I pel que fa al temps, dia avui amb sol i núvols en una jornada que pot arribar als 16 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informant del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Necessito desconnectar de tot. I si en comptes de desconnectar connectes amb el que realment importa? I com ho faig? Amb el Bibi, el festival de no turisme on el viva l'Empordà Marida amb el teu benestar. Rutes amb bici, winefulness entre vinyes i la gastronomia més autèntica. Això és exactament el que em demana el cos. Doncs tria el teu moment a bibit.costabrava.org Patronat de Turisme Costa Brava Girona de la Diputació de Girona
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Els Quatre Rius. A Girona FM. Amb Saïd Esvall.
Avui és dilluns 23 de març del 2026 i obrim els últims dies abans de l'aturada de Setmana Santa marcada al calendari. Un petit respir abans d'encarar també el tram decisiu de la temporada. No sé si pujarem o baixarem a segona divisió, però sí que tenim una agenda que no ens acabem. Visitarem el Trueta, anirem a l'Expo Jove i omplirem Girona de roses i llibres per Sant Jordi.
Això, en tot cas, que jo recordi. Tot un munt de coses, també llibres, més llibres, com el que comentarem ara d'aquí una estona. En qualsevol cas, dilluns, que no se'ns faci massa llarg, que encara tenim molt de peix per vendre en aquesta casa. I si no, que li diguin a la Montserrat Joventenya, amb la principal de Girona FM, que suma un premi més a les vitrines de la ràdio.
I probablement una de les persones més laurejades d'aquesta taula, sens dubte. Això sí, encara sense entrada a la Viquipèdia. Arnau Vila i Elvira, bon dia i bona hora. Home, no ho he provat mai de posar-me a veure què passaria, eh? A veure què sortiria, però vaja, alguna cosa. Alguna cosa possiblement igual... Home, no sé quants premis tens ja. T'ho dic perquè dissabte vau anar a recollir un premi, també.
Sí, un premi molt merescut, perquè la Montserrat es treballa al programa, posa sardanes d'aquelles davantes que fan gois d'escoltar. Sí, sí, un reconeixement de l'agrupament de les Bar d'en Saire i l'obra del Ballet Popular.
Que t'ho saps de memòria i tot, eh? Sí, sí. És com tu les portades, igual. Completament igual. En qualsevol cas, Vila. Què tal, de dilluns? De dilluns, començant aquesta setmana... Tot el dia. Força ben tots, a més, a més, eh? Sí, bueno, no, ara s'ha calmat una mica, eh? Però fa una estona he sortit a buscar l'entrepà com cada matí, vaja.
I sí que és veritat que m'he mig congelat, però bueno, no sé si et vas congelar tu també, ho dic perquè, de fet, tot el pla de l'Estany estava pendent a la reprogramació de la teva tradicional volteta a l'Estany. Efectivament. Que dissabte no la vas poder fer perquè estaves a Granollers, la vas haver de fer diumenge, si no m'equivoco. A més a més, vam canviar una mica la rota i us animo que visiteu l'Estany de la Cendra i la Font Podosa. Què dius ara? Però vas avisar Protecció Civil, Mossos d'Esquad, tot el desplegament, la comitiva... Sí, la Guardia Civil també. La Guardia Civil se'n va anar cap a Crespiar, que es van perdre.
I van anar a veure el su. És veritat. Però això és verídic, no? Que es van equivocar, la Guàrdia Civil. Sí, sí, se'n va anar cap a Esponellà. Un dia molt marcat en el calendari, se'n va anar cap a Esponellà. Carai.
és els indrets recòndits del Pla de l'Estany. Sí, ho has dit pel recòndit, que la SU va actuar aquest cap de setmana allà? Sí, home, ja parlarem amb el bo del Pau Planes, ara més aviat que tarda sobre el recòndit, però abans parlarem de piercing, de riu Murakami, d'aquí uns instants, aquesta proposta de les gates maules, també arribarem al punt de dos quarts de dotze, parlarem amb els ACAPS, parlarem del programa d'acollida
de Nens Saharauis, que també comencen en plena campanya aquesta primavera, i acabarem amb un temps de música amb el Guillem Roma, que passarà també per presentar-nos el seu setè disc, Ritual d'Expropiació. En qualsevol cas, senyor Vila, passen 9 minuts al punt de les 11 del matí. Ens hi posem.
I arriba en català Piercing, de Rio Murakami, una novel·la que explora la violència a la ment humana i també els límits de la normalitat. Un relat relativament curt, però intens, que ens presenta també un pare de família aparentment normal que amaga una obsessió per cometre el crim perfecte. Per poder comentar la jugada, que el com així tan fosc havia de ser, com no podia ser d'altra manera de gata maula, que això vol dir Cristina Sagrera. Bon dia i bona hora. Molt bon dia.
Aron Sánchez, bon dia i bona hora. Molt bon dia. Estem en directe, eh? No vols cas que et pensis que això ho estem gravant i ho tirem d'on va. Escolta'm una cosa, parleu-me del riu Murakami, perquè Dolot precisament no és, sovint conegut com l'altre Murakami, si no m'equivoco.
L'altre Murakami, el Murakami fosc, el Murakami cru, és el Murakami que a nosaltres ens agrada, Gatamaula. Si no tenim un gust així, és de... suau, eh? Anava a dir, lectura lleugera, eh? Sí, sí, fantàstic, allò un dia que faci mal temps, te l'agafes i tranquil·let, eh? Escolta, per al públic general, la gent que no ho conegui encara, vull dir, qui és Riu Murakami? És a dir, de quin tipus d'autor estem parlant?
