11 i 5, benvinguts als Quatre Rius.
Dijous 19 de setembre de 2024 ressaca d'un dia històric. Tot i que no tots els finals són com ens agradarien, l'orgull queda intacte. Tothom amb el cap ben alt. El Girona va perdre en el seu primer partit a la Lliga de Campions, a l'últim sospir, amb una errada de qui fos heroi durant més de 90 minuts. Però el futbol i la vida són així. I com en el futbol i la vida, avui ja fa menys mal que ahir i toca mirar endavant amb el cap ben alt i, per què no, també amb un somriure.
I avui, 19 de setembre, dia internacional de parlar com un pirata, el motiu el tinc davant meu i és de banyoles. Arnau Vil, bon dia i bona hora. Què tal? Bon dia, com esteu? Però tot i això, allà no tenim pirates, eh? Tenim dracs, eh? Dracs i dragoneses. Pirata tu. Sí, sí, sí. Però els bons, eh? Els bons, sí. Això sí. I jo crec que n'hi havia de bons i de dolents, no? Sí, sí, home, sí. Sí, tu hi eres. Jo era el que lluitava contra els taurons al Mar Farotge, diguem-ne. Taurons? Jo mentre la Marina, en tot cas. No sé, avui...
No, la Marina està morena, no. Dic el... bueno, és igual. Escolta'm una cosa. Ja sé que tu i el Jornal teniu moltes coses en comú. Una és que no som gaire futboleros. No, no. Eficionats normals i corrents. Però ahir tocava veure el partit, no? Sí, sí, sí. Mira que no ens agrada gaire el futbol. No me'n cansaré de dir-ho, però ahir tocava veure el partit i també el seu final.
Aguantarà l'espèrica davant ella Arnau, la pot provar de centrar, com que la deixa la centrada a Gazzaniga. Ostres, Gazzaniga que se li ha escapat i el gol del PSG. Se li ha escapat la pilota Paulo Gazzaniga per sota les cames i ha marcat el PSG pràcticament arribant al 45 de la segona meitat. Gazzaniga que havia estat heroi en dues ocasions traient
Dues mans providencials, Marc el passeger s'avança. El conjunt de Luis Enrique, PSG1, Girona 0. Si ho vau poder escoltar per aquesta casa, per Girona FM, 1 a 0, Paris Saint Germain Girona en el primer dia d'escola a la Lliga de Campions, primer desplaçament del Club Gironia a la seva història cap a Europa, i doncs per comentar-ho ens acompanya el nostre company Josep Coll de les retransmissions del Girona, del Girona en joc, bon dia i bona hora. Bon dia, què tal, com anem?
Primer de tot, com va la ressaca postpartit? Bé, com has dit tu, toca aixecar-se amb un somriure i tornar a començar de nou, o de nou no, de tornar a mirar ja de cares el partit de dissabte, de dimecres, perquè ara ve un calendari molt atapeït, i el Girona més enllà de les derrotes contra el Barça i el PSG, que formava part de tothom que ho hagués dit,
Perde contra el Barça, perde contra el PSG, que té molta il·lusió, però tothom també hauria firmat arribar al minut 88 amb un 0-0 a part dels prínceps. El Giró no va plantar cara en tot moment, va tenir moments més bons, moments més dolents, i no se li pot recriminar res, ni fins i tot a Gatzaniga, perquè Gatzaniga ha de treure dues mans providencials,
que si no te les treus ja vas 1 a 0 o 2 a 0 després va se li escapa llàstima i més en el moment que se li va escapar l'últim minut fa mal però abans d'entrar en l'anàlisi concret del partit és a dir això en general jo t'he de dir una cosa jo la majoria de partits importants que recordo la meva vida recordo no veure'ls
sinó escoltar-los a través de la ràdio, i ells estaven escoltant a tu, a en Pau, també a la Judit, i mentre us anava escoltant anava dient, ostres, que estan jugant contra el Paris Saint Germain. No sé si a tu també et va passar al llarg de la retransmissió de dir, ostres, que això no és l'Oviedo, eh? No, no, no, és que jo durant el dia estava molt tranquil i ja durant la tarda vaig començar a pensar, ostres, és que el Girona juga al camp del PSG, que poca broma, que és la Champions, que és un debut històric,
En aquell moment me vaig començar a posar fins i tot una mica nerviós per veure com aniria tot i quan va començar el partit també hi havia ostres que va zero zero que va zero zero que estàs a punt de treure un empat històric en un camp com és el del PSG finalment no es va produir però ostres que el que has fet és molt gros. És que jo crec que ens quedem amb tot
Menys amb l'últim minut. És a dir, jo em quedaria amb tot el dia d'ahir, com el vam poder viure... jo crec que el vam viure aquí, també els aficionats allà a París, tothom amb moltíssima il·lusió. Me'n recordo en Pere Albertí, que connectàvem nosaltres amb unes ganes, però no era tant pel que pogués passar en el partit, era ja només el fet de poder viure l'experiència, veure l'autobús del Girona donant voltes per París, que hi ha una foto que em sembla increïble, que la vaig veure a Twitter, que sortia l'autobús, i de fons de Torre Eiffel,
Vull dir, jo crec que també, que no es quiten lo bailau, no? Sí, i que de fet l'aficionat del Girona jo crec que cap ni un n'està cabrejat com va passar, perquè al final del partit, si et fixes, els jugadors van a donar les gràcies pel suport rebut al part dels prínceps, els gairebé mil aficionats que hi van, i tots amb les bufandes, cantant, animant encara... Jo crec que la gent va entendre que es podia perdre, que sí, que perds d'una forma cruel.
