Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Els quatre rius. A Girona FM. Amb Saïd Svai.
Dijous, 30 d'octubre de 2025. L'endemà de Sant Narcís, Equador de fires i festes, dia no l'actiu per la mainada, però a nosaltres ens toca venir a col·le. Cercaviles, castells i un munt d'activitats que omplen els carrers de la ciutat. I pendents també d'una agenda que no ens acabarem fins aquest diumenge amb els focs artificials per posar punt final a uns dies on Girona es posa guapa i vol agradar.
Entretant, l'alcalde ha sortit a comentar que les dades d'incidents i problemes en els diferents escenaris de la festa major es troben dins els paràmetres normals. Segurament té tota la raó, però les xarxes són les xarxes i el seu soroll fa que la veritat a vegades importi poc.
I efectivament, és l'endemà del dia de Sant Narcís, ho dic perquè hi ha moltíssimes mosques per aquí durant voltes i una és banyolina i es diu ni més ni menys Carnau Vila, bon dia i bona hora. Molt bon dia a totes i a tots. Home, però vaja, aquests dies que ens acostem a l'hivern ja comencem a escapar-nos, eh?
El que tot Girona vols saber, Nauvila, ja has menjat paponazo aquest any un gran. Doncs encara no, però esperarem aquest diumenge amb l'últim pet de final de Fires. A veure si podem tastar algun... És a dir, però que em bafen una mica, eh? Jo prefereixo potser més una entrepà de Fires. Escolta, ja sé que sembla un acudit, que sempre ho diem, vull dir que al matinal de Girona el portem un nano de Banyoles i un tio de Figueres. Sí, sí, és així. Que dolç que és anar-te'n a esmorzar un dia de Sant Narcís a Figueres o Banyoles, veure tothom treballar i tot, entrestant, dient, mira...
Sí, el que passa que per Santa Creu i Sant Martí ja és al revés, eh? Allà estan tots de festa i nosaltres aquí al matí. Ai, senyor. Però bé. Bueno, Arnau, de dijous. De dijous, cap de setmana ja a tocar i a disfrutar encara d'aquestes fires. Saps què toca cada dimecres però ahir era festiu per tant salta dijous? Què toca? Com portes els pesebres?
Bé, el tinc quasi fet perquè, escolta'm, ja l'entraguem d'aquí poquet, d'aquí setmanes, quasi principis de mitjans de novembre, ja tenim els pessebres al monestir. Aniràs a l'exposició aquesta que hi ha a l'església de Sant Lluc a robar alguna figureta? A robar, no, a robar, no. Però mira, però guaitar a la carboner que també hi ha en els pessebres. En castellà ja ho diuen, eh? El ladrón se cree todo el mundo que es de su condición, eh?
la volta sempre intentarem fer-la en qualsevol cas Arnau Vila, si et sembla seguirem parlant de les mosques, en aquest cas el reconeixement a televisió de Girona amb l'Àlex Martí d'aquí uns instants seguirem parlant, mira, jocs de taula escolta, ja que tenim dies festius i tal, el Pau Regincós també que ens expliqui alguna coseta més i també la Mariona Ferrer que acabarà de passar per aquí per arrodonir, mai més ben dit amb la seva secció pedalem aquí a Girona i fem els Quatre Rius Arnau Vila, si et sembla que ja passen 10 minuts del punt de les 11 ens hi posem
I aniversari de Televisió de Girona, quatre dècades explicant el que passa a casa nostra, donant veu als gironins i convertint-se també en una de les televisions locals més consolidades de Catalunya. En un moment en què també els mitjans tradicionals convivim amb les xarxes, les plataformes i totes aquestes coses noves, Televisió de Girona continua també amb la seva aposta clara per la proximitat i la informació de quilòmetre zero.
I ja tenen més premis que jo, segurament, i també donem la benvinguda a l'Àlex Martí, director de Televisió de Girona. Bon dia, bona hora. Bon dia, a seguit. Benvingut. Tots aquí. Tots benvinguts. Benvingut a casa teva, si és que hi ha casa d'algú. Exacte. Això és casa vostra. Cada un té. Tenim vitrina igual, nosaltres tenim la mateixa vitrina, però...
Ara avui toca ràdio, no toca televisió. Avui toca ràdio. Escolta, felicitats pel premi de l'altre dia. Vaja, jo entenc que al final, de tant en tant, està bé també que reconeguin tota la santíssima feinada que feu de 8 del matí a 8 del vespre i 24 hores al dia.
Sí, la veritat és que va ser un premi que ens va fer molta il·lusió. No es pot dir esperat, perquè, evidentment, 40 anys, hi ha molts de mitjans, també, de televisió local, diguéssim, d'arrere de Catalunya, que anem sumant anys, però sí que quan ens ho va comentar el president del Col·legi de Periodistes d'aquí a Girona, doncs, primer ens ho va recordar, perquè ja no ens en recordem, els anys passen i no ens en recordem ja que sumaven 40,
Però sí que va fer molta il·lusió, sobretot pels companys i per tota la gent que durant tots aquests anys han anat passant per la televisió. Vull dir, per fer televisió necessites molta gent.
molta gent, des de presentadors, a gent, productors, productores, càmeres, redactors, guionistes, i clar, per Tecnologia Girona han passat molta, molta, molta, molta gent durant aquests 40 anys. I després els veus, que és el que vaig dir al discurs, després els veus altres mitjans, com per exemple a tu també, que està a casa fent un programa d'esports, no? Doncs fa goig, no? Fa goig veure que tots més o menys s'han anat movent per aquest món de la comunicació, i si puc ser de proximitat, que és el que ens toca a nosaltres, doncs molt millor, no?
Jo entenc, Àlex, que al final la teva feina implica una gestió del dia a dia gairebé salvatge. T'ho dic, no sé si també amb aquest premi i recordar-vos que heu fet 40 anys et va servir també en algun moment per seure i dir, hòstia tu, tot el que ha passat aquests anys.
Sí, de fet, portem, hi ha uns 3, 4, 5 persones dintre la casa que portem ja de 15 a 25 anys a la casa, més o menys, l'Obert no és el que porta més, això no sé què deu portar també 25 o 26 anys a la casa, el que més anem una mica més enrere, 3, 4, 5 anys enrere.