Ryu Murakami és un dels autors de thrillers japonesos més reconeguts en el panorama de la narrativa asiàtica. En català havia tingut una aparició molt i molt discreta fa cosa de 15 anys i des de Gatamaula em semblava que era el moment oportú, després de tants Carles Porta i després que la societat catalana hagi fet la pell forta, creiem que era el bon moment per treure aquest autor...
que, si bé és cert, té una tendència per la poètica de la violència, té una narrativa molt i molt potent que va molt més enllà de la simple novel·la policíaca o del simple thriller. Torneu a sortir una miqueta de territori català, com aquell qui diu, ens toca traducció, en aquest cas de la mà de l'Albert Nolla, i veig també pròleg del vol del Jordi Nobca.
Efectivament, en Jordi Nobka, que n'és un enamorat, i vam tenir... Fa molt parell. Sí. Fa molt parell. Fa molt parell, i nosaltres, quan vam signar el contracte, li vam enviar una foto per WhatsApp, així discretament tapant el títol, que només es veia el títol en japonès, i li vam dir, hem signat un Ryu Murakami. Me'n recordo que es va posar molt nerviós, ens va trucar i ens va demanar, escolta, puc fer-ne un pròleg? Endavant. Home, per favor. Només faltaria, vull dir... Mira, va, et deixem, eh, que...
És un pròleg, nosaltres normalment, els pròlegs, és a dir, han de ser coses molt discretes, molt lleugeres, que no robin temps en el lector, però en aquest cas va ser un pròleg tan potent que vam decidir agafar-ne un fragment i posar-lo a la coberta. A nosaltres, el nostre disseny a la coberta, hi ha una petita frase, un petit fragment del llibre, nosaltres vam votar per posar una frase demolidora d'en Jordi Nobka definint el nostre nou autor.
A més a més, parlant una miqueta sobre la història, parlem d'un home, per exemple, amb una doble vida, no sé si això és molt habitual, potser, des de la nostra visió eurocentrista de la cultura japonesa, que encara la galeria és una cosa, però després tenen un món interior, si més no, peculiar. Perquè a més que, clar, la doble vida realment no la porta fins a cert moment. Sí que és veritat que hi ha un abans i un després de quan coneix la seva dona,
I hi ha tot aquell passat que sí que li explica, evidentment no tot, i llavors a partir que tenen la seva filla, uns mesos, res, l'hem d'anar a tenir ara, potser m'equivoco, eren quatre mesos, però ai...
I llavors aquella part que no li havia explicat a la seva dona comença a tornar a sortir. És una vida secreta, però és molt interior. Hi ha un altre ell allà dintre. Sí, correcte. La gràcia també és que tot plegat se'ns presenta a través d'un monòleg interior que és molt pertorbador. És a dir, el fet que hi hagi un personatge amb una doble vida potser no és una cosa tan sorprenent en literatura, però el fet que es presenti a través d'un monòleg interior
fred, sense escrúpols on ja no existeix cap tipus d'ètica i que aquest pare perfecte de sobte comencen a fluir tots els seus pensaments perturbadors pel lector és una cosa que pot atrapar de manera com una muntanya russa
És que jo crec que el més civil i de tot plegat és que potser precisament el lector queda atrapat dins de tot això perquè potser també ha tingut aquest tipus de pensaments encara que sigui de forma puntual. Clar, tampoc ara ens ficarem a dir què ens passa pel cap perquè tampoc fa falta. T'anava a dir? Però clar, és que en el cap de cada un...
Tu pots pensar el que et doni la gana i no hi ha cap censura, ningú sabrà el que estàs pensant, ho saps tu, i pots, bueno, pot venir al cap la barbaritat. Algun dia Meta ho sabrà, però... Algun dia, algun dia, quedarà tot registrat. Com quan van descobrir que la rumba ens espiava, qui al final sabrà absolutament tot.
Sí, però en el cas del personatge, és a dir, els pensaments són tan obsessius i comencen a posar en perill aquella vida formal que ell té, de bon pare de família, un home exemplar, un bon pare, aquesta obsessió comença a desfarmar, és a dir, comença a posar en perill tot, és a dir, l'única sortida que ell hi troba és cometre el crim perfecte.
Aleshores, aquesta novel·la de monòleg interior fosc, de sobte es converteix en una narrativa policíaca, des del punt de vista del criminal, que està plantejant el crim perfecte. És possible el crim perfecte? És la gran pregunta de la novel·la negra. És possible o no és possible? En el cas d'en Masayuki...
topa amb un obstacle que trenca aquesta gran pregunta. És a dir, què passa quan tu has escollit una víctima que no és tan innocent o que no és una cosa tan fortuita i que potser té un rerefons i un passat tan o més fosc que el teu? I aquesta és la gràcia i el talent de Riu Murakami.
És que al final entra de plena la idea del mal, però jo crec que no pot ser tant des d'un punt de vista de jutjar-ho, sinó des d'un punt de vista fins i tot analític, que és el que més espanta. Sí, no, perquè també els personatges que se te presenten no és aquell mal gratuït, no és aquell dolent que és dolent perquè ha nascut dolent. Encárrega-me'l. Exacte, i tot el seu ésser i tot el seu sí interior és dolent. Són persones que...
Podrien haver sigut persones 100% normals, avorridament normals, però en cert moment de quan són petits els hi passen un tipus de coses a cada un, en moments diferents, per persones diferents i de maneres diferents, però que els deixa marcats de com acabaran sent com a adults. Són records que van apareixent en diferents flaixos de la narració, és a dir...
Bé, i que els marca, ja no només és un record, vulguis que no, quan et passa alguna cosa de petit, et deixa una marca, i aquella marca, tu pots ser conscient que hi és, o pots no ser conscient que està allà.