Però encara queda molt i el Girona jo crec que tindrà moltes coses a dir en aquestes Champions. Hi ha una cosa que m'agrada molt que ha comentat Michel i és que deia que els partits de Champions no se'ls miraria gaire. És a dir, un error que recordem va cometre aquell Vila Real que va arribar a semifinals de Champions l'època de Ronaldinho quan va guanyar el Barça a la Champions League. Sí, va a punt d'arribar a una final. A punt d'arribar a una final? A punt d'arribar a la final contra el Barça, que va arribar a l'Arsenal. Va perdre contra l'Arsenal?
però, per contra, a la Lliga ho van pagar. Ho dic perquè també el Girona, que tampoc perdi gaire al nord, perquè, és a dir, jo entenc, tots teníem marcat el calendari del partit del dia d'ahir, ja tornem a la normalitat, podríem dir, aquesta dolça normalitat, i el que toca, escolta, vull dir, és mirar la Lliga. Ara tens tres partits molt seguits, perquè jugues dissabte a Mestalla, davant d'un València que no està gens bé, que només porta un punt de 15 possibles, que és cua,
Un partit on has de treure alguna cosa, després dimecres reps el rayo aquí a Montilivi on t'has de fer fort. I després diumenge vas al camp del Celta de Vigo al migdia, a les dues. Per tant, són 8 dies molt intensos en què són 9 punts en joc.
L'objectiu d'aquest Girona hauria de ser de moment la permanència en Lliga?
que tinguem el cap clar, que una temporada com la passada és molt molt molt complicat que es torni a produir. Que pugui lluitar no et diré per CST i entrar a la Conferència, això potser sí que passa. No, jo personalment crec que no patirà per baixar, per aconseguir la permanència, però bé, mitja taula cap amunt,
Això sí que ho podria fer, perquè té els jugadors i té un entrenador que ha cansat molt de futbol. Orgull, gironi intacte, després del partit d'ahir? I tant. I tant, sí. I a continuar amb aquest orgull, i en què no està ferit per res, per perdre contra el Barça i contra el PSG.
Com vaig dir ahir, jo crec que molta gent estava d'enhorabona per l'estrena del Girona, independentment del resultat. En aquest cas, tu, Josep, que et vam poder escoltar ahir a les transmissions d'aquí de la casa, però també amb algú que porta molts i molts anys seguint el Girona, també, i que avui volíem que ens acompanyés. Pau Villafanye, bon dia i bona hora. Aviam, un momentet, amb com quadra això, ara potser sí. Ara sí, Pau Villafanye, bon dia i bona hora.
Molt bon dia, Sergi. Què tal? Com esteu? Ara sí, no ens en volíem oblidar de tu. Mira, no volíem penyar-te gaire, eh, perquè sé que et tindrem aquí ben aviat, però dic, ostres, potser serà la primera vegada que veurà que una trucada meva li fa il·lusió. Home, doncs sí, mira, he vist el número, per un moment he dubtat, però al final he dit, va, ja me l'he agafat. Escolta, Pau, a mi, ara li deien a en Josep, fa una estona, jo ahir mentre us escoltava, no m'ho acabava de creure. París, Sant Germen, Girona, 0 a 0, minut 80 i... i algo. Tu t'ho estaves creient al llarg de la retransmissió?
Home, jo crec que al final va ser una barreja de moltes emocions, i la primera, com tu bé dius, va ser la incredulitat. Una mica de veure les imatges, primer de jugar entre setmana i que no fos de lliga, i segon, com deies, sortir al parc dels prínceps, veure el Girona amb l'Estuania al capdavant, de capità...
Després, el fet de sonar l'himne, semblava tot una mica un videojoc o una pel·lícula, i a mi que tu anaves creient, i a més l'equip també s'ho va creure. És veritat que va haver de patir, òbviament només faltaria, contra tot un Paris Saint-Germain, però com deia, 0-0 la primera meitat, la segona també, és veritat que potser vam trobar a faltar
El Girona va donar la cara de valent contra un Paris Saint Germain.
Prou greu, però que abans el porter argentí ja havia salvat en un parell d'ocasions molt clares a l'equip de Mitchell. Però bueno, jo crec que l'equip va donar la cara, que era el més important, que va demostrar que pot competir contra qualsevol equip a la Champions i que donarà molt a parlar. Això estigueu-nos segurs. Te n'anava a dir el que també es va comentar moltíssim. Més enllà de la herrada, tampoc se li pot recriminar gaire res.
Sí, és això. Abans ja havia fet un parell o tres aturades de molt de mèrit i aquí Gazzaniga és veritat que segurament per ser l'últim minut va fer una mica més de mal i com es va produir, a més eren unes entrades sense gaire perill. Però bueno, l'equip final ho va dir Arnau al final del partit. Tots els jugadors cometen errades, Gazzaniga en aquest cas també, però és que abans
ja havia salvat el seu equip en un parell d'altres ocasions i en aquest sentit l'equip que el va acompanyar i estic segur que el recolzarà i no tinc cap dubte que més tard ja tornarà a ser titular. Jo tinc clar que d'aquesta taula si l'Arnau és la ràbia, si en Said és la disbouixa, en Pau és la serenor, sempre. I per això et preguntava, Pau, el que molts també estem dient, no? Vull dir que aquesta Champions potser és més un regal per gaudir que no pas tant una competició que prendre seriosament.
