Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai.
Dimarts 23 de setembre de 2025.
Ahir parlàvem sobre la programació que tindrem a la sala del planeta.
Aquest matí hem començat a beure també un glob de cafè
amb la presentació de la pel·lícula de maduresa de Jordi Esteve.
Seguirem en uns moments parlant de llibres,
que Gavarres ens ha portat la seva última novetat.
Tot això en una setmana on, ja ho podem dir,
dijous anem cap a la Mercè a fer ràdio.
Ja veurem per què.
El que sí que és cert és que entre una cosa i l'altra
ja ens hem, o en aquest cas ja hem parlat,
o ens hem arribat més ben dit a l'inici de la tardor
i també al final de setembre.
Entretant, nosaltres seguirem passant revista
del que tenim a Girona, que no és pas poc.
I acaba d'arribar fa una estona amb un jet privat
des del teatre aquest de París,
assistent a la gala de la pilota d'or,
finalment nominat, però no guanyador.
Arnau Vila, bon dia i bona hora.
Molt bon dia.
Home, la veritat és que, depèn de com,
jo potser arribaria amb un cotxe o algo més humil,
perquè amb un jet...
Què vols dir?
Home, home, no, un jet privat.
Un jet privat.
Carai, vull dir...
Sí, no sé.
Tu te l'esperaves que se l'emportés al bo de l'Husman?
Home, la veritat és que en Llamin-Llamal
encara potser és una mica verd,
li faltaria un plus més encara, eh?
Sí?
És bo, però saps allò?
Dius, l'any que ve...
Jo crec que està pel Champions, eh?
Vull dir, com que l'Husman va guanyar la Champions...
Sí, pot ser.
Jo crec que és per això.
Però sí que és veritat que, home,
li falta la motivació aquella de dir
hòstia, l'any que ve serà, saps?
I també és por, eh?
Això, perquè això vol dir que l'any que veurà més...
Jo el que sí que sé, i ho tinc claríssim,
és que és que és molt jove.
Escolta, tota aquella gent,
tota aquella gent que hi ha a la gala
no té els premis que tens tu.
D'això no estic segur.
Home, mira...
El premi...
Els passabristes no els tenen, això és veritat.
Exacte, t'anava a dir.
El reconeixement dels passabristes de Banyoles...
No, no, sí, és veritat.
Ni el Laminya Mal, ni l'Osmán Dembélé...
Ningú d'aquests...
No, no.
Té una placa com la que tens tu a casa.
Això és...
Sí, no, no, no.
I la placa és maca,
són figures allò ben fetes artesanals, de fang,
i de cuidad-ho amb això, eh?
Sí, no és un empilatador,
però és una figura de pessebres.
Què estàs maquinant pels pessebres d'aquest any?
Mira, doncs el tinc...
T'obriré cada dimarts.
No, doncs el tinc força, força ja encarrilat, eh?
Sí?
Sí, sí, sí.
A veure, avança-nos alguna coseta, no sé...
Aquest any serà plujós i fosc.
Plujós i fosc?
Sí.
Hi haurà efectes especials com a avatar?
No et pensis,
estic maquinant algun tipus d'aire
que pugui ficar amb un motoret que fa aire,
a dins, petit,
que es mouin les fulles,
i...
Cuidado amb això, eh?
Que ets el rei de maquinar, ja ho sabem tots.
Vull dir, això només faltaria.
A més, ja t'ho he dit, també dijous,
que ens anem d'excursió una altra vegada.
Sí, és veritat.
Tu que ara agafat trastos.
Cap a la Mercè.
Ja t'ajudarem, si de cas.
Sí, si no hi saps com vindré.
Sí, clar, com Miss Daisy.
Jo sempre ho dic,
sempre que sortim a fora,
tu vas com Miss Daisy,
assegut allà, et porten...
Vull dir, després et queixes del jet privat
i del no sé quant.
Sí, noi.
Si et porten a tot arreu, a tu.
Sí, però després la ràdio sona, eh?
Totalment d'acord, mira.
Les coses com són,
sempre hem d'arribar amb els deures fets,
i l'Arnau Vila, una altra cosa, no,
però els deures fets, sempre.
Sí, més que podem, sí.
Sí, podem, sí, vaja.
Sí, podem.
Sí, podem, perquè hi ha vegades que fa mal sonar.
Escolta, no parlem de coses que passen fora d'aquí.
Aquest tenim ara.
Exacte, en qualsevol cas,
avui, si et sembla,
començarem parlant de llibres,
el Gercei amb caputxa,
del Joan Trias,
que en uns moments ja començarem a comentar,
tot això,
seguirem també en directe als Quatre Rius amb més coses,
i per últim, que passarà per aquí,
el doctor Josep Maria Sirvent,
que ja comença curs amb nosaltres.
Doncs mira que bé.
Ja era hora, eh?
Sempre és elegant escoltar el doctor.
És que sembla tot molt lluny, eh?
És que jo ara hi penso,
l'última vegada que devia venir.
Fa molt, sí,
potser va tres mesos, potser.
Clar, devia ser el 20 de juny.
Sí, ben bé, ben bé.
Sí, també,
no és que ens haguem enfadat,
és que el 20 i pico
nosaltres vam marxar de vacances.
I clar, vam tornar.
T'he vist algun cop
que passava per aquí davant, eh?
Cada dia.
Cada dia passa?
Cada dia passa.
Ah, sí?
No l'he vist un cop.
Si t'hi fixes,
això és com el cometa Halley,
i t'hi has de fixar una miqueta,
vull dir,
i ho va passar per aquí.
I deixes te la, també.
No, però t'anava a dir,
és que jo ara hi pensava i dic,
és brutal,
però és tot just el segon dimarts
de temporada,
i se m'ha fet llarguíssim a la setmana.
Però molt llarga.
Doncs això acaba el juny, eh?
