Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai.
Dimarts, 16 de desembre de 2025. Encarem última setmana a l'Activa i avui hem començat fa una estona parlant amb el bo del Miquel Trulls, que, per casualitats de la vida, és el cap de bombers d'aquí de Girona, exveï de Roses i membre també durant molts anys del grup d'intervenció en muntanya. I ens explicava totes les peripècies i històries dignes d'un llibre sobre rescats precisament a la muntanya.
I no cal imaginar un helicòpter ni un desplegament de Hollywood, a vegades parlem de gent que simplement es perd, no va preparada o se la juga per una selfie. Que no estem per donar lliçons tampoc en aquesta casa, que els accidents poden passar, però més val ser previsors, també que a vegades els homes del temps fan el que poden i la gent el que li dóna la gana.
I si algun dia us ha de rescatar algú, sense cap mena de dubte, tant de bo, tant de bo, tant de bo, que estigueu a prop del camí del bo, sempre, adelante mi comandante, sempre saludava, Rauvi, la bon dia i bona hora. Molt bon dia a totes i tots. La veritat és que jo cada any sempre tinc un repte de fer algun pic del país, i aquest any va tocar Caralps Núria. La veu. Sí, sí, la ruta picada...
Complicada, eh? Jo veig que tu ets del típic que fins i tot Déu no ho vulguis. Podria trencar el peu i tu seguiries caminant. Tu no em molestaries als bomberis? Trencar el peu no, però unes guins em va passar i afortunadament vaig poder arribar a la zona de la Molina. Sense ajuda de ningú? No, no, no.
No, vaig passar una arriscada molt tonta. Amb gespa molla, patapam, i vaig poder arribar a baixar l'estació. Imagina't. Arnal, si és que qui és autònom és autònom. Si és que aquí no ha necessit ajuda, no ha necessit més ajuda. Sí, sí. I atenció, perquè ja us ho he anunciat ara, en el 2026... Ui. Un serrat de genolls? No, no, no. El Pedraforca. El Pedraforca? Sí. Pots dir? Sí, sí. Ja l'he fet, eh? L'he fet un cop. Amb tempesta.
una miqueta és complicat encara he fet un cop d'aquí al Perú és el mateix encara falta algun sí però bueno Matagalls l'hem fet també Montserrat portem unes quantes Déu-n'hi-do submarinisme no ets gaire tu ets més de pujar no de baixar jo submarinisme no tu ets de pujar de baixar jo sóc més de tu que ets peus a terra sempre de pujada sí sí sí
Sempre de pujada. Doncs sempre de pujada també el programa d'avui és que parlarem del Bo del Bertrana, com no podia ser d'altra manera ara d'aquí uns instants, de la mà dels amics de Cap de Brot. També sac de jocs avui amb el Pau Regincós. Molt bé. Ho acabes de veure al guió, no? No, no, no. El tinc aquí. Si tu n'hi ha vuit, Barcelona, potència i Bertrana. Perfecte. No, després, tot seguit, si ho veus, cap a dos quarts o una cosa així. Molt bé. Tenim un sac de jocs amb el Bo del Pau Regincós també.
que ja ens porta propostes de Nadal, no ho dic perquè com que divendres ens anem de bolo i tocaria que sonés el bo del Pau, doncs mira, almenys el posem a dimecres i així podem escoltar aviam què ens explica. I també una recollida de firmes bastant interessant sobre un canvi de legislació. En aquest cas, vaja, avui que parlarem amb el bo de l'Albert Falgueres també sobre aquesta recollida en base...
Per exemple, el que està passant en fundacions com la Fundació Ramon Noguera o Astrid 21, en centres de treball, on es vol fer un canvi de legislació per liberalitzar tot això. I sembla que el sector no és que estigui gaire d'acord. Per tant, ho seguirem. Ho parlarem després al final i com que sempre anem de pujada, comencem, si et sembla, amb Bertrana, que Déu-n'hi-do.
I avui parlem o comencem parlant de literatura, de periodisme, també de ciutat, per què no dir-ho, en aquest cas no la nostra, la del costat, ho fem a partir del llibre Barcelona, de Prudència i Bertrana, que no deixa de ser un recull d'articles periodístics escrits a inicis del segle XX, que retraten precisament la capital catalana amb una mirada lúcida, crítica i profundament literària, per què no dir-ho. Per parlar-ne avui ens acompanya Judit Pujol, curadora del llibre, bon dia i bona hora. Bon dia, moltes gràcies per convidar-nos a parlar-ne avui.
I també ens acompanya, perquè sempre arriba just, Germán Bartolomé, Edito de cap de brot. Bon dia i bona hora. Bon dia, sempre corrents. Com anem? Bé, bé, bé. Per qui no ho sàpiga, acaba d'entrar per la porta, allò, vull dir, redobla de tambors, només faltaria. Germán, quin plaer, quin gustasso que estiguis aquí. Un plaer està aquí amb vosaltres. Sí, i em sembla que marxeu cagant, hòsties, perquè teniu algú ara. Sí, tenim cal tracte, sí. De fet, presenteu, si no m'equivoco, Barcelona. Correcte, presentem Barcelona a la Facultat de Lletres.
