Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. 11 i 5. Benvinguts als Quatre Rius.
Dimecres 23 d'octubre de 2024. Que no passi desapercebuda la pèrdua d'una persona i també un activista per a la llengua que ens va deixar ahir. Rosario Palomino, impulsora lluitadora, va obrir el moviment No em canviïs la llengua. Una persona que es va dedicar amb cos i ànima a la lluita per a defensar el català i també la identitat d'aquest país. Una persona que tenia una carta de presentació inimitable.
Rosario Palomino deia, i tenia tota la raó del món, que era una catalana nascuda a Perú. Era, és i serà també tot un exemple de catalanitat en els nostres dies. Que la terra et sigui lleu, Rosario, i una abraçada allà on siguis.
S'obren les presentacions en aquest carrer val més número 15 de Girona. S'obren les presentacions per a la veu que ens il·lumina cada dia en aquest estudi. Arnau Vila, bon dia i bona hora. Molt bon dia, com esteu? Bé, home, bé. I tu què tal? De dimecres, no, ja? Al mig de la setmana, eh? Al mig de la setmana, i amb gust ja de paponazos, de castanyes i de moniatos, eh? Ai, tu sempre pensant en... Home, què et penses? Que menjarem, eh? Que xinvera. Depèn de quina hora als fires es posa més que bé un...
Un petit caprici d'aquests, eh? A mi m'has d'enviar encara, com se'n diu, a la teva agenda, perquè vol saber quins dies podré gaudir d'Arnau Vila a les barraques de Girona. No sé si seria bo, això, eh? Més que res per... que no caigui un mite, eh? Bueno, més que que no caigui una estrella, en tot cas. Això seria una altra història. Arnau Vila, avui tenim moltíssimes coses. De fet, avui parlarem d'economia, també parlarem sobre l'estàtua de la Lleona. Ah, carai. Clar, és que tothom parla del cul, només, saps? No, no, l'estàtua. L'estàtua.
que probablement és un dels símbols de Girona amb més misteri, encara, per descobrir. També tornarem a parlar de ràdios aquí a Girona i, com no podia ser d'altra manera, el contrapunt de música amb el nostre trobador personal. M'agrada el trobador. És el trobador del século XXI. És un, com tu diria...
activista del Bon Fega, la música. Seria el Tarlà, diguem-ne, de Quix Girona FM, podríem dir. Que seria el nostre estimadíssim Adrià Giné, però això sempre al final. Nosaltres anem al principi i comencem amb Economia.
I al ritme de la nostra banda sonora, ja ens saluda, ja ens diu bon dia i bona hora, Marc Mas Mitjà i Pujol, economista. Bon dia, Seït, bon dia, Arnau, com esteu? Us veig animats amb ganes de festa, eh? Ja et vaig dir que havien canviat coses aquí. Sí, sí, millor sempre. Sempre. Sempre millor. I ja està. Això també et diré una cosa, algun dia d'aquests t'haurem de posar en nòmina, perquè ara véns a la Tartú. Exacte, no, no, sempre és interessant posar en nòmina.
Cobrar alguna cosa sempre va bé. No ho diguis ben alt, que si no Hisenda i la Seguretat Social... Aquests, encara que ho diguis fluix, se'n dona en compte. Tu, Marc, què? Ara sé que vénen mesos estranys, eh?, des del punt de vista econòmic. T'ho dic perquè ara amb tant de canvis, tema de lloguer, temes d'històries... No sé si tu també estàs mirant una miqueta amb la perspectiva aquesta de dir, ostres, a veure què arriba, perquè hi ha molta legislació pendent. Sempre.
Sempre hi ha els últims mesos de l'any, s'han d'acabar coses, s'han de tancar cicles i sempre hi ha legislació pendent. I sí, sempre amb els ulls posats en això, en veure què pot passar, en veure com funcionarà i en veure com ens afectarà a tots.
Sempre tens. Doncs, mira, anem per parts. Més enllà que s'ha declarat l'IVA ara fa relativament poc, bueno, no s'ha declarat, s'ha pagat, si no m'equivoco, no? Sí, s'ha fet la declaració i, per tant, s'ha pagat els que hagin hagut de pagar, les empreses que hagin hagut de pagar. Tinc una pregunta per fer-te. El 21, que ara es pot fer o només es pot fer? El 21 es podia presentar, en aquest cas, perquè el dia 20 era el diumenge i era festa, per tant, es va allargar un dia més. Saps per què t'ho dic? Per què m'ho dic?
vaig tancar l'IVA a les 11 del vespre del dia 20. Perquè vaig dir, ostres, aquí com t'equivoquis d'un minut... Que diumenge vas anar a dormir tard. Més que tard vaig haver de córrer, però ja ho tenia més o menys ordenat, però em faltava un parell de coses. I entenc que si ho vas fer a les 11 vas mirar el Barça
I després te'n vas posar a fer l'IVA. No, jo ja no miro futbol. No mires el Barça, tu ja no mires futbol. No, ja no miro futbol, és que... Em perdo moltes coses bones, però també dolentes, ja que aquesta és la part política. Sí, sí, sí. I t'estalvies enfadades, eh? Això ja t'ho asseguro. Mira, acabarem parlant del Girona, t'ho prometo. Quan acabem, vinga. Abans, volia entrar en el tema econòmic, que al final és la teva especialitat. Per exemple, testament solidari.
