La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb saïd esvai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius.
Dimarts 27 de maig de 2025. Divendres vaig haver de fer un puja i baixa a Barcelona en cotxe. Doncs bé, casualitats de la vida, la banda sonora que em va acompanyar va ser ACDC. Com en aquell ja legendari concert del maig del 2015, ara fa 10 anys, va sonar l'himne Highway to Hell. Autopista a l'infern, doncs en això s'ha convertit la P7.
Un divendres a la tarda fins a 3 accidents de trànsit amb els 3 o 4 carrils plens amb una jantada nerviosa i aquella faruma cotxe sobrescalfat. I mira que he passat mitja vida comptant els dies perquè fos gratuït a l'autopista. Però no ve de nou que agafar la carretera s'ha convertit en un suplici. En una temanitat i també tot s'ha de dir pagant Sant Pere Canta. I l'AP7 és una altra història.
I qui converteix qualsevol camí d'aquesta vida en l'autopista cap a l'infern, sense cap mena de dubte,
En sap més per vell que per diable. Però el tenim aquí amb nosaltres. Arnau Vila, bon dia i bona hora. Molt bon dia i bona hora. I t'haig de dir que jo, antigament, el grup que teníem, la tocava amb aquesta cançó, eh? Sí? Home, ja t'he dit que amb la bateria era fàcil. El ritme, sí, home, dintre de tot, és força fàcil, eh? Mira, mira, mira.
Ai, senyor. És un tamàs, eh? No, casualitats de la vida. T'ho dic perquè jo, de fet, jo vaig decidir fer-me periodista. No t'ho perdis. Gràcies d'això. Una estona abans d'entrar al concert d'ACDC, el maig de 2015, 29 de maig de 2015. Carai, ets de decidir les coses i es patapim patapam, eh?
Sí, va ser als Jardins de Pedralbes, amb una trucada per telèfon que vaig llegar a una entrevista i vaig dir, ostres, jo vull fer això, tio. Sí, sí, així va quedar. No, però per això t'ho deia, que jo porto tota la vida comptant els dies que deien, no, el 2000 no sé quan, ja no es pagarà l'autopista. I deia, ostres...
Jo he de dir que de Figueres a Girona prou bé, ara, a la que vols acostar-te a Barcelona... Bueno, i baixa de Barcelona cap a Tarragona. Passa pel quart cinturó. No, no hi he passat mai. Bueno, sí, alguna vegada potser sí, però a mi Tarragona i tot allò no agrada gaire. No és que t'ho recomani amb molta... No, no és digne d'entrar la guia almenys per intentar-ho. Fa de mal passejar. Fa de mal passejar, fa de mal tot, no?
En qualsevol cas, diable. Avui parlarem de casaments, no sé si és casualitat també que Sonya Highway to Hell, però bueno... Avui parlarem de casaments amb l'Andrea Llopis Eloi, que ella de fet organitza esdeveniments i casaments, o ho feia per a diferents hotels, i ens parlarà sobre la seva pròpia experiència. Parlarem també amb el Joan Sorroca Sens sobre la presentació del seu llibre Sigues el canvi que vols veure al món en clau de l'agenda llatinoamericana...
I acabarem avui amb Human Sound System, que potser no els coneixes per aquest alter ego, però sí que coneixeràs el Nacho Terres i el Roger Ferrer de Gossos, que passaran per aquí amb nosaltres per tancar el programa d'avui al Temps de Música dels Quatre Rius de Girona FM.
Si et sembla Arnau Vila, acabem el Highway to Hell i comencem.
En plena temporada de casaments, em sembla que tots ho tenim bastant clar perquè, vaja, les agendes les tenim a petar. Nosaltres volíem veure què és el que passava una miqueta, entraven balines, especialment a l'hora d'organitzar i coordinar els casaments on moltes vegades podem anar a gaudir.
En qualsevol cas, com que nosaltres no dominem gaire el tema, almenys de tota aquesta part organitzativa, hem convidat algú que sí que domina el tema, que és l'Andrea Llopis-Eloi, que ella de fet ha treballat com a organitzadora d'esdeveniments per a diferents hotels, també en aquest cas per a casaments, aquí ja aprofito per donar la benvinguda, bon dia i bona hora, Andrea. Hola, bon dia. La primera pregunta em sembla que és bastant obligada, o sigui, laboralment com t'hi vas trobar tu amb tot això d'organitzar o de coordinar casaments?
Bé, doncs jo vaig estudiar turisme i aleshores a l'hora de fer les pràctiques vaig fer per primer cop pràctiques al departament de grups i esdeveniments. Llavors els hotels on he treballat han sigut susceptibles de celebrar molts esdeveniments i casaments.
I aleshores una mica se'm va venir donat, no? Vull dir, jo és que estigués realment focalitzada en el món dels casaments, però al trobar-m'hi, diguéssim, en aquests hotels vaig començar a estar en contacte i arrel d'això vaig començar a descobrir una mica aquest món i a organitzar casaments.
