Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb saïd esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius.
Dilluns 10 de març de 2025. Torno als micròfons després d'uns dies ballant amb un virus. Uns dies que m'han demostrat novament la qualitat humana dels serveis sanitaris que tenim. Almenys ho he pogut comprovar tres vegades en menys d'una setmana. Tres urgències, una mateixa història i mil gràcies a tota la gent que m'ha fotut un cop de mà aquests dies on la salut no ha donat per més.
Amb ganes de normalitat i també gràcies a tota la casa per aguantar la guingueta uns dies, espero que ningú se n'hagi adonat que un servidor no hi era i que un servidor torna a ser aquí. Com si no hagués passat res, que la vida continua i aquesta no l'espera ningú.
I aquest matí el molt poca vergonya m'ha confessat que no m'ha trobat a faltar, després d'una setmana de baixa, les coses com són la parca del Pla de l'Estany...
Amb un senyor de la vida i de la mort, a vegades, Arnau Vila. Molt bon dia. Home, de fet, a veure, ningú és imprescindible, eh? Això també cal tenir-ho... És el primer que he dit quan he entrat per la porta, eh? Però, home, de fet, l'emissora, tan bonament com hem pogut tot l'equip, hem intentat, doncs, portar-la endavant, tant sí com no. I millor i tot. I millor i tot. Jo això ja ho he deixat en mans d'altres opinions, però, en tot cas, hem assegurat que l'emissora continuï en marxa. Però no m'has trobat a faltar-hi una mica? Allò una mica...
Una mica sí. Una mica? Una mica sí. T'anava a dir, home, és que ara feia dies, eh? Vull dir, bueno, menys el programa de junts i de dimarts, ara farà pràcticament, què? Vull dir, 10 dies ben bons, eh? Que no feia ràdio. Carai, has vist? Ho has trobat a faltar d'això o no, però? Doncs t'he de dir que sí, eh? Em pensava que no. No? T'ho prometo. Quan entres aquest matí a primera hora he dit, ostres, però de cop he arribat i he dit, mira, tinc ganes de mossegar el micro avui. Quin remei. Què hi farem? I ara té l'expressió aquesta, porto una setmana a dir el mateix, porto una setmana ballant amb la mort.
he dit un virus a la portada perquè no sigui tant jo he considerat un pèl exagerat però vaja és que la vida s'ha de viure intensament hi ha gent que malauradament sí que ho fa i no és clarament el que t'ha passat la vida s'ha de viure intensament però que sí que de vegades les malalties o la grip són fotudes, això sí home, tu quan fa que no causen una grip? m'has dit que feia un parell d'anys i també et va enganxar forta, no? sí, vaig estar un parell de dies gairebé 38 i mig, 39 però vaja, estem aquí
És que semblaven les bales de Matrix, això, eh? Vull dir, perquè sempre les esquimàvem... Tu i jo les esquimàvem. Bueno, hi ha... Sí, home, hi ha coses que possiblement... A les Gnips no s'hi pot fer res i depèn de com, de vegades, ajuden a que vinguin més abans que no. Però vaja. Bé, nosaltres...
Ens prenem un frenador. Va bé, va bé. Avui toca parlar del Parc Jordi Vila Mitjana i és que avui tenim manifestació, també una emoció en el ple municipal del dia d'avui. Parlarem també amb el Pep Fortià de l'Associació de Veïns de Carme Vistalegre, també perquè deixa el càrrec després de 7 anys
ja és notícia de per si però també una mica la falta de relleu generacional que hi ha ara mateix a les associacions de veïns perquè estan deixant els càrrecs en bloc la majoria de la ciutat i vaja volíem parlar de tot això amb el Pep que en coneix bastant o coneix bastant bé el que vol dir portar una associació de veïns i acabarem parlant també de la Black Music Big Band
en veu de la Berta Rossell, que ja la coneixem aquí a la casa, però en qualsevol cas que ens explicarà una mica la seva pròpia experiència i també amb la seva pròpia veu d'una mica com ha anat aquest cap de setmana, que em sembla que ha anat molt igualment. En qualsevol cas, ens hi posem en el present i en avui.
I com dèiem, el Parc Jordi Vilamitjana, que torna a estar d'actualitat un dia més, especialment avui, que tindrem manifestació, també es votarà o es portarà ple, més ben dit, una moció, en qualsevol cas, avui, que ens ho expliqui tot molt més bé i en detall, Pau Casa Coberta, portaveu de l'Assemblea d'Entitats en defensa del Parc Jordi Vilamitjana, aquí ja aprofito per donar la benvinguda, bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Com et deia, avui dia marcat en el calendari, anem per parts, primer de tot, manifestació.
