Els quatre rius, a Girona FM, amb Saïd Svai.
Divendres 3 d'octubre de 2025.
La flotilla ocupa titulars, especialment per les manifestacions que hem tingut a tot el país.
Encara continuen les protestes i podem dir que l'objectiu de la missió era mobilitzar la gent.
Dit això, fins a quin punt trencar també amb les relacions d'Israel pot acabar amb el conflicte?
El que sí que hem vist és que els carrers poden tornar a estar vius per una mateixa causa.
De moment sembla que per Gaza s'ha pogut sortir.
Em pregunto si en un futur no gaire llunyà sortirem per denunciar moltes coses del dia a dia que grinyolen per totes bandes.
Tot això un 3 d'octubre, 8 anys després de ser als carrers.
8 anys després de no estar com vam decidir.
I si hi hagués una flotilla a l'estany de Banyoles, sens dubte, el capità, el comodó,
l'almirant de flota seria, sens cap mena de dubte, que no en tinc cap, Arnau Vilabó en dia i bona hora.
Sí, el que passa és que no aniria massa lluny, aniria en voltes, això sí.
De fet, tu ja vas ser capità de la flotilla invencible de la travessia de l'estany.
No, home, no, hi havia molta gent també...
No, hi havia gent nedant, però tu estaves a sobre...
No, però hi havia d'àrbitres també, eh?
Ah, sí?
Home, i tant.
Ah, carai.
Sí, sí, i ens donaven algun ordre que no podríem realitzar segons quins moviments per tema d'aquells puguin veure les posicions i...
Us va interceptar l'exèrcit israeliat també.
Sí, l'israel no, però l'interceptar l'àrbitre sí una mica.
Sí, prenem-nos un conya perquè...
Home, sí, hem de fotre una mica de conya.
Arnau Vila, fa vuit anys, eh?
Fa vuit anys, fa vuit anys, i a més a més d'un discurs d'un rei espanyol que jo encara espero que demanin perdó.
A mi, sí, bueno, sí, ja pots anar esperant, tranquil, i jo també, eh?
Jo crec que tots podem anar esperant, tranquils.
El que sí que, i jo ho he de dir, eh?
A mi el que m'ha agradat molt de les mobilitzacions...
Però ja ha deixat davant dels colors, eh?
Sí, sí, que no, de no.
Si ets verds, si ets blau, si ets vermell, si ets qualsevol color...
Senyor Vila, qui dia passa...
Sí, sí.
Anyempeny, m'entens què et vull dir?
O sigui, ara és el menor dels seus problemes.
Jo el que sí que...
I jo ho he de dir, eh?
Vull dir, una de les coses que més m'ha agradat del tema de les manifestacions que hi ha hagut ara, ahir, avui i tal,
és que encara, si crema prou l'espurna, encara poden passar coses al carrer.
Saps què et vull dir?
La gent està endormiscada.
Jo crec que sortim, en general, en molts temes, no només en el de la flotilla o, evidentment, el del de la flotilla.
No, no, jo ara no he entrat en el tema.
En general, en general.
Crec que sortim poc.
No, no, sortim molt poc pel que hauríem.
Hauríem d'estar cada dilluns, dimecres i divendres als carrers.
Ara, no és així, però...
No, perquè la gent necessita menjar, també.
Però veurem, perquè jo ja et dic, a mi m'ha sorprès per bé la imatge de tanta gent als carrers.
Sí, home, la...
M'ha agradat veure com encara tenim capacitat de protestar.
La nit, jo vespre deia, xifres oficials de 1.500, jo crec que eren més de 1.500, eh?
Sí, home, sí, bueno, en fi.
O sigui, la qüestió és sortir.
I la qüestió és que jo crec que hi haurà carpetes que ja ens tocarà sortir-hi.
Però bé, tampoc cal avançar-nos, perquè això, en tot cas, que la bruixa Lola ens ho digui.
La bruixa Lola.
Saps mi que...
Jo coneixia...
Jo conec un parell de bruixes, bueno, unes quantes de bruixes, però vull dir...
Jo també en conec unes quantes de bruixes.
D'oficials, dos.
Jo també en conec unes quantes de bruixes, sí.
Però bruixes, però que...
Moltes bastantes.
Bones, eh?
Però...
No, les meves no són bones, de bruixes.
En qualsevol cas, Arnau Vila, si et sembla, avui és divendres, per tant, parlarem amb el Jep Soler,
també parlarem amb els amics de l'òpera d'aquí de Girona, que presenten temporades.
Seguirem també, no t'ho perdis, has parlat de moltes fires, però no d'aquesta,
la fira de la Galeta de Can Prudon.
Oh, aquesta és bona, eh?
Sí.
Aquesta és bona.
També parlarem de còmics, perquè tenim els gironcòmics aquí a la cantonada,
i sense sobretemps, que tant de bo que sí, tot Girona està esperant
a que l'Arnau Vila ens posi un temazo per poder marxar de cap de setmana.
El Castell de Focs.
Però, si et sembla, Arnau Vila, no començarem pel final,
sinó que començarem pel principi, amb el temps de cinema.
ADN Gironí, ADN 92.7, la ràdio de Girona.
I és moment d'obrir les nostres pel·lícules particulars.
Si de cas, fem-la amb el nostre protagonista de capçalera,
Gep Soler, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora.
Hauríem de començar amb un tema molt important, eh?
Aviam.
S'acosta al Festival de Sitges i jo no tinc notícies
que anem a fer un cafè en llet...
Tens tota la raó del món.
...a la platja, vull dir que no sé, com ho veurem.
Ens han dit que prioritzem les sortides aquí dintre de casa,
llavors, clar, Sitges ens pilla una miqueta lluny.
Sitges ho tenim ja, eh?
Vull dir que clar, és que ja hi hauríem de ser quasi...
Ja, ja, però hem de prioritzar Gep Soler i l'accent gironí.
M'han demanat això, des de la cúpula m'han demanat això.
Sí, sí, que hem de demanar, doncs.
Per tant.
L'accent gironí anem a parlar de les pel·lícules que s'estrenen...
De les que tenim aquí.
...a la ciutat de Girona.
Clar, només faltaria. Aviam, Gep, què tenim?
Avui, imagina't, avui, això ja sembla com el mercat del peix,
ja s'estrenen més de 15 pel·lis a tot l'estat espanyol, avui.
Sí?
I clar, no hi queden totes els cinemes de les nostres contrades i això no hi queden.
I per tant, avui n'hem triat algunes de les que es fan aquí
i que jo crec que poden interessar, si més no, perquè són temàtiques diferents.