Però sí que és clar, la televisió és com la... Tots recordem ara el moment de la televisió ara actual, no? Però vull dir, quan es va començar fa 40 anys, jo que he pogut parlar, sobretot amb en Joan Roora, que és el que l'ha dissenyat conjuntament amb una sèrie de gent a Quinema Group,
te n'adones de les dificultats que va haver-hi per poder començar una televisió vull dir que no és allò una televisió la televisió porta molta feina per poder començar a crear una televisió ara dia d'avui crear una televisió des de zero què vol dir? que no tens audiència que t'has de posicionar que han de saber qui ets de tu i ara només estic parlant de la part de la part de coneixement ja no estic parlant de la part tècnica que la part tècnica doncs mira compres material però aquests materials pots comprar molt de material
però no treuré el rendiment que té aquest material això també ens ha passat a casa a vegades hem comprat algun material que dius no l'havien d'haver comprat el qual jo l'he comprat jo en aquest sentit però vull dir ara dia d'avui per exemple tenim uns enllaços que et permet fer com ara estem fent per fires cada dia dos o tres directes quan abans havies de muntar unes antenes que es veiessin les antenes entre elles fins a arribar als teus estudis vull dir que la complexitat
ha variat molt. És a dir, la tecnologia ens ha facilitat molt la feina. Però això no vol dir que tinguis molts problemes cada dia. L'internet, el famós 5G, 4G, si volem passar el 5G però el 4G no funcionava, en el 5G se quedava funcionant igual de bé o de malament, no? Però, per exemple, ahir que estàvem fent les aveneres va funcionar la TV1, l'emperat que ens permet, va funcionar perfecte, però quan hi ha multitud de gent és quan dropa, no? I la gent s'enfada. És que no es veu bé. Ja, però si hi ha molta gent no es queda bé. La tecnologia et permet fer una sèrie de coses, però a vegades
també falla. Com a ordinadors, com a ordinador de casa, també falla. La tecnologia sí que ens ha permès créixer molt ràpidament, sobretot en aquests moments de canvis que vam passar del 4 terços, que ningú se'n recorda, la pantalla quadrada perquè ens en tenguem, el 16-9 l'estirada i el 16-9 amb alta definició i ara anem al 4K i després al 6K i és un no parar. La tecnologia ens ha permès
aviar-nos alguns problemes que havíem tingut anteriorment, càmeres grans, tripodes que passava molt, cintes d'humat i tot això estic parlant d'algun deu pensar cintes, que és això, no? Abans anàvem a cintes, anàvem a tercetetes petites i tal, però...
La gran sort de la televisió és la gent que treballa cada dia, amb l'entusiasme que treballa cada dia, amb el cansats que van ara per fires, que ja t'ho dic tal qual, però bueno, cada un té els seus mal de cap. Jo en tinc uns, els que estan fent programes en tenen uns altres i els que estan fent informatius en tenen uns altres. És que al final, vull dir, és una feina que ho tires d'ofici, de ganes i d'il·lusió,
O no arribes. No, no, no la fas. Vull dir, jo sempre hi ha vegades que hi ha estudiants que quan vas a la universitat, que et pregunten, no, és que jo vull ser periodista i tal, i jo sempre els dic, però tu tens ganes de dedicar-hi 24 hores al dia? El periodisme no és de 10 a 2 i de 4 a 8, per dir-ho, eh? De deixar un horari fix, no, no.
Vull dir, hi era un quart de deu i estàvem fet treballant. Fa dos dies hi havia l'Uni Girona i també hi va, vull dir, el pregó, el pregó divendres passat, dos quarts de deu i estàvem fent el pregó. M'entens? Vull dir, els horaris no hi són en aquest món nostre. Ja no dic quan passen coses als informatius, quan hi ha... Tot això ja ho dono ja per sabut, no?
però vull dir, ha de ser molt vocacional, i més la televisió o la ràdio de proximitat, no? Vull dir, ha de ser molt vocacional, t'ha d'agradar molt, jo sempre dic el mateix, si no em passessin les hores tan ràpid, podria no hi seria, però és que passen molt ràpid, vull dir, necessitem més hores de les 10 que fem diàriament, ja ho diguéssim, clar, però vull dir, bueno, és de fa molts anys, és una feina que els qui som ens encanta, i que per hores no serà.
Serà per altres intimidacions, però per hores no. A mi em recordeu molt la pel·li de Rocky. T'ho dic perquè van caient cops. Si anem fent... Jo sé que hi ha com tres highlights. El primer és, sens dubte, el pas a la TDT, que sé que sempre l'expliques aquesta, que va ser una hòstia contundent per als mitjans locals o especialment també per a Televisió de Girona.
Aquesta va ser la més dureja, no només per la quantitat de feina que ens va caure a sobre de cop, per poder legalitzar la televisió, i ho vaig dir en el seu moment també, vull dir, és un pas que s'havia de fer, sí o sí, pensa que nosaltres estàvem dintre totes les televisions de Catalunya, que són moltes, 40 i pico, 50, estaven il·legals.
Jo ho diria així de clar, estàvem ilegals. Vull dir, pels Jocs Olímpics, si qui llegeixi una mica i tal, els Jocs Olímpics van tancar-los a totes per no molestar la TV3, la televisió espanyola, en aquell moment les senyals van tancar. Això ara mateix seria miable, impensable que algú digui, no, tanquem una televisió local per deixar... No, això ara a dia d'avui les televisions locals tenen molt de pes, molta força i són molt reconegudes, no?
però sí que la TET ens va posar més bé o més malament, això ja no és lloc per discutir-ho, però va posar un mapa i ens va col·locar totes les televisions en un mapa, les que fem televisió de proximitat i que més o menys totes van complint amb el que els marca el CAC, que és qui ens vigila, qui guaita, que tot es faci ben fet i que hi hagi una coherència i una qualitat. I a la TET li podem donar de bo a això,
La TET com a senyal, doncs, mira, l'analògic s'ho menjava tot, i la TET, doncs, quan a vegades dropa pel vent, a vegades la pluja fa això, la neu fa pantalles, tot això ja ho hem patit. O sigui, les nevades se va quedar bloquejat tots els satèl·lits, totes les parabòliques perquè es van emplenar la neu. Des d'això, les antenes, això, pensa que tothom surt de... Tothom, eh?, quan dic tothom és tothom. No és que d'això siguem nosaltres diferents, sinó que tothom surt de roda corba, que és on hi ha les antenes, i, bueno...
La meteorologia d'aquella de dalt de la muntanya té les que té. Per sort passa un cop cada última nevada, va ser fa 5 o 6 anys o 10 anys, no sé, no me'n recordo, però vull dir que passa molt poc. D'això hi tenim una qualitat de materials importants ara. Això va ser Rocky I, però és que Rocky II va ser el Gloria, per exemple.
