Comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
Vols descobrir les noves veus de la lírica catalana? Vine a la quarta edició del concurs de joves cantants, l'espai en què el talent emergent de l'òpera pren el protagonisme. Vine el dissabte 7 de març a l'Auditori Viader de la Casa de Cultura de Girona, amb entrada gratuïta.
I aquest any, amb una novetat, el Premi del Públic. Vine, escolta, emocionat i vota la teva actuació preferida. L'endemà, el diumenge 8 de març, al Centre Cultural La Mercè, lliurement de premis i recital amb els guanyadors i guanyadores. No t'ho perdis. Viu la música, viu el talent, viu el concurs de joves cantants de Girona. I recorda...
Aquest any podràs votar i convertir-te en jurat en el Premi del Públic. Organitzen els Amics de l'Òpera de Girona i l'Associació Catalana de Professors de Cant.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu al 92.7 FM, a les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio, la gironina. Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Esvall.
Avui és divendres 27 de febrer del 2026 i avui estem d'enhorabona, de ressaca que dirien, un dia per celebrar el que fem cada dia. Tampoc ens enganyem. Aquesta casa ha guanyat el premi Miquel Diumer a millor treball en ràdio dels premis Carles Rahola. I ahir ho pensava que una flor no fa primavera ni dues tampoc estiu. I és que el premi, més enllà del dia de la música, és per a totes i tots que hi van ser i els que hi són i els que hi són.
Gràcies a totes i a tots per les felicitacions, a les que ens sumem també a la resta de penalistes, guanyadors i a tothom que ens escolta. Sigui com sigui, avui toca fer ràdio igualment i demà segurament també.
Uuuu!
Tothom d'en peu, sisplau, a la persona més laurejada que tenim dintre d'aquests estudis del carrer Jaume Valmes, número 15 de Girona, a la qual ahir va sumar el seu palmarès particular, un premi Carles Rahola, a una llarga trajectòria que, sens dubte, acabarà cristal·litzant algun dia, potser amb una candidatura a la Creu de Sant Jordi. Arnau Vila i Elvira, bon dia. I avui ha vingut públic de tota la ciutat de Girona. Ah, sí, sí, sí.
Sí, sí. Hi ha bromes que no les xupi allà jo. Amb el cançat que estic. Ja no sé ni si els holandeses passen per aquí fora. Però mira, mira, mira què tinc aquí. El Roland.
Felicitats, senyor Vila. Home, això a tots, a tots. Per tot, per aquell dia, però sobretot per aguantar-nos aquí cada sant dia. De dilluns a divendres, a vegades dissabtes i sovint diumenges. No, dissabtes i diumenges perquè la programació d'aquesta casa pugui anar sonant. Però vaja, un premi benveniscut a tots i a tots els que formen part d'aquesta emissora i que per molts anys puguem vol dir de bon periodisme. I que les males llengües pensaven que el programa d'avui seria gravat. Però no, no és gravat, és en figures directes perquè són les 9. Sí, sí, sí.
Són les 11 i 9 minuts. Ah, anava a dir. T'ho dic perquè a vegades els males llengües diuen que quan hi ha alguna cosa que es celebrarà en aquesta ràdio, el 4 rius a l'endemà és gravat. No, no, no. I no, no és així. A vegades ja no li vaig tu a la veu. Ara que hi ha gravat en directe, escolta'm, recordem, van ser 4 hores de directe, música en viu, eh? Cuidat amb això, eh? I moltes felicitats, Ràdio Palamós també, per Premi Exacuo. Sí. És que jo no sabia què era fins ahir.
I a Ràdio Capital també amb molt bon treball. A Ràdio Capital també amb molt bona feina, perquè si el Raola s'hagués pogut repartir entre tres, segur que haguéssim els tres guanyat. Sí, sí. Però vaja, vull dir, moltíssimes sol·licitats també a tots els premiats, a tots els finalistes, a tots els participants. Gràcies també a tota la gent que ens està felicitant.
Que tampoc és molta, no ens enganyem, però bé, Déu-n'hi-do. És el que es diu normalment, no? Molta gent, bé, tampoc tanta, però Déu-n'hi-do. Però són felicitacions de veritat. Sí, exacte, són, i properes, i allò que deia l'Oriol, que al final ahir en el Raola i tot això, al final ens coneixem tots. Si és que la majoria són torturians d'aquesta casa, si és que l'altre passava per allà, i l'altre no sé què, i l'altre no sé quant, que l'altre l'hem entrevistat. Tot queda casa. És la gràcia també d'aquestes coses.
Vam sopar i tot, eh? Vull dir... Déu-n'hi-do. Va estar bé, va estar bé. Sí, home, sí. Hi ha molta gent que venia només pel Pica-Pica, això també ho haig de dir, eh? Bueno, sí, es van emportar una a la guia més. Pel Premi també, però vaja, un Pica-Pica... Després es van emportar una a la guia més. És que no era pas només de patates i olives, eh, Gep, era... No, espera, Gep Soler va dir que una hora vaig entrar a cinema, encara no? I anava a dir... Bon dia, bon dia. N'hi ha una que és molt bona, i és que quan van dir que el Premi era Ex-Aquo...
Vull dir, no ho van dir del tirón. Llavors, jo tenia la càmera de televisió de Girona davant i jo deia, tu per si de cas, cara a pòquer. Dic, sigui el que sigui, cara a pòquer i aplodeix, aplodeix molt. I de cop, clar, jo sento, el guanyador és Ràdio Palamós. I jo vaig desconnectar, vaig començar a aplaudir.
