logo

Els 4 Rius

El magazín diari de Girona FM, amb Saïd Sbai. Històries i realitats amb denominació d'origen El magazín diari de Girona FM, amb Saïd Sbai. Històries i realitats amb denominació d'origen

Transcribed podcasts: 233
Time transcribed: 8d 21h 45m 5s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Divendres, divendres, dia 31 d'octubre de 2025. Epitafi de mes i, sincerament, no hi ha debat. A vegades no cal que hi hagi debat. Aquí som de Castanyada. Així que tothom que vagi avui cap a la plaça de Santa Eugènia...
a l'Assumpció o a tantes altres places i celebracions per fer torrar castanyes la vigília de tots sants. Per als més internacionals, disfresseu-vos, que també fa gràcia, però podeu esperar una estona. Ho dic perquè aquesta història del Halloween, que també està bé, però en aquest cas, primer el que toca. I per a qui ho vol tot, no cal triar. Com he dit, no hi ha debat, primer una cosa i després l'altra.
I probablement el més internacional de la taula soc jo, per tant, el més fantasma de la taula també soc jo. En aquest cas, el més d'aquí, el marrameu Torra Castanyes de Girona FM, l'Arnau Vilabondia Ivorora. Home, haig de dir que les castanyes s'han de fer sempre, si pot ser, amb foc, perquè si no... Oi que sí? Sí, a veure si no hi ha més remei al forn o a la paella de casa amb el vitre o el foc... Però ha de dir foc, si pot ser un foc allò a terra? Bé.
Home, tu te'n recordes de... Però ja sé que a vegades no pot ser, no fotis el foc al pis. Tu te'n recordes de lo d'en Marrameu, Torra Castanya? Sí, la voreta del foc. Molava molt la cançó, eh? Sí, sí, sí, sí. Hòstia, sempre anaves d'escoltar-la. Ai, en fi, nit de castanyades, nit d'estranya de por, d'això que vulgueu. És el que he dit a la portada, perquè saps què passa? Que últimament sempre hi ha aquest debat entre o una cosa o l'altra. I dic, no, no, dic... No. Realment, no, dic per tempos...
Dic, tu gafes, fas la castanyada a la tarda i al vespre et disfresses. I no passa. I aquí, Pau, i després, Glòria. I un porro amb ratafia. Ara, i un porro amb ratafia. Ara, però no el vagis donant als nens quan vinguin a dir-te truc o trato. Una mica de ratafia. Vinga, posa el morro aquí, nen. Vull dir, vinga. I va repartint ratafia. Castanyes o mosquatell. Amb mosquatell de ratafia, vaja. Si pot ser de Sant Tocodoma de Farnets, que està molt bé. Si no, ratafia, 0-0. I 0-0, sí. Que segur que existeix. Algun lloc deu existir? Sí, pot ser. El que passa és que algú està de ser complicat, eh?
Sí, també tens raó. Si no has ratificat, de veritat, no... S'hauria d'equilibrar d'una altra manera. I anava a dir pels panellets, però, clar, he llegit que els panellets poden arribar fins als 70 euros al quilo. Imagina't. Avui també he llegit una notícia on te'n posar... És que, clar, això s'està perdent. És que és normal, és oferta i demanda. Com que a casa hi ha... Cada vegada hi ha menys cases que ho fan... Un de massa pa, però...
La gent se'n va de pastisseria i, evidentment, només faltaria oferta i demanda. Si hi ha més gent que em demana, ja està. T'has disfressat mai per Halloween barra... No, la veritat és que no. Un intent? No, no, no. Sí que sóc de veure sèries i pel·lícules de por, o d'atenció, però no sóc d'anar a trucar por de vida. La teva pel·lícula de por preferida?
Los ojos de Julia. Los ojos de Julia. Sí. L'he de veure, aquesta, i encara no l'he de veure. De què va? És una trama morosa que passa una sèrie de coses i representa que el que passa no és ben bé el que l'esperaven els protagonistes. Ah, ui. Hi ha un gir inesperat. Ja m'estàs espantant. Però jo no diré res més. No direm res més. I rec també m'agrada molt. És veritat, que tu ets molt de rec. Jo para Normal Activity, la 1.
