Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber, de primera mà, l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanye, Said Svai i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Als dijous, un cop al mes, Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
Tota la realitat esportiva a Girona en joc. Pau Villafanya i Josep Coll fan el repàs a tota la informació i actualitat de l'esport gironí, cada dilluns a les 3 de la tarda i a les 9 del vespre, Girona en joc. Fútbol, bàsquet i totes les disciplines esportives amb una mirada propera i de ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres cada quinze dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als Quatre Rius, amb Said Esbai. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la Gironina. Onze i cinc, benvinguts als Quatre Rius.
Divendres 31 de gener de 2025. Encara queda gent bonica en aquest món i Renfe és un desastre. Aquest matí ja arribava tard pel simple fet que Renfe ha volgut cancel·lar el primer tren del dia des de Figueres. Anava a buscar un cafè amb llet per rebaixar una mica frustracions quan una d'aquelles persones que es regala el futbol s'ha aturat a un pas de zebra per preguntar-me si també anava a Girona. Davant el Sí em diu Puja, que ara hi vaig també.
La vida i el futbol tenen aquestes coses i aquesta gent. No tot és dolent i encara queda esperança en aquest món.
I si encara queda esperança en aquest món, no només perquè sigui divendres, sinó perquè encara queda gent bonica pels nostres carrers, i a prop el que passa és que a vegades la gent bonica és més silenciosa i discreta que no pas tan escandavosa. Arnau Vila, bon dia i bona hora, parlava de tu.
L'altre dia hi pensava i és una anul·lació molt bonica. Ens quedem moltes vegades amb el soroll que fa la poca mala gent que hi ha en aquest món. I que la bona gent, normalment, sol ser molt silenciosa i molt discreta.
Sí, sí, no, no. Que continuï així. Saps què passa? Que a mi m'agrada treballar amb silenci perquè després els orells noti. O sigui, t'estàs dient bona persona, així, amb tota la feis... Però, però, bueno, bueno, és que si no ho dius tu, ja ho dic jo de vegades. Clar, però és que... Arnau, aquestes coses queden millor si t'ho diu algú que no pas si t'ho dius a tu mateix. Bueno, depèn, en veritat, això va com va. Va com va. Tens tota la raó del món, va com va, i avui dient que en Jep s'està posant la classe al cap, ja. Jo vull prendre una pel·lícula que ahir vaig veure. No hi volia anar, em van semiobligar, però...
Però què? Va ser de por. No m'agrada gaire. De por? Sí, l'Hombre lobo. L'Hombre lobo? Jo tinc moltes ganes de veure-ho, ja t'ho vaig dir. Encara no l'has vist, eh? Està bé. No l'he vist i he vist que els horaris que fan és una mica complicat, però ja els vaig dir l'altra vegada que l'Hombre immisible, l'anterior del director, m'hi ha agradat molt i tenia moltes ganes de veure-ho. Està bé, està bé, eh? El drama està molt bé, però... Alguns us t'ho vaig dir. Vas passar por? Una mica sí. Doncs ja està, ja la intenció és aquesta, no? No, no, però por de suspens.
No, que la U no. No, això no fa por. El que fa por és la casa amb un bosc amb boira i que passin coses. Això sempre ho explicava en Hiscot, que deia que pots fer dues maneres de terror. Aquell que és un espant i dura un segon, o aquell que jo et diré el que passarà i tu t'has d'anar a imaginar el que passa. Això, crimen perfecto, és ideal, perquè crimen perfecto, un senyor contracta un assassí perquè li mati la dona,
I li diu tot com anirà. I tu vas escoltant el tio que li va dir a l'assassí. Mira, ella es posarà aquí, sona el telèfon... Sí, tu l'he vist en aquesta pel·li. Doncs esclar, tu ja saps tot el que passarà. I per tant, quan està arribant el moment on l'assassí se m'agradi la cortina, ell marxa, tu et vas posant en tensió.
perquè saps que matarà la seva dona. I això és molt millor que jo t'anticipi el que passarà, perquè tu et cagaràs de por, que no pas que et foti un espant en un moment... Un espant no fa gràcia, el que fot por és el suspens. L'espant dura un segon. És un moment, sí. Però jo vaig estar força estant a la pel·lícula amb corbata.
Segurament els adolescents pensarien diferent. Els adolescents els agrada més aquelles pants per poder cridar. I recomanaré una pel·lícula que em va recomanar una persona que m'estimo molt, que és La mesa del comedor.
Obre mestra del que estàs dient tu ara d'aquest estil. Això és un humor macabre i jo no he passat mai tanta ansietat, crec, des de feia molts anys. És que a mi només em vas explicar la sinopsi i em vaig quedar al·lucinant. I la vas mirar? No.
Ah, no l'has vist encara? No, no l'he vist algun dia. És que saps què passa? Que no m'agrada la por. Jo soc en Joan sense por. Aneu junts amb l'Arnau i us podreu abraçar. No deixa! No deixa! Tu saps quantes vegades l'he convidat a... Ostres, anem a fer una... Em diu, no, no, estic molt liat, tinc molta feina. I no és pas mentida, eh? No és mentida. Però també et diré, a mi me l'han fet tantes vegades, aquesta de... Escolta, anem a fer... No, no, és que vaig molt liat, molt liat. Però t'heu vist veritat. És veritat, eh? T'heu vist veritat. No hi ha res més a veure.