I de cop van seguir xerrant i van dir per allà al mig, que no ho vaig sentir, i van dir... I de cop veig l'Oriol Mas, que se m'aixeca, jo estava al costat del passadís, i em va sortir de dintre, que em vaig girar i li vaig dir... Vols seure? I vaig dir, què fas? I vaig dir, vols seure? I dic, que no, que no, que hem guanyat. I dic, però què dius? I dic, que ha guanyat els altres. I dic, seu, seu! I m'anava dient, que no, que surtis. I jo, vale, vale, ja surto.
I vaig mirar les fotografies que hi havia al projecte I miràvem així És com una pel·lícula això, eh? I jo anava dient, ah sí, hem guanyat Dic, què vol dir això d'ex-à-quo? Dic, què és això? Dic, no ho sé A parts iguals Sí, sí, i estàvem així drets, anaven xerrant i jo no m'entrava I jo deia, vols dir que hem guanyat? Ah, però sí, potser sí que hem guanyat I de cop veig parlant a l'Oriol, moltes gràcies pel premi I dic, ah, però sí, hem guanyat al final Però em vaig entrar bé O sigui, me'n vaig entrar bé, bé, bé, bé En cotxe, ja tornant cap a casa
Heu comptat quanta gent de la ciutat deu tenir el Premi Can Arrola? Home, a fora, uns quants. No, tampoc tants, 17a edició era. Ahir vam fer la 17a edició. Ara podríeu fer això, que només pot venir gent aquí a parlar que tingui el Premi Can Arrola. Hem de tancar. No, en teniu un que l'ha guanyat, avui.
Tu vas guanyar un Rahola? Sí, senyor. Tu tens un Rahola? De què? Ah, sí? De cineasta, no? Fa molts anys que vam guanyar un Rahola nosaltres. És veritat, amb el Turfó, no? No, els Bastards. Ah, els Bastards, és veritat, sí. Els Bastards, encara havies de néixer. Sí. Vam guanyar el Rahola a la millor comunicació digital.
Ah, doncs això, és com el Mundial de Clubs, ara mateix, vull dir, estem aquí els alejats. I els bastants eren molts, vull dir, no sé si hi ha 13 o 14. 13 o 14, no, vull dir, sí, clar. I van pujar tots a l'edat. Però jo no recordo qui és pica-pica, ara t'ho diré. Però jo crec que no hi havia pica-pica a aquella època. O sigui, temps de la intel·ligència artificial i aquestes coses, això s'ha inventat ara al final. Vull dir... Però bueno, no, mira. Ai, no ho sabia. I no sé per on està el bigoti, tampoc, eh? Cago en Déu, si s'ho tirem.
Sortirem aquí a preguntar. Encara passarà. Senyora, Encarni, Encarni, vostè té un Raola? Sí, també tinc un Raola, fill. Ai, que bé. Convertim Raola. Ja hem entrat en el Hall of Fame de Girona perquè estem a l'alçada de Gep Soler. I amb això ja ho tenim tot. Només cal dir que el bloc del Bastards va desaparèixer fa anys. Ah, vale. I en vella el bigoti. Esperem que vosaltres dureu més.
Home, jo també vull pensar-ho, eh? Si no, m'espera un futur una miqueta més fosc. Però bueno, en fi. Tu què farem? Farem ràdio o anirem... Vinga, va, doncs, espera un moment, eh? Temps de cinema amb Jep Soler, també tindrem d'aquí uns moments sac de jocs, seguirem comentant la jugada del Raola, per què no dir-ho, perquè avui és el dia que toca fer-ho, i després també acabarem amb el radar social amb el bo del Josep Salvat. En qualsevol cas, Arnau Vila, si et sembla. Comencem!
I com si acabés d'arribar ara per la porta, Ugi-Bugi! Jep Soler, bon dia i bona hora. Bon dia, bona hora. Encantat de venir aquí un dimarts gravat. Està fantàstic. Sí, està fantàstic, és sensacional. Però no vols cas que està passant per aquí la patrulla nocturna, vull dir...
Quina versió has posat aquí? És una versió dels 80. Són el grup d'Elvis Presley amb aquesta que es diu Jailhouse Rock Music. Vosaltres sabeu qui és el Elvis Presley, no? Sí, home. Però en el Diamond no us sonava de res l'altra vegada. Ni idea. Però mira, el Elvis Presley, ara que has posat la cançó de l'Elvis, doncs recordar que s'estrena avui, comencem ja directament... Vinga, va, es queden posar per això, eh? A pel. Sí, es queden posar per això. S'estrena el documental Êpic
que és un documental dirigit per en Bas Lumnan, que no me'n recordo mai com es pronuncia el seu nom, que ja va fer la versió, diguéssim, de l'Elvis, de ficció, fa un any i mig o dos. I ara podeu anar a veure al cinema o al cine. Es projecta aquest èpic, que és unes gravacions, algunes d'elles inèdites, dels concerts que feia després de la dècada del 70. Per tant, disfrutar d'un documental amb entrevistes...
de diferent gent, un bon muntatge, i tots aquells fans d'Elvis tenen l'oportunitat de reviure, reviure el rei del rock. I després de la, com es deia, Pristila...
Aquesta era la de la seva dona La de la seva dona, no? Va fer la versió d'Elvis que hi havia, no me'n recordo, l'actor però hi sortia en Tom Hanks que era el seu agent i tal de la pel·lícula Elvis de fa un temps Carai, no li do Tenim moltes coses avui, eh? Sí? Vinga, va Però comencem L'altre dia de setmana passada no vol fer que el blockbuster amb en Carles perquè va dir que tot era... No, ja estic veient la primera que m'encanta és de la meva època Això sí que és un blockbuster, eh? Molt Sí?
Bueno, no. Sí, no? Clar, sí. Ho era en aquella època. En aquella època, sí. Estem parlant de Scrim 7. Imagina't. Quantes n'heu vist? Jo n'he vist mínim la primera o la segona, crec.
