L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
Recupera tota la programació a GironaFM.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a GironaFM.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Girona FM.
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Els Quatre Rius. A Girona FM. Amb Saïd Esvall.
Avui és divendres 13 de març del 2026, amb ganes ja de cap de setmana, tot i que el dissabte té pinta que plou amb un bon munt d'activitats per gaudir, o almenys intentar-ho, el que ens queda de setmana. Perquè qui no sap que avui, per exemple, s'estrena Torrente Presidente?
O que demà tenim presentacions de llibres a Girona, o la nit de les lletres catalanes, o la pujada dels Àngels diumenge, o teatre del bo també de la mà del Pep Massó i de l'Àlex Casanovas i companyia que van passar ahir per aquí al Teatre del Jardí de Figueres. I curiosament us he cantat la meva agenda per aquests dos dies trepidants i encara no sé pas quin és el vostre, però una mica de sofà està bé, però les excuses no tant.
Avui divendres, dia 13 de març, hauria de ser un dia recordat per gairebé tothom, especialment per ser les vigílies d'un dia molt i molt especial, com pot ser, però això que ho digui ell, el bo de l'Arnau Vila i Elvira, bon dia i bona hora. Bon dia a totes i a tots, divendres, efectivament. I feliços vigílies. Sí, home, esperem que siguin bones. Perquè es feliciten, no? No porta mala sort, això? No, les vigílies no, no. Ah, anava a dir.
Felices vigílies, perquè demà, 14 de març, un 14 de març d'algun dels anys del Dia del Senyor després de Crist... Del 87. Del 87. I, a més a més, aquest any compleix també que va caure en dissabte, també. I va caure en dissabte, també. Doncs Capicú a tot és quan va néixer l'Arnau Viva. Sí, no hi, va com va això. Però, mira... Ho va dir, va com va això. He de reconèixer que tinc oberta aquí la cartellera de la cine i bona que no vagi i ho celebri amb una pel·lícula, Gep.
Ja en parlarem, eh? Perquè sempre presentem en engepció. Abans hem començat. Perquè el tinc aquí davant, m'has fet així. T'he de dir que no ho fa amb ningú més, eh? Només ho fa amb tu, això, eh? Bé, és de confiança, ja està bé. Bon dia a tothom, eh? Bon dia. Estaves de guàrdia també avui. Estic bé, estic bé avui. D'alguna manera.
Ai, senyor. Tu felicites gaire les vigílies d'aniversari i tal. Totes, totes. S'ha de celebrar tota la vida. Aquesta gent que no celebra el sant, no ho acabo d'entendre. Si tu tens un nom que té un sant, celebro. I si no té sant, busco un dia i celebro. Correcte. Jo, segur que no en tinc, de tant en tant ho vaig colant. Vaig dient, mira, avui és el meu sant. Ah, sí? I dic no. No podries fer el dia de les Mare de Déus trobades aquelles, o Mare de Déus perdudes, o un dia d'aquests que jo... Jo seria més d'ànima perduda que no pas de trobada, ja t'ho dic ara.
jo crec que s'ha de celebrar tot tot en aquesta vida ho hem de celebrar i precisament celebrarem cinema d'aquí uns instants també sac de jocs avui amb el Pau Regincós a més a més imaginar-se res que presenta l'Agustí Colomines juntament amb el Carles Duarte aquest cap de setmana aquest dissabte concretament a Sant Daniel i també parlarem de l'Innovation Day Girona 2026 que ens parlarà també de com la innovació impacta en la competitivitat de les empreses i del territori passen 10 minuts del punt de les 11 del matí ens hem saltat tot el guió però Arnau Vila si et sembla
Comencem. Vinga, va. I és curiós com comencem amb la cançó del clímax d'Ocean's Eleven, perquè a vegades els clímax també poden estar al principi, perquè tenim el bo d'Algep Soler, on diem unor amb nosaltres. Què vols dir, que a partir d'aquí tot farà baixada? Correcte, segurament a menys que no es demostri el contrari, que això ja ho trobaríem. Jo crec que no.
Avui també està en l'aniversari, no? Fa sis anys que va començar el Covid, el confinament. Hòstia, sí, és veritat. No, n'hem parlat, és veritat. N'hem parlat? De fet, va començar demà, que havien dit lluny el 2020, i era quan oficialment... No, no, no, era un divendres 13, també.
No, però espera't. No, no, no, un moment. Un moment, que començo jo. Nosaltres teníem el trofó, havíem organitzat una sessió de terror per ser divendres 13, amb una pel·lícula que es deia, no me'n recordo ara, com es deia la pel·lícula, que era molt sanguinària, i teníem un tas de gintònics...
amb un gintònic que es fa a l'Empordà, que es diu gint nut, que té una ginebra que és el cló vermella. I, per tant, com que era molt sanguinari, havíem de fer això. I què va passar? Que es va anul·lar tot. I va ser el dia que va, diguéssim, començar-se a anul·lar les coses. El confinament gros va ser dilluns. Sí, sí, va ser dilluns. De fet, et diré més, es comença a desbocar tot. O sigui, el moment de trencament on tothom diu, ostres, què està passant, va ser el dimecres, jo me'n recordo, que és quan van començar a caure en cascada
Totes les activitats, a nivell global, local, autonòmic, amb tot. A partir del dimecres comença a caure tot, dijous compareix Pedro Sánchez, per dir que dilluns comença el confinament. I aquell cap de setmana, a mi em diuen que me'n vaig al camí de ronda, aprofita que estarem 15 dies tancats, em diuen que anirem al camí de ronda i acabo a Sant Llorenç de la Muga, al Rainbow, que és el festival hippie internacional itinerant més gran del món. I no es va sorprendre.
no en tenien ni idea de fet vam entrar allà i tots hello how are you i els vam dir confination frontier closed coses així i deien no no no és anglès de cateto per la ràdio jo he estudiat però sí sí vaig acabar el ritme va anem de cine o no?