Segurament serà més per gaudir, però al tanto, perquè hem vist com ha jugat el Girona el pare dels prínceps. Jo, a veure, un cop posats en aquesta tessitura, jo crec que el Girona tindrà molt a dir. També hem de tenir en compte el tema econòmic, perquè qualsevol punt que es pugui rascar, qualsevol victòria suposarà un pas important a nivell econòmic. Recordem que cada empat
Està a prop dels 900.000 euros pel club, i cada victòria a prop dels 2 milions. Per tant, en aquest sentit, tots els punts seran benvinguts. El d'ahir es va escapar, com dèiem, de la forma més cruel, però hem de tenir també en compte aquest impacte econòmic, més enllà de l'emotiu i de l'anímic, que serà, per exemple, viure l'Hymne de la Champions quan el puguem escoltar en directe a Montilivi, que és un moment, segurament, que molts socis i socies estan esperant, i nosaltres també.
que ho puguem veure a casa. Però sí, el Girona, que tindrà molt a dir, veig gent que és optimista i que comença a pensar en una possible classificació. No tant segurament entre els vuit primers, que ja donaria accés als octavos de final, però això sí, per què no Playoff poder pensar-hi i a partir d'aquí tot el que pugui rascar, com dèiem, a nivell econòmic, benvingut serà.
Si que el Girona pot seguir somiant, això és una evidència, i més després de tota la il·lusió que es va notar ahir, que també es nota avui, jo crec que també l'aficionat del Girona es desperta una mica, bueno, una mica tocat, però ni molt menys, poc orgullós del seu equip, i t'he de dir que quan has parlat d'això dels 900.000 euros, aquí s'ha il·luminat la cara tant de l'Arnau com de Josep.
Home, a veure, però que no com tinc que els hi tocarà res, eh? No, ja ja, per això em pensava ara. El pròxim partit del Champions en Monteliby, quan cau? És el 2 d'octubre. El 2 d'octubre? El 2 d'octubre? Ah, mira, molt bon dia. És un dimarts, tres quarts de set de la tarda, contra el Feyenoord. Contra el Feyenoord? Ostres, és bon partit, eh? El Feyenoord és un històric, també.
Sí, sí, té una pinta. Ja estan totes les entrades repartides, no ho suposo. Sí, i tant, i tant. Els socis, els Nil, primers hi van, i després la resta, que va tocar per sorteig. Per sorteig. I tot i així, crec que la UEFA en va tornar alguna. Sí, em va alliberar. Em va alliberar, per tant, els socis poden encara comprar alguna entrada, si en queden algunes hores d'ara. Perquè va alliberar ahir, crec. Sí, no? És que jo et diria, també, que des de Zurich i FIFA i tot plegat, no és que tinguin gaire interès, tampoc. Em venia Girona. Jo crec que Girona feia... A ells no els interessa, a nosaltres sí.
O sigui, no és el mateix com Barça City, per exemple, en aquest sentit. Però bueno, Pau, t'escoltarem ben aviat, no, per aquí, em sembla? Sí, sí, sí. Ja toca. Ja toca, no? Res, la setmana que ve ja ens hi tornarem a posar, que sé que em trobeu molt a faltar. I res, doncs aprofiteu, com faré jo aquests últims dies. I res, dissabte Girona ha de tornar a jugar a la més talla i s'haurà de començar també a acostumar al que dèiem, aquestes setmanes de tres partits,
cosa que veurem com ho gestiona Michel i la plantilla, perquè ahir el mateix Luis Enrique va, en aquest cas, fer elogis cap al Girona, però també va dir que el Paris Saint-Germain havia estat un punt per sobre físicament per sobre del Girona, cosa que és lògica, i és que els jugadors del Girona, molts, no estan acostumats a aquest ritme de competició, per tant, veurem Michel com ho gestiona tot plegat, perquè recordem que la Lliga és el principal objectiu.
Doncs Pau, et deixem tranquil, et deixem descansant, aquests últims dies ens tornem a trobar, bueno, ens podrem tornar a escoltar el dissabte. Dissabte a partir d'un quart de set de la tarda, amb la prèvia del València-Girona. Doncs mira. I a les dos quarts de set del partit. Josep Coll, Pau Villafanya, també la companya Judit i nosaltres que seguirem aquí. Per cert, Pau, si entres a gironafm.cat trobaràs el partit penjat a la nova web.
Perfecte, així m'agrada. T'he de dir que no és cosa de l'Arnau, per això és tan ràpid. Sí, però si no, potser la rellucinaria, tampoc. Molt bé, això segur. Vam defensar-nos. Jo, això que molts anys ja tenis. Anem acomiadant Pau Villafanye. Gràcies, t'escolto ben aviat i et veig ben aviat, company.
Ah, per veure. Doncs ara. Josep Coll. Escolta, que em sembla que tu t'esperes, no? Jo, sí, he d'anar una mica a escriure al diari. Tens feina i ja et deixem tranquil, no? Nosaltres també. Doncs escolta, fem una petita pausa i seguirem connectant a París. Gràcies, Josep. A vosaltres.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina.
Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. El 92.7 de la FM ja gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina.
Les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial t'oferim tots els partits de Lliga, Champions i Copa del Rey. En directe al 92.7 i a gironafm.cat. Amb la narració de Pau Villafanyé, Josep Coll i Judit Mateu. Escolta la prèvia. El partit integrat i totes les reaccions dels protagonistes després del xulet final. A Girona FM, només som del Girona. Som la teva veu. Som la Gironina.
Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La gironina.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Said Esbai. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. El 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Com que tocava parlar de futbol avui, nosaltres sempre ho diem, no en dominem gaire, per això hem vingut en Josep Coll, en Pau Villafanya, que ha connectat amb nosaltres del Girona en joc, hem pogut fer el postpartit més esportiu. Qui en sap molt també del futbol, però sobretot, sobretot, sobretot de la vida, és en Robert Cofia, qui ja aprofito per saludar. Bon dia i bona hora. Bon dia. Encara per París o què? Encara per París. Ara mateix, dintre del bus, fent una mica de turisme.
Tu que pots, tu que pots. Tu que pots, Déu. Escolta'm una cosa, partit d'ahir, amb quin regust has despertat avui? Bé, m'he despertat amb el regust del que deia en Pau fa una estona que us estava escoltant, amb una barraja de sensacions.
i amb orgull gironí intacte. L'equip va donar la cara, sobretot a la primera part. A la segona, amb els canvis, potser sí, vam fer una mica de baixó, però bé, crec que l'equip va estar bé. Ja et dic, com et deia, vam donar la cara i crec que hem de sortir d'aquí orgullosos de l'equip i amb aquest orgull gironí que et deia, completament intacte.
La pregunta estrella del dia és, ahir, quan estaves al Parc dels Prínceps, t'estaves creient el que estaves veient? Doncs va costar una mica veure l'equip al Parc dels Prínceps, a l'inne de les Xàmpions de Fonts, a Estuani amb el Varsal de capità, una imatge que segurament havíem somiat i ahir es va fer realitat i llagrimeta, com diuen molts.
I em sembla que l'ambient va ser espectacular entre tota la gent que us vau desplaçar. Em sembla que també hi havia catalans que vivien a París, que van anar amb vosaltres. Em sembla que l'ambient va ser immillorable. L'ambient va ser molt bo. L'agrada visitar el Seia Pachoco, la veritat.
i vam estar animant des del principi de partit fins al final i res a dir, res a dir en aquest sentit i va haver moments que crec que se'n sentia molt allà a l'estadi i bueno, molt bon joc que varen fer en algun moment de la primera part, París-Enx em sembla que no ho estarien totes. Jo crec que tampoc, de fet Luis Enrique em sembla que després en roda de premsa va dir que era pitjor que un part jugant a Barcelona.
Correcte, el vaig sentir. Va al·lujar Michel, va al·lujar l'equip i jo crec que no n'hi ha per menys. La imatge crec que va ser bona.
llegeixo i escolto gent que diuen que quin mal o el resultat. Bueno, fa mal perquè ja tenies un punt i l'havies lluitat molt, però jo crec que hem d'avaluar altres coses. Hem anat al Parc dels Trinxops a competir contra tot un equipàs i he donat la cara, sí, sí. És que Cofí fa tres anys, si no m'equivoco, tres o quatre, no, quatre anys em sembla que era, el Girona guanyava 1-0 contra l'Oviedo, a segona divisió.
Correcte. I bé, això són coses que hem de valorar. En el moment que passa ara al Girona, jo crec que de tant en tant sí que val la pena mirar enrere i veure d'on venim. Com tu dius, fa tres o quatre anys estàvem a la segona divisió, a la part baixa concretament, tota la segona divisió, i aquesta temporada estem jugant Champions i això té un valor immens.
Mira, això és mirant d'on venim, però jo ara vull mirar al teu costat. I al teu costat em sembla que no vas sol i t'acompanya algú. Al meu costat m'acompanya algú que fa anys, que és la meva filla Aina. Podem parlar amb ella o no? I tant, que podeu parlar amb ella. Bona nit Aina, què tal estàs? Estàs en directe per la ràdio i t'estàs escoltant tothom.
Ho sé, ho sé. Escolta, per molts anys ja, eh? Moltes gràcies. Què és això? O sigui, com va arribar un dia el teu pare dient, què, ens anem a París? Doncs, slipant. Què et va, o sigui, és el teu regal d'aniversari, aquest? Sí, bueno, entre altres també, però sí, sí. Jo crec que immillorable. Immillorable, ja ho has dit bé. Un dia històric, ets gaire del Girona, tu? Sí, des de ben petita. Sí, clar, perquè si no malament Rai no, oi, si no? Com ha muntat el papa. Sí. Ja.
Escolta, Aina, quants anys fas, avui? 13. 13, doncs, Aina, moltíssimes felicitats des d'aquí, des de Girona, i una abraçada molt forta, perquè em sembla que t'ho has passat molt i molt bé, aquests dies, per parir. Sí, moltes gràcies, eh. Aina, moltíssimes gràcies. Aviam si em pots tornar el teu pare. Sí, adeu, marxa. Adeu-siau.
Ei. Doncs Cofí, moltíssimes gràcies per haver connectat amb nosaltres aquí als Quatre Rius. Moltes gràcies a vosaltres. Us fem un crit de garra per acabar la connexió, va. Vinga, va. Sí? I tant, només faltaria, amb això tancarem. Espera, que poso l'altaveu. Ah, que sou uns quants. Vinga. Som-hi Girona. Una, dos, tres. Som-hi Girona! Una abraçada. Una abraçada, gràcies.
Les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial t'oferim tots els partits de Lliga, Champions i Copa del Rey en directe al 92.7 i a gironafm.cat amb la narració de Pau Villafanyé, Josep Coll i Judit Mateu. Escolta la prèvia. El partit integrar i totes les reaccions dels protagonistes després del xulet final. A Girona FM, només som del Girona. Som la teva veu. Som la Gironina.
Sí, sí.
Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Cocodrill Club.
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril.
No m'has d'anar a caure, no m'has de caure.
Escacs en joc, el programa amb més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la Gironina.
