Title:

Nouvinguts en català, propòsits i educació emocional

## Idea clau del programa • Avui destaca una conversa profunda sobre com **nouvinguts a Girona trien el català per arrelar-se**, seguida d’una **taula rodona sobre educació emocional** i una secció pràctica sobre **propòsits d’any nou**. > "No em parlis en castellà, no l’entenc; parla’m en català." > "Per a mi és una qüestió de respecte." > "És l’única manera d’integrar-te." ## Reflexió inicial: Dia Mundial de la Llibertat • La llibertat com a dret fonamental i capacitat d’actuar amb responsabilitat i respecte. • Recordatori de viure d’acord amb els propis motius, no amb imposicions. ## L’altra Girona: nouvinguts que escullen el català ### Per què el català primer? • Per respecte a la cultura i la gent, i per pura practicitat del dia a dia. • Per arrelament real: alguns rebutgen l’etiqueta d’“expat” i s’autoidentifiquen com a *immigrants* que volen viure-hi “per la vida”. • Per comunitat: viure, llegir, participar i decidir en català. ### Veus i experiències • Nina Lannan (Nova York, exproductora de Broadway): apassionada de les *llengües*, aprèn català per accedir als autors locals i la cultura. - Estratègies: lectura intensiva (Mercè Rodoreda, Jaume Cabré, Montserrat Roig) i immersió. - Anècdota clau: a la llibreria Les Voltes, només en català — motivació per sumar-s’hi. • Marian Blanchard (Quebec, doctoranda UB): aprenentatge gairebé autònom durant el confinament (Parla.cat, TV3, ràdio), i lectura de Harry Potter en català com a pont. - Pràctica quotidiana a Vilafranca i a la universitat: el català com a llengua d’ús natural. • Ewan McKibbon (Escòcia): catalanista via Barça i Història; per a ell el català és una qüestió de **respecte** i integració pràctica. - Reptes: **burocràcia estatal** (DGT, residències) exigeix castellà, però el 98% de la vida a Catalunya flueix en català. • Lorraine Harvies (Califòrnia): rebutja ser “expat”; es defineix com a **immigrant** que vol arrelar per sempre. - Repte específic: examen de conduir (pràctic) i idiomes de l’avaluació. • Katrina Groff (San Diego, 19 anys a Girona): el moment clau és l’**escola pública** dels fills; passa del castellà “de supervivència” al català formal (C1). - Conscienciació comunitària: botigues i AMPA com a motors d’integració. • Uon (Mauritània, cap de cuina del Foment): el català com a **clau d’integració** i d’accés a oportunitats. - Denúncia del reflex automàtic de canviar al castellà amb persones migrants; aposta per mantenir el català amb tothom. • Kelly Leach (Wall Street Journal, Pla de l’Estany): tot i la dificultat d’expressar-se, troba **esperança** i motivació en la xarxa de nouvinguts catalanoparlants. ### Context social i usos • Dades d’ús: a Girona, retrocés d’uns 20 punts en salutacions en català en una dècada, tot i continuar entre les capitals amb més ús. • Iniciatives: grups de conversa i voluntariat, espais culturals (Foment, llibreries) i comunitats ciclistes com a nodes d’integració. ## Música amb missatge • Peça: “Deixeu-me parlar la meva llengua” de Remei de Calafresca, sobre el poema de *Rafif Ziadah*. • Connexions simbòliques amb la dignitat lingüística i l’expressió en contextos d’opressió. ## Agenda: Educació emocional — cuidem o sobreprotegim? ### Taula rodona (Llibreria Bacus) • Amb Bàrbara Julbé, i expertes: Dolors Albertí (psicòloga clínica, CSMIJ Alt Empordà) i Anna Gai (mestra i neuropsicopedagoga). • Tema: si la sobreprotecció pot limitar la resiliència i el desenvolupament emocional d’infants i joves. • Marc general: el 1r Congrés de Benestar Emocional (Palau de Fires) i la importància del benestar com a condició per funcionar, no només absència de trastorn. ## Coach Anna Colomer: propòsits d’any nou que funcionen ### Errors típics • Formular en negatiu: “deixar de fumar”, “perdre pes” — la ment ho viu com una pèrdua. • Objectius vagues o desmesurats; començar “de 0 a 100” i cremar-se aviat; comparar-se amb altres. ### Bones pràctiques (SMART i sostenibles) • Reformular en positiu: - “Guanyar salut i alè net”, “arribar al meu pes saludable”, “moure’m 30’ 3 dies/setmana”. • Fer-ho específic, mesurable i temporalitzat: dia, hora i durada. • Dividir en petites metes i celebrar petites victòries (coherents amb l’objectiu). • Identificar què aporta l’hàbit que volem canviar (p. ex., socialització del cigarret) i substituir-ho. • Acceptar el procés i la no-immediatesa; evitar comparacions; persistir amb constància amable.

['Girona', 'L’altra Girona', 'català', 'llengua', 'immigració', 'integració', 'expat vs immigrant', 'ciclisme', 'burocràcia', 'DGT', 'carnet de conduir', 'sanitat', 'lectura', 'Les Voltes', 'Vilafranca del Penedès', 'Pla de l’Estany', 'Foment', 'benestar emocional', 'educació emocional', 'sobreprotecció', 'taula rodona', 'propòsits d’any nou', 'objectius', 'frustració', 'coaching', 'Blue Monday', 'Remei de Calafresca', 'Rafif Ziadah', 'Barça', 'independentisme escocès']