Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai.
Dilluns 22 de setembre de 2025.
Amb una capa més, donem la benvinguda a la tarda.
Amb les primeres jaquetes lleugeres i algun paraigua una mica murri,
obrim l'estació més bonica de l'any per a molts,
després de la travessa pel desert de l'estiu.
Parlo de la calor, que ja va a la baixa i que trobarem a faltar d'aquí unes setmanes.
I parlant de travessies, també la de l'estany de Banyoles aquest cap de setmana,
o de tantes i tantes propostes esportives que s'assumen a les culturals
que tindrem en aquest tram del curs.
Que les vacances ja semblen lluny i tornem a estar immersos en el dia a dia.
Com deia, que la tardor ja és aquí i la temporada cultural fa estona que volta.
I en aquesta vida som tots una contradicció en si mateixos,
encara amb el banyador posat, però també amb el paraigua.
No fos cas que es mullés per la pluja, ens acompanya avui dilluns.
Arnau, i la bon dia i bona hora.
Efectivament, molt bon dia a totes i tots.
Home, el paraigua ho van emportar perquè va caure alguna precipitació a l'estany
i van haver de parar uns moments, però la travessia es va poder fer amb normalitat.
Però hi havia gent amb banyador i paraigua a la vegada?
Banyador, sí, però amb banyador i paraigua...
Clar, alguns sí que caminaven per la zona de l'estany
i llavors quan es va anul·lar sí que alguns anaven amb el paraigua i el banyador.
És que em sembla meravellós, o sigui, som una contradicció en si mateixos.
És veritat, és veritat, sí, sí.
Però hi va haver un moment que va sortir el sol i feia calor i tot, eh?
Sí, home, hi va haver aquesta finestra al migdia.
Sí, sí, sí, ja me'n recordo, sí.
En qualsevol cas, Arnau, vi la primer dilluns de la temporada aquí als Quatre Rius, eh, tu?
Sí, comença la tardor, ja tinc ganes de fires, de castanyes i del paponazo, eh?
Ui, el paponazo.
Ah, ja ho hem d'anar a començar parlant del paponazo, eh?
Ja ho hem d'anar a començar parlant del paponazo, eh?
Ja ho hem d'anar a començar parlant del paponazo, perquè ara estem al setembre.
Ja vindrà, ja vindrà.
Home, ja arribarà, vull dir, tu l'any passat el vas provar, no?
No, no, no vaig estar, no, no soc molt fan tampoc del paponazo, eh?
Fuà, no vaig acabar, vaig fer-ho.
Però aquest any, aquest any potser sí, m'animaré, sí.
Sí, home.
A veure, ja, què tal.
Comenceu que diu que és molt...
I és a les festes de Sant Martí, hi ha, també hi ha paponazo?
Sí, home, hi ha les xorreries i els paponazos també.
El que és el nom del paponazo no ho sé, però sí que hi ha xorreries que hi ha les patates,
que no sé si ven bé, li diuen el paponazo allà també, però sí que hi ha alguna coseta.
Tenim pendent aquí entrevistar qui es va inventar això del paponazo, eh?
Seria una gran entrevista, eh?
Home, i tant.
Vull dir, bueno, deu estar vivint segurament de luxe a Dubai o a algun lloc d'aquest,
perquè amb la pasta de la mà aquesta gent...
Bueno, en qualsevol cas, tu, centrem-nos una mica, parlem de cultura ara en uns moments,
parlem amb la sala La Planeta, aviam què tenen programat per aquest tram de la temporada.
També sopar benèfic aquest divendres, dia 26, sopar dels gerros trencats, Arnau Vila.
Carai.
Saps per què?
No, no, no ho sé. Bueno, m'ho puc imaginar, però...
No t'ho pots ni imaginar, perquè jo tampoc m'ho vaig poder imaginar.
En qualsevol cas, si et sembla, després parlarem amb el Cristian Curiel,
aviam què ens explica també.
En tot cas, un sopar benèfic que anirà en favor de tractaments per a gent que pateix addiccions.
I també acabarem parlant amb l'Institut Català de Patrimoni,
amb veu de la seva directora, Gemma Domènech, que també passarà per aquí uns momentets.
Ja després ja aniran al primer cafè, però primer, bueno,
la benvinguda sempre la donem aquí als Quatre Rius.
En qualsevol cas, Arnau Vila, si et sembla, ens hi posem.
I amb l'arribada de la tardor, la Sala de la Planeta de Girona es prepara per una nova temporada,
entre el 20 de setembre i fins al 4 de gener.
El públic podrà gaudir, doncs, de 38 propostes i més de 50 funcions.
Teta independent, poesia, música, estrenes, també el Festival Tempona d'Alta, que hi treurà el cap,
en són algunes de les cites imprescindibles.
Per comentar la jugada, comercem amb el Jordi Sobirà, que ja aprofito per donar la benvinguda.
Bon dia i bona hora.
Bon dia, bon dia, com esteu?
És que et recordàvem per l'orquestra Firalutxe.
Sí, vaig estar aquí fa uns mesos, un any o així, no me'n recordo, però sí, sí, content que ens hagis convidat, vaja.
Ja va bé que aneu vinguent, perquè això vol dir que us vam tractar bé i que no us fa re venir.
No, home, ni tant, ni tant, ni tant. Sempre és un ple.
I m'ha fet gràcia tota aquesta entrada que heu fet del paponazo, tot això.
Home, tu ets gaire de paponazo, jo.
No, o sigui, jo soc gironí, però visc a Banyoles, i, per tant, puc fer el link aquest.
No em sona, no em consta que paponazo estigui a Banyoles, et dono aquesta informació, de manera altruista.
I llavors, a mi, crec que haver-ho provat una vegada, allò típic que, no sé, se't fan les 4 de la matinada, i no, i necessites fer una mica de coixí.