L'actualitat en 180 segons, que d'hora en punt arriba a l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts els butlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tot a l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat, els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
L'actualitat en 180 segons. Que d'hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts els butlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes. Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina.
El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber, de primera mà, l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanye, Said Svai i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
voluntaris.cat, el programa de Girona FM que treballa pel foment, la promoció i el reconeixement del voluntariat social a les comarques gironines. Un dijous al mes, Helena Garcia et porta el més destacat de la Federació Catalana de Voluntariat Social a girona.fm i en podcast a gironafm.cat. Estem compromesos amb el nostre teixit social. Som la teva veu, som la gironina.
Info Podcast, la càpsula informativa de tres minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi! Els Quatre Rius. El magazine matinal obre la ciutat.
Ara sí, ja fem el viatge de tornada des de París, ens oblidem una miqueta ja del futbol, tornem una altra vegada a la vida, tornem a la realitat, al nostre dia a dia, i no volíem fer-ho sense recordar activitats que tenim ja aquests pròxims dies. De fet, en concret, aquest pròxim dia, 21 de setembre, tenim el Festival de Caligrafia i Cultura Japonesa aquí a Girona, millor que ens ho expliqui algú que domina, Carme Feliu, directora de la Nipponia Idiomas. Bon dia i bona hora. Bon dia.
i ben tornada. Sí, moltes gràcies per convidar-nos a explicar-ho i també, espero que també l'estiu hagi anat bé. Només faltaria, mira, m'atreviré, eh? M'atreviré. Aviam, Arnau, Athena, Shodo Matsuri. Molt ben dit, sí, sí. La pregunta és que... Bé, ho expliquem una mica des dels orígens de la paraula, no? Matsuri vol dir festival. En general, el Japó Matsuri és un festival de qualsevol temàtica, el que passa que també al Japó existeixen el que són els Shodo Matsuri, que són festivals dedicats exclusivament a la caligrafia japonesa.
El shodo és el camí de la caligrafia, és un art preciós mil·lenari al Japó, molt estudiat i molt ensenyat també a les escoles al Japó. Llavors el que pretenem una mica amb aquest festival és donar a conèixer el shodo, la caligrafia japonesa, i també tota la cultura tradicional que hi ha darrere. Perquè és veritat que a Catalunya s'estan fent moltes fires que normalment tiren cap a la temàtica de manga-anime. Nosaltres el que volíem era una mica permetre a la gent, i sobretot acostar la gent de Girona,
que hi ha molt més que el manga i l'anime en la cultura japonesa i una de les vessants més maques és el shodo, l'art de la caligrafia japonesa. De fet tu i jo sempre ho hem dit això, el primer gancho atractiu que hi ha és l'anime, sempre ho he dit, també One Piece especialment, que de fet està molt avançat ja i sembla que, bueno, deien que al final està a prop, ho he dit tot des del 2005 mirant-m'ho.
Però és un gancho, em sembla, que trau moltíssim amb la cultura japonesa aquí i suposo que també, vull dir, vosaltres ho feu servir positivament per aquest pròxim dia 21.
Bueno, en part sí, no? Perquè a vegades, sobretot per exemple, els alumnes de Nipònia entren en el món japonès pel manga i l'anime, però després acaben descobrint moltes altres vessants com són el Shodo, no? Per exemple. Llavors, el que volem és això, que descobreixin altres vessants de tot el Japó, de la cultura japonesa, que és molt extensa. I en aquest cas concret, el Shodo és un art preciós. A més a més, vindrà gent molt i molt potent en aquest festival, si et sembla. Sí? Vinga, va, sí.
A les 11 del matí el que farem és una inauguració que a més a més serà càrrec de la vicecònsul general del Japó Barcelona, que tenim el recolzament del consulat i per a nosaltres és molt important. Penseu que aquest matsuri l'hem organitzat l'Associació Catalana de Cal·ligrafia Japonesa, que ja va acollir al Centre Cultural a Mercè en el mes de febrer una exposició on a més a més vam aconseguir que vingués l'ambaixador general del Japó a Espanya.
El Centre Cultural a Mercè s'ha implicat molt en tot el tema japonès i de la caligrafia. Després de la inauguració hi haurà un primer taller de caligrafia japonesa que la gent podrà provar amb inscripció prèvia, i els tallers són totalment gratuïts. El bonic art de la caligrafia japonesa a càrrec de la Carmen Mai, que és una reputada calígrafa.
Després, tot seguit, jo faré una xerrada d'introducció a conceptes d'estètica japonesa, farem un repàs de com ha anat evolucionant al llarg de la història, la bellesa, amb tots els principis que a vegades ja arriben a Occident, del Wabi-Sabi, el Iki, el Monono-Aware, tot això, el món de l'Ukiyo-e.
Fins als nostres dies. Després hi haurà un altre... després farem una petita pausa de dinar i després a la tarda hi haurà un taller de shakkyo, que és còpia de sutres. Aquest és molt especial, és a càrrec de la Yuko Nakajima, que són sutres budistes, que és una cosa que es fa fins i tot visitant els temples del Japó avui en dia. És molt bonic, una experiència molt maca.