El Loria va ser un desastre molt gros, sí, i més a nosaltres que vam rebre de directe. Nosaltres aquell dia havíem de fer un partit de l'Uni Girona al pavelló de Fontajau, a la tarda, vam arribar a les 12, com sempre arribàvem allà, perquè ho fem conjuntament amb TV3, TV3 fa una part del partit i nosaltres fem una altra personalització del partit. I vam arribar, vam aparcar dintre el pavelló, com fèiem els últims 5, 6, 7 anys d'això, i vam aparcar la nostra unitat mòbil allà,
I van arribar els companys de TV3, que els hi va anar del canto d'Unduron, ells hi va arribar a la una, i es va inundar tot Fontejau, més el GEC, més les baixos del Trueta, o sigui, tota la part del riu, que ens entenguem. D'això es va inundar tot, o sigui, la imatge, si algú la recorda, el parquet de Fontejau flotant...
l'aigua fins a... per sobre del que entendríem de les banquetes, de les cadires, però situant-nos una mica d'alçada, perquè hi ha una imatge d'en Pere Puig que salta a baix del parquet per recuperar alguna cosa i li arribava l'aigua sota les aixelles. Vull dir que hi havia molta aigua, no? I nosaltres vam tenir la desgràcia que la unitat mòbil va quedar soterrada sota l'aigua. Tal qual semblava un submarí, no es veia.
No es veia, tot sota de l'aigua. Bueno, va ser un cop molt dur d'això, després va vindre el Covid just darrere. Això ja a Rocky IV. Va anar tot just darrere el Covid, però dintre de l'ordolent ens va permetre, també ho vaig dir del discurs del divendres passat, no? És a dir, no vas tenir la gran sort de tindre darrere una persona que no es dedica a la televisió, que és un empresari...
dels més grans que hi ha aquí a Girona i comarques, evidentment hi ha molts altres com ell, però ell confia o ell aposta cegament per les temes locals i de proximitat. Ja no només en la televisió, té una fundació, fa llibres, no pel públic general, sinó pel públic minoritari, vull dir, que ha pogut tindre algú a les mans o comprar...
doncs ho veu, aposta pels joves escriptors joves músics vull dir, és un personatge que per sort que el tenim i que es trobarà a faltar el dia que d'aquí molts anys no hi sigui és així de clar, nosaltres som així els catalans som així aquest sí, però ara el tenim aquí vull dir que l'hauríem també de valorar a la seva justa mida i jo me'n recordo que estava mai millor dit enfonsat pel tema de la unitat mòbil i em va cridar i em va dir quin problema hi ha fem una altra més bona
amb alta definició i ja anem a tornar a rodar. Això és gent que no veu el que està passant avui, sinó que està veient ja el futur, perquè és una extremitat de la televisió, la unitat mòbil, que ens permet fer una barbaritat de coses. Des del pregó divendres, que estava aparcada ben bé a la baixada del pont de Pedra,
i esclar tot això no podries fer-ho si no tinguessis unitat mòbil com la nostra de 4K alta definició i és una autèntica bèstia que sí que és veritat que treballa molt per Barcelona per altres zones de Catalunya vam estar a la Mercè també allà cinc dies parats allà i tal bueno és una branca més de la televisió la televisió a part del que coneixem tots que és el que surt per antena d'això doncs es dedica també a fer polireportatges per empreses d'això i l'altra extensió és la unitat mòbil
En aquest sentit, podríem dir que és filantropia pura per mitjans de comunicació per part del senyor Vidal. Sí, 100%. És a dir, ell quan tenia l'opció més fàcil per a ell, si li vols dir així, quan nosaltres eren tres accionistes, quan la TTT va dir que només n'hi pot quedar ni un,
Una de la normativa de la TET era un accionista, no sé per què, però un accionista, i en aquell moment n'hi havia tres. Ell podia dir, guita, us ho quedeu vosaltres a antena local, em pagueu el que sigui, ja us ho fareu, jo me'n desvinculo. Ha sigut més fàcil, eh? És a dir que moltes altres coses, i el que li dona diners de veritat no els heu marcat a Esparvalvi, eh? Vull dir que, diguem-ho així, de clar i català i no enganyem a ningú.
I ell va dir que no, ja les compro jo a les accions, m'ho quedo jo i tindrem un mitjà, però que parli de Girona. Hi havia el risc que Televisió de Girona passi a ser una branca de Barcelona. Això és la veritat, no? I ara en una condició ha de ser 100% en català i que sigui local i de proximitat i de servei públic.
I és el que és a dia d'avui la televisió, és a dir, aquest dilema, aquesta petita normativa, si li vols dir així, que ens va posar, és la que a dia d'avui ens fa moure la televisió. Fer coses de proximitat, arribar on te podem...
també no podem arribar a tot arreu, som privats, que hem d'aconseguir tenir un tancament a l'any positiu, no en benefici, positiu, només em va demanar que no haver d'estar cada any posant diners com al principi, quan ens va tocar aixecar la televisió, perquè quan la vaga fell no és la televisió que tenim el dia d'avui, una televisió molt diferent.
i s'està aconseguint i tindre l'anella darrere és com fer un màster empresarial cada dia així de clar i no hi ha cap altre i a nivell de continguts no sé si la batalla és diària o no sé si esteu notant també aquest xup-xup que hi ha a Girona que cada vegada hi ha més coses tot es fragmenta més perquè ara vas a les presentacions de llibres digui on abans hi havia 40 persones ara n'hi ha 3 però perquè hi ha 5 en paral·lel sí, sí, sí
Bé, cada cop hi ha un petit avantatge. Ens barallem amb la televisió. Com que a més n'hi ha una, aquí ja tenim un petit avantatge. Girona, però, té una diferència d'altres territoris. Quan vas, per exemple, a Viga,
el nou surt el divendres, surt dos dies a la setmana, vas a un altre lloc, no aquest diari només surt, el Ripoll només surt un dia a la setmana. Aquí tenim dos diaris, això, potents, tenim la vostra ràdio, per molt joves que sigueu, ja esteu trepitjant molt de terreny en aquest sentit, de local, i és la feina que a més us toca fer, i després hi ha les desconexions de ràdio.