Sí, hem convocat una manifestació una mica per acompanyar l'emoció, perquè hi hagi una mica de caliu també al carrer, a les mocions, i especialment aquest tipus d'emocions, que són mocions eminentment de caràcter polític. Si no hi ha un acompanyament al darrere, doncs coixegen bastant. Aleshores hem convocat una manifestació a les...
a 17 hores, a les 5, que sortirà de Can Ninetes, i ens anirem caminant fins a la plaça del Vi, on hi haurà uns parlaments, i a dintre, mentrestant, serà la lectura de la moció i la votació. Tot això fins a arribar a la moció, exactament...
Què hi demana o què explica? Doncs l'emoció és una emoció de mínims, és una emoció d'una innocència i un sentit comú que a mi em costa entendre que hi hagi partits que votin en contra. El que demanem fonamentalment són tres coses.
La primera és que es reconegui l'especificitat dels barris de Santa Eugènia i Can Givert. Són barris que urbanísticament, històricament, tenen un caràcter particular. Són els barris més densament poblats de Girona, són el doble d'Eixample.
Això per una banda. En segon lloc, que respecti el Parc Jordi Vimalitzana, que es busquin solucions per poder construir. Nosaltres defensem la construcció de l'hospital, només faltaria, però que es busquin solucions per poder-lo construir sense haver de sacrificar el parc. I la tercera, també de sentit comú, que quan hi hagi projectes d'aquests tipus, que els veïns hi puguem dir la nostra, que no sigui una imposició administrativa com és el cas...
i que se'ns permeti dir l'opinió des d'un principi i poder participar en la mesura del possible. No som experts, ningú és urbanista ni arquitecte ni res d'això, però si més no que puguem dir la nostra, que puguem tenir un mínim de participació en aquest tipus de projectes, jo crec que és de sentit comú i qualsevol societat democràtica ho hauria de tenir en compte.
Anem per parts, si no m'equivoco, va ser el mes de juliol, quan va començar una miqueta aquesta... Junts, si no m'equivoco. Junts, juliol, quan es va presentar una miqueta com quedaria tot l'espai i tot plegat. Al final, l'atenció queda en aquest parc Jordi Vilamitjana. Segons l'Ajuntament, el que fan és reubicar-lo i ampliar...
Fins i tot terrenys. Sí, hi ha hagut tota una evolució des del principi. Jo crec que al principi, perdó per parlar col·legialment, jo crec que ens van intentar vendre la moto i dir-nos, escolta, us farem un parc aquí immens, oblideu-vos del parc, el que us farem ara serà molt millor...
Després ens van dir que necessitem molt d'habitatge, aleshores hem de construir tant sí com no, perquè la ciutat necessita habitatge. I tots aquests arguments s'han anat esfilagarçant amb el pas del temps fins a arribar a la situació en la qual estem ara, en la qual es diu de forma molt clara i explícita que no ho poden fer millor, que tenen un problema financer, que no saben com compensar els terrenys que han de tenir per construir l'hospital, no tenen cap solució, els tràmits administratius els atrapen...
i, bàsicament, hem d'acceptar, per la força de l'urgència, el nyap urbanístic. Ens agradi o no. I aleshores hi ha hagut tot un procés i ara estem en aquesta situació. Reconeixem sense embuts que això és un nyap urbanístic que no convenç en absolut els veïns i que simplement l'hem d'acceptar perquè toca. Però el problema de fons és financer.
És el tema de la compra de terra. Bànicament és aquest el problema que tenim sobre la taula que s'hauria de resoldre d'alguna manera. Nosaltres el que entenem, i això ho comentava crec en un tuit el doctor Ramon Brugada la setmana passada, que estem parlant d'un projecte de 700 milions d'euros.
tot plegat i al parc les compensacions crec que són 3 milions d'euros i més l'urbanització 6 o 7 11 milions estem parlant d'un 3% de tot plegat i nosaltres entenem que l'Ajuntament no té els diners per afrontar-ho i és lògic perquè els ajuntaments és cert que estan infrafinançats no tenen recursos per afrontar aquest tipus de coses però estem parlant d'un projecte de país
Aleshores, aquí els diners haurien de sortir d'alguna banda per no haver de fer aquesta absurditat de carregar-nos un parc que és absolutament necessari pels barris de Sant Eugènia i Can Gibert.