Correcte, és a dir, hi ha aquests elements de... Clar, anem desxifrant, anem estirant del fil de qui és cadascú d'aquests personatges i van apareixent aquestes coses del seu passat. I dius, clar, han passat coses, tots hem viscut cosetes però ells van apareixent i són com recollir els bocinets de pa per tornar cap a casa d'aquesta casa fosca d'on venen tots plegats. Clar, la pregunta és, en tota aquesta...
planificació en tot aquest món interior, vull dir, quin paper hi juga l'atzar, per exemple? Clar, sempre hi és. És com la broma, no?, aquella definitiva que t'ajuga a la vida, que tu pots tenir-ho tot molt ben pensat, molt ben planificat i dius, ho he fet perfecte, està tot, bueno, meticulosament fins al detall més petit...
però la vida pot tenir altres plans, i potser allò que t'havies preparat tan bé no te surt bé. Clar, de fet el personatge porta una llibreta on va prenent nota de les diferents coses que necessita, diferents coses que podrien passar a l'atzar, i aquesta mateixa nota, com diria en Carles Porta, no? Tinguin atenció amb aquest bloc de notes. Serà important més endavant. Clar, i arriba un punt que es planteja, diu...
pot ser que algú hagi llegit el meu bloc de notes sense que jo me n'adoni per exemple comencen a aparèixer aquestes coses però realment pots planificar-ho ell ho planifica d'una forma obsessiva molt japonesa, molt organitzada fins al més mínim detall però sempre hi ha una cosa que t'estoca les coses que és el factor humà és l'element humà ell creu que ha escollit una persona absolutament indefensa
I aquesta persona no és una persona indefensa, és a dir, aquesta persona té una complexitat en el seu personatge que impacta i trastoca tota la història. I de sobte aquell ritme pausat, serè, molt propi de la literatura asiàtica, de sobte es converteix en una lectura frenètica que et fa sortir el cor per la boca. És que és el que t'anava a dir, fins i tot d'un estil poètic, en certa manera...
Home, sí que independentment del tipus d'autor, literatura que t'estiguis llegint japonesa, sempre hi ha aquell factor estètic que està sempre, sempre omnipresent i encara que entrem a gairebé territori gore en alguns moments, hi ha una bellesa, hi ha...
Bueno, hi ha un detall que tot sigui harmoniosament bonic, tot i ser sàdic o desagradable, pot ser bonic. Sí. D'una manera estranya i pertorbadora. La bellesa de la violència, per exemple. Correcte. O del mal, depèn de com tu miris. Escolta, no sé si heu parlat molt amb l'Albert Nolla. Sí. Sí, home, sí.
Una xafarderia, l'Albert Noia, ara mateix és a Japó i nosaltres hem intentat organitzar-lo una trobada amb Enriu Murakami. No ens n'hem sortit. Albert, si ens està sentint des de Japó, no ens n'hem sortit. Ho hem intentat. No, però també ha sigut una escapada així ràpida de feina, pobra. Però, home, estaria bé, eh?
Clar, ell ens va dir, no, estaré molt ocupat aquests dies a Japó. I van dir, bé, si ets a Japó intentarem... Puc trobar temps d'on sigui. No passa res, tu no pateixis. Home, si quan li van plantejar de fer-lo es va apuntar a la primera. Sí. De fet, clar, l'Albert Nolla ha traduït els dos Murakamis. Ha traduït l'Aruki Murakami, ha traduït Enriu Murakami i llavors en confidència entre nosaltres. A Nil li agrada molt més Enriu Murakami. Li agrada molt més aquesta part...
fosca, crua... Bueno, és més entretingut, té un punt molt diferent. Però, home, a veure, l'altre també deu-n'hi do, que t'ha d'escoltar. No, a veure, l'altre és el candidat al Premi Nobel, etern, però... És el Leonardo DiCaprio del Nobel.
No, perquè t'anava a dir, o sigui, parlava de la figura de l'Albert més que res perquè entenc que, vaja, si ja costa traduir o fer una traducció fidel, per exemple, en una llengua romànica cap al català, m'agradaria saber també vosaltres com heu viscut des del punt de vista d'editors aquest moment de fer una traducció des del japonès.
Home, realment, de moment les traduccions que portem fetes de japonès és que no ens podem queixar perquè tant l'Albert com la Sandra ens han fet la feina tan fàcil, però tan immensament fàcil, i que sincerament, és que no... Clar, també. Ha sigut un passeig pel pas.
Comptes el detall que tant l'Albert com la Sandra fan classes a l'Autònoma i tenen el despatx porta en porta. Cert, són veïns del despatx. Sí, i aleshores, clar, amb la Sandra Ruït vam fer la gata convidada, d'en Takashi Hiraide, que és, clar, si ho compares amb en Riu Murakami, són la nit i el dia. L'altre és una lectura plàcida, bonica, personatge de la gata dels veïns... Vaig a estirar-me a veure com bufa el vent entre la gespa del jardí i, clar, llavors et trobes aquest. I llavors...
Clar, són dues lectures, però van pensar, diu, clar, la Sandra és una persona perfecta per traduir aquestes coses plàcides, poètiques, i l'Albert s'apunta a un bombardeig per fer aquesta poètica de la violència. Tot i que és una persona, després, tranquil·la, és un tros de pa. Com el protagonista, clar. Evidentment, sí, sí. Clar, que ho dius, clar, és a dir...