A part de les revistes, a part de les xarxes, clar, som la capital, per tant tenim molta gent. Ara, jo sempre dic el mateix, els dic sempre als meus fills, quan llegiu coses a internet, llegiu qui els escriu. Per això hi ha un col·legi de periodistes. Per això no he estudiat. Si de clar i català, no dic que els ara siguin més bons o més dolents, però sempre busquem, o quan m'ha tocat anar a fer xerrades a la universitat, sempre dic el mateix, mireu la font. No el corre per ser el primer informarà més bé.
El que s'està informant més bé, i això ho va dir l'Albert Raquena, nosaltres no estem per fer de microrepetidor, o en aquest cas nosaltres de televisió repetidora, no. Estem perquè volem parlar amb aquell que ens expliqui.
no el Departament de Comunicació, eh? El cap, el polític, l'empresari, el que sigui, el futbolista, el que sigui, que ens expliqui el que passa ell. No que ens donin un paperet i ens digui, ha dit això, això no toco el micro perquè no es pot tocar el micro en ràdio, però pel micro no passa. I a la televisió encara li sumem que necessitem imatge. Per tant, ja són dues coses que necessitem poder parlar amb la persona i poder estar a primera mà i gravant el que ens diu directament, no?
Àlex, encara et fixes en si els becaris quan arriben, o els nous quan arriben a la televisió, van directes a la Faldiari? Sí, no ho fa ningú. I ja no ho fa ningú? No, no.
Això del diari és de la tele, jo crec que el llegim al cap d'informatius, l'Edu i jo. No d'això, els joves tots entren a l'aplicació de... si entren, a l'aplicació d'internet i s'ho miren per internet. Però encara més exagerat, tu vas a Barcelona, o no, t'ho dic a alguna nubesca de Barcelona, per dir-ho així, per fer-ho fàcil, fer una xerrada o alguna cosa i et trobes que hi ha un...
Ara ja no, ja fa temps que jo crec que hi han abandonat, però hi havia aquests uns palets plens de vanguardia. Sí, home, i tant, que els regalaven. Que els regalaven, i ja saps de què va. I jo sempre n'agafava un, pensava que ja tinc la vanguardia i després quan torni'm al tren ja me'l llegiré i tal. Jo crec que era l'únic.
Jo crec que era l'únic que... Estem parlant de gratuït, eh? No estem parlant de pagar, eh? Escolta, i quan jo estudiava, quan jo venia amb vosaltres, el deixaven a la Renfe. A la Renfe, exacte. A dintre dels trens trobaves un exemplar per assajament. Era sensacional. Ja, i vull dir, això ara la gent no... Bé, no el gafes, i jo crec que més... La gent jove prefereix un mòbil en el qual et diu la notícia, primer que li que no saps ni què te la dic, que un periodista d'un de la Vanguardia, diu El Punt, el diari de Girona, que són els nostres, no?
Bé, això és un problema. Per mi això és un problema. Ara mateix estava parlant amb Oriol Mas, que és el director de la ràdio, i estàvem parlant de xarxes socials i tal, però aquí són professionals els que han fet això. No estem parlant d'una gent que... Em poso d'escriure per temes de Girona perquè he vist que ha passat...
les informacions s'han de ficar als dos costats no només el que protesta, sinó el que protesta i el que li han protestat, o sigui que tinguem les dos les dos vessants i poder assegurar que la notícia és correcta és que no em vull posar tremendista t'ho dic perquè vull mirar cap al futur una mica
Si abans de la pandèmia, per exemple, jo recordo que no hi havia mai una connexió per Google Meets i ara sembla que s'ha trencat aquesta barrera, vull dir que si s'ha de fer, es va poder fer durant un temps. Ja sé que al dia a dia se'ns menja molt, Àlex, però que ara és el futur? No sé si es pot predir o preveure alguna cosa a mig termini, de com pot anar tot ple. Els que ho tenim més bé de que ara és el futur, i ara semblarà aquí una...
que tiri cap a casa són els mitjans locals jo dic així de clar i això és molt fàcil d'explicar vull dir, si tu vols saber el que passa a prop teu, a casa teu, al voltant de casa teu només ens teniu a nosaltres ràdios, televisions, diaris, estic parlant quan dic nosaltres, dic en general tots els altres només vindran aquí quan passin desgràcies
La gent serà cansat del tema nacional, també, jo crec. Després del procés... Bé, i bàsicament també perquè t'ho trobes a tot arreu, tothom hi parla, tothom això, un es critica un, un es critica l'altre. Al cap, si vols saber coses ara de Fires de Girona... On miraràs? Quan t'ho miraràs? Si vols saber les aveneres, només ho trobaràs amb nosaltres.
no trobaràs un lloc més, a no ser que ahir hagués caigut els ruixats, hagués enrampat tres persones i tal, no, no, no. Si vols parlar de Vaneres i ver el concert de Vaneres o els focs de diumenge, és a dir, tu estàs a casa, per mobilitat no pots anar a veure els focs, no pots desplaçar fins a fontejar o no tens ganes d'anar fins a fontejar o el que sigui, doncs agafes, enxofes la tele, el que tenien abans de la tecnologia que et permet i tu veus els focs des de casa asseguts al sofà. I això no ens ho pot treure ningú.
Ara falta que la gent ens segueixi fent, com fins ara, confiança. És a dir, jo ara, també ho parlava abans d'entrar, els dic, nosaltres quan vam començar ara fa, que vaig començar de director, això fa vida, això, rebies algunes notícies. Veniu aquí a aquesta roda de premsa, veniu en aquesta altra, us esperem aquí, tal, tal, ens informaven d'això, no? I anaves a tot, perquè en rebies molt poques.
I jo me'n recordo en aquell moment amb en Gil Costa i el cap informatiu li deia el dia que veurem que estem fent bé la feina serà el dia que la gent de fora s'enfadarà perquè no anem en els actes. Per què? Perquè no arribes, perquè no tens prou personal, perquè ho feu tots a la mateixa hora, el que sigui i tal. Això al cap de dos anys de televisió, dos anys i mig, tres, ja va passar. La gent ja s'enfadava. Ara ja no t'ho dic, ara ja ni t'ho explico. I els dic, però clar, a dia d'avui...
en passen 4 ja pel magazín directe, 4 persones que vulguin comentar això, després passen totes les notícies dels informatius, més l'entrevista dels informatius del migdia, més el fet de mosaic que fem a la tarda i tal, que també són això, més els informatius de la nit, més l'entrevista de la nit, més els programes, al final del dia, aquestes 6 hores que fem de programació pròpia de 5-6 hores, acabem passant per dintre del plató entre 10-15 persones, més els informatius, més l'altre, no? Arribem al que arribem. Però això...
no t'ho trobarà ningú. No sé que es vingui aquí a una altra televisió i es comença a posar des de zero i tal, que això és molt difícil. Bàsicament perquè vas amb audiència i tu a audiència, per sort nostra, tenim aquests 4.000, 5.000 espectadors diaris de dilluns i divendres i després la cada setmana puja més per temes d'esports i tal. Això és molt difícil d'aconseguir. Són molts anys, 40, en concret.
