Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. 11 i 5. Benvinguts als Quatre Rius.
Dimecres 16 d'octubre de 2024. Sempre ens queixem del tema de l'habitatge, però avui em toca preguntar-me hi ha on aparco. Ahir vaig trigar una hora i mitja a aparcar el meu cotxe. Entenc que són dies estranys a Girona, entenc que s'ha d'agafar menys el cotxe, però ho vaig fer perquè trigaria el mateix o més fent el trajecte en transport públic, un trajecte interurbà.
El que cal entendre també és que no és la primera vegada que parlem de l'aparcament de Girona, siguin fires o no. Santa paciència.
I aquella persona que diu amb la mirada, tal faràs, tal trobaràs, Arnau Vila, bon dia i bona hora. I això és així, eh? I apelo la responsabilitat de cadascú el que faig o el que no faig, quan hi ha de ser i quan no hi ha de ser. Com estàs, Arnau Vila? Bé, home, de dimecres. De dimecres. Sí, nosaltres ja estem de festa major quasi de banyoles, eh? Bueno, sí, com aquell qui diu, què vols que et digui? El dia que t'aixeques amb el peu esquerre és el que hi ha, eh?
És que no pots fer-hi més. Sí, el que passa és que públicament de vegades jo m'ho quedo sempre en privat. No, jo t'ho dic perquè avui, per exemple, he arribat, no direm tard, perquè tampoc és tard, mai arribes tard, a la vida, però... A la vida no, però de vegades les responsabilitats són les que són. No, però he perdut les claus a casa.
O sigui, dintre de casa no trobava les claus. I a més a més, clar, si no trobes les claus no surts de casa, perquè si no després no pots tornar a entrar. Saps on eren les claus? Sí, és veritat. No sé si a la gent li importarà gaire o no, però segur que li ha passat mil vegades a tothom. A la butxaca. A la butxaca. I he estat, no t'enganyo, poder 10 minuts
buscant les claus, que també visca en un apartament petit, que la gent no es pensi ara que visca en el Palau de Backing. Sí, aquesta és l'altra. No trobar-les també pot ser curiós, això. Vull dir que, vaja, que casa meva tampoc és allò que diguis... En fi, però ja et dic. Però tot bé, no? Les claus. Ens quedem amb això. Sí, sí, les claus a la butxaca. Increïble, eh? O sigui, m'he quedat així amb una cara tonto. Jo sempre he quedat amb la part final, però les teves ja estan bé, no? Sí, però... I a més t'he d'afegir una altra cosa, i és... Crec que és la...
és que jo crec que només he perdut les claus de casa una vegada a la vida feia cinquè de primària i me'n recordo que tenia uns pantalons amb unes butxaques minúscules se'm van caure des de llavors la memòria fa males passades no, no és la memòria tenia les butxaques molt petites
Perquè era un xandall o una cosa així. I des de llavors, és curiós, perquè quan vaig de compres, una de les coses en què em fixo és en les butxaques. En plan, poso la mà a la butxaca, aviam com de grosses la butxaca. Tu recordes l'última vegada que vas perdre les claus definitivament?
La veritat és que no, però els he perdut més d'un cop, forces. Sí? Sí, sí, sí. Allò era fosc de nit? No, no era fosc, no, no, podria ser una tarda perfectament, però també les responsables són les butxaques. No, no, ja, ja. Però ara no, ara... És culpa de les butxaques, eh? Ara sempre intentem posar una mica de senya amb el tema aquest i ho tenim força clar. Claus Carter i Mòbil, això ho heu de tenir clar. Claus Carter i Mòbil.
Molt bé. Sí, sí. Bé, la cartera cada vegada menys, eh? No, no, no. Jo encara sóc de cartera. Sí, ets de cartera? El mòbil que tinc no puc pagar. Jo no, eh? Jo vaig amb el telèfon a tot arreu. No, a mi em falta un sensor especial per pagar, cosa que no sé, tampoc m'interessa massa. Jo encara sóc, vaig amb caix i amb... Amb caix? I amb això, amb talletes, ara, que no em sortia. Ets un romàntic, eh? Bé.
De l'època. De l'època, diu. Quin tio. Escolta, Arnau, doncs avui, com que havíem d'aixecar una miqueta els ànims, t'ho dic perquè avui ens hem aixecat tots amb el peu a esquerra, escoltarem... Avui recuperarem una de les seccions que més ens agraden d'aquí als Quatre Rius, que és l'Adrià Giné, i ens presentarà... Farem un petit testet del que ens va presentar fa uns dies, que era bàsicament la millor cançó d'aquest any, que ha arribat al mes d'octubre.
També, seguidament, parlarem amb Rosa Maria Roqueta per descobrir-nos el llegat i la figura de Manel Roqueta. Llavors sabrem una mica qui va ser aquest gran advocat gironí, prestigiós advocat gironí en la seva època, però que, a més a més, també era artista. I, a més, acabarem avui parlant del voluntariat per la llengua, que ja sumen més de 100 parelles lingüístiques, Arnau. Això són més de 200 persones aquí, Girona. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do, eh? Sí, sí, són dites làpides, eh? Tu el català com el portes?