Bé, ho estàvem parlant de pel·lícules, ara. Sí, avui és el cap de setmana, podríem dir que és el cap de setmana del màrqueting més gran de la història del cinema, no? Segurament. Cada any, què passa diumenge a la nit? Que vénen els Òscars de Hollywood. Correcte. De diumenge a dilluns hi ha els Òscars. Penseu que anaves a parlar de Torrenta, ja. Ara anem, perquè lligarem... Jo ja saps que ho lligo tot. Vosaltres recordeu quina pel·lícula va guanyar l'Òscar l'any passat a la millor pel·lícula? La coreana. L'any passat, per tu és una coreana, i per tu...
No he de buscar-ho, eh? No, no, no, no he tingut temps. Anava a dir la coreana, també. No, home, la coreana deu fer ja 4 o 5 anys. 4 o 5 anys, ja. Ah, sí? Aquella insectos, o no sé com es deia. Què insectos? Bitxos, bitxos. Bitxos, no. Quins bitxos? Paràsitos. Paràsitos, això. Paràsitos deu fer 3 anys, ja. Ah, sí? Espanta el temps, eh? No, 4 anys deu fer ja. 4 ja. Home, no, animal, 4 i jo no hi era aquí. L'any passat va guanyar una pel·lícula que ningú recorda ja, que es deia Anora...
Ah, val. Quan tothom es pensava que guanyaria Vortalista, va guanyar Nora. Guàrdia. Fa dos anys devia guanyar Oppenheimer, aquesta sí que... Sí, Oppenheimer, sí, és veritat. Fa tres anys devia guanyar aquesta tan rara de tot l'Alabed i al mismo sitio en totes partes. Mare de Déu. Per tant, vull dir, els Oscars, per què serveixen? Si clar, no ens en recordem de res. Serveixen, bàsicament, per màrqueting. És a dir, si mireu la cartelleria, veureu que a partir de dilluns hi ha molts cinemas, sobretot en multisales, que ja estan programant aquelles pel·lícules que potser guanyaran. Ja, ja.
ja les anuncien una batalla trasllada les aniran recuperant per tant és la campanya de màrqueting més important que es fa a l'any perquè això dona un rendiment econòmic molt alt després per restaurar pel·lícules o per les que s'estan fent quina és la millor campanya de màrqueting espanyola que s'ha fet aquest any? Torrente Torrente Presidente, per què?
Perquè crec que és la primera vegada que no han ensenyat o no han dit res del guió, no han ensenyat el make-in-off, res. No hi ha re. No hi ha entrevistes, Santiago, segur és un tio que donava entrevistes a punta pala, a totes les cadenes, a tot arreu. L'haguéssim trucat i pogués hagués vingut. Com fa Padre Nemasqueú, no que ara ja deu fer la part 6 o la part 7, ha fet la 5 ara, farà la 6 l'any que ve, allà dona entrevistes a tot arreu. Amb les samarretes, sempre va amb les samarretes amb el logo. I hauria sortit a l'Hormiguero, hauria sortit a tot arreu, vaja, li hagi donat la color. Sí, és veritat.
Doncs avui s'estava a Torrente Presidente. Torrente Presidente, només tenim una foto que es va aparèixer un dia que algú la va robar on els veu ella en un balcó amb una franja verda tipus Vox, però que té un altre nom que no és de Vox, i per tant és la pel·lícula que rebentarà taquilles. Pensem que vosaltres heu vist els Torrentes, les altres cinc, les heu vist? Totes, els heu vist totes. De pe a pa.
de totes 5, és a dir, la que ha fet menys diners, ha fet 10 milions d'euros a l'estat espanyol. La que ha fet més, que és la segona, l'operació Marbella, doncs la segona va fer 22 milions de taquilla. Estem parlant de que, bé, normalment la pel·lícula més taquillera de l'any sempre és la de Sant Diego Segura. Padre M. 105 em sembla que va fer 11 milions. Per tant, estem parlant que aquesta rebentarà taquilla.
Per tant, entrem en el divertit del cinema. Allò que sempre parlem en molts debats de què és el cinema, és entreteniment, és indústria... Això és indústria. L'indústria del cinema és torrent. I, a més a més, el que han fet és volver la vergüenza del cine español. Ells mateixos ho han dit. Per tant...
És un provocador. I com a provocador tal que és Santiago Segura, doncs farà que tots els fatges vagin a veure Torrente. Tots. I la majoria d'antifatges vagin a veure Torrente. Correcte. Perquè riure, riuràs. És que també... I en què hi haurà un sector de la població que es negarà a veure Torrente.
Que això és lògic. Però aquest sector de la població, m'agradaria saber si és aquell sector que habitualment va al cinema o no. Vist així... El que està segur és que a Torrente hi haurà gent que no va mai al cinema, tampoc. I que irà a veure Torrente. Perquè el boca a boca, el boca a orella, com vulgueu dir-n'hi, serà brutal. És a dir, la gent sortirà i, clar...
quins cameos hi haurà, perquè sempre sabem que hi ha molts cameos de tots tipus, tothom voldrà saber quins cameos surten, ja hi ha els rumors, perquè tots són rumors, i avui, aquesta tarda, hi ha molts cinemes que està tot venut.
perquè volen ser els primers, no volen que ningú els expliqui si surt l'Iba Illano, si surt d'aquell Instagramer de no sé quantos, si surt... És que pot aparèixer en Pedro Sánchez i en Trump tranquil·lament. Jo m'ho creuria, t'he de dir que jo de Pedro Sánchez m'ho creuria, perquè aquest s'apunta. És que tothom s'apuntarà a sortir de Torrente, i això és, bueno, si això és el reflecte del país Espanya, doncs tenen un problema, Espanya. Això ja és un altre tema que no t'arribes amb el cinema.
És que, per desgràcia, jo crec que és un retrat. Tant entre la fidelitat i la caricatura espanyola... O sigui, és un retrat tan firadigne del que hi ha en aquest país, malauradament. L'últim torrentessin, que és un d'aquells que possiblement menys gent va anar a veure... Jo vaig anar-hi. Només de veure aquell senyor que dorm a dins un cotxe...
d'origen africà, que surt amb la camiseta del Madrid i que darrere posa Messi, i que han d'atracar un casino a la final Catalunya-Argentina... Catalunya-Argentina amb en Tomà Ronceno de seleccionador català. Arriba un punt que tu ja veus que tot... I fot un metge en brat allà de coses i fa una amanida vària que amb alguns no la digiriran bé, aquesta amanida, i d'altres s'ho passaran teta.