Ah, també ha sentit bones praules. Que està ben tirada, està ben tirada. En qualsevol cas, deixem ja aquest tema, sí que saltem el programa d'avui. Avui, per exemple, parlarem amb Som Energia i com tenen articulat l'estructura interna després d'haver guanyat precisament els premis que va impulsar Ocupació aquí a Girona. Temps de còmics, també, per poder comentar la jugada amb el bol de l'Albert Terres i també del Fili Prim. I, Geni, figura, avui descobrim una figura...
molt i molt gironina, com és Aurora Bertrana. En qualsevol cas, Arnau Vila, 11 i 11 minuts, demanem un desig i ens hi posem.
Bé, doncs avui divendres volíem obrir amb un tema que ja vam obrir també en el seu moment, valgui la redundància, i és que Som Energia consolida el seu compromís amb la inclusió, en aquest cas amb un pla de diversitat integral per a l'entorn laboral, que de fet ha guanyat, en aquest cas ho ha estat reconegut amb els Premis Girona Creant Futur, que ja vam comentar aquí en el seu dia amb l'ESMO. Per poder comentar la jugada, avui ens acompanya l'Anna Rondón,
que en aquest cas és membre de l'equip d'entorn laboral i també coimpulsora del projecte, que ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bon dia. Anna, primer de tot, felicitats pel premi. Vaja, quan van sortir les convocatòries dels Girona Creant Futur, en aquest sentit, què vau pensar des de Som Energia?
Sí, moltes gràcies per convidar-nos. Ens va fer molta il·lusió la convocatòria per visibilitzar i premiar bones pràctiques, en aquest cas en l'entorn laboral. Nosaltres vam presentar el que fèiem i el que portem temps fent per visibilitzar-ho. No pensàvem que el poguéssim guanyar. Estem superagraïdes i molt contentes i també d'haver conegut altres projectes que estan fent accions positives en matèria d'entorns laborals més sostenibles. Veure una mica quines línies mestres són les que van marcar aquest projecte.
Sí, la cooperativa, de fet, som energia. El fet que sigui una cooperativa sense ànim de lucre ja ens dona unes línies claríssimes, uns pilars i uns valors cooperatius que tenen a veure amb les persones. Les cooperatives les formen persones que s'agrupen per impulsar alguna cosa. En el nostre cas, la producció i el consum d'energia renovable. Per nosaltres, la transformació energètica és clau, però també la transformació de les relacions energètiques.
entre persones, en el meu cas, jo el que acudido són les relacions laborals. I volíem fer les coses d'una manera diferent, basades en la confiança, en la transparència, i pel que fa al que hem presentat en aquest projecte, que les condicions a l'entorn de feina, passem moltíssimes hores treballant, ens faciliten al màxim la vida, també quan les coses no ens van bé fora de la feina. En aquest cas, vosaltres heu guanyat en el projecte d'inclusió de la diversitat i pla d'igualtat d'oportunitats.
Exacte, sí. El pla d'igualtat d'oportunitats és una obligació jurídica per a les empreses de més de 50 treballadores. En el nostre cas va ser una gran oportunitat per mapejar o visibilitzar el que ja estàvem fent en aquesta matèria i complementar-ho. Llavors, el pla d'inclusió de les diversitats...
Realment és un projecte que no s'acaba. Vam començar amb accions i amb un pla de sensibilització i d'aflorament de la diversitat, de la discapacitat. Ara ho hem ampliat a tota la part d'estigma i de sensibilització.
i acollida de la salut mental a l'entorn laboral. I a partir d'aquí, aquest és el supermark que abraça moltes accions concretes que poden anar dins d'una reducció de jornada. Treballem 35 hores sense haver tocat salaris i ens hem donat eines per treballar millor. Això augmenta les possibilitats de conciliació i veiem que podem treballar molt bé, o sigui, no hem baixat la productivitat perquè hem de ser una empresa rendible,
però que la satisfacció augmenta i que ens dona més possibilitats d'equilibrar la vida dins i fora de la feina. És que al final vosaltres el que veig és que el que feu és posar l'accent en les persones més enllà que en els plantejaments burocràtics o administratius que sempre hem tingut i que sempre han regit també una miqueta els resultats.