Em sembla que és una tendència que cada vegada més s'està implementant ara mateix als nostres dies Exacte, cada vegada va més Què és el testament solidari? Primer expliquem una mica què és fer el testament deixant una part o tot el teu testament a una ONG D'acord? Això, qui ho sol fer això? Doncs gent o persones que no tenen hereus
a persones que s'han molestat amb els seus possibles hereus que volen fer-ho d'aquesta manera, o persones molt, molt solidàries que prefereixen fer-ho així que d'una altra manera. Clar, quin és l'avantatge que té per les ONGs que els arribi un diner o fent aquest testament solidari? Doncs que no estan subjectes a l'impost de successions. Tu saps que quan rebem una herència, tothom que rep una herència està subjecte a l'impost de successions i donacions, al qual una part d'aquesta herència va directament a l'Estat.
a l'Estat o a la Generalitat, doncs les ONGs no tenen aquest impost amb la qual cosa els diners, els béns els arriben íntegrament amb la qual cosa poden utilitzar-los amb més percentatge o amb el 100% de la totalitat del que reben cosa que a tu i a mi no ens passa si algun dia rebem un testament
Nosaltres hem de passar per caixa. Sempre. Nosaltres sempre. Si rebem mai algun testament, doncs haurem de passar per caixa. Com tot ciutadà, eh? No només els altres dos. Sempre hi ha molt de debat. Què en penses, tu, d'això? Això ja és opinió? Sempre es parla de l'impost de successions a Catalunya, a Madrid, a diferents comunitats autònomes. Tu creus que algun dia es farà de forma homogènia per a tot el país? Difícilment. Difícilment, perquè l'impost de successions és un impost que...
doncs... Recapta molt. Sí, recapta molt, evidentment, però està en mans de les comunitats autònomes. Llavors, canviar-ho això serà difícil. Per què? Perquè cada comunitat autònoma pot fer més o pot fer menys. Per exemple, a Catalunya, no sé si esteu al cas, que durant la pandèmia, el govern que hi havia en aquell moment, que em sembla que era de Pere Aragonès i Esquerra Republicana, va decidir gairebé multiplicar per 10
la taxa, o el que es pagava, no la taxa, no el tipus de l'impost de societats, de successions, perdó. Llavors, aquestes coses que pot fer un govern autonòmic, traslladar-ho al govern central i dirigir-ho des d'allà és més difícil. Per què? Perquè la recaptació també recau sobre la comunitat autònoma. Llavors, també sí que hi ha una sèrie de normatives, si vius aquí però tens un pis a Madrid com a efecte, etcètera, aquestes coses. Però serà difícil homogeneitzar-ho. El que hauríem de mirar
segons la meva opinió al final, perquè hi haurà gent que et dirà que no, és intentar eliminar-lo al màxim. Al final... Tota la vida pagant impostos, perquè quan et moris... Exacte, quan et moris encara paguen impostos, no? Al final tu has aconseguit uns diners dels quals, si els has aconseguit treballant, has pagat el teu IRPF. Si els has aconseguit a través de...
de béns o aquests béns que has comprat, etc. també els has aconseguit i has pagat uns impostos de 3 milions patrimonials, un IVA llavors que encara t'arribi el moment de morir i tu no, però els teus hereus hagin de pagar uns impostos
És complicat d'entendre, si més no, diguem-ho així. Clar. Tot i que sé que hi ha gent que està a favor, eh?, i economistes que també estan a favor d'aquest impost que també... Però s'ha de ser també conscient de qui pots apretar més o menys. És a dir, un impost, per exemple, és a dir, això a la classe alta o classe més alta, cap problema. Però potser el problema seria reduir els trams a la classe mitja o classe baixa. Ja hi és una mica això, ja funciona per trams i això. El fet és que, esclar...
És això, doncs portes una vida treballant, una vida dedicada a la família, i llavors quan t'arriba encara has de pagar una part. I el problema és, molta gent, a vegades, per exemple, gent que no té diners, però que sí que té propietats. Doncs la persona que hereda aquestes propietats ha de pagar l'impost igualment, però com la paga si no té diners? És una part d'allò de dir, he de pagar, he rebut un pis, jo vaig fent econòmicament, tinc els meus diners, els meus petits estalvis, però d'aquest pis he de pagar una gran part
La gent pot hipotecar-se per pagar l'impost de... La gent pot hipotecar, es pot hipotecar, també es pot pagar en part de la futura herència, si és que hi ha diners, però és un problema. Hi ha verdaders drames de tema d'impost de successions i donacions. Conec amics, advocats que han portat aquest tema, a vegades precisament tinc un amic molt proper que ho va portar
Tema familiarment i em va acabar i sempre m'ha comentat, perquè és la meva família, Marc, perquè si no és que és impossible fer això i portar-ho bé. Parlant de pressió fiscal, Girona em sembla que, com sempre, som líders en moltes coses i em sembla que també hi ha pressió fiscal. Sí, sí, sí. Girona és...
casualment allà on ha pujat més l'IBI de l'últim any. L'IBI, recordem, l'impost de béns immobles, aquell impost que paguem per ser propietaris d'un immoble, sigui un pis, sigui un magatzem, sigui una nau industrial o sigui un local. Una plaça de pàrquing. Aquí paguem l'IBI tots. Llavors, d'Espanya on ha pujat més i és la quarta capital de província espanyola.