Escolta'm una cosa, a quina hora la donen avui el Trufó? El Trufó Torrente això de l'hora que la posen és que és igual, tu a partir de les 4 segur que cada mitja hora la posen en un cinema de Girona i Salt però Déu li em sembla que fa 13 sessions al dia 13 al dia? De Torrente, per tant Jo crec que fa 4, 4 i mitja, 5 A Figueres crec que són 3 I el cine jo diria, si no me'n recordo malament, que n'ha fet 9
És a dir, que és impossible que no trobis un moment per anar a veure Torrente perquè vagis a l'hora que vagi i només t'hauràs d'esperar. És com agafar el bus, la línia nou que passa cada 15 minuts. Doncs hi ha un Torrente cada minuts. Jo t'he de dir que fa setmanes que tinc 3 grups de WhatsApp diferents
I els tres grups de WhatsApp han quedat avui a les set, de grups d'amics diferents, eh? Vull dir, els tres han quedat a les set, al bar de debat del cinema, per fer la prèvia, per entrar a veure Torrente, i ara estàs dir això i dic, és que no deuen quedar entrades per anar-hi.
La idea és aquesta, si el cinema és indústria, entreteniment i és social, Torrente és això. Completament. Ara, també el cinema hauria de ser art, o hauria de ser cultura, o hauria de ser altres temes, i per això existeix altres tipus de pel·lícules que, si vols, en parlem. Home, i tant, només faltaria deixar-me en Torrente. Ja riurem. Tu la veuràs, Torrente, sí.
Jo crec que la veuré, però no sé quan. No crec que vagi al cinema. Sí, no aniràs pas avui corrent, com aquell qui diu. No, però vull dir que poder la veuré d'aquí un any, dos, però segurament l'acabaré veient per curiositat. Hi ha coses que al final les acabes veient un dia que t'obreixes. Sí, home, en tenen tres segur que la donarà tard o d'hora. No crec que filmin la posin mai, però bueno...
En alguna altra plataforma. Et diré una cosa, si mai el trufó veieu que els números no quadren, feu un cicle torrente, Santiago Segura, i a veure què passa. Escolta, de fer-ne la necessitat virtut. Hauria de canviar molt el trufó.
Però sí que primer parlem d'una pel·lícula que tampoc fem el trufó, sinó que es fa a l'ocine, que a mi m'és més la curiositat de la pel·lícula que res més. La pel·lícula es diu El Testamento de Ant-Li. I s'explica de una... Explica la història, tu no saps què és la comunitat Shaker, no saps què són, no? La comunitat Shaker va néixer al segle XVIII, a mitjans del segle XVIII, i és una comunitat on creia amb l'austeritat, amb el pacifisme i amb el celibat.
És a dir, ningú tenia fills en aquella comunitat. Tu hi entraves i se li va total, per tant no hi havia reproducció de ningú. I creien que havia de venir un nou masies i eren molt religiosos, hiperreligiosos i catòlics, no? I aquesta, l'Anne Lee, representa que és una dona que creuen que pot ser que sigui la reencarnació del segon masies.
I per tant, ella des d'Anglaterra, que és on es funda el moviment, aquesta comunitat xacra, se'n va als Estats Units i la pel·lícula ens ensenya aquest viatge des d'Anglaterra fins als Estats Units a muntar aquesta nova comunitat i quan arriben allà quasi a mitjans del segle XVIII, reben... no els volen allà.
I l'Ang Lee, que el que fa és cantar molt bé com els àngels, i en la pel·lícula hi ha unes parts que no és ben bé un musical, però sí que es veu que a partir de la música, del ball i de la cançó, doncs, arriben aquesta catarsis amb Déu i amb tot. Què és l'interessant d'aquesta pel·lícula? Doncs...
que el guionista, els dos guionistes, són els mateixos de The Brutalist. Val. Que l'any passat ja parlava d'arquitectura, de les persones que havien de canviar de país per trobar una nova identitat, doncs ja parlava d'això. I, a més a més, la banda sonora té les del mateix autor que The Brutalist. Per tant, només canvia la direcció, que en aquell moment era Bradley Corbett, va ser el director, que ara és el guionista, i ara la directora és la seva dona, la Mona Fassbolt, que en aquell moment va fer de guionista i aquí fa de directora.
I el ben parit és que encara existeix a dia d'avui el moviment, no arquitectònic, sinó de disseny, que es diu Xàquer, que és un disseny minimalista, antic, austé, de fusta, molt senzill, sense aquests carregaments, sense mullures, sense res, tot molt simple, i ha perdurat. Encara hi ha algun, vaig veure que encara hi ha alguna comunitat Xàquer als Estats Units, que ara el celibat em sembla que ja no el porten, perquè van tinguent fills,
Però que encara viuen en aquesta austeritat, en aquest humanisme, en aquesta manera. Jo crec que és una pel·lícula que, pel sol fet de visualment, la gent que hi ha al darrere s'ha d'anar a veure. Aquesta pel·lícula, per desgràcia, no la fem al trufó amb el seu original, la heu de veure doblada i em sembla que fan una sessió amb el seu original a Ocine, però és una de les grans pel·lis que jo crec que poden, si més no, equilibrar el tema torrent en el dia d'avui. I la millor de la setmana, i per això la fem al trufó... Home, i tant...
Ja que parlem d'arquitectes, la pel·lícula es diu l'Arquitecto. I ens centrem als anys 80 a París, quan Mitterrand decideix fer una licitació per construir el que hauria de ser el nou art del triomf a París, que en aquest cas és l'art de la defensa. I fa una subhasta pública perquè s'hi presentin els diferents arquitectes. I guanya un arquitecte danès
que només havia construït casa seu i un parell d'esglésies. Per tant, tothom diu com és que aquest arquitecte guanya aquest concurs i construirà, que va acabar construint, aquest està basat en un fet real, evidentment, acaba construint aquest arc nou a la ciutat de París, que és l'Arc de la Defensa. És una pel·lícula molt interessant, cinema trofó, versió original, i és el gran estrena que tenim al trofó aquesta setmana d'Arquitecto, lligant una mica amb tot plegat. Déu-n'hi-do.