Ah, mira, molt bé. D'aquí, a la Universitat de Girona. Ja aneu a assegurar, eh? Vull dir, perquè hi hagi molta gent, ja aneu directament en oral i lectiu a la universitat, ho dic, perquè si no... Sí, perquè a les tardes aquí està últimament molt complicat a Girona, eh? Bueno, fem el seminari a l'hora de l'altrana a la biblioteca. Ah, molt bé, al campus del Barri. Que bé. Amb en Jaume Rufi serà un acte xulo. Sí, doncs mira, escolta, i d'aquí què? A les 12, no? A les 12. A les 12 en punt. Sí, sí, si algú s'anima, que pugi cap a Lletres, que ja l'esperarem.
Doncs tothom cap a dalt, aprofiteu ara aquests dies, però abans de tot, Judit, com n'és la idea de recuperar tots aquests textos de Bertrana? Bé, la idea va néixer allà, fa força, perquè Prudenci Bertrana és un autor que fa molt que m'acompanya. Vaig a estudiar-lo en el treball final de grau, en el treball final de màster, i després vaig decidir-me a fer-ne una tesi doctoral. I vaig voler analitzar la faceta periodística, que és la més desconeguda de...
de l'autor, perquè tothom el té molt reconegut com a escriptor, també com a pintor, però com a periodista no. I vam dir amb el meu director de tesi, en Xavier Pla, ostres, doncs anem a aprofundir en aquesta faceta. I va ser una feina molt, molt feixuga, però també molt bonica, i quan vaig acabar el doctorat vaig dir, ostres, un dia o altre m'agradaria poder publicar un recull d'articles de Bertrana. I després parlant amb els meus bons socis, en Josep Maria i Germán, vam dir, ostres, mirem de publicar un recull d'articles
que ensenyin aquesta altra cara de Bertrana, vull dir, traiem-li una mica aquesta etiqueta, que està molt bé, perquè també és el que és, de modernista, de provincià, d'autor gironí, autor de Josefat, sí, perquè és això, però és molt més que això també. I, bueno, una mica aquest llibre vol fer això, ensenyar un Bertrana diferent, un Bertrana cronista urbà que va viure gairebé 30 anys a la ciutat de Barcelona i que descriu molt bé com aquesta va evolucionant i modernitzant-se.
I és el que dius, precisament una faceta de Bertrana potser no tan coneguda, i més, vaja, vull dir, un autor gironí. Exacte, un autor gironí que sempre tindrà Girona molt, molt, molt present, vull dir, és un barceloní d'adopció, però és gironí d'acord, o sigui, sempre se sentirà molt enyorat de Girona. Clar. Escolta'm una cosa, com has fet aquesta selecció d'articles?
Doncs va ser una bona matada, la veritat. I s'ha de dir que vaig haver d'acotar-ho una mica a contracor, perquè aquest llibre ha sigut una mica car de fer i en Germán i en Josep Maria anaven dir, tu, potser que ho comencem a limitar això. Vull dir, hi ha un centenar ben bo d'articles i n'hi podria haver molts més, vull dir que...
Tant de bo que aquest llibre funcioni i se'n pogués fer, no sé, un segon volum amb més articles, perquè encara hi ha molt de material al tinter. Però vaig voler, sobretot, fer un recull en què hi hagués tots els anys que Bertrana va viure a Barcelona, una trentena d'anys, que hi hagués articles que es veiessin des del 1912 aquí arriba fins al 36, que és quan esclata la guerra i ell ja deixa de publicar i de col·laborar a la premsa. Després també que es veiessin una mica totes les diferents capçaleres on va col·laborar.
I després temes diferents, vull dir, parlen tots sobre Barcelona, però n'hi ha que parlen de la brutícia, n'hi ha que parlen de les reformes, n'hi ha que parlen dels animals o els grups socials més vulnerables, que es veia una mica tota l'evolució. Germán, quan rebeu la proposta interna, en aquest cas, per poder tirar endavant això... Al final és una proposta que...
Algú de fora, no recordo quins, va dir, però si teniu la Judit a casa. Vull dir, per què no feu alguna cosa de Bertran? I vam dir, ostres, no és tan animalada, no? I li vam dir a la Jud, i dir, ostres, i si busquem una tampa? Clar, perquè ja sabíem que teníem moltíssimes referències.
I vam dir, busquem una temàtica, i entorn d'aquella temàtica busquem uns 30, 40 articles. I l'Ajut va dir, bueno, jo començo a buscar i aviam què trobo. I clar, ens va dir, és que, nois, me'n vaig a més decent. Van dir, vale, doncs, prou. Frena-ho aquí i ja faig. Perquè si no sortirà un volum de 600 pàgines, i no només és car de produir, sinó també, clar, l'hora de venda és un hàndicap, també.
Però al final ha quedat un volum de 400 pàgines, que trobo que és supercorrecte, la introducció és una delícia, i al final és un llibre que és tan vigent i està tan ben escrit que dóna gust de llegir-lo.
