I avui és divendres 19 de desembre del 2025. I quina grata sorpresa aquest matí quan he arribat a la plaça de l'Assumpció. Anava fent la volta per trobar un centre cívic que enlluerna. Un centre cívic únic, el més antic de Girona, em diuen, al vell mig del barri de Sant Arcís. I precisament, com un nen petit, he començat a voltar per un claustre on hi havia una piscina, per un teatre, per una segona planta meravellosa i per un àtic ple de plantes remayeres.
Tot això amb un bar ple de gent i caliu. Un bar de poble al mig de la ciutat. Un ambient de familiaritat que de cop m'ha fet entendre per què m'han parlat sempre tan i tan bé d'aquest barri i del seu teixit associatiu. I perquè val la pena, en aquest sentit, celebrar els 400 programes i vegades que us he donat el bon dia, en aquest cas amb un servidor al micròfon. Ai, senyor, mare meva, i que visca Sant Narcís.
i sabia perfectament que ens trobaríem, però a mi no m'ha avisat, perquè ja havia estat aquí al Centre Cívic de Sant Narcís i jo no hi havia estat en la vida. Sempre saludava, sempre saludable. A Rau Vila, bon dia i bona hora. Saludable. Molt bon dia a totes i a tots. Home, recordem que estem al millor barri del món, segons ha dit la Carme Castell. Jo l'únic que sé és que a la Carme Castell se li ha de fer sempre cas. Si ella diu que és el millor barri del món, és el millor barri del món. I si no, que vingui algú i demostri el contrari.
Exacte, certament. No, no, t'acabo de llençar la pilota, tu que ets de Banyoles. Però és que Banyoles ja és un altre nivell. Però és que Banyoles és un barri, és una ciutat. No és ni millor ni pitjor, és diferent. És diferent, sí, sí. Queda't amb aquesta frase. Doncs mira, escolta, portem tot el sant matí aquí al Centre Cívic, que em sembla que ens volen fer fora.
T'ho dic perquè, com que el bar està ple, en algun moment haurem de necessitar aquestes taules. Però bueno, nosaltres de moment em sembla que aguantarem, si més no, fins a les 12 del matí. Portem, hem fet de 9 a 10 titulars, hem parlat amb l'Isaac Sànchez, regidor de barri, hem parlat amb el Jordi García sobre el centre cívic. Ara venim d'aquesta taula amb l'Oriol Mas, d'aquest a fons, que també hem pogut parlar de coses bones i també problemàtiques per resoldre aquí al barri de Sant Narcís. I nosaltres obrim aquests quatre rius, per cert, 400 vegades que t'he dit bon dia, des que vaig tornar de l'exili a Madrid.
Agafaria l'entrepà com un tall de pastís. Prenem-nos-ho així, perquè després no n'hem portat. I nosaltres avui el que farem és repassar una miqueta aquest teixit associatiu del qual sempre treu en pit la gent de Sant Narcís. Anirem per parts i començarem, per exemple, amb la volta.
I és que primer de tot donarem la benvinguda a la Caro Novella, a qui ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Hola, bon dia, bon dia. També ens acompanya avui la Jèssica Adamo, que si no m'equivoco també té a veure amb La Volta i ara ens ho explicarà. Bon dia i bona hora. Bon dia, però és Jèssica Adamo. Adamo? Va, és també un italià. Sí, és italià, perfecte. És beliga o malaga. Escolta'm una cosa, Caro, primer de tot, per qui ens estigui escoltant com a neòfits, La Volta, de què es tracta exactament?
La Volta és un projecte cultural de proximitat amb clau contemporània que acull persones i col·lectius que volen desenvolupar la seva activitat professional en torn de l'art, la cultura i l'artesania.
Tot això fet des del barri de Sant Narcís. Sí, sí, sí, sí. Aquest barri és molt power. La volta tenim quatre locals aquí a la plaça i cada local acull espais de residència, espais de treball i expositius. A l'hora, això, hi ha espais expositius també. I, bueno, som una mica un holding. Sí.
No t'anava ja un monopolitzat la plaça, ja és pràcticament vostra. Quants anys de vida té? Doncs 11 anys. I encara continua, eh? Sí, sí, sí, i fort i endavant. Carai. Jèssica, tu en aquest sentit, quina és la teva relació amb la Volta?
Mira, jo vaig entrar al març, soc una de les noves residents de La Volta, i tinc el despatx aquí. O sigui, vaig descobrir La Volta gràcies a un altre projecte, que es diu La Mosquitera. O sigui, jo formava part de la tercera edició de La Mosquitera i ens van ensenyar el projecte de La Volta. Després va sortir una convocatòria, i com que jo necessitava un espai, perquè treballava a casa i era molt petit el despatx,
vas presentar la sol·licitud i he entrat al març i tinc un despatx i treballo molt bé aquí, és molt còmodo i a més a més m'ha donat l'oportunitat de fer xarxa amb altres artistes i a part de la jornada voltaica que es fa cada tres mesos
aquí a la plaça de l'Assumpció, posem parada, podem presentar les nostres obres, el nostre producte d'artesania. A més a més, ens dona l'oportunitat, per exemple, de fer una expo, una exposició amb altres residents de la volta. Jo ara mateix estic aquí, a la 25 de la plaça de l'Assumpció, amb una altra noia, tenim una expo fins al març.
O sigui, dona l'oportunitat de crear una comunitat que sembla quasi una família entre artistes i em va molt bé, la veritat, sí, agraeixo molt aquesta oportunitat. A nivell artístic, vull dir, què crees tu?
