Informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Girona FM
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Els Quatre Rius. A Girona FM. Amb Saïd Esvall.
I avui és dimecres, 18 de març del 2026, i aquest matí, mentre arribava cap a la ràdio, com cada dia, passava davant del portal que tots coneixem on hi dormen les quatre persones de sempre. Semblava un dia com qualsevol altre, però una patrulla de la policia s'ha personat per despertar una mica abans del que és habitual aquesta gent que recollia les seves coses puntualment sempre a les vuit del matí.
Amb una intervenció amistosa hauran acabat demanant a aquesta gent que abandonin l'espai. I no és pas culpa de la policia, que saben perfectament el que hi ha i tampoc cal que ens fem trampes al solitari. Però que la realitat cada vegada és més crua és un fet. Que tot costa més és evident. I que hi ha gent amb problemes molt més importants que els nostres també. Però un dia més recordar que la gent no dorm al carrer per gust i que les coses no es poden amagar sota la catifa eternament.
I segons la legislació vigent i actual que tenim en aquest país, només hi ha tres professions o tres càrrecs que estan completament blindats a nivell laboral. Funcionari de carrera, membre del comitè d'empresa i si et dius Arnau Vila i Elvira, bon dia i bona hora. Aquí t'has passat, eh?
Ja ho sé, però ja que parlàvem de comitès d'empresa aquest matí, doncs mira. Exactament, exactament. Com estàs, Vila? Molt bon dia, molt bon dimecres, com esteu? Bé, home, bé. Dimecres tot el dia, si tot va bé. Sí, home, i a més a més, amb temperatures que comencen a pujar, comencen a baixar al matí, que encara ens recorda aquell cru a gener, amb boires destacables i, vaja, sembla que el sol... Per cert, informació de servei, que sempre estem aquí d'Auassa i d'allò. Demà vindràs amb bicicleta, tu, no? Suposo. O a peu, potser.
perquè demà hi ha les mobilitzacions amb tot el tema de la vaga educativa i tot plegat, diverses columnes, una des de l'Heroi Merlín, l'altra Sarrià de Ter, Sarrià de Ter des de l'Esclat, una tercera des de Salt, diria, es concentren, s'ajunten tots a carretera Barcelona i tallen fins a la Gene...
al llarg de tot el matí. O sigui, que si havíeu d'agafar girocleta, torneu-ho a agafar. Demà a Girona i divendres arreu del país. Sí, és divendres? Sí, divendres tenim concentració arreu del país. És que saps què passa? Que el company d'informatius, que és en Pau, no hi és, està malalt, llavors ja ens ho dirà, que per cert... Que divendres anem cap al Pont Major? A veure amb què trobem, també, ja.
Jo de moment vull trobar-ho i en pau, perquè en necessitarem. A partir d'aquí ja ho trobaria, senyor Vila. En qualsevol cas, mira, d'aquí uns instants seguirem avui parlant de llibres i ho farem, de fet, amb Agnès Marquès, amb La segona vida de Ginebra Bern. Seguirem fins al punt de dos quarts, on tu saps qui era, Da Vinci? L'haurem de conèixer. No, home, no, Arnau...
Hòstia, no té trampa aquesta pregunta, vull dir, qui era Leonardo da Vinci? Sí, home, un gran pintor. I moltes coses més. I moltes coses més. Vale, doncs li han posat el seu nom, o té el seu nom, un trast que fan servir a la Clínica Girona. Sí. Llavors, com que ni tu ni jo en sabem gaire de medicina, si de cas, que vinguin ara els metges de la Clínica Girona a explicar-nos què és aquest da Vinci i per què és important també la tecnologia aplicada en el sector de la salut. Tot això fins al punt...
de pràcticament tres quarts, on avui toca Temps de Música, on avui passarà per aquí el César Martínez, que de fet va participar amb el bo del Jordi Jiménez en el Goya. En el Goya? El van entreguir? Doncs aquest és el que li va fer, o va treballar amb ell conjuntament per la banda sonora, doncs a més a més que canviar el seu projecte musical. I passarà d'aquí un rato a explicar-nos-ho. Fixa't si aprendrem avui de coses, eh? Sí, tu tens un Goya?
Un Rahola. Un partit. Tens un Rahola. Però un goll encara no, no? Encara no. Ja arribarà. Home, però abans vi la creu de Sant Jordi, no? Sí, però m'han dit que he de demanar 5.000 firmes. 5.000 firmes? Sí, algú així em va dir en Guillem, però... Una ja la tens. La meva. I la meva. Ah, sí? T'ho firmaries? Sí, no? No hi comptava gens. Doncs mira. En qualsevol cas, passen 9 minuts del punt de les 11 del matí. Comencem!
Avui parlem d'una novel·la que comença amb una història gairebé viral, però que acaba convertint-se en una reflexió profunda sobre la veritat, els relats i també, per què no dir-ho, l'amor. Parlem de la segona vida de Ginebra Bern, d'Agnès Marquès, Premi Ramon Llull 2026. Tot arrenca amb un anunci insòlit en un diari de Texas, però el que havia de ser un article ràpid es transforma en un viatge personal inesperat. En qualsevol cas, que ens ho expliqui millor la seva protagonista, Agnès Marquès, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia, com esteu? Benvinguda a casa teva, si és que hi ha casa d'algú, que deia encisa, i no sé si feia gaire que no venies aquí, Girona. No, vaig venint, vaig venint a... Home, feia potser des de l'estiu, ara. Ara no em ve el cap l'última vegada, però visc al Maresme, aleshores el Maresme el tenim tot a la vora. Ens queda tan a prop Barcelona com Girona, i aleshores sempre al nostre cap, Girona.