A mi el que m'ha fet molta por ha sigut escoltar-vos l'inici del programa i he pensat, en comptes dels quatre rius aviat es diran Mr. Wonderful. Aquest programa. Saps que l'altre dia em van gravar un podcast? Una hora de Mr. Wonderful d'aquesta manera? No. Ja te'l passaré. Està amb vídeo. Saps com es diu? Homes insegurs. Ui.
Sí, sí. I et segures de què? No és igual. No ho sé, això ja hauries de descobrir posant intenció. Allà per fer una pel·li o no? És una hora de pel·li. Està penjat a YouTube, si vols, i a Spotify. Ja te'l passaré. Et farà molta gràcia perquè és una mirada introspectiva a alguns capítols de la meva vida. Molt agradable. Imagina't. Com la pantoja però interessant, saps?
Em sembla que no hi ha hagut manera de començar millor aquesta secció del temps de cinema. No sé pas on te la començarem, però bueno, ja ho intentaré després en postpro. Jep Soler, bon dia i bona hora. Hola, què tal? Bon dia. En comptes de fer-nos pel·lícules, què tal si parlem de les pel·lis que s'estrenen avui? Ah, sí, com vulguis. Comencem ja, directament. I a part, em sembla que en tenim un huevo, eh? Bueno, d'estrena en tenim tres. Et deixo triar per qui no vols començar. Com sempre et deixo triar si vols una mica de comèdia terrorífica. Ahà. Parlem de periodisme.
o un drama introspectiu? Ho tinc claríssim, periodisme, perquè són de les úniques pel·lícules que m'he vist de P a P. No t'enganyo, potser m'he vist gran part de la filmoteca generalista, que s'ha fet des dels anys 70 fins ara, on la trama gira al voltant del gremi. I quina és la que t'agrada més?
Totes les ombres del Presidente. 1980... Ostres, diria que és del 80 o del 79. L'endèstic of Mania. Sí, just abans del Watergate. Els que van descobrir el Watergate. Els que van descobrir el Watergate, però és com ho van descobrir, que després va sortir... Garganta profunda. Garganta profunda, que ja es va quedar en l'imaginari col·lectiu de tot el món, sobre els xivatus, bàsicament. Em va encantar. I Spotlight també.
Spotlight me l'he vist 20 vegades, Zodiac també. Molt bé. Zodiac, sí, però home, m'agradava molt Nightcrawlers. Molt de Crawlers, molt bé. Molt bona, de Jake Gyllenhaal. A mi Jake Gyllenhaal em va agradar molt a Prince of Persia, tot i que Prince of Persia no és una bona pel·lícula, és una basura comparada amb l'adaptació del videojoc. Però Jake Gyllenhaal em va agradar en aquella pel·lícula i tal, i vaig veure la de Zodiac. Per pandèmia, no t'enganyo, un dels deures que tenia era, totes les pel·lícules que anaven sobre periodisme... Les mirades.
Me'n mirava i feia una al vespre. I ara farem una per nota. Has vist Mad City?
No? No l'ha vist, aquest? Mad City, de Costa de Gabràs, que és un vigilant de seguretat que segresta a una escola que estan fent la visita en un museu perquè vol recuperar la seva feina. I allà hi envia, i en aquell moment, quan ja el segrest, hi ha un periodista dins, i és una pel·lícula sobre l'ètica periodística, que haig d'explicar, que no explico com utilitzo això, si és per benefici propi o no. I la pel·lícula que s'estrena avui també va una mica d'això.
que es diu 5 de setembre. Què va passar el 5 de setembre del 1972, us en recordeu? Del 72. L'únic que havia nascut aquí era jo. Segurament. No, segur. Això segur. 5, el dia 5 de setembre del 1972. Em pida massa lluny.
Si voleu saber què va passar, mireu la pel·lícula Múnic, de Steven Spielberg, perquè en les olimpiades... Has de l'Espilberg? Encara el sí. No, 5 de setembre no és de l'Espilberg. Hi ha una pel·lícula que us diu Múnic, que explica els atemptats que hi va haver durant les olimpiades de Múnic 1972, on uns terroristes palestins van segrestar uns atletes d'Israel, i a la pel·lícula Múnic tu veus tot com va anar...
el tema del segrest. Però aquí, a 5 de setembre, recuperen aquesta història però canvien la mirada. I tu t'aposes en la situació que hi ha els periodistes esportius de l'ABC, que estan retransmetent els Jocs Olímpics, i en el moment que hi ha el segrest, estaré dins la Vila Olímpica. I aquests periodistes esportius, que no hi entenen res, la seva visió no és política, s'ofereixen per retransmetre el que està passant. Hòstia, que bona! I què passa? Que la cadena
Hi ha el diàleg de sempre. El polític vol fer-ho ell, no deixa que els esportius ho facin i després fins on arriba la informació. Tu pots donar molta informació o pots donar imatges sabent que si dones aquelles imatges revelaràs segons quina informació sensible i delicada o que els terroristes poden estar veient allò i canviar l'estratègia o provocar la mort d'algú, doncs això és el que va a 5 de setembre.