Madrid es paga molt, però llavors ja més bé Barcelona, Tarragona i anem a Girona. Fixem-nos, Catalunya sempre líders en aquest tema. Sí, sí, i per què som líders a pagar? Doncs potser una mica també pel dèficit fiscal interregional que tenim amb la resta d'Espanya, no ho sé. Però sí que paguem més d'IRPF, paguem més d'IVI, paguem més de successions i donacions, paguem més de transmissions patrimonials, més o igual que els altres llocs,
I el salari mínim interprofessional és el mateix a Catalunya que altres regions on potser els impostos o el cost de la vida no és tan alt.
I així anem fent. I així anem fent i venim a la ràdio contents i ja està. Però tu encara et sobren quatre duros per també ser abonat del Girona, no? Sí, duros mai em sobren, però sí, sí, podem ser abonats del Girona, som abonats del Girona des que va pujar a segona divisió i, evidentment, cada partit que podem estem allà. Ahir eres? Ahir érem. Què va passar? Ahir vam guanyar, eh? Sí? Ahir vam guanyar... A mi m'ho han dit aquest matí quan he entrat, eh? Vam guanyar 2-0, es va fer un bon partit, es va follar en un altre penal
i comentàvem ara la tertúlia amb en Jordi el tema de lesions és preocupant és preocupant pel Girona perquè tenim poca plantilla i tenim 3 competicions i veurem com afectarà i el que ens hem de centrar és en la lliga
I t'anava a dir, tu que anem, exacte, és que van a tretzents, em sembla. Tretzents, bueno... Una cosa així, eh? No estàvem a la posició pel Girona a tretzents, eh? Si ho diem l'any passat, com va anar, però no és el tema, que ara som tretzents, però ja aquest cap de setmana vam perdre... No, dotzents, perdó, dotzents. Ara som dotzents. I a les Champions som vintents. Vintents a les Champions. Vintents de 36, eh? Vaja, clar.
però en un partit més que molts, perquè avui hi ha una altra jornada. T'agrada dir, que al final... Que veurem. Ai, no sé. No sé, aquests dies... Hi ha el tema aquest de Montilivi, que també, del tema de les entrades, que no s'acaba d'emplar en el camp... Aquí hi ha hagut merder, eh, amb el tema de les entrades nominals i tot això. Hi ha aquestes històries de tema Champions...
Bueno, s'ha d'anar mirant, i ara ens queden dos partits molt interessants a casa, contra Liverpool i l'Arsenal, que també mirarem de sèrie. Tu no ets dels mil primers socis. Home, i tant que sóc dels mil primers socis. Ah, sí? Quin número de socis ets, tu? Em sembla que soc... Si vols t'ho dir, què? De memòria, home, no cal que m'ho busquis.
els 700 i alguna cosa. 700 i poc? Ara t'ho diré. Ah, mira. Tenim un dels socis dels que sempre tenen d'entrar. Sí, home, jo d'aquest tema no em dubtava pas. El que sí que és veritat hem de lamentar el penal d'Estrani, eh? És que anem fallant penals i a les Champions no els podem perdonar. Contrafè no vam perdonar. Ahir no va ser tan important, però a les Champions no podem fallar penals. Bueno, mai es poden fallar penals. I avui Barça-Bayern. Barça-Bayern també. A veure què passa amb el Barça, eh? Que porta una ratxa contra... Ja guanyaran. Qui guanyarà? El Barça? El Barça.
Sí, no? No ho sé. Ostres, és veritat, no sé. Home, esperem que sí. Bueno, aquest any el Barça té una cara nova. És a dir, ja ho sabeu, jo estic content que guanyi el Girona, però escolta, el Barça tota la vida. Tu t'has tirat més al Barça sempre. Jo sí, tota la vida. Sí, si no, tots tota la vida al Barça, el que passa que des que tenim el Girona aquí... No, jo estic content que el Girona guanyi i tingui bones posicions, però si em dius Girona-Barça ja sabeu la meva resposta. Tothom té els seus gustos i tothom se li ha de respectar.
Veurem, ho analitzarem i t'esperem ben aviat. I el pròxim dia us diré el nombre de gran de soci. Ah, bueno. Entrem a primer, encara no el trobo, tu. No, no, ja ens ho creiem. Mira, el 718. 718. 718. Posarem aquí un cartell. El soci 718. Mai en dubte el meu gironisme, o com ho podríem dir, la meva afició pel Girona. Escolta, jo t'he de dir que en aquesta vida, jo de les persones que m'enfio, saps de qui són? Del meu gestor?
i del que em talla el cabell. Exacte. I tu ets gestor. Aquesta és important. Sí, sí. Molt bé, Seït. Doncs moltes gràcies. Marc Pazinjai Pujol, economista. Gràcies un dia més. Molt bé, Seït. Gràcies. Gràcies a nau.
Som la teva veu. Som la gironina.
Segueix en directe a l'inici de les fires de Sant Narcís a Girona FM. El divendres 25 d'octubre, a partir de dos quarts de set de la tarda, programació especial des de la plaça del vi per anar escalfant els ànims amb entrevistes, connexions al carrer i molt més.