Jo faig maquetisme, o sigui, faig miniatures i projectes en miniatura d'interiors, d'exteriors... Sí, faig una mica de projectació, si es diu així. T'has trobat mai o has conegut mai alguna cosa que s'assembli a la volta?
no, la veritat o sigui un espai amb residents amb tallers no, a Girona no i a més a més com que soc italiana és el que t'anava a dir si a Itàlia tenien això no o sigui jo buscava una oportunitat com aquesta per entrar en el món artístic en el món de l'art gironina i la veritat no, no m'havia trobat mai una situació així
Escolta'm una cosa, Caro, t'anava a dir, al final la Jèssica és una miqueta com l'exemple o el paradigma del que vol dir la volta també i de tota la continuïtat que li dona precisament artistes perquè puguin tenir un lloc per treballar però també per exposar.
Sí, sí, sí. De fet, els objectius de la volta passen per això, per una professionalització, per acompanyar, per reforçar, per enfortir artistes i artesanes, però també per fer aquesta part de dinamització cultural, social i econòmica del barri. És a dir, és aquest espai d'encreuament i de crear teixit.
Jo, amb el que he al·lucinat vostre aquí, és una cosa, i és el treball en xarxa. T'ho dic perquè no estem parlant de projectes que vagin cadascú pel seu costat, al contrari. És a dir, tenim molta gent d'aquest barri que qui forma part de la volta també forma part del menys de Sant Narcís, però a la vegada també va al bèlid i, a més a més, fa gasto al bar. O sigui, ja és un completo.
Jo crec que al final, no sé si vosaltres també teniu aquesta sensació que el barri de Sant Narcís, la dita és la unió fa la força i aquí tots junts anem a una, anava a dir com a Fuente Ovejuna, però bueno, això ja ens quedaria una miqueta més en un.
Sí, sí, absolutament, absolutament. De fet, un dels projectes on també formem part és el projecte de la incòmoda, que és un projecte d'art i transformació social, que de fet articula les associacions del barri, MIFES, ELNA, l'Associació de Veïns, el Centre Cívic, amb la Volta, i estem dinamitzant converses i pràctiques artístiques en tot temes que preocupen el barri, no?
i tenir aquests punts de trobada on poder, doncs, això, teixir, fer coses juntes i pensar quin futur, quin present i quin futur volem, és superpoderós. I a més, Jèssica, vull dir, en una ciutat de Girona que sí, que vale, però que espais d'exposició n'hi ha molt pocs.
Sí, a més a més per artistes emergents, si ja no portes un nom conegut és difícil entrar en galeries i coses així. És una bona oportunitat per llançar-te una mica al món de l'art.
Escolta, com us poden seguir xarxes, aquestes coses, vull dir... Tenim de tot, tenim de tot, sí, sí, sí. 20, encara teniu 20 vosaltres. Jo encara tinc 20, eh? Jo crec que me'l vaig saltar. Algo passó? Què dius ara? Jo vaig començar amb el Fotolog.
Ostres. Imagina't, que ja l'han tancat i tot. Ostres, no. Hi ha molta gent que ens està escoltant que no deu saber ni el que és. No, no, no, què dices? Claro, claro. A veure, tenim la pàgina web femlavolta.cat. També, si voleu més informació del projecte de la incòmode, laincòmode.cat. I estem a xarxes, estem a Instagram...
I ja està. I ara mateix, com que Instagram ho és tot, doncs ja ho tenim tot. Ja està. Escolta, jo, mira, se m'ha acudit ara una cosa que farem i és... La Carme Castell ha dit al llarg d'aquest matí que Sant Narcís és el millor barri del món. Jo us ho pregunto. Sant Narcís és el millor barri del món?
Sí, jo crec que sí. Ai, m'agrada. T'anava a dir, valor internacional que li acabem de donar ara, vull dir, un accent italià només faltaria. Jèssica, Caro, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. Escolta, que vagi molt i molt bé i si voleu seguir sabent una miqueta més què diuen els vostres veïns i veïnes, quedeu aquí amb nosaltres. Gràcies, moltes gràcies. Moltíssimes gràcies per convidar-nos.
Fins demà!
Et despertes amb un bon cafè? El primer te'l posem nosaltres. El primer cafè. Comença el dia amb el repàs de tota l'actualitat a Girona FM. Pau Villafanyer, Arnau Vila i Saïd Esvai et posen el primer cafè del dia amb tota la informació que necessites per encarar la jornada. Engeguem el dia a Girona FM amb el resum de l'actualitat i el que ens espera. Cada dia, de dilluns a divendres, a les 9 en punt del matí.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La gironina. Vas trobar la porta oberta i vas entrar Vas saber-me abraçar Vas guarir-me
M'enlloarnaven els reflexos dels tirans. T'ensenyaré a mirar i vaig reviure. Vas omplir tot el meu cos d'un tel estrany. Vas saber-me estimar, vas llegir-me. Res va ser més oportú que el teu rescat. Sentir-me cuidat també per dintre.
Vaig veure de tu i ara visc eternament, venen amb mi totes les coses que no t'he dit. Una orquestra de flors i trompetes, un seguici amb travals i sonalls, amb vestits de colors i disfresses, cercavila d'anants i gegants. Una orquestra de flors i trompetes, un seguici amb travals i sonalls, amb vestits de colors i disfresses, cercavila d'anants i gegants.
Vas portar-me a un bosc de pins davant del mar. Vas saber-me tocar, va ser brisa. Ara esclata la ginesta al meu terrat. T'ensenyaré a volar i seràs lliure. Vaig veure de tu i ara visc eternament. Venen amb mi totes les coses que no t'he dit.