Sí, absolutament. Com et deia, la cooperativa són persones que s'agrupen per canviar coses. En el cas de les relacions laborals, també volem treballar diferent, entre la confiança, la corresponsabilitat, que sona tot molt bonic.
Té complexitat, evidentment, i ens trobem amb dificultats que intentem gestionar, però sí que intentem veure fins on ens podem ajustar a la realitat de les nostres vides, vivint a Girona o a Catalunya el 2025, i a partir d'aquí apliquem les polítiques que podem. És que jo el que veig també és que, per primera vegada, potser perquè sóc jo que no informo gaire, però veig una empresa com realment partícip de cert motor de canvi, des del punt de vista de condicions laborals, vull dir, que aneu més enllà del que hi ha a la legislació actual.
Sí, absolutament. O sigui, en l'exercici d'això, de la feina i d'acompanyar les persones que treballem, ens adonem que a vegades els recursos disponibles que pot proveir l'Estat són insuficients. El cas paradigmàtic per nosaltres són les baixes laborals que són o estàs de baixa o estàs d'alta al 100%. Nosaltres veiem, i ho sabem també, si hem patit alguna baixa,
que si has estat fora per algun motiu, sobretot si és de salut mental, per exemple, pots estar prou bé per treballar, però no prou bé per treballar al 100%. Llavors, no existeix una baixa gradual. A Som Energia el que hem fet és fer una adaptació temporal del lloc de treball i dir, mira, doncs tornes...
segueixes cobrant les teves 35 hores i treballes les que pactem que sigui sostenible i t'adaptem la feina allò que tu ara mateix pots fer perquè pots treballar però veiem que si apretem massa és possible que facis una recaiguda o que el teu vam estar en pitjor i per tant la feina també se'n ressenti llavors el que estem veient és que fer aquestes apostes que sí que van molt més enllà de la normativa resulta en un entorn millor per a les persones que treballem però també un funcionament millor per a la cooperativa és rendible com si diguéssim
Clar, jo t'he de dir que des del punt de vista de mentalitat, no sé si a vegades us heu trobat amb temes dissonants. Què vull dir amb això? Vull dir, no sé si aquesta expressió potser no ho defineix al 100%, però allò que diuen que dones la mà i t'estiren tot el braç, entenc que al final també és una situació o un factor a tenir en compte, que al final sigui un pacte comú entre treballador i cooperativa.
Sí, sí, absolutament. No sé, com et deia, no estem exemptes de conflicte i no estem exemptes absolutament, sí, sí. Sí que intentem, vull dir, les persones que treballem a Som Energia, compartim uns valors i quan parlava de corresponsabilitat i de compromís amb el projecte, evidentment que això es pot viure diferent segons la persona, segons el moment vital, també.
i que no tot és un camí de roses, evidentment el que sí que intentem és que les mesures que fem siguin en prou del benestar i d'aquests avenços socials i de transformar les relacions laborals i llavors tenir límits clars quan això no es compleix és a dir, posar les normes no per l'excepció anem a posar-ho i si algú en fa un mal ús o no ens n'estem sortint, ho revisem però sempre a la base, el punt de partida és la confiança que ho sabrem fer servir bé
dit això vull dir a mi m'agradaria saber una miqueta quan us trobeu amb altres empreses que també aposten per aquest tipus de polítiques internes no sé si també comenteu la jugada entre vosaltres no sé si teniu alguns referents també si ja us coneixeu una miqueta entre totes
Sí, és molt interessant aquesta pregunta. Un altre, per mi, un dels pilars forts del cooperativisme és que dona molt pes a la intercooperació. Aquesta idea que no ho farem tot soles millor, que quan ens enxergem, quan ens posem en contacte i compartim amb d'altres...
arribem més lluny o a llocs diferents, com a mínim. Llavors, nosaltres tenim contacte amb, o sigui, participem d'entitats de la xarxa d'Economia Social, de la Federació de Cooperatives, del grup Clada, que són punts de trobada i d'intercanvi de coneixement.