Clar, en aquest sentit, per exemple, es parla molt des de la postura de la Generalitat, es parla molt també, o la gran amenaça, no?, que el clínic va tot darrere i que, bueno, sembla que és com la sensació aquesta de dir, com no espavilem, el clínic ens avança i el país no té capacitat de fer... No sé fins a quin punt això és cert o no, evidentment jo sóc absolutament desconeixedor de totes les negociacions que hi ha al darrere...
però molt de compte amb fer les coses amb aquesta urgència, perquè després és probable que t'acabis entrebancant. Jo tinc una mica una sensació que s'està aplicant allò, la teràpia del xoc, no? I, escolta, ho hem de fer ja, ja, ja, i de qualsevol manera, perquè si no ja no ho tindrem.
i jo no sé fins a quin punt això és cert o no, o si es poden realment... Escolta, anem a parlar i buscar altres solucions. No ha de ser tan complicat aixecar 11 milions d'euros per a la Generalitat, per a la Generalitat i molt menys per a l'Estat...
És poca cosa, és poca cosa. El que no es pot demanar és que els veïns de Santa Eugènia i Can Givert paguin la factura d'aquest hospital, perquè és això el que ens està demanant, de fet, que paguem la factura a través del sacrifici d'un parc essencial. Amb aquest mateix criteri, de forma a dir que... A algú se li acudiria sacrificar la devesa?
Perquè podria ser perfectament... La solució també podria ser aquesta, de dir, ei, anem a edificar la Devesa, o anem a sacrificar el pont de les Peixateres Velles. No té ni cap ni peus. El que passa, i aquí anem una mica a un terreny delicat...
és que jo crec que des de la plaça del Vi hi ha un menyspreu històric als barris com Santa Eugènia i Can Givert i des del seu punt de vista, des del punt de vista de la plaça del Vi, el parc Jordi Vilma de la Mitjana és un parc allà que el poden sacrificar, els durem unes zones verdes per aquí, per la zona de Mas Marroc i ja quedaran contents amb això.
però pels barris de Santa Eugènia el parc té una identitat propi, que és fruit d'un procés participatiu, i això s'ha de dir que en el seu moment es van implicar molt en la construcció d'aquest parc, se'l senten molt seu, és un parc molt utilitzat, moltíssim, s'hi ha d'anar una tarda per veure la quantitat de gent que va allà, perquè no té altre lloc on anar pel barri, i no ho accepten de cap manera. L'oposició als barris és massiva i frontal, i això a la plaça del Vigo han de tenir clar.
És el que dèiem una oposició des del mes de juny, més o menys, que és quan es va començar a mobilitzar la gent. En aquest sentit, en respostes explícites, públiques, en privat, que hagueu pogut tenir des de l'Ajuntament? Des del govern municipal la sensació que hi ha és tancament en bloc.
no hi ha cap fissura. De fet, l'altre dia, a la tertúlia abans em parlaven d'un article que va publicar l'alcalde Lluc Salell, juntament amb l'alcalde Vinyes de Salt, i en aquest article...
És que ni tan sols s'esmenta el parc, en cap moment, quan és un problema fonamental de tot plegat, i la gent ho té molt viu, i se'n parla de forma implícita amb l'expressió derivades complexes. Derivades complexes.
Em sap greu, però això és una falta de tacte, una falta de sensibilitat envers els habitants de Santa Eugènia i Can Givert, que s'ho han de fer mirar una mica. No pot ser. Si més no, si ho han de tirar endavant d'aquesta manera, d'aquesta manera brutal, sense participació, sense cap mena de tacte, si més no, que ens demanin disculpes.
Com a mínim. I jo espero que avui al ple en algun moment se'ns demani disculpes per fer-ho així, com a mínim. És que és el mínim que es pot demanar. El que no pot ser és continuar amb aquesta dinàmica de menyspreu absolut envers els barris populars i densament poblats com són els nostres. S'ha plantejat alguna vegada alguna deriva judicial?
D'un moment hi ha l'emoció, presentarem l'emoció, nosaltres l'emoció esperàvem guanyar-la, vam començar a treballar-li, esperàvem guanyar-la perquè em semblava com molt, tot plegat, jo et dic, de molt de sentit comú i esperàvem, si més no, una certa sensibilitat de la part de Guanyam Girona, de Junts i...
i d'esquerra no, perquè ja era coherent amb la seva trajectòria, però si més no de guanyem esperàvem una mica de sensibilitat, una mica de cintura, una mica d'ei, anem a veure-ho, anem a mirar-nos-ho en detall. I ens hem trobat una porta tancada, l'emoció es perdrà.