Després també hi haurà un taller de Kana, a càrrec de la Paloma Fadon, que també té molts llibres publicats sobre el tema. I hi haurà una lectura de haikus i presentació del llibre El sueño de Nagiko, de l'editorial Libres d'Aldarán, de Cristian Arjona. I per acabar i per cloure tot el Matsuri hi haurà un acte molt bonic que serà un concert de taikus, de tangos japonesos.
amb Shamisen, que és un instrument preciós japonès, també. I, a més a més, mentre estigui tocant aquesta música, hi haurà una performance de show de gran format, amb uns pinzells enormes, a càrrec de Gerardo Cristante, que és el president de l'Associació de Caligrafia Japonesa de Catalunya. Què cau el dia 21 de setembre? És aquest dissabte. Ai, que xindena! Mira, jo no puc anar-hi. Tinc un casament, i és que si no em maten. Però...
però veig que més enllà de l'activitat que tindrem al llarg de tot el dia, també tenim una exposició de caligrafia i gravat que s'allarga des del dia 21, que aquesta sí que hi aniré, ja t'avisaré per anar-hi. Doncs t'hi esperem i tant que sí, t'hi acollirem amb molt de gust. Fins al dia 11 d'octubre.
Exactament. Aquesta exposició sí que l'allarguem per donar temps a la gent que no podeu venir el dissabte que tingueu oportunitat de veure-ho, perquè això serà molt bonic. Hi haurà exposats obres de diferents artistes. La Hiko Takahashi, que per cert és la persona que ens ha fet el pòster preciós del Shodamatsuri. També hi haurà Shun Shintaki, hi haurà Eva Ibáñez, la Paloma Fadon, també Gerardo Cristante. Aniran exposant diferents obres. I a més a més també hi haurà uns gravats japonesos en unes vitrines a la mateixa sala.
Això és el Centre Cultural del Mercè. Quina edició és, aquesta ja? És la primera edició. És la primera edició? És el que t'anava a dir. I de fet, és una fira pionera, podríem dir, perquè no hi ha cap altre festival dedicat a la caligrafia japonesa a Catalunya. I de fet, que coneguem Espanya, tampoc. Per tant, ho iniciem una mica nosaltres, des de l'associació.
El repte sobretot entenc és fer una molt bona primera edició que segur que es farà. Esperem que sí. De moment sí que sembla que està tinguent èxit perquè la veritat és que les places estan volant, o sigui que si algú li interessa apuntar-se a un dels tallers ha d'entrar a seguir de la pàgina web del Centre Cultural a Mercè i apuntar-se als tallers perquè aquí donen molt poques places.
Poces places, Centre Cultural de Mercè, com hem dit aquest Shodo Matsuri, ja ho hem definit, no cal tornar-ho a repetir. Festival de Caligrafia i Cultura Japonesa, aquí a Girona. Sí, però una cosa que m'oblidava de dir molt important, totes les activitats són gratuïtes, totalment, i a més a més tampoc calen coneixements previs a l'hora de fer els tallers. Hi pot anar qualsevol persona de qualsevol moment. Neòfits completament, eh? Exacte. Com per exemple nosaltres, en aquesta taula, que som neòfits d'absolutament tot, eh, Arnau Vila? Ens sembla que sí, eh? Em va fent que sí.
I una última cosa és que el dia abans projectem una pel·lícula japonesa al cinematrofó de Girona, que es diu Una Madre de Tokio, en versió original subtitulada en castellà. També per anar entrant en l'ambient japonès, l'endemà. Estem escoltant de fons, sí? Serà una miqueta com el concert que tindrem? Aviam, Arnau, puja una miqueta.
Estem parlant d'això? No, això és un pizzicato de... No sé si seria exactament un shamisen, això, però si sembla bastant. Si sembla bastant. Potser és una flauta shakuhachi. No sé si seria una shakuhachi, podria ser.
I si teniu oportunitat de sentir uns taikos, uns tambors japonesos, veureu que la força que tenen és espectacular. Doncs mira, farem una cosa. Arnau, et deixo que vagis si de cas el dia 21 a la Mercè, tu mires exactament com és, i no sé, ens agraves alguna cosa, i de cas quan tornem cap aquí... Sí? Exacte. Va, i ja ho veurem. Ara ja no t'acostes el micro per parlar, ara ja em vas dient les coses en subtítol.
Escolta, Carme Feliu, moltíssimes gràcies. Aquest Shodo Matsuri ja ho hem dit, dia 21 de setembre a la Mercè, al llarg de tota la jornada, places a la web de la Mercè i... Perdó que em deixava una cosa molt important. No ens deixem. Perdoneu. En el claustre de la Mercè hi haurà a tot voltant del claustre diferents parades, estants de diferents temàtiques que tenen a veure amb cultura japonesa.
Hi haurà productes del Japó, llibres sobre el Japó, kimonos, origami, art de caligrafia que es podrà comprar, fins i tot menjar japonès, kakigori, dorayakis, etc. I també al centre del claustre hi haurà una exposició de bonsais. Ah, mira que bé. Doncs mira, això el dia 21 de setembre, per a la gent que no pugui anar-hi o despistats, gent que se n'oblidi, del 21 fins al 11 d'octubre, allà a la Mercè, tindrem també exposició de caligrafia i gravats que donen continuïtat a aquesta primera edició, que n'estic segur que anirà molt i molt bé.
Carme, moltíssimes gràcies per haver tornat a passar per aquí. Moltes gràcies a vosaltres per convidar-nos. Gràcies.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada quinze dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina.
Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. El 92.7 de la FM i a gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina.
Les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial t'oferim tots els partits de Lliga, Champions i Copa del Rey. En directe al 92.7 i a gironafm.cat. Amb la narració de Pau Villafanyé, Josep Coll i Judit Mateu. Escolta la prèvia. El partit integrat i totes les reaccions dels protagonistes després del xulet final. A Girona FM, només som del Girona. Som la teva veu. Som la Gironina.
Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Cocodrill Club.
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril.