Podries refrescar-lo de tant en tant? M'agradaria tenir potser un llenguatge més ric, però la veritat és que, vaja, ens defensem. Arnau, que visca sempre el teu català. Ens hi posem? Del Pla de l'Estat. I de Banyoles. I de Banyoles. I parlant de refrescar cosetes, anem a refrescar música amb l'Adrià Giné.
el trobador del segle XXI, ens torna aquest empresari dinàmic que sempre porta les coses fins al límit, disc joguei, descobridor de música, podríem dir, també. Adrià Giné, bon dia, bona hora. Bon dia, què tal? Ben tornat. Moltes gràcies, tio. Tenia moltes ganes de tornar, t'ho dic en sèrio.
Veia molt de dies que hi pensava que he de tornar, he de tornar, he de tornar, però l'estiu és l'estiu. I no hem parat. Però ara que ja torna com la calma, no? A més, el dia sembla que fa hivern, no? De tardor i d'hivern. I aquí tornem a estar. Jo t'he de dir una cosa. A mi sempre em toca quedar bé aquí amb la gent i dir-li, hòstia, quines ganes tenia que tornessis. Però és que amb tu és veritat. És veritat, no? Tenia ganes que tornessis. Bé, jo ens t'ho agraeixo molt. És veritat. Més que res per això que deia, perquè a més... I tu, això de la llista d'Spotty...
que he vist que cada setmana penges... És molt guai, això, i ho està seguint bastanta gent, tio. Sí, eh? Sí, són set cançons la setmana que vaig penjant així en el meu perfil per descobrir, jo què sé, hi ha molta gent que, inclús a mi em passa, a vegades que no sé què carai escoltar,
doncs dono aquesta opció que la gent que em segueix així pugui entrar al meu perfil i descobreixi 7 cançons que jo li he trobat a alguna encana especial. La cançó es diu Seven Tracks. Seven Tracks, eh? Seven Tracks la setmana i la podeu trobar al meu perfil d'Instagram o al meu perfil d'Spotify també. I si us agrada, doncs descobrir alguna música, en allà tindreu coses interessants. Doncs mira, jo ja estic entrant-hi. Ja l'has entrat. Sí, perquè encara no hi havia entrat, vull dir, a vegades no tinc ni por, ni vergonya, ni res. Saps com són?
Però bueno, Adrià, tot teu. Vinga, som-hi, no? Som-hi, Giner. Com no podia ser d'una altra manera, estrenarem temporada directament amb la cançó de l'any. Totalment. Us parlo de La Torre Picasso, que és el nou senzill d'Art de Bogotà, un tema produït per Carlos Raya, que Carlos Raya és el guitarrista de Fito i Fittipaldis, que a més a més s'està convertint en un dels millors productors de rock del país, i aquest tema representa el darrer episodi del disc Cowboys de la A3.
Voy a escalar la torre de Picasso como un titano sin miedo al fracaso.
Esquivaré los disparos, la metralla, las balas y el fuego para mirarte a los ojos de nuevo.
Aquest nou tema del grup de Cartagena parla en forma de fàbula de les etapes d'un duel, del que vindria a ser una lluita. En una època on el consum ràpid i immediat sembla dominar molts dels llançaments musicals que tenim, una època on les cançons duran dos minuts i les escoltem dues setmanes i s'acaben, es guarden en un calaix per sempre més, doncs va, Art de Bogotà es desmarca totalment amb un tema de vuit minuts com si fos el mateix Robert.
I te l'escoltes en bucle, eh? Te l'escoltes en bucle. La lletra et remou molt, perquè converteix aquesta la Torre Picasso de Madrid, que és un dels rascacels més grans del país, tu ho coneixes bé, que vas estar vist aquí a Madrid, doncs el converteix en un monument en commemoració de l'estrès, de la vida adulta, de les obligacions, aquest capitalista i aquest capitalisme salvatge en el que vivim, del futur gris...
i el que fa és explicar en forma de fàbula, com us diem, aquestes ganes de destrossar aquest edifici per tal de tornar a veure el sol i mirar endavant. La cançó és una clara lluita per eliminar aquests símbols que ens amarguen i ens fan entendre de manera equivocada el sentit de la vida.
Fins demà!
A nivell musical, comparant-ho i col·locant-ho dins el marc musical en el que vivim, és el més arriscat que s'ha fet fins ara. Estem tornant a fer rock, tio. És a dir, estem tornant a fer rock en roll, amb bases clares de guitarres, bateries, i aquesta veu de l'Antonio, el cantant, que l'escoltes per primera vegada i t'enamora. De fet, el primer cop que escoltes el tema, ja saps que alguna cosa està passant.