T'anava a dir, tot això de la mà d'un boom de casaments que tenim especialment, jo crec, que després de la pandèmia, casaments que hem pogut anar tant de convidats com d'organitzadors, en aquest sentit. No sé si al final vosaltres també us trobàveu amb això, que les dates ja no anaven a un any vista, sinó que anaven any i mig vista. De fet, jo vaig celebrar casaments en ple Covid. Sí? Sí, sí, vaig organitzar casaments en ple Covid, amb les restriccions que pertocaven, que, bueno, és un gran què, també, vull dir, tenia el seu, sí, sí.
No, clar, és que al final cada casament és un món. Entenc. O sigui, una miqueta com era el teu dia a dia en aquest sentit.
O sigui, realment, com que jo ho feia, diguéssim, des de la visió de l'hotel, no? No era una wedding planner que realment agafava idees del que volia la parella en concret i creava, sinó que nosaltres ja teníem una mica unes bases i uns establides, no? Perquè al final una wedding planner s'ha de basar en l'establiment que decideix la parella celebrar el casament, que normalment ja són establiments en els que la wedding planner prèviament ha estat en contacte i ja ha treballat, no?
Nosaltres al final ja juguem amb l'avantatge que tu ja coneixes el lloc, saps quines coses pots fer, quines coses no pots fer, perquè saps quines capacitats tens, quin personal necessites, quina decoració, etcètera, que tu pots afegir a l'establiment. Des d'aquest punt de vista és més fàcil, diguem-ne, perquè tu ja saps quina plantilla pots oferir als movies.
Clar, tu quan et despertaves un dissabte al matí hi havia casament, tenies els mateixos nervis que la núvia o...? Pitjor, pitjor, sí, sí. Sí, sí, per sort, bueno, no estàs sol, no?, treballes amb un equip molt gran, a més a més jo tenia una responsable també a la que jo en aquell moment donava suport,
Llavors tens aquesta tranquil·litat que si tu confies en el teu equip segurament les coses surtin bé. Però al final el món dels esdeveniments, tant sigui casaments com grups, celebracions, etcètera, sempre hi ha imprevistos i al final són dies que són molt importants per a les persones competents, diguéssim, i per a nosaltres potser és un casament més, però per a ells és el dia més important de la seva vida. Llavors...
Es notava això a nivell de tensió? És a dir, parlo de l'hora del tractar amb els nuvis, parlo de vegades d'anar tothom una miqueta més nerviós del compte. Sí, també depèn de si ells havien contractat wedding planner, que en aquest cas estàvem en contacte directament amb nosaltres, o si nosaltres fèiem aquesta funció. Llavors, quan més deleguen altres persones, suposo que més tranquils estan, perquè tenen un equip més gran que els envolta i per tant ells poden estar...
Preocupats per altres coses, no? En el cas de núvies que s'impliquen moltíssim i ho volen fer tot elles, no? Llavors, bueno, els nervis estan més... Que dius, per què m'has contractat a mi, no? Si al final ho vols fer tot tu? Sí, sí, no, hi he vist gent molt resolta pel món que no tenen res a veure amb tot aquest mondillo i ja estan... Bueno, ho podríem fer millor que fins i tot gent que hi treballa, no?
Però jo penso que és un dia que és per gaudir i per no estar preocupat de tot això. Llavors aquí és on entra la nostra feina. Què és el més estrany que t'han demanat mai per un casament? Doncs mira, vaig tenir... Un dels hotels que vaig estar era un hotel de luxe. Llavors els clients que teníem eren clients potser amb unes manies més estranyes. Coses més peculiars. Coses més peculiars. I en aquest cas era el Nubi i era una persona que tenia una obsessió amb el número 7.
i llavors hi havia uns timings molt marcats una escaleta que s'ha de seguir durant tot l'esdeveniment que és amb el que nosaltres treballem tot s'havia de fer a les 17.17 a les 21.07 la nòvia havia d'estar entrant per la porta i pel passadís a les 17.07 el pastís s'havia de treure a les 21.07 el banquet havia començat a i07 tot era així i el fort és que ell mirava el rellotge
ah sí? que ho estiguessin fet en aquest timing i ens va deixar molt clar que si no era així doncs que estaria molt descontent perquè era el seu número de la sort i l'obsessionava molt aquestes coses i has tingut algun moment d'aquells de terra menja'm, terra tregament
Sí, sí, n'he tingut, sobretot amb el tema dels pastissos de casament. No em diguis que algun va caure a terra. Bueno, no cau, però et demanen unes expectatives de pastís, que si no tens una persona pastisseria que realment es dediqui plenament a això, que sembla una tonteria, però és molt complicat.