Començarem per una que jo crec que a tu t'agradaria, perquè crec que t'agradarà, si l'agressis a veure.
Aviam.
Protagonista, Dwayne Johnson.
Ah, mira, molt bé, The Rock.
Aquest senyor què feia, aquest The Rock, què feia quan era jove?
Què va començar amb el wrestling?
Això què és?
Amb la lluita lliure i tot allò, o sigui, aquella que va guionitzada.
Vale.
Ens enganyem.
Sí, que és una.
Acaba enganyat el personal, ja.
Si tu ja parteixes d'aquí ets un lluitador, lo lògic és que, tot i que ha fet sempre pel·lícules de guerrer, de comèdia, Jumanji, l'Atodogast i totes aquestes coses.
Fast and Furious.
Sí, el Fast and Furious.
Però perquè el tio, les coses com són, era un visionari.
Perquè el Fast and Furious, o sigui, no només va entrar a protagonitzar-la, o cop protagonitzar-la, sinó que va entrar i va comprar la franquícia.
O sigui, ell és un dels propietaris del Fast and Furious.
I què li passa? Que ara aquest senyor ha fet diners i que el que busca és prestigi.
Un cop tu ja tens diners, el que vols és prestigi.
I per tant, si tu vols fer prestigi, fes alguna pel·lícula sèrie que la gent pugui dir, hostia, xapó.
Doncs és el que ha fet ara.
Ah, sí?
Sí, s'ha posat a les mans d'un director que es diu Ben Safdie, que va fer una pel·lícula que no m'agrada gens,
d'Adam Salner de Netflix, Diamantes en Bruto, no sé com es deia, però és un director de renom,
i fan una pel·lícula que es diu The Machine Machine, que seria la vida real...
Un biopic.
Un biopic d'un lluitador, d'un lluitador que va començar fent lluita olímpica, diguéssim,
i que es diu Marc Kent, i que després el que va fer va ser començar a fer arts marcials d'aquestes mixtes,
que es van començar a fer famós, que em sembla que la franquícia es dia UFC,
o un campionat d'aquests, i són els orígens d'aquest campionat d'arts marcials mixtes.
I era un lluitador que es posava molt nerviós, tenia por a lluitar, a fer-se mal, a fer mal als altres,
tenia molts dubtes interns, interiors, i per suportar tant aquest dolor físic com el dolor emocional,
prendia molts analgètics.
I per tant la seva vida va ser una barreja entre les drogues, les lluites, era com una muntanya russa,
de cop soc el mirador del món, de cop m'enfonso, de cop tiro,
i al costat la seva dona era la que anava suportant tot això.
El paper de la seva dona l'interpreta Emily Blunt, que l'hem vist, de Sicario, Penheimer,
Un lugar tranquilo, per tant, és una pel·lícula d'en Dwayne Johnson seriosa.
La primera, potser?
Jo diria que sí, tot i que a mi la comèdia m'agrada molt,
a mi les dues de Jumanji que ha fet m'encanten, a mi el veure'l en comèdies m'agrada,
és un actor que...
Sí, li dóna jo que a Baywatch, per exemple.
Sí, per mi et dóna.
Sí, sí, a Baywatch a mi em va agradar molt.
El que passa és que s'entén que algun dia digui, hòstia,
jo també puc fer d'actor de veritat, no?
Ja.
I surt d'aquest paper típic que tenim,
i agafa un paper que ja se li es cau,
que és el de Lluitador,
i per tant el podem veure.
Aquesta pel·lícula del Festival de Venècia
ha tingut molt bones crítiques,
per tant, sí, sí, sí, va agradant molt,
i per tant seria l'estrena més important
a nivell nacional, diguéssim, d'això.
Que per cert acabes de comentar
a Oppenheimer que per fi la vista.
Perquè la van fer a la tele, no?
Clar.
El que ha dit d'aquelles persones
que miren la televisió...
Jo miro, no, no,
jo miro quines pel·lícules fan aquell vespre
i si em crida l'atenció entro.
I per fi he vist Oppenheimer.
I què tal?
Molt bé, molt bona.
La Barbie, com estava la Barbie?
No surt, d'aquesta manera.
No, no, la Barbie no.
Sempre es deien que l'estiu feia
el Barbie Oppenheimer,
i que no ho sé què.
La Barbie la van donar,
però jo aquell dia crec que
vaig sortir i he donat un tomb.
I clar, vaig arribar,
doncs devia ja haver-hi
l'esperança gràcia
donant el tarot,
o sigui, imagina't.
No, sí.
Oppenheimer.
Per tant, què li posaríem?
De l'Uldeu o Oppenheimer?
Ostres, molt bona.
Si un 10 és excepcionalment excel·lent,
jo no ho ben tirat a l'Hidonga, eh?
Ah, no pots perdre res, eh?
Perquè van a saco explicant les coses
i si et perds sembla que no...
Sí, total, de fet jo vaig perdre
amb els cinc primers minuts,
o una cosa així,
i ja vaig perdre
que eren tres línies temporals,
saps?
És Nolan?
Sí.
Molt típica de Nolan.
És que clar,
ens en anem amb tres línies temporals,
una, dos, tres,
si correcte,
llavors clar,
ho he dit interbarrejades,
llavors jo deia,
bueno, estem en una investigació,
val, sobre aquest, tal,
no sé quantos,
i al final de tot ja vaig agafar,
ja vaig agafar el ritme,
però...
Però nosaltres,
quan vam anar al cinema,
vam fer el pacte
de no preguntar res
durant la pel·lícula.
Uf!
És a dir,
entre nosaltres.
Sí.
Saps per què?
A la que et perds d'alguna cosa,
ja,
que normalment quan estàs acompanyat
dius,
ostres,
això què vol dir,
això què diu,
comentes alguna cosa,
doncs no, no,
aquesta no es pot preguntar res
perquè ja sabíem que era...
Jo també et diré una cosa,
eh,
jo per Tenet
he hagut de veure-la
cinc vegades
per entendre-la,
però va ser com allò
que ho vaig entendre en un moment,
però ara si em preguntes
de què va Tenet,
encara no t'ho sé ben dir...
És a dir,
vas entendre la línia temporal.
Sí.
La pel·lícula no.
Ah, exacte.
No, o sigui,
la línia temporal
la vaig arribar a entendre
en un moment donat.
Sí.
Però ara ja no.
Llavors,
ja no l'he...
Jo he de reconèixer que Tenet
l'he vist dos vegades
i la segona vegada
vaig aconseguir entendre
la línia temporal.
Imagina't.
Que ja està bé,
perquè la primera
no la vaig entendre ni un moment.
No, no, per això et dic.