Com us deia abans, aquesta cançó és la manera perfecta per acabar l'etapa de Cowboys de la A3, que va començar fa un any i mig amb aquella famosa cançó de Los Perros, que després es va fer un remix i tal. La referència dels Cowboys de la A3 i el Camino al Mar pot veure's com una imatge que evoca l'aventura i aquest esperit rebel. Els Cowboys simbolitzen la llibertat i la independència, mentre que la carretera A3 pot simbolitzar el recorregut de la vida.
amb les seves experiències i desafiaments constants. I que acaba amb aquest final on destrueixes el símbol més gran de la societat en la que vivim, que és aquesta Torre Picasso de Madrid. Aquest és un tema que et toca especialment per molts sentits. A mi em dóna com aquelles ganes de, com deia Calamaro, de seguir el curs del salmó, que és anar a contracorrent de tot allò que està passant i d'aquesta direcció que segueix la societat.
És que ho has dit, eh? Són 8 minuts de cançó i amb els 15 primers segons ja t'hi quedes. Ja t'hi quedes. I ara canviant una mica de registre, però no de tema, o de sentiment, no sé. No sé si he anat al cine últimament.
Però hi ha una joia feta a casa nostra, que és la pel·li del 47. Oh, mira. Jo no us parlaré de la pel·li perquè si d'alguna cosa ja entenc és de música, no de cinema, però que sí que crec que us puc dir que la aneu a veure, que sense por a equivocar-me crec que us agradarà bastant. I sobretot, al final de tot, quan surten allò que surt, es queda la pantalla en fosca i surten els crates, no us aixecar de la cadira perquè sona una de les coses més boniques i dolces que s'han fet últimament.
Aquellos barros de estos logos. ¿Por qué no sienten, por qué no cambian la historia del todo? Y se da por supuesto todo.
Que la vida no es diferente para el resto. Això que sona és El borde del mundo, de Valeria Castro. Un tema que està fet expressament per la pel·lícula i explora temes com la recerca de la llibertat, la superació de les adversitats i aquest desig d'explorar nous horitzons. La cançó és la clara representació de la trama de la pel·lícula. És a dir, és el 47 fet a cançó.
A través de la lletra, la cantant transmet una sensació de nostàlgia, no?, i a l'hora d'empoderament, parlant de deixar enrere el que ja no ens serveix i d'atrevir-se, per què collons, a somiar. Els marges del món que mencionen, no?, amb això del borde del mundo, poden simbolitzar, doncs, aquelles limitacions que ens està imposant la societat, com les fronteres que ens posem nosaltres mateixos. Va bastant relacionat amb la Torre Picasso que escoltàvem abans. Ja veieu, avui, Seid, he vingut carrer. No, m'encanta.
La cançó anima a mirar més enllà, anima a buscar el propi camí i abraçar les noves experiències, que, ojo, no ens regala la vida, sinó que molts cops també ens les hem de guanyar. En resum, el borde del mundo es un himne a la llibertat, en aquesta valentia de perseguir els nostres somnis, malgrat les dificultats que puguem trobar en el camí.
Tantos ojos que solo miran a un punto Solo se busca, solo se quiere lo necesario y justo Y no se pide más que lo que está en sus manos
que se luche por la dignidad de cualquier ser humano.
Vinga, va, i arribem al final, acabarem la secció d'avui amb una de les cançons que més he escoltat aquest estiu, que m'ha acompanyat en tots els moments, una de les bandes que, a més a més, està creixent més Espanya, i que ja veureu com l'any que ve estaran tots els festivals d'aquest país. Segurament ja hi ha sigut en aquest, però l'any que ve segurament estarà... Com a caps de cartell. Estarà en una hora més, no estarà obrint els festivals a les 5, 6, 7 de la tarda, sinó que estarà tocant a les dues de la nit. Som i es tracta de Siloe.
Sientas diferente Aunque la vida a ti te cueste Aunque aparezca en ti el dolor Aunque tus lágrimas te cuesten Aunque de dudas te alimentes Aunque te falte a ti el valor Únete Somos muchos esta vez
Todos los besos que damos, todos empiezan aquí y se nos pade las manos. Todos los besos que damos, todos me saben a ti, quiero quitarlo más alto.
Això que sona, doncs, és Siloe, una banda de Valladolid i el seu tema de Todos los besos, que parla sobre les experiències amoroses que hem tingut tots, i l'intensitat dels moments compartits amb algú. Jo sempre he dit que l'amor et dona el millor i el pitjor. Crec recordar que ho vaig dir l'any passat. I parla també d'aquesta importància dels petons, que són coses molt insignificants dintre de les relacions, però que són els símbols de la connexió emocional que tens amb algú. La vida és tuya, és severitat.
Frente a tu velocidad, únete, somos muchos esta vez, únete, somos muchos esta vez.
Adrià Giné, ho has tornat a fer. T'agrava a dir, el llistó ja estava aquí, no ho esteu veient, però estic aixecant el braç tot el que puc.