Una orquestra de flors i trompetes, un seguici amb tabals i sonalls, amb vestits de colors i disfresses, cercavila de nans i gegants. Una orquestra de flors i trompetes, un seguici amb tabals i sonalls,
seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM avui des del centre cívic de Sant Narcís amb moltíssima gent també ara veig que em sembla que estan fent una xocolatada i tot és ben bé Arnau Vila és que des d'aquí l'estic colorant ah sí? jo no... ara t'arribarà potser el problema és el tabac jo he quedat parat de la gent que hi ha en aquest centre cívic és impressionant és sensacional i a més cares conegudes també clic perquè casualitats de la vida passaven per aquí i ens hem trobat a la bona de la Maria Perpinyà fixa't
Que sempre és un plaer trobar-nos-la. I hem dit, mira, va, anem a enredar-la una miqueta, anem a veure si ens explica alguna cosa. Primer de tot, anem per parts. Maria Perpinyà, bon dia i bona hora. Bon dia a tots, bon dia, Saïd, bon dia. Escolta, Déu-n'hi-do, ha plogut, eh? És l'última vegada que ens vam veure? Sí, ja he perdut el compte. Sí, bueno, ho devia fer fa un any, potser, una cosa així. Ah, potser sí, molt bé. És que els anys passen de pressa, Girona.
Tota la raó del món, i més en aquest... Escolta'm una cosa, és que esteu en un petit... És un petit poble dintre de la ciutat, això? Totalment, i l'estil de poble, que és el que dona una personalitat molt maca. Tu ets gaire de venir aquí al bar o què? Ui, moltíssim. Sí? Mira, allà tinc el meu germà i la meva cunyada, que quan acabem m'esperen, perquè el toc és el toc.
Clar, ai carai, no, no, de ben d'hora al matí, d'això n'estic segur, però amb tu volíem parlar d'una coseta que em sembla que domines moltíssim, que és el menys de Sant Narcís. Bueno, jo domino, a veure, la part, diguem, més de sentiments, més de resultats del menys de Sant Narcís, la teoria, ja te l'explicaré també, però n'hi ha molts que en saben més que jo.
Dit això, almenys et sap, Narcís, per si ens està escoltant algú nou que acaba d'arribar a Girona. De què tracta? Això és un projecte ecològic d'horts urbans. Aquí no hem inventat res. Agafeu el Google i us situeu a França o a Anglaterra i fa molts anys que treballen horts urbans. Què vol dir? Horts que siguin sostenibles, que ecològicament siguin rentables...
i que millorin la qualitat de vida dels que hi som i dels que venen i s'interessen pels horts urbans.
Jo, per exemple, ara, mentre pujava, que jo és la primera vegada que venia a aquest centre cívic, ja t'ho dic ara, i he pujat a la segona planta, per entendre'ns, hi havia un hortet que era de plantes remayeres. Sí. Saps com en diem? La farmàcia viva. És a dir, una part d'aquests horts serveix per les plantes aromàtiques i pel coneixement i el tractament d'aquestes plantes. I tenim gent molt esperta, molt. Tenim molta sort
de tenir cervells que ens orienten en el cultiu, en com s'han de tractar les plantes, etc. Jo el que veig, per exemple, també és com en aquest barri tothom aneu a una. És a dir, amb cada projecte que pugui sorgir, en aquest sentit, almenys el Sant Narcís, com va respondre la gent en el seu moment.
Mira, jo diria que és un barri obert, acollidor, actiu, positiu. Perquè és veritat que les xarxes també influeixen, ens uneixen i treballem, però el dia a dia i la part humana per mi és la part més important d'aquest barri. I de veritat que estic contenta d'haver-lo recuperat, perquè no sempre he viscut aquí. Ah, no? No, però...
professionalment hem hagut de treballar lluny de Catalunya i també ens n'hem sortit i hem tornat. És clar, aleshores, quan un està jubilat, que és el meu cas, a veure, has perdut contactes, has perdut, sí, pistonada, diríem. Aleshores, és clar, la Carme Castell, que és una fura i que té una...
una capacitat d'atracció impressionant. Un dia em va dir, Maria, un dia d'anar als horts urbans, a l'hort del carrer Roma, que era el primer que teníem, el primer, va ser pioner. I en això sí que jo faré molt d'incís, perquè en el que havia estat un primer hort, avui n'hi ha com 6 o 7. I vol dir que aquell primer foco de gent...
que treballàvem i apreníem, doncs ara s'ha multiplicat i som ja quasi un exèrcit. Un exèrcit molt bonic, eh? En el sentit positiu de l'exèrcit. Un exèrcit de somiadors, que diria el Godal Suasi, el cantautor mallorqui. Sí, noi, sí, sí, sí. Un exèrcit de somiadors. Sí. Carai. I a veure, pregunta'm-te'n el que vols.
No, t'anava a dir, o sigui, és que a mi m'agrada molt això, la resposta que teniu en aquest barri, que a cada projecte que surt, tots aneu a una. Llavors, per exemple, amb el menys Sant Narcís, vull dir que segur que va començar com una coseta petita, petita, petita, petita, doncs al final s'ha convertit en això que em dius ara, vull dir, set horts urbans deslocalitzats en diferents espais, per exemple, tenim aquest que deies ara de la farmàcia viva, vull dir, clar, jo entenc que la repercussió d'això o el retorn cap a la gent, vull dir, és boníssim.
boníssim. I saps què passa? Jo crec que si som alguna cosa és per la relació humana. I si a més d'aquesta relació humana tens la possibilitat d'aprendre és genial. La vida és excitant mentre seguim aprenent. I va ser el meu cas. Jo per què vaig entrar als horts? Perquè podia aprendre una assignatura que no l'havia fet mai i que no la fem, que és la saviesa de la Terra.
Si al final, Maria, jo el que veig és que podeu tenir un espai molt maco, podeu tenir un espai sensacional, però al final un barri el fa la seva gent.
La gent és importantíssima. És a dir, el barri no són les parets, és la part humana. I és clar, hem tingut la sort també de tenir gent molt preparada en tot això de la terra i que aprens els cicles de la terra, aprens com assaonar la terra.
com evitar-li el pogor. És a dir, que hi ha una quantitat de coses que són importantíssimes en aquests espais. I, esclar, aquest fet que ara ja en tenim de diferents fa que cadascú aporta les seves experiències, aporta el seu saber fer, amb les petites limitacions que tots tenim, esclar, però és molt positiu.