Ja ni me'n recordo
del que vaig fer dilluns de la setmana passada.
Això acaba el juny, eh?
Ja, ja.
El 26.
El 26.
Buah.
En fi.
Si et sembla, Rau,
em sembla que...
Comencem.
Sí, és una manera molt poètica
i molt introspectiva
de començar, si et sembla.
I com hem comentat abans,
presentem el Jersey amb caputxes,
el nou llibre del Joan Trias,
en aquest cas consultor en Polítiques Públiques,
també professor universitari.
És la novetat que ens proposa
l'editorial Gavarres,
que em sembla que deuen d'estar ara mateix
en l'estand de la setmana del llibre en català,
però, bueno, per això,
deixem-vos tranquils en ells
i, si et sembla,
doncs anem a molestar el Joan Trias.
Bon dia i bona hora.
Molt bon dia
i gràcies per l'oportunitat de ser aquí.
No, Manuel,
només faltaria,
has passat per la setmana o què?
Sí, i vaig a ser dissabte.
Sí.
Molt bon ambient,
molta gent,
els llibres de Gavarres,
òbviament, allà.
Molt bé.
És que ara et ve el canvi d'ubicació, eh?
Que abans es feia allà,
me'n recordo,
el moll de la fusta,
de la fusta.
Crec que era tot desengelat i tal.
Bueno, ara entenc que la passeig
amb els companys, millor, no?
És molt gran
bé, l'ubicació està molt bé.
Bueno, ja hi anirem a la setmana
del Llibre en Català
algun dia, no, Arnau Vila?
Sí, jo.
Quants anys fa que no hi vas, tu?
Si em permets.
Sí, vaig anar-hi...
El 74, eh?
Més o menys, no.
No, l'any passat no.
La segona edició sí.
Vull dir, fa un parell d'any
sí, vaig anar a fer un vol.
Parlant de venir,
quan feia que no passaves per Girona, ara?
No sé si treballes aquí o...
No, jo visc aquí.
Vius aquí, Girona, eh?
Visc aquí.
Ah, molt bé, t'anava a dir.
Va, passem a parlar del
Jerseis amb Caputxa.
D'on va sortir la idea d'aquest llibre?
O sigui, en quin moment agafes
i dius, vinga, va.
Ostres, aquesta és una bona pregunta.
Jerseis amb Caputxa és una crònica,
però en realitat
va néixer amb la idea d'un assaig.
Jo, com has explicat molt al principi,
soc professor de ciència política
a la universitat i soc consultor
en polítiques públiques
i, per tant, soc molt militant
de ser politòleg
i d'explicar què és
i què fa un politòleg.
Però la veritat és que és una cosa
encara bastant desconeguda, no?
I la idea que tenia jo
era explicar en un llibre
què és i què fa un politòleg.
I, per tant, tenia una vessant
al principi molt professional
pensada, doncs, en capítols
que eren, doncs, l'activisme,
la política institucional,
la docència a la universitat,
la consultoria...
Aquesta era la idea.
Però a mesura que anava escrivint
i compartint aquests primers escrits
amb persones properes
m'adonava que allò que connectava
amb la gent
no era tant els àmbits professionals
sinó allò que jo podia explicar
de quan vaig anar a Belfast
i era un activista
enmig del conflicte
o de quan vaig anar a Dimburg
i treballava a l'Ajuntament
d'un altre país
i tot el que em trobava
o del meu pas
per la política institucional
a Pals.
Experiències vàries
i vivències, anècdotes
que arribaven molt més a la gent, no?
I, per tant, vaig decidir
veient això
capgirar la idea de l'assaig
i convertir-ho en una crònica
que és autobiogràfica
i que és molt més viva
i més propera
que no la idea inicial.
És un d'aquells relats
que et serveix també a tu
per ordenar la calaixera?
Sí, jo suposo que tot escriptor
quan escriu
ordena la calaixera
que dius tu
ho pot fer d'una manera més
explícita o més implícita.
En el meu cas és molt clar
perquè és un relat autobiogràfic
i, per tant, hi ha molt
d'ordenar esdeveniments
posar-los en context
però, sobretot,
en aquest llibre
el que intento és
a través de la història personal
que és la meva, òbviament
però apel·lar
a tota una generació de joves.