Bueno, falten dues coses ràpides. No, ja m'ho imagino. Les de sempre, no? No, ràpides no, tranquils, tenim temps. Home, tampoc m'hi esplayaré molt, eh? Sí, home, escolta'm, hem de compensar una miqueta, t'ho dic perquè, clar, la gent ens escoltarà i dirà, han estat 15 minuts parlant de Torrente, saps què et vull dir? Almenys hem de fer el contrapunt cultural, ara parlem de poesia i aquestes coses, però primer...
Torrente se'n parlarà durant setmanes, eh? Vull dir, això no pateixis. Ja està creat el màrqueting perquè se'n parli sovint. Sí, també és veritat. Però, bueno, si algú la va veure... O potser en Carles divendres que ve com a mínim l'ha vist. No, no, en Carles deu estar fent fil ara mateix, a Ocine o a Odeon. Carles no crec, potser... No sé si n'ha vist mai cap. No, en Carles... No l'hi veig, no l'hi veig jo. En Carles s'ha llegit els llibres de Torrente. No...
Una abraçada, Carles Ribas. Sincerament no li veig veient torrent. Doncs, bueno, el trufó ja sabeu que sempre acabem aquesta secció recomanant dues coses. Una és el diumenge o migdia a les 12, el petit trufó.
Estrenem pel·lícula, que durarà durant 3 diumenges al migdia, que es diu La gran festa del bosc. És una pel·lícula preciosa, curta, que explica el casament de dos espantosells. Està feta amb... No sé si és...
El casament de dos espantaucells. Sí, i preparen un casament a ovos i han de preparar el típic que tu se i te vulguis casar, que tens aquells problemes de qui poso amb qui, qui convido, s'entendran... Primer el problema és qui enredo, després ja si això ja...
però que seria el mateix és a dir, com posaré com faré el casament aquests dos espantocells en el bosc i com que la pel·lícula ja he dit que és molt curteta es complementa amb quatre formatratges d'animació de diferents tipus d'animació amb també sobre l'amistat sobre l'ajuda sobre la solidaritat i això en total pel·lícula i els quatre curs dura una horeta per tant és ideal per nens de sis anys, set anys
és que ara parles de matrimoni m'ha vingut al cap que ahir va venir l'Àlex Casanovas ostres el de com es deia allò apunta, apunta, dispara, dispara l'amora a primera vista apunta, apunta, dispara, dispara i pum, un rellotge ah sí, veia això? és que jo jo tenia 5 anys 91-92 jo no hi era
Tu encara has mirat alguna... 5 anys, jo sí que m'ho recordo. No, no, no, en directe en un moment. Sí? 5 anys, home. Jo no hi era. Amb el Montse Guellar, sí. Sí. Seria punta, punta. Jo sóc del 94. Això, les Teresines, si l'encert l'endevino amb en Josep Maria Bax. Jo vaig anar-hi a concursar. Ah, sí? Sí, home, vaig guanyar.
A mi m'encantava aquest programa de petita. Segur que tens el vídeo. No l'he trobat mai. El vídeo el tenia amb VHS però ja no el tinc. El gran Josep Maria Bats. De fet, 30 anys. Anem a comptar diners. Vaig guanyar 100.000 pessetes de l'època i un viatge a Tunísia. En sèrio? Si vaig passar la final. Sí, sí.
Comptant diners, això? No, quan ell sempre acabava, que t'agafava dels braços i et deia, anava a comptar diners i anaves amb una paret clavat, perquè l'estudi era més petit que això. Ah, sí? Però era com això. Però l'altre semblava grandiosa, aquell plató. Sí, sí.
La màgia de televisió, Arnau, ja te la coneixes, tu també. No, no, però en aquells moments, que hi havia aquells leds així de color, hi havia aquells tubos de llums... Sí, però tu ho veies tot amb una pantalla... Amb una pantalla, sí. Era un programa que sortia un O i un Lot. Era un jenoglífic. Ah, un Lot, per simple.
jo me'n recordo que em va tocar un que era un asa que cridava i els crits anaven i els crits d'asa no arriben al cel per exemple m'agrada moltíssim aquest programa això quin any era? 94? 95? jo crec que hi vaig anar-hi el 95 però no me'n recordo era dels meus preferits a més a més primer havies d'anar a fer un càsting primer anava a fer un càsting a veure si responies alguna de les preguntes i donaves entre i avui
Saps de què m'estic descollonant? Reca, he obert la veda, senyors, és només per recordar-los que estem en directe a Girona FM, els Quatre Rius, el 92.7 de l'FM, i que la gent ens està escoltant. La gent que sempre recorda deixar-t'ho l'endevino. Saps què passa? No sé, Arnau, posa una sintonia o alguna cosa, t'ho dic, perquè és que el tomb, el que estàvem parlant...
no és un to impostat, o sigui, és com quan estem aquí drets, aquí molt xerrant nosaltres drets i de cop dic, us en recordeu que estem... Arnau, Arnau, tu ja hem de fer un programa que... T'ho juro, eh? Els mapis de Giron FM, no? Sí, sí. Home, és que ahir es va presentar a les Casanovas, un mite del amor a primer vist, i ara em dius que has dat el sencer de l'endevi, no? Hòstia! Fumava com un carreté. Hòstia, sí, fumava. Sí, però em sembla que guanyes punts com a relleu de Saites Bay al capdavant dels quatre rius...
Bé, vas de marxar, vas de marxar, diu, dilluns, Filmoteca. Ah, això, no, tranquil, tenim dos minuts, encara. Doble sessió, dos quarts de set, dos quarts de nou, presentarà Anna Balló, com sabeu, fem els 25 anys del trufó, les pel·lícules que van triar com la millor de l'any.