I no recordo especialment que m'agradés gaire la proposta de...
No, a mi no, a mi no. Prefereixo un entrepà del que sigui, de tota la vida, de qualsevol entitat que tingui barraca, i avall.
Tu t'imagines un paponazo a la porta de la planeta, allò, per la gent quan surti?
Ui, no, no.
Millor no, no? Busquem a la barra.
És un altre target de públic, un altre...
Mira, amb això estic completament d'acord amb tu.
Parlant de target, Jordi, una mica, com definiries a grans trets, encara sense entrar en detall, aquesta nova temporada de la planeta?
Bé, és una temporada il·lusionant, també, com cada any per nosaltres ja...
La planeta és una sala petita i requereix un esforç important al fet ja només de poder-la obrir.
Però pensem també que és una eina molt necessària, ja no només per donar cobertura a companyies emergents de per aquí a la vora, sinó també donar possibilitat de circuit a altres companyies de teatre d'arreu dels països catalans, en aquest cas.
I bé, el que passa és que sí que és veritat que a la tardor tenim molta teca, molta, molta, molta, molta, però també tenim, doncs, acollim des de fa molts anys, no?
Som una de les seus de temporada alta i que, en certa manera, bueno, compartim aquest espai de programació.
I bé, arribem ja a la 35a edició de la proposta de Teatre Independent.
És el que t'anava a preguntar, sobre aquesta 35a, em sembla que és un dels eixos, també, vull dir, que teniu principalment allà a la Planeta.
Sí, perquè és on va començar tot... La Planeta va obrir les portes de manera regular, amb temporada estable, l'any 97, però ja havia començat alguns anys abans, amb la mostra de Teatre Independent,
quan encara tampoc no existia, temporada alta, de fet, i era el que, bueno, donava aquesta visibilitat, aquesta tardor activa de manera cultural,
més enllà dels circuits habituals de la ciutat, que bàsicament es limitaven al Teatre Municipal i puntualment podria la Mercè, però...
Crec, crec, bueno, no ho sé, que tenim ja una història al darrere i una trajectòria important.
Què hi podrem veure, en aquesta proposta de Teatre Independent?
Doncs mira, començarem just aquest diumenge, que rebem una companyia afincada, en aquest cas, a Barcelona,
però que ens portaran una proposta de teatre quasi gestual, ho anomenen així, ells, que es diu De Brós,
espera que llegeixo exactament, De Brós, i entre parèntesis, o la improbable travessia de dos paios i una caixa,
i que ens parla això de... és una sorreal travessia d'un fals coronel i un soldat, doncs encarregats de transportar una misteriosa caixa,
i entre aquestes jerarquies absurdes i complicitats inesperades, doncs el viatge ens revelarà la fragilitat i la humanitat amagada que hi ha darrere de la façana militar.
I molt interessant, eh? Vull dir que em treu a la web, també podeu veure el teaser, el trailer, i...
I això ho farem diumenge 28 d'octubre a les 6 de la tarda.
Perdó, 28 de setembre, eh?
A més, també diré una cosa, vull dir, al final aquestes companyies jo crec que estan molt agraïdes a la planeta,
perquè precisament donen sortida a les seves propostes en un panorama gironí on costaria bastant bé.
Sí, segurament, no ho sé, que nosaltres apostem...
Nosaltres som essencialment una sala de teatre de text, eh?
Però entenem també que s'ha de donar suport a altres disciplines artístiques relacionades a les arts escèniques i al teatre.
Ens agradaria aportar moltes més coses, però bé, en aquest cas, en aquesta temporada, ja en parlarem de la temporada vinent, ja et trucaré, ja, ja arribarà.
Perquè vindran altres propostes diferents, però, en tot cas...
Llavors, continuarem el següent cap de setmana, el primer d'octubre, el 4 i 5 d'octubre, que tindrem un doplet de la mateixa companyia,
que és el col·lectiu de Sassosiego, que ens portaran les seves dues peces de teatre.
Una, la recuperaran, que va ser la primera, i gran, i premiada, i exitosa, que es diu Un Segundo Bajo la Arena,
que és una reversió de les Bodes de Sangre de l'Horca, i en què, a més a més, el públic té una participació activa com a convidats del banquet de noces.
Llavors, això serà el 4 d'octubre, amb doble sessió, a les 6 i dos quarts de 9,
i el 5 d'octubre, també la mateixa companyia, ens farà l'espectacle, el seu darrer espectacle,
que és breu visita a la Gola del Llop, que també, seguint una mica l'estela del primer espectacle,
doncs també indueix el públic a una mena de sala de bingo, que ens fa participar,
i a partir d'allà, doncs, barreja l'espectacle, barreja festa i desconcert,
perdo esperança, en una mena de ritual col·lectiu.
Més enllà de tot plegat, em sembla que de poesia també en tenim un bon percell.
Sí, sí, a la poesia la concentrem per Fires.
Si et sembla que ha hagut de repassar el de la proposta de teatre independent,
perquè també, ja dins de Fires, ens visitarà la Funcional Teatre,
que és la companyia històrica de Figueres,
l'espectacle, una peça de Jenny Holland, d'un text d'Àngel Burgues,
i també la Funcional, que a més celebra els 30 anys de trajectòria,
porten tot l'any diversos espectacles,
i nosaltres, doncs, els portem a la sala el 28 d'octubre, a les 8 del vespre.
I el 2 de novembre, ja per acabar la mostra de teatre independent,
ens visitarà l'espectacle de la Mireia Penya,
que es diu Frutal, diari de moviment d'una pallassa oncològica,
on la companyia La Senyoreta, en aquest cas la Mireia Penya,
doncs, parla amb humor i en deliri,
transformant la seva experiència personal del càncer que ha patit de mama
en un relat escènic vital i crític.