La setmana que ve ens trobem amb empreses com Suara i Abacus per parlar d'igualtat salarial i compartir bones pràctiques, coneixements, reptes. Està clar que no és el mateix tenir una cooperativa de 130 persones treballadores com nosaltres o ser un Abacus, que en té milers.
Però sí que aquesta obertura a compartir i un punt de partida que no és de competició, hem de ser rendibles i hem de ser eficients, però no volem ser sempre els millors o fer-ho sols, ens col·loca a un lloc de moltíssima obertura i de poder aprendre i compartir coses tangibles, reals, que ens ajuden a fer les coses millor.
Probablement sou dels pocs que quan va veure la possibilitat de legislar una reducció de jornada laboral de 37 hores i mitja, vosaltres vau dir, bueno, encara en tenim més marge i tot. Clar, nosaltres estem a 35 hores, però t'he de dir que som superafortunades de poder fer això. Vull dir, tenim una base social que confia en nosaltres, som 86.000 persones sòcies que estan confiant que farem un bon ús dels recursos i que ens organitzarem de la millor manera per tirar endavant el projecte. Llavors,
Ostres, aquest punt de partida és superimportant. No tenim una junta directiva, uns accionistes que busquin un rèdit econòmic, però sí que hem de ser competitives. El sector elèctric és molt, molt, molt competitiu ara mateix. Llavors, hem de trobar aquest equilibri, però aquesta aposta per clar que sí, les persones són importants, les sòcies i les treballadores, és un punt de partida que no s'ha de negociar res. Vull dir, sí, ens dona una flexibilitat, una llibertat brutal...
Llavors, des d'aquesta consciència de quina sort tenim de poder fer això, veiem com ho fem possible, com ho aterrem i que realment funcioni per tothom. Des de la teva àrea, quins són els reptes que teniu ara mateix sobre la taula? Som un equip gran de persones que intentem treballar autogestionadament i sense jerarquia.
Això vol dir que hi ha una estructura molt clara d'on passen les coses, no som una assemblea que ho decidim tots junts en el dia a dia, hi ha una estructura molt clara però no es basa en una verticalitat que hi ha uns que manen i uns que executen, sinó que tenim espais de decisió compartits. Llavors, poder equilibrar agilitat, o sigui anar ràpid i aquesta riquesa que et dona la intel·ligència col·lectiva és un repte
I també, com et deia, el nostre sector, ostres, canvia, és molt competitiu, hi ha molta lletra petita, moltes ofertes que t'enllobernen el dia 1, però després hi ha moltes males pràctiques. Nosaltres estem operant que tenim tarifes iguals per tothom, no hi ha ofertes així, ganxo, com si diguéssim. Llavors, explicar la nostra diferència de vegades es fa difícil, no?
Perquè no sé si t'ha passat a tu, però penses en sectors com l'energia, el gas, la telefonia, i sempre penses que has d'anar pescant la millor opció perquè et canviaran les normes del joc. Ja ho has dit bé. Nosaltres no ho fem.
Però si et sembla, Anna, vull dir, ho seguirem comentant, t'ho dic perquè avui hem parlat precisament sobre això, sobre bones pràctiques en aquest cas. És que com l'indiu estona al Departament de Recursos Humans? Això és un tema, eh? Nosaltres li diem equip d'entorn laboral, perquè entenem que és tot. És des de la selecció, la incorporació, la formació, la gestió dels conflictes, la sortida d'una persona treballadora, és tot el que fa que mentre estiguis treballant a Som Energia...
tinguis els recursos disponibles per poder fer bé i aportar el projecte. Llavors, li diem així, però és un tema obert, hi ha un nom que estigui acceptat universalment i recursos humans té una connotació estranya. Arcaica, fins i tot. Però no hi ha un consens sobre com ens hem de dir. En qualsevol cas, si et sembla, ho seguirem discutint, però això un altre dia. Moltíssimes gràcies per aquesta estona. Moltes gràcies.