Jo crec que ja aniràs. Home, i tant! Doncs aquesta s'estrena avui. Dilluns mateix? Sí, sí. Hola, volem veure aquesta. Aquesta a l'Odeon i a lo Cine. A tot dos cinemes. A més a més, recordem que l'any passat, a principis d'aquest any, digués de l'any passat, a TVB vam veure Civil War.
que també era de fotoperiodisme, en aquest cas. Jo ja vaig parar el spotlight. Doncs era una gran pel·lícula. 5 de setembre jo crec que és, possiblement, la pel·li més important que s'estrena aquest cap de setmana. Doncs, i en dia dilluns, segur, ho tinc a punt, no m'ho apunto ara, i de fet t'anava a recomanar també la crònica francesa.
Aquesta no l'he vist. És d'aquell del gran hotel de Budapest, com es deia el director? Ara no et vindrà al cap. Que era molt peculiar. És molt peculiar. Sobretot visualment. És molt peculiar.
Thomas Anderson. Doncs la pel·li de Thomas Anderson de la crònica francesa és una obra d'art recuperant quatre o cinc capítols de reportatges publicats. El de New Yorker, evidentment fan servir un altre nom, ha portat al cinema. Una autèntica obra d'art per a tots aquells amants del cinema, però també del periodisme. I en primera plana, que aquesta és més mítica,
Primera plana. D'Angie Hackman i d'Angie Hackman, perdó, en Jack Lemony i Walter Matau, de periodisme, que hi ha una versió que és tu i jo anterior amb Engali Gran, s'han fet moltes versions de la història aquella. Hòstia. No, tu i jo no. Laura Nueva es deia, la d'Engali Gran. Totes són sobre periodisme. Però bueno, ara que arriba el 5 de setembre i anem tirant, que si no... Sí, ja hem escofat, ja, ja.
Després, ens anem a terror o ens anem a drama? Anem a drama. Si anem al trufó. El trufó fan una pel·li curiosa, de per si, perquè la premissa es diu a diferent ment. I no sé ni si sabré dir la malaltia. És d'una persona que té una malaltia que és neurofimamotosis, que té una deformació a la cara. Té la cara, podríem dir, molt deformada.
I, de fet, l'actor de la pel·lícula, un dels actors, té realment aquesta malaltia. Per tant, la primera part seria un maquillatge, el primer actor, però no el segon actor és real. I com que ja dic que són dos actors, la història és d'una persona que té aquesta malaltia i que un dia es pot operar i ser una persona que ell considera normal.
I la persona normal té uns objectius diferents, fa veure que l'altre ha mort, es canvia de nom, perquè vol oblidar tot allò que tenia, no s'actava de la manera que era. I quan tot sembla que li va funcionant bé, apareix una persona que té la mateixa malaltia que tenia ell,
i que és un tio simpàtic que comença a aconseguir coses que ell no aconsegueix i pensa com és que jo ara que soc normal estic en desvantatge amb ell que té el que jo tenia abans físicament. I va sobre una mica l'acceptació de la teva pròpia imatge, d'allò que...
que a vegades sempre vivim en el ICI. Si jo fos així faria tal cosa, si jo fes això, però al final no importa acceptar com ets o quines capacitats tens, perquè ja no parlem de discapacitats, sinó de capacitats de cadascú, i aquelles capacitats que tu tens aprofites-les. I una mica la pell va d'això
és el trofó, versió original, i crec que és una pel·li que, bueno, el seu actor, en Sebastià Nestan, va guanyar el Lobos Dora, el millor actor secundari, i Sebastià Nestan està nominat a l'Òscar, no per aquesta pel·lícula, sinó per una pel·li que fa de Donald Trump, que ja hem parlat aquí també. Ah, mira. Molt bé. No, no, m'ha agradat aquesta, també. Sí, sí, sí. Parla d'estar present en el present i en el aquí i l'anar. Bueno, i el que tu ets i el que... Sí. I a vegades pots canviar de fora, però de dins potser no cal que canvies.
Clar. Ves a veure. És per mirar-ho. I ens anem a la comèdia terror. La pel·lícula es diu La Acompañante. I me fa molta gràcia aquesta pel·li perquè segurament la acabaré veient perquè aquestes m'agraden totes. Però em fa gràcia perquè quan l'anuncien és aquella de los productores de...
El diario de Noah. Heu vist el diario de Noah? Malament, Rai. Bueno, el diario de Noah, plorar, drama, tal, brutal. I de los creadores de Barbarian, una gran pel·li de terror, que vosaltres no heu vist perquè ens espanten, però és una gran pel·li de terror. Doncs aquí què fan? L'acompanyante és un robot.
és un robot que el contracta una persona per utilitzar-la amb el que ell vulgui. I aquest robot arriba un moment que té, com qualsevol intel·ligència artificial, acabarà tinguent entitat pròpia i prendrà les seves pròpies decisions i es revelarà contra la gent que té al voltant. Tot això amb toc de comèdia, molta sang, espants, persecucions, tot això. I bueno, dos actors que...
actualment serien el punt de vista dels adolescents del cinema de terror, la Sophie Thatcher, que ha fet Maxim, i ha fet Ereje, que encara no s'ha fet al cinema, i en Jack Quite feia, no sé si heu vist la sèrie de boys, i també l'ha fet la nova saga de Scream. Per tant, són dos actors que més al cinema jove, doncs, atraurà molt, i qui hi ha és Divertimento Sang, i hi ha Inteligència, Revalió de la Dona... Moltes coses en poc temps.