Maria, jo t'he de preguntar, és que la Carme Castell ens ha dit al principi que Sant Narcís és el millor barri del món. La pregunta és, té raó la Carme Castell?
En gran part sí, perquè la part humana funciona, no oblideu això. L'anonimat de les grans ciutats, d'aquells que viuen en barris que hi ha aquests gratacels i que no es coneixen, això trenca la humanitat. I després de la pandèmia jo crec que encara això s'ha accelerat, encara ha avançat. Per tant, trenquem aquest gel.
La part humana és molt important, amb les seves limitacions, però els coneixements es comparteixen. Maria Berpinyà, moltíssimes gràcies per haver estat estoneta, quin autèntic plaer tornar-te a veure. Em falta dir una cosa. I tant! Et puc fer una pregunta? I tant! Tenim una regidoria de sostenibilitat en l'Ajuntament de Girona? Diria que sí...
Ostres, ostres, tu, ens haurien de mimar una mica, ens haurien d'estimar més. Sí, perquè aquesta part no només és que portin els sacs de sorra quan els necessitem, o la terra quan la necessitem, o el contacte humà i saber què fem, i saber com treballem això, com ho promocionem, com ho estimem.
Me n'encarregaré que arribi aquest tall de veu o n'ha d'arribar. Maria Perpinyà, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. Encantat i bones festes de tot cor. Igualment, bon Nadal i bones festes, Maria. A tots, a tots.
Desperta el barri a cops d'escombra tot cantant. Les primeres persianes sobre el feixugues padellant. Rere el vidre entelat, el cafèter segura que no era penal. I és que es fa la conversa igual que el sucre del tallat.
La plaça, la peixatera, pren paciència amb la consol, que remueix regales, transgafarades del que vol. I el padrí reposant, l'avi Josep no es deixa perdre cap detall, i amb les clares per dubtar,
per l'espectacle de la gent. Nens disclan un cop i xundegar.
I com que sempre és un autèntic plaer escoltar el Lluís Gavaldà i especialment si ressona també per al mig del bar del Centre Cívic de Sant Narcís, nosaltres seguim en directe quan arribem o passem ja d'un minut del punt de dos quarts de dotze del matí. Hem parlat ara amb la Maria Perpinyà, venim de parlar de la volta també, però què seria d'aquest Centre Cívic sense el seu bar? Llavors, com que l'Anna Baró no ha volgut parlar, o més ben dit, en aquest cas la Judit ha volgut interferir perquè l'Anna no parlés per poder parlar a ella, li donem la benvinguda a la Judit Lobo. Home, no, això no...
Bon dia i bona hora. Bon dia. En Jordi García com a apoyo emocional avui. Sí, m'ho han demanat. Diu, ostres, Jordi, no em deixis sola. Diu, bueno, no t'ha de ser sola, Judit, aquí estem. Però la protagonista és ella ara mateix, eh? Ah, em pensava que estaves aquí com a persona que més consumeix d'aquest bar, però bueno. Jo crec que hi ha més gent que consumeix que jo, però jo sempre que passo per aquí, evidentment, el meu tallat no falla.
Jo t'he de dir una cosa, Judit. Per cert, una cosa del tallat, eh? Em sembla que ens han dit abans... Ah, sí? Què t'han dit abans, Seït? Escolta, teniu el millor cafè de Girona, diuen, i això d'on baixa? No, la veritat és que no. Això ja fa uns anys, però van venir algú i va decidir escriure un article...
Hi ha un article que posa que és el millor cafè de Girona. Sí, sí, totalment. Escolta, doncs, anem a fer... Ara, normalment, a la tele i a la ràdio, el que es fa és fer un cebo, que se li indiu, i direm, doncs, mira, si voleu saber-ne alguna cosa més, hi ha una placa penjada aquí al bar del Centre Cívic de Sant Narcís, per tant, podeu venir quan vulgueu aquí al bar, demaneu alguna cosa, i mentre demaneu, pregunteu...
per a l'article i comproveu si el cafè realment és bo que per mi és fantàstic aquest cafè que t'anava a dir ara estem fent mitja publi del bar però és que no sé fins a quin punt la necessiteu t'ho dic perquè vaja Judit tu que t'ho coneixes una miqueta millor que jo almenys aquest bar sempre hi ha algú
Sempre, sempre. O sigui, no falla. Hi ha gent que ve aquí cada dia, tant al matí com a la tarda, hi ha gent que ve més cap al vespre, vull dir, sempre hi ha gent aquí. A mi el que em sembla és que sembla com un bar de poble al mig de la ciutat, vull dir, no sé si has anat gaire als bars de poble que tenim per aquí, però és que clar, és un bar de poble al mig de la ciutat, en un espai com Sant Mercís.
Sí, però és que el barri ja és com un poble, eh? O sigui, l'ambient que es respira aquí és poble total i després, bueno, és que camines una mica i ja estàs al mig de Girona. I bueno, està molt bé, la veritat. Anna Baró es postularia com alcaldessa del poble o li deixem el lloc a la Carme? Sí, sí, sí. Tot per la Carme.
Escolta'm una cosa, vaja, jo el que sí que veig és que vosaltres a través del bar, al final no deixeu de ser també com el punt de reunió, el punt neuràlgic de tot el que està passant en aquest centre cívic. Ho dic perquè qualsevol iniciativa pràcticament, jo sempre dic, quan venen associacions i coses a la ràdio, aquesta idea d'on va sortir, de la taula d'un bar, per exemple, doncs aquí, per exemple, no sé si va ser també el lloc on van néixer moltes coses o on tenen la continuïtat moltes coses.
És punt de reunió i punt d'inici de moltíssimes associacions, activitats que es fan aquí. I aquí també ens hem anat coneixent amb altres persones a través de la Carme i de molta altra gent i s'inicien projectes molt xolos, la veritat.