1 i 2, l'has vist tu, Arnau? Sí, a mi em sona molt també d'aquella època, de fet em feia molta por a mi el tio aquest. Però molta, eh? Un gos feix aquest, que després hi ha molta gent que el recorda més per Scary Movie, que és la versió de broma d'Scrim. És que Scrim coneix, neix de la mà de Wes Craven i del seu guionista Kevin Williamson, que són els creadors del primer Scrim, que realment era una de les pel·lícules de terror d'aquelles que feien por en l'època, no? Sí, bastant, eh?
d'un senyor vestit amb una màscara de fantasma que anava matant una sèrie d'adolescents que sembla molt típic i tòpic però allà li donava un punt de fanatisme del cinema perquè els feien preguntes sobre pel·lícula estava molt i molt bé en aquell moment teníem el Neve Campbell com a protagonista principal i què va passar? que es van anar fent les diferents parts i es va anar canviant una mica també del seu elenc dels seus protagonistes per anar-li donant una història un pèl diferent
Per tant, ens vam trobar que a les 5 i a les 6 no tenien gaire res a veure amb l'univers original, tot i que sí que hi havia alguns punts de connexió, però es donava a un públic més adolescent de l'època, amb Gina Ortega i Melissa Barrena, que eren els dos protagonistes, que era una història que tenia reminiscències del passat i que anava sempre més o menys igual. Sempre tenia un eco. Què ha passat? Que a la setena...
Unes declaracions de Melissa Barrena sobre el genocidi a Gaza ha fet que, bueno, no sé si se li ha acabat la seva carrera o quasi, però vull dir, clar, es va posicionar a favor de Palestina en contra del genocidi Israel i la van fer fora del projecte d'Scrim7. Carai. Gena Ortega...
per solidaritat amb la seva companya li va dir que tampoc pensava participar en Scrim 7 i per tant li han hagut de donar una volta de guió i el que han fet és recuperar Neve Campbell que a la sisena ja no sortia l'han recuperat i han fet, doncs tenim Neve Campbell amb el seu paper originari del primer Scrim i ara el diguéssim aquest, el gos feix el que farà és intentar matar la filla de Neve Campbell i tornar als orígens una mica de tot plegat
Què passa? Ja ho dèieu a Wes Craven, que és un dels millors directors de cinema de terror possiblement de la història, que malauradament ja no fa cinema perquè es va morir fa uns anys, però d'ell hi havia a la colina Tines Ojos, a Pesadira del Nestrit, vull dir, és un tio, el creador de Freddy Krueger, per tant, ell sempre deia que quan has d'anar fent les segones, terceres, quartes parts, el que has de fer és que cada vegada hi hagi més sang i més crim i més violència.
Per tant, en aquesta, Scream 7 jo crec que ho ha aconseguit. És de les més violentes de quasi tota la saga. A vegades diuen, no, si el guió es fluix, foti més sang. Bueno, també va bé, no? Mira que al principi era molt de tensió, era especialment de tensió. Jo me'n recordo de les primeres, per exemple, les converses telefòniques. L'escena mítica del Drew Barrymore, el primer crim de Drew Barrymore, que la truquen i la van fent preguntes sobre. I el...
Doncs aquesta seria possiblement l'escena de terror d'una de les més mítiques dels últims anys, de les últimes dècades. I em recorda molt també a Destino Final per una cosa, i és que va jugant amb l'eco del passat. És a dir, tu et vas trobant petits detonants al llarg de la pel·lícula on te'n recorden la pel·lícula anterior o l'altra, i així successivament, i va fent com una espiral.
Sobre mi que ho han provat totes les franquícies de terror. Halloween, TV ho van anar provant, van anar intentant anar cap a un costat, cap a l'altre, tornar, però sempre Gemelli Kurt i sempre algun personatge que et connecta... Et connecta amb la pel·lícula anterior. I això et dona satisfacció, jo crec, com a espectador. Sí, et dona, si més no, l'excusa de poder continuar d'anar fent l'espat. Perquè, clar, te surt, per exemple, en la 5 i la 6, doncs una era la filla del... no sé qui, de l'assassí de tal, l'altre era el nebot de... doncs van lligant...
Però jo crec que pels aficionats a l'Slasher, a l'assassí i al misteri, i per anar a passar por, res millor que anar al cinema. Completament. Sala fosca, adolescents cridant, això és el que ens agrada. Silenci de cop tambors...
De cop, la música impacta, és un lloc per passar por, és el millor lloc que hi ha, que és anar a un cinema. I si pots anar-hi sol, no sé si ja hi ha en sessions golfes, crec que no. No, crec que ja no, a les 10 crec que és l'última ja. Quan hi havia en sessions golfes, anar al cinema a terror una de la matinada, allà hi havia personatges que feien més por asseguts a la butaca que els que hi havia a pantalla. Però bé, comencem amb el Scrim 7, que la podeu veure, evidentment, a l'Hocina Girona, o de on sal. Després...
La pel·lícula independent de la setmana seria una pel·lícula que es fa tant al trofó com al Zocini, que es diu Sorry Baby, una pel·lícula dirigida, debuta com a directora Eva Víctor, que també és l'actriu, una pel·lícula que ha passat per Sundance, per la festa de l'adolescència, ha tingut molts premis, i que ens parla d'una manera amb un humor...
no ben ben negre, però sí una mica amarg o una mica àcid, ens parla d'un abús sexual en un entorn segur. És a dir, moltes vegades quan hi ha agressions sexuals al carrer o en discoteques o així, és fotut i és un tipus d'agressió dura, però quan és en un entorn segur, que pot ser el teu entorn laboral, la teva família...
doncs és molt pitjor. Doncs aquí ens explica la història d'una noia que té un agressor sexual i que la història va passar endavant i endarrere de com gestiona tot aquest trauma de l'agressor sexual. I ho fa, no ho fa des d'un drama molt profund, sinó que ho fa des d'un drama comèdia mitjàcida i...