I l'has superat una altra vegada. Però això és problema teu, eh? Perquè després de la pròxima... Jo entenc que hi haurà pròxima vegada, eh? Sí, evidentment. A mi m'agrada molt compartir les coses que vaig coneixent i, a més a més, m'ho passo molt bé descobrint totes aquestes cosetes que hi ha darrere les cançons, no? Que molts cops escoltem la cançó i es queden allà.
i si comences a investigar una mica, escoltes la lletra, escoltes comentaris que fan els autors de les cançons i investigues una mica, encara t'agrada més després la música. És que ets un activista de la música, ets de resistència, tio, del que ens queda ara mateix en el panorama. Bueno, estem en un moment molt bo i complicat a la vegada, musicalment, per tant, els que ens agrada, doncs ho hem de compartir.
Adrià, Giné, un autèntic gust i un plaer que hagis tornat aquí. Moltíssimes gràcies a vosaltres, el plaer és meu i ens veiem a la propera. Ben aviat.
I se nos valen els mans.
Som la teva veu. Som la gironina.
Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jean Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de Bàsquet.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber de primera mà l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanyer, Saïd Svall i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Els quatre rius.
El magasin matinal opera la ciutat.
I arribem ja pràcticament al punt de dos quarts de 12 del matí. Doncs amb el llegat de la figura de Manela Roqueta continuem el programa d'avui. Un gironí, en aquest cas, que fou alguna cosa més que un advocat de prestigi en el seu moment. Per descobrir la seva cara més artística i també personal, per què no dir-ho, ens acompanya avui Rosa Maria Roqueta, qui ja aprofito per saludar. Bon dia i bona hora.
Hola, bon dia. Un segon, ara. Com que estem en directe i coses molt directes. Primer de tot, neboda, demana Roqueta. Sí, soc una de les seves nebodas, sí, sí. El vas arribar a conèixer? Sí, però poc, diguéssim, perquè va morir que jo tenia exactament 4 anys. Carai. Aquests dies ho he vist, sí. Clar, a veure, a la meva família, però això és molt llarg d'explicar, no sé si cal. Benvinguda. Benvinguda.
Endavant. A la meva família passa que hi va haver com un salt generacional. És a dir, el meu pare es va casar amb 50 anys i per tant jo tinc cosins i nebots que són de la meva edat, diguéssim. I per tant, en Manel era una persona que ja era gran. Era gran, força. Va morir al cap... Devia tenir 58 anys o una cosa així. Per l'època ja era... Per l'època era... Sí, sí.
En aquest sentit, tens algun record amb ell? Em sembla que en guardaves encara un. Sí, és... Bueno, és una petita tonteria, però a mi em fa molta gràcia. Jo només recordo d'ell que em va regalar un gat d'angora. Ah, sí? Sí. I a mi m'agraden molt els gats, i he...
veig, perquè sobretot ho he descobert, bueno, pel seu regal ja era evident, però ara remenant totes les seves caricatures i tot això, sempre surten els gats i els gossos, que això era la seva gran afició. I a mi això, bueno, m'agrada de saber-ho i de sentir-ho, i ja està. D'on surt la idea d'exposar tota la part artística? Mira, això és...
Això també és una mica llarg d'explicar. Bueno, és igual, ja ho resumirem. Tu endavant.
Jo aquesta exposició la tenia al cap ja feia molts anys, perquè jo a casa sempre havia vist els dibuixos d'en Manel, uns quants, i saps allò, aquells somnis que fas a vegades de dir, ai, si pogués fer una exposició seria fantàstic, però jo vaig haver d'estudiar altres coses, vaig ser farmacèutica, he tingut altres feines a fer, els fills, tot plegat, tot això anava quedant com atraçat, i a més a més és que tampoc sabia com fer-ho, això, no?,
Fins que quan em vaig jubilar em vaig apuntar ràpidament a l'UDG per estudiar Història de l'Art. Ah, mira. I llavors, doncs, a partir d'aquí va ser quan es va anar generant aquestes ganes que tenia, van anar com cristal·litzant, no? I al final, doncs, mira, ha sigut... Jo a vegades dic, fa una mica de riure, però dic, és com una espècie de final de carrera, no?
Bueno, és que mai és massa tard per tornar a començar. Aquí està, ni més ni menys. Bueno, doncs amb això estem. En aquest sentit, a l'exposició que em sembla que ja heu pogut inaugurar, ja heu pogut fer la posada de llarg, com va anar la inauguració? Bueno, primer de tot, està a la cambra de la propietat? A la cambra, sí, al carrer Ciutadans. Què hi tenim exposat? Anem per parts.
Bueno, tenim exposat... Mira, està dividida en quatre... És a dir, la sala té quatre parets, evidentment. Bé, doncs jo vaig dividir l'exposició en quatre etapes. La primera etapa parla de quan ell era encara un nen. És a dir, quan es anava fent gran, a Girona... Bé, totes aquestes coses. Hi ha petits dibuixos d'aquells temps, quan ell tenia 13-14 anys, que ja són uns dibuixos estupendos...