Fantàstic. Com no podia ser d'una altra manera. Home, per anar-s'ho passar bé, el CIRAMA 3, per anar-s'ho passar bé. Home, clar. I per passar-nos-ho bé també, dilluns, eh? Vull dir, aquí a Curosawa. Oh, vols que parlem d'un Curosawa un altre cop? Cada dia. Mai sobra el mestre Curosawa. Jo crec que la setmana passada...
Hi ha una mica d'espessa, la d'en Colosaba, que el dir-ho, que no tot és... Però la d'aquesta setmana és una de les grans. Per mi és de la... Ja havíem parlat que Dersu Zala és la millor, però jo crec que la segona millor per gust personal és Ikiro, que és la que es fa aquest dilluns, només sessió única a les vuit. Per tant, l'única oportunitat d'haver-la és a les vuit del vespre, el dilluns. Ikiro, que vol dir viure en japonès, és la història d'un... Com diríem?
Una persona que treballa en un ambient... un funcionari. Seria un funcionari d'un despatx, amb una vida monòtona, que sempre ha anat fent el que li han dit els altres, no s'ha revelat mai, ha tingut una vida tipus zombie, anar fent, sense pensar-se mai què estava fent, anar seguint la cadena. Pirota automàtic.
i arriba un dia que se'n va al metge, i és fantàstica l'escena que va al metge, i llavors se li dius que una malaltia greu i que moriran breu. No se li diu, però ell ho intueix perquè ja ho veureu a l'escena. I ell decideix que la seva vida ha d'haver tingut algun sentit a la vida. Com és que ara que m'estic morint i la meva vida no he fotut res? I se'n repanteix de no deixar un llegat, de que ningú el recordi, que no ha fet res per millorar la societat. I, per tant, té la pressa de fer-ho.
I ja es pot dir, perquè passa a mitja pel·lícula, ell fa tot el que pot per poder ser recordat, i hi va haver la escena on es mor i després hi ha tot l'enterrament. I l'enterrament és fantàstic, perquè és lo típic de qualsevol enterrament o en els comentaris de veïnes coneguts i saludats sobre la persona que ha traspassat. I és una gran pel·lícula sobre la vida i la mort,
I clar, es diu Viure. I vam fer una versió anglesa fa poc, fa poc o cinc anys, que vam fer la versió anglesa, que es deia Living, i que també va tenir molt d'èxit, que es va estrenar al trufó i que va ser molt interessant. Doncs, t'he de dir que m'has fet canviar de plans, perquè anava a anar a dilluns a veure 5 de setembre, però em sembla que aquesta del Corsawa...
Jo crec que... Vindré... Vira amb Kleenex i tal. Sí, també? Bueno, perquè et toca alguna cosa. Tu perquè ets jove. Jo soc molt sensible. I tu ets jove. Però la gent amb 50-60 anys que veu Iquiro es comença a plantejar coses de la seva vida. I si tinc temps, tinc una altra cosa. I tant, endavant. Què va passar fa 25 anys? Que es va estrenar una de les pel·lícules coreanes més famoses de la història.
que va trencar... Peijam? Segur que no. Coreana. Fa 25 anys que vosaltres dos tampoc hi ero. Jo sí que hi eren, però en presència. Va, però tampoc hi eren. Fa 25 anys hi va haver una estrena al Festival de Sitges que ho va trencar tot. Sobretot hi ha una escena amb un martell que ho trenca tot en un passadís que sembla que no s'acabi mai la gent i hi ha un tio estomacant a tothom.
que quan es va estrenar Sitges ja va tenir un rebombori d'allò de molta sang i molta violència, es va estrenar el trufó fa 25 anys, la gent va flipar i ara, per aquests 25 anys, s'ha fet una redició i es projectarà durant una setmana el trufó amb una sessió cada dia perquè la gent pugui anar a disfrutar del que era Oldboy.
Ah, mira, el títol em sona. És una d'aquelles grans pel·lícules sobre la venjança, sobre un home que el segresten durant 15 anys en un pis de 3 partets i no es pot escapar, i de cop el deixen en llibertat i no sap ni per què l'han segrestat, ni per què l'han deixat anar, ni quin és el que li està passant. I veus que li van succeint coses que no sap per què li van succeint i tot es comença una espiral de violència que cada
Acaba. Acaba? Brutal. Brutal, perquè tot era una planificació d'algú que es volia venjar d'ell, però no sabem per què. I és fantàstic. Una de les grans pel·lis coreanes de la història. Si volguéssim venjar-nos de totes les bones estones que ens fas passar aquí, no sé pas com ho faríem. Ho tinc claríssim. Que tinguis molt bon cap de setmana. Igualment, eh? I ens veiem algun dia d'aquests. I bon cinema.
recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compre producte local. Compre al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
Vibre amb la tretzena edició del Festival Internacional del Cirque a la Fandor de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 60 artistes de 14 països. Del 20 al 24 de febrer, viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcir.com.
Girona a fons, el programa on cada setmana analitzem en profunditat els temes d'actualitat de Girona. Amb anàlisi, entrevistes, debat i la veu dels experts. Cada divendres de 10 a 11, Girona a fons, amb Oriol Mas. A Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Som la teva veu, som la gironina.
Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge passionant pel teixit cultural gironí.
Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la Gironina. El més clàssic i el més actual del sou cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul amb Oriol Mas.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres cada quinze dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina.
Info Podcast, la càpsula informativa de tres minuts amb tota la informació bàsica del dia, notícies, agenda i informació de servei, un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital, en exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi!
La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i de part de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Cada dia veus de tots els àmbits, analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local.
A Girona FM, la Gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tot a l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat, els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Si vols saber tot el que passa a Girona i al d'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. El 92.7 de la FM i a gironafm.cat. Som la teva veu. Som la Gironina. Si em poguessis explicar
Dormiries en un parc? Potser mai despertaries I una cosa que no entenc i que tu m'explicaries És per què fem cas al temps? Només fàcil acceptar que tu no entens
Dormiries estirat entre lliris margarides. És difícil explicar l'altre dia d'on venies, quan venies enfadat. Perquè em costa preguntar-te tu com estàs. Tu com estàs?
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem per que estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compre producte local. Compre al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
Vibre amb la tretzena edició del Festival Internacional del Cirque a la Fandor de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 60 artistes de 14 països. Del 20 al 24 de febrer, viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcir.com.
Girona a fons, el programa on cada setmana analitzem en profunditat els temes d'actualitat de Girona. Amb anàlisi, entrevistes, debat i la veu dels experts. Cada divendres de 10 a 11, Girona a fons, amb Oriol Mas. A Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Som la teva veu, som la gironina.
Avorrit com un gerro sense flor, enlluernat la vista l'abandou. És llum ràbia i menor, buida d'amor. S'amaga a l'armari en què està, treu la pols de la soledat. El gat t'imaginava una vida al teu costat. Així és com és, res a fer.
Si ve al dissabte, ningú em va dir que quan trenquen així em beson al dissabte.
Dissabte ve a matar el temps, a beure fi ins els tormells. És llest i em darà consells de com burlar els vents. Et voldria beure des del balcó amb l'alegria de tornar, però la boira en té del vidre.
Des que vas marxar. I així és com ve. Res a fer. Així ve el dissabte. Ningú em va dir. Que quan trenquin el cor així. Nena ve sol al dissabte. Dispararé el calendari.
Jugaré el piano forte com una laví, sí. No pensaré ni una mica més en tu. L'alegria ja no s'enreda als teus cabells com ahir. I amb el silenci de la matinada, cavalcarem que el desig
D'amor no hi entenc.
Quan et trenquen el cor així, bé, sona el dissabte. Uh! Així és com ve res a fer. Així ve el meu dissabte. No ningú em va dir que quan et trenquen el cor així, bé, sona el dissabte.
Des d'aquí ha arribat que no faig més que donar voltes Creus que no he notat que últimament ja no m'escoltes Però tot s'arregla amb molta pressa Quan engegues la banyera Regalim amb gotes d'aigua
I seguim en directe als Quatre Rius, quan ja passem uns quants minuts del punt de dos quarts de dotze del matí, repassem la nostra agenda i aquest vespre a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona, a partir de les vuit del vespre, podrem gaudir de metso quartet. En aquest cas, a vegades la música diu moltíssimes més coses que no pas les paraules i abans de parlar amb ells, si de cas, les podem escoltar una estona.
I... i... i...
Ah! Ah! Ah!
No, no, no...
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Als quatre rius, amb saïd es vaig. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
A les portes d'un nou cap de setmana, volem veure quines recomanacions gastronòmiques podem encarar tant per dissabte com per diumenge, i per què no dir-ho al llarg de la setmana també. Per això mateix, Lídia Casadamon, va de Teca, bon dia i bona hora. Bon dia. Què tenim per aquest cap de setmana, que ja tinc ganes d'escoltar-te. Avui us porto restaurants vegans. Ah, mira, a mi em va perfecte això.
Sí, perquè a vegades costa trobar menjar bo i que realment sigui vagar i que cridi l'atenció. Però ara n'hi ha un que està molt, molt bé, que és el Tofu Restaurant, que està a l'Avinguda Ramon Folk.
i tenen una carta molt extensa amb molts plats vegans i molts d'ells molt originals. A part, els dies laborables també hi fan menú, de mig dia, que surt molt bé la seguretat preu. Però, per exemple, mira, jo a tu, Said, et recomanaria el bau, perquè el bau els aborden, el bau usa, que porta formatge xèdar vegà, ceba caramelitzada i cogumbrets adobats.
És espectacular. Acabes de donar-me una clau, eh? Eh, que sí, veus? Aquest anava per tu, eh? Home, i tant. Home, i tant. És que jo sempre ho he dit. El formatge i la ceba caramelitzada sempre queden bé per tot. Molt. És que, clar, la ceba és dolça màxima. On te la posis, triomfes. I el formatge xèder és molt bo i vegà està molt, molt ben aconseguit. És que, te diria que...
que amb la barreja aquesta de sabors ni t'adonaries que és vegan. És a dir que és excel·lent perquè et dius, ostres, vull menjar formatge i clar, què faig? Doncs inclús per a gent que no és vegana, us recomano que el trobeu igual, perquè la seva carta és molt extensa i tenen moltes coses.