He vist birrietes de pastís. Sí, sí, sí. Jo no sóc gaire fan del tema dels pastís. No? No estic molt en contra. Crec que és una cosa molt arcaica. Estic d'acord que hi hagi postre, evidentment, però no pastís. T'anava a dir, nosaltres aquí som molt fans de la Júlia Roberts. No sé si has vist la pel·lícula Novia a la fuga.
Correcte, sí. Jo t'ho he de preguntar, evidentment no diré amb qui, però alguna vegada t'ha passat que hi hagi alguna núvia que hagi sortit a la fuga o algun núvi? No m'ha passat això, però sí que és veritat. Ja et dic, la temporada que vaig estar a aquest hotel, que eren casaments de gent amb una hèvia actitud més alt, molts d'ells no transmetien ganes.
no ganes però hi ha parelles que les veus molt il·lusionades i que realment tenen moltes ganes de casar-se i hi ha gent que és una mica un tràmit llavors sí que és veritat que he vist que
el dia abans discutir-se fort perquè normalment eren casaments que duraven entre 3 i 4 dies venien prèviament uns dies a l'hotel a més a més costumaven a ser famílies estrangeres que havien de venir de diferents parts del món llavors el normal era que
això vinguessin uns dies abans i doncs sí, del personal dir-me doncs mira, s'han discutit moltíssim però tots aquests dies discutint sembla ser com que diuen que demà no es casen clar, per nosaltres era com una pressió de dir ostres, ara no em diguis que demà no no hi ha casament, no? Clar, és que devia ser increïble això també suposo que és part dels nervis, no? Ahà
Però bé, també és això, una mica quines ganes tens de realment celebrar aquest dia i fins a quin punt és un dia per celebrar amb la gent que estimes o és un negoci. T'anava a dir, alguna vegada has plorat en algun casament? Ara parlem de coses boniques.
Sí, sí, ho he fet. Jo també, jo sóc una Magdalena, jo he plorat a tots. A mi el tema dels discursos familiars i parlar del germà i el pare i això, m'emociona moltíssim. Sí, sí, sí. I al final, bueno, vull dir, no conec a les persones en concret, no? Però fa molta, no sé, pots com imaginar una mica i empatitzar i hi ha vegades que hi ha discursos molt macos i sí. Sí que m'he emocionat.
Quina és la cançó que no pot faltar mai en una festa de casament? Doncs mira, la que no pot faltar mai és Perfect, de Echirana, que ha sigut molt recurrent i molt utilitzada, però que alhora m'encanta aquesta cançó, de fet adoro els dos cantants, però penso que és poc original. Ja. No, està molt utilitzada. Ha sonat mai el We Are The Champions?
No, no, però m'han demanat bastantes cançons de Queen, això sí. O Flying Free. Flying Free, per tancar, evidentment, sí, sí. Però, sí, ja et diria, de les més onades, perfecte. Quan és millor, fer un casament de dia o de nit?
Doncs mira, això depèn una mica dels nuvis, no? D'acord una persona més de dia o més nocturna, no? Pel meu gust, penso que... Depenent de l'època de l'any, no? Clar, això és una mica de l'estació, de quan tindràs més llum, també de les temperatures, no? Al final, si tu et vols casar el mes de juliol o agost, no et pots casar al migdia. Ja...
perquè probablement... Però segur que ho has vist, tu, això. Exacte, sí, sí, i sobretot estrangers, no? Per ells és com casar-se el mes de juny i el d'agost és genial, farà molt bon temps, i no se n'adonen que potser estan tots morint-se i necessiten que vols el renimi, no? Però...
Sí, o sigui, penso que depèn de l'època de l'any, doncs és millor, al final, si et cases a la primavera, al migdia, aquesta llum de quan fa un bon dia a la primavera, és espectacular, i t'assegures que si ho fas al vespre és probable que t'aixequi de tramuntana, per exemple, en aquesta zona, o que faci una miqueta més de fresqueta, no?
En aquest sentit, l'agenda és el que parlàvem abans, vull dir, l'agenda s'ha eixamplat de mala manera, no sé si és pel canvi climàtic, també, o no sé què està passant, però és que ara tu, si vols data per casar-te, depèn d'on no en general, has d'anar a any i pic o vista. Sí, correcte. Sí, sí, més o menys. I sobretot perquè hi ha dates molt demandades, sobretot el mes de maig, juny, setembre, octubre.
Seria temporada més alta Sí, sí, sí Sí que potser valurà primera setmana de juliol L'última d'agost ja es pot considerar Que també es podria allargar una mica Però pel meu parer Casar-te a mitjans d'estiu No és una bona opció Per les temperatures, bàsicament Parlem I algú que organitza casaments Al llarg de tot el casament, al final de tot Què fa?
Quan tothom ja marxa. Morir. Més o menys. Aviam, hi ha molts quilats, queda tota la feina que la gent no veu, que és recollir, no? Al final, bueno, aviam, et depèn, no? O sigui...