I bé, i després, això que em comentaves,
després també dins de Fires,
acollim ja des de també fa la 32ena proposta de poesia,
que unim forces amb la Premi Casero,
que organitza des de fa 45 anys ja a la llibreria 22,
i en guany tindrem el 29 d'octubre en Quim Espanyol,
que comentarà i llegirà els poemes del seu darrer llibre de poesia,
Quan es fa fosc.
Això serà el 29 d'octubre, el dia de Sant Narcís, a les 6 de la tarda.
Llavors, el 30 d'octubre, ja també,
el plat fort, diguem-ne, de les propostes del Premi Casero,
en aquest cas, que és el Lliurement,
del 45è Premi de la novel·la curta Just Manuel Casero,
que Jaume Guillemet, el periodista Jaume Guillemet,
farà una glosa en record del periodista Manuel Casero, Just Manuel.
I el dia 1 de novembre,
la Marta Pera, traductora,
ens parlarà de la poeta Sílvia Plath,
amb l'espectacle recital comentat
que es diu Recordant Sílvia Plath,
amb la interpretació o la narració en directe
de l'actriu gironina Cristina Arenas.
Val, Déu-n'hi-do.
Sí, i després, si ja fem una mica de salt,
ens endincem el mitjans novembre,
perquè aquest any la gran novetat és que
a Catalunya hi ha moltes sales alternatives
que es concentren sobretot a Barcelona.
Però, més enllà de Barcelona, hi ha vida.
I som cinc sales de teatre independent,
que som la Sala La Planeta de Girona,
la Sala Trono de Tarragona,
el Teatre Aurora d'Igualada,
la Mercantil de Balaguer,
i la Casa del Teatre Nú de Sant Martí de Tous.
La companyia de Teatre Nú també tenen...
és una companyia de teatre de titelles.
I aquestes cinc sales van impulsar,
fa tres anys ja, una mena de premis.
A la producció, doncs, això, no?
S'obrien unes convocatòries i companyies emergents,
doncs, presentaven un projecte de producció
i el projecte guanyador, doncs, llavors,
rebia un impuls econòmic i de gira per aquestes sales.
En guany aquesta fórmula ha canviat
perquè cada sala, o sigui, s'han escollit cinc projectes
i cada sala acull un d'aquests projectes
i en fa la tutoria, diguem-ne.
Hem tingut ara, les dues últimes setmanes,
en estaix la producció d'un gironí,
Àlex Castro, molt a tenir en compte, per cert,
que es diu Un Paradís a la Frontera,
perdó, que ja ho diu tot,
Un Paradís a la Frontera ens remet
a aquest macroprostíbul d'allà de la Jonquera,
i nosaltres hem acollit aquesta,
però llavors, durant aquests quatre dies,
doncs, nosaltres estrenem aquesta,
però després rebem altres propostes
d'altres companyies joves emergents,
com el dia 14 de novembre,
Nosaltres Mortals, de la companyia La Desesperada,
que és una obra de teatre documental
sobre les presons femenines de Catalunya,
després, el 15 de novembre, en quatre sessions,
un espectacle de teatre d'objectes,
que fa molt bona pinta, per cert,
un espectacle més pensat només perquè puguin entrar
15 persones de curta durada, de 25 minuts,
però que es diu
Shefaito Lunanxiel,
Perdoneu si no ho he pronunciat bé,
el meu italià,
de la companyia Petit Vermell,
això serà el 15 de novembre, en quatre sessions,
i el 16 de novembre,
una companyia, que aquesta és més la més d'humor,
una companyia que es diu El Celsia,
que són de Tarragona,
que fan l'1 de Jaume I,
i ara que, bueno,
fan una comèdia irreverent,
o la nova presidenta extremista de la Generalitat,
Lídia Ubiols,
doncs intenta recuperar les institucions.
Ja podeu entendre per on van els trets,
i llavors també el 10 de desembre
acollirem dins del cicle sonor
impulsat per Ameva,
el cicle sonor El Generador,
i una mena d'híbrid entre concert
i projeccions en directe,
van una mica, no sé com dir-ho,
així, com seria això,
multidisciplinar,
per entendre'ns,
una cosa que es diu El Dia de la Bèstia,
de la companyia Sang, Sang, Sang,
on hi haurà la música en directe
de Lluís Rovirola,
i les il·lustracions en directe
de la Simona Drinzeanu.
És romana,
és romanesa,
vull dir que no sé si ho he pronunciat bé.
Llavors també...
Si ho veiessis aquí a vegades,
quines hòsties fotem els noms?
Això que acabes de fer ara no pateixis,
ho veus Pompeu Fabra per molts d'aquí.
Dinzeanu,
suposo.
Bé, en fi.
Llavors,
el 13 i 14 de desembre,
rebem l'últim projecte
d'Escenaris Especials,
que és l'Escenaris Especials,
com poder saber,
és una associació que...
i productora,
de fet,
de teatre,
liderada per la Clàudia Sedó,
i que es fa teatre
amb gent amb risc d'exclusió social,
que pateixen algun tipus de discapacitat,
o algun tipus d'addicció,
hi ha diverses tipologies.
I en aquest cas,
s'ha agafat a la...
Bé,
un actriu i un actor d'Escenaris Especials,
han escrit un conte,
i ells seran els protagonistes dirigits per la Clàudia Sedó,
i és un espectacle familiar
que farem el 13 i 14 de desembre,
que es diu
La Monstrua Fabulosa i la Fada Pissarrera.
Carai.
Sí.