Som la teva veu, som la gironina.
Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a Gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, Gent de Bàsquet.
I seguim en directe als Quatre Rius, quan avui volíem parlar de Girona, probablement un dels símbols, potser amb més misticisme al seu voltant, encara per redescobrir, i aquesta tasca l'ha fet l'historiador de l'art Miquel Àngel Fumanal, aquí ja aprofito per saludar. Bon dia i bona hora. Molt bon dia. No sé si coincideixes amb mi, però és una cosa que és Vox Populi i és encara tot el misteri que rodeja la Llauna de Girona. Sí, i malauradament d'aquest misteri el llibre tampoc n'aclareix gaire coses.
No n'aclareix gaire, però em sembla que tens un treball que presentaràs pròximament i que de fet arriba a unes certes conclusions. Sí, a veure, hem intentat dintre del possible apostar-nos a la peça, perquè malgrat ser icònicament l'element escultòric més famós de la ciutat,
a part de coses més arquitectòniques com les cases de l'Unya o la catedral, o els ponts, no en sabíem gairebé res. És a dir, és una de les coses que apareix més a les xarxes socials, però de les que se'n sap menys. Això sol passar també de vegades. Aleshores, bé, necessitàvem, des del punt de vista de la història de l'art, des del punt de vista formal, estilístic, històric, material,
acostar-nos a la peça, i això és el que hem intentat en aquest primer volum, que només vol ser un primer graó, i que, més que donar respostes, el que hem obert també són uns quants interrogants que tant de bo algú pugui seguir-ho d'aquí un temps. Per exemple, sembla que data del segle XIII. A veure, estilísticament podem situar això a mitjans, tercer, quart, o fins i tot més àmpliament
segona meitat del segle XIII, l'hem comparada amb tot el que hem trobat a nivell d'escultura catalana, però també de tota la corona de rebó, de les castelles, del sud de França, d'Occitània, del centre d'Itàlia, la Úmbria, Assis, i hem envoltat molt i hem mirat tot el que hem pogut. Aleshores, no ens permeti que això sigui una obra romànica, perquè ja té una sèrie de trets en el cos, en la manera de tallar, que ja són propis d'això que anomenem gòtic, per entendre'ns,
I de l'altra banda hi ha la qüestió de les proporcions de la columna. Estem parlant d'un fus, d'una columna monolítica de més de 3 metres d'alçada. Ara ens semblaria una cosa més o menys normal, però si busquem en el segle finals del 12 o 13 o finals del 13 columnes d'aquestes proporcions, no n'hi ha. I per tant ens està indicant una cronologia molt més tardana del que s'havia dit fins ara. Tant en llibres, en catàleg, en postals...
La gent també, volia deixar-ho clar, perquè aquí a Girona a vegades ens pensem que tots som incombustibles. La peça original està al museu d'aquí de Girona. La peça original està al Museu d'Art de Girona i recomano a tothom que la vagi a veure. Pugeu les escales de la catedral o la rampa de la Pialmoina és igual i aneu-la a veure. La columna està al museu des de l'any 1976, fa una temporada ja, que és quan es va inaugurar al Museu d'Art del Palau Episcopal.
El que passa és que, com que es van fer les còpies als anys 80 i 90 i es van col·locar allà on està ara, molta gent no ho va saber, a més com que el material enganya, sembla que sigui una obra original, però no, és la còpia, afortunadament també...
moltes de les guies que porten grups i els guies ja ho expliquen jo portava 10 anys vivint a Girona i encara em pensava que era l'original potser no ho expliquen tant imagina la cara tot que se'n va quedar t'anava a dir abans s'ha comentat que en el llibre també es plantegen una sèrie de preguntes per resoldre en un futur quina és la que et fa o la que et genera més curiositat d'aquestes preguntes?
Bé, m'agradaria saber de què formava part. Aquesta seria la clau de tot, perquè una columna d'aquestes proporcions, amb aquestes mides, i en aquella època, no podia ser d'un hostal, no podia ser d'una casa, diguem-ne, senzilla, pobra, encara que fos de classe mitjana. Això havia de pertànyer a alguna estructura important de la ciutat, fos un edifici religiós de grans dimensions, per exemple, qualsevol portalada, catedral, convent, monestir quasi desobregut,
Pensem que la catedral fins al segle XVII va tenir una façana romànica amb un porxo enorme, que no sabem com era aquest porxo medieval. Hi ha molts convents que han desaparegut, destruïts al segle XVII, XVIII, XIX. Aquesta seria una possibilitat. L'altra, que formés part d'algun edifici civil, tipus palau, o alguna altra construcció de molta entitat. Però, evidentment, es tracta d'una peça especial, gairebé diré que única.
Miquel Àngel, li donaràs continuïtat a aquesta primera peça o això ja és feina d'altres punts de vista? A veure, jo penso que amb el temps en podrem anar sabent més coses. Documentalment espero que sorgeixin noves qüestions i noves pistes i sobretot que quan molts altres col·legis, historiadors, cercadors i investidors en general...
puguin veure el llibre, molt probablement s'inspiraran per algun altre nou dia i entre tots la trobarem. Espero, espero. Aquestes coses requereixen temps. Temps i paciència, no, suposo? I paciència, sí. Miguel Àngel, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat, per haver-nos parlat de la lleona de Girona i et deixem tranquil, que em sembla que tu també tens una agenda complicada avui.