I fins a arribar, d'on anava a escola, de totes aquestes coses, fins a arribar a l'any 13, el 1913, que serà la segona paret. El 1913 a Girona hi va haver com una revolució artística,
I es va crear Atenea. Atenea era un centre cultural, avui en diríem un centre cultural, en aquell temps no sé exactament com ho deien, en què s'hi feien des d'exposicions, concerts, això...
Bueno, exposicions, concerts, activitats vàries relacionades amb la cultura. Activitats vàries, això mateix. I aquí això s'ho va muntar, per dir-ho d'alguna manera, en Masó. En Masó i els seus companys. Ah, sí, sí. I bueno, va ser com una gran revolució, perquè Girona era una ciutat molt petita, em penso que tenia 20.000 habitants en aquell temps, una ciutat molt petita, encrostonada, vull dir, molt...
no sé com poca cosa per dir-ho d'alguna manera l'habitatge era barat no ho sé suposo que sí això ja no t'ho puc dir però era i això esclar va ser un gran canvi per Girona es va convertir en unes petites tenes hi havia molta cultura i en Manel era d'aquesta colla
i llavors allà hi va fer la primera exposició que es va fer després de la inauguració la va fer Manel Roqueta que això va ser el desembre del 1913 llavors Atenea va anar tirant després més aviat hi ha penes i treballs i l'any 17 van tancar en Manel va continuar dibuixant feia dibuixos humorístics ell sempre ha sigut això un humorista
i per revistes humorístiques anava dibuixant i tal fins que comença la tercera paret la tercera paret en allà el que passa jo em penso que en dic temps remoguts o algo així perquè realment, bueno esclar per tot això
Fixa't que estem parlant d'un temps en què van passar coses impressionants, moltes coses. Temps entre guerres també. Exactament, i tot això ens anava saltant. Jo, evidentment, això ho he deixat com molt entre parèntesi, perquè si no això ja seria llarguíssim. Però l'any 24, el meu pare, en Camil, que era el seu germà, un germà,
el van fer president del GEC i en Manel que ja dibuixava però molt i molt bé el primer que van fer el meu pare el van fer president a l'agost i per fires d'aquell any ja van organitzar una exposició i que va sortir molt bé fantàstica
En van fer tres, la del 24, la del 25 i la del 26. La del 24 té una anècdota molt divertida, que és que s'hi va presentar en Dalí. Salvador Dalí, és veritat. Sí que m'ho van dir l'altre dia, això. Sí, sí. Que, clar, era un jovenet, llavors tenia 20 anys,
Eren altres temps per això t'ho dic que una cosa de les maques d'aquesta exposició és que parla d'història d'història i d'històries que és diferent però a mi m'agraden molt aquestes coses és que al final no deixa de ser aquesta història paral·lela que va viure a Girona en tots aquests anys evidentment ni més ni menys anaven passant coses i això en Manel això també m'agrada de dir-ho en Manel no tenia
ànsies i ganes de passar la posteritat. Això tant se n'hi donava. Ell el que volia era... Estava contínuament dibuixant el que passava al seu voltant. És a dir, tota aquesta exposició no deixa de ser una crònica amb dibuixos de colors...
d'això, del que va passant a Girona mentrestant, saps? I, bé, doncs va haver-hi aquestes tres exposicions amb gran èxit totes. A la segona, en Dalí va tornar, perquè va ser molt curiós, perquè en la primera, això ho he llegit, està escrit, eh? Es veu que el jurat...
no va acabar d'entendre el que havia dibuixat en Dalí o el que havia pintat i diu, està escrit, diu sabríem pas què dir-hi, francament o sigui que es van quedar així com molt parats però li van donar el premi extraordinari clar
I l'any que ve va tornar i va portar una preciosa obra que avui dia està el Reina Sofia. I en Manel, doncs, sempre tenia el primer premi. Aquí feia, esclar, dividien en parts, hi havia la humorística i en Manel Roqueta amb això era realment un artistàs. Esclar.
Llavors, ja s'acaba això, hi ha la quarta paret, que la quarta paret ja parla més de la vida una mica personal d'en Dallot, parla d'això que era el secretari de la Càmera de la Propietat durant més de 20 anys...
de les coses una mica que anaven passant i llavors arriba la guerra i les caricatures de la guerra jo les trobo fantàstiques fantàstiques hi ha tant dibuixos de soldats de gent del carrer com també el que passava a casa seva mentrestant que ells passaven gana
el gos es va morir, o jo què sé, de gana, etc. I aquesta és l'exposició, el resum, un resum, perquè dona per molt, per dir-ho d'alguna manera. Dóna per molt, i em sembla, fins quan la tindrem disponible? Fins al dia 28. Fins al 28, eh, vull dir que encara dona temps. Ara som a la meitat.
doncs Rosa Maria moltíssimes gràcies però sobretot gràcies per donar l'oportunitat a la gent que pugui anar a descobrir una mica el que va ser aquesta figura a mi m'encanta jo i sol anar a les tardes ens repartim les guàrdies per dir-ne d'alguna manera amb els cosins que són part fonamental de l'exposició
perquè jo sola no ho hauria pogut fer. Entre altres coses perquè no tenia prou obra. Però, a més a més, ells en tenien, tot s'ha repartit i ara ens ho combinem. Però jo procuro anar-hi una estona cada tarda també perquè em tira molt, saps? Me fa molta gràcia. Rosa Maria, moltíssimes gràcies per tot. A tu, fins a reveure. Que vagi molt bé.