Es passarà la millor de l'any del 2023, segons el col·lectiu de crítics Falling Leaf, d'Aki Kaurismaki, un director finès, finlandès, ja no sé com s'ha de dir, però que o t'agrada molt o no t'agrada gens. Com tot lo finlandès. Avui ho toca presentar a un senyor que no li agrada, però que la gent que és fan de Kaurismaki, doncs Falling Leaf, una de les últimes pel·lícules que ha fet i que es podrà veure dilluns a la filmoteca.
I res, ja parlarem un altre dia si l'ha enxerto d'en David. Sí, home, ja ho trobarem, no? Ja he vist que és un tema... Qui presentava això? El gran Josep Maria Bax. Està viu? No, ens ho va deixar fa... No fa gaire que va... 10 anys, potser? Sí, potser sí. Home, déu-n'hi-do, collons! Hòstia, sí que fa, eh? Que va... Bueno, feia en Fili Prim, fèiem... En Fili Prim, sí. En Fili...
No me'n recordo, o sigui, tenia una trucada telefònica i tenia una pastraga. Sí. I feia, sí, digui'm, eh? Que després van fer automàtic, eh? Sí. Hòstia, que bo. I regalaven OK, amb els requis, tenies cotxes. Sí, OK, que tenia grusos de maduixa, que era dolentíssim. Sí, era un denam, era un denam. Però, a més a més, va presentar l'1, 2, 3, en Vax? Aquí em agafa... Jo crec que sí, eh? No ho sé. I ara t'acaba dient... Es va fer mai la versió en català, l'1, 2, 3? No, no.
L'estadera sí que va presentar l'1, 2, 3, però no me'n recordo. Podem. Però és igual. Ja farem un dia un programa de Màpids tu i jo i... Tanquem la paradeta. Va, tanquem la paradeta. I quan arribem al punt de dos quarts de 12 del matí, l'únic que em queda és donar-li les gràcies i posar-me d'en peus per al gran Jeb Soler. Moltíssimes gràcies. Un dia més. A vosaltres, a vosaltres. El millor trio de Girona. Molt bé.
Fins demà!
Sol d'allà, un cel de glaç, dins del calaç d'un armari, drats de dona i un infant, amb un rebust enigmàtic. Ve de néixer, està sorprès, té uns grans ulls amb modigliani, els cents tristos, verds i oberts, i una vida fins que els tanqui. És l'home estàtic, la tristesa el té cor dret.
i les oranetes faran niu als seus cabells. Quan ja té tres anys no surt a empaitar les copallones, quan un gos llabre no fots i els vestits paguen la broma. Quan la neu remou el cel, ell la mira en lloc de córrer i li queda el rostre ple, com les estàtues d'arc
Com està aquí la tristesa?
El més grandet troba un ocell a sobre d'ella d'un arbre. Ell no es mou i un extrament li fa blanc. A mitja cara troba la nina d'un ull. La voldria per companya, però no la mira ni a tu. I la nina se'n va a França. És l'home estàtic, la teva.
i ofereix un clavell per la solapa, ell se'l mira però no el pren, i el clavell se l'en d'un altre, un estiu quan ell ja és gran, l'amor ve amb tres candidates, ell les mira palagat, però l'amor té pressa i marxa. És l'home està aquí, la tristesa el té cor,
Les oranetes faran viu als seus cabells. Un bonic dia d'abril, tot són flors i ell les olora, però surt l'amo d'un jardí i li fa una cara nova, descobreix que no està bé i vol dir-ho a una senyora, la senyora no l'entén, perquè és mestre d'una escola.
És l'home està aquí, la tristesa.
S'ha fet gran i ha assegut davant la porta i ha esperat l'enterrament d'aquell de la cara nova, seu de vidre llunador, dins d'un caixó sense potes, jo al cos d'un home mort. Ningú riu i ningú flora. És l'home estàntic, la tristesa,
Les oranets del món breu.
Passen ja 5 minuts del punt de dos quarts de 12 del matí i nosaltres seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM. Avui és divendres, per tant avui toca fer un especial repàs a tot el que tenim a l'agenda per aquest cap de setmana, com per exemple per a tota la gent que pugui passar a prop del monestir de Sant Daniel demà a les 12 del migdia, trobareu la presentació de l'imaginar-se res. En aquest cas el llibre d'Agustí Columines, en aquest cas també fet conjuntament amb Eduard Vigues,
pròleg de Carles Duarte i demà, de fet, tindrem l'Agustí Colomines i també el Carles Duarte aquí a Girona per presentar-lo. Com que jo també hi passaré per allà, anem a preguntar-li aviam si ell també vindrà. Agustí Colomines, bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora, què tal? Primer de tot, confirmada que véns demà a les 12 del migdia aquí al monestir de Sant Daniela, eh? No fos cas. De fet, en aquests moments estic anant cap a Olot perquè he de fer una acta d'Olot, em quedaré a dormir a Girona i demà estaré a les 12 en punt.
Escolta'm una cosa, Agustí, un barret diferent del que tenim acostumats a tenir-te ubicat, sí que és veritat que és el món de la política i tot plegat, però en aquest cas ens presentes un llibre que trenca una miqueta amb tot això.
És un llibre de poesia, de fet és el quart llibre de poesia que publico a la meva vida, però com que és evident que la meva imatge pública no és la de poeta per molta gent, doncs evidentment pot ser una sorpresa. Un diàleg fins i tot que fas amb l'artista Eduard Vigas?
Aquell llibre va començar amb l'Eduard, que és un bon amic meu, és un pintor de Palafrugell, però que viu fa molts anys a l'estranger, primer a Londres i després ara a Berlín. Això va començar amb un diàleg amb ell. Jo tenia uns poemes, ell els va llegir, va dir...
Ostres, me'ls deixes que potser jo em puc inspirar una mica i efectivament es va inspirar i va fer uns dibuixos magnífics que acompanyen el llibre. Hi ha un cert diàleg entre els seus dibuixos i la meva poesia que és per a mesura introspectiva, que és molt musculada, és molt...
és molt humana i al mateix temps d'un cert setet, diguéssim, futurista, i aleshores la poesia i els dibuixos de l'Eduard et casen molt bé. La teva poesia ens parla de com veus el món?