I el que vols és que vas a fires, veus la gent que fa comentaris, etcètera, i diu, ostres, has descobert d'una faceta totalment desconeguda, i m'ha encantat veure com és que t'arriba, és una prosa que t'arriba molt. A part, és això, parla de com la ciutat es prepara pel turisme ja fa més de cent anys, i dius, és que ara estaria flipant, verdrà.
és que al final també és això el que he pogut veure és com moltes de les temàtiques que tocava Bertran en el seu moment podrien ser completament vigents en els dies d'avui
Totalment, sí, sí, sí. Vull dir, hi ha un article, per exemple, que parla d'això, de l'atracció dels foresters, de dir, és que tota aquesta gent que ve de fora, que s'integra en el mercat, diguéssim, però no s'integra en la cultura, en l'essència, en l'esperit català, no? Vull dir, això ho reivindicava molt, i clar, és això, principis de segle XX. Amb els expats, ja. 1920 i amb expats. Exacte.
Carai, és ben bé, és el que t'anava a dir, vull dir, a vegades com de complicat és trobar una faceta diferent d'un autor que s'ha tractat tantíssim aquí al nostre país.
Sí, però jo tinc la sensació que en Bertrà no passa això, que sí, que s'ha tractat molt, que es coneix, que se situa molt bé, que es considera molt com a clàssic, però potser no està tan estudiat. O sigui, ha quedat per mi, penso, sempre com en un segon pla. Per tant, també, no sé, vull pensar que recuperant aquesta faceta del periodista, tornarem un altre cop a incentivar tota la faceta de l'escriptor, perquè també com a narrador, és que és una delícia, vull dir...
Les seves narracions curtes són una passada. Les novel·les, més enllà de Josefat, també. I després ja si ens anéssim a mirar conferències, discursos que feia, ostres, és que tenia... Això és un discurs molt ben aconseguit. I impregnava coses de la seva vida personal en aquestes cròniques o era purament descriptiu? Sí, o sigui... Per què, per exemple, surt mencionada en algun lloc Aurora Bertrana?
No, en aquí no, en els articles no. O sigui, ell el que fa, sobretot en la trilogia pseudo-autobiogràfica entre la terra i els núvols, que són tres volums, que es diuen l'hereu, el vagabunt i l'impenitent, que aquí sí, és com una biografia novel·lada, però hi posa ben bé el que ell li interessa, perquè com que té aquesta imatge d'artista sacrificat...
maquilla molt bé, jo què sé, potser no hi diu tant els èxits que va tenir i pinta molt més els fracassos, saps? I aquí sí que fa sortir, per exemple, les seves filles, però amb altres noms, però no té la tendència de parlar tant de les seves filles en els articles. Els articles, bàsicament, és el que ell veu sortint al carrer. Ho diu molt bé en el primer article, vull dir, ell sortia als matins a buscar el material per als seus textos i passejava per la ciutat i alguna cosa que...
li cridés l'atenció a alguna cosa que el remogués, perquè és molt d'emocions. Vull dir, si hi havia alguna cosa que el captava, després és allò el que escrivia perquè volia això, provocar alguna reacció en el lector. Ara es trobaria turistes i taxis. I patinets. I patinets elèctric. Ella es queixa molt dels tramvies, per exemple, ara es queixaria dels patinets i dels grups de guiris amb bicicletes verdes i coses d'aquesta. Seria sensacional, això.
Escolta'm una cosa, deies un llibre que ara de fer, en quin sentit? Entrem una miqueta en les entranyes de... Bé, perquè nosaltres tenim la sort de treballar molt a prop d'aquí, els llibres els fem a anglès, que és Impremta Pagès, i perquè ens agrada fer-ho molt a prop de casa, ens agrada anar a veure les proves...
Ja sabeu que els llibres nostres, l'interior de la coberta està imprès, són tres il·lustracions, i ens agrada molt anar a veure el moment, saps, a impremta. I, clar, això és molt maco, però també hi ha un peatge que és, bueno, encara és una mica més el procés.
Perquè a Espanya i a fora d'Europa hi ha empremtes amb preus competitius molt bèsties. Competitius no, salvatges, jo crec. I quedes distret. Però a nosaltres ens agrada això, treballar amb consciència i dir, ostres, treballem amb gent de 30 quilòmetres a casa i anem a veure les proves, aparent ens agrada que el llibre sigui...
ara està com una mica de moda amb això dels certificats FSCs, que hi ha hagut un llibre important. Són llibres cosits, el tipus de paper que és, doncs, bé, del coberta no és comú. Bé, és un tipus de llibres que, cuidat, ja que ens posem a fer llibres, hem de fer-los bé. I clar, una cosa és fer un llibre d'unes 130 pàgines i l'altra és un de 400. Al final de producció puja el preu. Exacte.