I ja ens saltem una mica més enllà de Nadal,
el 3 i 4 de gener,
just abans de rei,
amb un espectacle,
que això sempre té molt d'èxit,
i correu a agafar entrada, si voleu,
que es diu
Que soni el Nadal,
perquè és un concert espectacle
dirigit als més petits,
més petits,
més petits,
que és per anadons,
de 0 a 6 anys,
i això sempre té...
Bueno,
és molt...
Bueno,
una cosa més aviat sensorial,
molt familiar,
i sempre esdevenen petits moments màgics
per a la mainada i per a la família,
molt bonics.
És que al final també l'espai convida a això.
Ah, exacte.
Vull dir,
la planeta,
una cosa bona que té,
vull dir,
és aquesta intimitat també que dóna,
vull dir...
I sobretot,
hi ha una cosa que em sorprèn molt,
i és la quantitat de malabars
que deus haver fet
per intentar així aquesta programació.
jo t'ho dic...
Sí, som un equip, eh?
Però...
Però dic,
veig com moltíssimes,
o sigui,
boles de diferents colors,
és a dir,
és el que et deia abans,
no?
Llavors,
intentar buscar aquest equilibri
entre tot pel gat,
entenc-ho,
no sé si ha estat un dels reptes
també per aquesta temporada.
Bé,
però ja forma part
de la nostra feina,
buscar aquest equilibri,
aquesta...
Bueno,
que hi hagi una mica d'espai
per a tothom,
per a tot el públic,
i que com a mínim
de tot el que oferim
a qualsevol persona
que passi pel carrer
doncs li pugui interessar
com a mínim
una de les coses,
no?
A partir d'aquí
és quan s'ha de generar públic,
s'ha de generar interès
per la cultura,
pel teatre,
per les artes escèniques en vius
i...
i tot plegat.
I bé,
aquesta,
ja ho he dit,
ens ve condicionada
també pel volum de...
Perquè entre mig,
evidentment,
ja ho he dit,
tenim molta teca
de temporada alta,
però que,
també podeu entrar a la web
i veure tot el que oferim nosaltres.
I com has dit,
ja no me'n recordo,
però no sé quants dies
de funció tenim
o quantes funcions,
no has dit al principi?
Sí,
teniu com 50...
més de 50 funcions
i això amb 38 propostes.
I en 3 mesos
aviat has dit,
eh?
Perquè...
Això vol dir molta feina.
És que al final també,
Girona,
jo crec que demana molt
en aquest sentit,
vull dir,
té aquesta d'allò,
però a vegades
creus que el...
no sé si...
hi ha alguna franja
que sigui més complicada
la qual toca arribar
i no sé si la gent jove,
els universitaris...
La gent jove...
Sí,
la gent jove...
Hi ha una franja
a partir d'uns,
podríem dir,
8-9 anys,
que és quan comencen també
a...
jo què sé,
a tenir partits
de el que sigui,
de hockey
o el que sigui,
de bàsquet
o extracolars,
diversos...
Sí,
perquè futbol avui
no toca parlar,
no em sembla,
aquí,
i no.
I després també
que potser costa més
trobar
alguna cosa
que els espectacles
familiars
de caps de setmana
tendeixen més a...
perquè també
és això com he dit,
no?
És més fàcil
portar una criatura
petita
que no pas un que ja té
una edat
i comença a tenir
altres inquietuds,
per tant,
potser costa més
això,
a partir dels 10 anys
fins a...
en adolescència avançada
de poder-los
enganxar,
tot i que hi ha coses
i coses molt interessants.
I és aquí una mica
la batalla
on t'hem de posar
incís.
En aquest sentit,
vull dir,
si haguessis d'enviar
un missatge a la gent
com perquè s'animin
i vagin cap al planeta,
t'ho dic perquè
el planeta dins de tot
és una sala
que coneix
el públic gironí.
Sí,
tot i com...
Podria conèixer-ho més,
no?
Sí,
bueno,
és que el públic
és una cosa
que no saps pas mai
com et pot anar
cap aquí,
cap allà
i alguna cosa
que penses que
ui,
això vindrà molta gent
després
també
perquè a Girona
hi ha molta altra oferta
no sé si gràcies
a qui sigui
però
vull dir que està molt bé
que hi hagi tota aquesta activitat
però és veritat
que la competència
és forta.
Ara,
nosaltres juguem
com bé hem dit abans
amb una proximitat
total i absoluta
i real
vull dir que
ostres,
l'experiència teatral
s'ha de viure
i nosaltres
és que és gairebé immersiu
perquè el col·loquem
a l'espectador
pràcticament
a sobre
de l'actor,
l'actriu de torn
sobre de l'espai escènic
literalment
l'espectador
entra
i surt
per l'espai escènic
per tant
ja
ostres,
et dona una proximitat
què és el que tenim
no sé
és la nostra arma
és la nostra gran arma
ningú més
ho pot oferir
home,
jo m'ho vaig passar molt bé
amb les carmelites
me'n recordo
també de la funcional
que vaig venir
i de fet això
que dius
que recordo que
jo sóc de cama llarga
com aquell qui diu
estava així estirat
i vaig dir
ostres,
vaig recollir la cama
vaig dir
no fos cas que ara
m'hi fotin l'altra vegada
la gent i anaven entrant
que anaven matant monges
al final
en aquell espectacle
sí, sí
allò era com
aquella que
l'onillo
sí, sí, sí
no, la funcional
la funcional s'ha de veure
la funcional s'ha de veure
perquè és una companyia
de teatre
amateur
però
ostres
és
són molt bons
és una companyia
molt, molt, molt bona
molt bones interpretacions
vull dir que no s'hi dediquen
professionalment
però
la dedicació
que hi posen
és professional
sí
vaig anar a veure
ding dong
també
vull dir
ding dong
ara no
és una que van treure
figueres
i que van obrir
de fet van obrir
fitac
amb aquesta
i és el que dius
i jo sempre dic
que la funcional
és un grup
que dignifica
moltíssim
la paraula
amateur
no, no
totalment
està per sobre
de fet
sí, sí
en aquest sentit
és un
un exemple
a seguir
Jordi
tenim moltíssimes coses
entenc que a la web
de la Planeta
sí, a la web
sisplau
planeta.cat
i allà
podeu trobar tot
els enllaços
de les entrades
el més important
també
clar
el més important
ara l'important és
que vingui el públic
al final
tot té sentit
amb el públic
tot s'ompli la Planeta
només faltaria
Jordi
moltíssimes gràcies
per aquesta estoneta
gràcies a vosaltres
que
Fins demà!