I a partir d'aquí ja es veurà... És una possibilitat, és una possibilitat que crec que ara mateix no es pot descartar, un possible procés judicial. A l'Ajuntament jo crec que ho donen bastant per fet, perquè si el llegim un article l'altre dia que s'estaven mirant amb detall les al·legacions, nosaltres ho haurem d'estudiar. Per la part dels propietaris també és bastant probable, perquè els propietaris mateixos estan en contra d'això.
No volen, no volen que els obliguin a construir el parc, són veïns, no es volen enfrontar als seus propis veïns, no volen que els expropien, evidentment, en tot cas que els paguin el que valen els terrenys, però no volen de cap manera haver de construir el parc, aleshores...
Sí, exacte, i a mi m'agradaria veure un jutge en cas que li arribi una demanda que diu, mira, aquesta administració m'obliga per rebre la compensació a construir en un parc, en un parc consolidat, que a més a més hi ha una oposició veïnal i jo no vull construir en aquest parc perquè implica enfrontar-me amb els veïns, que a més de saber què pot passar a construir quan tens una oposició veïnal com és aquesta...
Un jutge, el més probable, no en tinc ni idea, però jo entenc que un jutge dirà, escolti, no, Ajuntament, pagueu-li amb aquests senyors el que val aquests terrenys, contante y sonante, i punt. I aleshores el que ens podem trobar és d'aquí set o vuit anys, o els que siguin, perquè la justícia va amb els processos que va, que aquesta solució que ara ens neguen,
l'han de treure per força i han de buscar els diners a les pedres però clar, com que ja han canviat l'administració com que els polítics seran uns altres ells s'hauran penjat la medalla d'haver tirat endavant el campus de salut i uns altres polítics que vindran tindran el marrón de gestionar aquesta sentència adversa
Per tant, és el que et dic, no descarteu pas la via judicial. Per la part dels béns ho hem d'estudiar. Hem d'estudiar-ho tot, hem de buscar totes les possibilitats. Per la part dels propietaris tampoc sé què faran, però entenc que és una possibilitat. Setmana passada van obrir una taula de negociació, si no m'equivoco, entre diferents...
en el col·legi de metges, també, vull dir, per parlar una miqueta sobre tota la repercussió que tindrà el nou parc de salut, per parlar de temes de mobilitat, per exemple, vull dir, etcètera. No sé si vosaltres en algun moment, vull dir, heu estat convidats a... Vam per... Sí, vam... Bueno, hi van anar representants de les associacions d'events, l'assemblea no té entitat jurídica pròpia, aleshores ja tenim a dintre representants de les entitats veïnals, hi van anar representants de Santa Eugènia i representants de...
de Can Givert, jo la sensació que tinc és que intenten ara corregir el que no es va fer en el seu moment. En el disseny de tota aquesta modificació urbanística no se'ns va tenir en compte i ara, de qualsevol manera, se'ns invita a reunions per veure si podem donar-hi una pàtina de legitimitat a tot plegat.
A mi em fa molta gràcia quan es parla de consens. S'insisteixen molt en el consens. Un consens amplíssim. No tinc cap dubte que el col·legi de metges s'hi suma i nosaltres també volem que això es tiri davant. Només faltaria, però consens ara mateix no n'hi ha.
Si el barri que ha d'acollir tot aquest projecte, que és un projecte que tindrà conseqüències, algunes positives, altres no tan positives, a nivell de tràfic, de mobilitat, de contaminació, de soroll, tindrà un cost això pels barris. I nosaltres estem disposats a assumir-ho, només faltaria, entenem que s'ha de fer aquest esforç i assumir aquests costos.
el que no volem és que ens ho facin pagar també a través de les nostres zones verdes aleshores consens no n'hi ha no n'hi ha de consens no pot ser que els barris que han d'acollir tot això no hi estiguin d'acord aleshores tot això no té ni cap ni peus Pau, quin creus que és l'horitzó de tot plegat?
No en tinc ni idea. A mi el que m'agradaria és que es busqués una solució, que els diners sortissin per alguna banda. L'Ajuntament no s'ha de fer càrrec d'això, és que és un projecte massa gros. Hauríem de buscar suport de la Diputació, per exemple, la Generalitat o l'Estat mateix treure aquests diners i el problema es resol.