Bé, bàsicament la feina, que l'institut no s'atura, i la mainada tampoc. Moltes gràcies, Miquel Àngel. Vosaltres, gràcies.
Som la teva veu. Som la gironina.
Segueix en directe a l'inici de les Fires de Sant Narcís a Girona FM. El divendres 25 d'octubre, a partir de dos quarts de set de la tarda, programació especial des de la plaça del Vi per anar escalfant els ànims amb entrevistes, connexions al carrer i molt més. I a partir de les vuit, escolta el pregó a càrrec d'Àngel Davant i Jordi Tonietti.
No et perdis el tret de sortida de les feres. El 92.7 de Girona FM i en streaming a gironafm.cat Som la teva veu. Som la gironina.
Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a Gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, Gent de Bàsquet.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Els quatre rius. El magasin matinal ober a la ciutat.
Seguim els quatre rius, passem ja al punt de dos quarts de dotze del matí, quan tornarem a parlar de ràdio. En aquest cas, parlarem d'una de les col·leccions més importants d'Europa, que ja vam introduir aquí en el seu moment, però que demà, a partir de demà, obrirà les seves portes al públic en general durant uns dies. Per això mateix ens acompanya avui Jaume Felip, bon dia i bona hora. Bon dia, tingueu tots a la Ràdio Orients. Primer de tot, com estàs?
Dit d'una ordre, bé. Bé, prop de bé, no?, que dirien alguns que passen per aquí també. Correcte. Escolta'm una cosa, em sembla que ja vam parlar de la teva col·lecció, magnífica col·lecció de més de 2.500 peces de ràdio, úniques, una de les probablement col·leccions més importants d'Europa, i em sembla que obriràs les seves portes ara amb motiu de fira. Sí, bueno, aviam.
Això és el que diuen els tercers, jo parlo de tercers que tinc la millor, eh? Vull dir, que quedi clar això. No és un museu, és un magatzem, que és el que tinc, però... El que passa és que, clar, arriba un moment que, perquè les vegi jo sol, he estat preparant-ho perquè obriré cara al públic que els vegi. Ja sabran un tastic, el que deixa de ser, i veuran el volum
del que són tantes de ràdios, apilonades, ben posades, amb ordre, però apilonades. Això és el que veuré durant tres dies, que convido el que vulgui, el dematí, i hi entraran de grups de 5 en 5, i estaran 10 minuts, un quart, cronometrats, perquè si hi ha molta gent, i només això. I explicaré alguna cosa molt puntual, si algú té algun interès, en alguna peça especial, no ho sé...
Alguna làmpera que tenen allà, que tenen làmperes que tenen 100 anys, no? O una ràdio que havien tingut ells a casa seva, la marca Optimus, o la Philips, el que fos, eh? Això és el que es pretén demà de cara al públic. De cara al públic, a més amb peces úniques, com has dit, ja gairebé centenàries, per exemple, també...
me'n recordo, eh, això, a caire d'anècdota. Tens fins i tot peces amb nom de... o amb marca Edison. Sí, bueno, l'Edison és un dels pioners de la ràdio, encara que la gent no ho sàpiga. És dels pioners perquè va ser el primer que va posar un electródo a dins d'una vàlvula aquesta de la bombeta. I aquí va començar...
al començament de la ràdio, a l'inici. La ràdio no es pot, perdoneu, la ràdio no es pot posar un patró com Marconi o altres, jo prefereixo posar en Cervera, que era espanyol, en Popov, que era rus, en Mercori, que era italià, vull dir, no hi ha cap patró que sigui l'amo de l'invent de la ràdio, és un cúmul de gent o de savis o que desperten la curiositat de les ondes.
En aquest sentit, i jo l'he vista, tinc la sort d'haver vist aquesta col·lecció, com hem dit, més de 2.500 ràdios ordenades, catalogades moltes d'elles, això 24, 25 i 26 d'octubre, motiu de les festes de Girona, visites gratuïtes, no sé com es poden posar en contacte amb tu, Jaume. Bé, jo, primer que estic aquí amb vosaltres perquè ho donaré a conèixer,
Podria tindre d'anar a la premsa, però no ha tingut temps. Vull dir que jo també, això és un hobby, i no ha pogut esprendir-ho com Déu mana. Jo crec que amb vosaltres m'adonc per satisfet que... Això és casa teva, ja ho saps. Que ho donem per a la gent serantera del que hi haurà.