Escacs en joc, el programa amb més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la Gironina.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts els butlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tot a l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat, els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
L'actualitat en 180 segons, que d'hora en punt arriba a l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts els butlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes. Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina. Els Quatre Rius. El magazine matinal opera la ciutat.
I acabarem aquest dijous parlant de salut. Acabarem aquest dijous donant la benvinguda novament a una veu ja coneguda per a tots nosaltres. Doctor Josep Maria Sirvé, molt bon dia i bona hora. Què tal, bon dia. Com ha anat aquest estiu? Ha anat estupendo. Sí? Sí, preparat. Això el nostre amic Guillem Tarríves diu que la gent que està jubilada ja no té dret a vacances.
No, bueno, són vacances per bé. Va anar bé pel poble. Va anar molt bé. Sí, sí. De fet, ja et van poder escoltar l'altre dia en una altra cadena i tota la pesca. Sí, sí. No, no, al final. Si això que les agendes van plenes, vull dir... Ja veus. Sí, sí. La ràdio és la ràdio. La ràdio és la ràdio. I també que la gent, i escolta, i que quedi constància aquí, que per no haver fet prou cas al Doctor Sirvent la temporada passada, aquí un servidor,
Va acabar dos dies ingressat al tret. Veus? És que m'hauré de fer cas, m'hauré de fer cas, evidentment. A part, me'n recordo que jo estava amb Suero, anàvem a l'empolleta aquesta de Suero, estàvem aquí a la porta i ens vam creuar, li vaig explicar, i va començar a riure i va dir, Peyu, se't passa per no escoltar-me? Tot just, tot just, és així. Em va encantar.
Avui parlarem també d'un tema bastant potent, especialment, jo crec que sobretot pels joves, i és el de saber mesurar. Saber mesurar en quin sentit? La resistència als antibiòtics. Primer de tot, jo crec que el primer mitge que et vull preguntar abans d'entrar d'allò, és veritat això que diuen que si prens moltes vegades el mateix medicament, el cos et genera una resistència a aquest? Sí, sí, no és estrictament així el concepte, però...
Aviam, el fet d'utilitzar antibiòtics, els microorganismes estudien el fàrmac i diuen, mira, com m'escapuliré. És així, és una mica simple, ho estic explicant perquè s'entengui, no? Però és així. Després us explicaré una petita anècdota del descobriment de la penicilina en què això es veu clarament. És a dir que la resistència als antibiòtics és deguda a l'utilització
que són necessaris per tractar les infeccions bacterianes, però només les bacterianes. Aquí està l'error. Després ho veurem. Anem per pares. Primer de tot, problema de bas mundial. És un tema global aquest. És terrible. És de magnitud.
important. El 2019, abans de la pandèmia, van morir per resistència als antibiètics un millor 400.000 persones al món. Un millor 400.000 persones al món. Exacte, deguda la resistència als antibiètics, per infeccions que no es van poder tractar, perquè el microorganisme causant era resistent als antibiètics.
Ja veurem que la distribució mundial no és igual, però ens quedem amb aquesta xifra. La Covid en el 2020 va matar un millor 800.000 persones. Actualment, la resistència als antibiòtics és la tercera causa de mortalitat en el món.
La tercera. Es creu que d'aquí al 2050, mira, ahir va sortir, fa dos dies va sortir aquesta notícia a TV3, doncs es creu que hauran mort 39 milions de persones. Cuidado, eh? Dic-te avui, 2024 al 2050.
No siguem tremendistes. La OMS li diu pandèmia silenciosa, de moment silenciosa, però aquí està. Podem posar-hi remei. A partir d'aquí, quines són les causes per les quals les bacteris desenvolupen aquesta resistència? El principal és l'ús indiscriminat dels antibiòtics. Em refereixo indiscriminat o inadequat per utilitzar antibiòtics per una infecció vírica,
per una inflamació, perquè creiem que necessitem l'antibiòtic i no és veritat, i per fer tractaments erronis, és a dir, amb dosis inadeqüades o baixes, amb dosis... amb dies...
escorsats, perquè ja ens trobem bé i ja deixem l'antibiòtic. I ho deixem, correcte. Però probablement o no el necessitaves o estàs fent un tractament inadequat. Aquesta és la causa principal. L'ús que fem de les persones, inadequat dels antibiòtics. I l'altra, i no és despreciable, és l'utilització dels antibiòtics en remaderia i pisifactoria.
s'utilitzen antibiòtics perquè estimulen el creixement i per evitar que els animals es morin per infeccions. Però com es donen? En grans quantitats s'incorporen en el pinso i els incorporen a l'organisme i després van a parar les deieccions, purins, fems, no? O s'incorporen a la cadena alimentària.
Clar, i això té un efecte en la gent que... En la gent, perquè són els mateixos antibiètics, eh? El que passa és que són a dosis a tope, no? Sembla que tot s'hi valgui, no? Tot s'hi val i allà no té control. Cuidado, a Europa i aquí al nostre país hi ha un control estricte perquè en el últim mes abans del sacrifici no es poden administrar els antibiètics. Però bueno...
Els purins que s'han generat, doncs aquí estan, els comparts pel camp, etc. Però això és un problema ambiental que en parlarem un altre dia, perquè jo no voldria, tampoc. La culpa, en principi, és de l'utilització inadeqüada.
A part hi ha una cosa molt interessant que em sembla que ha arrelat a la població, que vostè a part ho ha comentat ara per sobre, que m'agradaria comentar-ho, i és, tot això que ens diu una vegada, saps quan vas pel carrer i et diuen, no, és que ara tinc el nen malalt o no, és que jo l'altre dia em sentia malament, ai, doncs t'hauries de prendre això i et passo el d'allò. Prohibiríssim. Incorrecte. Completament. Sí, sí. Però...