Del 24 d'octubre al 2 de novembre arriben les fires de Sant Narcís a Girona. Viu la cultura popular, la música en directe, les arts escèniques i les fires. No et perdis el pregó, els gegants i capgrossos, les sardanes o els castellers i els concerts a la copa. Consulta el programa girona.cat barra fires de Girona i segueix l'actualitat de la festa a Instagram arroba fires de Girona i arroba girona guió baix cat. Cocodril Club
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80...
Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego Cocodril.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Ets una empresa jove i necessites finançament pel teu projecte innovador? A Girona, innovat té suport. Sol·licita el teu préstec en unes condicions avantatjoses. Consulta les bases de la convocatòria a girona.cat barra innovació. Ajuntament de Girona, Institut Català de Finances.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Fa tres dies que es veu poc el sol, i de tant en tant plou, i ella es passa el dia al llit. Però avui fa un dia bonic, i llegim al balcó calmar les ganes de sopar.
Prenem el sol i ens veig llegint sobre les roques el calor i les onades són la música de fons un dia més. Mentre me'n dins un mur a camí penso ai quina calor i allà em somrio
La gent fa vida als balcons, tot és incert, i la injustícia de la sort s'endurà. Cors malaurats, però avui fa un dia radiat,
I ens crida el bon temps, ja tenim ganes de sortir del pis. Prenem el sol i ens veig llegint sobre.
Ella somriu a mitja ombra i jo em remullo els peus i ella em somriu.
Fins demà!
I ara em somrius a mitja ombra i jo em remullo els peus. Oh, oh. Oh, oh.
Un dia més de Quatre Rius on toca fer repàs de cultura, on toca fer repàs de lectura i on toca fer repàs també d'històries, aquesta vegada en forma de còmic. Temps de còmics, ens acompanya l'Albert Terres des de la Batcova. Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora.
També ens acompanya el Sergi Giró, el Fili Prín, bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. Vinga, va, avui parlem sobre les vostres línies editorials, mare, per entendre'ns, avui parlarem de DC, també de Marvel, i em sembla que ho farem parlant de diverses línies que tenen ara en marxa algunes novetats i d'altres ja de tancament.
Les dues són novetats, en el cas de Marvel sí que és tancament, però com que és una cosa que va començar fa dos anys, a vegades ens queixem que el còmic, hòstia, és que per llegir Spider-Man, per llegir Batman, on entro? Aquesta va ser una línia que va començar i des del primer va dir, uita, durarà dos anys. Sí que potser s'allagarà una miqueta més perquè ha tingut èxit, però serà això, hòstia, vols entrar-hi, saps que són equips números, es tanca...
i s'ha acabat. No, però han sigut molt... han complert molt amb el que vàrem posar. No, no, es compleix molt. Ara, el desembre de 2025, que després ho comentaré, ho tancarà amb un típic gran esdeveniment o la junta dels grans personatges. Suposo que pot haver-hi alguna reminiscència o alguna cosa puntual, però el director principal, diguéssim, l'artista principal, aquest Jonathan Hickman, va dir no, no, això dura dos anys, i ho tancaré aquí.
i aquí ho faré i en el cas de DC doncs DC des que va recuperar des que ha començat a publicar diguem bé les coses Panini a Espanya van arrencar a través de la línia de l'Absolute i l'All-In això perquè la gent ho entengui una mica bé perquè va ser una mica complicat d'explicar en el seu moment a través de l'All-In i l'Absolute Power
Hi ha dues línies mestres. Una és la del cànon principal, que són els personatges típics i tòpics que tots tenim al cap, i l'altra és una versió alternativa, amb una cosa que en diuen un univers de butxaca, que ja queda explicat d'on surt i per què està passant allò. Però això és el de menys. El bo és disfrutar aquests personatges amb versions alternatives.