Vull dir que és un...
En fi,
és igual.
Petit incís.
Però això és lo maco
de Nolan, no?
Sí, però ostres.
Memento mateix és fantàstic.
Memento és...
Sí, però home,
ja et dic...
A mi algunes m'agraden
i l'altre no tant.
Exacte,
jo és això.
I en Nolan,
bueno,
és una persona que...
No, l'origen a mi me...
Jo,
si haig de postar
li diria que és un sí.
Home, sí.
Sí, home, sí.
Fa una pel·li
i s'ha d'anar a veure-la.
Que visca en Nolan.
Ja fareu el cicle
algun dia al Trufo.
Esperem que sí.
Home, estaria bé
una filmoteca en Nolan.
Home.
Però crec que han de passar
alguns anys, eh?
Sí,
que baixin el preu de...
No,
que canviï algú
de cada cine.
Aquesta hipoteca.
Ja ho trobarem.
Ja ho trobarem,
això,
cap problema.
Molt bé,
val,
hem fet la primera
que seria la més comercial
de totes,
la Smashing Machine
aquesta de John Johnson.
Anem per dos estrenes
més petits,
però que per ser petits
no han de ser dolents.
Un,
anem pel grà de la catalana.
La catalana es diu
Strange Riu,
és una pel·lícula
que també ha passat
per diversos festivals
amb molt d'èxit.
Val.
S'estrena a l'Òpera Prima
de Jaume Claret Moixart,
és la primera pel·lícula,
bé,
és una persona
que ve del món
dels curtmetratges
i aquesta és la seva
Òpera Prima
i és una pel·lícula
amb Jan Monté
que també l'actor
és la seva primera pel·lícula
que interpreta
un noi adolescent
que se'n va a fer
un viatge familiar
d'aquests d'estiu
en bicicleta
pel Danubi.
És la família
que se'n van a fer
unes vacances idíl·l·liques
voltant pel Danubi
parlant de la vida
i de cop apareix
un personatge
en aquest viatge
que estan fent
que comença
a interpel·lar
una mica el noi
entre la seva sexualitat,
les seves ganes
de viure,
el que vol ser la vida,
més contemplatiu.
I aquesta relació
entre tota la família,
aquest nou personatge
i sobretot centrada
en les vivències
d'aquest protagonista,
d'aquest adolescent,
és estrany riu.
Les crítiques que arriben
són bestials
i jo us recomano molt
que es diu
i som divendres,
doncs dijous avui s'estrena,
dijous que ve
a dos quarts de vuit
de la tarda
visitarà el trufó
en Jaume Claret Moixart
i farà una presentació
de la pel·lícula
i un col·loqui
i per tant
tota aquella gent
que tingui ganes
de veure-la
i més a més
de conversar amb el director
ja pot comprar
entrades anticipades
per anar a veure-la
de dijous vinent,
dijous dia nou,
a dos quarts de vuit
hi haurà la presentació.
També d'actriu
hi veureu
Nússica Bonin
que és més coneguda
en el món català audiovisual
que també forma part
d'aquest repertori.
Seguim aquesta,
el trufó,
i seguim el trufó.
El trufó
és una pel·lícula
que jo aquesta
l'he pogut veure ja abans
perquè a vegades
les distribuïdores
ens deixen veure
les pel·lis abans
i aquesta a mi
m'ha agradat molt.
Es diu Adorable,
és una pel·lícula noruega,
no diré el nom
de la directora,
és una obra prima
perquè té
tantes consonants
que no ho sé.
Lilja seria el nom
i el cognom
no ho sé.
I Solfloti,
no ho sé,
és molt llarg això,
no pot ser.
Tu tira.
És la història
d'una dona
que té quatre fills,
dos del primer matrimoni,
dos del segon matrimoni
que ella
diguéssim
es dedica
al món artístic
i ha aparcat una mica
la seva
una mica o totalment
la seva carrera professional
per cuidar la família
i el seu marit
aquest nou que té
és un marit
que és músic
i per tant
passa moltes temporades
fora de casa.
El situem a Noruega
i arriba un dia
el senyor
d'un dels seus viatges
i tenen una discussió
només d'arribar
a la cuina
que provoca
que l'home
li demani
separar-se.
A partir d'aquí
ella comença
a pensar
com és que
es vol separar
què ha passat
no sé
i comença
com una batalla
interna
també
de la mateixa dona
per saber
veure
què ha passat
com és
que
ho estic fent
jo ho estic fent bé
l'altre ho està fent malament
i començo
aquesta discussió
de parella
i de relacions familiars.
M'agrada molt
la part emocional
de la pel·lícula
perquè t'explica molt
coses
que els psicòlegs
a vegades diem
una mica
semen rares
però és
aquesta emoció
des de quina emoció
jo em relaciono
amb les altres persones?
És a dir
si jo em relaciono
des de la ràbia
amb les altres persones
el més fàcil
és que no tingui amics
per exemple?
Per exemple
per tant
si jo em relaciono
des de l'alegria
o des de l'amor
però m'ha de sortir
aquesta emoció
les emocions
les tenim totes
però si quan jo tinc ràbia
em dedico
a relacionar-me amb la gent
des d'aquesta emoció
la gent marxarà
del meu voltant
i una mica
va d'això
la pel·lícula
si ens parem mai
a dir quina emoció
jo estic sentint
per relacionar-me
amb un altre
cada vegada
està més de moda
les coses com són
està més de moda
dir-ho
però fer-ho
fer-ho potser no
tens tota la raó del món
i tu domines més el tema
que no per això
i antigament
ni es deia
ni es feia
ni se sabia
però
tot això
jo crec que és una pel·lícula
que és molt interessant
de veure
la veurem al Trufó
aquesta primera setmana
només es fa un passe diari
i la setmana
que següent
segurament
s'augmentarà més sessions
perquè ara
anem una mica
col·lapsats
d'horaris
això serien
les tres pel·lícules d'estrena
i ràpidament
ens anirem a la
filmoteca
filmoteca
del senyor Trufó
que saps que està mort
el senyor Trufó
sí home
t'ha pogut explicar una anècdota
tenim dos minuts
i tant
sí, mira
la primera pel·lícula
que vam passar
de la filmoteca
va ser
un documental
sobre
Trufó
és a dir
això ho va explicar
en Carles perfectament
que en Trufó
se'n va anar a entrevistar
Alfred Hiscot
als Estats Units
i va fer un llibre
de la història
del cine
Sovans Hiscot
o no me'n recordo
com es diu
i en aquesta conversa
clar, Trufó és francès
Hiscot, anglès
hi havia una traductora
una senyora
que els hi feia
la traducció
per l'entrevista
aquesta senyora es va enamorar
bojament de Trufó
però no era correspost
l'amor
Trufó era molt mujeriego
tenia moltes parelles
però no era correspost
i ella
quan Trufó torna a París
ella decideix
anar-se'n a viure a París
a prop d'en Trufó
perquè mai perd l'esperança
d'aconseguir l'amor
del director francès
Trufó és mort
la relació mai fructifera
però ella continua
estic en enamorada d'ell
i què fa?