Aprofito i recullo tot això, t'ho dic perquè des de la cúpula de Girona FM, l'Oriol sempre diu una frase que és la de ens escolta més gent del que ens pensem. No sé si és una cosa que tu tens interioritzada i és que ens veu més gent del que ens pensem. Pensa primer, l'Oriol i jo van treballar junts 5 o 6 anys, no me'n recordo.
Ah, que aquesta frase és teva. I jo diria, aquesta frase és meva, me l'ha copiat. Per tant, té drets d'autor. Per què passa això? Perquè a vegades no te'n dones compte, igual que aquí a la ràdio, no te'n dones compte del que estàs fent. O estàs parlant aquí, o xerrant i tal, o fas un programa, com nosaltres fem això, i tu fas el programa. Una cosa diària, com el que estàs fent tu, un programa diari. Bé,
Sí, tu el fas, però no tens aquí la gent que abans els pots veure per audiència però no et dones compte realment de la gent que arriba. Fins quan?
quan la falles anava a dir una altra paraula però la paraula de veritat seria quan la falles te'n dones compte de la quantitat de gent que diu l'altre dia va passar això i te la penses només ens recordeu que quan l'he fallat o quan fem algun directe i la liem això també passa i naturalitat i ja està vull dir
tu preguntes en el que està entrevistat, li preguntes una cosa i et diu que ens va passar, i en diu no, i es respon un altre, i quedes exacte, i després la gent, la gent diu, oh, vaig veure allà, el que dius moltes vegades no se n'acaben d'entrar, però com vas vestit, que si aquell dia portaves una camisa, no sé què, nosaltres rebem mails quasi, quasi de diari, m'recordo, per exemple, en Dani Vilà, que era l'anticat informatiu de la televisió, que tenia la mania, quan sortia la mania no, bueno, és la seva, i ficava la...
Les cames, les creuava les cames, se li veia la sola de la bamba, no? Val. I el cantat de gent que ens deia, no, millor que no posi les cames així perquè se li veu... Jo penso, en sèrio, us esteu fixant en la bamba del pobre Dani i no en el que està dient? La televisió és això, però te'n dones compte quan no fas la missa del cap de setmana? Totalment, totalment. O l'altre dia que vam fer el fil directe, que...
El programa va ser per WhatsApp, per les noves tecnologies i tal, i no van fer-ho per trucades com tota la vida s'havia fet, doncs la gent que estava realitzant el programa en aquell moment en directe va dir, és que no para el telèfon, no has de sonar. Te'n dones compte aquí? És a dir, la gent que fem el dia a dia, que el dia a dia és sense menys i no ens donem compte, et dones aquí la quantitat d'audiència, aquestes 4.000 i escaig persones, 5.000 diàries que t'estan mirant, no?
Les millors entrevistes són les que se't queden curtes per dir alguna cosa, perquè ja anem encarant recte final, Àlex. 40 anys d'història de televisió de Girona, em sembla que en tens algun més, tu. Sí, algun més, però no hi era jo els 40, eh? No, no, ja ho sé ja. Vaig a estudiar pel mig. No, però portem molts anys aquí a la televisió pedalant per arribar, bueno, jo crec que l'objectiu no sé quin era en el seu moment, però el que estem ara és un moment molt dolç. I la batalla és diària, eh?
Sí, però jo crec que totes les feines, eh? Vull dir, us has de lluitar aquí, tothom va lluitar amb el seu perquè cada dia és diferent, cada dia és complicat i cada dia s'esperen coses noves. El que sí que no lluitem a la televisió és amb les rapideses. Els informatius surten a les hores que surten, les notícies es pengen a la xarxa, els programes es pengen a l'hora que s'han de penjar i barallant-se per ser els primers...
De moment encara ni se m'ha demanat ni s'ha implantat. Preferim que surti al migdia, solen sortir més talls de veu, diguéssim, més explicatius, i al vespre solen sortir les peces ja més acabades i d'això. Però sí que intentem que, per exemple, si una cosa ha passat fins a dos quarts d'una, tres quarts d'una, pugui sortir l'informatiu de dos quarts d'una.
La gent se n'ha cansat del minut a minut, eh? Jo crec que això... Sí, més que res perquè llegeixes una cosa o mires una cosa que te l'han passat ràpid i al cap de quatre hores ves que és tot diferent. Per això mateix. Doncs veurem si tot és diferent també la pròxima vegada que et pugui convidar aquí. Bueno, aquí, jo saps que quan me convidis m'ho vas dir i aquí estic. Àlex Martí, director de Televisió de Girona. Moltíssimes gràcies per aquesta toneta. Gràcies a tu, Saïd, i felicitats pel programa.
Del 24 d'octubre al 2 de novembre arriben les fires de Sant Narcís a Girona. Viu la cultura popular, la música en directe, les arts escèniques i les fires. No et perdis el pregó, els gegants i capgrossos, les sardanes o els castellers i els concerts a la copa. Consulta el programa a girona.cat barra fires de Girona i segueix l'actualitat de la festa a Instagram arroba fires de Girona i arroba girona guió baix cat. Cocodril Club
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80...
Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM, 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Ets una empresa jove i necessites finançament pel teu projecte innovador? A Girona, innovar té suport. Sol·licita el teu préstec en unes condicions avantatjoses. Consulta les bases de la convocatòria a girona.cat barra innovació. Ajuntament de Girona, Institut Català de Finances.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Doncs avui amb un toc de denominació d'origen de casa, com no podia ser d'altra manera, sac de jocs, Pau Regincus, bon dia i bona hora. Bon dia, aquí estem. Avui joc en català. Avui joc en català, com diu la Caixa, en peu de joc, ens ha tret aquest joc, Jurassic Zoom, que si funciona i tot, després faran la versió en castellà o l'idioma que calgui, val? És un joc del nostre amic Guillem Coll...
que en tenim uns quants i que, bueno, el coneixem bé les activitats que fem i és un autor que ja té a darrere seu un munt de jocs i ens porta aquest Jurassic Zoom ambientat amb el món juràssic, amb els dinosaures, fa les delícies dels nanos que hi han jugat perquè, clar, aquí no li agrada un dinosaure i en aquest...