Has enganxat un dia sensacional, que si no m'equivoco, de fet, tens presentació del llibre aquesta tarda a la Biblioteca, Carles Raul. Sí, a les 6, abans del partit de Champions. Avui, que saps allò, els partits de Champions sempre són a les 9. No, doncs avui justament és a 3 quarts de 7, d'acord. Nosaltres posarem la presentació a les 6.
perquè tothom, tots els culers també puguin venir a la presentació i conèixer la història de la Ginebra. Té de dir que és sensacional com a vegades hem hagut d'ajustar tots l'agenda perquè jugava el Barça al Champions. És molt fort, és molt fort, ja, però és que s'acaba el món, i aleshores és tan divertit veure jugar aquest Barça ara, no?, com en Girona també, que al final poques coses a la vida compartides ens donen tantes alegries, val la pena aprofitar-les, i tant, jo ho entenc, jo ho entenc, sí, sí, i més en els temps que corren ara. Si et sembla, anem de cara a barraca, t'ho dic, perquè tinc moltes ganes que m'expliquis això, aviam...
Una dona que felicita el seu marit i la seva amant pel fill que esperen. T'ho asseguro, he hagut de llegir-m'ho tres vegades per entendre exactament què volia dir. És que a mi em va passar exactament el mateix. Sí, aquest és l'escenari del punt de partida de la novel·la, que és un escarni públic que fa una dona amb el seu marit i la seva amant.
Quan s'ha assabentat que, un, que li han enganyat, i dos, que a sobre tindran una criatura. Em va cridar molt l'atenció perquè al final la ràbia o el desig de venjants és l'altra cara de l'amor, no? I al final la novel·la és una novel·la d'amor, d'on és l'amor bo, com estimem, si sabem estimar o no, no?
I em semblava que aquesta història de venjança que posa en el centre una tafaneria universal, que passa una mica a tot arreu, però clar, la particularitat és que passa en un poble molt petit, d'un raconet de Texas, un poble de mil habitants. I em va cridar l'atenció perquè vaig pensar, caram, això en aquest poble devia tenir un impacte bastant bèstia. I a més a més, a mesura que vaig anar coneixent el poble, que és molt religiós, una cultura bastant tancada...
doncs encara m'impressionava més que aquesta dona es va despatxar i es va quedar molt a gust. I vaig pensar que podia agafar aquesta història per convertir-la després en una història de ficció que expliqueix la seva història, perquè no la dels tres protagonistes, però sobretot la història de la Ginebra, que és una periodista que vol conèixer aquests protagonistes. T'anava a dir la Ginebra, vull dir, en quin moment és una periodista en hores baixos? I què vol dir una periodista en hores baixos?
No, ella treballa en un diari, ha treballat tota la vida en un diari d'aquests importants. I quan ella és una dona de mitja edat, és més gran que jo, deu voltar la cinquantena o així, no? Jo me l'imagino... L'he escrit des d'aquí. I aleshores, d'un dia per l'altre, es troba que el diari canvia, deixa de publicar-se en paper. Saps que la Prim s'ha escrita fa més d'una dècada que parlem de la crisi del paper. I de cop el diari comença a publicar-se només de manera digital.
I ella es troba que ha de començar a fer articles virals, perquè el diari, aquesta plataforma digital, necessita molta visita, clics. Aleshores ha de fer articles virals, molt cridaners, amb titulars que enganxin molt perquè els lectors facin clic, entrin i generin tràfic a la pàgina web. I això a ella l'incomoda moltíssim i per això està en crisi, no?
Però bé, més que crisi jo diria que està en una situació de conflicte, i el que és un conflicte que al principi es planteja de manera professional, perquè ella està molt incòmode, perquè ha hagut d'escriure la notícia de l'anunci aquest d'una manera com molt groga, acaba convertint-se en un conflicte personal, perquè al final la novel·la el que fa és fer un arc vital de la vida de la Ginebra, situant-nos ja en el punt d'aquesta segona vida que ella té. Deixa'm obrir una altra capa, t'ho dic, perquè tu quants conflictes has tingut d'aquests?
d'escriure articles pescaclics. Jo no n'he hagut d'escriure cap, perquè per sort he pogut treballar en entorns estables, on no m'he sentit precaritzada, perquè tots els periodistes intentem fer el millor possible la nostra feina.
però si tu estàs en una situació de debilitat tens por de perdre la feina tens una feina precària i doncs si el teu cap potser et demana fer aquest article no et pots plantar i dir no, no, jo no el vull fer així aquest article, jo m'he d'esperar he d'esperar que a Texas es llevin poder trucar, poder confirmar que la història és real, intentar parlar amb algun dels protagonistes, no? intentar seguir els codis deontològics i de la pràctica del periodisme clàssic si tu tens una situació precària a la feina, doncs
Potser no et plantaràs, perquè mira, escolta, jo és que no em puc posar aquí xulo ara, saps? I he de fer aquest article. Jo no m'hi he trobat, he tingut molta sort, però sí que s'hi han trobat companys meus i gent que sí que són molt bons periodistes, però que es troben en aquesta situació. T'ho dic bàsicament perquè si escrius una novel·la, tu sent periodista i la protagonista és una periodista, em veig obligat a preguntar-te què té de tu la Ginebra.
Moltes coses. Inevitablement, jo crec que l'autor que va sortint en diferents moments de la novel·la, perquè també em trobo, veig que hi ha coses que apareixen meves en altres personatges, però hi ha una cosa que comparteixo bastant amb la Ginebra, que és l'estupor, una mica el desconcert pel moment.
aquesta revolució tecnològica que vivim ara i que és tan ràpida i que transforma els valors d'un dia pràcticament per l'altre el que era vàlid ahir avui ja no ho és és la revolució més ràpida que ha viscut la humanitat i aquest desconcert o preocupació o estupor una certa dificultat a l'hora d'adaptar-se jo la comparteixo amb la Ginebra després la Ginebra té una vida que no és la meva necessito que el lector arribi al final perquè vegi que no
Que no ho veus, que no ho veus. No farem espòiler, evidentment, però sí que et preguntaré, vaja, vull dir, més enllà del que passa amb aquesta història de Texas, vull dir, a partir d'aquí, a la Ginebra, això, com li afecta, com li colpeja? Jo crec que tots a la vida ens fem un relat de les nostres vides, no? Ens expliquem a nosaltres mateixos les nostres vides d'una manera determinada per explicar per què som on som.
