Animem els nois que no tinguin vergonya i que vinguin. No és ni bona ni dolenta, simplement és la realitat. És un fet. I l'edat mitjana de les nois és de 21 anys i la dels nois de 24 anys.
Per tant, el públic jove ja podem fer un tic allà ben fet. Està bé, està bé, estem contents. Només faltaria. Més enllà de tot això, gran repte que creieu que podem tenir per un futur d'aquest certamen? No sé si seguir creixent també, trobar l'estabilitat en aquest sentit?
Vam trobar l'estabilitat i ja ens donaríem per satisfets i créixer. És possible, passa que llavors hauríem de canviar ja l'estructura. Ara en aquests moments ens cap tot el concurs directament en un dia en què tots els participants poden venir a actuar en directe.
Tenim prevista la possibilitat, si és que la cosa anés creixent, de poder fer una preselecció a través d'enregistraments i llavors fent una selecció dels enregistraments passar a fer un concurs presencial posterior. Aquest és un pas que si convingués el tenim previst i a veure, la tendència és que s'hi pot arribar, sí.
Joan Manel, Elisabet, jo el que us volia preguntar és, ja sé que és molt de temps de preparatius i tot plegat, però no sé si vosaltres el dia 16, quan arribeu allà, si podeu seure tranquils a la botaga i escoltar-vos-ho, o realment no? Esteu més pendents que tot funcioni. No, no, no. En Joan Manel té la missió d'escoltar-los a tots, juntament amb una altra part dels amics, i nosaltres haurem d'estar pendents de...
d'ajudar els que arriben... De tot. De tot, sí, sí, sí. Però... Bé, pensa que això dura tot l'any, eh? No és que duri un mes abans. Clar, és que la gent es pensa que sí, eh? No, no, no, dura tot l'any, això. I una cosa interessant és que els guanyadors dels concursos també procurem d'oferir-los actuacions i...
i concerts, recitals al llarg de l'any, coneguent i sapiguent ja la seva qualitat i també com a estímul més, a part dels premis. Per posar un exemple, el 15 de març, diumenge, a Olot, un dels guanyadors de l'any passat, actuarà a Olot en un recital que li hem ofert arrel d'haver-lo conegut, de sentir el bé que cantava...
I llavors hi ha altres casos, aquest estiu també a Llívia hi ha hagut també algun cas, a Calella de Palafrugell. És a dir, mirem a partir d'aquí d'oferir activitat, d'oferir concerts, recitals als nois i noies que han demostrat la seva valoració.
Doncs mira, precisament el dia 7 i el dia 8 de març tindrem aquesta quarta edició del concurs de joves cantants de Girona, aquests premis també amics de l'òpera de Girona. Joan Manel, Elisabet, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. Us deixem que de feina, em sembla que en teniu una miqueta encara. Gràcies a vosaltres. I escolta, que vagi molt i molt bé i omplim fins a dalt de tot.
Puc dir una cosa? I tant, i dues. Ens han deixat una cosa. Ui, què ens han deixat, Elisabet? Vinga, va. Però una concreta, Joan Manel, ho expliques tu, l'estreaming. L'estreaming? Ah, sí, sí. Ah, clar. Una novetat d'aquest any és que, bé, els equips de TV Girona...
enregistraran, això permetrà que puguem oferir als cantants una petita gravació a cada un d'ells de la seva actuació, cosa que els sol ploure i a més a través de la web dels amics entrant el dia de l'actuació dissabte 17 de març es podrà veure en directe les actuacions és una cosa que ens sembla bé que pot ser un punt més d'interès
Doncs mira, qui no pugui anar-hi pel motiu que sigui, que ha de ser molt gros el motiu per no anar-hi, doncs mira, podran entrar a la web dels amics de l'Òpera de Girona per veure-ho. Jo, Manel, Elisabet, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i que vagi molt i molt bé. Gràcies.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM.
La teva ràdio, la gironina.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Que boig al món que no té cap sentit
I em fa pensar, no sé què hi faig aquí, que boig el món, que no el puc entendre mai. Ja pots lluitar amb constància, que un dia et fot un cop amb tanta força que et deix sol. En el principi del camí, diuen que el món s'hi ve a patir,
A la distància està el secret...
que ja toco un pacient discret. Parar de màgia, baixem com l'aigua, i a cada obstacle, refem com si resa el camí construïda.
per baixar i que no tenim res a perdre res a perdre res res a perdre boig el món és boig el món és boig el món és nostre i és el millor d'entre els possibles que boig el món
I és tard quan veig que molt pitjor estic jo, que boig el món on podem creure més d'un Déu. I això ens obre les ales de la vanitat. Podem ser injustos i malvats, però el pitjor és no saber mai qui mou els fils al teu terrat
Girona és un estil de vida. Girona FM és la ràdio de la ciutat. El que vius a prop també ho sentiràs a prop.