Sempre pensa que tu tens la figura del metre, també, que és la persona que controla més la sala, que és potser la persona que controla l'equip de sala a l'hora de recollir, de deixar-ho tot net, recollir mobiliari, etc. Això potser no seria tanta funció de la wedding planner o de la persona encarregada de l'esdeveniment a l'hotel o al lloc que sigui.
això és més una part de coordinació que un cop ja es comença la festa i la barra lliure tu pots marxar després ja tota la feina bruta diguéssim que la fa l'equip de sala i això és una mica la feina de després
Al final, diguéssim que la feina post-casament és una mica posar-te en contacte amb els novis, fer una mica de seguiment, veure què és el que ha anat millor, què és el que ha anat pitjor, que ells estiguin contents, com s'ha passat la gent. Solen ser agraïts després del casament? Sí, moltíssim.
Sí, al final és un dia maco, que la gent vol recordar amb un bon record, ja no sé que a nivell organitzatiu hagi estat un desastre. Els petits detalls que potser a nivell organitzatiu nosaltres ens n'adonem, ells probablement ni li donen importància. I més enllà de tot això, una persona que organitza casaments, què faria si s'hagués de casar? Contractaria algú o el faria a mà?
home, en el meu cas jo no contractaria ningú jo m'ho faria jo perquè també penso que és un procés que sembla que no però és una mica estressant i hi ha més coses que s'han de tenir en compte de les que realment ens pensem però a mi personalment m'agradaria fer-ho meu perquè també el procés seria maco i de la meva parella que també hauria de ser partícip d'això
Home, si no, alguna cosa... Alguna cosa hauria de decidir, no? Sí, sí, sí. I a més a més, en el meu cas, també a ell li agraden molt aquestes coses, així que... Sí, jo crec que és maco compartir-ho i fer-ho tu. Però és veritat que hi ha gent que odia el tema organitzatiu, que no li agrada gens, que prefereix delegar-ho tot amb una altra persona, i llavors també per això dóna lloc a aquesta professió, que és la seva wedding planner. Però en el meu cas ho faria jo, sí.
La gent es casa massa últimament, o tu què hi creus? Sí, crec que torna a estar de moda a casar-se. Això és dolent, que estigui de moda. Sí, sí, sí, crec que torna a estar de moda, perquè crec que fa uns anys va haver una visió una mica arcaica del matrimoni, no?, que era una cosa molt conservadora i que a la gent no li agradava potser com els estàndards del que seria una boda convencional, no?,
Crec que això ha anat millorant amb el temps i crec que avui en dia tu et pots casar com tu vulguis. Al final no deixa de ser una celebració que no té per què ser amb caràcter religiós, pots casar-te de manera civil, inclús no has de per què estar casat, diguéssim, sobre paper per fer una festa i celebrar una mica la festa de l'amor, no?
Que és el que t'anava a dir, és que ara han sortit moltes maneres, vull dir, tenim des del Gran Bodorrio fins a l'arrossada popular d'un diumenge en una casa rural. Sí, sí, o sigui, al final és això, reunir-hi totes les persones que tu vulguis que estiguin, tant sigui família, com amics, i fer una festa, no? Llavors tu pots fer a nivell organitzatiu coses que siguin similars a el que seria un casament convencional, però...
I a poc a poc, no sé, modernitzar-ho una miqueta o fer-ho, ja et dic, més sèrio. Podem sortir d'aquí amb un compromís, Andrea? Sí. Jo et convido al meu casament sempre i quan tu em convidis el teu. Bueno, això per descomptat. Això segur, no? Vull dir... Bé, però escolta, ho farem d'aquesta manera. Jo si necessito contractar algú, ja et dic ara que et contractaré, tu només faltaria...
Andrea Iopis, Eloi, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i res, deixem que tens moltíssima feina de casaments i no casaments. Moltes gràcies per convidar-me i és un plaer.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Deputació de Girona.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd es bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Trec el cap per la finestra del vagó. Veig algú que espera l'estació amb un paper que du el meu nom. Pujo un cotxe que té més anys que jo. A la ràdio sona la cançó Take me home, country road.
I ara el món em diu que tot anirà bé. Quan cau el sol, farem una pensió. Els queda lliure una habitació al costat del menjador.
A mitja nit, de sobte sento un cri. I algú que riu em fa sortir del llit. T'esperen, dius, al segon pis. I en el cor em dius que tot anirà bé.
que tot anirà bé.
I ara, 20 anys després, recordo aquell moment i ens veig a tots tan bé. Tornaria a agafar el tren, tornaria a aquell hotel per trobar-te entre la gent. I ara el cor em diu que tot anirà bé.
Tot anirà bé. I ara el món em diu...
Fins demà!