M'agradaria fer un incís també en el tema de les alternatives, que també se n'ha parlat molt. L'alternativa, vull dir, que ens ofereixen zones verdes, no? Es diuen aquest passeig fluvial al costat de la Riera Mas Marroc, no? I ens ho venen com, home, guanyareu moltes zones verdes. S'ha de deixar una cosa molt clara. Aquí el que fan és sumar
totes les petites zones que hi ha al voltant del campus de salut, les sumen totes, i això sumat evidentment és més gran que el parc en si mateix, però són zones fragmentades, disgregades, amb una carretera de quatre carrils pel mig, amb una rotonda, amb un pont, això no és un parc. I a més a més, algunes d'aquestes zones estan tocant a Vilabalareig. Se suposa que els veïns de Santa Eugènia ens anem d'anar, hem d'agafar el cotxe,
per anar fins a Vilablareig, per tenir una zona més o menys digna d'aquest nom, no ho volem. Aleshores, l'alternativa que ens proposen no és vàlida. No és vàlida. Aquesta suma, aquesta edició de zones, de petits fragments d'arbres per aquí, arbres per allà, que ja sabem que són arbres que els plantaran i a l'estiu, la meitat estaran morts...
no compensa la pèrdua d'un parc ben delimitat, compacte, més o menys a prop del barri, que tampoc està a prop, perquè en el seu moment, quan ja es va construir aquest parc, ja la gent es queixava que estava massa lluny. Ara encara ens el posen més lluny.
Clar. En qualsevol cas, Pau, si ens ubiquem el dia d'avui, manifestació sortida des d'on m'has dit? Cant Ninetes. Sortirem de Cant Ninetes. Jo espero que hi hagi força gent, tot i que és un mal dia, és un dilluns, és de la signa de la tarda, la gent treballa i...
Però vaja, el barri està encartellat per totes bandes, no sé on surten els cartells, jo no en tinc ni idea, la gent motivada s'ha començat aquí a penjar cartells per totes bandes, ha corregut per xarxes, ara he vist que inclús la CAP, no sabíem si s'havia adherit o no a l'emoció, però ho ha compartit a xarxes.
i jo espero que hi hagi gent, no sé si tanta com l'estiu, que l'estiu era un altre moment i amb el sol la gent té més ganes de sortir, però vaja, a veure si podem treure una quanta gent al carrer i fer una mica de soroll i que el saló de plens ens sentin i vegin, que s'adonin que el cost polític que tindrà això...
especialment per guanyem, serà elevadíssim, elevadíssim. En qualsevol cas, ja et dic, seguiem la mani fins a arribar cap a l'Ajuntament de Girona i també, aviam, quina és la deriva que porta tot això. Pau, que sóc oberta, moltíssimes gràcies a aquesta estona. Vinga, moltes gràcies, que vagi bé.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Pot ser que ho donguis tot i no ho aconsegueixis, que et quedi sense forces i que no se't compleixi. Pot ser que t'arrosseguis, que vagis fent el cuc. Pot ser que ploguin pedres que et facin marxar lluny. Vine a buscar-me on vulguis, que ho estaré esperant. Ja no m'importa el vèrtic de no saber on anar.
Pot ser que el doni tot i no ho aconsegueixi, que em quedi sense forces, que tot i així segueixi. Tot el que no entenem més tot el que ens va omplint pot entrar la llum.
Tot el que ens va omplint pot entrar la llum quan et fas ferides. A tope amb la vi, a tope amb la vi, amb la big, big vida. Life.
Bona nit. Bona nit.
el vent ningú li diu que ha de ser què passaria si tornés a viure tot tornaria a fer-ho igual tornaria a ser qui sóc tot el que no entenem és tot el que ens va omplint pot entrar la llum quan et fas ferida
Tot el que no entenem és tot el que ens va omplint. Pot entrar la llum quan et fas ferides. A tope amb la vi, a tope amb la vi, amb la big, big vida.
Fins demà! Fins demà!
El que visca és el que dura, el que ens fa mal és el que ens cura. Si la vida és un incendi, cantarem sota la pluja. El que visca és el que dura, el que ens fa mal és el que ens cura. Si la vida és un incendi, cantarem sota la pluja. El que visca és el que dura, el que ens fa mal és el que ens cura.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd esvai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
Aquest abril la Costa Brava es vesteix de vi i gastronomia. Arriba al Vivid, el mes de les experiències anoturístiques a la ruta del vi de la D. Ompordà. Esmorzes entre vinyes, tastos en espais singulars, maridatges exquisits. Entra a Vivid.CostaBrava.org i compra la teva entrada. Vivid, la primavera té gust a vi. Organitza patronat de turisme Costa Brava, Girona, Diputació de Girona.