La meva poesia parla de com veig el món, com el sento més que com el veig, com m'impacta. Perquè és un llibre que hi ha una certa tensió entre memòria i futur,
La pèrdua i voluntat de viure és aquest diàleg que permerem que tingui a l'interior tota la vida i que ha marcat molt com veig el món.
T'ho dic perquè és curiós, i almenys coneixent el cas, perquè deus tenir un dia a dia boig, per no dir molt boig, i la poesia, per exemple, requereix de pausa, requereix de silenci, requereix d'atenció. No sé si encara et costa poder-ho trobar, tot això. No, tu pensa que jo...
Bàsicament soc un professor i que fa política perquè visca en aquest país i en aquest país el compromís polític és molt fort i a més a més en aquest cas ho faig perquè la meva solidaritat amb el president Puigdemont és total i mentre ell sigui l'exili jo no pagaré per entendre'ns, no? Però a part d'això...
És veritat que per sortir del dia a dia jo busco molts moments de pausa, molts, i això em permet continuar escrivint d'una manera bastant regular. En qualsevol cas, per acabar de completar el trio d'aquest llibre, com aquell qui diu, Carles Duarte en el pròleg, que de fet t'acompanyarà demà, si no m'equivoco.
Sí, Carles Duarte ens ha fet un pròleg al llibre fantàstic. Carles Duarte és una persona pel món de la cultura catalana però coneguda amb uns fonaments molt sòlids de la poesia i a més a més es dona la circumstància
El primer llibre de poesia que va guanyar precisament el Premi de Poesia d'Olot, ell era membre del jurat. Per tant, és una mena de síntesi
que al final som tres amics, que fem literatura, fem art en definitiva, i a més a més estem esponsoritzats, per dir-ho així, que és l'editor per la Fundació Atrim. La veritat és que ens ha fet un llibre fantàstic, però fantàstic vol dir que és tan important l'objecte, per dir-ho així, com el que ja ha dit.
i sobretot el tacte, que és molt bo. Però bueno, en qualsevol cas, això ho podrem veure demà a les 12 del migdia al Monestir de Sant Daniel. Presentació de l'Imaginar-se res d'Agustí Colomines d'Eduard Vigues. En aquest cas hi serà l'Agustí, també hi serà el Carles Duarte, jo passaré també per allà, com per què no dir-ho. A partir d'aquí, Agustí, que vagi molt i molt bé, i escolta, ens veiem demà. Moltes gràcies. Ens veiem demà.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Necessito desconnectar de tot. I si en comptes de desconnectar connectes amb el que realment importa? I com ho faig? Amb el Vivid, el festival d'enoturisme on el vida l'Empordà Marida amb el teu benestar. Rutes amb bici, winefulness entre vinyes i la gastronomia més autèntica. Això és exactament el que em demana el cos. Doncs tria el teu moment a vivid.costabrava.org Patronat de turisme Costa Brava Girona de la Diputació de Girona.
I tic-tac, tic-tac, que arriba al sac de jocs amb Pau Regincós. Bon dia i bona hora. Bon dia, aquí estem. Ja t'ho he pensat, eh? Tic-tac, tumba. Tic-tac, tumba. Aquest és el joc que us presentaré avui, un joc d'autor català, l'Ignasi Ferrer, amb Mercurio Distribuciones. És un joc així de caixa mitjana, ple de coses, ple de peces, i és molt curiós. És un joc d'aquests que és cooperatiu, diguéssim, perquè juguem tots plegats, però amb un objectiu de ser almenys algun dels dos supervivents a la mort.
Tenim una colla de vuit amics que s'endinsen amb una menció d'aquestes fantasmagòriques. De les que no surten a Airbnb. Sí, d'aquelles que dius millor no entrar-hi, però ells sí que s'aventuren a entrar-hi. I llavors és molt divertit perquè és d'aquells jocs que sempre que el poses tothom vol triar quin personatge és. I dius no, no, juguen tots vuit i simplement els que participem, si som cinc, ens repartirem boca avall la carta d'un personatge, aquell personatge és secret,
només el sabràs tu i hem de jugar amb això que hem d'intentar sobreviure com? doncs fent que l'amor mati la resta de jugadors i que els dos últims un dels dos últims siguis tu si l'amor acaba matant-los a tot menys dos i tu estàs entremig d'aquells dos que han sobreviscut has guanyat llavors guanyaran els dos que queden vius
Com funciona? Tenim uns taulells modular. A diferència d'altres jocs que també hi ha un taulell fet, en aquest ens donen una espècie així de cartró rígid, amb diferents tamanys, quadredets i tal, que ve a ser la menció. La gràcia d'aquest tipus de joc és que pots construir-te-la com vulguis. El joc te dona fins a tres tipus d'idees, si ho fan una partida curta, mitjana o més difícil, i cada loseta d'aquestes, cada fitxa d'aquest cartró té una simbologia. Aquesta simbologia és important perquè és el que farà que s'activin els moviments dels personatges.
hem dit que jugàvem amb tots 8 els col·loquem a l'entrada i ara per torns anem moguent les fitxes dels personatges que vulguem no obligatoriament hem de moure el nostre sinó que podem enganyar i moure el que no som nosaltres, que és l'un millor perquè clar, si no l'amor ho atraparà i si som nosaltres, tururut cada cop que entres a una habitació has de mirar la simbologia que té i n'hi ha que et permetran moure un segon jugador n'hi ha que faran anar a la mateixa habitació un company que tinguis a prop n'hi ha que faran que l'amor es mogui un
I això ho farem en el rellotge. Cada cop que l'amor es mou, per la menció, hi ha un rellotge de l'amor que avançarà per les broques. Això va girant. Cada cop que sigui un quart d'hora o mitja hora, tres quarts o l'hora en punt, serà l'hora de l'amor i si ens trobem juntament amb la fitxa de l'amor, aquell personatge morirà. Si algú ha baixat al soterrani i és l'hora de l'amor, també aquell personatge morirà.