I quan passa un minut del punt de dos quarts de dotze del matí, seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM i és moment de mirar l'agenda. Ho fem amb una presentació que tenim aquest dijous, dia 29 de maig, a dos quarts de set de la tarda a la FEDAC de Sant Narcís, i és que Joan Sorró Casens ens presenta Sigues el canvi que vols veure al món. Ho farà també acompanyat de la Dora Nora Domens, alumna dels cicles formatius també, aquesta presentació en clau de l'exposició de l'agenda llatinoamericana.
Per comentar la jugada, Joan Sorró Casens, bon dia i bona hora. Hola, bon dia, bon dia a tothom. Primer de tot, t'anava a preguntar aquest llibre, sobretot si és el canvi que vols veure al món. Em sembla que va molt i molt enfocat cap a la gent jove. Esclar, sí, sí, sí, totalment. El que passa és que jo soc conscient que potser és difícil que un jove vagi a comprar aquest llibre i per això també vull creure que serà útil pels educadors, per les famílies...
com un motiu de conversa amb la gent jove. A vegades m'ha enfocat un tema dels que jo presento i un altre dia un altre i així a poc a poc em dóna la impressió que pot ser un llibre útil per l'educació de la gent més jove. De quins hi parles exactament? És un tema més de voluntat i de ganes? No, de cap manera. És un llibre que té la vocació...
això s'agrada si ho aconseguiré, de fer pensar. És un llibre que no cal agafar-lo com una doctrina, com si jo hagués trobat la veritat, ni molt menys. És un llibre obert, de fer preguntes, d'interpel·lar la gent, i sobretot ha nascut per potser la manera de ser meva, que soc patidor de mena, i aleshores a mi em fa patir molt, com tanta gent, de la manera que s'està
desvirtuant la democràcia que s'està destanyint i que cada vegada pugen més sistemes més autoritaris que ens deuen les llibertats que ens deuen la manera de moure nosaltres
A la vegada, a part d'això, també oferir alguna idea als joves, com deia jo, perquè pensi en aquestes grans preguntes que ens fem totes les persones. D'on venim? On anem? Què he de fer jo? Té sentit la meva vida? Tot això, si ho aconsejo una mica, estarem molt content. T'arrava a dir, Joan, són temps difícils pels patidors.
Són temps difícils però interessants, perquè realment és quan hi ha crisis que el món es decanta cap un costat com un altre. I aleshores, en aquest moment, que tothom convindrà que és un moment interessantíssim perquè dona la impressió, i és veritat que és de gran canvi,
Doncs cap un anem. I llavors cada un de nosaltres té aquesta petita responsabilitat de fer allò que cal. D'aquí ve el títol que vaig elegir que és una frase de Gandhi. Sigues el canvi que vols veure del món.
amb una cultura molt de la queixa, que sempre pensem que són els altres, que són les institucions que tot ens ho han d'arreglar, però també ens hem de plantejar nosaltres què podem fer. I és molt, moltíssim, cada persona si féssim allò que realment va amb la bona direcció, que és ser amable, somriure, ajudar amb un altre, escoltar-lo, doncs el món faria un canvi important.
Precisament apeles a això, no? Vull dir, al canvi individual i al final a la força col·lectiva. Exacte. Una cosa no es clou l'altra. El canvi individual per poder exigir aleshores, però també que no ens traguin el sentit crític per realment veure què estan fent amb les nostres vides els que ens regeixen,
que lliurement s'han presentat a la política, i això s'ha d'agrair perquè és una voluntat de servir, hauria de ser-ho la política sempre, i si no és així, aleshores nosaltres hem d'actuar per exigir en els polítics que estiguin al servei de la gent, intentant que els pressupostos vagin per allò que han d'anar, per l'educació, per la sanitat,
per les infraestructures bàsiques, per atendre els més necessitats, tot això hi podem participar, d'aquí bé que sense democràcia, sense participació, tot això es podria acabar. I a més, tota una declaració d'intencions, fer-ho de la mà de la Nora Domens, vull dir, una alumna també de cicles. Evidentment, evidentment. Tot el que fem...
ha d'estar ben argumentat, no pot estar basat en mentides, com a vegades es fa. No podem presentar als joves una cosa que no és certa. Per exemple, dius que la vida és sempre divertida. Home, hi ha moments que sí que ho és de divertida, però l'adversitat existeix i el fracàs hi és. Per tant, ajudar-los a superar aquests mals moments de la vida...
això els farà més forts, els enfortirà, i precisament aquella persona que ha estat educada no tant en donar-li tot el que demana, sinó que valorar els béns que són escassos, començant pel de l'aigua i el de la roba, el de la diversió, doncs si una persona sap dir això no em correspon, penso que s'enforteix per un altre dia saber
si li manca alguna cosa, saber-ho superar. Doncs bé, si és el canvi que vols veure al món, no només és una frase de Gandhi, sinó també que és el llibre de Joan Sorró que sents, que presenta aquest dijous, dia 29 de maig, a dos quarts de set de la tarda, al Fadac de Sant Narcís. Moltíssimes gràcies per tot, Joan. Una versada molt i molt forta. Moltes gràcies a vosaltres. Adéu-siau. Adéu.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd es bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Girona FM
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
Saps tu, igual tu que vius surt més, amagat sota el que mostra el pic de l'Isabert, parlant d'aquí amb els al món, explicant la por, com pateixes cada nit, com plores sense fi. Saps tu, igual fem-nos de mirall, reflectides en la força, calida del glas, fets aquesta per que t'hi mous el foc en mi, digue'm on és el dolor per fer revolució.