Però a la part que tenim el Superman de tota la vida, però tenim el Superman d'aquesta línia. I així és amb Batman, Wonder Woman i amb tots. I és una cosa que va començar amb la Trinitat, que són aquests tres personatges, i que després ens l'han anat ampliant. El millor de tot, no cal que t'enganxis a una col·lecció superllarga, perquè ja van dir que eren arcs d'històries de sis números.
i que al cap d'un temps, després d'haver publicat aquestes sis grapes, tindríem un tomus recopilatori, amb la qual cosa és ideal per començar a tastar aquestes coses, ara que ho tenim de mà de panini. Això respecte a DC i a Marvel? A Marvel va començar, abans es va anunciar que hi hauria una línia Ultimate,
que ja ha vingut fa anys enrere i l'any últim no és més que una reimaginació, una actualització dels personatges clàssics. En aquest cas el personatge estrella, com no, tenia que ser Spiderman, però dintre d'aquest univers hi ha altres herois. La base també, pots entrar-hi sense haver llegit res de Marvel, des del primer número sí que hi ha referències puntuals però que no et faran perdre,
Tenim la cara negra de la part fosca de Red Richard, els quatre fantàstics, és un malvat d'un univers paral·lel, per no liar la gent, i crea un univers on els herois no s'han creat. O sigui, espanyol no va picar una aranya radioactiva i no ha arribat a construir res del que ha fet.
I així transcorreix, fins que ells comencen a notar que els hi falta alguna cosa. Peter Parker, tenim un Peter Parker amb trenta i pico anys, casat i amb dues criatures, que això m'encanta perquè t'hi reflecteixes ràpidament, saps? Allò veure un Peter Parker ja més adult, i ell nota que a la seva vida li ha faltat alguna cosa.
i fins que descobreix el què. Està amb la Mary Jane, però... Està amb la Mary Jane, i els dos nens, i tal, són pèls rojos els nens, com la mare, i ell descobreix això que li ha faltat a algú, i ell obté els poders en trenta i pico anys. I ja quan ja és un adult fet i refet, i comencem aquí, és que també canvia certs personatges, certs malvats, i llavors et van afegint un Ultimate Black Panther...
Hem tingut un últim Wolverine, també molt interessant, i tot això es va conjugant al que serà aquest gran art final. Però ha sorprès molt això per la frescor, per la novetat, per veure un espirament diferent, molt proper. Sí que s'havia intentat altres vegades, però com a aquest nivell no ho havíem vist mai. L'autor, que és Jonathan Heeman, ja ho va fer amb els X-Men, que també han tingut durant uns quants anys un X-Men molt diferent, i aquí ens ha regalat els fans de Marvel, sobretot d'Espirament, ens ho hem passat...
no estem passant pipa encara que era el número 1 jo també l'he tastat el gran què és que per tenir bons herois has de tenir un punt malvat i aquest Red Richards alternatiu que hi ha aquí és l'hòstia és molt bon punt de partida
Perquè ho té tot absolutament controlat, havent negat l'existència d'aquesta gent que li amargarien la vida, o anirien contra ell, i el punt de partida és absolutament genial, amb un dolent que està a l'alçada de tot el que acaba vingut després. És molt recomanable tota aquesta línia.
Aquí tenim, per exemple, un dels grans villans malvats d'Spiderman ha sigut el Duende Verde. Aquí continua sent el millor amic i és Duende Verde. Es desconeixen les seves identitats i qui són, però el Duende Verde aquí va amb Spiderman. És un heroi més.
Aquí, que no soni malament, la tia May ja és morta, la tia May ja ha tingut atac de cor, ha tingut càncer, ho ha superat tot, aquí no. Pobreta, és veritat, l'ha matat per tots costats. I ho ha anat superant. En aquest univers està en un edifici i en aquell edifici moren, no és cap spoiler, perquè al principi moren els pares del Duende Verde i la tia May. I a partir d'aquí, ja són inicis diferents en aquest sentit.
veus conflictes molt interessants, i com diu ell, tenir un malvat de la intel·ligència de Ray Richards, d'aquesta versió de Ray Richards, és increïble. És que per mi és el gran malvat que ha creat Marvel en l'era més moderna dels còmics. Per mi no té parangon. Després hi ha uns clàssics, els de tota la vida, però aquest Ray Richards... Que ha de tenir un malvat per si vol malvat? Per a tu, Albert, això...