També, doncs, a conèixer els noms, si és allò de dir, sí, aquell que vola, com es diu? Doncs aquí en tens uns quants, d'acord? Tens tres famílies, tres categories. Tens els herbívors, diguéssim, els de color verd, que són sis dinosaures diferents. Tens els que volen, que diries, ostres, jo només en coneixia un. Doncs mira, aquí tens una bona manera de conèixer fins a sis diferents, que són els de color blau, i llavors tens els carnívors, que també són els més temibles, a part del T-Rex, doncs coneixen uns quants, velociraptors, d'acord? Tots aquests d'aquí.
Col·loques les sis cartes de cada família al voltant del taulell. El taulell està molt bé en el joc perquè et porta dos taulells de dues cares. Per tant, tens quatre escenaris per poder jugar. I llavors l'element més xulo d'aquest joc són aquestes cartes transparents. Reparteixes tres, sis, set cartes, set pilons de cartes.
fas quatre pilons de set de cartes d'aquestes transparents i les col·loques en un dels quadrants d'aquest taulell el taulell es divideix en quatre parts i col·loques totes aquestes cartes tapant diguéssim el territori aquest que hi ha aquí on es troben els dinosaures què vol dir això? el set-up inicial és col·locar tot això i la història del joc és que estem volant amb el nostre avió a prop d'aquesta illa de Juràssic i volem amb la nostra càmera atrapar el màxim de dinosaures que veiem
Però, per mala sort, els núvols i la vegetació ens atapen. Llavors, per torns, tindrem un dau, un parell de daus, i llançarem els daus i el dau ens deixarà fer una acció o una altra. Si ens surt en el dau el dibuix de la pedra o el dibuix de la palmera...
o també hi ha els dos al mateix costat del dau, podem escollir una de les làmines de la zona de palmera, que és la de baix, o la zona de pedra, que és la de dalt, i treure una de les capes de les làmines aquestes transparents. Traient una carta d'aquesta transparent...
traiem una part de la vegetació o del núvol que ens molesta. Llavors l'objectiu és fer el màxim de fotos, que això ho aconsegueixes quan un dinosaure que està tapat es destapa, i apareix a la vista, tu pots fer, ah, mira, ja em veig un, clic, amb aquella emoció que quan busques alguna cosa, allò amb la càmera diu, a veure, no veig res, ara sí, ah, mira, veig aquí, pum, busques la carta, aquest és herbívor, és d'aquests d'aquí del cul verd, el triceratons, perfecte.
Perfecte, li he fet la foto, me quedo la carta i me la poso davant meu. En funció dels jugadors que siguem, a la que algú té 3 cartes de la mateixa família guanya, o si necessites 4, una quantitat concreta de cada família. A la que algú aconsegueix la quantitat aquella, s'acaba la partida i és el guanyador del joc.
La gràcia és això, anar tirant els daus i mirar, hi ha cartes d'acció, hi ha cartes que et permet canviar la teva carta per la carta d'un altre jugador, o directament robar-li la carta, sense tornar-li cap a canvi. N'hi ha d'altres que pots protegir la carta, perquè no te la robin, la gires i així que ella està protegida, i ara no te podrà venir ningú amb aquesta acció del dau i no te la podrà robar.
Tot això són accions que pots fer amb les cares aquestes dels d'au. També hi ha el meteorit, el temit meteorit. Si et surt amb una cara meteorit, aquell d'au és com si no el poguessis fer servir, perds aquella acció, i si tens la mala sort que tens els dos, aquell torna a ser un defast, i perds una de les cartes que tenies i la regales a algun altre jugador, vigilant que no sigui després la carta que necessitava per guanyar la victòria.
Molt interessant, els amants dels dinosaures, doncs un joc més dins la família aquesta de dinosaures per seguir jugant amb ells, donar a conèixer noms d'altres que no són tan famosos, amb un nom tècnic d'aquests, i la diversió aquesta d'anar aixecant les làmines, a veure si veus aquella, jo crec que quan destapi, sí, mira, ara ja fem més, mentre estigui una mica tapat encara no li pots fer la foto. Fins que no l'acabis de destapar amb la làmina que el tapava, pum, no li pots fer la foto i quedar-te a la carta.
Molt xulo, una proposta d'en Guillem que ens porta aquí, en català, i que funciona molt bé aquests dies que l'estem fent servir. Doncs mira, aquest juràsic Zoom, que ens l'apuntem, Pau Regincó, sac de jocs, moltíssimes gràcies.
Del 24 d'octubre al 2 de novembre arriben les fires de Sant Narcís a Girona. Viu la cultura popular, la música en directe, les arts escèniques i les fires. No et perdis el pregó, els gegants i capgrossos, les sardanes o els castellers i els concerts a la copa. Consulta el programa girona.cat barra fires de Girona i segueix l'actualitat de la festa a Instagram arroba fires de Girona i arroba girona guió baix cat. Cocodril Club
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80... Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit. Aquí a Girona FM, 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla.
Hasta luego cocodrilo. No pasaste de cañar. Hasta luego cocodrilo. Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
que és allò que et porta per a tot arreu, fent girar una cosa amb la planta del peu, no contamina i té bocina, segur que ja ho sabeu. Torna a la secció Girona Pedala, en què la periodista i delegada de l'Ara Girona, Mariona Ferrer, ens descobreix el seu vessant d'activista de la bicicleta, tant en la mobilitat urbana com també en l'oci i en l'esport. En aquest segon episodi parlarem de la petita revolució de la bicicleta Cargo.
Si més no, que ens ho expliqui millor. La Mariana Ferrer, bon dia i bona hora. Hola, bon dia, molt contenta de tornar a estar aquí. En Manxesco Boix, de banda sonora, que m'encanta aquesta sintonia, recondant-lo a ell i a la cançó a l'animació infantil. Escolta'm una cosa, anem a definir conceptes. T'ho dic perquè l'altre dia també em vas parlar de les bicicletes cargo i fa llum meu que no t'ho vaig preguntar, però què vol dir una bicicleta cargo? Sí, m'agrada poder-ho explicar perquè al final, quan algú les utilitza, ja ho assumeix cargo cargo i hi havia un dia un pare em diu «Però què parles? Què és això de les cargo?».