I aquest relat que fem de les nostres vides, a vegades hi ha moments que té molt contacte amb la realitat i d'altres que ens l'inventem una mica, l'endolcim, la idealitzem, perquè escolta, hem de conviure amb aquest relat, saps el que et vull dir? És que m'has fet recordar aquesta frase magnífica que és la de «és que el meu cap sona espectacular».
És molt bona aquesta site. Efectivament, el meu cap sona espectacular. El que passa és que, clar, hi ha moments a la vida que et toca revisitar algunes coses, algunes decisions, alguns moments, i t'adones que en el contrast el relat no és exactament igual a com van passar les coses. I això és una mica el que li passa a la Ginebra, que fa un viatge trepidant al final per la seva biografia fins al moment actual. Només apunto que la Ginebra, el llibre s'acaba amb la Ginebra parlant...
des del futur de l'escena principal, és a dir, acaba amb una ginebra a la que ja li han passat uns anys respecte al moment en què passa l'acció principal de la novel·la. Perquè m'interessava fer aquest viatge per la vida perquè tots passem diferents etapes i tots tenim diverses vides en una sola vida. I a la ginebra se li planteja un dilema que jo no sabria com resoldre
I per això et dic que és un llibre que necessita molt els lectors perquè agafarà una dimensió diferent amb cada un d'ells, inevitablement, no ho puc dir gaire més. T'anava a dir, ara acabes de parlar, per exemple, d'aquest repàs del relat que es fa cadascú amb la seva història, és que al final em sembla que acabes de definir amb millors paraules impossible el que vol dir la crisi existencial, ja no laboral.
Sí, és això, no? I la Margarit Duras té una frase molt bona en què diu, hi ha un moment a la vida que és terrible i a més no es pot tornar enrere, en què tot comença a posar-se en dubte. La pròpia trajectòria, la parella, la família. Diu, les criatures no, mai, els fills no es posen mai en dubte, però absolutament tot entra en crisi, no? I ella diu que a partir d'aquí, doncs, també neix les seves ganes d'escriure, però...
No crec que tot entri en crisi, però sí que penso que tots passem per moment d'un profund existencialisme, de quin és el sentit de la meva vida, com és que jo estic fent aquestes coses, com m'han anat així les coses, bé o malament, tant se val. A tots algunes coses ens van bé i altres ens van malament. I, efectivament, si a mi m'haguessis de dir una línia de pensament o de filosofia o de pensament, diria l'existencialisme, però ja, m'encanta.
No, t'ho anava a dir, perquè és que a vegades, no sé si és un problema especialment agut o accentuat en el món del periodisme o amb els periodistes, t'ho dic, perquè com que sempre hem de ser absolutament molt crítics amb tota la realitat que ens envolta i tot, i amb una feina que és tan, tan, tan absorbent, vull dir, al final no sé si ho fem també amb nosaltres mateixos o si realment és una cosa que acabem posposant.
Fixa't, tan exigent i tan imperfecta a la vegada, que això és una altra càrrega que portem a sobre, no? El de la imperfecció. Mira, deixa'm, em vaig una mica, però deixa'm explorar una cosa que és un marge en el que jo he escrit la novel·la, que després potser algun lector ho veurà així o d'altres no, ni ho percebran. Que entre els fets i el relat hi ha un marge, no? Entre la realitat i el que en diem la veritat. La veritat és un constructe
És una construcció que fem sobre el que observem. I sempre hi ha un punt de subjectivitat. Si tu i jo observem una cosa, l'explicarem diferent perquè ens l'haurem mirat des de la nostra experiència, que com que són diferents, tindrà matisos. I aquesta subjectivitat és on jo volia que passés la novel·la, on margen el que hi caben altres interpretacions, no?
Això me n'he anat ara del que dèiem de l'existencialisme, però sí que em lliga amb la imperfecció. Els periodistes vivim tan intensament que és esgotador en aquest sentit, perquè estem constantment agafant tota l'energia i desviant-la cap als nostres potencials oients, lectors, espectadors, sigui la forma que...
que sigui, i jo tinc un gran sentit de la responsabilitat, per això quan hi ha errors o em diuen, ets molt perfeccionista, dic, home, jo intento, arribo als llocs amb les ganes de millorar tot allò que sigui possible, però no per un perfeccionisme malaltís, sinó perquè, home, tu et deus a una gent, la teva feina té una responsabilitat en la que has de donar el millor de tu, i si hi ha marge de millorar, doncs apliquem-lo, no?
Això, bé, és exigent i et pot arribar a portar l'absurd de dir, però per què fem tot això? Jo per què visc així? Perquè a més ens passa, no sé si et passa a tu, es passa a vosaltres, que és una feina amb la que fas la teva identitat. Completament. Vull dir, la identitat personal, quan tu penses en tu mateix, hi ha aquesta...
aquesta cosa, no?, aquesta responsabilitat. És que la línia queda completament difuminada. Sí, exacte. Segurament. És que ara quan estaves parlant d'aquest espai entre la veritat, el relat i tot plegat, la interpretació, clar, és que jo estava pensant ara, em sembla sensacional el primer detonant literari, que és el de, no sé, vull dir, no sé si és un home intentant justificar que té una amant, o que no la té, o aviam com ho troba. És que ho trobo sensacional, això, vull dir...