doncs
compra una tomba
molt a prop
d'on està enterrat Trufó
i si aneu a veure
la tomba de Trufó
que és una de les coses
més clàssiques que hi ha
que es veu
és una tomba
molt austera
una làpida
de color negre
frons a Trufó
allà
la tomba
una mica més
no gaire més lluny
4 o 5 tombes
perquè estan totes a terra
4 o 5 tombes
i és ella
una tomba blanca
magnífica
perfecta
amb una làpida
entre l'amor i l'obsessió
i era
el desig
ja que no t'he pogut
tenir
en vida
vindré a prop teu
amb mort
és una història
una anècdota
sobre Trufó
i la gent s'ha inventat
que les relacions tòxiques
venen d'ara
no però no l'atabalava gaire
diguéssim
estava allà
perquè no hi havia whatsapp
en aquella època
que si no estaria
tot el dia allà
tiqui tiqui tiqui
però ella tenia aquesta
volia estar a prop seu
i fins i tot
estar a prop seu
en la seva mort
i els que som una mica
friquis del cinema
quan anem a veure
la tomba de Trufó
que la vas a París
i vas a veure-la
i t'hi fas la foto
doncs aprofites
per anar a veure-la
d'ella
que ara no recordo el nom
però que ho podeu trobar
en un segon lloc
i és una cosa molt maca
perquè a Trufó
li agradava molt l'amor
i les dones
i en tenia moltes
i repartia molt
sempre que volia
repartia joc
recordem que la setmana passada
Jules et Jim
era un trio
de dos nois i una noia
que els dos nois són molt amics
i s'enamoren d'una noia
ara la següent pel·lícula
les passem
de manera cronològica
per tant
la següent pel·lícula de Trufó
era La Piel Suave
i La Piel Suave
és un altre trio
però aquest trio
és diferent
és un trio
diríem
més convencional
senyor
conegut
famós
ric
bueno
ric no sé
ric
burgès
però diguéssim
que no gaire
gracià
tampoc
impossibles
però no gaire
casat
amb una criatura
i tal
ves per on
té una amant
més jove
més guapa
que la seva dona
un cliché
és un cliché
doncs
és això
el que veiem
La Piel Suave
és la relació
de les tres persones
és un trio
però és un trio
que no s'ajunta mai
diguéssim
però sí que veus
la dona
molt enfadada
sospitant
queixant-se
molt enfadada
i fins i tot
arribant a separar-se
la parella
l'home
entre dos
mons
i l'amant
que no saps ben bé
què li demana
perquè a vegades
et demano molt
demano poc
i encara
com tota la societat
burgesa
de l'època
accepta o no
accepta
que tu deixis
la teva dona
probablement jove
és una mica com un
ah quin tros de pel·lícula
és interessant
això t'agrada
una mica de cotillero
així burges
i que reflectia
també aquests valors
ja si em dius
que l'escenari
de fons
és Girona
ja
bueno
és que hi ha
moltes girones
dins Girona
aquesta pel·lícula
s'hauria de fer
a l'Eixample
ah no sé jo
la burgesia
on te la tenim ara
Pla de Palau
és que defineix
burgesia també
vull dir
perquè ara
abans era l'Eixample
si van a la zona noble
del barri vell
on vius tu?
jo he vist a Bescanó
a Bescanó
segurament s'hauria de fer
també
no sé si a burgesia
a Bescanó
hauré de preguntar
ja ho veurem
el meu barri no
el teu no
el teu no?
bueno bueno
el rei muerto
rei puesto
sí
tot es pot fer
però bueno
benvinguts als burgesos
home i tant
que si no hi fos parell
ara en comptes de cavall
porten bicicleta
els burgesos
de quins enriuríem
aquí a Girona
abans portaven cavall
i ara van amb bicicletes
sí sí
hi ha bicicletes
i bicicletes
ja ho has dit bé
però va
Gem Soler
deixem les pel·lícules
ja
encara ens queda alguna cosa
no no ja estem
sí sí perfecte
jo trobo que està bé
no?
sí home Déu-n'hi-do
ens has deixat teca
per aquest cap de setmana
home home
teniu el més faltaria
que plogués una mica
no ja veurem
a veure què passa
Gem Soler
moltíssimes gràcies
bon cap de setmana
una abraçada
adeu
la música en directe
les arts escèniques
i les fires
no et perdis el pregó
els gegants i capgrossos
les sardanes
o els castellers
i els concerts a la copa
consulta el programa
girona.cat
barra fires de Girona
i segueix l'actualitat
de la festa
a Instagram
arroba fires de Girona
i arroba girona
guió baix
cat
ADN Gironí
ADN 92.7
la ràdio de Girona
i ja camí del punt
de dos quarts
de dotze del matí
seguim en directe
als Quatre Rius
a Girona FM
avui divendres
i obrim la nostra
particular agenda
ho dic perquè
aquest pròxim dilluns
a partir de les set de la tarda
tindrem la presentació
de la Curs
dels Amics
de l'Òpera de Girona
per poder comentar
la jugada
el seu president
Joan Manel Barceló
bon dia i bona hora
molt bon dia
primer de tot
vaja vull dir
inici de la temporada
ja tret de sortida
com aquell qui diu
aquest dilluns
a l'aula magna
de la Casa de Cultura
de la Casa de Cultura
exacte
a les set de la tarda
sí
i una miqueta
com articulem
aquesta temporada
2025-26
bé
amb ganes
amb diversitat
de propostes
perquè
a vegades
per diversos motius
a alguna gent
li va millor
unes coses
que altres
de manera que mirem
que hi hagi varietat
i una certa quantitat
d'activitats
la temporada passada
vam realitzar
una activitat
de setmanal
de promig
una mica més
de manera que
hi hagi possibilitats diverses
jo siguis de destacar
dues coses
més importants
hi ha altres
que potser
tinguem
de comentar
és el concurs
de joves cantants
que es realitza
ja per quarta vegada
serà
el mes de març
i també
les sortides
al Liceu
donat que aquí a Girona
només
ens representen
en el Teatre Municipal
dues òperes
llavors
8 més
les anem a veure
al Liceu
atès
que
pel que sigui
Girona
no té tanta oferta
com
ens agradaria
per què creus
que és això?