Al final és sinònim de bicicleta de càrrega. Per tant, una bicicleta que carrega coses. I acabem utilitzant amb tantes coses que ens passa el concepte en anglès de cargo bike. I bàsicament és una bicicleta més gran a vegades en què carregues coses. Pot ser una bicicleta de cua llarga,
que es diu el Long Tail, que és la que jo utilitzo i es parlava a l'inici, que és la nostra bicicleta del dia a dia. Estem a punt de fer 8.000 quilòmetres després de 3 anys d'utilitzar-la només per Girona i amb la que em moc amb els meus dos fills petits al darrere. Segur que n'heu vist diverses per Girona. Sí, i tant.
I després hi ha aquestes altres bicicletes que potser és més la típica, que tenen una caixa al davant, que també hi van les criatures o que hi portes coses. Després hi ha alguns que són tricicles per portar càrrega més forta, però bàsicament les dues que veiem més al mercat aquí són aquestes les del cua llarga, que són una petita revolució perquè abans no s'utilitzaven, i les de càrrega frontal. Parles de petita revolució. Per què?
Perquè, bàsicament, parlaria de bicicletes elèctriques de càrrega. La petita revolució, jo considero que arriba en el moment en què entren al mercat les bicicletes elèctriques i es democratitzen, no? Que cada cop en veiem més. Són bicicletes cares, sí, més barates que una moto, també, molt més barates que un cotxe...
moltíssim més, però clar, què passa? Tu, quan portes càrrega en una bicicleta, tenir un petit motoret t'ajuda més que mai. Sobretot quan surts d'un semàfor i que portes la bicicleta, per exemple, que nosaltres utilitzem al dia a dia, pot portar fins a 200 quilos de càrrega al damunt. Pot portar fins a 3 nens, és a dir, un adult i 3 nens al damunt, o bé la càrrega que vulguis. I el fet...
que hi posis un motoret fa que la vida sigui molt fàcil. I parlo de petita revolució perquè segur que no havíeu vist tantes bicicletes d'aquestes fa 5 anys per la pandèmia. Sí que hi havia en Joan de la Puntual a Girona, que amb el seu tricicle elèctric porta el pa, potser és un dels pioners.
Sí que hi ha repartiment, algunes empreses cooperatives que reparteixen l'última milla amb bicicletes, però famílies, sobretot el fenomen de transportar els fills, més d'un fill, perquè nens amb bicicleta n'hem vist sempre, però portant-ne més d'un, és un fenomen bastant... aquí ens arriba tard, molt comú a països com Alemanya, Suïssa, Països Baixos i també al nord d'Itàlia,
I ara el que estem veient és que aquesta tendència a Girona fa 3 anys, quan nosaltres la vam comprar hi havia un voltant de 5 bicicletes long tails, i ara a Girona ja n'hi ha més de 30. Això no hi ha cap recompte, no ho tenim, però cada cop és una tendència de, neix el segon fill, com em faré per desplaçar-me al dia a dia de forma molt més ràpid i pràctica, no els puc d'un moto...
amb cotxes, un rotllo si he d'anar extraescolars, visc una mica el llum del col·le o anar després a treballar i la gent s'acaba comprant aquest tipus de bicicletes. Clar, al final és una cosa que és evident que ha canviat d'ençà la pandèmia, però també entenc com, o almenys, vaja, explica'ns una miqueta com ha estat aquest augment de la venda de la bicicleta elèctrica.
És curiós perquè la pandèmia va fer un gran repunt al món de la bicicleta. No només per mobilitat urbana, sinó també per oci. És aquest moment en què estem tancats en la nostra zona geogràfica i volem maneres de moure'ns diferents i naturalesa. I la indústria de la bicicleta de cop es troba que comença a vendre moltíssim.
Avui en dia les bicicletes que més es venen a l'estat espanyol són les bicicletes elèctriques. No parlem de bicicletes de carretera, per exemple a Girona que tenim tants ciclistes, no, no són bicicletes de carretera. Hi ha hagut un gran augment de les bicicletes gravel, que són aquest híbrid entre mountain bike i carretera, però si es ven una cosa són bicicletes amb motoret.
El 2021-2022 estem parlant d'augments del 30-35% en vendes. Ara això s'ha estancat i en alguns casos comença a caure. Tot i veure tants ciclistes a Girona, la indústria de la bicicleta està en un moment una mica dur perquè post-pandèmia es van construir moltes i moltes bicicletes perquè hi havia molta demanda i ara hi ha un estoc molt gran. I cal donar-li certida. Què passa també? Que comencen a baixar una miqueta els preus perquè estaven molt i molt inflats.
És car una bicicleta, i avui parlarem de preus també i de prestacions. Clar, en aquest sentit, l'entatge és clar d'aquestes bicicletes cargo, em sembla que fins i tot ens en pots posar com a exemples pràctics. Jo us he parlat del meu testimoni, ja vaig començar per aquí, però avui volia que sentissiu la veu d'altres famílies que les utilitzen al seu dia a dia. Jo us he parlat molt de la bicicleta de cua llarga, d'aquestes que portem les dues criatures al darrere, sigui amb dos seients, sigui amb un banc, amb una tanca...
sigui amb dos seients ja més grans, perquè els aports portava bastant grans, però el que hem fet a Girona, que era, no sé, fa tres anys, jo quan vaig començar i la vam comprar, teníem molts dubtes, no hi havia mercat, no sabies on anar-la a comprar, no hi havia botigues que venguessin aquestes bicicletes, i jo vaig fer un estudi de mercat bastant ampli. I després m'he trobat amb moltes famílies que em preguntaven, escolta, on te l'has comprat?,
Com ho hem de fer? I que hi havia molts dubtes. I el que vam fer a través de Mountain Bici, entitat de la que formo part de la seva junta, és crear un grup que es diu Cargo Bike i Famílies i vam fer una primera trobada durant el Cioteri Europa a Girona a finals de setembre de bicicletes Cargo a Girona o gent interessada que les volgués provar. I ens van cedir diferents marques bicicletes. Aquesta trobada va estar molt bé perquè van sortir bicicletes de sota les pedres
i tenim el testimoni de tres famílies i com els hi ha canviat. El primer és Enric Garcia, que ell viu al barri de Sant Narcís, i es desplaça amb una bicicleta de càrrega frontal amb tres fills al davant. El que més ens agrada de morons en bici per Girona és la manera més ràpida, més directa d'arribar a l'escola, d'arribar a les extraescolars, també d'arribar a la feina, i menys invasiva. Al final ocupem poc espai, anem molt ràpid i aparquem davant dels llocs.