És que, a més a més, és més un tema de textura, potser del formatge, ara que hi penso. Sí, potser més de textura que no pas de gust, però realment està molt ben aconseguit, eh? A part, si nota, bé fan ramens, gioses i això així, no? Vull dir que és una carta, sí, sí, super extensa. Ho tinc apuntadíssim ja, molt quedat. Sí, sí. Si mireu el seu Instagram, les fotografies, entren pels ulls, eh?
Ja. Sí, sí, sí, sí, sí. Ho pareix en jucte, això ho tinc claríssim. Alguna coseta més? Sí, us en recomano un altre, el B12 al carrer Hortes, que també fan menú dies laborables, sí, aquest el coneixem més ja, i aquí fan les croquetes de llagums, amanides, les seves lasanyes, que són boníssimes, saltejats d'arròs, aquest si us ho havia de dir, també com a restaurant vegà.
Vaja, aquest quedava claríssim que havia de sèrie. A més, perquè està molt ben ubicat, és a dir, dintre del circuit, com aquell tip, fàcil de trobar. Sí, és fàcil de trobar i al final és apte per tothom, per qui és vagai i per qui no, perquè a tots ens agrada menjar aquest tipus d'aliments. El que sí que també és apte per tothom és escoltar-te tu. Lídia Casadamont, la de Teca, gràcies. Gràcies a vosaltres.
Els Quatre Rius. El magazine matinal opera la ciutat.
Ja els hem pogut escoltar fa uns instants, a vegades la música també ens serveix com a presentació i és el cas de metge o quartet, com hem dit actuació avui a la Casa de Cultura a partir de les vuit del vespre, per ordre i per parts. Bon dia, Pol. Bon dia, Pol. Bon dia, Nabil. Bon dia, Gisela.
Com anem? Sempre és bona excusa passar per Girona, em sembla, vosaltres que sou de Terrassa. Sí, i tant, i tant. Sempre és una ciutat molt agradable de visitar. Tots us acabeu d'arribar, no? Ara fa una estona, em sembla, o sigui que... Sí. Bueno, ara us deixarem una estona, també, perquè aneu a fer turisme, que... que sempre parlem dels turistes aquí a Girona, vull dir, doncs mira, almenys en tenim 4, que són de quilòmetre zero. Escolta, amb ganes de l'actuació d'aquest vespre? Moltíssimes. Sí, sí. Estrenem programa, de fet, és la primera vegada que toquem aquest programa.
com bé hauran escoltat, és un programa que ve bastant fort amb peces de nova composició, de compositors molt recents, alguns que encara estan vius, com per exemple
El Reminament afreixi, que és una obra que estrenarem justament a nivell nacional espanyol avui mateix. Llavors és una oportunitat d'escoltar doncs tota aquesta nova creació més actual, vull dir, a Girona, vull dir que és una oportunitat única i estem molt il·lusionats. A més a més, naixeu, si no m'equivoco, al Liceu, al conservatori del Liceu, i a partir d'aquí heu fet colla i cap endavant.
De fet, vam néixer abans i tot al Conservatori de Terrassa, quan fèiem Grau Profesional. És una formació que va néixer el 2017 i a partir d'allavors vam coincidir també al Liceu, com has dit, i ara seguim endavant, cadascú fent un màster a una part diferent d'Europa i mantenim el projecte amb moltes ganes.
És el que us anava a dir, a vegades és la complexitat aquesta d'aquest tipus de formacions, perquè jo sé que almenys a nivell d'estudis i a nivell també musical fins i tot, us toca fer un erasmus gairebé obligat a diferents ciutats d'Europa, perquè al final els conservatoris, suposo que més potents, estan allà. Clar, al final, com manteniu aquest matrimoni que ja porta cap a vuit anys, més o menys? El matrimoni anava a dir per alguna cosa, perquè sou quatre, saps?
Com es fa per mantenir això a distància? Suposo que quan veniu a veure la família també heu de trobar algun momentet per trobar la vostra família musical. Totalment. A veure, com ho fem? Jo crec que és bàsicament amb ganes de fer-ho, primer de tot, perquè si no és impossible. I també amb molta organització prèvia.
I també... Sí, bàsicament, si estem visitant la família, doncs també anem a visitar. I també tenim la sort que el Pol encara no està fora, llavors anem a... quedem sempre aquí a Terrassa. Som a Girona, eh? Perdó, perdó.
Almenys tenim una persona que segur que tenim com un centre aerològic aquí a Catalunya i ara per ara quedem aquí a Catalunya. En resum, que tot és gràcies a en Pol. Fem reunions setmanals també per mantenir-nos en contacte, portar tota l'organització que cal. Us atreviu amb els assajos online?
No, no. De manera online podem assajar, però no tocant. Podem estudiar una obra conjuntament o podem escoltar diferents versions que hi ha a internet i compartir opinions.
diferents criteris i es pot fer un altre tipus de treball. Jo com a pianista frustrat, és una cosa que també ja vaig veure en la seva època que no podíem fer gaire res més. A nivell sonor, a nivell de performance, què podem esperar per aquest vespre?