Heu vist Maisy portar un bloc de notes amb ell? Jo amb el que fa no s'ho tinc lliure, no puc dir res. Només saber-ho. No cal, eh? Només podem dir que és un traductor excel·lent i el que passi a la seva vida privada ho negarem sempre.
Això són de jurament i tot. T'anava a dir, el lector és morbós, eh, també, vull dir, perquè vosaltres també aposteu per un títol d'aquest tipus, és perquè el lector o lectora també és morbós. He d'admetre també que jo tenia moltíssimes ganes de portar aquest Murakami. És el que t'anava a dir, els primers morbosos sou vosaltres dos, i després ja si això... Tinc un problema, tinc un problema.
I després ja sí, això, els lectors, però... Vam tenir grans dubtes sobre com construir la contracoberta del llibre. Sí? Vam mirar-nos què havien fet les edicions en altres idiomes. Mhm.
Perquè, clar, els pensaments d'en Masayuki són molt pertorbadors. I vam veure que algunes editorials, sobretot les edicions en anglès i en francès, posaven a la contracoberta quins eren aquests impulsos. I llavors molta gent es feia enrere perquè, jo sé, aquest home, això és molt fort. I nosaltres vam dir, després de l'època que hem viscut, de totes les imatges que hem pogut comprovar de violència en...
per internet i de més. La llau de true crimes aguts i per haver... Sí, la gent a fer la pell dura vam dir, no, realment... Ara ja no crec que tinguis el xoc inicial que va tenir en el seu moment quan es va traduir per primer cop. Ara és molt diferent. Sí, això també és cert. El nostre corrector, en Pere Drou, si ens estàs escoltant una abraçada, Pere, ens va demanar que si fèiem futurs rius murakamis ens demanava un plus de perillositat.
Sí o no? Sí, són paraules seves. Vull dir, realment, he patit, això no és com la gata convidada, això és molt diferent. Ja, mira, precisament parlant de diferències, vull dir, t'ho dic perquè estem, queda un mes just per Sant Jordi. Com esteu vivint aquesta prèvia de Sant Jordi, vosaltres? Estem en un moment molt i molt dolç, és a dir, Gata Maula ha fet el seu primer anyet, aquest febrer, un any, vuit títols. Un anyet ja.
Un any, vuit títols publicats. Déu-n'hi-do, eh? L'Imar McBride, que ve el dia 27 al Festival MOT, que va ser una de les primeres autores que vam fer, que vam signar els seus drets i estem molt i molt contents. El que havíem pol·lulat per Girona ara ja. Que pol·lulir per Girona, una autora amb qui la Cristina, en els inicis del projecte, feia videotrucades, parlava...
Quan l'editorial encara era una idea boja, no? És a dir, és un moment dolç. Tornarem a ser a la parada aquí a Girona, fidels a la nostra ciutat, a la nostra terra, tot i que també és cert que compartirem parada amb els nostres amics de cap de brot a Barcelona. Còmplices. Còmplices, fins al darrerament. A Girona també, eh? A Girona també. Farem tant d'amptament a Girona com a Barcelona, que sempre és més divertit quan tens parada amb més gent.
Home, doncs sí, perquè a mi em vau passar un dia, crec que era la setmana del llibre en català, em vau passar aquella foto que sortíeu vosaltres de la geminada i no sé qui més, que vaig dir, però si això em sembla una sortida de les plais. Som molt seriosos, ens ho fem molt seriosament. Vaig dir, si em pagueu el dinar ja vindré, jo també l'any que ve a fotre-vos un cop demà. Fantàstic, entre això i en Miquel Adam, que li anàvem ruant de tot. En Miquel Adam s'ha convertit en el nostre associat a Barcelona. Ah, sí? Sí. Ja que vas allà a Barcelona, com a mínim, molesta una miqueta, no?
Sí, a més, ara recentment tenim una anècdota molt bona amb en Miquel Adà. En tenim moltes. Recordo que estem en directe a la ràdio, eh? Miquel, no ens ho tinguis en compte, no passa res. No, no, després l'hi direm. Nosaltres estàvem, ara recentment plantejàvem propers títols, autors que ens resultaven interessants, i vam tantejar una escriptora irlandesa que ens agradava molt, i ens van dir, no, l'acaba de signar una altra editorial catalana. Ja.
Així discretament. Els podries dir qui és. Si no és indiscreció, qui és? No, és un editorial que es diu segona perifèria. Un moment, que li farem un àudio de guansar.
I li vam fer un àudio de... Escolta, estem aquí a taula negociant els drets d'aquest... Traurem més peles, ara posarem... Atrobarem el títol. Atrobarem el títol. Catxin, nena. Ens ho passem molt bé. No, per això mateix et deia, t'ho dic perquè a més el Sant Jordi, vaja, jo entenc que per vosaltres també és important perquè les coses com són, serem tots més o menys fans de Sant Jordi, que em sembla que tots ens l'estimem molt i tot, però representa un dia clau. Sí, sí, sí, es treballa molt, eh?
Vull dir, jo fa molts anys que faig la mateixa broma. Hi ha persones que compren llibres tot l'any i hi ha persones que només compren un llibre a l'any. I aquestes persones es posen d'acord per anar-hi tots el mateix dia, que és Sant Jordi. També es converteix en un dia meravellós, maco... És divertidíssim, t'ho passes. Trepirant. Sí, sí, sí, és com d'un festival, eh? Vull dir, és un no parar, però clar, vulguis que no...
Ostres, matxaca, eh? És intens, és divertit. Però bueno, si vas ben acompanyat, estàs amb amics a la parada... És que de fet no sé si ho heu notat vosaltres també, però la venda directa en aquest sentit, vull dir, es nota més que fins i tot a les llibreries. Aquest tipus de ventes per parada, amb fires... Es nota molt més, per exemple... Moltíssim més. Malauradament, vull dir, perquè...