En Gerard Prats també, ell viu al Pont Major, per tant un barri als afores del centre de Girona, i abans es desplaçava sempre en moto, però també té tres fills i no és possible, i va optar per el mateix tipus de bicicleta. Va molt bé tenir la càrrega frontal per portar la maneta del gimnàs o coses de feina, que deixo un nens a l'escola, que rego coses i realment n'ha substituït. La moto, en el meu cas, jo anava molt en moto, amb la caixa darrere i ara vaig molt més en bicicleta.
I l'Helena Masó, que també viu al barri del Pont Major, ens parla de com, no només la practicitat, sinó com de divertit és anar amb bicicleta. Us imagineu que cada matí ve d'agafar el cotxe, estar embossats o que no t'arriba el bus, i com canvia la teva vida anant amb bicicleta i el bon humor que transmet també amb els teus fills.
Contents d'aquesta inversió perquè realment, a part de ser a favor del canvi climàtic, que és eco i tal, és divertit i les nenes ja no volen agafar el cotxe, per exemple. Hi ha la cultura de la bici i ja demanen sempre anar amb bicicleta. Per tant, objectiu aconseguit.
Clar, en aquest sentit, què és el que hem de tenir en compte a nivell de seguretat, després d'escoltar, per exemple, tots aquests testimonis i aquest auge, també, que hem tingut de la seva presència? Clar, de cop és, la gent et veu i diu, ostres, que valenta, porta dos nens al darrere, però això serà segur? Jo tinc un pitades al principi d'utilitzar-la, però què fas? Què vas amb que retirem dos nens? Estàs posant en risc la vida dels teus fills, com si no haguessin accidents anant amb cotxe, que som majoritaris. Nosaltres no hem tingut cap accident, amb tres anys que ho utilitzem...
però sí que ens van voler assessorar bastant de si era legal portar dos criatures. Què diu la normativa de la DGT i la normativa espanyola per poder circular amb dos criatures al darrere? I el fet és que la normativa és bastant ambigua. Estem parlant del Reglament General de Circulació, que en el seu article 12 estipula que tot transport cicle, parla de cicles, poden transportar un major d'edat
Nens de fins a 7 anys amb un seient adicional que ha d'estar homologat. Clar, això de bones a primera semblaria que no és possible portar dos fills al damunt de la bicicleta. Però sí que diu una cosa molt en concret aquest article 12 que dona peu a una interpretació que ha fet la DGT que sí que ho avala. Diu, los ciclos que por construcción no pueden ser ocupados, diu, por construcción...
Si estem parlant que bicicletes que per construcció, en les seves instruccions, ja diuen que poden portar dos nens o fins i tot tres al darrere o al davant, en funció de com sigui, et canvia aquesta perspectiva. Davant de diferents problemes que es van trobar famílies, sobretot post-pandèmia, que els aturaven policia municipal i els deien que no podien, feien una visió molt estricta del reglament,
La DGT va llançar un aclariment el 2023 a través d'una petició de red de Ciudades por la Bicicleta en què deixava clar que un ciclo puede transportar tantos pasajeros com el número de plazas consten en su manual de instrucciones. Per tant, avui en dia, per seguretat, cal que la teva bici estigui preparada per portar dos o tres nens, però sí que hi havia aquesta...
Clar, anem a parlar d'un tema gros, per exemple el tema de preus, és per saber si realment, vull dir, si no són molt cares, si sí que ho són, si és que els preus van a la baixa, vull dir, no sé una miqueta quin és el ventall que trobem. A nivell de preus són bicicletes cares, però molt més car és tenir i mantenir un cotxe.
Això és el que vull deixar clar. Però la gent, ostres, si t'has de comprar dos cotxes i necessites dos, doncs en tens un i l'altre pots optar. Estem parlant de bicicletes que avui en dia han baixat el preu. Una long tail, és a dir, una bicicleta de cua llarga, en trobem a partir de 1.500 euros. I les millors, estem parlant...
de 5.000, 5.500 euros. Per tant, és una forquilla molt àmplia. Les de 1.500 euros potser et trobaràs que pesen molt, que si tens problemes tècnics no els podràs resoldre. Sí que Decathlon potser ha sigut el gran moment democratitzador que n'ha tret una i val 2.700 euros. Ara bé, la bicicleta del Decathlon et pesa 10 quilos més que una bicicleta
més cara. Per tant, la forquilla és molt àmplia, hi ha botigues a Girona avui, en dia que els pots trobar, EcoBikes, hi ha ebici.cat, que ven de les millors bicis de Longtails, que són una marca taiwanesa que es diu Tern, i que es poden provar. I també animo qualsevol persona que tingui dubtes a posar-se en contacte amb Mountain Bici i entrar en aquest grup de cargos, que justament hem fet aquest grup, és un grup de WhatsApp, perquè qualsevol persona que tingui dubtes
doncs pugui resoldre'ls. Clar. Vosaltres, de fet, feu convocatòria amb Moutenbici? Clar, amb Moutenbici vam fer aquesta primera convocatòria durant el Cioter al setembre i ara en tenim una de nova, que molt aviat l'anunciarem, que és també de la mà del Cioter, s'organitza els barris pedalen, que és una activitat anual, que aquest any es farà al parc migdia, i el 29 de novembre, que és un dissabte, tornarem a fer una pedalada familiar i una trobada de cargos en què convocarem el mateix grup,
per qui tingui dubtes o bé les pugui provar, perquè el que fem és deixar les nostres bicicletes perquè la gent, d'alguna manera, s'animi i aquesta petita revolució es faci més gran i trobem ciutats molt més amables, perquè no té res a veure el moure't amb una bicicleta que pots arribar davant dels llocs, pots aparcar i que, clar, contaminem molt menys. I, escolta, què pronostiquem de cara al futur? T'ho dic perquè em sembla que aquest octubre s'ha aprovat la nova llei de mobilitat sostenible.
M'agradaria ser molt i molt optimista, passa que és una llei que arriba tard, està molt poc definida i tindrem problemes, jo crec, per implementar-la. M'agradaria parlar-ne més en el pròxim episodi i treure'n una mica l'entrellat de què pot canviar les nostres ciutats gràcies a aquesta llei. Doncs escolta, seguirem pedalant aquí a Girona Pedala. Amb vosaltres. Mariona Ferrer, moltíssimes gràcies.