Som la teva veu. Som la gironina.
Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a Gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, Gent de Bàsquet.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
La teva ràdio. La Gironina.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Vols comprar o vendre una empresa a Girona? A Reempresa posem en contacte persones que volen vendre el seu negoci amb persones que volen iniciar una empresa sense haver de començar de zero. Oferim assessorament personalitzat i suport financer gratuïts gràcies a la col·laboració amb la Diputació de Girona.
Arriba a Girona l'alternativa a la residència per a la gent gran. Atenció domiciliària Sant Josep. Ens ocupem que a casa tinguis tot el que necessites, les hores que calguin. Acompanyament, cures, neteja, nutrició i molt més. Tingues els serveis d'una residència sense haver de marxar de casa. Som Atenció domiciliària Sant Josep. I ens trobaràs al carrer Mestre Francesc Civil 8, a la web i a xarxes, i al 637 58 92 39. Amb la gent gran, una gran família.
Ciutadans i ciutadanes, vivim un moment històric pel Centre Comercial Gran Junquera. Creixem amb més botigues i més espais. Creixem tant que ara podem dir que som un país. El país del xòping. Amb marques com Zara, Adidas, Bersques, Tradivarius, Mango, Lettis i moltes més. Vine al nou Gran Junquera, el país del xòping.
I encarem recte final del programa d'avui parlant del voluntariat per la llengua. I és que Girona ha començat una nova edició d'aquest programa, d'aquesta proposta de voluntariat per a la llengua, amb 100 parelles lingüístiques, Arnau Vila. Imagina't, 100 parelles, saps què vol dir, no? 200 persones i posat. Sí, sí, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Poc se'n parla de tot això, eh?
Poc se'n parla, però per això estem a parlar-ho i per això hi som. De fet, avui ens acompanya Imma Torres, dinamitzadora, a qui ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Molt bon dia. Voluntariat per la Llengua, ho vau presentar aquest dilluns. Comenceu amb 100 parelles lingüístiques, em sembla que això només és la punta de l'Isaberg.
Sí, bé, ara comencem una nova edició, tot i que el programa està en funcionament tot l'any i anem fent parelles durant tot l'any, és veritat que durant l'estiu l'activitat baixa una mica perquè molta gent que comença les trobades ara es trobarà fins al juny i després potser juliol i agost descansen una miqueta.
i també el setembre és un moment que molta gent comença un nou curs i es planteja a veure què faré aquest any i hi ha molta gent que s'apunta de nou tant voluntaris com aprenents per participar i per tant hem començat aquest dilluns que vam fer com la presentació oficial amb 100 parelles però al llarg de l'any se n'aniran sumant més
D'aquest tracta exactament el voluntariat per la llengua? Doncs mira, és un programa molt senzill en el fons. Es tracta de juntar una persona que fa de voluntària, que és una persona que parla català habitualment, amb una persona que fa d'aprenenta, que és una persona que està aprenent català i el que vol és practicar-la.
Llavors es tracta que es trobin una hora a la setmana, el dia, l'hora i el lloc que els hi vagi bé, i conversar d'una manera distesa i relaxada. No és una classe de català, els voluntaris no cal que siguin professors, no han de resoldre dubtes gramaticals. El que es busca és que els aprenents tinguin un context real per poder practicar, perquè molts potser van a classes de català...
Allà sí que el parlen una miqueta, però quan surten de classe, si no tenen un entorn catalano parlant, van a la botiga, els hi parlen en castellà. Van fer qualsevol encàrrec, els hi parlen en castellà. Llavors diuen, no puc practicar tot allò que estic aprenent a l'aula.
A banda que és un problema ja social, diguéssim, doncs el que busquem amb el voluntariat és que puguin tenir com a mínim aquesta hora a la setmana per poder practicar tranquil·lament, equivocar-se, però sobretot és important perquè ajudar-los a perdre, que perdin la vergonya i que es llencin a parlar català sempre.
T'anava a dir, més que res, perquè jo, és a dir, ara em faig el símil, si tu te'n vas a viure a Londres, t'asseguro jo que l'anglès la acabaràs aprenent. Sí. Bueno, tot i que cada vegada, jo crec que hi ha més espanyol allà també, i de castellà per parlar-ne, sí que és veritat això, però vaja, al final és que és una realitat, no? Vull dir, per molt que a l'aula tu estiguis aprenent català, al final, si no tens el context com perquè pugui acompanyar, doncs forcem-lo d'aquesta manera, no d'aquest voluntariat.