bé
una òpera
és una cosa
cara
de fer
de produir
també
hi ha
tota una
esclar
l'únic teatre
que té condicions
per fer
òpera
és el Teatre Municipal
de Girona
a més
és un lloc
que és maco
que es faci
perquè té
molta tradició
d'uns
un pla més
bueno
des del
1839
de manera que
és un lloc
molt idient
el que passa
és que és un teatre
relativament petit
en quant a nombre
de
de seients
i
hi ha
partiment
tot un trimestre
que es fa
alguna activitat
molt interessant
vull dir que
no n'hi ha dubte
que és la temporada alta
però
la programació
del qual
doncs
no coincideix
amb el que és
l'òpera tradicional
i llavors
vol dir que
pràcticament
queda mitjany
i a més
també els recursos
són limitats
jo diria que
entre els costos
la disponibilitat
de locals
doncs
és una de les dificultats
que Girona té
que Girona té
per tenir òpera
a més a més
si no m'equivoco
celebreu
que heu estat
reconeguts
com a entitat
d'utilitat pública
per part de la gent
sí, sí, sí
això és una cosa important
ja feia temps
ja feia temps
que hi estàvem treballant
i això
dona possibilitats
primer
a la gent
que és
que n'és soci
de poder
tenir un reconeixement
dels donatius
que fan
o altres
per dir-ho així
anuals
i també
doncs
poder
accedir
a empreses
o entitats
o persones
que puguin
esponsoritzar
una mica
algunes
de les activitats
sobretot
el que és
promoure
concerts
que hi hagi
diguem
feina
que hi hagi
activitat
pels cantants
i això
lògicament
té un cert cost
també
gaudim
d'alguna subvenció pública
escolta
i aneu cap a París
també
sí, sí
una de les activitats
que fem cada any
és fer algun viatge
pot ser un
pot ser dos
depenent una mica
de com es presenten
les coses
i els llocs
són diversos
aquesta vegada
serà el mes de desembre
es va a París
allà hi fan
una tosca
precisament
el cantant
és el
John F. Kaumann
que és
dels més reconeguts
i home
també
amb l'Alicienda
a veure si veiem
la Notre Dame
un cop
reconstituïda
no?
sí
aquesta serà
el mes de desembre
i
hem fet altres
l'últim havia estat
a Bilbao
hem fet Madrid
hem fet Milà
depèn
d'una mica
de
de quines
programacions
van sorgint
i el que es pot fer
a més veig
també
i això per anar
comentant una miqueta
més la jugada
que tindrem
projeccions comentades
d'òperes
al casino de Girona
sí
entenc que també
és una miqueta
com teixir
aquestes aliances
amb diferents espais
d'aquí de la ciutat
sí
aquesta és la bona
Girona és una ciutat
bé
recursos
limitats
com dèiem
i si col·laborem
entre entitats
els resultats
són sempre millors
efectivament
el casino
ens permet
fer unes projeccions
que
algun aficionat
del grup
presenta
i llavors es veuen
i possiblement
aquest any
esperem
que hi haurà ocasió
també
d'acabar fent
una mica de tertúlia
prenent
alguna coseta
allà
al casino mateix
doncs
escolta'm una cosa
és que no us volem
xafar la presentació
que és aquest dilluns
a partir de les 7 de la tarda
com hem dit
a l'aula magna
de la Casa de Cultura
Joan Manel
moltíssimes gràcies
i que vagi molt i molt bé
moltes gràcies
a l'aula magna
a l'aula magna
a l'aula magna
a l'aula magna
adn gironic
adn92.7
la ràdio de Girona
Del 24 d'octubre
al 2 de novembre
arriben les fires
de Sant Narcís
a Girona
Viu la cultura popular
la música en directe
les arts escèniques
i les fires
No et perdis el pregó
els gegants i capgrossos
les sardanes
o els castellers
i els concerts
a la copa
Consulta el programa
a girona.cat
barra fires de Girona
i segueix l'actualitat
de la festa
a Instagram
arroba fires de Girona
i arroba girona
guió baix
cat
L'actualitat
en 180 segons
cada hora en punt
arriba l'actualitat
concreta i directa
de la ciutat
i del país
tot el que passa
a Girona i Catalunya
concentrat en 3 minuts
als botlletins
informatius horaris
a Girona FM
la gironina
Descobreix Girona
com mai abans
ho havies fet
els quatre rius
amb saït esvai
entrevistes
gent
cultura
històries
Girona
pren la veu
al 92.7 FM
a les plataformes
i a les nostres xarxes socials
Girona FM
la teva ràdio
la gironina
i ja ha passat tot l'estiu
tornem a ser a la tardor
i com no podia ser d'altra manera
temps de còmics
i més aquí
a la ciutat de Girona
que ho necessitàvem
no sé si estava amagat
a la batcova
l'Albert Terres
bon dia i bona hora
hola
què tal
i la platja
no sé si l'ha tocat gaire
el Sergi Giró
o el Fili Prín
bon dia i bona hora
bon dia i bona hora
no gaire no gaire
la veritat és que no hem vist gaire el sol
aquest estiu
aquest estiu
jo t'anava a dir
no sé si se'ns ha fet a tots
o curt o llarg
o estrany
amb tanta calor
jo pràcticament
jo pràcticament no l'he trepitjat
és que jo no sé
en fi
nosaltres ja tornem a ser aquí
i vaja
vull dir
jo em sembla que no hi ha millor manera
que començant
o obrint temporada
parlant del Giro Còmic
que em sembla que vosaltres
vaja
ho hi sereu segur
doncs sí
tornem a repetir
soms diversos companys de podcast
a part d'en Sergi i jo
que repetirem
el programa allà
i estem molt contents
perquè això et dona l'oportunitat
de tenir la gent allà cara a cara
veient-te a fer una cosa
que tu la fas
normalment a través de xarxes
o d'internet
no?