Fota'm una cosa, a més, quants anys deu fer que la teva mare està aquí al bar? Això hi fa molt, eh? T'ho dic perquè un bar on et sempre va canviant, no, és veritat, un bar on et sempre va canviant qui el regenta, vull dir, bueno, al final és allò de molts canvis, sempre canvis, idees diferents, models diferents, però bueno, al final aquesta continuïtat suposo que també queda premiada per tota aquesta gent. Sí, mira, hòstia, el bar el van obrir el 89. Per ahir?
Sí, i la meva àvia, la Rosa Vilà, es va posar aquí a gestionar el bar i després, quan ja es va jubilar i tot, va passar a la meva mare. Llavors, entre tot, porten una quantitat d'anys bastant... sí, sí.
Deixa'm dir una cosa, ara que ha parlat de la Judit de la seva àvia, la Rosa Vilà, que també era un referent en el barri de Sant Narcís, que ara deu fer dos anys, potser la Judit em corregirà, o tres ja poder... Quatre, quatre. Quatre, doncs mira, passa el temps volant. Doncs se li va fer un homenatge a la Rosa...
I es va aprofitar també per posar nom a una sala del centre cívic, que és la sala Rosa Vilà. És a dir, la importància de la persona que portava o que porta el bar és tan alta que fins i tot aconseguim coses com aquestes. I tant quan entres al centre cívic a la dreta, que hi ha una sala que es fa servir molt de reunions, doncs és la sala Rosa Vilà. I això cal dir-ho, també penso. I suposo que, vaja, amb aquesta trajectòria, Judit, tu quantes tardes t'has passat fent deures en aquestes taules?
Moltes. Estic jo des de petita, des que soc, bueno, que era un bebè, he estat aquí. Vull dir, passant, jugant, fent deures, treballant també, ajudant aquí, vull dir que seria la meva segona casa, això. Com a segona casa... Per cert, vull dir, és que t'ho he de preguntar, no sé si aquest accent així caribenyo que arrossegues ara, vull dir, no sé si...
No tinc cap accent, no tinc... Català, català. Però és un accent així, però molt profund, saps què? Vull dir, allà de fons, no sé si veig palmeres, veig una miqueta de sorra, no, no? Només m'ha semblat. Pregunta-li si tens el lac, potser tens el lac encara. Encara tens el lac o... Sí, sí, sí. Però tot amb el menjar. Amb el menjar? Porto dues setmanes menjant minis, perquè allà el pa no era gaire bo. Allà què era? Arrós i peix, em sembla. Arrós i... sí, frijoles. Frijoles, sí.
I deixa'm dir, amb la Judit ens coneixem justament d'aquí al Centre Cívica. I vull fer una puntualització perquè la Judit, que com deia, des de petita feia deures aquí al bar, ha crescut tota una generació molt interessant pel bar, que és aquest grup de joves, entre els quals ja la Judit, que estan fent un munt de coses, eh, que sí, Judit?
Ah, què feu? Som el jovent del barri de Sant Arcís i això va iniciar una mica del jovent que estem aquí, sobretot de molts que venim del Casal de Patulejo, que abans en Jordi n'ha parlat, i també de l'esplai de Sant Arcís i ens hem ajuntat per fer activitats i alguna cosa i l'any passat vam fer, bueno no, aquest any, que encara no ha acabat.
Vam fer una festa aquí a Ignasi Bosch i va sortir molt bé. De tot el dia vam agafar una mica de bèl·lit al principi, de presentació d'equips i tot això, i després vermut musical, vam fer com una botifarrada, una brevacó, i després vam seguir amb DJs i Rise Up.
Aquest jovent està on fire, que diuen. Coses modernes, eh? Jo crec que un jovent com el de Sant Narcís és un jovent envejable per la ciutat. Sí, ens vam animar i ens va sortir molt bé, la veritat, per fer la primera activitat que vam gestionar i sí, sí, va funcionar molt bé. La primera de moltes, no? Sí, exacte. Ara t'anava a dir, aquest 27 de desembre fem una quina nocturna. Ah, molt bé. Aquí al centre cívic i l'organitzem al jovent, sí, sí.
Molt bé, això, que això era molt de l'Empordà, això de les esquines, i que ho aniu portant cap aquí, està molt bé. També hem de fer beneficiar per algun lloc. Ara m'has dit bé. Jo pensava que les esquines era una cosa de Costa Rica, no... Sí, però... Hòstia, Judit, t'anava a dir, eren 5 minuts i escolta, portem aquí un cor a veure parlant.
Tu, Judit, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. Ah, per cert, no, la Carme Castell deia que el barri de Sant Narcís és el millor barri del món. Té raó la Carme Castell o no té raó la Carme Castell? 100%. Aquí tenim de tot, som molt privilegiats per viure aquí, vull dir, tenim de tot, és que està molt bé. No hi tinc cap queixa, cap.
Ens anem guanyant 5 a 0, a veure si em trobeu pis aquí. Jordi. Seguirem buscant, seguirem buscant. Està complicat, podeu, una mica? Moltíssimes gràcies, que ara hem de seguir amb més gent encara. Apa, gràcies. Moltes gràcies, adeu.
Per fi ja tornava a riure, intentava aprendre a viure, lliure com l'aigua del mar. I sol mirava a la lluna assegut sobre una duna a la foscor del teu far de matina.
Segueixo la petjada que aria em vas deixar. La meva barca està massa cansada, quan un no se m'afluixa me'n tornes a apretar. Tornes amb mi, com el garbí, a poca pa.
Veig com la sal, el timor s'escava, perdo el mal i em quedo amarrat.
Quan la llevantada preta no hi ha rima que un poeta li faci donar cap pas. Sense tu passo les hores, les onades de la Tores em diuen que tornaràs.
Segueixo la petjada que ahir em vas deixar. La meva barca està massa cansada, quan un no se m'afluixa me'n tornes a apretar. Tornes amb mi.