Recupera tota la programació a GironaFM.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a GironaFM.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
S'ha parat, tiren la canya a prop de la plaça d'Espanya Hipsters amb barba i ulleres s'han perdut per les cotxeres Apareixen quan és fosc, els lleoners amb volants Un camell fa la gos A l'estació de Sants, ex-bolinga reciclats Disfressats de runners, periodistes cremats Que viuen de fer banners, arribant a Ciutat Vella Cantautors que ja no canten I a la porta de l'ovella, quatre guiris no s'aguanten Aturats amb tres carreres, enxufats Que només cobren regalets per les aceres Jubilats que maniobren policia Un carreró, ara perdut el carrer
control, amb un grup de percussió prop de la plaça del sol, perquè d'on vin els turistes la Rambla l'han tunejat ja no queden artistes, els músics han marxat quatre xinos fent retrats canaletes ja s'allunya i no queden indignats a la plaça Catalunya
Quan es fan foscos els dies i deixem de ser els claus, les tristons són alegries, obrim portes sense claus. Quan es mort la rutina, on recorda la ciutat, Barcelona.
La de la setmana tràgica, la Codi a l'extraradi, la que viu una nit màgica, un dimecres a l'estadi, la bonica, l'any se l'obre, la de l'àmbient de l'arena, la que un 12 d'octubre sent vergonya aliena, la dels grups acollidors, la que adora les cabines i crema contenidors i destrossa les cabines. No hi ha cap respecte per la música en directe i no tenim projecte per donar-li vida.
Quan es fan foscos els dies i deixem de ser els claus, els tristons són alegries, sovint portes sense claus. Quan es mort la rutina, on recorda la ciutat, Barcelona, Cina...
Quan es fan foscos els dies i deixem de ser els claus, les tristons són alegries, obrim portes sense claus. Quan es mor la rutina, el record de la ciutat,
El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa rival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Yes, he too. I know that.
Bona nit! Bona nit!
Sí, sí, és que hem de tocar una mica de tota la vegada Sí, tocant totes les tecles Precisament sobre això, Berta, t'anava a dir Aquest cap de setmana em sembla que heu tingut un grandíssim bolo Sí, sí, sí, hem estrenat el Ciber 2 Vam estrenar a Viladecans el divendres I el dissabte vam tocar a l'auditori, a Girona Com va anar aquí, Girona? Em sembla que l'auditori va en ple, fins a dalt
Sí, sí, quasi ple, quasi sold out i molt xulo. O sigui, un ambient brutal. La gent de Girona s'ho va passar brutalític, jo crec, perquè va venir un superbon feedback del públic, com un fever, que és un resum de tota la música disco-dance dels setantes.
És el que volem. I a vegades, quan és un auditori sentat, costa una mica a aixecar el mood, però, bona la puta mare, la gent s'ho va pensar superbé i va ballar moltíssim. De fet, ara ja farà uns mesos, no?, que formes part de la Black Music? Sí, bueno, jo sempre he estat una mica envoltada de la Black Music, ja que, bueno, vaig a ser a la choir feia molts anys, que també tenen aquest projecte, dins de la família de la...
de la Black i després ho vaig deixar perquè tenia altres projectes en ment la vida sí, la vida i aquest any he tornat més forta que mai a la Big Bang i super bé és un projecte super familiar brutal que hi ha una cohesió de músic i un nivell artístic per l'edat que tenim perdó que teníem floretes però increïble i sí, sí, es passa superbé
De fet, per això t'ho anava a dir, t'ho dic perquè sembla, o des de fora, almenys, aquest bon rotllo que intenteu transmetre ha de sortir d'alguna banda i suposo que al final, entre vosaltres, pràcticament us considereu família. Sí, som família, vull dir, sempre ho diem, no només amb la Big Band, sinó que també tenim la Big Band, la Junior, Música de l'Est, i la Quiet, i som com una petita família a tots.
ens coneixem una mica tots i els nostres directors la veritat és que fan una feina boníssima per la cohesió. Sí, estem supercontents. Quanta gent sou?
O sigui, mira, ens dividim entre cantants, d'acord? O sigui, dins de la Big Band, eh? Ara, la Big Band dels grans tenim els cantants, tenim la base, que seria guitarra, baix, bateria i piano, i després tenim vents, d'acord? Llavors, de vents deuen ser uns 20, base uns 10, i els cantants som 12, crec.