No sé si podem donar un número de telèfon perquè la gent pugui consultar. Jo en tinc un aquí, que és el 655-751-142. Amb aquest número de telèfon, si es vol parlar directament amb tu per poder visitar. Un mail també, em diuen? Un correu electrònic? Sí, i l'adreça, si vols, també poden vindre allà directament. Vull dir que, ubicada a Girona, al carrer Valladolid,
Número 12, els baixos, en portà el trànic truquen, i els obrirem, i els ensenyarem, i passa el que passa, i que els agradi o no els agradi, això ja és un altre tema. Això als matins del 24, 25 i 26 d'octubre, com hem dit, carrer Valladolid número 12, els baixos, però a més a més, encara, em sembla que hi haurà un dia més, que aquest l'afegeixes tu de gratis, com aquell qui diu que serà aquest pròxim 14 de novembre,
Perquè em sembla que és un dia molt i molt especial per a la ràdio. Correcte, va ser el dia 14 de novembre, ara farà cent anys, que es va fer la primera emissió a Ràdio Barcelona, EAJ1, la senyora Maria Sabater va dir bon dia a Barcelona. Pensa que aquell mateix dia que la gent va escoltar això...
els altres veus que hi havien per la Rambla i per Barcelona, la gent va quedar esparverada, va dir, carai, què és això, no? I la gent ja, a partir d'ara, en un any, pensa que van vendre 88.000 aparats de ràdio a Barcelona el primer any. I com que van veure que era un negoci...
van començar a fer quotes i cobrar el que tingués una ràdio que puc demostrar a la gent que vingui, que tinc rebuts, que conforme pagaven durant un any, pogués escoltar la ràdio, que els costava 14 pessetes. I estic parlant de l'any 28, 30, 32. Tinc algun rebut d'aquests. A més a més afegir que tant aquest 24, 25 i 26 com també el dia 14 de novembre són visites gratuïtes.
Correcte, és perquè no hi ha lucre de guanyar-se la vida, ni fer cap negoci, només que la gent sàpiga que existeix, i poder, clar, si no ens espavilem tot esplegar, serà l'última vegada que els veuran, perquè ja estic negociant...
perquè se'n vagin cap a... Sí? Sí, esclar, la gent... Cap on? No ho sé, podria sentir-ne cap a Espanya, no sé on, però bueno, sí, perquè esclar, ni a l'Ajuntament, ni a la Diputació, ni a cap entitat, sembla que els fa pillo, doncs ho sento per ells, perquè ja està acabat. Jo porto molts anys col·leccionant-se al grupal-se...
també tindria la solució de vendre'ls una a una, però no vull, jo tinc una edat, ja està, s'ha acabat, no? I per això convido tota la gent que vingui a veure'ls i que digui, ostres, a casa meva hi havia aquesta, o hi havia l'Optimus, o hi havia aquesta Phillips, o aquella, tothom buscarà la que li semblava que a casa meva l'havia tingut, perquè jo crec que, vamos, en dos mil i escaig pot trobar alguna cosa.
Doncs mira, tres dies que teniu molta ràdio al carrer Valladolid número 12 d'aquí de Girona, completament gratuït al matí, i per si de cas, doncs si no poguéssiu aquests tres dies, el dia 14 de novembre, que farà ni més ni menys que 100 anys que va començar a sonar la ràdio aquí, tindrem torns tant al matí com a la tarda. Exacte, o tot el dia. O tot el dia.
completament gratuït, per gaudir de la col·lecció de ràdios, més de 2.500, en aquest cas, del senyor Jaume Felip, a qui ja aprofito per donar les gràcies per haver passat un dia més per aquí. Molt bé, aquí es veuran només aquell dia les antigues, des que fa 80-100 anys que començaven els pinitos de la ràdio, i que puguin veure i gaudir del que es va a disfrutar i a inventar la ràdio que avui dia...
és el medi que tothom està escoltant Jaume, moltes gràcies i a tu sí que et puc dir salut i molta ràdio ens veiem, ens escoltarem
Som la teva veu. Som la gironina.
Segueix en directe a l'inici de les Fires de Sant Narcís a Girona FM. El divendres 25 d'octubre, a partir de dos quarts de set de la tarda, programació especial des de la plaça del Vi per anar escalfant els ànims amb entrevistes, connexions al carrer i molt més. I a partir de les vuit, escolta el pregó a càrrec d'Àngel Davant i Jordi Tonietti.
Som la teva veu, som la gironina.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I un dimecres més toca marxar amb música, toca fer-ho amb el nostre malomen de la música i també, per què no dir-ho, Adrià Giné, bon dia i bona hora. Bon dia, què tal? Com han anat les vacances? Han anat bé, sempre van bé les vacances, sempre sumen. I més si vas a Formentera, que és un lloc així tranquil, que puguis recuperar-te de tot l'estrès i tot el que s'ha passat durant l'estiu.
tranquil·litat, calma i ben renovat totalment. Això del ritme diferent, va bé també fer-ho al llarg de l'any? Va bé, però també et dic que quan porto una iaia 3, 4, 5 dies, ja dic, bueno, va, tornem a la feina, tornem a la rutina i estar actius, que jo és que m'agrada estar sense fer res, evidentment, però...
3-4 dies, saps? Després ja tornem a la guerra. No, no, després toca... No, és que si no hi tornes, tranquil, que algú t'hi farà tornar. Això segur. En un moment o altre. Escolta, per cert, canviant de ritme, canviant fins i tot de registre, avui m'encanta perquè em sembla que parlem d'un dels estils més purs, probablement que hem tingut a la dècada dels 90, fins i tot abans i fins i tot després.