Eva Víctor ha aconseguit bastants premis, un d'ells del Festival de Valladolid com a millor actriu i és una pel·li superrecomanable com sempre des que recomanem versió original per tant aneu a Trufó a veure-la i si no al cine a la versió doblada però crec que és una de les pel·lis
Que possiblement passarà més desapercebudes aquest cap de setmana, però que jo crec que s'ha d'aprofitar. Que no passi desapercebuda. Que no passi. Què tenim el trufó? Farem el repàs aquell de les coses que ens agraden tant del trufó. Comencem, va. Comencem. Diumenge 12 del migdia, pel·li d'animació. Els misteriosos contes del pomer.
pel·lícula amb stop motion, que ja sabeu que és allò tipus pastil·lina que va fent, no? Potser fa més por això que escrivim sempre. Ara amb la televisió surt el premis Carles Rahola i no m'he fixat si sorties tu. Ah, mira, sí, és veritat. No m'he fixat si sorties tu. Hòstia, ara me li fa gràcia fer metarràdio i veure't aquí i recollir el premi. Però, bueno, no... No, evidentment, felicitats per ser a TV3 perquè també van guanyar ahir. Ah, va, va. Per això surti a TV3. Aquí no has felicitat a TV3, clar. No...
els misteriosos contes del pomer nosaltres creiem des de l'animació es poden tractar temes molt durs i temes infantils que són necessaris de tractar doncs aquí és la història de tres nens que van a visitar l'avi i és la primera vegada que van a casa de l'avi després de la mort de l'àvia
Per tant, arriben allà en un lloc que ja no és el que era, perquè quan hi havia l'avi tot funcionava d'una manera i ara hi ha l'avi i l'avi fa el que pot dintre el seu dol i dintre la seva pera. Doncs aquests nens, que són nens petits, de 8 anys, 5 anys, 6 anys, doncs una d'elles agafa com les regnes de dir...
aquell espai que ocupava l'àvia i que ens ho passàvem tan bé i tal, doncs ara ho farem nosaltres. I s'inventen contes. I van explicant contes d'aquest entorn rural on estan i a partir d'aquests contes van fent el dol i ajudant-te bé a l'avi. És una pel·lícula preciosa, per anar a veure en Mainada, per començar també...
ens amplarem la boca, no parlem mai de la mort, no parlem mai de res, doncs aquesta és una excusa fantàstica per agafar el nen de 7-8 anys i poder anar a veure una pel·lícula i parlar-la després de que la vida és finita i que estem aquí de passada, no? Sí, exacte. Llavors dir que és finita i que estem aquí de passada, exactament d'acord. I a vegades diu que ens lliga com que si ens lligués a la vida un fil invisible, no?
Sí, amb el fil vermell, aquest del dit, no? Doncs el Fil Invisible és la pel·lícula que es pot veure dilluns a la Filmoteca de Girona. És el mestre Curacao, aquesta? No, el Fil Invisible no és d'animació, és una pel·lícula de Paul Thomas Anderson, que ara sona perquè segurament s'han portat els Òscars per una batalla tras otra.
la pel·lícula d'Andicaprio. Doncs El Lilo Invisible és una pel·lícula que recordem que el trufó a la filmoteca d'aquest any el col·lectiu de crítics ha escollit quines són les millors pel·lícules de la història del trufó dintre de les que ells havien votat com a millors pel·lícules. Dilluns passat es va fer la millor pel·lícula de la història per alguns? Carol? Carol?
Que devia presentar, suposo, Ima Merino. Segurament. Segurament, segur. No ho sé, però jo no vaig acabar davant. I L'Hilo Invisible el presenta Enjo Quintana. Per tant, jo crec que és una oportunitat d'anar a la presentació, perquè l'Àngel és un mestre, amb majúscules, del món del cinema, i segurament la introducció de L'Hilo Invisible no la pot fer millor persona que Enjo Quintana. I en català.
La pel·lícula la veurem en versió original, en anglès, subtitulada, i és una història que el que no l'hagi vist és la història d'un modista, d'un senyor, perfeccionista, egocèntric, narcisista, tot ho fa bé, un tio que viu per la feina i la perfecció de tot plegat, i comença a treballar amb ell una noia que li comença a trencar els esquemes.
i a partir d'aquí és aquesta, bueno com ell entoma unes coses que no li havien passat mai a la vida i li comencen a trencar i aquesta relació que tenen i té una de les imatges de cap d'any, sempre que és cap d'any i algú penja un fotograma d'una pel·lícula o d'una festa de cap d'any surt l'Ilo Invisible si tu busques fotograma final d'any o Ilo Invisible, veuràs una foto els fotogrames aquells segur que els has vist 30.000 vegades perquè és molt maca
És una pel·lícula molt interessant, Daniel Day-Lewis, Un fenòmeno, i per tant és un dels millors actors mundials, i és una pel·lícula que val molt la pena dilluns. Trufó, només sessió única, dos quarts de vuit. Sessió única, eh? Sí, vol dir que no quedarà res més.
i després recuperem, us en recordeu que va haver-hi un dia que havia d'haver-hi molt de vent i es va anul·lar tot doncs havíem de fer era el dia de la noia i la dona a la ciència i havíem de projectar una pel·lícula que no es va poder projectar, es projecta dimecres a les 6 de la tarda Lee Miller, la història periodística d'una fotògrafa durant la segona guerra mundial que va fotografiar i va explicar què passava a la segona guerra mundial interpretada per Keith Winslet
I els que sou del món del periodisme, he sigut obligada. Home, doncs toca anar-hi. Dimecres, sis de la tarda, Lee Miller. Mira que n'he vist moltes del gremi, però aquesta no... Dimecres a les sis, dius? Sí. Encara m'he deixat i cal. Sí, sí. Jo crec que... No sé si té el premi Carles Rola, la Lee Miller, però... No, segur que no.