I també moltes vegades som els catalanoparlants que ho tenim mal entès i ens pensem que els hi fem un favor si canviem de llengua i els hi parlem en castellà. I la veritat és que els números canten i el 90 i mascats llarg de gent que viu a Catalunya entén el català. Per tant, ens hauríem de trobar molt poques vegades que ens diguessin perdona, no t'entenc. L'altra cosa és parlar-lo, però entendre'l l'entén gairebé tothom, per tant...
És important també que no fem aquest canvi a la primera i deixem que la gent pugui practicar, encara que parlin amb un accent que ens resulti estrany o ens sembla que tenen dificultats d'expressió. Però a ells els hi fem un gran favor. És que aquí ja entrem en tot el tema de drets lingüístics, vull dir que també és una altra... A banda d'això, sí, sí. Però precisament el voluntariat és això, que tinguin aquesta hora a la setmana i llavors a partir d'aquí molta gent diu, ostres, doncs m'ha anat bé,
Perquè ara em veig amb cor, com que han agafat més confiança a l'hora de parlar, doncs si van a una botiga i els hi parlen en castellà, demanar, no, no, continua en català, que jo ja vaig fent, no? Per tant, també és una mica com d'empoderament, diguéssim, sobretot pels aprenents.
Déu-n'hi-do, és que us han tocat temps convulsos també respecte a la llengua. Bé, però el voluntariat porta en marxa des de fa 21 anys, ara es va posar en marxa el 2003 i precisament va néixer de la voluntat d'uns alumnes d'un curs de català en un poble al costat de Barcelona que deien això, que sortien de l'àrea urbana de Barcelona, que sortien al carrer i que tot allò que aprenien a classe no ho podien posar en pràctica i a partir d'aquí d'aquesta necessitat va néixer el voluntariat per la llengua.
Fa una gran tasca, la veritat és que sí, i és un programa molt amable i molt senzill, la veritat és que en aquest sentit és molt agraït i a les parelles lingüístiques n'hi ha moltes que acaben fent amistat i que acaben tenint relacions amb les famílies, vull dir...
que no només és parlar català sinó també crear una mica de xarxa pels aprenents i també una part important és el coneixement de l'entorn perquè potser hi ha gent que porta poc temps vivint a Girona també es poden aprofitar les trobades per comentar coses culturals històriques, tradicions ara que venen fires potser hi ha gent que abans vivia a un altre lloc de Catalunya i ara ha vingut a viure aquí i no en té ni idea de què són les fires doncs també fa aquesta tasca el voluntariat
T'ho dic perquè en aquest sentit sembla que últimament s'ha posat favorablement l'accent en aquest tipus de propostes, no sé si ho heu notat també. Sí, bé, d'interès per aprendre català sempre n'hi ha hagut per part de la gent nouvinguda, qui més qui menys el vol aprendre ja per diverses raons, ja sigui perquè necessita per treballar, perquè si es vol integrar de seguida i saben que qui es parla català i que a través de la llengua
És la manera, sempre n'hi ha hagut. Sí que és veritat que també, depenent de les èpoques, ens pot haver ajudat més. Per exemple, quan hi ha hagut alguna qüestió política sobre la llengua, algun atac a la llengua, sí que notem que s'apunten més voluntaris, que és com que ens ataca la llengua, jo vaig a fer alguna cosa per la llengua.
Les boines verdes de tota la vida, no? I això, però d'interès sempre n'hi ha hagut, i les parelles lingüístiques, des que vam començar, per exemple, a Girona vam començar l'any 2004, crec com 44 parelles lingüístiques. L'any passat en vam fer 304. Carai. Vull dir, hi ha una evolució. Tu alguna vegada has estat parella lingüística? I tant, jo tinc una aprenenta. I quina és la teva experiència? És boníssima.
Sí, però no perquè ho digui jo, sinó altres voluntaris, perquè la majoria de voluntaris repeteixen, hi ha voluntaris que porten molt de temps, perquè a banda de veure'ls evolucionar, perquè el voluntariat per la llengua, el mínim que nosaltres els demanem són 10 trobades, per tal que, doncs l'aprenem des de la primer dia que es trobi amb el seu voluntari fins a l'últim dia, noti que ha millorat, que hi ha una millora.
fa molta il·lusió veure que una persona que el primer dia potser tenia molta vergonya barrejava molt català castellà li costava molt expressar-se doncs que cada vegada va agafant més soltesa que té més vocabulari i se'n recorda potser alguna petita correcció que li has fet a la trobada anterior
i després també per coses que t'expliquen d'ai, doncs l'altre dia vaig anar a tal lloc i la senyora sempre em parlava en castellà i ara em parla en català perquè li vaig dir parla'm en català jo en aquest sentit a les parelles lingüístiques que he tingut sempre els he dit és que us heu d'imposar, ho heu de demanar no us ha de fer por ni vergonya demanar que us parlin en català perquè no és de mala educació i moltes ho han fet i super contentes Teniu alguna previsió numèrica d'aquí a final de temporada?