sí
és molt maco en aquest cas
em sembla que és segon any
sí
sí, segon any
és un any que anem al Giro Còmic
però amb altres xerrades
és molt maco això
veure la gent que t'escolta
que et segueix
que t'escriu a xarxes
que et puguin veure la cara
i llavors quan acabes el directe
o abans poder xerrar amb ells
és una cosa molt maca
i s'agraeix
la veritat
i a més molta gent
quilòmetre zero
és a dir l'agenda per aquí
vull dir que s'ho apunta a l'agenda
i volen anar
i al Giro Còmic
vull dir que és una proposta
plenament consolidada aquí
l'organització
s'ha esforçat molt
en aquests dos o tres últims anys
ja nosaltres
gent d'aquí a prop i tal
ja ens donaven facilitats
per acreditar-nos
per poder cobrir l'esdeveniment
que ja va ser un gran què
i des de l'any passat
que van obrir l'espai
de l'Aula Podcast
doncs ens donen aquest espai
a nosaltres
i aquest públic familiar
que potser queda lluny
del públic
al que solem arribar nosaltres
amb els nostres programes
també et descobreixen
i va ser molt curiós
l'any passat
a tots ens va passar
que anava gent
famílies que passejaven
et veien fent alguna cosa
i se sentaven allà
i alguns sí que s'aixecaven
i seguien
perquè els interessa
alguna altra cosa
de tota l'oferta
que té el Saló
però altres
es quedaven molt encuriosits
i fins i tot
s'esperaven
que s'acabés el programa
per venir-te a fer
algun comentari o pregunta
molt maco
això és el maco
que vinguin a preguntar
si estaves parlant
d'aquest còmic
o estaves parlant
d'aquest personatge
o què et podia recomanar
per llegir
el meu fill
o els parells mateixos
i això s'agraeix
veure que la gent
et posa interès
et pregunta
és molt interessant
i com deia l'Aubert
sí que és veritat
que d'un temps que va aquí
l'organització
està treballant molt
està millorant molt
com més representant
del còmic
van dir
tot tira més cap al manga
que és normal
perquè el jovent
és el que li tira ara
però també
hi ha un parell d'edicions
que estan cuidant molt
el tema del còmic
de portar autors
reconeguts
per firmar
i per fer xerrades
o sigui
el fet que el Premi
que donen ells
també anualment
també és molt interessant
o sigui que
molt molt contents
en aquest sentit
del Girocòmic
que no tot és a Barcelona
i que aquí a Girona
tenim esdeveniments
de cert nivell
i això que ho tenen complicat
perquè les dates
que estan molt a prop
de les feries de Girona
queden a cavall
entre el Saló del Còmic d'Avilés
després passat Nadal
ja tothom arrenca
amb el Còmic Barcelona
però just abans de Nadal
hi ha el Saló del Manga
i és complicat a vegades
moure segons quins autors
que ja han sortit
a fer la seva gran sortida
pels salons
però l'esforç que fan
és considerable
i ara parlàveu
sobre aquest públic
més familiar
també al final
vull dir
no ens enganyem
els còmics
i jo crec que ho hem comentat
alguna vegada
és moltes vegades
la porta d'entrada
a la lectura
dels més petits
això és una cosa
que hem parlat
i sempre hem discutit
perquè
per exemple
la meva parella
és llibretera
i tenim amics llibreters
que a vegades
t'entren pares
domana alguna cosa
per llegir pel nen
i posa-te un còmic
i et diu
no
alguna cosa
per llegir
sí que clar
que li donaràs
el conte de Monte Cristo
exacte
deixa que comenci
amb un còmic
ja sigui infantil
o juvenil
i a partir d'aquí
ja era veient
i ell triarà
és la porta d'entrada
a nivell infantil
juvenil
hi ha una varietat
de contes
i de còmics
superinteressants
i superxulos
i a partir d'aquí
ja va arribant més
la línia de ser
de Batman Superman infantil
és molt xula
és molt maca
Marvel ho ha intentat
en català
no va funcionar
però en castellà
també té línies infantils
molt interessants
i a partir d'aquí
el nano pot anar descobrint
altres còmics
o altres temes
però és que això
que diu Seït
és més important
del que sembla
perquè encara que sigui
amb el manga
que no és ben bé
el que tocava nosaltres
estàs començant a crear
l'hàbit de lectura regular
i això
ho és tot
perquè
si s'hi enganxa
ja acabarà trobant
aquella altra cosa
que el motivi
sobretot si algú l'acompanya
sigui el pare
sigui un bibliotecari
o sigui un llibreter
o companys i amics
i això és molt important
per crear nous lectors
i sobretot
jo crec que també
trencant una llança a favor
a vegades
el fet que el manga creixi
això també repercuteix
en que el còmic
en general creixi
perquè és com allò
que diuen
que si obrim un restaurant
al costat d'una gelateria
ostres va genial
vull dir
sí que el restaurant
no vendrà tants de postres
però la gent anirà
cap a la gelateria
després de dinar
sí, sí
molt bona comparació
sí, sí
tal qual
no, a vegades
s'ha intentat
com confrontar
el manga i el còmic
no, no
i un s'alimenta de l'altre
o sigui
són dos variants diferents
de còmic
un amb origen japonès
o asiàtic
i l'altre més europeu o americà
però un s'ha d'alimentar
de l'altre
és una guerra freda
encoberta
encara això
i Déu-n'hi-do
el tema
el tema pot passar
a ser una autèntica guerra
quan atrapem
allò que en diuen
els experts
la massa crítica
de lectors
que pel que sembla
estem bastant a prop de sèrie
i arriba un moment
en què
el mercat
no pot absorbir
més novetats
més títols
més volum
d'obra publicada
amb el manga
ja fa temps
que venen
diguent
que estan a punt
de trobar
aquest punt
de la bombolla
el que passa
que hem tingut
situacions molt irregulars
en el mercat espanyol
amb tot el còmic
les independents
s'han posat
Panini
ha agafat
el forat
que va deixar
ECC
amb aquell
mal a publicar
i mal praxis
que tenia
i clar
hi ha hagut
tota una eufòria
portem uns mesos
des del saló
del còmic
del còmic
Barcelona
passat
que es van presentar
fins ara
que ha sigut
eufòria brutal
fins i tot
havien reduït
un pèl
les ventes
del manga
però tot això
s'està equilibrant
i salons
com el del girocòmic
o el saló
del manga
seran el termòmetre
perfecte
per veure exactament
on estem
perquè costa una mica
de veure
perquè les ventes
s'han disparat
en alguns casos
d'una manera
que no és normal
no
és que cap ventes
però que
ja ho sabem
parlarem amb calma
el nivell de publicació
nosaltres ho parlem
i ho discutim
entre nosaltres
que clar
és que
no hi arribes
el nivell que s'està publicant
ara actualment
de DC
i Marvel
i el nivell independent
és exagerat
o sigui
ens queixaven
que no hi havia
oferta
ni varietat
i ara en tenim
bueno
tanto com vulguem
sí
de fet sí
però bueno
sobre el girocòmic
ah clar
és que hem de parlar
del girocòmic
faltaria
ens n'anem
a part del típic
gran espai
de l'Art Isale
que sempre tenen
el girocòmic
que és on tu pots descobrir
petites grans joies
hi ha una exposició
que a mi m'ha cridat
molt l'atenció
i és que faran
un homenatge
al gran Ibáñez
que no deixa
de ser molt important
perquè aquest públic
familiar
que va
al girocòmic
el poden captar
en aquelles
famílies
que els pares
han llegit
Ibáñez
i troben
l'excusa
per portar
els nens
a veure
si s'enganxen
a alguna cosa
a llegir
això que dèiem
de que agafin
l'hàbit lector
pot ser una cosa
molt maca
de veure
i jo estaré
especialment atent
a veure
quines sensacions
m'emporto
de veure la gent
a veure això
de la gent
El Quibáñez era un personatge, era un artista molt proper,
havia vingut en els principis del giro còmic,
quan es fèiem juntament amb la fila del disc aquí a Girona,
i era un personatge super proper, super amable, molt simpàtic,
ni més que menys ha tingut moltes anys,
els cipisapes, botones saquerino, tots aquests a casa.