Que s'ha anat perdent. Sí. Bueno, s'ha anat perdent i no, crec que ara mateix, bueno, primer de tot, que ho sàpiga, que ho escolti la gent, avui parlarem de rap una mica i del moviment del hip-hop. Sí que va haver-hi com una petita declive, sobretot quan sorgeix tot el boom del reggaeton i del latino i tot això, que com que molts raperos callejeros d'abans desapareixen, com aquell moviment, però crec que estem en un punt ara que està com tornant.
estan sortint grups bastant potents a nivell Espanya, estic parlant, estan sortint, jo què sé, els Xicos del Maíz, Ajax i Proc, Natos i Waur, que estan fent un rap molt potent i, jo què sé, tu escoltes Ajax i Proc i és ben bé el rap que s'està fent als 2.000 de violadores del verso. I crec que està passant ara mateix com un bon moment el rap, inclús s'està fusionant amb el trap i estan sortint coses que són interessants. Tenim com molta...
molta mania i a tot el que sigui tot el moviment del trap i el reggaeton és com que sempre li fotem una barrera molt gran dic, ui no m'agrada el reggaeton no m'agrada el trap però crec que s'estan fent coses superguapes crec que s'estan explorant uns sons i s'estan aconseguint uns ritmes que no s'havien fet mai i no sé, tampoc hem de ser tan puritans amb aquestes coses que jo què sé, que anem avançant i jo soc un gran amant de les gitarres elèctriques i de les bateries, però hòstia
Ara mateix estic escoltant un tema, tio, que m'està tornant molt loco i el vaig descobrir en un Zara, deixa'm el que te'l busqui. Sí, sí, i jo... Tu deus anar tot el sant dia amb el Shazam? Sí, sí, el Shazam és màgic. I l'altre dia estava allà el Zara, que vaig ser un dels ànecs que van anar a l'outlet de la Junquera aquesta setmana, que van obrir i estava rebentada gent.
I vaig escoltar una cançó que es diu Talia, un remix que és Talia, que té una base espectacular, tio, i me la poso, me la poso pel carrer i la disfruto molt, i és un trap reggaeton, però és que està guapo, tio, està ben fet. La trobarem en els set tracks? Ah, hòstia. A la llista. Va, potser sí que la poso. Potser sí que la poso, sí. Si no, ja en parlarem més endavant, perquè em sembla que una temporada de ràdio dona per molt, eh? Home, joder, t'ho diràs. A partir d'aquí? A partir d'aquí, aviam. Us vull parlar...
d'una historieta bastant xula dintre del moviment del hip-hop i del rap, no? És una història que té bastant de morbo i que, a més a més, encara no està resolta. Per tant, és com... Podria anar a Carles Porta a fer el documental aquest i posar-hi un malafoscor, no? Avui us vull parlar de Tupac.
Now let me welcome everybody to the Wild Wild West
Doncs sí, Tupac va ser un dels rappers i activistes més influents i emblemàtics de la història del hip-hop. Podríem dir que és la figura més important de la història del rap. Ell neix l'any 71 a Nova York, tot i que ràpid marxa a viure a California. Cosa important aquesta, perquè ara us ho explicaré. Per què és tan important Tupac dins de la cultura del hip-hop? Primer de tot, evidentment, per la seva música. I ens va deixar grans himnes del rap, com aquest California Love, que sona de fons.
Però, a part d'això, la seva figura és més que un simple cantant, músic o compositor. Ell és conegut pel seu paper dins de la cultura i els moviments socials afroamericans d'aquella època. Pensem que els seus pares ja eren una família molt implicada dins dels moviments polítics als Estats Units. Sense anar més lluny, la seva mare era membre de les Panteres Negres.
Tota aquesta lluita familiar que ja havia viscut des de ben petit, des que va néixer, es veu reflexada en moltes de les seves lletres, on parla de temes socials, injustícies de la societat, de la brutalitat policial, del racisme, tots aquests temes que tant coneixem dels Estats Units. La seva música, les seves lletres, el seu carisma, l'acaben convertint en un símbol no només musical, sinó cultural del moviment dels 90 als Estats Units.
Tot això com era d'esperar li porta a molts problemes. El govern diu que la seva música i les seves lletres estan fent que els joves es revolucionin. Té problemes constants amb la policia pel simple fet de ser negre i ser tupac. Inclús la justícia l'acaba acusant de violació, sent ell totalment innocent. Passa un temps a presó fins que el seu mànager va i paga un milió de dòlars i el treu.
Tot això passa mentre es vivia una intensa rivalitat entre els raperos de la costa est i els raperos de la costa oest dels Estats Units. Per això abans et deia que era important el fet que hagués nascut a Nova York però que s'hagués anat a viure a Califòrnia de ben jove. Va fer un figo. Exacte. Hi havia aquesta rivalitat entre l'est i l'oest.
I ell era la persona més influent, diguéssim, la cara més visible de la costa oest, a Califòrnia. Mentre que la imatge més potent de la costa est era The Notorious Bick. Ells dos, evidentment, tenien una gran rivalitat. Escoltem The Notorious Bick.
Fins demà!
Això que estem escoltant és el principi de tot del hip-hop i del rap americà. De fet, d'aquí neix tot el que ara podem escoltar i totes les variacions que s'han anat fent del rap a través d'aquestes dues persones i personatges tan importants. El nostre estimat Tupac, tornant al tema que ens interessa, el nostre estimat Tupac va ser assassinat amb només 25 anys a la sortida d'un combat de Vox a Las Vegas, un combat de Mike Tyson. I què passa? Que hi ha moltes teories sobre qui va matar el raper.