Aquest anunci és real, d'acord? Va ser publicat en un setmanari del poble on vivien aquestes persones. Però a mi em va arribar, em dius, com t'arriba a tu aquest anunci? A través d'un article viral. Això m'arriba a mi, Agnès, això al marge de la novel·la. I n'hi havia diversos d'articles virals que deien «Brutal venjança d'una dona amb el seu home i la seva amant». I m'hi vaig fixar i vaig veure que hi havia molts comentaris i que les xarxes tothom ho compartien.
I aleshores em vaig fixar en l'anunci i dic quan ha estat publicat aquest anunci i en quin diari. Gairebé cap dels articles aquests virals ho mencionava. T'anirà, és fort, t'anirà on s'havia publicat, d'on eren aquestes persones, ni tan sols la data, o sigui que són els principis de veracitat, de dir digue'm on ha passat això, en quin context i tal, no? I només vaig trobar un article on es feia referència, que per això vaig poder atibar després el fil per fer la novel·la, no?
Vull dir, quantes coses ens arriben com a lectors, o en aquest cas és com a lector d'un digital, que en realitat no tenen cap importància i que és pur morbo. En realitat és morbo. I aleshores jo em vaig plantejar, i si no és veritat? Si no em posen ni la font ni la data, qualsevol s'ho podria haver inventat amb el propòsit d'aconseguir viralitat, no?
I per això aquí em vaig pensar, mira, ara t'entendres amb això, Agnes. I vaig anar, fins i tot vaig localitzar el poble i vaig anar per poder acabar la novel·la també perseguint un principi de veracitat, que tot pogués semblar molt versemblant. És que ara, al principi parlaves d'estupor per tot aquest canvi tecnològic i tot pagat, és que crec que fins i tot hauríem anat tan ràpid ara mateix...
que ja hem deixat la part de la viralitat enrere i ara estem en el Creure en Jonol que veiem a través de la pantalla. Digue'l-li un vídeo on te surt un porc volant i de cop i volta es converteix en Brad Pitt. Això a mi m'explota el cap, eh? És que et diré una cosa, o sigui, fins i tot ja sembla anacrònica una miqueta la teva novel·la, ja en el dia d'avui dic, estem a 2026. És tot tan ràpid, no?
A mi és una cosa que em preocupa molt, i penso, tinc una filla petita, que ara farà nou anys, i dic, home, hauran de tornar els exàmens orals, perquè haurem de tornar a la oralitat i a la presencialitat, perquè tot allò que no sigui apalpable...
Serà difícil de creure. No sé si tindrem els mecanismes per discernir si el que estem veient, si ens educarem tecnològicament per dir, ah, no, això és ia, ah, no, això és veritat. Si no tenim aquests mecanismes, que jo crec que és impossible que tota la ciutadania els tingui, estem perduts.
Perquè si no podem creure res, la Hannah Arendt té una frase que és molt bona, que quan parla de la manipulació diu, qui et vol enganyar no ho fa perquè et creguis el que ell diu. Qui et manipula i qui et vol portar cap als extrems no és perquè et creguis el que ell t'està dient, sinó és perquè tu acabis tenint la sensació que no pots creure en res.
Perquè quan tu, com a ciutadà, no pots creure en res, estàs perdut, ets manipulable i poden fer amb tu el que volen. Diu, això és el populisme, això és la demagogia, etcètera. Si nosaltres no podem creure res del que veiem a través de la pantalla, que comença a passar-nos. A mi em passa. I l'altre dia ensenyaven el vídeo aquest del Netanyahu passejant, somrient, com dient, ei, que estic bé, no m'ha passat res. Dic, bueno...
o no, però estem perduts. Jo ja no em crec res, eh, jo ja no em crec res. És això. És que ni les fotos dels meus amics que pengen, eh, algunes, vull dir, també, com que estan molt mal trucades, vull dir, ja directament. Aleshores, la meva esperança és la llei del pèndol, de tornar allò local, allò de proximitat, a la presencialitat, i tornar una mica a això, ja sé que és com a l'època medieval, o a principis del segle XX sense anar tan lluny, però és que si no...
o ens eduquem molt, però trobo que va tot molt ràpid com perquè tinguem capacitat d'entendre exactament el que tenim davant dels ulls a l'altra banda de la pantalla. Entenc que a l'hora que elabores aquesta història o que tens al cap de fer aquesta novel·la, n'estic segur que des del moment en què ho decideixes fins ara t'has emportat alguna sorpresa. Sí, home, i tant. La pregunta és què és el que més t'ha sorprès.
No, me n'hem portat moltes, però la primera és en el viatge que vaig fer a Texas per documentar-me, per poder fer bona part de la novel·la, situar-la allà, que quan parlem dels Estats Units tenim una sensació de proximitat cultural, perquè formem part d'aquesta part del món que en diem Occident,
perquè tenim molta memòria cinematogràfica amb els Estats Units, perquè parlen una llengua que nosaltres l'aprenem, perquè les guerres les hem fet amb ells, ens hem trobat en aquests bàndols. Clar, viatges en aquest poble de Texas i jo vaig pensar, aquí hi ha un buit cultural entre ells i jo, que és molt bèstia. I una de la principal característica és la fe,
Som un país on encara, ja no et diria l'església, però el cristianisme, el catocisme és molt present en la nostra cultura, sigues creint o no, tenim una església de cada cantonada. Allà és una fe molt més irracional, ja sé que la fe és irracional en si mateixa, però molt més tancada...
Vull dir, és molt difícil mantenir una conversa sobre fets tangibles i científicament acreditats, perquè ells hi posen sempre la mirada de Déu, l'existència de Déu revela absolutament el secret de totes les relacions. I clar, això em va sorprendre molt, perquè a més a més ha calat molt l'Església evangèlica, que aquí també cada vegada hi ha més centres d'Església evangèlica,
I són uns oficis catàrtics d'una comunitat que porta fins a l'extrem de la pell les cerimònies, no? I això em va sorprendre molt. Pensa, és un lloc on la gent li deia que venia de Barcelona, que és una ciutat olímpica, ja no parlo de Gaudí, que el puguis... No, ciutat olímpica, no? Poses la tele cada quatre anys i et surten uns jocs. Doncs hi havia molta gent que no coneixia Barcelona i, en canvi, n'hi havia que, no coneixent Barcelona, coneixien Saragossa.