Parlo sobretot
de la generació dels vuitantes
jo soc de l'any 81
perquè penso que
així com s'ha parlat molt
de la joventut de la transició
i és lògic i normal
perquè era un moment
molt important pel país
s'ha parlat poc
de les generacions
que han vingut després
i jo soc del paret
que totes les generacions
tenen el seu despertar polític
el seu moment
en què trenquen
amb l'establert
en què es volen menjar el món
i, en canvi,
a la dels vuitantes
aquesta generació
vam néixer ja en democràcia
tot i que en una democràcia feble
amb moltes herències
però se n'ha parlat poc
i el que volia en aquell llibre
és explicar aquest moment
en què som joves
ens revelem
mirem de situar-nos
en el món
i és un moment d'obertura
i de percepció
d'allò social i polític
i d'apropiació
d'allò social i polític
Aquesta generació que dius
no és que n'hagueu viscut una
és que n'heu viscut unes quantes
perquè si jo he viscut
la del procés
tu en deus haver sumat
un parell o tres més
I tant
Aquí
el llibre repassa
ben bé
un parell
quasi tres
de dècades
hi ha de la joventut
jo recordo encara
la Catalunya de Pujol
i l'Espanya d'Aznar
però després d'això
hi ha un recorregut
que ens fa passar
a nivell del nostre país
doncs dels anys
de l'Estatut
els anys del procés
que ara deies
a nivell d'estat
de la crisi
immobiliària
del 2008
l'explosió del 15M
el sorgiment de nous partits
fins al context d'avui
amb l'extrema dreta
i Vox
per exemple
o fins i tot
a nivell internacional
el canvi que hem viscut
dels Estats Units
d'Obama
amb aquell mite
amb aquell símbol
als Estats Units
de Donald Trump
actuals
amb aquest canvi
Per tant sí que hi ha
un recorregut
com deies tu
hi ha moltes vivències
n'hem viscut de tots colors
i d'alguna manera
el que intento és
a través d'una història personal
anar apel·lant
a totes aquestes coses
que ens han passat
i el camí que hem fet
conjuntament com a societat
és que el que em fixo
i no sé si també va
una miqueta en relació
amb el que tenim
en aquesta crònica
és
és que ara l'efervescència
és a dir
és molt més
abans
per exemple
aquests períodes
que descrivim
doncs
passaven cada 10 anys
etc
ara no
és que ara vivim
completament
en una voràgina
on el mes de gener
passa una cosa
el mes de febrer
en passa una altra
i que no es descontroli gaire
perquè si no al mes d'abril
ens en anem tots
a Campistraus
no sé si també
vull dir
va una miqueta amb la mà
i has notat
aquest
aquest increixendo
del ritme
Sí, és veritat
que el món canvia
i el món canvia
cada cop més ràpid
i també era una mica
una de les idees
d'aquest llibre
no només retratar
que tot va molt ràpid
sinó sobretot
posar l'accent
en què és necessari
parar
i reflexionar
i per tant
en aquesta crònica
social
i política
hi ha moltes reflexions
al voltant
del pas del temps
reflexions
que poden portar
a un nivell personal
de com evoluciona
la persona
però sobretot
reflexions
de com ha canviat
la societat
dilemes
que tenim
entre l'idealisme
i el pragmatisme
dilemes
que tenim
entre les arrels
l'essència
i la modernitat
dilemes
que ens travessen
en el dia a dia
i que va bé
que de tant en tant
ens hi parem a pensar
a més
jo crec que és bastant
simptomàtic
coses que podem llegir-te
de coses
que estan passant
actualment
en aquests moments
que sembla
que pugui ser
el preludi
d'alguna cosa
suposo
que et refereixes
al moment
polític
actual
que vivim
que no és gens
encoratjador
no és gens afalagador
i certament
és així
no sé
l'ocupació
la guerra ucraïna
el genocidi
a palestina
el desencís
polític
a casa nostra
després d'aquests
darrers anys
tot un conjunt
de coses
que apunten
si tu vols
negativament
o de manera
no encoratjadora
però
malgrat això
i de fet
jo diria
precisament
per això
crec que és més important
que mai
no perdre els ideals
mantenir l'esperança
continuar lluitant
i és una mica
el missatge
que intento transmetre
en aquest llibre
és un missatge
que també
intento transmetre
als meus alumnes
a la universitat
però que aquí
queda reflexat
a través
d'aquestes històries
i una mica
el que
el que vinc
o el que intento
transmetre
és la importància
de lluitar
en els moments
en què tot
sembla més perdut
o en els moments
en què tot
sembla més negatiu
i també faig el símil
que almenys
si les generacions
una mica més grans
estem més cansades
o tenim més
motxilla
almenys
esperonem
o no tallem
les ales
aquesta joventut
que també està visquent
ara
el seu moment
i que han de continuar
lluitant
per aconseguir
els canvis
que volem
com a societat
abans parlaves
d'idealisme
i pragmatisme
vull dir
al final
és com el recorregut
vital de tothom
és aquest punt
de A a B
amb el pas del temps
o sigui
la gent es converteix
en més pragmàtica
amb el pas dels anys
segurament
n'hi ha una part
de pragmatisme
hi ha sobretot
una part
de maduresa
i d'evolució
jo dic que
a Jerseis en Caputxa
la portada
no es veu a la ràdio
però us podeu imaginar
una imatge
de Belfast
de Jerseis en Caputxa
d'aquests murals
de la lluita armada
i per tant
és una portada
dura
i per tant
a Jerseis en Caputxa
hi ha rebel·lia
hi ha joventut
hi ha lluites compartides
però també
hi ha un creixement personal
i hi ha una evolució
de la societat
i que van en paral·lel
tots creixem
i tots anem madurant
i jo diria que
no tenim per què perdre els ideals
ni tenim per què ser menys ambiciosos
segurament som més realistes
i més pragmàtics
però això no vol dir necessàriament
i de fet
defenso
que no ha de voler dir
perdre ideals
ni perdre les ganes
de lluitar
ni perdre les ganes de canviar el món
i una mica
jo crec que els politòlegs
això
va amb la meva professió
jo crec que els politòlegs
ho tenim força dins
perquè estudiem
la política
la ciència política
les relacions de poder
i jo diria que tenim
aquestes ganes
de canviar
el món
igual que té la joventut
igual que té una mica
tota la societat
i que hem de lluitar
perquè no
perquè no decaigui
o si més no
perquè
perquè es mantingui en moments difícils
com l'actual
Belfast va ser un punt d'inflexió
per a tu
Belfast va ser un punt d'inflexió
no és casualitat
que la portada
el llibre sigui allà
l'inici
el primer capítol
és allà
jo me'n vaig a Belfast
el 2003
amb 20 anyets
per tant
amb aquest moment
de plena rebel·lia
i joventut que dèiem
amb una visió
molt idealitzada
perquè per mi
anar-me'n a Belfast
doncs era
situar-me al costat
correcte de la història
anar lluitant
al costat dels oprimits
estrenyar llacos
entre Irlanda i Catalunya
era tota una sèrie de coses
de símbols
que són certs
però que òbviament
hi havia molta idealisme
i que un cop allà
t'adones que la realitat
és molt més complexa
i que no tot és el que sembla
i aquest és el moment
d'inici del llibre
en què a partir
d'aquesta descoberta
i de les experiències
viscudes allà
comença un viatge
personal i polític
que passa de Belfast
a Dimburg
de Dimburg se'n va cap a
Saint-Gent
una ciutat de la Xina
i després una mica
era el retorn cap al meu poble natal
que és Pals
on hi vaig passar molts anys
l'entremig
de Barcelona i Girona
que també han estat ciutats
per on he passat
i de fet a Girona
és on ara visc
i per tant la trama
d'aquestes ciutats
i tot el que hi va passant
és el fil conductor del llibre
i tota l'època del procés
com el recordes?