Però, clar, també volíem que quedés un volum digne, no?, de l'autor i també de la feinada que ha fet la Judit, que és donar-li el valor. I llavors vam trobar, dir, val, doncs t'adèiem a 100 i va dir, bueno, hi ha uns 3 o 4 articles més. No passa res, però fem-ho així i...
i la gràcia també és que Bertrana s'ho mereix que torna a posar les taules de novetats l'era examinada ha fet una feina increïble durant molts anys que són elles que tenen la biblioteca a part, no sé si ho puc dir però al febrer surt una cosa nova de Bertrana per seva per tant suposo que vindran aquí i us ho explicaran i si no ja m'arranyaran per haver dit una primàcia
Ho has dit tu, no jo, eh? Tot això mola, perquè dius, ostres, Provenci Bertranana és tan vigent com ho era abans, i és un autoràs de cap a peus, i se l'ha de reivindicar sempre, sempre, sempre. Hauria de ser bandera de la ciutat. I tant, pràcticament. Judit, t'anava a dir, què és el que més t'ha sorprès a tu?
És a dir, alguna sorpresa et deus haver portat de tot aquest procés, d'haver llegit, o no? No, no et pensis. És que, per exemple, vam fer una presentació amb en Xavier Pla, el meu director de tesi, a la finestra, es fa poc, i em deia, és que a mi m'ha sorprès moltíssim, m'he descobert un Bertrana tan diferent, un Bertrana cronista urbà que podries situar fins i tot, potser no tan a l'alçada de Josep Pla, però de l'estil, el podries col·locar entre aquesta gent que té aquest do de l'observació i que s'ha pretratat també la ciutat i la societat barcelonines.
A mi no me va sorprendre, perquè clar, fa tants anys que estic ja caminant de la mà de Bertrana, diguéssim, vull dir que he llegit tota la narrativa, força part del teatre, i tots els articles periodístics ja fa molt, molt temps que els tinc, molt interioritzats. Per tant, no m'ha sorprès tant això. Però sí, de veritat, llegiu-lo, perquè si teniu, per exemple, només la noció de Bertrana Josefat o alguna altra novel·la o algun altre recull de contes, us fascinarà, perquè de veritat que és un descobriment.
A tu, Gerbank, és el que més t'ha sorprès. De Bertrana? D'aquest llibre. No només Bertrana, em va passar també amb Rossinyol. El primer llibre que traiem recordes que vam venir aquí? Que era ocells de fang. Em pensava que vindria amb Rossinyol però amb nosaltres. No va poder. Aquell dia estava ocupant. El que m'ha sorprès molt dels modernistes és els autors de la meitat darrere de segle és com escrivien. És un tipus de prosa
que no sé si s'ha perdut, però clar, ara ja no s'escriu així. S'ha perdut. I dius, hosta, és que és una Dalí, i potser no t'està explicant gran cosa, això, no? Va pel carrer i troba una muntanyeta de fulles i diu que la ciutat és molt bruta, però no és el que t'està dient, sinó el com t'ho està dient. Ja et dic, és que és mel, és mel de romaní.
és marmelada i de fet jo a vegades ve per aquí a l'arxiu municipal i sempre li demano que em porti uns articles de principis de segle o de finals del segle passat i a vegades és allò com feien aquelles descripcions frases subordinades per aquí i per allà adjectius d'aquests però dels del fons del diccionari no els habituals que fins i tot són adjectius tan complicats que a vegades soft català també surt com a falta d'optimació o sigui, imagina't
Però sí, sí, jo crec que s'ha perdut això. Ara estem en temps de... Tot ha tirat més el caràcter anglosaxó. Més fàcil, subjecte haver predicat, les mateixes paraules, poca profunditat lèxica. Ja trobes novel·les que una mica veuen d'aquests tipus d'estils, però sí que és cert que tens aquesta sensació, no?, que hem perdut. És com aquesta pèrdua de...
De l'hora d'escriure. Però bé, és que nosaltres els modernistes els tenim en un pedestal. I sempre que programem i diem, ostres, què podem recuperar, sempre hi ha modernistes sobre la taula. I després, clar, ha d'agradar a tothom, a Judit, a Josep Maria i a mi, perquè la cosa es publiqui. Però sempre els tenim allà. I pensem que són... I aquest pacte no escrit, o escrit...
una cosa ha de ser per unanimitat sí, i tenim casos que dos de l'editorial hi ha molt un manuscrit i l'altre no i no s'ha tirat tant tant clar, al final, tu quan defenses un llibre tot
tot l'equip ha de creure en ell, si un dels tres diu, ostres, és que el llenguatge és, per exemple, és molt masclista, o encara que estigui contextualitzat el 1910, però jo no em veig a gust defensant això, no em veig capaç de tenir-lo al català. I aquest cas, com un altre, ostres, a mi m'ha agradat això, però veig que no encaixa, o el que sigui, és un motiu per caure de...
de les travesses, diguéssim per tant, si mai algú vol portar un manuscrit que porti tres croissants, no només un no fos cas o tres paneres de Nadal, ara que arribem per cert, vosaltres després de Nadal teniu gaire teca o què? perquè sé que no pareu pas
Sí, sí, hi ha moviment també. Bueno, ara parem com tothom, més o menys com fem els dies que toquen de... Bueno, abans de res, regalem Bertrana per Nadal. Sí, sisplau. Per Nadal, Bertrana, sisplau. Deleu-lo que el gaudireu. Exacte, i a part és d'aquests llibres que m'agraden a mi i és que te'ls pots anar llegint xinotxano al llarg de la vida. O sigui, no és allò que diguis, ostres, és introducció, no us desellà, sinó que són articles, recull articles i t'ho vas fent, escolta. I això pel tren, marmelada pel tren.