I jo estava flipant i dic, com pot ser, no? Aviam, és indiscutible entre Saragossa i Barcelona, és més internacional Barcelona, amb tots els respectes. Resulta que hi havia hagut una aparició mariana al segle II després de Crist.
Bé, doncs coneixem més Saragossa per això que Barcelona. Aquesta és la principal cosa que m'ha sorprès, no? M'ha sorprès que en un poble de mil habitants tinguin un setmanari que es publica des del 1848, regularment en paper. Ara tinc allà els exemplars, amb aquests llençols així, aquests diaris llargs i estrets, no?
i que no saben el que és publicar en digital. No tenen ni idea. M'ha sorprès que no sabien que els protagonistes d'aquesta història s'havien fet virals arreu del món. Tu imagina't ser d'un poble bastant remot, posar un dia el teu nom a Google i trobar articles amb llengües que no coneixes que expliquen la teva història. És increïble, no? No t'ho creuries.
Tot el que passa allà m'ha sorprès molt i és una de les riqueses, és la riquesa principal, et diria, de la novel·la. I després, a l'hora d'escriure, m'ha agradat això que et deia abans, de posar-li a la Ginebra un dilema que jo no sabria com resoldre. I això trobo que també és enriquidor per mi, és interessant. Per això et dic que necessito els lectors. Aviam com ho arreglem, això.
Perquè el Premi Ramon Llull no t'ha sorpres pas, no? Ai, sí, no, perdona, home, i tant, pots comptar, pots comptar. És que saps què passa? Que miro que no tingui molta presència, en el sentit que no... que ja està, doncs és molt bé, és un aparador enorme, fixa't, no? Quantes entrevistes estic fent, presentacions, etcètera.
però vull que tingui en relació a mi íntimament amb el diàleg que jo tinc a mi mateixa la importància justa ja està, estic molt agraïda profundament agraïda m'honora moltíssim diria que encara estic deixant que em toqui la pell la idea del premi però vull que es quedi aquí no vull que em condicioni més
I fixa't que hem tingut la decència i la vergonya de no preguntar-te pel final del llibre ni tampoc per apretar gaire més, perquè si algú ho vol fer, ho podrà fer aquesta tarda a partir de les 6 a la Biblioteca Pública de Carles Raola amb la presentació de la segona vida de la Ginebra Bern d'Agnès Marquès. Moltíssimes gràcies. Gràcies a tu. Això és casa teva si és que hi ha casa d'algú i pots tornar quan vulguis. Gràcies, Said. Gràcies a tots dos.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Necessito desconnectar de tot. I si en comptes de desconnectar connectes amb el que realment importa? I com ho faig? Amb el Vivid, el festival de no turisme on el viva l'Empordà Marida amb el teu benestar. Rutes amb vici, winefulness entre vinyes i la gastronomia més autèntica. Això és exactament el que em demana el cos. Doncs tria el teu moment a vivid.costabrava.org Patronat de turisme Costa Brava Girona, de la Diputació de Girona. Vivid.
Bé, doncs avui obrim amb la tecnologia, en aquest cas aplicada al món de la medicina i especialment també a la cirurgia, i és que la Clínica Girona ha incorporat de manera fixa un sistema de cirurgia robòtica, en aquest cas el Da Vinci, una plataforma que permet realitzar operacions mínimament invasives amb una gran precisió i que també millora la recuperació dels pacients. Per parlar d'aquesta pass endavant tenim amb nosaltres els doctors Josep Comet, a qui ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bon dia, gràcies. També ens acompanya el Roger Boix. Bon dia i bona hora.
en aquest cas especialistes en neurologia i pioners també en l'ús d'aquest sistema aquí al centre primer de tot i jo us ho he de preguntar entenc que esteu d'enhorabona com aquell qui diu
Home, Déu-n'hi-do, sí. Nosaltres ja feia un temps que utilitzàvem la cirurgia robòtica, l'hem estat utilitzant durant força temps, tant en medicina pública com en privada, però evidentment el que sí que estem d'enhorabona és que hi hagi finalment un robot quirúrgic a la ciutat de Girona, de forma fixa, evidentment.
En aquest sentit, per ubicar-nos, sobretot els neòfits com jo o la gent de carrer, què vol dir o què és exactament el sistema de Vinci?
Bé, el sistema Da Vinci és una plataforma que el que permet és fer un accés laparoscòpic. Laparoscòpic vol dir que a l'hora de fer la cirurgia no hem de fer grans incisions, sinó que operem a través de petits orificis, però al poder acoplar aquesta plataforma, comparat amb la laparoscòpia convencional, primer el que ens dona és una visió en 3D, que això ens dona molta més precisió a l'hora de fer els moviments, i també el sistema...
Té tota una sèrie de versatilitat a l'hora de fer els moviments, que ens donen molts més graus de llibertat. Graus de llibertat vol dir la capacitat que tu tens de fer els moviments i els eixos de l'espai per fer aquestes maniobres, que la veritat fa primer que operem molt més còmodes, d'una forma molt més segura i molt més ràpida, que sempre tot això va en prou de la recuperació del pacient.
Tot això quan li expliqueu al pacient, quan escolta la paraula robot, no sé si s'espanta una mica, t'ho dic, perquè almenys la gent de carrer a la que sentim robot ens pensem un humanoide. Com a mínim impressiona, això sí. La gent no acaba d'entendre massa bé què vol dir això de que sembla que ho hagi de fer el robot en lloc del cirurgià. Aquí ha de quedar molt clar que és el cirurgià el que opera, el que passa que els braços del cirurgià...