Fins demà!
El Jardí de l'Ànima
El programa sobre benestar, consciència i transformació personal
de Girona FM
amb Imma Garolera
Afra Quintanes i Lavínia Martorano
Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda
i quan vulguis en podcast a GironaFM.cat
Cocodril Club
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80
Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12
i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit
És el temps del Cocodril Club
Tot un clàssic de la ràdio
Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock
Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí
dissabtes de 10 a 12 de la nit
Aquí a Girona FM 92.7 FM
Cocodril Club
El programa revival de l'Albert Malla
Hasta luego, Cocodril
No pasaste de caimar
Hasta luego, Cocodril
García i Tarribas Associats
El programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona
Amb Pere García i Guillem Tarribas
Explorem el món del cinema
La música, el teatre i els llibres
Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí
Cada divendres a les 3 de la tarda
i dissabtes a les 11 del matí
obre la finestra cultural de la nostra ciutat
Girona FM
La teva ràdio
La gironina
El més clàssic i el més actual del soul
Cada dos divendres a les 10 de la nit
al 92.7 de la FM
i en podcast a gironafm.cat
La Càpsula
El programa dedicat a la música sul
amb Oriol Mas
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet
Als Quatre Rius
Amb saït es bai
Entrevistes, gent, cultura, històries
Girona pren la veu
Al 92.7 FM
A les plataformes i a les nostres xarxes socials
Girona FM
La teva ràdio
La gironina
Doncs avui dilluns
hem volgut fer un repàs d'agenda
Aviam que tenim aquesta setmana
a Girona i Rodalia
I vaja
Vull dir, no hem pogut deixar de comentar
La nit dels gerros trencats
Arriba una gala solidària
per obrir el camí també
cap a la recuperació
i trencar l'estigma
especialment enfocat
en les addiccions
Per poder comentar la jugada
Christian Curiel
Bon dia i bona hora
Bon dia, saït
Encantat una altra vegada
d'estar aquí amb tu
i retrobar-nos, no?
I més per aquest motiu
T'anava a dir
Ostres, jo crec que al final
una trajectòria molt dinàmica
Primer vas treure un llibre
Ara, per exemple
Vull dir, arriba aquesta gala solidària
On, explica'ns una miqueta
d'aquest tracte
La nit dels gerros trencats
Bé, la nit dels gerros trencats
Tal i com ho diu
Ve d'un proverbi japonès
On, bé, ells
De les coses trencades
en treuen profit
I nosaltres, quan tenim
Tenim l'addicció en actiu
Estem trencats per dintre
Per fora, per tot arreu
I nosaltres el que fem
amb la nostra feina
Dia 1
És reconstruir
I després ens tornem
persones molt vàlides
Molt valuoses
I molt respectables
Per això vam crear l'associació
L'associació és un canal
Que fins ara teníem una mica
Aparcat
Perquè estàvem en ple creixement
A dia 1
I
On podem actuar
Perquè cada cop
Hem trobat amb més situacions
De gent que està en situació
Més vulnerable
Els temps estan canviant
Els lloguers són desbordats
Tot ha pujat moltíssim
I la salut
Està canviant també
A nivell de salut mental
I no tothom pot accedir
A un tractament privat
I hi ha molta gent
I hi ha molta gent
Que el necessita
Perquè el que és
El circuit públic
Hi ha una llista d'espera
Enorme moltes vegades
I aquesta llista d'espera
Es pot
Portar un desenllaç
Crític
Moltes vegades
Hi ha pèrdues de persones
Perquè no han pogut accedir
A un tractament
I jo no vull ser
El Robin Hood
De les addicciones
Ni vull tampoc
Donar a entendre
Que amb això
Curarem
O recuperarem
A moltes persones
Però sí que posarem
El nostre granet de sorra
Ajudat
De molta gent
De la comarca
I de fora d'aquí
Que ens estan
Apoyant en aquest projecte
Per poder ajudar persones
Per tant entenem
Vull dir que al final
L'objectiu és intentar
Democratitzar una miqueta
El tema de tractaments
Correcte
És donar visibilitat
Que som un
Un espai
De la societat
Que ens dediquem
A abarcar cada cop
Molta més gent
I no tenim
Ajudes necessàries
O sigui
Tots els que som
Circuits privats
No ens ajuden
No hi ha subvencions
No hi ha
Hem de tirar pulmó
Amb les nostres empreses
I moltes vegades
Hi ha empreses
Que no poden
Mantindre's en peu
Perquè
Es van
Es van desgastant
Per poder ajudar
Les persones
I hem trobat
Molts de situacions
Que jo deixo
De
De
De ingressar
Al local centre
El que el centre
T'ha estipulat
De manera oficial
Per un ingrés
Per voler
Aguir
Aquella família
I
Moltes vegades
Dic
Ostres
Però jo al final
Continuo