Deixem només això de moment a l'Arnau Vila, al Jep Soler i a un servidor. I a més gent. Bueno, sí, més gent, però bueno, vull dir que no... I al públic. I al públic. Vull dir, moltíssimes gràcies, eh? Avui des de Torelló, eh? Si no m'equivoco. Gràcies, eh? A la gent de Torelló i a tota la gent de Torelló. Mira, a Torelló. Que maca, també. Adéu. Jep Soler, moltíssimes gràcies. Un dia més. A vosaltres. Una abraçada.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Un dia més, és moment d'obrir el sac de jocs i per fer-ho ho fem. En Pau Regincós, bon dia i bona hora. Bon dia, aquí estem. Presto. Presto, presto. Presto en italiano. Sí, però justament no és un joc italià, però és un joc que ens porta a Falomir Juegos, a casa nostra. És un joc ràpid de fer pop. Amb això ja t'ho he dit, el presto és per anar ràpid.
I la gràcia d'aquest joc són aquests elements que tots els nanos coneixen perquè està molt de moda, que són aquests pops, aquelles coses de tocar amb els dits, d'apretar les rodonetes aquelles que per desestressar va molt bé, n'hi ha de totes les formes. En aquest cas tens una quadrícula de 4x4, cada participant n'hi ha 4 de diferents colors, n'agafa un, se'l posa davant seu, amb totes les boletes aquestes cap amunt, i el joc incorpora com una espècie de polsador, que és l'esquishi, que és un altre element també d'aquest to.
Guai, de tocar d'aquests així d'espuma, que és tova, que és la delícia dels pecs que es agafen i comencen a jugar amb això. Dic, vale, vale, però deixa el mig, que això és el pulsador. El que va més ràpid polsarà aquest nino, aquest escuixi, i llavors pararà la partida. I de què es tracta?
Es tracta de guanyar cartes. Les cartes, fem una pila de cartes amb totes les cartes que porta, i hi ha quatre cartes de quatre de tipus. La primera, un dibuixet de 4x4, on et indica les rodonetes que has d'apretar amb el dit. Amb un sol dit has de polsar, apretar ben bé les boletes que t'adiu la targeta. El primer que posa totes les boletes cap avall que t'adiu la targeta, apreta l'escoix aquest del mig i diu, bé, meva, i s'endú la targeta. Val.
Per tornar a girar la carta abans, hem de tornar a posar totes les boletes cap amunt i girar la peça, perquè tornem a estar tots a punt per fer servir el nostre pop-ip, i girem una altra targeta. Què ens pot sortir? Una targeta amb un número. En aquest cas, mira, número 7, doncs hem de prendre només 7 rodonetes d'aquestes. Hauries d'anar molt ràpid, 4, 6, 7, a fer números i dir 7, pum, i posar la mà al mig. I el mateix, el que va més ràpid, s'endú la targeta. Més reptes, amb el dit, en aquest cas t'indica una mà i et senyala quin dit...
el de la porra, el de la porra justament, o el penúltim el petit, el minic, el petit doncs només amb aquell dit has d'intentar apretar-los tots abans que la resta i quan tens tot, tot, tot, totalment apretat després de fer plip, plip, plip, posa la mà i t'endú la targeta i per últim, l'última carta, la més boja de totes és a la que et surt això, que és la carta groga pop s'ha d'apretar tot, de cop així ben ràpid, amb el dit que vulguis però ho has d'apretar tot el primer que ho apretes tot i posa la mà
s'endú la carta. Joc de motricitat, de saber apretar, no és fàcil, la rapidesa, molts cops t'estresa perquè vols anar ràpid però no encertes amb el dit, i se't doblega i dius, ah, no he acabat de pulsar, o vols apretar ràpid el pulsador al mig però resulta que te n'has deixat un...
i dius, bé, no estan tots, s'han d'apretar tots, o seguir el model, va molt bé per seguir qui visualitza això així, girat, llavors has de fer la figura ben bé de les rodonetes, d'aquells d'agilitat que tant ens agrada, amb les activitats ens funcionen molt bé, ja és la segona còpia, perquè la primera ja la van destrossar, jo sempre recomano posar-ho...
A la taula, i així quan apreten, ja toca la taula. Si ho fas així a l'aire, és quan els nanos brutos, diguéssim, travessen el pòpit i craca, i te fan un forat. A part deu ser un gran èxit d'això amb mainades, eh? Tot el que sigui tocar i tot plegat, vull dir, anar ràpid.
I el popi, que tothom el té vist, d'haver-lo tingut a casa i de remenar-lo, doncs li dones una funció, que en aquest cas acotada 4x4 amb unes targetes, però que tothom pot agafar si vol el de casa i fer el mateix, amb les targetes iguales, intentar fer el patró dintre del popi que tingui per anar afegint jugadors. Al final et diu de dos o quatre participants perquè són els elements que porta de joc, però aquí podries ajuntar-ne més i anar jugant tots al voltant de la taula.
i amb l'objectiu de ser el primer a acabar la targeta i pum, i apretar l'escoixi aquest que deixem al mig. Doncs vinga, va, presto, sac de jocs. Moltíssimes gràcies, Pau. Fins la pròxima.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Vols descobrir les noves veus de la lírica catalana? Vine a la quarta edició del concurs de joves cantants, l'espai en què el talent emergent de l'òpera pren el protagonisme. Vine el dissabte 7 de març a l'Auditori Viader de la Casa de Cultura de Girona, amb entrada gratuïta.