és el robot, i el que fa el cirurgià és activar els braços del robot i fer els moviments a través del robot. Per tant, és important tenir en compte que aquí el cirurgià segueix sent important. Clar, per exemple, el Da Vinci, què és el que permet fer que abans no es podia o era més complicat?
Sobretot la versatilitat la dona a l'hora de fer la reconstrucció. A l'hora de fer la reconstrucció això implica fer maniobres de sutura, fer tota una sèrie d'accions que han de ser exquisites perquè els resultats siguin bons i això el que et permet és, com us comentava abans, donar-te moltes més possibilitats i versabilitat a l'hora d'aconseguir aquests objectius, tant en rapidesa com en seguretat com en eficàcia.
Clar, per exemple, la Clínica Girona, si no m'equivoco, és el primer centre privat que ho desenvolupa o que ho té aquí a Girona. Suposo que això també va una miqueta amb la línia aquesta d'innovació que pot tenir el centre, no?, d'intentar anar punters en aquest sentit. Òbviament, sí, sí, clar, aquí és el primer centre privat que té aquest sistema i, home, evidentment és el que dèiem abans, és enhorabona. Jo penso que era important que hi hagués un robot privat aquí,
A Barcelona n'hi ha moltíssims i per tant jo crec que ja anava sent hora que aquí poguéssim tenir un robot. En Medicina Pública ja fa anys que el tenim i penso que és una molt bona notícia. Jo penso que Girona ha d'estar en aquest sentit d'enhorabona.
I suposo que més últimament que Rodalies no funciona tan bé, no? Bueno, exactament. Dificultarà les coses perquè se'n vagin, exacte. Clar, beneficis pel pacient, directament, és a dir, per exemple, parlàvem que les cirurgies són menys invasives, per exemple, entenc que els processos de recuperació solen ser menys dolorosos i també més ràpids.
Sí, de fet, la tendència on volem arribar és a moltes intervencions que fins ara són amb ingrés, ara estem escurçant l'estada, però en un futur que no hauria de ser molt llunyà, perquè altres grups ja ho estan aconseguint, és intentar fer cirurgies que ara necessiten ingrés, fer-les en regent de CMA. CMA vol dir cirurgia major ambulatòria, és a dir, que el pacient no ha de quedar per nocte a l'hospital, sinó que l'operarem i podrà marxar un cop s'hagi recuperat de l'anestèsia a casa.
Que al final la tecnologia no ens enganyem, vull dir, si ens ha d'ajudar precisament això, no?, d'intentar que la gent també no hi hagi aquestes llarguíssimes llistes d'espera o també vull dir que puguem estalviar-nos certes pures. La robòtica ens ajuda amb millor visió, redueix la complexitat en processos que podien arribar a ser molt complexes,
redueix la complexitat i ens ajuda. Evidentment no ens fa excel·lents cirurgians de nivell mig excel·lents, però fa que quan tens experiència en un procediment et facilita la intervenció
tens molt més bona visió tens molta més precisió i això evidentment va a favor del pacient en recuperació i amb què els procediments van millor Al final no ens enganyem en uns moments on tothom està molt alerta amb el tema de la tecnologia i una miqueta espantat fins i tot del ritme vertiginos que pot tenir a vegades entenc que en aquest cas però en el sector mèdic esteu d'enhorabona amb aquest tipus d'avenços perquè al final el que fan és facilitar-vos la vida vosaltres també
Sí, sí, sens dubte. Nosaltres estem molt més còmodes i podem treballar d'una forma molt més ergonòmica utilitzant aquesta plataforma que no amb la laparoscopia convencional, com havíem de fer fins ara. De moment, fins ara, quants pacients heu pogut tractar? Ja sé que és flamant i recent, vull dir, no sé si encara li heu tret l'etiqueta, com aquell qui diu, però... Pacients operats a la clínica Girona, d'avui en portem quatre. Quatre. I què tal, de moment, aquesta primera experiència? Doncs la veritat és que molt positiva. Molt positiva, sí.
Dit això és veure també, entenc que pels pacients també l'experiència ha estat positiva, han calgut ingressos? Sí, encara estem en règim d'ingrés. Encara sí, eh? Què és el que pot fer que redueixi això, per exemple?
Bé, doncs que bàsicament tot el que siguin els processos i els procediments cada cop es vagin adaptant bé i tot el que és infermeria, com auxiliars, com saladors, etc. ajudin a que tot acabi de funcionar correctament.
La pregunta del milió és, d'aquí cinc anys us imagineu com seran els quiròfans, per exemple? Home, de fet és fàcil d'imaginar, no sé si heu vist recentment a la premsa que s'han posat ja en marxa programes de telerobòtica
I, per tant, és fàcil d'imaginar com acabarem. La telerobòtica farà que pugui arribar el robot en centres que potser no disposen dels especialistes adequats, que aquest especialista pugui operar a distància.
un pacient que està, en aquest cas, va ser de Barcelona a les Canàries. Per tant, això pot facilitar que el robot arribi a més llocs i que els especialistes que puguin operar amb robot puguin fer a distància intervencions. Per tant, aquest segurament serà el futur, no massa llunyà, perquè s'havia fet això de forma experimental...
quan dic experimental, vull dir que no s'havia instaurat encara com a procediment clínic, però bé, en el moment que això s'instauri i que hi hagi programes de telerobòtica ben instaurats, doncs home, aquest serà el futur.