Desclaves. Cridem i no callem, parlem d'allò que no se'ns ha permès. Trencarem cadenes, clamarem el gel, tombarem fronteres, serem riures. Trencarem cadenes, clamarem el gel, tombarem fronteres,
Sents virtual, animal present, bateguem amb la constància del fet insurgent, som l'essència del camí, no ho has de destí, fem l'amor d'un més calor per fer revolució.
Serem lliures.
Deputació de Girona.
No podem fallar. Dibuixarem a la pissarra.
tot que s'obri i regenera és l'humor d'allò que vindrà i aniré al meu pas caminant descans lliure com el vent escapant del temps em faré un regal potser el més gran la millor versió de mi que il·lumini pel camí
I estem escoltant, anem. Un dels temes de Humana Sound System, més enllà del seu alter ego, els coneixerem també pel seu nom i cognom, en aquest cas també pels seus més de 30 anys d'història viva de la música catalana. Parlo del Nacho Terres, també del Roger Ferrer, ànima de gossos que avui ens presenten aquest Humana, un viatge sonor per reconnectar amb l'essència, o això és el que m'explicarà
Nacho Terres, bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. Primer de tot, t'ho he preguntat abans, però vaja, vull dir, no sé si són també aquella sensació de dir, bueno, tornem a començar d'una altra manera. Sí, és un tornar a començar, però tal qual, d'una altra manera. Ja som una mica granadets, tant el Roger com jo han fet el 50.
i hem viscut experiències meravelloses durant aquests anys al voltant de la música de fet ni ell ni jo ens haguéssim imaginat mai que amb 18-19 anys començaríem un projecte com el que va ser Gossos i que ens ha acompanyat durant 30 anys i el que seguirà acompanyant-nos d'una manera o altra evidentment forma part de la nostra vida i seguirà formant
alhora també hi ha ganes de fer altres coses, amb el Roger compartim ja des de fa anys també un grup de versions de Bob Marley com una mena d'espectacle que vam fer quan va coincidir que feia 30 anys de la seva mort, ara gairebé ens anem als 45 i aquest espectacle segueix rodant perquè hi ha molts llocs on tocar, no necessàriament tots els llocs on hem de tocar han de ser els superfestivals i els Sant Jordi, no, no, hi ha molta gent al país i espais mitjans, petits, superagradables
que els hem gaudit durant molts anys, i ara Humana Sound System és una proposta també al voltant del rigui, que és un estil que ens agrada molt, però molt més personal, molt més feta de dos col·legues que ens agrada donar-hi voltes a les coses, som d'aquests que ens agrada rumiar i filosofar, i alhora tots tenim una passió, tant ell com jo, per aquesta síncopa, per aquest ritme que ens dona un flow, ens dona un...
Mira, quan parlàvem amb el Roger, què és això? Què hem de fer amb humana? Una de les coses que volíem aportar era vibració alta, high vibrations, que en diuen, que és la música també té un servei cap a la societat i si podem ajudar que les persones estiguin una mica millor, amb això jo firmo.
És que a més m'ho expliques d'una manera que és com si ens haguéssim alliberat de tota aquella motxilla del temps que a vegades el dia a dia se't menja i que a vegades les trajectòries musicals i una tan exigent com la que vau tenir amb gossos, vull dir, m'ho dius completament alliberat en aquest sentit i és com tornar una miqueta més a la vostra essència personal. És un projecte molt...
Que Gossos ho era, però imagina't que Gossos és un projecte de 5 persones, més 5 persones d'un equip tècnic, pel qual, per poder subsistir, necessita alimentar-se. Un engranatge. Un engranatge gran, i necessita un espai, i vulguis o no, el Gossos el va fer durant 30 anys aquest espai, i ja et dic, no descartem, sempre vam deixar aquella porta mig oberta, dir, tornem un dia a fer 4 cançons per la nostra gent, etcètera.