Que surti una mica dels tipus clixers de dolent. No tens per què ser dolent com la tinya i prou. Has de tenir matisos. No cal triure-li un caramel a un nen, no? És que aquest és dolent però té un motiu per ser-ho.
I aquí està la clau. El que passa és que, clar, si entrem en això, ja rebentem la línia. Has de tenir un grau motiu. Ah, és que soc volent perquè no sé què. No, no. Que tinguis una història, una base creïble, darrere. D'aquí, per exemple, necessitament hem dit que, per exemple, Doctor Octopus per mi és un dels grans malvats d'Espiderman, però té una història darrere, té tot un per què que s'explica. O, per exemple, la Mare hem dit que ara el tindrem molt actual, a partir de l'any que ve amb les pel·lícules, Víctor Bondúm o Doctor Muerte. Mhm.
És que pots arribar a empatitzar amb els motius dels personatges. I això és el punt que t'enganxa. Estàs parlant del gran èxit de la pel·lícula de Joker, per exemple. La primera, sí. Com es forma un malvat. Sí, exacte.
això, ara hem comentat la seva línia que és la de Ultimate si comentem la de DC doncs mira, picotejarem una mica les de la Trinitat el Superman l'Absolute Superman, amb un grandíssim Sandoval, un dibuixant que és l'hòstia d'aquí del país
Aquest Superman parteix del punt que ell no ha sigut enviat a la Terra de petit perquè explota el planeta, sinó que ell ja ha arribat d'adult i ell té records de com es vivia Krypton i a Krypton te l'ensenyen a través de flashbacks.
que hi ha una societat de castes. Molt establerta, molt rígida, molt xunga. Sí que s'acaba destruint el planeta. Bé, ja... Sí, sí, sí. Altres motius, altres coses, sí. I arriba a la Terra, però esclar...
no ha sigut creat per els que amb els valors típics de ser d'Estats Units i tal. Ell és un alienígena. Sí que intenta ajudar, sí que intenta fer coses, però també hi ha un govern que va per ell. Una de les primeres grans sorpreses és que et trobes que la Lois Lane no és periodista, sinó que és una militar que va per ell. I aquí ja comença la tangana forta, perquè inevitablement apareix la xispa entre ells. Molt clar.
És molt sorprenent. Sobretot totes les visites que ens fa a Krypton són una passada. Et venen una visió de Krypton. És un superman molt diferent. Sempre ho hem parlat altres vegades amb l'Albert. I que està vinculat a una altra tecnologia que no és simplement els poders del Krypton ja, no? Té un traje que té una intel·ligència artificial que l'ajuda, l'assessora... Krypton ha evolucionat més enllà del que hauria sigut amb la versió Canon, no?
Això per una banda, eh? Llavors, el de Wonder Woman parteix de que enlloc de ser una amazona filla de Zeus, que és com es havia establert últimament en la línia principal, aquí és filla de Circe, una malvada, és una bruixa, ve de l'infern. I, hòstia...
sí que té un punt que el dibuix més d'un m'ha dit que els pot tirar un pel enrere però si entres al guió de la història és una salvatge l'artista és un gran artista però és un tipus de dibuix a vegades se li ha mal anomenat feïsta és més feïsta però costa d'entrar no és el típic dibuix més esterilitzat que estem acostumats potser amb Wonder Woman i per això ha costat a mi el guió em va agradar passa que el dibuix sí que em va frenar i com que tenim abans hem de fer una mica de selecció què compres i què no de moment la parco
però esclar, això que sigui criada per una bruixa però que continuï prevalguent el voler fer coses bones tot i que no sempre pels millors mitjans et porta a una Wonder Woman que no té res a veure amb aquells valors tan purs del personatge original la que sí que per mi s'emporta la palma és l'absolut Batman per tu i per molta gent, eh?