Tinguent la misma
Infraestructura
Les mateixes
Persones
Que mantindran
I donar
El mateix servei
Això ho tindrem
Aquest divendres
Dia 26 de setembre
Al Mar Ros
A Caçada
De la selva
Sí
Mar Ros
És un lloc
Idíl·lic
Crec que
Em sento com a casa
Quan vaig anar allà
El David
I tota la part
Que gestiona el restaurant
Són meravellosos
I ens sentirem com a casa
Entenc que el gran objectiu
Sobretot d'una primera edició
És aconseguir celebrar
La primera edició
Perquè la gent a vegades
Es pensa que això
De muntar sopars benèfics
És molt fàcil
I em sembla
Que és una borrada de feina
Jo crec que
Aquí haig donat
Moltes gràcies
També el suport
Del Marc
Del Marc Pairà
I perquè m'està ajudant
Moltíssim això
A tu també
I no, no
Jo tenia
Tenia una previsió
D'una
Molt humil
Que és el que
Em va proposar també el Marc
I bueno
La veritat és que
Estic tinguent
Molta feina
Però també estem tinguent
Una gratificació
Perquè realment
Arribarem als objectius
Que ens havíem complert
I per tant
Encantadíssims
De
Que es pugui celebrar
Que realment
Hi hagi l'acceptació
Que ja està veient
I segurament
Potser hi haurà
Una segona edició
Esperem que sigui així
També
Entenc que és l'objectiu
La nit dels erros trencats
Aquest de divendres
Dia 26 de setembre
El Marc Ros
De Caçada a la Selva
Cristian Curiel
Moltíssimes gràcies
I vaja
Ja parlarem de com ha anat
Gràcies
Descobreix Girona
Com mai abans
Ho havies fet
Els quatre rius
Amb saït esvall
Entrevistes
Gent
Cultura
Històries
Girona
Pren la veu
Al 92.7 FM
A les plataformes
I a les nostres xarxes socials
Girona FM
La teva ràdio
La Gironina
Girona Entrevastidors
Vols descobrir
Que es cou a Fira de Girona
Els dijous
Un cop al mes
Alexandra Cantos
Et posa el dia
De les activitats
Fòrums
Concerts
I tots els esdeveniments
Que t'ofereix la Fira
Amb totes les anècdotes
I curiositats
A Girona FM
I també en podcast
Som la teva veu
Som la Gironina
L'Alternativa
El programa de rock
Que et porta també
L'agenda musical
I el més destacat
De la cultura gironina
En llengua anglesa
Els divendres
Cada 15 dies
A les 9 de la nit
Presentat per Ryan Martin
Welcome to
L'Alternativa
A Girona FM
La Gironina
Escacs en Joc
El programa més estratègia
De Girona
Cada dimarts
A dos quarts
De quatre de la tarda
Josep Serra
Ens prepara
El tauler d'escacs
I juga les peces
I juga les peces
A Girona FM
Cada dimarts
A dos quarts de quatre
De la tarda
Som la teva veu
Som la gironina
Recupera
Recupera tota la programació
A Girona FM
Tots els nostres continguts
De quilòmetre zero
Informació
Entrevistes
Esports
Cultura
I tot el que passa
A Girona
Descobreix el que tenim
Per oferir-te
A Girona FM
A Girona FM
A Girona FM
Disponible on
I quan vulguis
Girona FM
La teva ràdio
La gironina
Fes una foto
Del terrat
Que des d'aquí
Es pot veure
Mart
La roba estesa
Al meu agost
Un camp d'espigues
I cargols
Esperarem
Que passi el fred
I sota l'arbre
Parlarem
De tot
Un biorritme
Lamental
Un mar d'antenes
I animals
Els astronautes
Volen baix
Els núvols
Passen com
Qui no diu res
Amb les butxiques
A les mans
Caminarem
Els passos
D'altres
Peus
Esmorzarem
Pembol i sal
Ho vestirem
Amb unes copes
De vi
Deixem davant
De la ciutat
La tarda es llarga
I potser més
Molt més
De la nit
Un altre lloc
Un altre temps
On parlarem
Amb altres veus
El meu secret
Subtitulat
Camins d'arròs
Camins de blat
Esperarem
Que baixi el sol
I sota l'arbre
Parlarem
Del temps
Un biorritme
Lamental
Un tros
De vida
Artificial
Els astronautes
Volen baix
Els núvols
Passen com
Qui no diu res
Amb les butxiques
A les mans
Caminarem
Els passos
D'altres
Peus
Esmorzarem
Pembol i sal
Ho vestirem
Amb unes copes
De vi
Deixant davant
De la ciutat
La tarda es llarga
I potser més
Molt més
La nit
Lamental
Lamental
Me
I prou desires
In
w
Quate
I
Em
Lamental
I
Lamental
Lament
I
In
Fins demà!
El 92.7 FM
A les plataformes i a les nostres xarxes socials
Girona FM
La teva ràdio
La Gironina
Volíem avui parlar amb l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural
Ens acompanya la seva directora Gemma Domènech
per explicar-nos com treballen per conèixer, protegir i també donar valor al nostre patrimoni
Gemma Domènech, bon dia i bona hora
Bon dia, gràcies per fer-me venir
Només faltaria
Això és casa teva, ja t'ho asseguro
T'he de dir, Gemma, per començar
Què és exactament l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural?
Jo l'hi diré a partir d'ara l'Institut
Sí
Doncs, què és exactament l'Institut i quina és la seva missió?