Ja saps que plou sobremollat, ja saps que els gats del meu terrat són com panteres, que avui ho tinc tot controlat, potser demà se m'anirà al fons del mar.
Tornes amb mi, com el Garbí, a poc a poc, com una desamor. Saps que em fas mal, ets com la sal, els dinossos que van perd, l'almarva i em quedo amarrat.
Trec el cap per la finestra del baró. Veig algú que espera l'estació amb un paper que du el meu nom. Pujo a un cotxe que té més anys que jo. A la ràdio sona la cançó Take me home.
Quan cau el sol farem una pensió. Els queda lliure una habitació al costat del menjador. A mitja nit de sobte sento un cri i algú que riu em fa sortir del llib. T'esperem, dius, al segon pis.
que toquen ir a ver.
I haurem de fer cas al bo del Joan Dausà, perquè tot anirà bé. De moment està anant tot absolutament molt i molt bé, perquè portem des de les 9 del matí, i encara va passant gent per aquest bar. El que sí que deu anar molt bé és el bar, eh, Arnau Vila, vull dir, perquè Déu n'hi do. Aquí deu un factura forta, eh? Sí, sí, ja t'anava a dir, vull dir... No sé si hi ha alguna casa a Mijas o a Costa Rica, qui sap això, però bueno, ja ho trobarem. En qualsevol cas, nosaltres seguim parlant amb entitats, amb associacions, amb gent d'aquest barri, i ara, per exemple, és el moment del... Aviam, com et diu en Coco? Sí.
Em diu en Coco, sí. En Coco, que en aquest cas és l'Adrià Congost, que havia de parlar de part del Bèlid. Bon dia i bona hora. Bon dia. Escolta'm, primer de tot, on ve el de Coco? Sí.
del meu cognom, em dic Congost. Congo, Coco, ha anat degenerant i es va quedar en Coco perquè a tothom li va fer gràcia. A tu no fa gaire o ja s'ha quedat? Fa 6 o 7 anys. A tu et fa gràcia també? Ah, que sí, sí, i tant. Sí, sí, a més ho trobo com molt icònic, que si la gent m'ho recorda de seguida, Coco no s'oblida. Vull dir que ja em va bé, ja em va bé. Escolta, véns a parlar-nos del Bèlid. Sí. Primer de tot.
Què és el Bèlid? Mira, el Bèlid és un joc tradicional que aquí a Sant Narcís, una colla de gent d'aquí del barri de tota la vida, fa 25 anys, va decidir juntar-se, crear una associació cultural, que és l'associació cultural del Bèlid, fer una normativa i crear un campionat del món. És un joc tradicional d'aquí de Girona, sobretot d'aquí del barri de Sant Narcís, que jugava al carrer, que jugava fa 100 anys, queda com que ens trobem avis i que ens trobem gent gran que ens veu jugar partits de Bèlid,
li recorda quan era petit i corria pel carrer i jugava aquestes coses, i aquí es diu Bèlid, i aquí tenim aquestes normes que hem recollit, que es pot trobar a la web de BadaBèlid.cat, però al final és un joc tradicional que existeix per tot el món, que hem anat a Bologna, a Itàlia, hi ha gent que juga una cosa semblant, a Galícia, jugant a la Vilarda, que és semblant,
La meva àvia és malaguanya i jugava una cosa semblant al seu poble, vull dir que són jocs tradicionals de carrer i aquí s'ha recollit, s'ha guardat amb el nom que es deia aquí i cada any fem un campionat del món, des de llavors. És ben bé, escolta'm una cosa, com ha pogut perdurar tant això? Entenc que ha anat passant de generacions en generacions.
Sí, correcte, o sigui, era una cosa que els nens de tota la vida d'aquí al barri anaven jugant, quan es van anar fent grans mantenien el record, i aquesta gent va decidir fer l'associació per mantindre-ho, perquè si no, segurament, ara...
Les noves generacions no juguen al carrer amb pals i trossos de fusta, juguen a futbol o se'n van a una pista o juguen a casa a la play. Gràcies a aquesta associació s'ha aconseguit mantindre aquí i que segueixi sent un joc present aquí en el barri. En què consisteix exactament el joc del bèl·lit? Mira, el joc del bèl·lit és molt complicat d'explicar. Us hauríem de convidar a poder un partit i ho acabaríeu d'entendre bé. Us donaré...
Quatre normes molt senzilles. Es juga amb una pala de fusta de 40 centímetres, que es diu cana, i el que seria la pilota, per dir-ho d'alguna forma, és un cilindre de fusta amb dues puntes que es col·loca sobre una base de fusta. Llavors tu has de donar una punta...
del bèl·lit amb la cana. Llavors el bèl·lit s'aixeca en l'aire i quan està en l'aire li has de donar un cop fort i enviar-lo al màxim lluny possible. En un partit tens un equip de 8 persones defensant-te davant, si te l'escapcen estàs eliminat, si cau al terra doncs continues tirant des d'on t'ha caigut, tens 3 tirades i els punts són les canes, que són els 40 centímetres que mesura la pala. Es mesuren de 5 en 5, 2 metres a 2 metres.
Carai, i escolta'm una cosa, quanta gent sou ara mateix a l'associació? A l'associació som una junta de 6-7 persones, diria 7 ara mateix, hi ha més socis i gent que està involucrada ajudant, i en l'últim campionat hem sigut 19 equips inscrits, Déu-n'hi-do, d'uns 10-12 participants de mitja.
Sí, sí. O sigui que poder participar en les activitats de l'associació som unes 200 persones, 150-200 persones habitualment, sí, sí. Déu-n'hi-do. El vostre dia gran quin és? És el dia de la final del Campionat del Món, sí, que es celebra normalment o el cap de setmana abans o el mateix cap de setmana de la Festa Major i és el dia que s'enfronten els dos equips que...
que més canya han fotut aquell any. Home, normalment solen ser tots catalans, no? O tenim algun brasilenyo? No, no, tots catalans. El més exòtic és algun equip de Barcelona que ha vingut algun cop i ja està. Bueno, Déu-n'hi-do, eh? Si això és exotisme... Sí, sí, exacte. Escolta, i tu com t'hi vas enganxar?