Sí, sí, sí, perquè a més tens un punt que és diferent a la llibreria, és el punt de trobada directa de persones que potser ara mateix estan escoltant el programa, o ens han vist per Instagram, o han vist alguna coseta en el diari, i aquell dia tenen l'oportunitat de venir i dir...
Hola, tu no em coneixes, jo conec el projecte i n'estic enamorat. Ni que siguin dos minutets. Són meravellosos aquells moments de poder veure una persona que valora el que estàs fent i que s'ha esperat a veure't en persona per comprar-te el llibre. Això no té preu. Que el reconeixes que t'ha deixat, no sé, un missatge per Instagram o que algun dia et va dir alguna cosa i dius, ostres, és preciós. O et porten bombonets que no et va passar tu a la setmana del llibre. Ai, sí, que et porten regals a les parades, és preciós. Em sembla un detall. Sí, a vosaltres també us passa això, que us porten cosetes a la... Sí.
Això li va passar a la Cristina Sagrera Soler, segur que jo al meu costat. Li van portar una capceta que eren catànies. Eren catànies, fantàstica. La setmana del llibre i a la de Besalú també, una noia d'Olot, maquíssima. Ah, molt bé. Carai. Escolta'm una cosa, t'anava a dir, el Murakami, el piercing, ja disponible en llibreries, encara no? No.
No, sí, sí, superdisponible, eh? Ah, val, vull dir, que ja el tenim, eh, disponible. A la 22 hi és? A la 22 hi és, i també et diria, és possiblement dels 8 títols que hem publicat fins ara, crec que és el que ha tingut més bona acollida i el que hem venut més exemplars. Què dius? És que la gent és morbosa. Sí, sí, sí. Escolta'm una cosa, una crida a tothom, que no cal amagar-se, que tothom, que som uns morbosos tots, vull dir...
Ningú ho sabrà, tu llegeixes-te, no cal que li diguis... Si no calen armaris en aquest sentit, en aquest tema no calen armaris, vull dir que tothom, la gent és una morbosa, aneu a comprar ràpidament això, vull dir que parla del mal i el problema... El problema és que molta gent es sentirà identificada amb el psicòpat aquest, el que passa és que no ho diuen, però bueno, vull dir, aquí sempre hem d'anar de cares. En qualsevol cas, Gata Maula, tu ens veiem per Sant Jordi, que passareu per allà per la merdeta i tot això, evidentment. I en tot cas...
per recomanació de l'Aaron, gravarem a Sant Jordi, però ho metrem dos dies més tard. Em sembla bé. Fantàstic. Doncs mira, el riu Murakami, aquest piercing... Vinga, va, tothom a comprar-lo. Només faltaria de gata, maula. Cristina, Aaron, moltíssimes gràcies per aquesta estoreta. Gràcies a tu. Un plaer.
Necessito desconnectar de tot. I si en comptes de desconnectar connectes amb el que realment importa? I com ho faig? Amb el Bibi, el festival d'enoturisme on olvida l'Empordà marida amb el teu benestar. Rutes amb bici, winefulness entre vinyes i la gastronomia més autèntica. Això és exactament el que em demana el cos. Doncs tria el teu moment a bibit.costabrava.org Patronat de Turisme Costa Brava, Girona. De la Diputació de Girona.
Ei, saps que l'Alt Empordà, el Baix Empordà, el Ripollès i tota la selva ja formen part de l'àrea integrada de Girona? Això vol dir que si vas de Ripoll a Girona o de Lloret a Figueres, ho pots fer amb una sola targeta de transport públic. Una sola targeta perquè puguis viatjar més lluny i combinar tots els mitjans de transport. Més fàcil, més còmode i més econòmic. Informa-te'n a gent.cat barra integració tarifària i aconsegueix la targeta on es troben tots els teus viatges. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I ja passen uns minuts del punt, dos quarts de dotze del matí, seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM. Avui és dilluns i és moment de parlar amb a Caps, en aquest cas amb la seva delegació aquí a Girona, ja que normalment per aquestes dates solen agafar molt protagonisme també per una de les campanyes que impulsen. Per poder comentar la jugada, probablement la persona que més mana de Cap Girona és la Pilar Baller, qui ja aprovito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora.
Hola, bon dia. Moltes gràcies per la presentació. Des de Cap Girona, jo sóc la coordinadora del projecte Vacances en Pau, que és un projecte d'acollida d'infants saharauis que venen dels camps de refugiats a passar l'estiu amb famílies d'acollida. Ara estem iniciant la campanya per aconseguir trobar el màxim de famílies possible.
Els nens que venen tenen entre 8 i 12 anys, i tant poden ser nens com nenes, i això, estan els dos mesos en una casa d'acollida amb les famílies. És el que t'anava a dir, de fet, és una proposta ja tradicional, com aquell qui diu. Sí, des de l'any 95, a Girona, acoll els infants saharauis.