Bé, nosaltres, l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural
que l'acrònim és l'ICRPC
o sigui, un nom molt difícil de pronunciar
és un dels 42 centres de recerca que existeixen a Catalunya
dins del sistema ACERCA
és un sistema de la Generalitat del Departament de Recerca i Universitats
doncs destinat a l'alta recerca
la recerca amb impacte
al retorn a la societat d'aquest coneixement que els investigadors fem
nosaltres som dels pocs centres que hi ha d'Humanitats
n'hi ha cinc
és un sistema, el sistema català de recerca
que no està centralitzat a Barcelona
sinó que està repartit pel territori
és a dir, quan es crea aquest sistema
es agafen aquells grups de recerca de gent d'universitats
que està treballant determinats temes
i s'aposta per fer-ho créixer
de forma independent ja a la universitat
amb finançament que ve directament de la Generalitat
i d'altres patrons
en el nostre cas, naixem el 2006
aquí a Girona, perquè aquí a Girona hi havia un grup d'investigadors
que treballaven en el camp del patrimoni
encapçalats per en Gabriel Alcalde
que va ser el primer director de l'institut
i es crea aquest petit institut
molt embrionari
amb 4 o 5 persones
i avui som ja potser
entre 10 i 12
depenent del moment
i de cada projecte
si en tenim més o en tenim menys
no és una plantilla a vegades
molt, molt estable
som per tant
Generalitat de Catalunya
i som Universitat de Girona
a la universitat
estem adscrits a la universitat
alguns d'ells com jo mateixa
tenim la doble vinculació
i donem classe també a la universitat
i ens dediquem a això del patrimoni cultural
que és un camp molt ampli
que és això
estudiar
estudiar
bé a fons
el patrimoni
però sobretot els usos
que pot tenir el patrimoni
sempre amb la voluntat
de donar resposta
als reptes
de la societat
quan parlem del patrimoni
material, immaterial
ara ja comencem també
amb el digital
tot, tot
per nosaltres el patrimoni
són aquells elements
que
bueno, per nosaltres no
és la definició
el patrimoni
són aquells elements
que
cada societat
cada moment
decideix
que vol conservar
com a elements
del seu passat
perquè els identifica
identifica en aquesta comunitat
i vol
transmetre
a les següents generacions
per tant
el patrimoni
no és un concepte
estàtic
una generació
pot decidir
que un element
del passat
que sempre s'ha fet
i sempre ha sigut tradició
fer això en aquí
doncs ara ja no
perquè no té a veure
amb la meva manera
de pensar
amb els meus valors
en canvi una cosa
que abans no ho era
pensem per exemple
en la cuina
quin és el patrimoni
de la cuina catalana
quins elements hi ha
hi ha elements
que no hi són
de sempre
de sempre des de quan
per tant és una cosa mòbil
té a veure
amb l'identitat
dels pobles
i amb el reconeixement
de la societat
que els viu
pensem en coses
com per exemple
la touromàquia
hi ha llocs
en els quals
la touromàquia
és patrimoni
i nosaltres aquí
no és que no sigui patrimoni
ni tan sols
ni tan sols
el practiquem
perquè no ens hi sentim
identificats
a la nostra generació
al nostre moment social
crec que ja hem parlat
d'alguns exemples
en aquest sentit
per exemple
quins perfils professionals
formen part
de l'institut
bé
nosaltres tenim
com que el concepte
del patrimoni
és tan extens
i també abans
he dit que varia
l'equip
l'equip varia a vegades
segons els projectes
que tenim entre mans
però bé
bàsicament són
historiadors
antropòlegs
historiadors
de l'art
aquests serien
els perfils
evidentment
també necessitem
gent de comunicació
que ens tradueixi
i que ens faci arribar
com ara avui aquí
que ens doni
l'oportunitat
de comunicar
això que fem
i llavors personal tècnic
de suport
evidentment de la gestió
econòmica
i la gestió administrativa
que a vegades no s'hi pensa
i és una de les potes
de qualsevol centre
jo l'has comentat ara fa una estona
i és que
vaja
sou centre adscrit
de la universitat
per exemple
però també col·laboreu
amb universitats
amb museus
amb ajuntaments
com es concreta exactament
aquest tipus de col·laboració?
Sí, nosaltres fem dos tipus
de projectes
fem recerca
a la qual ens presentem
projectes
i aconseguim fons
projectes del ministeri
destinats a estudiar
de forma teòrica
una cosa
projectes d'Europa
destinats
a com fer
que les zones rurals
si a través del seu patrimoni
aquest desequilibri territorial
que tenim
a nivell de població
això dels pobles
que acaben quedant buits
el patrimoni seria un revulsiu
per això
potser tenim un projecte europeu
per estudiar això
que ens donen els diners
de la Unió Europea
per fer això
però això és teòric
això és un tipus de feines
de les que fem
nosaltres tenim
els projectes
podríem dir més
de transferència
nosaltres en diem
d'aquest coneixement
que nosaltres hem assolit
amb aquest tipus de projectes
doncs
potser un ajuntament en concret
ens diu
com puc fer
perquè
aquesta tradició
d'aquest poble
o aquestes esglésies
o aquest
ofici propi d'aquí
doncs sigui
podríem
no tan sols guanyar diners
la gent sempre pensa
com fer
perquè vingui gent
i el turisme
i els domingueros
no és només això
sinó també és
la
sí
el valor
diguéssim
d'orgull
dels ciutadans
de les persones
que viuen
en un determinat poble
sinó de sob
els que
venim de Taüll
que és allà
on hi ha les pintures
aquelles
això dona
cap identitat
sí
però dona
a part de la identitat
podríem dir
del lloc
com l'orgull
de ser d'allà
per tant
podríem dir
encàrrecs
projectes
que ens sol·licita
un ajuntament
un consell comarcal
no sé
i aquests altres
projectes més teòrics
en els quals
moltes vegades
estem treballant
amb altres universitats
perquè creem