Una d'elles és que el van matar les bandes de l'Est, per la seva rivalitat amb The Notorious Vic, que estem escoltant.
Una altra teoria és que el van matar en una baralla d'aquella mateixa nit amb una banda que hi havia allà i que d'aquella baralla va sortir el van acabar pelant. O inclús hi ha la teoria que diu que el van matar al govern dels Estats Units ja que el tio era una gran amenaça degut a la seva gran capacitat de moviment de masses que tenia dintre de la societat afroamericana i com que el govern el veia com un possible perill i va decidir eliminar-lo.
Fins demà!
Mai sabrem què va passar. Però sí que és veritat que el setembre de l'any passat, el setembre del 23, es va detenir una persona acusada formalment per un gran jurat de Nevada d'un càrrec d'assassinat amb arma mortal. Aquesta persona està detinguda ara mateix, sembla ser que sí que és veritat que ell anava dins d'un Cadillac blanc des del qual es va disparar Tupac a la sortida del combat de boxa. Però clar,
Qui va manar aquesta persona metat opac? Va ser els capos de la costa est dels Estats Units, va ser The Notorious Bick, ells mateixos enfadats per una paralla que havien tingut amb ell, la Casa Blanca, inclús es pot decidir-ho? No ho podrien saber mai, jo crec. Per tant, tot el que podem fer és resignar-nos a escoltar les seves cançons. Pensem també que The Notorious Bick...
que és el capo, és una mica complicat, eh? El capo East Coast. El capo de la East Coast, exacte. Va ser assassinat sis mesos després de la mort de Tupac. És a dir, va passar exactament el mateix. Per tant, és com que hi ha la rebenja de la costa oest que diu, sis mesos després us pelem al vostre cap. Aquí va llepar tothom, vamos. Aquí va llepar tothom.
I com que seguim parlant de hip-hop, no podem abandonar el hip-hop americà sense parlar de l'artista que més discos va vendre a la dècada dels 2000. Que no és tonteria, perquè fa rap, però és el que més discos va vendre de qualsevol. 32 milions de còpies desvenudes. Estem parlant de Minem.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Com a curiositat del raper americà, d'Eminem, sobretot, a part de la milionada que ha generat, perquè segurament li pot competir de tu a tu a Tupac, si no l'ha superat, que jo crec que l'ha superat bastant a nivells d'imatge i de generar pasta, també és veritat que tot això Eminem ho ha fet perquè sempre...
sí que ha fet hip-hop, sí que ha fet rap de carrer, però sempre ha tirat una mica més cap a una part una mica més comercial del hip-hop, una part, pensem, sense anar més lluny, Eminem ha fet cançons amb Bruno Mars. Però tot i així va aconseguir guanyar-se el respecte dels més puritats. Totalment, totalment d'acord. Sí, sí, sí. Però sí que és veritat que tota aquesta millonada i aquests èxits en vendes i tot això és perquè sí que no era tan callejera, diguéssim, com ho podia ser Tupac o The Notorious Big, no?
Cal dir que aquesta cançó que està sonant va guanyar un Òscar. Va guanyar un Òscar per la pel·lícula 8 milles, que casualment està protagonitzada pel mateix.
Fins demà!
Adrià, Giner, tornes a crear càtera. Què vols que et digui? Bueno, són històries de superxules. És que, tio, m'ho passo molt bé també fent aquesta secció, perquè també descobreixo coses i em fot una allà a l'ordinador i començo a mirar aquí, ara aquí, ara aquí, ara aquí, ara aquí, i vaig trient coses i dic, hòstia, que interessant que és tot això que hi ha al darrere d'aquesta cançó, no? Que al final només escoltem la cançó i hi ha coses molt xules al darrere. Fa olor llibre, eh? Hòstia, no, tio, jo no sé escriure, jo. Bueno, ja t'ajudo.
que provem una cosa a quatre manys, ja la podríem... No sé escriure. Jo què vols que et digui? Cada vegada que acabem la secció penso, quina sort té la Lampordà per dir que pot dir que tu i jo som de Lampordà. Això 100%, més per part teva. Adrià Giné, com sempre, moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé, ens escoltem la propera. ... ... ...
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Segueix en directe a l'inici de les Fires de Sant Narcís a Girona FM. El divendres 25 d'octubre, a partir de dos quarts de set de la tarda, programació especial des de la plaça del Vi per anar escalfant els ànims amb entrevistes, connexions al carrer i molt més. I a partir de les vuit, escolta el pregó a càrrec d'Àngel Davant i Jordi Tonietti.
No et perdis el tret de sortida de les feres. El 92.7 de Girona FM i en streaming a gironafm.cat Som la teva veu. Som la gironina.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial t'oferim tots els partits de Lliga, Champions i Copa del Rei en directe al 92.7 i a GironaFM.cat amb la narració de Pau Villafanyer, Josep Coll i Judit Mateu. Escolta la prèvia, el partit íntegra i totes les reaccions dels protagonistes després del xiulet final. A Girona FM només som del Girona. Som la teva veu. Som la Gironina.
Girona FM és la ràdio de la ciutat. El que vius a prop també ho sentiràs a prop. 92.7 FM Girona FM