Ostres, és una època molt llarga
en part la vaig viure a fora
i en algun passatge del llibre
doncs explico com es veia
que semblava que era un moment
en què podien passar coses
i coses grans
i que tot podia canviar
evidentment hi havia visions a favor
i en contra
però el que destaco és
aquesta sensació
que podien passar coses
que podien canviar les coses
el temps ens ha dit
que també un cop més
tot és més complex
del que semblava
però en fi
hi ha diversos esbossos
d'aquest procés
destaco també només
una cosa més
hi ha la visió de l'1 d'octubre
que jo vaig viure
del dia de l'1 d'octubre
que jo vaig viure
en el pavelló de Santa Eugènia
de Girona
i que també és un dels breus capítols
que surten en el llibre
Quan estaves fora
i vivies
o sigui veies
una miqueta com la narrativa
que s'estava construint
sobre el procés
no sé si t'entraven ganes
també de dir
ostres
em va d'enganxar aquí precisament
a mi em va passar
com et va passar
a veure explica'm
jo a Madrid
post procés
me'n recordo
i quan va tornar
jo allà vaig veure
que va morir el procés
amb el retorn
de Clara Ponsatí
quan la van detenir
a la ciutat de la justícia
i en comptes
d'una manifestació
a fora
semblava que es volia
muntar una calçotada
entre quatre amics
jo allà vaig veure
que per mi el procés
va acabar allà
sí
i jo me'n recordo
que estava a casa meva
allò de dir
ostres
deixen posar TV3
el que sigui
faran un especial informatiu
amb tot el desplegament
res
quatre connexions
comptades
jo allà vaig dir
això s'ha acabat
tu com ho vas viure?
és veritat
jo els anys
que vaig estar
fora
a Belfast i a Limburg
especialment
eren més aviat
els anys d'estatut
els anys
d'aquell debat
i de fet
el que recordo
molt vivament
és
quan era a Limburg
que es feien
els preparatius
del referèndum
d'Escòcia
que va ser un mirall
per Catalunya
i
jo recordo
sobretot
veure aquest mirall
com a Escòcia
es podia entomar
democràticament
un debat
un conflicte
que no era gens fàcil
de solucionar
però que
s'hi trobava una sortida
i en canvi
a la tornada
amb aquell referent
es veia la distància
de com s'afrontava
des d'un lloc
o des de l'altre
clar
tu creus que la gent
sap què fa exactament
un politòleg?
no
la gent no ho sap
la gent no ho sap
i era una de les
motivacions del llibre
la gent
tot sovint
confon
politòleg
amb polític
que no és
o funcionari
o funcionari
tot i que hi ha
connexions
però no és el mateix
i els que potser
més saben
s'imaginen
el politòleg
com el que va
de tertúlia en tertúlia
comentant les enquestes
de si va guanyant
el partit A
o el partit B
jo aquí
el que reivindico
és
que la professió
de politòleg
és una professió
tot terreny
que hi ha professors
universitaris
ensenyant a la universitat
que hi ha
professionals
a les consultories
ajudant a les administracions
que hi ha
també funcionaris públics
dins les administracions
molt vàlids
i molt lluny
de la imatge
estereotipada
que hi ha dels funcionaris
que hi ha també
polítics
que entren i surten
de la professió
perquè està pensada
perquè sigui així
i que per tant
és una professió
molt diversa
que té en comú
l'anàlisi
de la política
l'estudi
de les relacions
de les relacions de poder
i que el que la defineix
és precisament això
aquest estudi
aquesta anàlisi
no directament
l'acció
però jo diria
que sí que l'ànima
dels politòlegs
és aquesta voluntat
de transformar el món
de canviar-lo
que ho estudiem
no només
per amor
a l'estudi
i a la reflexió
sinó que ho estudiem
també
per ajudar
a contribuir
als canvis socials
en positiu
però la figura
ha agafat pes
als últims anys
també
suposo que també
en aquest fenomen
de comparar
la política
amb Disney
on ara tot és
allò
saps
un castell
i tal
jo crec que la figura
del politòleg
t'ha agafat pes
als últims anys
no ho creus?
És cert
i m'agrada que ho diguis
que hi ha un reconeixement
més gran
en els darrers anys
de fet
al llibre explico
quan parlo
del pas a la universitat
de la docència
a la universitat
que jo
començo a la universitat
als anys
2015
16
en unes pràctiques
i parlo
amb els professors
d'aleshores
una mica
els meus mentors
i vèiem
que una de les
poques conseqüències
positives
d'aquells anys
de crisi
que arrossegàvem
la crisi econòmica
la crisi política
el 15M
tot allò
que estava passant
si més no
en positiu
tenia un
aixecar
les inquietuds
les motivacions
les ganes
de saber
i per tant
de fet
van matricular-se
molts més estudiants
de ciències polítiques
i de ciències socials
en general
aquells anys
i la figura
del politòleg
d'alguna manera
s'ha posat
més en perspectiva
i està més ben valorada
o més ben reconeguda
que anys enrere
Què ha pres
Joan Dries
amb
16
en caputxa?