L'any passat, el 2023, vam fer unes 300 parelles. Esperem que estiguem allà, allà. A banda de les presencials, també tenim parelles lingüístiques virtuals. Per la gent potser que viu a municipis més petits o que per horaris o per problemes de desplaçament li va millor. I també és una oportunitat per gent que viu fora de Catalunya de poder-ho fer.
I la veritat és que es va posar en marxa el 2017 i ha anat creixent molt, sobretot la pandèmia ens va salvar perquè tothom va poder continuar fent les seves trobades i va molt bé també la modalitat virtual.
I t'anava a dir, vull dir, nacionalitats, les que vulguis, si tens gent d'Ucraïna, Anglaterra, Perú, Honduras, Alemanya, França, Iran, Marroc, Espanya, vull dir, al final... De tot arreu, sí. Bé, com la societat mateixa, no, Girona, hi conviuen gent de molts orígens diversos, doncs de la gran majoria també s'apunten als cursos de català i al voluntariat...
I el que sí que cada vegada va passant més, i això ens fa moltíssima il·lusió, és que persones que han començat com a aprenents llavors són voluntaris. Es tornen voluntaris. Sí. Si ha passat gaire? I tant, alguna vegada sí, i ara cada vegada més. Carai. I clar, fa molta il·lusió, perquè primer per ells, perquè han vist l'evolució...
se senten ja segurs amb la llengua i a ells també els agrada molt poder explicar la seva experiència perquè han estat a l'altre costat. I també per l'aprenent, si et toca una persona que ha estat en la teva situació, doncs, ostres, puc arribar a ser voluntari, que bé, no? Perquè tots quan aprenem una llengua estrangera ens sembla que la parlem molt pitjor del que realment la parlem, no? I és molt positiu i esperem que cada vegada passi més.
És que la sensació que tinc, a vegades, quan parlo d'aquest tema, és que a vegades el ball de bastons i la pica baralla sembla que estigui més a les administracions que no pas tant al poble. Segur, segur, sí, perquè, a veure, de baralles al carrer parlar llengua en veus poques, no? T'anava a dir, però clar, vull dir... No, però simplement és que puguin trobar els espais per...
fer, no? I per practicar i que no sistemàticament, perquè si estàs aprenent una llengua i cada cop que intentes fer un esforç per parlar en català et canvien el castellà, al final, clar, el que acabes dient és de per què m'estic esforçant si tothom en parla en castellà, no? I hem d'intentar revertir una miqueta aquesta situació.
Jo crec que n'arribaran unes quantes més, ara que arriben fires i festes de Santa Creu, que sempre hi ha més temps lliure, i jo crec que... Sant Narcís. Ai, Santa Creu, he dit que soc de Figueres. Ah, val. Soc de Figueres i sempre ho acabo de dir, l'Arnau Vila és que riu perquè és la tercera vegada que ho dic en un mes. Dic de Sant Narcís. Sant Narcís. Més temps lliure, per tant, els voluntariats tindran una vegada més.
I nosaltres també des del voluntariat organitzem activitats moltes vegades perquè puguin venir les parelles lingüístiques i també tenim una xarxa d'establiments i d'entitats que col·laboren amb el programa i alguns establiments actuen com a punts de trobada, per exemple bars i cafeteries.
I entitats, doncs, tenim museus o altres entitats que, doncs, també els ofereixen avantatges i, per exemple, doncs, si avui diuen, en comptes d'anar a fer un cafè, anem a visitar museus del cinema, doncs, som-hi. I fan una trobada diferent, ja tenen nous temes per parlar, l'aprenent ja conegut un nou espai de la ciutat, que això també és un dels objectius.
Doncs Imma Torres, dinamitzadora d'aquest voluntariat per la llengua. Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. Quin gust i que no sigui l'última vegada que passeu per aquí. Esperem. I que la gent s'apunti al voluntariat també.
A Girona actuem per canviar la situació d'emergència climàtica. Canviem la moto per la bicicleta. Perquè res canvia si res canvia. Girona Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Cocodril Club.
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril.
El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber de primera mà l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanyer, Saïd Svall i Arnau Vila.
Girona FM, la teva ràdio, la Gironina. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la Gironina.
Benvinguts a Girona en Escena, el batec artístic de la ciutat. Un programa sobre la temporada alta on la màgia és sempre darrere el taló. Cada dos divendres a la una del migdia a Girona FM i també en podcast a gironafm.cat.
Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta. Girona és un estil de vida. Girona FM és la ràdio de la ciutat. El que vius a prop, també ho sentiràs a prop.