En aquest sentit, no sé si... Vaja, jo entenc que el projecte és plenament conegut per a la gent de Girona, però sempre suposo que cal recordar-li a la gent per a aquestes dates que tenim aquest projecte en marxa. Sí, perquè tot i que sigui un projecte molt antic, que fa molts anys que en fa, cada any trobem famílies que no n'havien sentit a parlar mai. Per tant, la difusió sempre ens ajuda a aconseguir més famílies d'acollida. Com funciona exactament això? Per exemple, si jo volgués acollir algú,
Doncs mira, et poses en contacte amb nosaltres, vam fer l'altre dia una presentació a Girona per explicar-ho a les famílies que estan interessades, però a part d'això el projecte continua obert i es posa en contacte amb nosaltres, fem una entrevista, mirem si entre horaris i organització encaixa i endavant, com que és una collida de curta durada, que només són dos mesos, sí que s'han de firmar una sèrie de documents, però és fàcil.
ara per exemple com aniríem a nivell de terminis t'ho dic perquè estem a finals del mes de març a punt d'arribar ja a la setmana santa que tots en tenim moltes ganes
No, no, anem bé determinis perquè just ara hem començat la campanya per captar famílies. Aquest any, tot i que l'hem avançat una mica per intentar tenir tota la documentació abans, nosaltres tot el maig continuarem buscant famílies. Doncs bé, en aquest cas, aquest projecte d'acollida que tenim aquí a la ciutat de Girona, en veu de caps, en veu en aquest cas de la Pilar Baller. Moltíssimes gràcies per aquesta estoreta i que vagi molt i molt bé la campanya. Esperem que sí. Moltes gràcies a vosaltres.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Ei, saps que l'Alt Empordà, el Baix Empordà, el Ripollès i tota la selva ja formen part de l'àrea integrada de Girona? Això vol dir que si vas de Ripoll a Girona o de Lloret a Figueres, ho pots fer amb una sola targeta de transport públic. Una sola targeta perquè puguis viatjar més lluny i combinar tots els mitjans de transport. Més fàcil, més còmode i més econòmic. Informa-te'n a gent.cat barra integració tarifària i aconsegueix la targeta on es troben tots els teus viatges. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Necessito desconnectar de tot. I si en comptes de desconnectar connectes amb el que realment importa? I com ho faig? Amb el Vivid, el festival d'enoturisme on el viva l'Empordà marida amb el teu benestar. Rutes amb bici, winefulness entre vinyes i la gastronomia més autèntica. Això és exactament el que em demana el cos. Doncs tria el teu moment a vivid.costabrava.org Patronat de turisme Costa Brava, Girona, de la Diputació de Girona.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina. Girona FM
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. M'encantaria que no hi hagués expectativa, que l'objectiu sigués tan sol sentir la vida.
Intentaria que res dures tan poc, que no hi hagués algoritmes aplanant les nostres vides. Desitjaria trobar-te cada dia i com fem a l'estiu, passejar-nos tota l'illa.
Provaria de tirar el temps enrere i repetir el mateix sense que fos una carrera. I ja escoltem de fons M'encantaria. En aquest cas és el Guillem Roma. Publica el seu setè disc en ritual d'expropiació, un projecte que va molt més enllà de les cançons. Inclou llibre, espectacle i tot un univers també conceptual al voltant de la idea de despendre's del jo per reconnectar amb allò col·lectiu.
Això que m'ho expliqui molt bé. Guillem Roma, bon dia i bona hora. Bon dia, bon dia, què tal? Escolta, amb ganes hi ha aquest dissabte, si no m'equivoco, que també tenim presentació. Aquest dissabte fem l'estrena absoluta d'aquest projecte aquí a Girona, a més a més, al Teatre Municipal dins del Festival Estrenes. Dins de l'estrenes. Moltes ganes. Com va anar la trucadeta de l'estrenes, t'ho dic, perquè em sembla sensacional per poder estrenar discos.
Sí, la veritat és que molt contents, perquè mira, sempre és un lloc que a mi em feia tilint, no?, per dir, va, a veure si podem estrenar allà un dia. I molt guai poder presentar el disc aquí i fer-ho al Teatre Municipal, que és un lloc preciós i que encaixa molt també amb la meva música, o sigui que, sí, sí, moltes ganes. I no queden tantes entrades, si algú vol venir, estan allà les últimes de platea. A la setena va la vençuda, vull dir, en el segon cas...
Tu, Guillem, t'anava a dir... Anem per parts. Anem per parts. Comencem pel títol. Que hi ha tela. Ritual d'expropiació. Ritual d'expropiació. És que avui em fas més por que... Bueno, són dues coses. Una és ritual, l'altra és expropiació. Començant pel ritual, una mica la meva aposta és fer un disc, el que has dit al principi, que s'emmarca dins d'un concepte
que té la finalitat de la posada en escena, que és el ritual, que és anar a transitar un moment que es viu en directe i en viu, que en aquest cas seria el concert, però convertim el concert en un ritual, i en un ritual d'expropiació.
Llavors, ara veurem què és això d'expropiar. Clar, la pregunta és què expropies. Què expropiem. El primer que et ve al cap és la idea marxista d'anar a treure la propietat dels que els hi sobra, no? Correcte.
També, això també ho volem fer, perquè no pot ser que un tio com l'Elon Musk acumuli la riquesa que acumula i hi hagi gent que es mor de gana, llavors hem de redistribuir sí o sí, però expropiar també vol dir expropiar-se a un mateix. I vol dir una mica això, sortir del jo, el món aquest en què vivim, de les xarxes socials, que tothom està parlant d'ell mateix, tothom es ven...