Ostres
quina gran pregunta
moltes coses
suposo que
la
la primera
va
de posar
perspectiva
la relació
la relació
de com
quan veies
les coses
les coses
abans
quan ets jove
i et vols
revelar
i vols
trencar tot
i la visió
de quan
han passat
uns anys
has madurat
i t'adones
que potser
els camins
no són els mateixos
o els entomaries
diferent
però
tan o més important
que això
és la idea
del que deia abans
no perdre
l'esperança
ni els ideals
diria que
les ganes
de canviar el món
les ganes
de transformar
les mantinc
i les hem de mantenir
intactes
perquè són un motor
de vida
tot i que
òbviament
l'edat ens fa canviar
i canviem les formes
i els camins
Però són temps difícils
pels somiadors
que diria l'Amèlie
Són temps difícils
precisament per això
hi hem de ser més
i ens hem de fer sentir més
Escolta
tenim presentació
si no m'equivoco
el dia
1 d'octubre
el 2
el dia 2 d'octubre
on te la tenim
que puguem
venir-lo a veure
El dijous
2 d'octubre
al casino de Girona
al carrer de l'Albareda
allà
tocada a l'Ajuntament
Carrer Albareda
número 7
Correcte
Doncs mira
número 7
i a les 7
de la tarda
fes-ho més fàcil
de recordar
Fem-ho tots fàcils
Qui t'acompanyarà?
Doncs m'acompanyarà
en Sergi Font
tinent d'alcalde
i m'acompanyarà
l'Anna Agustí
que és una artista
i pintora
també molt reconeguda
del ciutat
amb qui
i ho vull destacar
tant amb en Sergi Font
com amb l'Anna Agustí
compartim una cosa
molt curiosa
que tenim les arrels
al poble de Pals
a l'Empordà
tots som nascuts allà
i per circuncances
de la vida
tots hem voltat bastant
i ara estem visquent
tots tres a Girona
i per tant em fa moltíssima il·lusió
que em presentin aquestes persones
hi haurà òbviament també
l'Àngel Madrià
d'Editorial de Barres
i tothom que vulgui venir
està convidadíssim
i convidadíssima
Doncs apuntadíssim a l'agenda
ja ho hem dit
2 d'octubre
7 de la tarda
al carrer
l'Albreda
número 7
al casino de Girona
per presentar
jerseis amb caputxa
Joan Trias
moltíssimes gràcies
i escolta
això és casa teva
si és que hi ha casa d'algú
moltes gràcies
per convidar-me
ADN Gironí
ADN 92.7
la ràdio de Girona
Descobreix Girona
com mai abans
ho havies fet
Als Quatre Rius
amb Saïd Esvall
Entrevistes
Gent
Cultura
Històries
Girona
Pren la veu
al 92.7 FM
a les plataformes
i a les nostres xarxes socials
Girona FM
La teva ràdio
La Gironina
Bati l'ou
Faci el que el mou
Desperti
Aprengui del dia que plou
Faci en renou
La vida és un xou
Gauta així cada dia
No és només grans dijous
Mascou
No porta res nou
El fet de no viure
d'estar viu i prou
No per qui
Freni, experimenti
i entreni
Faci una truita
amb allò que el cremi
No es pati ni perquè
la gent li ho mana
No es basteixi
si no li dóna la gana
No ho menteixi
No ho veeixi
No faci res
perquè el món
el destrueixi
o la pati
No s'amagui
quan no el suporti
No deixi que la parti
No deixi que s'ho emporti
Bati l'ou
Miscals per vell
Vésit i la feix
No manant la cara
amb el rovell
Bati l'ou
Bati l'ou
Faci una truita
amb allò que el cremi
Bati l'ou
Bati l'ou
Faci una truita
i faci un renou
Bati l'ou
Bati l'ou
Faci una truita
amb allò que el cremi
Bati l'ou
Bati l'ou
Passi una truita
i faci un renou
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
L'actualitat en 180 segons
Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país
Tot el que passa a Girona i Catalunya
Concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris
A Girona FM
La Gironina
Entra al Jardí de l'ànima
El programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM
Amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano
Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda
I quan vulguis en podcast a gironafm.cat
Cocodril Club
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80
Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12
I els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit
És el temps del Cocodril Club
Tot un clàssic de la ràdio
Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock
Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí
Dissabtes de 10 a 12 de la nit
Aquí a Girona FM 92.7 FM
Cocodril Club
El programa revival de l'Albert Malla
Hasta luego, Cocodril
No pasaste de cañar
Hasta luego, Cocodril
García i Tarribas Associats
El programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona
Amb Pere García i Guillem Tarribas
Explorem el món del cinema
La música, el teatre i els llibres
Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí
Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí
Obre la finestra cultural de la nostra ciutat
Girona FM
La teva ràdio
La gironina
El més clàssic i el més actual del sou
Cada dos divendres a les 10 de la nit
Al 92.7 de la FM
I en podcast a gironafm.cat
La Càpsula
El programa dedicat a la música sul
Amb Oriol Mas
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet
Els Quatre Rius
Amb Saïd Esvall
Entrevistes, gent, cultura, històries
Girona pren la veu
Al 92.7 FM
A les plataformes i a les nostres xarxes socials
Girona FM
La teva ràdio
La gironina
No hi ha manera de deixar-ho tot enrere
No hi ha manera per tornar a començar
No tinc cap pressa si em dius que tu m'esperes
No vull saber res del que passarà demà
I si tot va bé
I si tot va bé
S'encenguin els dies
I si tot va bé
Tornar-nos a trobar
I si tot va bé
Que balli l'alegria
I si tot va bé
Yeah
I si tot va bé
A més que passa
Mediaczel
Mésintment
Da
I quan ja encarem recte final dels Quatre Rius
d'avui dimarts, dia 23 de setembre
tornem a donar la benvinguda en aquest estudi del carrer
al mes número 15 de Girona, el doctor Josep Maria Sirvent
Bon dia i bona hora
Què tal, bon dia, com esteu?
Com ha anat aquest estiu?