Cada vegada passa menys. Jo, quan era petit, això encara passava, i ens ho deien a l'escola. Ens deien, eh, si us passa res, aneu al metge, no us enfieu del veí o de la veïna. Però si és metge sí. I la vida és aquesta vida instagramer o tiktoker en què tot això es fomenta erroneament, perquè no tenen ni idea de les bases científiques. I passa, aquesta història. És com una barra de bar. Què et va anar bé, tu? Això, vinga. No, és incorrecte, això.
Mira, jo explicaré l'inici. És una anècdota, perquè els ullents i tots sapiguem que la penicil·lina es va descobrir l'Alexander Fleming en 1928. Sabeu com va ser?
Sabeu les plaques de cultiu? Són les plaques en què hi ha les colònies dels microorganismes i tenen una etapa. Ell estava molt emprenyat, se n'anava de vacances un cap de setmana i va agafar la placa en què hi tenia este filococ i sense tapar-les, les va deixar anar al calaix i va fotre al camp.
Dilluns, quan va venir, va obrir la placa i va veure que a les colònies d'Estafilococ hi havia una floridura, com la que hi ha a una mandarina. Aquella floridura inivia el creixement de l'Estafilococ que ell havia deixat allà. Va dir que això té propietats, antibiòtiques.
I allà va créixer aquest fons que es diu Penicillium. D'aquí prové el nom de la Penicillina. I quinze anys després s'estava fabricant a tope, i van rebre el Nobel de Medicina per aquest descobriment. Però van ser necessàries quinze anys per la seva fabricació. Després, amb el desembarco de Normandia, la Segona Guerra Mundial,
Tots els aliats, els soldats tenien quantitats industrials de penicilina i es van evitar moltíssimes morts per la gangrena dels soldats. Va contribuir també pluralment a guanyar la guerra. Però Alexander Fleming va dir
Hem descobert això, però no trigarà molt en aparèixer resistència. Als cinc anys es va identificar el primer estafilococ resistent en aquesta penicilina.
I des de llavors? I des de llavors s'han anat canviant els antibiòtics i han anat canviant les resistències. És un joc d'equilibris. És un joc d'equilibris o un joc del gat i la rata. És a dir, tu em pegues per aquí, jo desenvolupo aquest enzim. Aquest estafilococ, per exemple, aquest va generar la penicilinasa. És a dir, inactivava la penicilina. Posaves la penicilina i s'escapolia.
I a més, jo puc entendre a simple vista que és un problema bastant del primer món. És a dir, si ho dividim en zones geogràfiques on més facilitat tenim d'accés als medicaments o als antibiòtics, més ben dit, és aquí. Sí, però un foc molt important és l'Índia, o tots els països desenvolupats.
La Índia és curiosa, paradoxal, perquè és un fabricant d'antibiótics molt potent, el primer fabricant, però l'accés als antibiótics, ja sabeu que tenen una política d'aigua residuals molt... Sí. A veure, aquí és el guapo que es balla el hanjer.
Correcte, però ells es banyen. Evidentment, allà hi ha germens resistents que s'importen en aquest món global, tothom va de viatge a l'Índia i tal, venen cap aquí, es posen fatal, i porten germens resistents. Vostè ha estat mai a l'Índia? Jo no he estat mai.
No em fa cosa. Té ganes d'anar-hi i no em sap. No, no, no gaire. Però bueno, aviam. Mai se sap. Mai se sap. Aviam les voltes que donen la vida. Qui ens diria que estaríem jugant Champions? Ja per últim, recomanacions de forma individual. Què podem fer nosaltres per intentar...
per prevenir o portar-nos bé perquè no tinguem tanta resistència. El nostre granet de sorra és molt clar. Sempre que utilitzem antibiòtics, recepta mèdica. És a dir, que hem d'anar al metge. Si el metge us fa una recepta per tants dies, farem estrictament aquest tractament durant aquests dies, encara que ens trobem bé. No utilitzarem antibiòtics d'altres vegades que ens hagin receptat.
no compartirem l'antibiòtic d'una altra persona. I evitarem les infeccions, farem higiene de mans, i portarem els antibiòtics sobrants, que això no sé si l'audiència ho sap, als punts cigri de la farmàcia. Correcte. Perquè ells ho eliminaran com residu farmàtic. Faran com toca. Com toca, no com nosaltres, que si ho tirem a l'orgànica o a la brossa, ves a saber si no va a parar el ter.
que no deixen de ser productes químics. Correctament. Doctor Josep Maria Sirvent, moltíssimes gràcies. Escolta, avui t'he fet més cas, eh? Avui t'he fet unes cases, nota, eh? Sí, sí, sí. Espero que també els oients els haguessin servit per línies mestres, no?, per utilitzar els antibiètics i enfrontar-se a les infeccions adequadament. Jo crec que entre tots ja hem de posar remei en aquest problema de salut mundial. El puc enredar per tornar el mes que ve? Clar que sí. Fantàstic. Vinga. Gràcies. Vinga, bon dia.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tot a l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat, els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Tota la realitat esportiva a Girona en joc. Pau Villafanya i Josep Coll fan el repàs a tota la informació i actualitat de l'esport gironí, cada dilluns a les 3 de la tarda i a les 9 del vespre, Girona en joc. Fútbol, bàsquet i totes les disciplines esportives amb una mirada propera i de ciutat. Girona és un estil de vida.