I aquest any, amb una novetat, el Premi del Públic. Vine, escolta, emociona't i vota la teva actuació preferida. L'endemà, el diumenge 8 de març, al Centre Cultural La Mercè, lliurement de premis i recital amb els guanyadors i guanyadores. No t'ho perdis. Viu la música, viu el talent, viu el concurs de joves cantants de Girona. I recorda...
Aquest any podràs votar i convertir-te en jurat en el Premi del Públic. Organitzen els Amics de l'Òpera de Girona i l'Associació Catalana de Professors de Cant.
Som la teva veu Som la gironina
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Jo que soc més català que les anchoves de l'escala o els galets de Nadal. Jo que tinc una erecció quan pujo pedraforca o faig trekking per Montserrat. Jo que voto convergència i que tinc somnis eràtics amb en Jordi.
Pujol, jo que sóc soci del Barça i no trago ni amb pintura els pericos de Sarrià. Jo que penso que en Serrat sempre ha estat un traïdor, el meu cotxe només sona Lluís Llach. Jo que porto els seguadors com a politó del mòbil, la senyera al balcó. Jo que sempre he defensat els productes de la terra, ara m'he enamorat d'una Johnny de Castefa o Jennifer.
Amb tu nàixeré el cotxe per tu, oh Jennifer. Anirem a poler els dos junts i lluitarem pel nostre amor prohibit, oh Jennifer.
Jo que sóc més català que el pi de les tres branques o la guita de la patú. Jo que sóc un gran entès de la copla i la sardana i el bondillo casteller. Jo que sempre m'he enganxat als alials de TV3 i els matins d'en Cuní. Jo que sóc més radical que el partit Mohamed Jordi en campanya electoral.
Jo que sento devoció pel romesco i els calçons, i el pa amb tomàquet sagrat. Jo vull veure'n Joel Joan actuant als pastorets, dirigit per Amanet i Jornet. Jo que sempre ha defensat els productes de la terra, ara m'he enamorat d'una Johnny de Castelfa. Oh Jennifer, em t'uneixeré el cotxe per tu. Oh Jennifer,
Anirem a por aeros dos junts i lluitarem pel nostre amor prohibit. Oh, Jennifer!
Les ments estretes ens intenten parar els peus. Repetir la història de Julieta i Romeu, que no veuen que el temps ens donarà la raó. L'amor és superior a tota por, a tot rancor. I ens diuen que tenim el cor dividit entre l'amor i el país, la pàtria contra el desig. Però jo no ho veig l'expans, jo només veig el conjunt. Però hi ha força humana que ens impedeixi estar junts. Oh, Jennifer. Em doneixeré el cotxe per tu. Oh, Jennifer.
Anirem a por ells dos junts i lluitarem pel nostre amor prohibit. Oh, Jennifer. Jennifer, oh, Jennifer. Oh, Jennifer. Oh, Jennifer.
I lluitarem pel nostre amor prohibit, oh Jennifer.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I com deia la portada, seguim apuntalant aquest divendres, que a vegades es pot fer una mica més llarg del normal, però vaja, amb un somriure molt ben posat, potser amb algun bigoti de més, també, que tenim en aquesta casa. Passa un minut del punt de les 11.40 del matí, seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM, volem tancar Barraca, però per fer-ho, abans havia d'arribar al clímax, i ho fa avui en clau de radar social, ho fa avui en veu dels Josep Salvat. Bon dia i bona hora.
Hòstia, quina energia que les penses. Això és fantàstic. La que em quedava, ja no me'n queda més. No, ja està. L'has esgotat amb aquesta introducció. Per presentar-me. Em dóna per agafar i per dir, Josep, moltíssimes gràcies per tot, que vagi bé. Ja no em queda res més.
Molt bé. Què tal? Com estàs? Bé, bé. Divendres... Divendres, divendres. Els divendres sempre són molt bonics. He tingut una reunió amb un client que és un client meravellós amb el que tanquem els divendres a dos quarts de deu la reunió. Molt de bon rotllo. I a més és curiós perquè hem tingut un consultor del meu equip que diu que és molt bonic perquè els divendres acabem la setmana amb un client de molt bon rotllo i els dilluns arrenquem la setmana amb un altre client també que és meravellós i és fantàstic. Arrenquem i tanquem les setmanes molt bé.
I després el que passa entremig, ja ho trobarem. Ja en parlarem, ja en parlarem. Els IVAs, els impostos, els trimestres, el 347, el 120, tots els models aguts i per a bé. Josep Salvat, radar social. Vinga, anem-hi. L'espai on observem l'actualitat amb mirada crítica, curiosa i una certa voluntat d'entendre què ens està canviant davant dels nostres ulls. Avui què us parlaré? Avui us parlarem de robots que ballen millor que nosaltres, de com el cos humà encara ens sorprèn,
de com la intel·ligència artificial redefineix territoris imaginari col·lectiu i acabarem amb una referència cinematogràfica que ja no sembla tan llunyana. Imetges se'ns han fet virals, aquestes imatges se'ns han fet virals, humanoides, puja, puja, puja, puja...
executant coreografies amb una precisió mil·limètrica, sincronització impecable, moviments gairebé orgànics. No és només l'espectacle, és molt més seguit. Què és el que hem vist aquí? A mi em fa una por això. Fa molta por, eh? És a dir, fan uns moviments.