I no cal dir que veurem també el paper qui hi juga a la intel·ligència artificial. No, clar, és que... Bé, nosaltres, de moment, mentre no em tregui la feina a la ràdio, ja en tindrem prou amb això, en qualsevol cas. Segurament encara no. Atencs també, vaja, vull dir que us portin més tecnologia, perquè això vol dir que estarem tots una miqueta millor. José Proger, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i que vagi molt i molt bé. Sabeu per què es diu Da Vinci, per cert? És que no m'ha vingut el Flash.
l'empresa l'empresa es diu Da Vinci no, l'empresa aquest és el robot Da Vinci l'empresa es diu Intuitiv és una empresa nord-americana que no sé si ara em sembla que han deixat el Da Vinci no ho sé ara no ho sé si Intuitiv s'ha posat però bueno, en tot cas l'empresa és Intuitiv ja ho trobarem perquè per safareig també aquí també sou benvinguts, només faltaria
Josep Roger, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i que vagi a vosaltres. Moltes gràcies.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
I fem un petit tastet en aquest temps de música dels Quatre Rius de Girona FM, del que podrem escoltar aquest pròxim dia 20 de març a la Mirona, en aquest cas amb Anel Anelica, el debut, com dèiem, aquest cap de setmana a la Mirona, presentació de disc que tindrem de la mà del César Martínez, també de la Nuri Mancebo, juntament amb el
Vicentios Chávez, aquesta proposta de música electrònica, també millor que ens la defineixi ell mateix. De fet, ja podem presentar amb nosaltres el César Martínez, aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bon hora. Hola, bon dia. I benvingut a casa teva, si és que hi ha casa d'algú. Moltes gràcies, així em sento. César, t'he de dir que és de les sonoritats més particulars que he pogut escoltar almenys últimament.
La veritat és que sí, que hi ha hagut tot un procés d'investigació i de laboratori per mirar de trobar aquesta peculiaritat en el so. Estem contents del resultat i anem a veure si el divendres a la Mirona tot funciona correctament. És el que t'anava a dir, una miqueta com us ajunteu vosaltres tres, perquè si no m'equivoco, cadascun de vosaltres, tant tu com la Nuri com el Vicentios, teniu els vostres projectes parades en aquest sentit? Sí, la majoria de músics tenim molts projectes alhora rodant. També tens raó.
No és una cosa que... Quan te'n funciona un de molt bé sí que deixes la resta, però com que no sol passar molt sovint. El que vam fer va ser juntar-nos... Jo tenia unes bases electròniques, sempre m'ha agradat barrejar l'electrònica amb músics en directe, i és una mica la idea principal del projecte, que sigui un projecte molt enfocat al directe, i un cop tenia aquestes bases electròniques necessitava uns músics amb els que poder...
actuar en directe a sobre d'aquestes seqüències electròniques i la Nuri sempre m'ha encantat com canta i en Viquen és un tio que toca molt a sobre d'electrònica té els seus projectes de revolta sonora amb electrònica i tal i ens vam juntar els tres i la veritat és que ha funcionat molt bé tot i estem molt contents del resultat és el que t'anava a dir junteu a part moltíssimes capes sonores una miqueta com ha estat treballar els tres per poder materialitzar tot això?
l'electrònica no és igual que quan treballes amb acústica perquè normalment a l'acústica necessites assajar molt perquè es composa molt en l'estudi o en el local d'assaig en canvi amb l'electrònica treballes molt més a l'estudi el que són les bases i un cop les tens les envies a la gent la gent les treballa a casa i després quedes al local per assajar el que tothom ha fet a casa seva perquè hi ha una seqüència electrònica que ja manté tota la base llavors és diferent el procés
Per tant, per entendre'ns, ha estat també una miqueta més fàcil per vosaltres treballar-ho, ho dic també per el tipus d'agendes i tot. Sí, exacte. No cal fer tants assajos presencials. En aquest sentit el que sí que tenim presencial és aquest cap de setmana. Clar, la pregunta és una cosa tan elaborada, tan de laboratori per entendre'ns, tot això traslladat al directe?
No sé si és un repte que també plantegeu per aquest cap de setmana. Absolutament, és molt complex tot el que és el muntatge tècnic i la proposta sonora, perquè no són instruments que habitualment treballes, i això ens ha portat a tenir una complexitat molt difícil de dur a terme, però com que jo també porto molts anys ja des de...
Des del principi, amb la Sweet Mosquito i amb els Radical Animal Beat, teníem projectes on tabarrejàvem l'electrònica amb músics en directe, i això ja ha fet que durant els anys ja tingui una metodologia i una sèrie d'aparells ja a casa, i això ho facilita una mica. Per tant, podríem dir que el que escoltarem per entendre'ns a través dels auriculars i el que podem viure en un concert en directe, al final és diferent, però gairebé obligadament.
El què? Dic la sonoritat. És a dir, no sé si és completament fidel al que s'escolta el disc després del pas al directe. Sí, és totalment fidel perquè les pistes del disc es fan servir en el directe. El que passa és que la proposta del directe és molt diferent de la del disc. Nosaltres ens hem arriscat amb un concepte a nivell de projecte que és enfocar el directe com amb el més important. És a dir, tu el disc el pots escoltar a l'espot i a casa, són cançons de 4 minuts...
Però en canvi en directe, el directe et dura una hora i mitja i són les 8 cançons del disco, és a dir, cada cançó dura 10 minuts. El que fem és remesclar les cançons que sents a l'Spotify per entregar-te i ensenyar-te coses diferents que no has sentit el disc en el directe i muntar-ho tot com si fos una sessió de DJI. T'anava a dir quants sintetitzadors tindreu allà?
Bueno, sintetitzadors n'hi haurà un, dos samplers i dos processadors d'efectes per la part meva, després a nivell de la bateria, sí que és una bateria electrònica que hem construït expressament, hem fabricat una bateria electrònica triangular amb pads i una cosa molt estranya però que funciona superbé.
I les veus són més naturals, això sí. Clar, jo ara t'estava... És a dir, jo mentalment, t'ho prometo, m'estava com imaginant jo el bolo. Vull dir, me l'estava imaginant i la meva pregunta és, per exemple, ja sé que passa amb tots els estils de música, però sobretot amb aquesta proposta, no sé si la il·luminació en aquest sentit és una cosa que heu de tenir en compte també.