sí que és cert que la Judit li ha donat un cos a la selecció i tu hi notes un inici i un final dins de Barcelona és el que deia abans la Judit el primer article ja te diu surto al carrer, és dels primers etc i al final és com un tancament però és cert el que dius al final són articles i tu el pots agafar per la meitat i dir aviam, vinga, per què no escriuen els prosistes catalans? me llegeixo aquest són tan petites píndoles literàries
però hi està tot a les llibreries i qui el vulgui el pot demanar i això tot i així el anirem presentant aquests setmanes avui això el presentem a Girona ara? d'aquí 35 minuts perquè us deixo un pau ara d'aquí uns instants el divendres el presentem a Documenta de Barcelona i tenim alguna presentació més que encara ens falta per confirmar que bé
No, no, molt contents amb l'acollida i esperem que la gent segueixi comprant-lo, llegint-lo i tornant-lo a col·locar una mica a la llibreria dels clàssics, al costat d'altres grans noms. Clar que sí, perquè Cap de Brot ja és una editorial clàssica, ja, imagina't. Germán Jut, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta, que vagi molt i molt bé ara a la presentació i bon Nadal i bones festes. Igualment, bones festes i moltes, moltes gràcies. Gràcies a tu, Saïd, i a tot l'equip per acollir-nos, que sempre és un plaer.
Aquest Nadal viuràs el teu millor regal. El millor regal pot ser la màgia d'un somriure, un passeig entre llums de colors, una tradició en família, la il·lusió d'un infant o la sorpresa de l'inesperat. Aquest Nadal, el millor regal, és Castell d'Aro, Platja d'Aro i Sagaró. Com cada any al desembre
I potser faràs balanç. Què et proposaràs per l'any que arriba? Ser mi el que abans.
Serà que amb cada gra que et queda tant
Llargues nits de fer sempre, de farina els portals. A la negra nit hi ha la promesa de la llum que vindrà. I quan toquin ses dotze campanyades,
Que ara ens quedarà tota la nit. Que cada nou viatge es comença molt abans de sortir. Que cada nit sigui la nit més vera que aquest any l'or.
I si sota una estrella és un desig i el volem per a tu. Que cada nit sigui la nit més vera, que aquest any no porti pau a tot.
És un desig i el volem per tothom. És un desig i el volem per tothom. És un desig i el volem per tothom.
Aquest Nadal viu la màgia del gran espectacle Peter Pan sobre gel a Girona. 30 patinadors i acròbates sobre gel amb orquestra en viu. Només 12 representacions entre el 26 de desembre i el 4 de gener. Sota la gran carpa de la Copa del Parc de la Devesa. Entrada ja a la venda a peterpansobregel.com
Aquest Nadal torna al Mar dels Nens, al Parc Infantil de Nadal de Platja d'Aro. Cada tarda del 27 al 30 de desembre i del 2 al 4 de gener al Palau d'Esports. Gaudiu d'espectacles, activitats i moltes sorpreses. Aquest Nadal el millor regal és Castell Llaro, Platja d'Aro i Segaró. Girona FM
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80...
Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM, 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat.
Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu, som la gironina.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
En ple hivern, moment de sobretaules, moment de celebracions i també moment, com no podia ser d'altra manera, d'obrir el sac de jocs. Pau Regincós, bon dia i bona hora. Bon dia, aquí estem. Escolta'm, ja m'has dit abans de començar que aquest joc m'encantaria. Aviam, per què? Aquest, jo crec, ja et començo a conèixer, jo crec que aquest te molerà. Aquest, molts cops has comentat que es reuneixen amb els col·legues i feu partides de pòquer, doncs aquest és per tu. Aquest es diu The Gang, i és un joc de pòquer cooperatiu.
Ah, molt bé. Ens el porta a The Beer, la caixa així brilli-brilli amb foil a la portada, i és un joc que és tan fàcil com tenir una baralla de pòquer, que, per tant, la pots tunejar amb la baralla que us agradi de casa vostra, o sigui, no esteu obligats a jugar, però sí que té una baralla de pòquer normal, i és un joc basat en les regles del Texas Hold'em. Llavors, jo, bueno, fa un zapping a la tele i a vegades veus allà que estan allà aquells xavals allà jugant, aixecant cartes... En hores intempestives, eh, les coses com són. Sí, sí, sí.
Llavors, és un joc ideal, pels que els agrada molt el pòquer, practicar d'una manera cooperativa, sense calés, en aquest cas, ho fan més normal. O, si no acabes de conèixer com funciona, que és una escala, que és un trio, que és un... Totes aquestes condicions de victòria que tens, que ho tens resumit molt bé, amb unes combinacions de cartes, de petit a gros, t'aporta la baralla...
unes cartes especials per si podeu fer la versió extesa del joc, que després us comentaré, i unes fitxes, les fitxes també et recorden els xips aquests dels casinos, no?, de posar, això, vull dir, són al mateix tamany, són peces de plàstic, molt xules també de jugar-hi amb la mà, i llavors és molt fàcil, repartim, es barreja la baralla i es reparteix a cada participant dues cartes.