Estupenda, però molta calor
El dia parlarem també dels efectes
de la calor en l'organisme
Us vau arribar a trobar alguna vegada
allà a la platja aquesta de Sant Martí d'Empúries
a les 7 del matí amb l'Arnau Vila?
No, no, mai?
No, ell no hi està a les 7
Ell no, eh?
Bueno, l'Arnau sí, eh?
No, però a les 8 sí
A les 8 sí, eh?
A les 8, a les 8
Vosaltres, tots els dies que hi anàvem, obríem la platja
Jo estava més cap a Empúries
Cap a la zona d'Empúries
A Sant Martí, tota la platja
A les primeres platges, eh?
Sí, perfecte, perfecte
Haurem de muntar una taula i una sèrie de ràdio, ja, eh?
Sí, és l'hora ideal
Fem l'entrepar allà
amb els peus a l'aigua
Sí que m'ho va dir un dia
que vostè marxava cap a les 10, a les 11
i ja marxava de la platja
I a les 10 cap a fora
Sí, sí
Quan comença a venir la gent
Jo el que he pres és que li he de fer cas a vostre
Perquè aquest sol
Crema, abraça
I et fa mal el cap
Sí, ostres
I no us ha passat vosaltres aquest estiu?
A mi em passava molt també
que quan arribava a casa
notava com l'escalfor sortia del meu cos
després d'un dia s'encén allà
però no parava de rajar
Escolta'm, el cos està habitualment a 36 i mig
37
Tot el que sigui fora
Superior en aquesta temperatura
el cos ha de dissipar calor d'alguna manera
Uf, ai, ai, ai
Sort que avui ja estem amb capes
i anem amb jaquetes i ho deixem tot
Que duri
Avui parlem
Buah, temazo
Em sembla un temazo, la veritat
Medicaments
Amics i enemics
Correcte
Mira, els medicaments
Els medicaments tots sabem que ens curen
Però poden tenir aquesta part
de fer-nos mal
per efectes adversos
Ojo que ara està de moda això
Els medicaments convencionals
Tots fan mal
I més avui
Ja ho comentarem, no?
A Amèrica
Amb el paracetamol
És a dir que
Sempre surta alguna cosa d'aquestes
Són com dues cares
Poden ser amics
Enemics
Quan ens curen
Són amics
Quan ens fan mal
Són enemics
Evidentment
És com
El doctor Jekyll
No?
I Mr. Hyde
No?
És aquesta metàfora
No?
Que la posa molt bé
L'explica molt bé
el professor Canella
A les
A les
A les
A les
A les
A les
A les
A les
A les
A les
A les
A les
A les
A les
A les
A les
A les
A les
A les
Parla molt d'aquests temes, no?
S'ha de ser crític, és a dir, s'ha de ser crític
amb els medicaments. Nosaltres
hem de saber que a Catalunya
aquest mes
passat hem fet una despesa
de 158 milions
en medicaments.
I d'aquests,
durant tot l'any, en portem
gastats
1.800 milions.
És moltíssima pasta.
És bestial.
I cada mes puja un 4%,
un 3%,
tant els medicaments com les receptes.
De mitjana, cada recepta
11 euros.
És a dir que
tenim un consum
extraordinari. Jo crec que aquí
el que ha passat també, potser, és a dir,
té una part bona i una part dolenta, però la gent
ara es fixa més o també
diguen-li com vulguis, es vol cuidar més,
però a vegades passar-te
de voler-te cuidar és el que precisament
després genera aquest tipus de problema.
Sí, però els medicaments que més s'utilitzen,
els que s'estem utilitzant més,
anar a dalt al rànquing,
quin diries que és?
Ui, antidepressiu, segur.
No, el primer és el paracetamol.
Ah, mira.
amb 42 milions de caixes
a l'any.
Les benzodiazepines
amb 32 milions
és el segon.
I en tercer lloc
el nolotil.
Uf.
O sigui que
anem,
en aquest país,
anem prenent
paracetamol, no?
Com si
el que es pren
una Coca-Cola, no?
O fa un tallat
al dematí
i
benzodiazepines
aquests a la nit,
abans de no dormir.
És així.
Després parlarem
de l'efecte de les benzodiazepines
que hi ha un estudi molt recent,
però
d'això
en parlarem
una miqueta més endavant.
Ara el que
sí que t'he de dir
que
els medicaments
habituals
que jo crec
que els que estem
abusant
són
per ordre
paracetamol,
ibuprofen,
antibiòtics,
omeprazol
i benzodiazepines, eh?
Bé,
mira,
diré el paracetamol
és un analgésic
lleu
i
és bo
quan hi ha febre,
però no
és antiinflamatori.
No ho és.
És a dir que
és així,
a vegades
tenim un problema
d'inflamació
de, jo què sé,
un cop que ens han donat,
no?
I prenem paracetamol
creient
no, ens traurà el dolor,
però no la inflamació.
Ja.
L'ibuprofen
sí que
és antiinflamatori, eh?
val?
Però
també ho confonem tot,
fa mal el cap,
diu,
tens un ibuprofen?
Home,
no,
no,
primer farem un paracetamol,
després farem un ibuprofen,
i a més,
i si abusem d'això,
ens prenem un
omeprazol
per,
com protecció gàstrica,
és a dir,
aviat,
vinga tu,
puxa,
baixa,
no,
creiem que
que a tot tenim remei,
com si que ho és el quimicefa.
Sí,
i ho anem arreglant així,
no?
I després,
i després per anar a dormir,
la gent
hi ha ansietat,
no pot dormir,
i de seguida,
pum,
menys de cepines,
i probablement,
igual,
tindríem el mateix efecte,
deixant de prendre cafè,
a partir de les 3 de la tarda.
Per exemple,
i funciona.
I funciona.
O deixar la Coca-Cola,
no?
En aquesta hora també.
Total.
Però, res,
ens han fotut a la tarda,
al Tardeo,
un cubata,
no?