I és la manera que tenim d'anar eliminant diferents jugadors. Què passa si ens eliminen? Hi ha jocs que un cop eliminat ja no pots seguir jugant, aquí no, aquí hem de callar una mica, hem de dissimular, ostres, no has de dir allò de merda, m'heu eliminat, no, ostres, ara ja no jugo. No, pots seguir jugant perquè hi ha en Casellas, com a bona menció, que pots fer algun experiment raro i canviar de cos.
aquí hi ha una sala de Frankenstein on entra un altre personatge i si és l'hora de la mort la canvies per un altre que estigui mort i és en aquell moment que recuperes aquella fitxa teva i pot tornar a vida també hi ha una altra habitació on et pots fer també el canvi de personatge tu pots entrar en aquesta habitació i canviar la teva carta de personatge per la carta d'un altre jugador o una de les cartes que no juga que segurament és una de les que encara queda viva perquè ningú l'ha mogut o ningú s'ha interessat per matar-la
Molt intertingut, aquest sistema modular de muntar la mansió fa que cada partida pugui ser diferent perquè la col·locació de les portes també entre habitació i habitació les col·loques tu i llavors pots fer més accessible o menys accessible les habitacions de fer els canvis i tot això i al final són partides curtes però alhora molt intenses on sobreviure a la mort és l'objectiu i és molt divertit veure com vas pelant els jugadors i al final quedes tu viu i t'endus la victòria.
Doncs tic-tac-tumba, sac de jocs, Pau Reginkus, gràcies. Hasta la próxima.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
I arrenquem ja recte final d'aquests quatre rius. Afortunadament també recte final de la setmana, perquè estem a divendres, a menys que no canviï alguna cosa. Divendres tot el dia. Esperem que de moment avancin les hores i no vagin cap enrere com el Benjamin Button. Nosaltres seguim mirant la nostra particular agenda. Ara no és tant un tema d'entreteniment, és probablement un tema més dedicat a la formació, a la innovació, també a l'impacte empresarial. I és que, de fet, tenim l'Innovation Day Girona 2026, una jornada...
que no només ha aconseguit un sold-out, si no m'equivoco, que ha volgut sortejar aquest sold-out amb una ampliació d'aforament. Per poder comentar la jugada de què tracta exactament, què tindrem i què està organitzat per aquest pròxim 19 de març, tenim amb nosaltres el regidor de promoció econòmica de l'Ajuntament de Vilablareig, Adrià Sureda, que ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora.
Hola, molt bon matí. Primer de tot, m'he equivocat amb alguna cosa de tot el que he dit fins ara? No, no, ho has dit perfectament. Sensacional, ja ho tenim, doncs. Molt rebent. Tinc molta sort amb tot el tema aquest del sold out i, bueno, inicialment teníem 100 places en un lloc més petit i, finalment, ho mourem al polivalent de Vilalbaretge amb molt més aforament. És el que anava a dir, anàveu a 100 places, ara a veure aquesta ampliació. Entenc que la resposta ha estat immillorable.
Sí, de fet, ni en els millors dels casos pensàvem que tinguéssim tal resposta. Inicialment, quan ho estàvem plantejant, pensàvem en fer-ho en un lloc més petit, més acutat, que es veiés més ple, i hem tingut una allau de peticions, una vegada vam arribar al límit d'aforament, que ens ha fet replantejar tot, d'un dia per l'altre, i sí, sí, la veritat és que hem tingut una acceptació tan i tan bona que ens anem cap al polivalent. Què és exactament l'Innovation Day Girona?
L'innovation de Girona neix d'un projecte molt més gros que volem començar a moure des de l'Ajuntament de Vilaborarets i sobretot governat per l'Ajuntament de Girona i Salt, també. És un projecte, al final, per intentar d'alguna manera poder governar
l'ecosistema d'innovació de la zona, de tot el que seria la zona interurbana de Girona i tot això ve derivat de l'anàlisi que estem fent de què està passant, què ha de passar en els propers anys i d'alguna manera com podem nosaltres productivament treure oportunitats, beneficis per a les nostres empreses del territori i de la mateixa manera fins i tot per què no arribar a treure talent cap aquí.
Llavors, amb aquest marc, neix l'Innovation Day com una primera pedra d'aquesta col·laboració i res, en aquest esdeveniment el que trobareu serà una jornada amb professionals d'aquí de la zona, d'alt nivell, de les empreses més potents que tenim a nivell tecnològic i de la salut. Una mica el que volem és que aquestes empreses comparteixin experiències, comparteixin el seu context del dia a dia referent a l'innovació i puguin d'alguna manera inspirar altres empreses
col·laborar amb altres empreses, crear sinergies entre aquestes i d'aquesta manera que es vagi ajustant aquest ecosistema d'innovació entre empreses i que nosaltres niguem sent presents d'alguna manera.
jo el que veig és que això no deixa de ser una mostra més que Girona i tot el seu entorn per entendre'ns entenem Girona com a gran nucli urbà que és i serà no deixa de ser una regió que aposta moltíssim per tot el que vol dir networking
Bé, més que costi aquesta part, el que jo estic veient és que, en general, en Girona i Rodalies, lògicament, Sal i Labareig i tot el territori, és una zona...
amb les empreses extramotivades, diré fins i tot amb les entitats extramotivades, i això acaba derivant a que no ens sabem estar de braços creuats. I això és l'origen de la innovació. El no estar de braços creuats, intentar, com deia abans, incentivar aquesta productivitat, i si abans es pensava que si una cosa va bé, millor no tocar-la, jo crec que ara aquest pensament està canviant, i és, si una cosa va bé, per què no anem a potenciar-la perquè encara vagi millor, no?
I és una mica tot el que s'està movent per aquesta zona. I d'alguna manera no només s'ha de governar des d'empreses privades, des de universitats, jo crec que aquí els ajuntaments tenim molt a dir-hi i hem d'acompanyar per acabar d'ajudar el màxim possible cadascun dels col·laboradors.
a part veig que és una jornada de 9 a 2 quarts de 2 de franja de matí no sé si també esteu valorant de fer alguna coseta a la tarda o en principi sí que a nivell de programa i escaleta no es mou no, no, de moment a nivell de programa i escaleta no es mou
Hem de pensar que tenim ponents molt i molt potents de la regió, molts d'ells directius de grans empreses, i llavors, ara, dia d'avui, d'un dia per l'altre, ampliar l'escaleta seria impossible, però sí que ens ho fa replantejar de cares als següents anys, a següents edicions, que potser haurem de reestructurar aquest esdeveniment i fer-ho d'un altre format.