equips molt grans
en els que
per exemple
un dels projectes
que tenim ara
són 20 investigadors
i hi ha gent
de l'Autònoma
hi ha gent
de l'Universitat Santander
són projectes
molt grans
en els que
abarquem
a vegades
també
comparatives
entre diversos territoris
i demés
al final
aquestes col·laboracions
també són
un canal excel·lent
per poder arribar
diguen-li
al públic general
o també local
de cada dia
sí, sí
la nostra feina
nosaltres sentim
que la feina
la fem
perquè
la nostra missió
aquells documents
que es redacten
les memòries
i tot això
es diuen
que la missió nostra
és estudiar el patrimoni
veure com pot servir
a la societat
i sobretot
com pot ajudar
a l'hora de la presa
de decisions polítiques
és a dir
a donar arguments
moltes vegades
sobre què fer
amb determinades coses
si és bo
doncs
enderrocar allò
o si és millor
doncs
en comptes
enderrocar
l'antic escorxador
i fer-hi una promoció
de pisos
doncs
l'antic escorxador
podria ser
un lloc
no la idea
aquella fossilitzada
no és que això és un monument
i aquí no hi passa res
no, no
pot ser un monument
però pot ser un monument
viu, pot ser la biblioteca
i potser
d'on valor
és afegit
fer la biblioteca
a l'antic escorxador
i posar en valor
que allà hi havia hagut
un escorxador
qui treballava
amb una gent
que allò va significar
un gran pas endavant
perquè per exemple
en el cas dels escorxadors
que jo he estudiat
és un gran pas endavant
perquè representa
l'europeització
és a dir
les mesures de sanitat
el confort
dona això
quan comencen
a construir escorxadors
i la gent ja comença
a treballar
amb uns estàndards sanitaris
doncs potser
posar en valor això
és un guany
per aquell poble
intentem això
que les nostres recerques
tinguin una transferència
que aquest coneixement
sirgui per prendre decisions
si cal protegir
si no cal protegir
si cal explotar
d'una determinada manera
i per exemple
com cal explicar les coses
un gestiment arqueològic
hem fet el gestiment arqueològic
però això com ho fem
perquè arribi a la gent
com s'explica
quina és la millor manera
d'explicar-ho
amb realitat augmentada
amb plafons
amb vídeos
doncs nosaltres
podríem dir
som especialistes
en això
és que quan has parlat
de decisions polítiques
de cop m'he quedat
força parat
però sí que tens raó
que potser en l'àmbit local
és una altra història
i sí que us fan més cas
no i en l'àmbit nacional
també
perquè per exemple
nosaltres estem molt contents
perquè nosaltres sempre deien
volem ser un referent
volem ser un referent
i ja diem
sempre som un referent
perquè l'any passat
o l'altre
fa dos anys passat
tan ràpid
doncs el govern
ens va encarregar
d'una banda
la revisió
de la llei
de patrimoni immaterial
que estàvem preparant
és a dir
quan la van tenir redactada
ens la van passar
perquè nosaltres
hi féssim aquelles aportacions
i aquelles crítiques
que creguéssim
i ens van tenir en compte
i després
en el procés d'elaboració
de la nova llei de patrimoni
doncs hi hem tingut un paper
molt important
el govern s'ha
a veure
que nosaltres treballem
som generalitat
vull dir que és normal
però vull dir
que a l'hora d'escriure una llei
doncs es diu
qui són els que saben
d'això del patrimoni
i altres
consultes
o treballs conjunts
jo diria que fem
per exemple
amb el Departament de Cultura
tot i que nosaltres
depenem del Departament de Recerca
i Universitats
doncs el Departament de Cultura
que naturalment
seria el més
el més afí
el que fem nosaltres
doncs
continuament
treballem
amb projectes conjuntament
Déu-n'hi-do
teniu molta planxa
eh
vosaltres
teniu molta
molta planxa acumulada
també
i la que ve
precisament sobre això
vull dir
reptes que tingueu
ara mateix
bé
nosaltres tenim un projecte
molt engrescador
que ja fa 3 anys
que va
però que ha florit
podríem dir
que ha crescut
més enllà
del que nosaltres ens pensàvem
perquè una de les nostres
línies de recerca
i si vols un dia
podem parlar més extensament
d'això
és la que té a veure
amb la salvaguarda
i la destrucció
del patrimoni
en temps de conflicte
en temps de guerres
de conflictes socials
què passa amb el patrimoni
bé
això
jo
quan explico classe
no
a vegades
li dic
el patrimoni
és objectiu militar
la catedral
de Kiev
és un objectiu militar
perquè
quan bombardeges
un element així
estàs donant
un missatge
a la població
allò
amb el que tu
t'identifiques
jo acabaré
però això ja
des dels romans
anaven en un territori
i el conquerien
s'enduien
tot allò
que era
els obeliscos d'Egipte
cap a Roma
he conquerit
en aquell poble
per tant
és un objectiu militar
doncs bé
aquesta és una de les línies
que tenim
i nosaltres vam treballar
molt amb aquesta línia
sobre la protecció
sobre la guerra civil
sobre què va passar
amb el patrimoni
i ara estem fent
un treball
que és molt engrescador
que és
doncs bé
tota una sèrie d'obres
que estan en els museus
i que no són ben bé
de ningú
perquè
no se sap
moltes vegades
de qui són
però el que està clar
és que no són
d'allà on estan
perquè són fruit
doncs d'aquests
moviments
exacte
no?
i estem treballant
en aquest projecte
és un projecte
que creiem
que tindrà molts anys
de vida
i que és un projecte
doncs que
que ens engresca molt
Gemma
primer dia
però no l'última
i anireu passant per aquí
de tant en tant
i tant
i tant
nosaltres tenim molts
de projectes
i ens agrada molt
això no?
allò que abans
en deien divulgació
que ara em sembla
que ja no es diu divulgació
però que és això
de fer saber
que estem a la disposició
de la societat
en realitat
per això estem també
i més que convidat
més faltaria
Gemma
moltíssimes gràcies
a vosaltres sobretot