El que busquem amb aquest repertori és donar a conèixer la música de nova creació i per tant la música que escoltarem és més aviat contemporània. També ensenyar com tot el ventall de sonoritats que hi ha actualment no és només
un estil en concret, sinó que volem mostrar com la composició d'avui en dia abasteix moltes branques diferents, i és el que busquem en aquest concert. Tot i ser tot música actual, és tot amestant diferent. Doncs escolta, aquest vespre a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona, a les vuit, mig o quartet,
Gisela, Nabil, Pol, moltíssimes gràcies per aquesta estona, per l'actuació. Gaviu de Girona i espero que tingueu una molt bona actuació i un molt bon dia i molt bon cap de setmana. Moltes gràcies.
No podíem fallar. Un dia més. Pau Regincós, sac de jocs. Bon dia i bona hora. Bon dia. I avui t'emporto un de cartes molt xulo. Es diu He's Trudy's de l'editorial Rocket Lemon. I la grasa que té és que és com un partit però és cooperatiu. És d'aquests partits guais que quan venen festes ens agrada parlar sempre de partits, perquè és el moment que s'ajunta molta gent.
Aquest joc poden jugar de 3 a 7 persones, 20 minutets, a partir de 12 anys, i és una paranoia. Està molt xulo, és molt divertit, rius molt, i la caixa ja veus que és petitona, plena de cartes, té un munt de cartes, que tenen dos colors, un color rosa i un color blau. Simplement és per tenir els dos costats. De què va el joc? És un pàrtic, com hem dit, i és d'interpretació del que t'ha tocat
però interpretem fantasmes. És una persona dels que jugaran, ha d'agafar una carta, diguéssim, d'un número, i té unes cartes de l'UL6, tens unes tarjetes que van de l'UL6, i els que interpreten de fantasmes han d'intentar que l'Herstrudis encerti el que estan intentant reproduir.
amb el físic, o sigui, a tu et toca una targeta, tens 6 categories que solen estar lligades, si t'ho hagués fet, Hercules, podries triar de les 2 cartes de l'inicial al costat que vulguis, i llavors tots els fantasmes reben una carta que et dirà quin número et toca, de l'UL6. A partir d'aquí, en la que comença la partida, la ronda, tens 30 segons ben bé per interpretar el que t'ha tocat en la teva paraula.
Llavors, és tot alhora. Estan tots drets com a locos, processos, i tens 30 segons, pots fer algun numatopei, algun so, però no pots parlar, i llavors tots alhora van interpretant el que els ha tocat fer, i la que fa de gestruder ha d'intentar encertar quina tens la targeta davant, vas llegint el que intenten reproduir els fantasmes, i quan tens clar que aquella està fent aquella figura o aquell personatge, li col·loques la carta numerada cap per avall.
És un joc operatiu. La feina del que ha d'intentar encertar ha de posar els números que toquen. Quan té tots els números endavant cap per avall, s'acaba o quan s'acaba el temps, si no té temps, doncs malament, i vas comprovant si coincideix el número que tenia el fantasma amb el número que li ha posat la gestorides endavant seu. És molt guai veure tothom.
Si te'n fixes, les tarjetes comparteixen molts cops, per exemple aquest ACRG, La Macarena, antes de no se cuanto, són tot danses, Gangnam Style, No Rompas Mas, els dos estaran allà ballant balles i has d'interpretar que coi estan ballant cada un. Només falta que algú no sàpiga com es balla La Macarena, doncs ja no sabrà reproduir-ho. I ja te l'estalegriu, i és molt divertit això.
Rius molt, fas set rondes, al final cadascú ha d'interpretar un cop el gest rodis i intentar atrapant els fantasmes, a veure què està fent cada un, i una puntuació final que et dirà lo bons que sou com a equip, si ho heu fet perfecte o no ho heu fet perfecte en funció dels fallos o els encerts que heu fet.
Fixa-t'hi, un d'aquests jocs, i més ara que arriben dades nadalenques, que em sembla que serveixen molt i molt per després, just després en un sobretable, això per fer-ho baixar. És genial. Surs de festa, hi ha 150 cartes, pots triar el tema que vulguis, i és d'aquells que t'anima. Allò de passar-t'ho bé, riure, rius molt, perquè vas veient la gent, et deixes anar, és allò que dius, hòstia, jo tinc vergonya. No, no, et jugo a aquest joc, que ja veuràs que em veuràs 4 o 5 persones al voltant teu fent de mel animal,
I a partir d'aquí sí que és coneixement del que has d'intentar reproduir, però també és la gràcia que quan algú no sap ni idea del que li ha tocat, intentar-ho, no sé com, i per descartar-te dels altres que ho estan fent bé, intentar encertar el màxim de les paraules que has de trobar, dels fantasma, que és el que has de trobar. El que siguis un encer és que sempre vinguis a acompanyar-lo. Pau Rajinko, sac de joc. Gràcies.
Els Quatre Rius. El magazine matinal obre la ciutat.
I encarem ja a la recta final dels quatre rius de forma gairebé express, no sé si és gaire secreta, però sí que serà ràpida avui, l'agenda. Carles Pintiado, bon dia. Molt bon dia, com estem? Bé, home, bé, ja ho veus, que veníem amb el metge al quartet i hòstia, ens ho hem passat genial de conya. Acaben de marxar just ara a visitar una miqueta la ciutat de Girona i també per a l'agenda de Girona, o no tant de Girona, que vulgui saber què pot fer aquest cap de setmana. Recordem que el cap de setmana comença d'aquí una estona. Comença ara. Sí, sí.