Jo era nen d'Esplai, de l'Esplai d'aquí del barri de Sant Narcís. Els meus monitors tenien un equip de bèl·lit i nosaltres els anàvem a veure de tant en tant, quan jugaven fora d'horari d'Esplai els anàvem a veure i ens agradava, ens agradava i la meva colla del meu grup d'Esplai vam dir, tu fem un equip, amuntar un equip i mira...
Ja vaig començar a jugar llavors... Tu series el Neymar del Bèlid. No, no tant, no tant. Hi ha gent molt bona, hi ha gent molt bona. Hi ha gent molt bona, sí, però sou quatre gats, o sigui que potser ets el sisè millor del món. Jo en Puyol, el capità. Sóc el capità del meu equip. Tu ets capità del teu equip? Sí, exacte. Carai. No, no, és que ho trobo sensacional, a més. Vull dir, escolta'm una cosa, a internet i tot plegat, com ho podem trobar, això, informació del Bèlid? Sí, la web...
www.vadevelit.cat Vadevelit? Vadevelit, sí. Llavors també tenim el Twitter i l'Instagram de Vadevelit, que és on ens podeu trobar i anem penjant totes les activitats que fem i totes les coses que fem.
I t'he de dir una cosa, vosaltres al Bèlid, per exemple, és que ho estic veient molt, el treball en xarxa que teniu en aquest barri és, entenc que la gent que forma part del Bèlid també, probablement, com a mínim, formen d'una o dues més iniciatives que hi ha en aquest barri de Sant Narcís. Sí, correcte, aquí en el barri de Sant Narcís estem tots molt enxarxats, ens coneixem molt entre tots, apretem molt perquè tots els projectes tirin endavant. L'associació del Bèlid sorgeix de la gent que estava...
d'una gent que estava a l'associació de veïns i s'ha seguit col·laborant, tota aquesta gent també està ficada a l'associació de veïns, jo estic en el Jovent, a l'Esplai, he fundat el club de futbol del barri també amb uns altres amics, o sigui que estem tots, si et pares a mirar la gent de la Junta, també estan ficats en altres coses d'aquí del barri, Pastorets, l'associació de veïns, totes les coses que es fan.
Carme Castell em deia fa uns moments que aquest era el millor barri del món. Li he preguntat absolutament a tothom. De moment anem guanyant per 6-0 per golejada. Sant Narcís és el millor barri del món? Sí, i tant. Sí, sí, sí. És que és un problema, això, perquè és que m'ho estic començant a creure i tot, Arnau, perquè, clar, és que no és per quedar bé. El problema és que tenim altres valents que hem de dir després. El vostre valent està molt bé, però no t'agrada Sant Narcís. Sempre hi haurà Sant Narcís.
Hòstia, no, no, però... Ai, que ens voldran els altres barris. Però és que aquest és el problema, que la gent es pensa que ho dic per quedar bé, i no és per quedar bé. Home, el millor barri no ho sé, però que tenia un centre cívic espectacular, això sí. Sí, sí, sí, això segur. I una festa major, espectacular. I el millor barri, de moment, fins que es demostri el contrari. Exacte, sí, sí. És difícil, eh, que es demostri el contrari, però... És el que t'anava a dir, mira... Molt convençuts, molt convençuts.
Mira, venim aquí i ens conviden a l'esmorzar. Només els falta que ens posin a casa, que ja ho han intentat. Ja està, ja ho tenim tot. Espera, espera, espera que caigui. Ai, senyor. Coco, Adrià Congost, moltíssimes gràcies per aquesta foneta. A vosaltres. I bon Nadal i bones festes. Igualment. Gràcies.
I ja encara en la recta final d'aquests quatre rius, programa 400, des que aquí el senyoret us diu el bon dia i anar fent, seguim en directe des del centre cívic de Sant Narcís, recollim amb en Jordi García per tancar ja aquestes tres hores de matinal. Bon dia, bona hora de nou, Jordi. Bon dia de nou, Seid. Déu-n'hi-do, quin matí més ben parit, eh? Déu-n'hi-do, i mutu moltíssima gent.
és que jo estic al·lucinant amb aquest bar t'ho dic de debò, ja l'he posat al meu radar i també, mira, és que acabem de rebre jo vaig rebre missatges, però n'hi ha un de molt maco del Martí Gironell que diu que ens està escoltant i que ens escolta en aquest directe des del centre cívic de Sant Narcís escolta, una abraçada molt i molt forta al Martí Gironell i a tothom que ens està escoltant en aquests moments perquè Déu-n'hi-do quin repàs hem passat revista Déu-n'hi-do, no? Avui us heu empapat, vaja, de Sant Narcís
ens escolta la millor audiència del món la millor revista del món i el millor programa del món també però t'he de dir Jordi que a mi m'està sobtant molt perquè clar jo he agafat i per quedar bé aniré preguntant això del millor barri del món i tal
i el problema és que m'ho estic començant a creure ara mirava l'Arnau i l'Arnau em coneix i diu ostres, en quin moment s'ha acabat això per quedar bé? en quin moment s'ha convertit en una cosa de veritat i és que més a més ara li pregunto si anem a altres barris de Girona direm el vostre està molt bé, com sap Narcís això és de primer de ràdio, a mi el que em van dir és si l'has de cagar, calla't
No diguis res. Per tant, quan arribem als pròxims barris ja direm una altra cosa. El problema és que si ens ho pregunten. Sí, clar, ja ens ho trobarem. Per cert, per preguntar cosetes, és que ens queden 5 minuts. Llavors, aquests 5 minuts els volíem recollir amb el bo d'en Jordi, però també és que teniu... Al·lucina ara, Arnau. Premis literaris. Premis literaris. Aquest Sant Narcís. Premis literaris. Ara ja no parlo com a xarxa de centre cívic. Ara parlo com a Teneu Sant Narcís. Ara m'he canviat de barret. És que tenen una Teneu.