O sigui, uns 50. Només amb la Big Band. Llavors, amb el Ciber es fa també amb la Jou Orquestra de Comarques Gironines, que també eren uns 15-20, que són la part clàssica. I a part esteu gravant coses, no em sembla? Què he pogut veure? Vam estar gravant ara aquest
També vam tenir una semana bastant completa a la Big Band. El dijous vam estrenar una cançó amb en Lil Dami, el seu futur disc. I sí, vam fer-ho per sorpresa, vam obrir la galeta de rock a l'auditori també. I molt guai, vam estar gravant a l'estudi al local, també, tot producció gironina, per tant.
i superbé, la veritat molt content. És el que t'anava a dir, veniu d'uns dies que, mare meva, quants de vols? Entre els Enderroc, Viladacans, després aquí a l'Auditori, no sé si ara teniu calendari per aquestes pròximes setmanes, també el teniu una miqueta animat.
Aquestes pròximes setmanes no, però després de finals de març, no me'n recordo quin dia, t'hauria de mirar. Tenim Black Music Picnic, que es fa al Parc Middio, que es fa cada any. És el 23 de març. Això. El 23 de març, a l'hora del migdia, és un diumenge, que estarem tocant amb la Big Band i també estaran tocant altres grups.
I és molt guai perquè és tot el dia de pícnic amb food trucks, és molt ambient familiar, és molt xulo. Has fet bona prèvia, eh? Tenim ganes d'anar-hi amb l'Arnau, aquí l'Arnau. És que és molt guai, es fa cada any i és un dels projectes estelles del festival del Black Music. Doncs mira, Berta, quin remei t'haurem de fer cas. Moltes gràcies per aquesta estoneta, que tinguis molt bon dia. Igualment, que vagi molt bé.
When evening falls so high I will comfort you I'll take your part For when darkness calls you There's no one you love
Just like a bridge over troubled water
Bona nit.
Bona nit.
Sail on, sail the bird Sail on fire Your time has come to shine
Fins demà!
Fins demà!
Sandra Romero. Els Quatre Rius. El magazín matinal obert a la ciutat.
I no volíem marxar avui sense posar en valor tota la feina que fan les associacions de veïns, especialment les cares visibles d'aquestes associacions on moltes vegades s'hi dediquen hores i hores i hores i hores pel benestar de moltíssima gent que al final es fan de forma altruista. Ho dic perquè després de set anys el president de l'Associació de Veïns de Vistalegre, el Carme, deixa el seu càrrec, Josep Maria Fortià, aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora.
Hola, bon dia, Seït. Bon dia, bona tarda. Com deia, si no m'equivoco, relleu, cap a Lluís Pí. Sí, sí, exacte. De fet, era una cosa que feia temps, perquè 7 anys que hem estat, ja es fa bastant de temps, eh? I llavors, doncs, feia temps que volíem fer aquest relleu. A l'associació ja fa un any que van entrar gent nova, bastantes cares noves, llavors, doncs, bueno, semblava, doncs, obligat fer aquest traspàs.
El que passa és que, bueno, és un traspàs que es fa a miges, diguem. Jo, per exemple, plego com a president, però seguiré com a vocal d'urbanisme, perquè d'entre la gent nova que ha entrat tampoc hi ha ningú que tingui un perfil com de persona que porta temes d'aquests més urbanístics, és el que faig jo, no?
I per altra banda, la presidència tampoc l'agafa un dels joves que han demanat un temps més de traspàs i l'agafa en Lluís Pí, persona molt coneguda al barri i a Girona penso que també. Ell porta tant de temps com jo a la Junta i fins ara era el presorer. Llavors, una mica en Lluís s'ha posat la tasca de fer l'acompanyament de tots aquests joves fins que d'aquí a un any hi hagi una situació més estable i llavors ells puguin agafar les regnes de l'associació.
Jo t'ho he de preguntar, 7 anys duren per moltíssimes històries, moltíssimes anècdotes i més en una associació de veïns. Quin balanç fas de tots aquests anys?
Bueno, sí, això l'altre dia a l'assemblea a la qual vaig plegar, vaig fer una mica això, jo et deia les llums i les ombres, no? Hi ha més llums que ombres, eh? Home, i tant, això ja t'ho dic jo. Llavors, de llums, diria, per exemple, tot el que és les activitats estem molt contents. Ara hem estrenat un nou local social, que a més va venir també la regidora de...
de serveis de les persones, la Núria Riquelme i el Regió d'Urbanisme. Per tant, estrenem un nou local amb tota una agenda de noves activitats molt bones. Tenim tai-chi, tenim club de lectura, tenim tonificació. O sigui, estic molt content que no hem interromput-ho mai aquí Vista Alegre, que és un barri que té molta marxa. Aquesta és una gran cosa, o sigui, les activitats són una de les grans coses que estan al nostre...
en el nostre mèrit va ser pogut mantenir. L'altre seria les festes. Per exemple, la Rebella de Sant Joan, que a vegades n'he vingut a parlar aquí a la ràdio amb vosaltres, la Rebella de Sant Joan, jo crec que som el referent, la Rebella de Girona, a més potent és un moment és vista alegre, que fem un sopar popular per a 300 persones i una foguera i una orquestra, etcètera.