Llavors, només començar, te les mires, pots fer allò de dir, a veure què tinc, no els has d'ensenyar, i estudies què creus, si tens una bona mà o no tens una bona mà. Llavors, les fitxes tenen marcat unes estrelletes, hi ha quatre tipus de fitxes, i van de blanc, groc, taronja i vermell. A la primera fase fas servir les fitxes aquestes xips de color blanc. I hi ha un estrella, dos, tres, quatre, cinc, fins a sis, que és el número de jugadors. Si només juguem quatre jugadors, doncs només tindrem les fitxes de l'1 o el 4.
Llavors, les fitxes indiquen el grau que creiem de potència i de força que té la nostra mà. Si nosaltres tenim, per mala sort, una mà que simplement hi ha dos números, no sé, un dos i un tres de diferents colors, pots deduir que aquella mà no guanya res. Llavors, tu voldràs la fitxa més senzilla i te la posaràs a davant. Clar.
Tot això ho hem de fer amb silenci, sense poder explicar-nos-ho, sense dir, ostres, m'ha sortit un tret. No, no, tots calladets, analitzem el que tenim, proposem, jo crec que agafaré la fitxa 1, me la poso davant. Jural que dirà, buah, tinc una parella, jo guanyo ja la mà segura, o tinc un as, no? I, ostres, és que jo vull la fitxa més grossa.
optarà per agafar la més grossa i cadascú tindrà una fitxa davant seu llavors hem fet la primera fase dos cartes ara farem el flop que és girar tres cartes al mig de la taula i les posarem a disposició de tots aquelles dues cartes de la mà més les tres d'allà hem d'anar fent combinacions i aquí ja t'ha variat aquí si dius ostres m'està posant colors ara tinc el mateix color o ja estic fent una parella
però resulta que tinc un altre número i per tant jo tinc un trio però la gent veu que una parella jo de seguida diré que soc més potent que abans i reclamaré la fitxa més alta llavors ens hem d'anar ordenant sense dir res és molt curiós de manera cooperativa ens hem d'anar dient quines fitxes creiem que podrem anar guanyant perquè a la següent fase 3 posarem una carta més i a la següent fase 4 posarem l'última cinquena carta llavors hem posat 5 cartes disponibles i ara hem de fer la millor combinació de 5 cartes possibles
amb les nostres de la mà i les 5 que hi ha aquí. Llavors, si ara fem cas al que hi ha aquí, teníem una parella de nous, jo, si tinc el 10, tinc dues dobles parelles, amb as. Això seria la meva carta més alta. En cas d'empat, es mira amb què es desempat. Amb un as desempataria i guanyaria jo segurament. Em podria apostar...
Són les regles del Holdem. Igual, i aquí tens aquí la carta amb les pistes, amb l'ajuda de com ordenar potència. Si hem vist que hi havia algú que estava reclamant fa molta estona que era el més potent, potser és que té un trio i t'està guanyant, saps? Llavors has d'anar deduint. Quan no hi ha jugant mai, va molt bé l'ajuda aquesta. A veure, un trio què guanya? Doble parella? Doncs, ostres, jo per més que digui que tinc una doble parella, no estic més fort que el que està reclamant des que ha sortit el doble nou aquí, està dient que està guanyant la mà.
Llavors ja estem deduint que algú està en un trio de nous, segurament, des de fa estona. I ja no té conto de si ja tenia una parella de nous i ja li has fotut dos nous més, que ja tens el pòquer. És així el joc, d'acord? Al final de tot, la fitxa última vermella és la que manarà i anem girant. La de la 1, a veure què tens. Uf, no tenia res, d'acord, perfecte. El següent, sí que tenia una parella, d'acord, guanyem, no? I anem ordenant en funció, doncs, d'això, de si és més potent o menys. Si ho fem bé, som un grup de trecadors, estem fent un ensaig, d'acord?
Doncs hem aconseguit obrir la caixa forta i tenim un punt de victòria. Que no ho hem fet bé i hem fallat? Doncs tenim una alarma i ens sona una alarma i girem la carta de l'alarma. L'objectiu del joc és obrir tres caixes fortes abans de perdre tres vegades i que ens atrapin. Una mica és això, ensejar el tema cooperatiu, practicar amb el tema de pòquer...
està tothom calladet, controlant, a veure si per què ha agafat ell la fitxa més bona que tu dedueixes, doncs perquè la carta que li ha girat ara li ha anat molt millor i, per tant, segurament té raó d'agafar la fitxa, o no, s'està equivocant i tu segueixes tinguent la millor. És molt guai pels amants del pòquer, practiques molt i, a més a més, té la versió aquesta afegida, que té unes cartes extres, d'especialistes, que quan ja hi ha jugat més d'un cop i vols fer-ho més complicat, doncs pots posar uns reptes abans de començar la partida, és el molt levantado,
per fer-ho més bèstia, per poder dir, mira, afegim aquestes cartes de desafió i d'especialista per fer-la a partides diferents. Home, jo crec que acabarà menys cops que les meves timbes de pòquer, això segur. Almenys aquí no te'n vas plomar, aquí simplement has provat el joc, has practicat i aquí ningú perd res. Tota la raó, ja ens plomarem per una altra banda, sac de jocs, Pau Reginco, moltíssimes gràcies.