És una cosa que tenim molt en compte, el que passa és que la volem treballar més de cares al futur. El divendres és una presentació estrictament musical, però la idea és presentar un espectacle on hi haurà projeccions, on la bateria, per exemple, és lluminosa, té llum a dintre. El meu moble on jo porto tots els aparells també tindrà llums que aniran sincronitzades amb la música i a darrere hi haurà unes projeccions que aniran també sincronitzades amb la música.
Tot això requereix de molt de temps de preparació i de creació, molts diners, i és una cosa que farem al setembre temporada alta segurament, s'està acabant de tancar, però la idea és que el projecte estigui molt ben vestit a nivell lumínic. T'anava a dir, només falta que li doneu un fosforit a la gent del públic perquè pugui anar bastant. Exacte. Quin ha estat el gran repte d'elaborar aquest disc?
El gran repte ha sigut plantejar la barreja de treballar amb instruments moderns, aquests instruments que han sortit a finals del segle passat, que són els samplers i els sintetitzadors, i poder-ho combinar amb músics tocant de la forma en què toques amb instruments acústics. Aquest ha sigut el gran repte, que és una de les coses que jo sempre he volgut treballar,
que per mi tenir l'avantatge que apareguin aquestes noves maneres d'interactuar amb la música, amb aquest tipus d'instruments moderns, com són els samplers i els sintetitzadors, això t'aporta la capacitat de poder anar a buscar sonoritats diferents, perquè una guitarra sona com sona, la pots processar, un piano sona com sona, el pots processar, però tenen aquell so natural i aquell so base. En canvi, els samplers i els sintetitzadors et permeten un espectre de sonoritats infinit.
I llavors aquí és on està realment el repte d'utilitzar aquests instruments que t'ofereixen aquest marge tan gran de sonoritats. En el cas de saber triar quina és la sonoritat adequada per cada cançó. I cada cançó pensa que tots els sons són diferents. En un grup de rock la bateria sempre sona igual a totes les cançons perquè té el so que té la bateria. En canvi en aquest projecte no. Les bateries, el bombo és diferent a cada cançó, les caixes són diferents, llavors és molt més complex a tot plegat.
complexa però ho heu aconseguit al final tu creus? home jo crec que sí vaja no sóc tan tècnic en aquest sentit però almenys i a part és que quan me l'he estat escoltant jo t'he de dir que jo creia més en una performance és el que et dic una performance més a gran escala
en aquest sentit, una cosa com el que proposes d'un futur espectacle fins i tot i tot pagat, perquè és que he escoltat coses no semblants, evidentment, però propostes també que anaven una miqueta més al marge i en aquest sentit tenien tota una performance darrere de ball, tenien una performance fins i tot de llum, d'efectes amb teles, etc. I per això et dic que anava visualitzant una miqueta què és el que podríem veure o escenificar amb tot això i més o menys hauríem anat per allà mateix. Sí.
Ho demana una mica, no?, la música, que tingui tot aquest contingut escenogràfic al voltant. En aquest sentit, vaja, més enllà de la presentació que tindrem aquest cap de setmana a la Mirona, no sé si també la idea és poder tenir més bolus al llarg d'aquest període d'aquí a final d'any.
ojalà, ojalà, aquesta és la intenció perquè ja et dic que el projecte està molt enfocat al directe i avui en dia molta gent treu discos Spotify rep milions de cançons diàriament però no tothom ho prepara enfocant-ho pel directe i nosaltres som gent que portem des de fa molts i molts anys treballant la música en directe i és l'objectiu d'aquesta història poder tenir molts de bolos Per cert, vull dir, té algun tipus de narrativa per entendre'ns la història que ens explica el disc?
No, seria més clips individuals. És un tema més sonor, també, que no pas tant una narrativa darrere, un relat. Bueno, hi ha les lletres que sí que tenen un denominador comú, però no hi ha una història, diguéssim, com el malquerer de la Rosalia, que sí que tenia un principi i un final exacte.
No, no, bueno, escolta, al final jo també soc dels que reivindic la música per la música i la sonoritat per la sonoritat. I al final també el que t'ha d'entrar per l'orella t'ha de fer imaginar, no només t'ha de fer escoltar, sinó que a més a més en el teu cap ha de sonar espectacular, que ens agrada dir en aquesta casa.
Si et sembla, mira, últim recordatori, i és que Anèlica debuta, doncs, aquest 20 de març a la Mirona amb una proposta electrònica trencadora, no només trencadora, sinó també inèdita, també que segur que tindrà el seu recorregut al llarg d'aquest 2026, i de moment, si et sembla, César, nosaltres marxem, però escoltant-vos. Perfecte. No parlant, sinó en aquest cas amb la vostra música. César Martínez, moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies a vosaltres.
Envenename hasta que las flores se conviertan en mandalas.
Patronat de Turisme Costa Brava, Girona, de la Diputació de Girona.
Arriba el GiroStudy, un projecte innovador de la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya que impulsa una nova manera de fer salut pública de proximitat. Hi participaran unes 4.000 persones de 18 municipis gironins d'entre 16 i 79 anys. I les dades que obtindrem ens permetran ajustar les polítiques socials, ambientals i de salut a la realitat de cadascun dels nostres municipis.
Si et truquem, digues que sí. La teva participació és clau. Giroestudi, el gir que impulsa la nostra salut. La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i la gent de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
Els diumenges de 9 a 10 del matí. I quan vulgueu, en format podcast a gironafm.ca La cultura cura. Un programa per a cors inquiets.
Pilar Fornès conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí.
Girona FM obre a la finestra la participació donant veu a les entitats i a la vertebració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobreix la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu, som la gironina.
La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Cada dia, veus de tots els àmbits analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local. A Girona FM. La Gironina.
Fins demà! Fins demà!
Girona és un estil de vida. Girona FM és la ràdio de la ciutat. El que vius a prop, també ho sentiràs a prop.