Han dit que en qüestió de 5 anys crec que era, que ja podríem reproduir fins al 90 i escaig dels moviments humans. En 5 anys, eh? Això vol dir que seran 2. Ens podem preparar, eh? No, no, per això... És a dir, el ritme de creixement de totes aquestes tecnologies d'intel·ligència artificial robòtica és exponencial. Vull dir, estarà a dalt de tot en menys del que ens... És a dir, això és escainet, això aviat prendrà consciència d'ell mateix, com la pel·lícula Terminator. És que fa mal rotllo, és veritat. Fa mal rotllo, eh?
jo mentre no arribin a la platja de Sant Martí d'Empúries jo ja en tindré prou amb això que deixin Sant Martí d'Empúries neta de tecnologia si us plau ho demano és l'únic que demano una demostració de fins on arriba avui la robòtica la intel·ligència artificial aplicada al moviment i a la capacitat de replicar i potser superar habilitats humanes preguntes que ens fem
Quan una màquina es mou amb més harmonia que un cos humà, que és el que estem veient realment, un avenç fascinant o un mirall que ens és incòmode, ens meravella la perfecció mecànica o ens inquieta la comparació inevitable amb la nostra imperfecció. I encara més, si els robots poden ballar, actuar, conversar, quines fronteres emocionals i laborals comencen a difuminar-se.
No hi ha dolor! No hi ha dolor! No n'hi ha! No! No hi ha dolor! Aquesta l'havíem d'abusar, l'havíem d'abusar. La notícia és que s'ha descobert per què el dolor no afecta igual als homes que les dones. Vaja, però Déu. Sí, llavors vaig pensar, escolta, amb la pel·lícula Rocky IV, que està entrenant contra el Rus, que el Rus entrena mega preparat, tècnicament, amb molta tecnologia... A part, et diré una cosa...
peli de guerra freda. Absolutament. O sigui, propaganda yanqui de mala manera. A més, no poder. A més, no poder. Bloc comunista, bloc capitalista, o sigui, per favor. Sí, senyor, sí, senyor. I aquella escena d'aquell entrenament que el Rocky el fa, que seria un precursor del que és el crossfit i tots aquests entrenaments que aixequen bombones de botano. Ja ho vam veure als anys 80, això. I llavors em feia molta ràcia perquè l'entrenador no para de recordar-li no hi ha dolor, no hi ha dolor.
Anem a la notícia. La ciència continua desmuntant simplificacions que han estat històriques. Investigadors han identificat que la diferència en la percepció del dolor entre homes i dones, cosa que jo crec que molts i moltes ja sabíem, no és només hormonal, sinó que està relacionada amb el sistema immunològic. Una descoberta que no només té implicacions mèdiques, sinó, obvi, socials i culturals. La pregunta que ens podríem fer...
Quantes coses hem atribuït al caràcter i a la sensibilitat o a estereotips de gènere que en realitat eren biologia? Quantes narratives socials han nascut d'una comprensió incompleta del cos humà i fins a quin punt la ciència pot o hauria de reformular discursos arrelats durant dècades?
I aquesta setmana, una vegada més, la intel·ligència artificial en tornem a parlar. Com no? Perquè aquest cop, atenció, catalans i catalanes, gironins i gironines, identifiquem Catalunya. L'AIA ja identifica Catalunya com a destinació gastronòmica per al turisme i a Madrid pels negocis. Però n'hauríem de parlar d'això de Madrid, eh? Sí, exacte. Parlem-ne.
Doncs sí, Catalunya és vista per la IA com la capital de l'alta cuina espanyola, amb el celler de Can Roca com a referent i la buqueria de Barcelona com a icona gastronòmica. La màquina analitza dades, fluxos, preferències, comportaments... Potser la pregunta que ens fem... Aquí en tinc unes quantes, eh? Quan és un algoritme qui decideix que és atractiu, rellevant... Jo en tinc una, també.
Trellevant no és recomanable com canvia la construcció del prestigi territorial. Va, digues, digues. No, t'anava a dir. Avui estic parlant molt jo, eh? En quin moment la bucaria és una icona. Exacte, perquè en tot cas serà turística. T'anava a dir. Jo et diria que potser hi ha anat un cop a la meva vida, eh?
Senyor, som les Nacions Unides. Sí, sí, senyor, sí, senyor. Fins i tot aquell home que va muntar una paradeta que venia insectes, que allò, per sort de tots, va durar poc. Per sort de tots, va durar poc. Va durar poc, va durar poc. Però bueno, sí, sí, ja ho pots fer. I al final, allò que, si ens hem de refiar que la IA ens expliqui quina reputació té un territori, si ho deixem això en mans de models predictius, malament anem. La IA ens pot ajudar
ha d'escriure a la seva manera la realitat, però també ha de pensar que la modela.
I aquest so, inquietant, ens posem seriosos. Per cert, avui, que és divendres, avui s'estrena Scream, la número 7, eh? Sí, ja ho dèiem. No sé si sou de pel·lícules de por, jo no massa. Hem vist la primera i la segona, que ja és molt, eh? Jo, mira, és que ara i movie sí, que se n'en fot.
De les pel·lícules de por, jo no m'hi trobareu. Però m'ha semblat fascinant també una notícia que hem vist publicada aquesta setmana respecte a un concert que és els Backrooms, un misteri viral que ha anat a la gran pantalla. Una simple imatge inquietant publicada a internet, sense cap context, no és un context gens clar, sense autor conegut, sense història definida...
que s'acaba convertint en una mena d'univers narratiu i ara podria ser un projecte cinematogràfic, un imaginari digital que crea mites nous en temps real. I la pregunta que ens faríem és per què ens atreuen tant els misteris sense resposta? Si heu mirat mai a internet una imatge d'aquestes backrooms, és una mena d'espais o d'habitacions, jo n'he vist una que fa por, eh? Sí? Sí, és una mena de piscina tancada, en plena de parets enrajolades, no hi ha res...