Aquest Nadal viuràs el teu millor regal. El millor regal pot ser la màgia d'un somriure, un passeig entre llums de colors, una tradició en família, la il·lusió d'un infant o la sorpresa de l'inesperat. Aquest Nadal, el millor regal, és Castell d'Aro, Platja d'Aro i Sagaró.
Aquest Nadal viu la màgia del gran espectacle Peter Pan sobre gel a Girona. 30 patinadors i acrobates sobre gel amb orquestra en viu. Només 12 representacions entre el 26 de desembre i el 4 de gener. Sota la gran carpa de la Copa del Parc de la Devesa. Entrada ja a la venda a peterpansobregel.com
Aquest Nadal torna al Mar dels Nens, al Parc Infantil de Nadal de Platja d'Aro. Cada tarda del 27 al 30 de desembre i del 2 al 4 de gener al Palau d'Esports. Gaudiu d'espectacles, activitats i moltes sorpreses. Aquest Nadal, el millor regal és Castellaro, Platja d'Aro i Segaró. Girona FM
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
I avui als Quatre Rius parlem precisament que Catalunya s'ha posat en marxa una iniciativa legislativa popular històrica en l'àmbit dels serveis socials, també impulsada directament per les famílies i persones vinculades al món de la discapacitat. L'objectiu és clar, garantir que l'atenció a les persones amb discapacitat o amb necessitats de suport es faci exclusivament a través d'entitats socials sense afany de lucre, en aquest cas posant a la persona al centre i no al benefici econòmic.
Per poder parlar precisament d'aquesta iniciativa, un dels seus membres, Albert Falgueres, a qui ja aprofito per donar la benvinguda, bon dia i bona hora. Gràcies, bon dia, Saïd. Primer de tot, explica'ns una miqueta d'on venim en aquest sentit, és a dir, per què ha hagut d'impulsar-se aquesta iniciativa? Bé, jo sóc pare d'una nena discapacitada, com altres pares que hem promogut aquesta iniciativa legislativa popular,
i és bàsicament perquè hi ha un fet que ens preocupa pel dia de demà, és a dir, aquestes entitats històricament han sigut gestionades per associacions de pares, que posteriorment s'han convertit en fundacions, i ara amb la nova llei de serveis socials que està impulsant la Generalitat, que té aspectes molt positius, hi ha un tema que ens preocupa,
i és que aquestes entitats que són sense ànim de lucre, és a dir, si gestionen bé tenen un benefici, que se'n reinverteix en la qualitat de vida del discapacitat o en la millora de les instal·lacions, doncs la Generalitat sembla que cobra una porta que les entitats mercantils, les entitats privades, poguessin entrar en aquest sector. Per tant, nosaltres el que volem és blindar el model que tenim. Clar, és a dir, al final...
La pregunta és què representaria que entressin en aquest cas el benefici de lucre o l'interès econòmic? Nosaltres estem lluny del model que és antagònic que són les residències d'Avis. Està clar que aquí és totalment el contrari, és a dir, minimitzar el cost i maximitzar el benefici per repartir-lo a la societat o als accionistes.
Tots sabem, no vull posar exemples, de com es gestionen residències d'avis, que segurament hi ha moltes de ben gestionades, però al sector, bueno, hi ha moltes residències i molts casos concrets que es podrien poder posar d'exemple i que no els vull posar, en què, evidentment, la gestió es podria millorar bastant. Per una raó molt simple, aquí es busca purament el benefici d'avis,
Nosaltres el que volem és centrar l'atenció en la persona. I pensem que en un sector com aquest, en què la persona és clau perquè és discapacitada, no pot haver-hi afany de lucre. Seria fer 25 passes enrere d'una cosa que va costar tant i tant, als seus anys. Correcte. Això, mitjans dels anys 50 i 60, per tant, del segle XX, els pares van prendre la iniciativa llogant locals...
constituint-se com a associacions. Per tant, un model que està implantat no aquí a Girona, sinó a tot Catalunya, nosaltres el que volem és reforçar i garantir el model que tenim. Un exemple seria, per exemple, la Fundació Ramon Noguera, aquí a Girona, o Astrid 21, per exemple. O inclús el Jones. Tot això, si resqueu una mica, els patronats, evidentment, han d'estar constituïts per pares, poden tenir una gestió més o menys professional...
però i evidentment tenen també en el patronat persones de reconegut prestigi, és a dir, i a més a més que estan auditats, no? És a dir, bueno, és que a vegades no estan auditats, per tant, bueno, jo penso que els exemples en els nostres sectors són de bona praxis sempre. Per tant, nosaltres el que lluitarem, i per això hem presentat aquesta iniciativa legislativa popular,
que va ser aprovada pel Parlament de Catalunya després d'un any i mig de feina en temes jurídics. Ara el que estem és en fase de recollida de firmes, n'hem de recollir 50.000 a tot el territori. Quan dic territori vull dir Catalunya, tenim contactes, tenim altres escoles d'educació especial, altres centres, però evidentment 50.000 firmes en 4 mesos són moltes. En 120 dies, si no m'equivoco. Sí, correcte.