Entenc que, i més, això és una primera edició, entenc que el gran objectiu d'una primera edició és celebrar-se i a partir d'aquí ja ho trobarem, no? Efectivament, sí. De fet, l'objectiu, com bé he dit, no deixava ser fer aquesta primera pedra entre...
en aquest marc de col·laboració entre els ajuntaments de Salt, Viloblarets i Girona. Llavors, nosaltres en cap moment pensàvem que poguéssim atreure uns ponents de tal rellevància i que alhora poguéssim també atreure tanta gent que estigués interessada en aquesta jornada.
Llavors, ni en els millors dels somnis, realment ens pensàvem tenir tant i tant d'èxit. Doncs, precisament, amb aquest Innovation Day Girona 2026, aquest pròxim 19 de març, com hem dit, de nou del matí a dos quarts de dues, us anava a dir, aforament, o sigui, estàvem amb sold out, però no, finalment, podem ampliar aforament, o sigui, que de moment encara queda lloc, eh, per anar-hi, Adrià?
Efectivament, de fet ara el que estem intentant fer és desplegar una mica de difusió pertot arreu fins ara la difusió s'havia fet només per canals més professionals que no arribava tant a la gent que no es dedicaven a aquests sectors en si mateix i ara estem intentant desplegar-ho perquè arribi tothom al final una jornada de tant valor per què no ha d'estar oberta a tothom i és el que estem intentant ara que arribi tothom i com més siguem doncs més reurem
T'anava a dir, com de complicada és la vida, que sempre hi ha problemes, però aquest almenys, beneït problema aquest, el d'haver d'ampliar l'aforament. Bé, ara ho diguem rient, però just aquesta setmana, quan ha passat tot, realment estàvem patint, perquè dèiem, i ara què fem? Ens quedem en un espai més petit i diguem que no...
Perquè el resum de tot és que la vida és pels valents i les valentes.
Efectivament, vull dir, això és innovar. Innovar és buscar oportunitats, ser productiu, i de la mateixa manera que nosaltres estem intentant difondre aquest missatge, doncs què menys que fer el mateix amb aquest acte. Doncs anem a fer aquest acte de la manera més gran possible. Doncs segur que algun dia podreu anar a l'Innovation Day Girona, però a la seva primera edició només podreu fer-ho aquest pròxim 19 de març. Per tant, vinga la gent a apuntar-se. Adrià, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i que vagi molt i molt bé.
A vosaltres, Seid. Moltes gràcies.
I com que ara feia molts i molts de dies, Arnau Vila, que no agafàvem tu i jo el micròfon... I ens acomiadàvem. I ens acomiadàvem. Jo crec que ho hem de recuperar, això. Ja ho trobarem. Ja sé que ja ho trobarem. Però igual que abans se'ns ha oblidat que hi havia micròfon. M'ha semblat un moment memorable d'aquesta emisora de ràdio. També jo crec que de tant en tant... Almenys els divendres hauríem... És que clar, ens n'anem a la... També és veritat que quan estem amb algun convidat o alguna cosa, com que tot és sempre tan interessant...
Però ja m'agrada marxar amb el convidat, eh? Sí, i no volem, tampoc volem tallar-lo, saps què? Vull dir, l'Adrià en aquest cas, com que tenia una reunió a les 12, m'ha demanat de sortir una miqueta abans, que per això ens estem acomiadant. Però bueno, en qualsevol cas, senyor Vila, jo l'únic que volia fer també era felicitar-lo en les seves vigílies, ja que demà és el seu aniversari. 39. 39. Li he de dir que molt ben portats, que no els aparenta gens i que tant de bo jo arribi la meitat de jove que vostè als 39. Segur que sí, però sí que és veritat que a mi me'n posen molts menys, eh?
Perquè sóc un Peter Pan. És que a la vida s'ha de ser un Peter Pan, senyor Vila, i ara, la gent no ho està veient, però mentre tu i jo anem contemplant per la finestra com passa el temps... Hauríem d'anar acabant, eh, però... Hauríem d'anar acabant. Això sí, senyor Vila, sempre brillarà el sol. Moltíssimes gràcies a tothom per escoltar-nos, i senyor Arnau Vila, moltes felicitats demà dissabte. Amb vida vostra. Això és de que me levantes, eh? Ah, sí? Sí, amb vida vostra. Explica-m'ho fora a mi, perquè ja és que jo ja no sé si la cagaré o no. Fins dilluns! Molt bon cap de setmana!
Jo que sóc més català que les anxoves de l'escala o els galets de Nadal. Jo que tinc un erecció quan pujo a Pedraforca o faig trek-hi per Montserrat. Jo que voto convergència i que tinc somnis eràpics amb en Jordi.
Pujol, jo que sóc soci del Barça i no trago ni en pintura els pericos de Sarrià. Jo que penso que en Serrat sempre ha estat un traïdor, el meu cotxe només sona Lluís Llach. Jo que porto els segredors com a politó del mòbil, la senyera al balcó. Jo que sempre ha defensat els productes de la terra, ara m'he enamorat d'una Johnny de Castefa o Jennifer.
Em t'uneix a l'ella cotxa per tu. Oh, Jenny.
A Girona millorem el sistema de recollida de residus. Durant aquest primer trimestre del 2026 arriba el nou model de contenidors intel·ligents. Un contenidor per a cada fracció per llançar els residus qualsevol dia i a qualsevol hora amb la targeta identificativa. Tots els contenidors a tota hora. Fem-ho més fàcil. Fem-ho més bé. Girona Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
Arriba el GiroStudy, un projecte innovador de la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya que impulsa una nova manera de fer salut pública de proximitat. Hi participaran unes 4.000 persones de 18 municipis gironins d'entre 16 i 79 anys.