Entrem en aquesta competitivitat i sembla que no existeixin els altres ni el lloc comú o el lloc col·lectiu. Ens costa molt empatitzar, ens costa consensuar la realitat perquè tothom té la seva bombolla de veritats. Llavors, expropiar per mi vol dir sortir una mica d'aquest jo, sortir d'aquest univers del lloc propi i connectar amb el que és de tots, connectar amb el lloc col·lectiu. En un concert això passa?
perquè connectes amb la música, estàs compartint un espai, un ritme, un moment, llavors és portar això en aquest moment de ritual i dir, deixem de ser tan importants cada un de nosaltres i pensem una mica en una cosa que pugui ser més gran que un mateix, que pot ser o tots o tot,
O res. És que, de fet, aquests concerts no deixen d'haver-se convertit com un petit oasi, precisament, de la col·lectivitat. T'ho dic perquè la resta... Totalment, totalment. M'agrada molt que diguis la paraula oasis perquè és veritat que en el món en què vivim s'han de buscar aquests petits espais de disfrute, també. O sigui, de col·lectivitat, de família, d'aquesta cosa autèntica.
però també de gaudi, no?, perquè vivim en una espècie d'anastaciamenta que quan trobes alguna cosa que t'emociona i que et fa disfrutar, que pots ballar i compartir, li hem de donar espai, no?, i carinyo. Llavors, als concerts, per mi, la música en directe és una d'aquestes coses que li hem de donar carinyo i és un oasis. T'anava a dir, perquè fer un disc sobre amor o dos amor ja està vol vist, no?
Està molt vist, però mira, de fet una de les claus en aquest ritual d'expropiació no hi ha res més deslimitador per treure els límits i per sortir del lloc que l'amor. Quan t'enamores et perds a tu mateix i t'entregues a un altre, llavors és un exemple de com ens podem expropiar. Escolta'm una cosa, més enllà de la música parlàvem també que això té diferents arestes que van més enllà del que podem escoltar a través d'uns auriculars.
Sí, perquè com que és un disc que té molt contingut, quasi podríem dir filosòfic, i a mi m'agrada molt totes aquestes palles mentals, explicar-les a través de les cançons, però també poder-les expandir una mica més. Llavors he escrit un llibre, que es diu Ritual d'Expropiació també,
i que parla una mica d'aquest pensament que hi ha darrere, que bascula entre el marxisme i el taoísme, per dir-ho d'alguna manera. És el que t'anava a dir, són registres completament diferents per intentar explicar el mateix missatge, en certa manera. D'alguna manera, sí. Per mi són com diferents maneres d'entendre el que m'agradaria transmetre. La música té un poder que pots...
que entra molt fàcil, no? I estàs cantant, estàs ballant, t'ho estàs passant bé, hi ha una energia guai, però de cop hi ha unes frases allà plenes de contingut. A mi m'agrada molt això de la música. Però és veritat que hi ha idees que quan les poses per escrit, en un llibre ben estructurat...
tenen una mica més de pes i les pots entendre més bé. Llavors tornes a escoltar el disc i vas a la profunditat màxima. Ara m'ho deies fa una estona que tampoc ha estat fàcil a l'hora de teixir aquest discurs, precisament. O sigui, entenc que ha estat també, si més no, interessari i complex.
Sí, sobretot, mirant la meva música, sempre he jugat això, de fer una música que entra fàcil, d'alguna manera. Vull dir, no és una música complexa que diguis, uau, uau, això em costa escoltar-ho. És una música que la pots escoltar bé i que sempre hi ha contingut. És una de les coses que sempre m'ha agradat fer. En aquest disc, el que ha estat una mica més difícil ha estat el punt estètic, o sigui, la part musical, la part sonora. La sonoritat.
Perquè jo tenia ganes d'explorar una mica l'electrònica, sortir una mica de la meva zona de confort, de la fórmula que ja sabia que funcionava, experimentar amb diferents músiques, i tot i que sempre he sent molt eclèctic en aquest sentit, tenia ganes ara de...
anar a forçar-ho una mica, portar-ho a l'extrem. I clar, quan arrisques, no és tan fàcil, no vas a lo segur. T'han hagut de frenar, també, a l'hora de marxar cap als marges? Doncs mira, de fet, els productors han fet bastant aquesta feina de frenamenta, perquè allò hi havia algun tema que deia, no, no, això, superelectrònic, no sé què...
I llavors em deien, a veure, ha de seguir sent Guillem Roma, o sigui, podem explorar però no ens podem passar de frenada perquè si no perverteixes una mica l'essència de la cançó. Llavors, tot i ser un disc, que és veritat que hi ha cançons que són una molt electrònica, una altra més... un altre gènere, aquesta m'encantaria que escoltàvem, té aquest ritme de batxata amb un punt d'electrònica...
Hi ha com aquesta exploració, però no deixa de ser cançó i no deixa de ser una mica la meva essència quan escric. Què t'ha sorprès més de tot aquest procés creatiu? Doncs, mira, una de les coses és això, com les cançons, quan tu les fas, tenen un ADN que a vegades no pots evitar-lo. Dir, no, no, és que jo vull que soni així. Oh ja, però és que la cançó...
és aixas llavors hi ha un hi ha alguna cosa allà que has de saber respectar i això ja ho sabia però ens hi hem trobat molt en aquest disc i potser una altra cosa és un cop tens el disc fet hi ha molta part mental hi ha moltes idees hi ha molt concepte i de cop tens el disc fet i com que això és molt recent et poses play i escoltes totes les cançons i dius uau
Com allò que tenies al cap s'ha fet realitat, ho estàs escoltant i potser hi ha alguna cosa d'aquella idea inicial que s'ha perdut o que ha canviat, però hi ha altres coses que tenen aquest punt de sorpresa de dir, ostres...