I després,
en el carret bulbre,
i a la nit,
pretenim dormir,
no?
Llavors,
la benzo de cepines.
I així anem,
eh?
És aquest món modern.
Val?
Mira,
fixa't,
més d'un milió de catalans
prenen benzo de cepines.
en el seu dia a dia.
Sobretot,
les dones entre 55 i 65 anys.
I aquest augment
s'ha detectat,
sobretot,
després de la Covid.
Val?
Tothom anava estressat,
tothom anava amb ansietat,
i,
no, no,
aviam,
provoca addicció
i dependència.
És a dir,
totalment,
que avui prenc una pastilla
i,
d'aquí un mes,
en necessitaré dos
per fer el mateix efecte.
Correcte.
Val?
I no me les pude treure
ja mai més.
Mira,
un exemple,
molt típic,
és el de l'oxicodona.
No sé si això,
heu vist algun reportatge
o alguna cosa.
És un opiàsi
que es va receptar
moltíssim als Estats Units
perquè
el laboratori
que la produïa,
el Produpharma,
que ha estat
condemnat,
que era de la família Sack,
era una família riquíssima,
deia que
aquest analgèsic,
opiàsi,
però sintètic,
no feia res,
no feia dependència,
i tal,
i
se va introduir moltíssim
amb els traumatòlegs
i tots aquests
aquests dolors.
T'havien operat
d'un
d'un
d'un
d'un
d'un
d'un
d'un
d'un
d'un
d'un
d'un
d'un
d'un
d'un
d'un
d'un
d'un
d'un
d'un
d'un
d'un
d'un
d'un
d'un
d'un
d'un
dona,
i a la setmana següent
més dosis,
a la setmana següent
més dosis,
i al final
hi havia una plaga
com està passant
com el fentanilo,
terrible
d'addicció
a tot Amèrica,
la gent sense
poder fer
la vida normal,
perquè estaven
totalment
addictes
i enganxats,
va costar
demostrar-ho,
però es va
demostrar
i va ser
condenat
amb
una
6.000
o 7.000
milions
una barbaritat,
sí,
una barbaritat,
però no va reparar
segur
tot el mal
que va fer,
i et dic
ara,
ahir,
el del
tilenol,
que és
el paracetamol,
tot el
moviment
MAGA
han dit,
a Amèrica,
han decidit
que
l'autisme,
l'origen,
està
al paracetamol
que prenen
les embarassades
durant
l'embarassada,
aviam,
escolta'm,
que no,
que no hi ha res
provat científicament,
però bueno,
USA s'ha convertit
en el país
de l'antiscència,
perquè ja veus,
el director general
de la sanitat,
el Kennedy,
no,
antivacunes,
tal,
i atribuir
què hi ha
a darrere
d'aquesta,
d'aquesta,
diríem,
consideració
sobre el paracetamol
a Amèrica,
segur,
que són
algun aspecte
de laboratoris,
de diners,
tema econòmic,
tema econòmic,
val,
alguna empresa
que no va ser
pro republicana,
que no es va portar bé
en el seu moment,
doncs ara,
castigo,
val,
sense,
i recolzat sobre,
no ciència,
ni cap aspecte d'aquesta.
I sabíem com es desperta
en aquell dia,
de copa i volta,
diuen això,
perquè mira,
a este le damos duro,
no?
Clar.
I el problema
és que té un efecte
després d'això
a la societat,
perquè hi haurà gent
que no comprarà
per a darrere.
Ahir,
les accions del laboratori
van caure un 30%.
Imagina't.
És bon moment
per comprar,
doncs.
Sí,
però les vendes
ja veuràs
com que també
disminuiran.
Què passarà?
Es desviaran
cap a un altre
medicament
que en aquest moment
interessi,
saps?
I si no és d'origen,
si no és
addictiu,
rai,
saps?
que no sigui
d'aquest grup
d'oxicodona,
no?
Saps?
Segurament més potents,
d'acord?
Som de naturalesa
dicte, eh?
Vull ser humà
és de naturalesa
addictiva.
Bueno,
i a més que
no ens creiem
quan ens avisen,
no?
De dir,
ei,
cuidado,
que això
te farà tolerància,
que és
una necessitat
de més dosis,
no?
I addicció,
eh?
No,
no?
Vull dir que,
i després,
que tenim molt mala relació,
diríem,
jo crec,
eh?
amb la nostra
metge de família,
d'acord?
Si anem al nostre
metge de família
i no sortim
amb una recepta,
ja no estem contents,
saps?
Ja,
astra,
com pot ser això,
que no,
que no m'ha receptat res,
val?
Això és dolent.
D'aquí entrem
en el tema següent
que volia comentar,
el de la polimedicació.
Hombre!
Tu vas pel carrer
i preguntes
a la gent
i la gent
va,
habitualment
estan prenent
dos,
tres fàrmacs
habituals,
eh?
I la gent gran
més de cinc.
Sí.
I això és
polimedicació.
Quins problemes té
la polimedicació?
Doncs fixa't,
té una sèrie
de riscos,
com són la interacció
entre els fàrmacs.
I tu fas una revisió
i dius,
hosta,
com a metge,
no?
Faig una revisió
jo dels medicaments
que pren alguna persona
i dic,
hosti,
i això?
Ja.
Què passa?
A un medicament
li ha receptat
un especialista,
l'altre li ha receptat
l'altre especialista
i no ha anat
al metge de capçalera
per posar-ho tot
en sol,
val?
I per fer una revisió.
Hi ha medicaments
que generen
el prendre'ls
alhora,
generen
hipotensió,
mare eixos,
aquí tens caigudes
de la gent gran,
no?
S'ha agegat de cop,
pum,
i s'ha caigut,
no?
És que,
què prenia?
Doncs un medicament
hipotensó,
junt amb un altre
que també és diurètic,
dic que,
saps?