No em dubtava, no em dubtava. Teniu per llançar coetx aquí? Doncs mira, quan arriben les Fires de Girona, quan es fa el pregó, quan es fa el pregó de Fires de Girona, acabat el pregó, des d'aquí a la coberta, podríem dir, del centre cívic, com també passa a altres centres cívics de la ciutat, es llancen coetx, eh? Vull dir que Sant Narcís també participa i molt de les Fires de Sant Narcís.
I tant, home, només faltaria patró de la ciutat. Exacte, i referent als Premis Literaris, quan hem començat el programa, a la taula del costat, hi havia el senyor Lluís Gil. El Lluís Gil és un senyor que porta des de molts anys vinculat a l'Associació de Veïns, i el Lluís Gil va engegar els Premis Literaris de Sant Narcís. I a partir d'aquí, cal dir-ho, es va engegar i es va crear la Taneu Sant Narcissenca, entre altres coses, organitza aquests Premis Literaris. I em va molt bé, perquè parlaves d'en Martí Gironell...
que ha escrit molts llibres i, per tant, també parlem de literatura. Per tant, Sant Narcís també vol acostar la cultura al barri i també fa una aposta molt gran per la lectura, però també pel teatre i altres arts plàstiques, escèniques, etcètera, etcètera. Escolta'm una cosa, i no només això, si és que ens hem quedat curtíssims amb 3 hores. Tenim Cantada de Nadal. Correcte.
Pastorets, que ho vam comentar l'altre dia. Sí, sí, sí. I a més a més, avui els Garcita Ribes en parlen, eh? Ah, si no fotis! El GTA en parla avui. En fan una mica una pinzellada. Parlen dels pastorets de Sant Narcís i després, bueno, hi ha els de Girona. Exacte. Carai. Sí, sí.
Ja et dic, vull dir, he vist una aula de cuina aquí, que l'estic veient des d'aquí. Correcte, també les aules de cuina en els centres cívics són molt demanades, eh? Entitats del tercer sector, entitats... Juntament, per exemple, amb el CAP, eh? Vull dir que també hi ha molta col·laboració amb els diferents CAPs de cada barri, per exemple, tallers d'alimentació saludable, alimentació per nens, etcètera, etcètera. Vull dir, les cuines dels centres cívics també són uns espais molt demanats que serveix molt per, bueno, per instruir la gent, perquè la gent busca informació de cuina, de...
diferents elements i per tant la cuina també és d'haver un espai fonamental en els centres cívics Jordi García
Déu-n'hi-do, quin matinet, eh? Jo us he vist molt bé aquí, eh? I us he anat seguint. He sentit la gent que anava passant per aquesta taula tan ben parada que teniu aquí al bar del Centre Cívic i realment s'han dit coses molt interessants. Per tant, enhorabona per la vostra iniciativa des de Girona FM d'acostar-vos als diferents barris. Avui hem començat amb Sant Narcís. Que sigui per molts barris més i felicitats a tots i moltes gràcies per la confiança que ens teniu i que us tenim nosaltres a vosaltres també.
felicitem els companys de Girona FM per les coses interessants, perquè jo m'he encarregat més dels riures, en tot cas, i de les bromes, però per això estem... No, no, has fet molta feina darrere, que jo ho sé. I Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, ja et dic que m'ha encantat, no havia estat mai en aquest centre cívic, tornaré, evidentment que tornaré, evidentment que no en horari laboral, perquè si no em fan fora, i de moment encara m'agradaria, ja que hem arribat al programa 400, que percebem, estem celebrant el programa 400. I per molts anys venus, i molt bé, enhorabona, felicitats, moltes felicitats.
M'agradaria arribar als 1.000. I arribarem. Sí, aviam si ho escolta la cúpula... Estàs gairebé la meitat. No, ho dic perquè si ho escolta la cúpula de Girona FM i està preparant-me el paro o el que sigui, que s'esperin i que sigui, que faci els 1.000, i el 1.001 ja, si vol enviar... El veterinari, no? Si vol enviar el veterinari, doncs ja el trobarem. En qualsevol cas, doncs mira, queda un minut...
Jo l'únic que volia era a tota la gent que ens escolta, a tu Jordi, que sé que ens escoltes, però a més a més ens ajudes moltíssim. El bo de l'Arnau Vila, que sense ell aquest xeringuito i aquesta paraneta, estaríem aquí... Sí, sí, quan jo he arribat a les 8 del matí aquí al Centre Cívic, l'Arnau ja estava voltant uns connexions amb cables amunt i avall. Sí, encara gràcies, jo sempre li dic gràcies a Déu i al senyor i mira que sóc a Déu. Li dono gràcies per cada matí tenir el bo de l'Arnau Vila muntant la paraneta.
Sí, però jo muntant cables i micros no en faria res si no hi ha contingut, això també és veritat. Tens tota la raó del món, però nosaltres estaríem fent el pallasso aquí, llavors estaríem aquí que la gent ens preguntaria, esteu en directe? I diríem, potser, potser, o potser sí, o potser no, ja ho trobaríem. És una sorpresa. Però per això mateix, doncs quan queda un minut per arribar al punt de les 12 del migdia, l'únic que queda és acomiadar-nos, de moment d'aquest 2025, seguirà programació al llarg d'aquests dies, hi ha una FM, hi haurà cosetes, que ja ens en enterarem a partir de dilluns, però nosaltres tornarem
Com sempre, però com mai, a partir del 2026, passar Reis. L'any que ve, després de Reis, sí.