I vas passejant per allà i penso que en qualsevol moment aquí em surt un monstre i se'm menja. Necessitem que tot ens vingui, tingui un origen i una explicació o gaudint precisament de la incertesa. Ja us dic ara, gironins i gironines, que no, jo no. Internet està generant una nova mitologia contemporània. Exactament.
No soc amb tanta por ja, però... Ja marxem cap a una cosa més divertida. Ja està, ja ens anem a una cosa més divertida, més divertida. Una pel·lícula, una referència... Avui no podíem acabar la secció, el radar social, amb una referència a Jo, Robot, una pel·lícula de l'any 2004, protagonitzada per Will Smith, amb aquests robots humanoides, que són dels primers que hem parlat d'arrencar la secció...
aquestes imatges que hem vist avui a Xina el 2026, però que hi va haver algú que les va pensar el 2004, aquests robots que ballen aquestes intel·ligències artificials que classifiquen territoris, aquestes realitats digitals que creen mites i ciència i que reescriu el que creiem saber.
i era inevitable avui no fer menció a la pel·lícula Joe Robot de Will Smith, quan es va estrenar semblava futurista però avui en molts moments ja sembla gairebé un documental i sobretot preguntes que ens faríem estem preparats no només per conviure amb la tecnologia sinó per entendre com transforma silenciosament la nostra manera de viure sentir i decidir
Jo t'he de dir... Què? No, no, jo robot... Què hem de fer? Té, i no és broma, és que l'estic traduint perquè fins i tot vull llegir-ne algun fragment. Té un dels discursos més increïbles i fins i tot reals, eh? Sempre hi ha hagut fantasmes dins la màquina. Fragments aleatoris de codi que s'han agrupat per formar protocols inesperats. Imagina't. Imprevisibles.
Aquests radicals lliures generen preguntes sobre el lliure al bri, en aquest cas, l'hibre albedrío, la creativitat i fins i tot la naturalesa del que podem. Per què quan alguns robots es queden a les fosques busquen la llum? Per què quan els robots s'emmagatzemen en un espai buit s'agrupen en lloc de romandre sols? I així continua, eh? T'ho prometo que és dels discursos que he sentit al cinema més impactants de la meva vida. Brutal. Jo robot...
malauradament, és quelcom que està cristal·litzant. I està aquí al costat. Ho tenim aquí al costat, eh? Ho tenim aquí al costat. Ja en parlarem, eh? És filosòfic, eh? A veure si al final aquestes màquines, aquest xip, pot acabar tenint consciència, no? Però que pot arribar a uns nivells d'autonomia o de realment acompanyar-nos en moltes de les tasques que fem que fa por, eh?
Fa por. Hem d'abraçar aquesta tecnologia, incorporar-la, evitar amb ella, conviure amb ella, treure-li un rendiment, però sempre tot en precaució. Hi ha departaments militars que estan començant a fer proves i al tanto, eh? Al tanto, eh? Perquè prenen decisions que no són les que s'haurien de prendre. Ja ho trobaríem en qualsevol cas o ja ens ho explicaràs al radar social. Ens tornarem a veure ben aviat. Josep Salvat, un dia més. Com sempre, però com mai. Moltíssimes gràcies. A vosaltres.
Vols descobrir les noves veus de la lírica catalana? Vine a la quarta edició del concurs de joves cantants, l'espai en què el talent emergent de l'òpera pren el protagonisme. Vine el dissabte 7 de març a l'Auditori Viader de la Casa de Cultura de Girona, amb entrada gratuïta.
I aquest any, amb una novetat, el Premi del Públic. Vine, escolta, emociona't i vota la teva actuació preferida. L'endemà, el diumenge 8 de març, al Centre Cultural La Mercè, lliurement de Premis i Recital amb els guanyadors i guanyadores. No t'ho perdis!
Viu la música, viu el talent, viu el concurs de joves cantants de Girona. I recorda, aquest any podràs votar i convertir-te en jurat en el Premi del Públic. Organitzen els Amics de l'Òpera de Girona i l'Associació Catalana de Professors de Cant.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La gironina.
A Blanc en Negre viatgem entre els sons que han marcat generacions i les melodies que defineixen el present. Blanc en Negre és la unió entre el vinil i el digital. Entre allò que ja forma part de la història i allò que encara està per escriure. Un diàleg constant entre ahir i avui. La música segueix viva, canviant, eterna, entre la memòria i la descoberta.
Blanc en negre, un podcast d'Àngela Yats i David Izquierdo. Cada dissabte a Girona FM, de les 12 a la 1 del migdia. Els clàssics del passat amb les veus del present.
Pilar Fornès conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí. Cada dijous a dos quarts de quatre de la tarda
El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber de primera mà l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanyer, Saïd Svall i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Cocodril Club.
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80... Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12, però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM, 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla.
Entra el Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavinia Martorano.
Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda.
Voluntaris.cat, el programa de Girona FM que treballa pel foment, la promoció i el reconeixement del voluntariat social a les comarques gironines. Un dijous al mes, Helena Garcia et porta el més destacat de la Federació Catalana de Voluntariat Social a Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Estem compromesos amb el nostre teixit social. Som la teva veu, som la gironina. La Ràdio de Girona
Brisa suau, vora el mar, el temps vol i jo no el vull perdre, sento l'escalgó del sol a la pell i un noi a castera, petxates d'art.
Tots hem caigut i ens hem aixecat, alçant-nos com el sol després d'haver lluitat. I si hem plorat, ens hem fet més forts, tot sortirà bé, perquè després del dol ens elcem com el sol.
Girona és un estil de vida. Girona FM és la ràdio de la ciutat. El que vius a prop, també ho sentiràs a prop. 92.7 FM