està siguent per mi la gran sorpresa el pepinazo de l'any si en Superman i en Wonder Woman ja van reeditar el còmic als Estats Units en Batman ja han hagut ja no sé si eren sis reedicions del primer número aquí a Espanya el grapa número 1 ja no està disponible en tot l'estat Panini va haver de retirar de la venda
i el punt de partida és que per començar Bruce Wayne no és el multimilionari que coneixem sí que ha perdut els pares però no de la manera habitual que és amb l'atracament en el carreró sinó que és amb un gran tiroteig molt típic dels Estats Units el que és el multimilionari és una persona que no riu i com que no riu mai li diuen al Joker
Vaja. Tot el contrari. Exacte. I aquell amable i que sempre ho soluciona tot majordom de Bruce Wayne en la línia principal, que és l'Alfred, aquí és un agent de l'MI6. Ah, molt bé. Que reparteix més estopa que... Home, l'Alfred és un tio que et cau bé segur. Sí, sí, sí. A veure, que és un dels motors de la història, eh?
Ah, mira. Jo sempre dic que no s'ha creat, però hauríem de fer un crossover entre l'Alfred de Batman i en Jarvis de la Avengers, que és l'altre major d'home. Hauríem de fer un crossover entre ells dos. Això podia ser molt interessant. Jo aquí hi he entrat perquè Batman també és un personatge que m'agrada molt. Russell Gore, eh, en certs punts. Cosa que el fa molt interessant.
Aquí la gràcia, per exemple, en el traje que porta, el rap anat del pit, és el cap d'una destral. Sí, corall. I ahí, com vol, agafa un pal, l'enganxa i comença a revertir-se. Tapa'm la destral, dius, hòstia, aquest Batman, dius... Sí, sí, no s'atura, eh? Si ha de mutilar, mutila. No té manies.
Esclar, no té aquells valors que li han colcat Alfred. Ell s'ha criat estudiant, matxacant-se i tal, però és un enginyer de construcció que es guanya la vida com pot i fa el que pot. Fins i si ha de robar artil·logis per poder-los fer servir, ho roba. Vull dir...
A mi el que em sorprèn molt quan parlo amb vosaltres del món del còmic, etcètera, és la capacitat aquesta de reinventar guions, trames i històries. És a dir, de cop i volta canvien, per exemple, el multimilionari amb el que no ho és. Agafen un mateix personatge i com aconsegueixen exprimir-lo, però tot i així...
l'èxit que té i la demanda que té i les ganes que hi ha encara de llegir. Igualment, aviam què passa amb aquest... Sí, sí, i jo que dèiem, no? Estàvem cansats, hòstia, llegir un Esprimant nou, clar, en aquest Ultimate se't planteja això, no? Diu, què passa? Es planteja les segones oportunitats, no? Com ho has de fer? El no ser adolescent...
que tens una vida familiar ja feta i completa condicionar l'actuació de l'heroi és elecció ètica versus estètica això era un filòsof qui era que ho deia en aquest sentit és molt interessant i tens la família com a nucli de l'heroi
Sí que abans hi havia la tia May o la emergent que era parella, però no, aquí ja tens una família feta, és el seu nucli, no? I són temes molt interessants que va més enllà de la típica aventura de cot de punys i lluita, sinó que realment hi ha un què darrere molt interessant per veure i llegir, no?, en aquest sentit.
I aquí també ens passa una cosa, nosaltres ja pintem canes, portem molts quilòmetres de pàgines de comis llegits, i a vegades comentem que ens passa que tenim la dificultat de trobar comis que ens sorprenquin, i resulta que aquests que us estem comentant ens han sorprès a tots dos.
Per tant, creiem que són lectures molt recomanables per poder entrar en aquests personatges que tenen tants i tants anys de còmics al darrere i que a vegades dius, per on començo, no? Doncs aquest és un bon punt. El meu company de la Farfraig i el Marcos, que és dels tres, potser que llegeix menys, aquest de l'Axul Batman se l'ha llegit.
Tio, és que m'ho estic passant teta, m'ho estic passant molt bé. Tu que no llegies mai i t'has rengançat. O sigui, és la gràcia d'aquests còmics. Doncs mira, escolta'm una cosa, per seguir-ho comentant també, aquí seguirem un dia més. Gràcies per venir, Sergi i Albert, i escolta, fins la propera. Gràcies a tu per donar-nos aquest espai.