Com va començar el compte enrere? Doncs mira, va començar fa dues setmanes. Fa dues setmanes, encara ho enganxem a temps això. Com va de moment aquesta recollida? Jo em puc centrar en el que conec que és el territori de Girona i Girona província.
el Parlament ens ha dotat de 15.000 firmes inicials en aquest moment els plecs han de ser firmes n'hi havia 150 tots els plecs estan repartits a tota la província per tant ja hem iniciat una segona demanda al Parlament perquè ens doti de 15.000 o 150 plecs més de firmes per tant la recollida va bé ara el que volem i el que hem de fer seguiment és com està la resta del territori però jo estic convençut que això tirarà endavant
I sobretot jo crec que d'aquestes coses el més important és fer-ho quan abans millor per no arribar allò, no? L'última setmana que te'n puguin faltar 4 o 5, en tema 4 o 5, eh? Vull dir, és banalitzar una miqueta, però que te'n puguin faltar i llavors haver d'anar a córrer cuita. Correcte, correcte. L'important és anar treballant. Nosaltres ens estem movent molt. És a dir, en els mateixos centres de discapacitats pràcticament tots tenen un ple de recollida de signatures.
sigui el Jones, sigui Girona Capital, sigui el Roman Noguera, i també ens estem movent molt a nivell d'institucions, a nivell d'empreses, a nivell d'escoles, és a dir, el que volem és sensibilitzar la població d'aquesta realitat que tenim. Què és el que t'anava a dir? De fet, suposo que totes les entitats a una, en aquest sentit.
Sí, no hi ha hagut cap entitat que ens hagi, ja dic, parlo d'entitats de la resta del territori, el seguiment no el faig jo per la resta del territori, sinó que tenim un equip a la comissió promotora que s'encarrega de fer el seguiment. Però bueno, que s'hagin pogut repartir 150 plecs, que són 15.000 signatures, d'entrada segur que la feina ara s'ha centrat en Girona Capital, que és on són els pares que formem part d'aquesta comissió promotora.
Però hi ha altres, no només d'aquí Girona, capital i província, que ens han demanat més plecs, sinó també entitats de la resta del territori que ens els estan demanant. En aquest sentit, Albert, jo vull entendre que tot anirà bé, o té pinta que tot anirà bé. Bé, el que es tracta és d'aconseguir aquestes 50.000 firmes. És a dir, un cop les aconseguim...
La Generalitat prendrà en consideració aquesta proposta nostra. Per tant, no es tracta només de dir, escolta, bueno, presenten aquí, però és que també volem sensibilitzar la gent que, escolta, aquí hi ha una realitat o hi ha una realitat que és la manera de gestionar aquests centres, que la societat en prengui consciència i que d'alguna manera...
no només estem pressionant en aquest cas el Parlament de Catalunya, sinó que la societat realment estigui sensibilitzada en aquest tema. És a dir, que no seria vinculant tampoc? No, no és vinculant, el que passa que si estem parlant que assumim que tenim un problema, assumim que el problema el tindrem més aviat si gestionem això com una residència d'avis,
Jo penso que tothom és conscient que aquest model s'ha de preservar. Per tant, escolta, si creem aquest clima que potser no és una realitat, allò de dir, presento els papers, jo sé que és una realitat que la poden aprovar, però si aquesta gent senten la pressió social que tenen al darrere, i per tant jo aquí demano la col·laboració de tots els mitjans de comunicació o els agents socials implicats, jo penso que això ajudarà que efectivament quan arribi el Parlament tiri endavant això.
Com us podem ajudar? Què podem fer? Bueno, d'entrada convidar-nos aquí com heu fet. Nosaltres estem en contacte també amb altres mitjans de comunicació i també és veritat que hem parlat que és un tema que volia abordar amb els principals partits del Parlament. És a dir, ens han rebut la documentació que s'ha fet arribar a tothom. El que passa és que no hem parlat amb tots els partits sinó que bàsicament amb els principals partits que conformen l'arc parlamentari. Tots en principi ens han dit que sí
El que passa és que una cosa és el que es parla i l'altra, evidentment, és el que després per dinàmiques de partits s'ha de votar. Per tant, nosaltres el que volem és que, igual que ens han manifestat la seva voluntat de recolzar aquesta proposta, quan sigui l'ordularitat, aquests i la resta de partits realment estiguin al nostre costat. Doncs Albert, si et sembla, fem una cosa. Ens esperem que tingueu aquestes 50.000, que segur que les tindreu, i quan les tingueu,
tornes cap aquí i ens expliques com va. Perfecte. Moltíssimes gràcies per tot, Albert. Vinga, d'acord.