No ens estressem, som-hi va! Doncs mira, avui comencem amb el metge quartet que ens acaba de visitar, ja sabeu que actuaran avui a les vuit del vespre a la Casa Cultura, però també a les vuit del vespre tenim un altre concert que serà a l'Ibérica, que és el projecte del contravaixista Manel Furtià, que actuarà a l'editori de Girona a partir de les vuit del vespre també, com hem dit.
Demà tenim moltes coses per anar fent durant tot el dia. Al matí una proposta solidària per qui li agradi, jo sé que no a tothom li agrada, però potser algú li agrada, anar a fer patchwork, però és per una bona causa. Demà durant tot el matí de 10 o 12 al mig del centre, si victor, podeu anar a fer curs solidaris contra el càncer de mama.
que tot aquests curs, després d'aquest dilluns, el 3 de febrer a dos quarts a vuit del vespre es farà una entrega a l'ONCO Lliga i, a més, faran un concert dels Gospalians. Això el dilluns, recordem. Demà dissabte, anar a fer tots aquests curs solidaris per donar suport a la lluita contra el càncer de mama. Després, a dos quarts a sis de la tarda, hi haurà una activitat familiar anomenada una ciutat d'omres, el Caixa Fòrum, que està recomanada per nens i nenes a partir de sis anys.
I a les 7 de la tarda comença un festival bastant interessant, que és el festival, això al poble no li agradarà. Home, i tant! També n'heu parlat aquests dies, em sembla, Said? Més que aquests dies, l'any passat. L'any passat. L'any passat ho vam fer. Yes. Em sonava, veus, a mi de veure-s'ho. Home, me faltaria.
Aquest festival d'Arts Vives de les Comarques Gironines dona el dret de sortir d'aquest cap de setmana al Teatre Municipal a les 7 de la tarda amb un acte que serà doble. Començarà amb una obra de teatre anomenada Pequeño Cumulo de Abismos, que està dirigida per Cris Blanco, una comèdia surrealista, paròdia, ciència ficció, una mica de barreja de tot.
I llavors, actuarà Vino. Vino amb el seu concepte bluescreen, que presenta el seu CD bluescreen. Per si no coneixeu Vino, és un grup una mica diferent del que estem acostumats normalment, normalment els grups que coneixem tenen una veu, un cantant identificable.
Ells, des del principi, han anat jugant amb diferents fórmules per no haver-se de lligar amb un cantant fixe. I en aquest nou disc, que han fet un experiment bastant xulo, que és juntament amb Vogue Trollabs, han creat un nou cantant, una veu, a partir de la fusió dels diferents cantants que han format part del seu primer disc. I això és el que presentaran demà a l'auditori en aquest primer acte del festival, això al poble no li agradarà.
Sí que ens agradarà, com a poble. Seguríssim. Escolta, parlaves de sons que potser ens poden sonar més o menys. Concert dels Pets. Sí, dissabte i diumenge, ja ho sabeu, arriben els Pets a Girona amb aquest doble concert tan especial que, sap greu, però ja estan les entrades. Des de fa mesos. Des de fa mesos i mesos i mesos. Sabeu, aquest concert doble, on faran un repàs, perquè fan 40 anys de trajectòria, repassaran tots els àlbums que han anat tinguent, de peu a pas.
Hi ha tela per retallar. Molta tela. I a les 8 del vespre, també, demà dissabte, comença el festival Pepe Sales. Aquest festival, enguany, està dedicat a l'escriptora Carolina María de Jesús. Serà un acte que començarà a les 8 del vespre, presentarà a l'Ena Escòcia i a l'Eix Cabarroques, inclourà les inauguracions de les exposicions i també l'exposició de fotografia i una festa de carnaval. Molt ràpidament.
Et passo la pilota. Portes obertes als museus de la ciutat per al diumenge, també obertura del refugi antiaeri del jardí de la infància, cursa Girona en marxa contra el càncer, no només a Girona sinó a 13 poblacions en paral·lel, i per últim, Bermut al Jardí Insgala.
Poc més a dir, poc més a dir. El vermut serà un pla molt bo per tancar el cap de setmana després d'haver corregut la cursa del càncer i si tenim una estona per aprofitar i anar per algun museu, doncs allà estaré. És que ets un valor segur, Carles, perquè cada vegada que et veig vol dir que el cap de setmana ja és molt més a prop. Ja està aquí. Arnau Vila, ja queda menys a divendres, t'ho asseguro. Sí, sí. I la pau i la calma les veig a l'horitzó. T'ho asseguro, t'ho asseguro. Tu veus així també, Carles? Home, i tant. Sí, no? I tant, ja està aquí això. Ho hauríem d'anar deixant aquí, no, Arnau Vila?
Doncs... Hombre! Home, faltava la... No sabia si vols posar, eh, o no? Com no, com no. Ai, en fi... Doncs molt bon cap de setmana, els dos, i a tothom que ens escolta. Bon cap de setmana, tot. Fins dilluns!
Girona FM. Benvinguts a Girona FM. Benvinguts a la ràdio de Girona. I què? És ens patint a l'embrague? És un dia de sol? És neuròbic. Neuro què? Sí, agilitat mentida.