però també en teníem aquesta necessitat després de tants anys que cadascú viure la seva vida, la seva existència posant aquest superprojecte que se'ns va menjar una mica i que l'estimem molt però posar-lo a un costat i d'aquestes el Santi segueix amb la body percussió fent coses gairebé del planeta el Juanjo amb un estudi de mastering l'Oriol es dedica a temes de producció d'events i tal el Roger i jo també, el Roger més amb temes d'imatge
jo hauríem de parlar un rato llarg perquè també toco moltes tecles i al final és perquè la vida de vida en tenim una aquí que jo sàpiga, potser després reencarnarem i el que sigui, però jo per tant tenim ganes de viure a la tope, de seguir
El que passa és que aquest atope és una altra manera d'entendre'l, no? Potser que abans la nostra atope era anar a dormir i veure sortir el sol, perdó, no anar a dormir fins a veure sortir el sol, ara potser em veus rebents, ens agrada anar a dormir d'hora per veure sortir el sol d'una altra manera, no? Escolta, els camins dels senyors són inescrutables, això ens passa a tots, eh? I tenim 30 anys també, eh? Exacte, també hem passat per això, per ser pares, ara som nosaltres que acompanyem els nostres fills.
allà, bueno, que et vindré a buscar tal hora, vale, va, i per tant els toca a ells. A nosaltres ens toca una altra, jo crec que ens toca una altra etapa i és la que a moment ens hem muntat un projecte molt de...
no diré de costellada, però sí de colla, d'íntims, d'aquests espais que hi ha pel país tan xulos, i el nostre ideal és un capvespre, allò posta de sol, si pot ser un lloc a la natura, una horeta d'humana, jo crec que tots ens assentarà molt bé. T'anava a dir, és que de fet, tota la cultura Sound System ha agafat força, especialment des de la pandèmia, des de tot aquell moment...
on no podíem fer grans festivals, però sí que, bueno, ens escapàvem tots de la natura, els que podíem i els que no també, i la cultura és a un sistema, vull dir, i especialment aquí a comarques de Girona també, vull dir... Total, home, aquí... I alhora són... és com un... com moviments molt tribals, i quan dic tribals també em refereixo que al final la tribu té un tamany, no et pots pas... si vols pots una trobada de tribus, però al final ha de ser així, no?, com més sostenible tot plegat, no?, que...
Muntar aquests grans follons que es munten, a mi particularment, soc dels que em fa molta mandra, a mi tot això. Ves aviat jo disfruto d'un capvespre tranquil, en algun lloc amb bona gent. Per tant, és més qualitat que quantitat i tenim un país que lo flipes. A més a més, hem de treballar molt per reactivar el teixit petit, els espais...
Ens hem deixat perdre molts espais de concerts, d'aquells petits bars que passaven coses, que al final això és el subtracte del que ve després. Si no creem aquests micelis, aquests llocs on la cultura estigui present de diversitat total...
És molt difícil després. L'altre és la vida professional com a música, això és un capítol a part, etcètera, però crec que així independentment la música no entén de diners ni professionalitats, és un missatge, és una vibració i és un espai que ens crea...
on normalment la gent que l'anem a gaudir estem bé, estem juntes i prou falta que ens fa espais on puguem trobar-nos i més que separar-nos i en aquest sentit jo crec que el reggae sempre ha sigut una aposta clara pel bon rotllo per la diversitat i si això ho podem fer servir per transmetre coses doncs millor
I també és una aposta per viure el moment, t'ho dic perquè a vegades és traslladar totes aquestes capes que aconsegueu a l'estudi tot plegat al directe, també és la gràcia, que cada directe és completament diferent. Totalment diferent i té una vibració, ho notes, la percepció del lloc, les persones...
i justament ens agrada molt aquest concert del Sound System perquè entenem el concert no tant com un reguitzell de cançons sinó que ens agrada que tingui un inici i un final i pel mig passen una sèrie de coses que és una mica el que estem fent ara en els directes que estem presentant On n'heu pogut presentar fins ara? De moment hem estat a llocs tan diversos com Ribes de Freser, Roda de Ter hem estat també ja fent un petit inici a Manresa
I ara venim cap aquí a les Terres Gironines, aquest divendres estarem al Foment, i després, durant aquest estiu, estem tocant a jardins, a boscos, a xiringuitos, també. Us podré veure a l'Empordà? Jo crec que sí, segur. Estem tancant coses, i de fet sóc així de cafre que no tinc a la memòria, però a través del nostre Instagram i pàgina web,
Doncs anirem resolent tot això, però sí, sí, tenim dates molt xules, caldes de la Maravella, estarem aviat, el juny... I sobretot són propostes que, com que estem iniciant aquest camí, doncs estem com molt receptius a escoltar el teixit, no? És que al final és una mica anar a descobrir què és el que encara...
Estar viu en aquests indrets que tenim en aquest país, teixit cultural, per exemple, amb la gent que vam estar a Ribes de Freser, doncs hi ha gent que està treballant per portar la cultura al Pirineu, petits espais, recuperar els ateneus, és molt xulo poder participar en aquestes coses.