Tot això que jo vull comunicar està aquí d'alguna manera. Veure aquesta... Com es diu això? Narrativa... Sí, concentració, no? Com un cuiner quan agafa tots els ingredients i de cop fa allò una esferificació que és una merda petita però que té tots aquells ingredients. Doncs això és el que m'ha sorprès amb aquest disc. Que hi ha tants ingredients i de cop es concentren tots...
en aquestes 10 cançons no sé, és com màgic no sé si amb tota aquesta complexitat vull dir, especialment narrativa per entendre'ns o conceptual vull dir, no sé si t'ha passat com als escriptors també, ja que tenim un llibre i és que diuen que els llibres no els acaben mai sinó que simplement els abandonen totalment, totalment, de fet
Una mica per això, de fet, hi ha la importància del directe. Les cançons ara començaran a prendre vida. Jo he gravat una versió, però veurem com la gent les rep, com les escolta, com els dona vida, com les canten als concerts, com nosaltres les interpretem i com això va fent créixer el projecte i aquestes cançons cap a un altre camí. O sigui que és un punt i final, però també és un punt i seguit.
planificàveu el directe ja mentre estàveu en estudi o és una cosa que heu dit, un cop tenim això tancat anem a encarar el directe? Doncs no, en aquest cas de fet fins i tot abans de l'estudi jo ja tenia pensat el directe perquè volia que les cançons tinguessin sentit dins d'aquest arc narratiu de la posada en escena i d'aquest ritual, llavors ja les pensava molt
Com per pensades en l'escena. Aquesta va primera, perquè després d'això ha de venir el moment del ritual i després no sé què. I això a mi m'ha donat unes condicionants creatius que m'han com estimulat molt, perquè jo sempre he set de fer allò que em surt, saps? Ai, mira aquesta cançó que maca, va, la gravo. Ai, mira una altra, que guai.
I quan segueixes això, que és molt genuí i és molt maco, però sempre vas a parar a llocs molt coneguts i és el setè disc, jo ja tenia ganes de buscar alguna altra manera de fer fluir la creativitat. Llavors, en aquest sentit, imaginar-me l'escena...
Imaginar l'espectacle m'ha donat com un alicient a l'hora d'estimular la creativitat i dir, vale, falta una intro. Ai, falta un moment alegre en aquesta part. Llavors vas a buscar la cançó però des d'un altre lloc. Ha estat com molt interessant i molt nou per mi això. Què és el que pot esperar algú que vingui a escoltar-te ara aquest dissabte al teatre?
Jo crec que la gent que em coneix reconeixerà el Guillem Roma de sempre, perquè hi ha una essència que està allà i que en directe jo crec que destaca sola, que és aquesta connexió amb el públic, que és un moment de cantar tots junts, que és baixar baix i cantar una cançó acústic. És una cosa molt natural i molt espontània.
però llavors jo crec que a diferència potser d'alguns altres concerts podran entrar en un univers que no només s'escoltaran les cançons sinó que també el sentiran i es veurà és un espectacle en el que hi ha dansa hi ha text escrit com a tal hi ha moltes cites que apareixen també en el llibre llavors és tot aquest univers conceptual que a vegades s'ha vist en els meus videoclips en l'estètica el podran viure en directe jo crec que serà com maco en aquest sentit
Un Guillem Roma com sempre però com mai? Mira, m'encanta aquesta frase. Doncs no trobo millor manera per marxar. L'hi direm al meu mànager perquè dius, ostres, és que quan dic a la gent que faràs això, diuen, ostres, però faràs allò d'abans? Doncs mira, Guillem Roma de sempre però com mai.
Doncs mira, ja ho tenim. Comprada. Doncs mira, també compra'm sisplau, que marxem escoltant-te, però en aquest cas no parlant, sinó cantant. Vale, fantàstic. Guillem, Roma, moltíssimes gràcies i que vagi molt i molt bé a l'estrenes aquest salt. Moltes gràcies, esteu convidats. Del que ens van explicar Escoltar-nos de prop Aprendre això de sentir
Que l'hora s'ha d'adonir tot el que ens volíem dir. Que vingui el que vingui, jo no sé si seré aquí. Que tots els déus et cuidin com m'han cuidat.
Si el món comença és de nou, abraça el que no estigui sol, com quan vèiem al bosc els llems de llum.
Era molt més fàcil cuidar-se i estar just.
Escoltar-nos de prop, aprendre això de sentir, que l'hora s'ha de durir tot el que ens volíem dir. Que vingui el que vingui, jo no sé si seré aquí, però que els estels et cuidin com m'han cuidat.
La ràdio de Girona.
Acollir nens i nenes saharauis durant l'estiu. Perquè els nens i nenes saharauis surtin de les dures condicions dels campaments de refugiats on viuen. Busquem famílies que acullin aquest somriure i vulguin compartir un estiu que no oblidaran. Acull a una nena o a un nen saharaui. És molt enriquidor per ells i per nosaltres. Participa a Vacances en Pau. Truca'ns al 609 146 539 o escriu a catalunyasahara arroba gmail punt com.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavinia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
Fet i pensat en digital. En exclusiva a GironaFM.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi.
La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i l'agenda de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
Els diumenges, de 9 a 10 del matí. I quan vulgueu, en format podcast a gironafm.ca Tota la realitat esportiva a Girona en joc. Bau Villafanya i Josep Coll fan el repàs a tota la informació i actualitat de l'esport gironí. Cada dilluns a les 3 de la tarda i a les 9 del vespre, Girona en joc. Futbol, bàsquet i totes les disciplines esportives amb una mirada propera i de ciutat. Girona FM, la teva ràdio.
La shironina.
Som la teva veu. Som la gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Vull trobar un record per viure sense pressa i ser l'ombra del teu cos si et quedes amb mi. No et puc donar riquesa, no puc donar-t'ho tot, puc ser el teu llarg viatge, puc ser la lliure.
Girona és un estil de vida Girona FM és la ràdio de la ciutat el que vius a prop també ho sentiràs a prop 92.7 FM