És problemàtic
allò de la polimedicació.
Val,
jo et diria que
prendre més de cinc medicaments
probablement
no els necessiti.
Ja.
una persona
i per tant
hem d'estar a sobre
els joves,
els que tenim cura
d'aquestes persones,
no?
I, bueno,
fer una revisió.
I saps el que va molt bé?
Per exemple,
establir
uns pastillers,
els pastillers aquests,
que són
uns recipients
amb els dies de la setmana.
Una amiga meva en té
i li van molt bé.
Sí, sí.
I llavors
distribueixes
cada
cada
diumenge a la tarda,
poses els medicaments
de la setmana següent
i vas comptant
i vas veient
no?
No és el moment.
Bueno,
però aviam,
aquesta quantitat
de medicaments
i moltes,
molts han passat així,
vull dir,
s'ha començat a receptar,
doncs per exemple,
un ibuprofeno
perquè
havia fet una artritis
no?
Una artritis
de
jo què sé,
de
del
de l'espatlla,
no?
I
això
es va donar
amb un omeprazol
i tots dos medicaments
s'allarguen,
s'allarguen
i es van allargant
en el temps,
no?
I un bon dia,
ostres,
l'Antonio
que fa
cacas negres,
caram,
què és això?
Hemorràgia digestiva,
no?
Per un problema
de l'ibuprofeno
o
perquè també
amb protector
també es pot fer
hemorràgia digestiva,
eh?
Clar.
I prendre el protector
no significa
que no estàs
accent d'això,
eh?
Jo el que veig
sobretot
és que en aquest cas
mai més ben dit
més val prevenir
que curar,
o sigui,
no hi ha res millor
que tenir un estil de vida
al màxim de saludable possible.
Sí, sí, sí.
El millor medicament
és el que no es pren.
Totalment.
Val?
Totalment.
Perquè no s'hagi de prendre,
vull dir,
perquè no hi ha,
no hi ha...
I que te'l prens
perquè toca.
Exacte.
no perquè...
Correcte.
Mira, saps?
Vull dir, molesta una miqueta...
Exactament.
No, no.
O sigui, tenim molta tendència
a la pastilla, no?
Sí.
Bé, no parlem de les altres pastilles
que aquestes ja no en vull ni parlar.
No, sobretot sí.
Parlem de pastilles de...
De la legalitat.
De la legalitat.
Entrem a la legalitat vigent.
Però, bueno,
tot i així,
et dic la legalitat
i augmenta cada mes
4% la despesa en medicaments, eh?
Ja.
Vull dir que
és bestial,
són uns volums tan importants
que per això
tu dius,
ostres,
una empresa farmacèutica i tal,
és que són els que tenen el poder.
No, no,
són les farmacèutiques...
Jo crec que des de la pandèmia
a nivell econòmic
eren les grans tapades,
o sigui,
i a nivell...
Jo crec que des de la pandèmia
han cregat un pet cap a dalt,
cap a dalt.
A nivell de borsa i tot això.
Però, sobretot,
com has dit abans,
una mica,
els fàrmacs psicotròpics,
saps?
Que has dit tu,
els antidepressius,
tots aquests, no?
Jo et diré,
o sigui,
per la depressió,
la majoria dels quadres depressius
no són endògens.
No s'arreglen en medicaments.
No, són factors externs.
Exactament,
són reactius.
Per tant,
aquí,
jo recomanaria,
doncs això,
més visites al psicòleg,
per exemple,
val?
i altre tipus de teràpies,
teràpies,
diríem,
de distracció,
de passar-s'ho bé,
de tal.
Però vostè sap molt bé,
també,
vull dir,
que això és una manera
de tenir el populatxo tranquil.
Bé,
entrem en un aspecte polític
interessant.
Tu quan tens problemes,
et queixes.
Quan creus que no tens problemes
perquè s'han tapat,
no et queixes tant.
Sí,
sí,
i jo crec que també,
és a dir,
ja interessa,
eh,
que faci això.
Sí,
el poble.
És com el futbol.
Sí,
el poble l'has de tenir entretingut,
no?
Li has de donar això,
espectacle,
no?
I a més a més,
si modifiques una mica
la seva percepció
amb fàrmacs
i una miqueta
d'alcohol,
ja és perfecte.
tens anestesiat
a la gent
de divendres
a diumenge a la tarda.
I suma i ara
que el futbol
que acabava abans
el mes de juny,
ara no,
ara tenim un dialet de clubs
que s'allargarà fins a...
Saps?
Vull dir,
llavors tenim futbol
tot l'any ara.
I et reuneixes i tal,
i si no ser el futbol
és la pilotador
i vinga i va,
li donaran,
no li donaran,
no?
Sempre hi ha alguna excusa
per vedar.
Correcte,
és així.
Escolta'm una cosa.
Però bueno,
jo ja et dic,
el millor medicament
és el que t'he dit abans,
és el que es pren correctament
i només quan cal.
Vull dir que
hauríem de revisar
els medicaments
que prenen
la nostra gent
que està al voltant,
no?
De dir,
bueno,
aviam,
i anar al metge
de família
i dir,
bueno,
podem depurar
i revisar
tota aquesta ristra
de medicaments?
Que si el metge
el tens,
diu que hem de fer.
Correcte.
Bàsicament.
És així.
I fiar-nos d'ell,
perquè...
I no cabra ja,
no emprenyar-nos
quan sortim d'allà
sense una recepta nova, eh?
És que s'hauria de receptar esport,
per exemple.
Fes esport.
Fes esport.
Vinga, va,
té la recepta.
Fes esport, exactament.
Ja la tens, no?
És així.
Doctor Josep Maria Sirvent,
moltíssimes gràcies un dia més.
Ens veiem a la propera.
Més a vingar.
Molt bé.
Vale, gràcies a vosaltres.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.