No, i a més que el tipus de públic, és a dir, lluny de potser una experiència passada que tenies, vull dir, aquest públic és molt i molt orgànic, és a dir, és un públic que directament és quilòmetre a 0 del territori. Sí, sí, és una mica el que hi ha. La gent que hi ha no és una cosa abstracta, no, és la gent que viu en un lloc que té ganes de trobar-se per fer coses juntes. Doncs que bé poder pertanyar a tot això i ajudar a trenar-ho, no? Què és el que més t'ha sorprès de moment, Domana?
Home, de moment és que estem portant una vibració diferent, no sé, la sensació és que també per les persones, i com m'hi poso ara amb això, perquè suposo que la gent espera concerts més a l'ús, no sé com dir-ho, o potser hi ha gent que ens ve conèix, clar, ens coneix per gossos i per la nostra trajectòria, llavors de moment és una mica sorpresa,
I el xulo que hem vist és que és molt ampli, agrada molt a molts públics, des de nens a gent gran, i això també és molt agradable. Clar, més enllà de tot això, vull dir, en aquest sentit el Roger com ho veu? Ho veu una miqueta com tu? Quin és el punt de vista del Roger, ja que no el tenim aquí?
Mola molt del Roger, jo que som duals, és a dir, no necessàriament pensem el mateix de les coses. Som complementaris. Som complementaris i la virtut que crec que tenim tots dos és que ens sabem escoltar l'un a l'altre. I sabem perfectament que quan l'altre ens diu alguna cosa és per enriquir, no per...
no per frustrar o per tallar. Per tant, és molt enriquidor, perquè jo, per exemple, ell sempre em diu, Nacho, vale, tot això que escrius està molt bé, però la gent ho ha d'entendre, saps? Ho has de portar a un nivell més accessible, em diu, no? Doncs, per exemple, a mi m'ajuda, no?, que també tenir una perspectiva d'algú que diu, sí, sí, endavant anem a tope, però també ho hem de fer, que sigui...
Més que fàcil que sigui assequible, no? I això em sembla molt bé, perquè al final un es podria tancar la seva cova i al final el que vols és connectar. Ha estat una miqueta aquest el repte o creus? Mira, és que ha sigut un projecte que sorgeix d'una manera molt natural. És molt postpandèmic en el sentit que amb els regents començàvem a trobar per començar a filosofar sobre la vida i tota la situació que hem viscut de 5 anys cap aquí evidentment ens ha donat molt tema.
I sobretot el tema, per això ho hem enfocat molt cap a humana, perquè el tema és què ens queda d'humans, què reforcem de la nostra humanitat. I si a més a més ho lliguem ara amb tot el que ens ve a nivell tecnològic de l'IA, etcètera, estem en un moment històric molt rellevant per fer-nos aquestes preguntes. I no tant humanitzar l'IA, sinó humanitzar-nos nosaltres.
Tornar a l'essència. Tornar a l'essència, que és que hi ha coses que no haurien de deixar que passin. Aquesta part humana, jo crec que tothom s'està preguntant ara mateix què cojons passa, per exemple, a Palestina, no? I què collons com pot ser que això estigui passant i nosaltres seguim fent la nostra vida com si no passés res, no?
Doncs justament va d'això, fem-nos preguntes. Potser no tenim la solució, però podem fer pressió, podem dir la nostra, podem treballar el nostre entorn perquè sigui el reflex del que nosaltres voldríem. Perquè si anem jutjant els altres també és com molt fàcil, no? El difícil és aplicar-s'ho mateix i el nostre dia a dia...
discursos com la tolerància i la capacitat d'obrir la nostra ment avui dia és molt important. Doncs et proposo una cosa i amb tota aquesta efervescència salvatge a vegades que ens rodeja, que tal si fem un petit moment de pausa i escoltem Mare Terra per acomiadar aquesta conversa. Encantat. Nacho, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta amb nosaltres. Vosaltres ens veiem aquest divendres al Foment. I tant.
És ara i aquí Ja tinc la clau Que em fas tan pau I ara puc sentir Que hi ha una força dins de mi Que m'ha alliberat de la som Els astres vetllen, tothom dorm
En temps esperant que mica en mica es va oblidant. Caminem i anem buscant dins. Seguim les peus que van cantant. La mare terra s'està expressant. Un univers per descobrir que hi ha un nou món que tens aquí.
del teu voltant i sempre t'ha estat esperant és l'hora és l'hora de deixar-se anar respira fort la mare
i deixa't guanyar. Expira tot i deixa't anar. És a cada cicle i t'ho fas possible. No hi ha cap lloc on poder escapar. No hi ha ningú a qui calgui salvar. És així de simple. Formes part del vincle.
que hi ha un nou món que tens aquí connecta obre la finestra tota la vida al teu voltant i sempre t'ha estat esperant és la Girona FM els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio
És dimarts 27 de maig i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafany. Els educadors socials de la Degalla demanen participar en la presa de decisions i avisen de la falta de recursos. Reclamen participar en aquesta presa de decisions