O sigui, és un personatge que anava.
Anàvem a menys també al premi d'aquest any al giro còmic,
si no m'equivoco, amb en Jordi Canyissà,
que és un historiador d'Ibáñez i del còmic espanyol,
espanyol, també molt interessant.
O sigui, pot ser molt xula aquesta exposició de veure l'Ibáñez,
que qui més qui menys tothom el coneix.
Però bueno, que tenim un Fornés, eh?
Un Jorge Fornés també ve aquest any, eh?
És un dels tops de l'estat, és un grandíssim dibuixant,
i tindrà el seu espai allà, i tindrà sessió de firmes,
i suposo que es tornarà a liar les cues d'Economico de Sandoval,
o un d'aquests, que són d'aquelles que te pots tirar 3 hores a la cua
per aconseguir el teu còmic signat.
Tot això, per cert, vull dir que ho tindrem al Palau de Fires
aquí de Girona, el giro còmic, que em sembla que no ho hem comentat encara.
Què tindrem així més que tingueu ganes d'anar a visitar?
T'ho dic perquè això és com quan vull anar-me'n de viatges.
Home, hi ha una cosa molt que a tu t'interessarà molt.
Vinga, va.
Home, ja sé per on va.
Hi ha un espai de One Piece que té molt bona pinta.
Sí?
Sí.
Em faràs venir tot.
Té molt bona pinta.
Ja fa un parell d'anys hi va haver...
Però que ell va crear un pèl de polèmica perquè van fer algun espòiler de més
quan van fer l'exposició, però va ser un èxit rotund.
I, a veure, One Piece, gràcies al 3XL, està arrasant.
És una sèrie que està triomfant.
Ha estat tirant molt fort.
Està molt, però molt, eh?
Jo he de dir, per defensa meva, que jo, quan va arribar el 3XL, la primera vegada,
jo ja feia molt de temps que la veia, perquè la donaven, no t'ho perdis, a Telecinco,
a les 6 del matí, els dissabtes i els diumenges.
Sí, sí, o sigui...
Aquest senyor s'aixecava a les 6 del matí amb 9 anyets que devia tenir per posar One Piece.
És que molta gent que l'havia vist així, o l'havia vist per altres plataformes,
o d'aquesta manera, ara tenint el document català, s'ha llançat molt,
i haurà xerrada també sobre One Piece.
Sí, sí, sí, aquest espai de One Piece promet molt, té molt bona pinta.
Aquestes coses les van actualitzant, estan anant a pinyó fixa publicant coses noves,
tant en els seus perfils de xarxes com a la pròpia web del Girocòmic.
És molt fàcil de localitzar. Busques per la Girocòmic i ho trobes.
Som molt actius, sobretot a Instagram, que diàriament van penjant els convidats que hi haurà,
les xerrades que hi haurà, també una cosa que tira molt són els cosplayers que en diuen,
la gent que es vesteix dels personatges preferits.
Ah, clar, és veritat, hi haurà cosplay, no?
També hi haurà una passarel·la amb gent dintre del món que és molt reconeguda
i els veurà també és molt important del cosplay, que també és una cosa que cada cop tira més i és increïble.
Pregunta-tonta, què pot costar una disfressa d'aquestes de cosplay?
No vols saber-ho.
No vols saber-ho.
Una de les coses en què se solen gastar molt perquè els hi donen molt de caché,
perquè entre la seva manera pròpia de valorar-se són les perruques,
i les perruques costen un dineral, eh?
Jo me'n recordo en un còmic Barcelona hi havia una parada que només tenia perruques.
Però deies, de roses, però hi havia potser 10 o 15 tipus d'arròs diferents.
que et devia dir de quin personatge és i tot, no?
N'hi ha que sí, que pertanyen a un color i un pentinat concret.
La del veget, per exemple.
Ah, exacte.
I llavors, clar, la feinada que molts, i és la gràcia, s'ho fan ells.
Clar, tot el vestiment és un patronatge, has de tenir algú de mollista per fer el patronatge,
per preparar-t'ho tot, i n'hi ha realment que val molt, molt la pena.
Allò que et queda esperat, i jo no, deixa-me'ho veure bé perquè...
Ah, em pots comprar de fetes, però la gràcia és que te la facis tu,
que ets tu gastant els calés amb això, amb la pàrruca, amb...
com en diuen la goma eva, la treballen molt per fer les espases o parts del traje,
o sigui, són increïbles.
I a veure, s'ha de confessar que aquí els que venen de l'anime us rebenten, eh?
Sí, sí, sí.
Tot i que reconec que jo un any em vaig llançar i vaig anar a vestir de Spiderman,
tinc un traje de Spiderman, i a més va ser el primer any que hi havia la Tirolina,
que creuava tot el pavelló.
Hòstia!
És que vaig dir, soc espion, m'haig de llançar amb la Tirolina.
Fins així.
I l'any següent hi va haver molta gent, però reconec que jo vaig ser el primer Spiderman
que em vaig tirar en Tirolina per allà, o sigui, va ser un moment bastant curiós.
De no fer, i la quantitat de mòbils que gravaven també era bastial.
Escolta, us anava a preguntar, ara centrant-nos una miqueta més en vosaltres,
us trobarem a l'espai podcast, què podrem esperar-hi d'aquell moment?
D'acord, a baix hi haurà l'escenari, hi haurà coses, però l'aula podcast la prepara a Nadal,
és en una de les cantonades, hi ha un escenari que té sonorització pròpia,
amb seients o bancs, depèn de com hagin previst aquest any.
tindrem connexió a internet i pantalla de suport,
amb la qual cosa tu pots anar a fer la teva presentació.