I per últim, una cosa que també m'agrada recordar, fa dos anys, no sé si tu ho recordaràs, però vam celebrar el centenari del camp de futbol de Vistalegre. O sigui, jo he dit, el camp de futbol del Girona, el que és ara el parc de Vistalegre,
havia sigut el camp de futbol del Girona i vam fer el centenari el 2023, que es va estrenar el 1923. Llavors va ser també una celebració molt maca, vam fer un vídeo amb en Quim Paredes, que és un autor de documentals molt bo, vam fer una exposició que va estar uns dies itinerant també per Girona. Aquestes són les coses que a mi m'agrada recordar d'aquests anys.
I també hi ha una cosa, també en el parc es va posar com una senyalètica, amb l'Ajuntament de Girona, com una gran placa que recorda en fotos i textos que aquest parc, originàriament, va ser el primer camp de futbol del Girona, que després se'n va a Montilisi, no?
Ara les ombres, que els passarem ràpides, diguem que urbanísticament encara el carrer Sorollós, els veïns ens ho recorden sovint, és un carrer que passen molts de cotxes, no hem aconseguit minvar el tema del soroll, el tema dels ponts i les passeres, que també ha sortit molt a la premsa. Tenim una bona notícia, que també la vam presentar a l'Assemblea del divendres, i és que ja tenim data aquest any
Es farà, es realitzarà el projecte de la pastiera de la Font del Rei. Ah, mira, ja era hora. Sí, ja era hora, exacte. Porta molt de temps tancada, porta 3 anys. Llavors, bueno, aquest el tenim desencallat, però encara queda el pont de l'Areny, que s'ha hagut d'aturar per problemes d'estructures, i la pastiera de Montilivi, que aquest va per més llarg, perquè hi ha una sèrie de problemes tècnics amb les administracions.
Aquest seria el nostre pedre que tenim a la sabata. Pep, jo et volia preguntar una cosa, i és, jo crec que després de set anys de moltíssima feina a les esquenes, ja et toca si tu vols fer un relleu, el que sí que és veritat que estem veient, ho has comentat una mica amb l'Associació de Veïns, però sembla que està passant una mica de forma generalitzada, tu que coneixes molt bé també el teixit associatiu, i és que costa trobar relleu.
Sí, és veritat. Sí, sí, sí, sí. Exacte, com dius tu, a vegades quan fem reunions amb l'Ajuntament, de president d'associacions, una mica sempre veus les mateixes cares. O sigui, costa el que dius tu. Per què? Bé, podria un tema generacional i és que la gent que ens agafaria el relleu
Esclar, els que estem ara a la presentació, tots som gent que estem en els 60 anys, més o menys, que ja tenim els fills grans, que estem més o menys alliberats. Costa, suposo, les noves generacions, com els nois joves que tenim aquí, que encara tenen els fills que van a col·legi, tenen poca disponibilitat d'hores i de temps.
I això costa una mica. També el tema burocràtic. Per nosaltres, per gestionar les subvencions de l'Ajuntament, pràcticament vol dir que hi ha una persona que s'ha de dedicar a això, feina que fa, gratuïtament. O sigui, és molt de temps, o com fem aquesta repella de Sant Joan, és mobilitzar tot un equip de gent que treballa aquí hores de cap de setmana, sense cobrar res, i ho fan pel barri.
No ho sé, en el món que vivim també cada vegada més individualista i costa una mica fer aquests teixits de barri, no? Però bueno, jo estic content, aquí ho hem aconseguit i també és veritat que si algú dirigeix tota aquesta qüestió, la gent s'apunten, aquests nois jopes s'apunten. L'únic que ells no volen és fer director d'orquestra, saps?
Josep Maria Fortià, moltíssimes gràcies per tot i, per tant, una abraçada molt i molt forta. Exacte. Bé, jo també vull dir-vos a vosaltres que sempre aquí a Giron FM hem trobat les portes obertes i quan he vingut aquí m'he sentit molt a gust. Amb tu, amb en Jordi Grau, amb tota la gent que esteu aquí fent la ràdio. Gràcies per donar-nos aquest portaveu, aquest ressò que ens heu donat. Gràcies. Gràcies.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dilluns 10 de març i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Eulàlia Prades.