Nosaltres estem preparant un especial sobre algun supergrup d'ADC.
Estem acabant de perfilar Lliga Justícia, JTCA, Suïssa T4, Doom Patrol,
aniran per aquí els nostres tiros.
Ja saps que si és això, voto el JTCA.
Sí, sí, tu i molta gent, i més amb les publicacions que està fent.
En principi hem acabat de conclutar amb els dos companys, amb en Marcos i en Pibé,
però com que a principi hem de fer una tertúlia especial on toquem diferents temes,
farem això, una tertúlia especial on amarcarem més el còmic,
i sí que dintre de la nostra xerrada tenim la presentació d'un llibre,
que ens ajudarà en Pau Garriba, el director Fustat,
d'edició en sec, que presenten un llibre que és un llibre joc.
I dintre de la nostra xerrada, els primers 20 minuts serà la presentació d'aquest llibre,
que és un llibre joc d'aquells típics com el de...
Triar la teva aventura.
El de Triar la teva aventura, ho han fet en català.
Doncs això l'11 i el 12 d'octubre, si no m'equivoco,
i ja la setmana que ve,
doncs Girocòmic, si busqueu...
El tenim aquí.
Si busqueu l'Albert o el Sergi ja sabeu on trobar-los,
i a mi probablement a l'estand de Wampis.
Ja ens ho trobarem.
I anem a passar la llista, ja ens hi ha passat o no.
Molta gent em farà...
Estarà de guàrdia a veure si passo o no.
Però jo crec que sí, eh?
A part no hi he anat mai.
I, ostres, ja tinc ganes també de...
Val la pena.
Sí, almenys he d'anar-hi un dia per fer xec.
Jo sempre dic que la gràcia del Girocòmic que es mantingui
és l'ambient familiar que hi ha.
És un ambient molt maco.
Té aquest punt d'afant i del seguidor còmic,
però l'ambient familiar és molt maco i s'agraeix molt aquest ambient.
A part allà al Palau de Fires,
sempre que munten alguna cosa, surt genial.
Sí, això també suma.
Qualsevol cas, Albert Sergi, moltíssimes gràcies
i ens escoltem a la propera.
Merci per tornar.
Gràcies.
A tu.
Adéu.
ADN Gironí, ADN 92.7, la ràdio de Girona.
T'ha agradat, eh, aquesta sintonia?
Home, és entrenada triomfal, això, eh?
Mola molt, eh?
Sí, sí, sí.
Jo el que no entenc és per què la tenim
des del setembre de l'any passat, allà a la carpeta de sintonies.
I no la posàvem.
No, no, mira, que és la número 10, eh?
És la número 10.
Sempre dèiem la 8, la 4, la 3, la 30, la 14, la...
Mira.
Sí, sí, algun dia d'aquesta...
Però t'ha agradat...
És que m'agrada que t'agradi,
perquè és molt bona aquesta.
Sí, home, que sí, que sí.
És molt bona, vull dir...
Sí, sí, fa...
Està a l'alçada de les dues primeres que tenim.
Fa programa, fa programa.
Sí, home, i tant.
Ara no recordo quina era,
si d'Ocean's Eleven o de la de Thirteen.
Ara no me'n recordo, si era...
I ara m'has mort, però...
Diria...
Fa oixents, eh, potser.
No, és d'Ocean's segur,
o sigui, és la banda sonora d'Ocean's.
Ah, és la banda sonora, vaja.
Això és segur.
Com gairebé totes les sintonies que tenim aquí.
Sí, n'hi ha alguna que potser no, però...
Alguna potser no, però la majoria sí.
En qualsevol cas d'Arnau Vila,
ja sabem que tu t'aniràs de fires aquest cap de setmana.
Això ja ho tenim claríssim.
La setmana passada no ho vam fer,
i crec que les tradicions que funcionen...
No ho vam fer la setmana passada?
No, perquè hi havia la Clàudia Ramírez.
Ah, és veritat, és veritat.
Va ser un empalme així, allò...
Una pinzellada, una pinzellada.
Sí, sí, i va estar molt bé.
Arnau Vila, jo crec que no hi ha millor manera d'acomiadar
tota una setmana aquí als estudis de Girona FM.
Jaume va al mes número 15 baixos
que al teu ritme.
I jo crec que quedareu fort separats.
Ens desplacem fins l'any 2007.
I l'any 2007 sonava això.
La, la, la, la, la...
Na-na-na-na-na, na-na-na-na-na, na-na-na-na-na-na-na...
Na-na-na-na-na-na, na-na-na-na-na-na...
Sí, sí, la veu de la Xana Blu, eh?
Tu no em siguis conscient, em poses passe...
Recordem aquesta producció de Mac en Sac
a les discoteques, com sonava, eh?
Em poses a cent.
És a llegenda, això.
És a llegenda pura, viva de la nit.
Sí, sí.
Cada nit et desitjo
calenta, calenta.
A més a més, dents en català, dents del nostre país.
Feta casa nostra.
Tenim poquet, eh?
Poquíssim, poquíssim.
Per això et dic.
Sí, sí, de qualitat.
Són aquesta i quatre mesos.
Sí, sí, sí.
Ja que hi som, també, vull dir que
no sé si ens posava sent o no,
també una abraçada molt forta al Carles Pintiado.
No, i tant.
Que tampoc...
Clar, vull dir que ell ens acompanyava sempre
en l'última franja de...
Sí, li ha sortit allò a gent de plena, eh?
De els divendres.
Sí, sí.
Però al final, bueno, tu, la vida és així,
però res, una abraçada molt forta,
molt forta, molt forta pel Carles,
que ens va...
Eh, Déu-n'hi-do, eh?
No, i tant.
A tu et va poder gaudir durant dues temporades.
I a mi em va bé d'aguantar durant dues temporades.
Bueno, no, també, jo crec que també.
I jo crec que aquesta l'hi podem dedicar
en el Carles per aquestes dues temporades
que ens ha acompanyat.
I tota la gent que li agrada aquest tipus de ball
i recordant els millors temes
de la música d'ens al nostre país.
Però res, Arnau Vila, jo crec que...
Això, marxem?
Home, és que ho hem deixat tan amunt
que ja qualsevol cosa que diem
ens anem cap avall.
O sigui, que jo crec que ja, Arnau Vila,
fins dilluns, si Déu vol.
Fins dilluns!
Fins dilluns!
Molt a poc que a poc sentiràs el meu amor.
Molt a poc que a poc encén el meu cor.
Molt a poc que a poc sentiràs el meu amor.
Molt a poc que a poc encén el meu cor.
La la la...