Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Said Esbai. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. El 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Onze i cinc, benvinguts als Quatre Rius.
Dimecres 30 d'octubre de 2024. Inevitablement hem d'obrir amb tot el que està passant al sud-est. El capítol de pluges i temporal que està patint València, Castella, també Andalusia. Un temporal explosiu que us dic per experiència pròpia és gairebé impossible de perdir. Un temporal que ha trencat la barrera dels danys personals. Més enllà de la devastació, de tot allò que al final amb diners es pot solucionar, una dana que deixa de moment 51 persones mortes.
i recalco la paraula persones perquè la trampa de les xifres no pot obviar el que ha passat aquesta vegada aquí al costat perquè ens toca de prop 51 vides, 51 històries de dolor, 51 persones que ja no hi són la resta segurament es podrà reparar amb el temps tot l'escalf per a tothom que està patint des d'un petit estudi de ràdio a Girona
I donem la benvinguda en aquest estudi del carrer Valmes 15 de Girona, Arnau Vilà, bon dia i bona hora. Molt bon dia. Com estàs? Home, tenim la televisió encesa aquí a l'estudi i veient les imatges sempre fa que el fred, eh? Déu-n'hi-do, eh? Tenim imatges molt copiores, que és el que deies, que de vegades són difícils de predir aquestes situacions tan violentes que passen amb molt poc temps i, vaja, haurem d'estar ben pendents. T'ho asseguro per experiència pròpia que és completament impossible.
Per dir-ho amb temps, és a dir, són fenòmens explosius, ja sé que això potser no serveix gaire, però és un fet. I, a més, doncs, bueno, la gent potser estava més acostumada a danys materials, no? Vull dir que això sí que ho hem vist sovint a tota la zona de Llebana, etc. Però la barrera dels danys personals em sembla que encara no havia arribat mai a... o que jo recordi, a aquestes xifres. I, al final, això és el que també
el colpe, el cadol, vull dir, i més, és que estem parlant de moment de si mandeu una persona, estic pujant. Sí, noi, i a més a més s'aposa també d'evidencia que el canvi climàtic el tenim aquí, sequeres severes i fenòmens també molt severts que anem tinguent a casa nostra i és preocupant. Completament. Exclusius, com dèiem, des d'aquí, doncs, per la part que ens toca, tot l'escalf només faltaria per a tothom que està patint, sigui d'anys personals, materials, al final, escolta, vull dir, és un trencament del teu dia a dia, de la teva vida,
i que hi ha coses que pot reparar el temps sense cap mena de dubte, però també n'hi ha d'altres que no pot reparar el temps i bé, des d'aquí quin remei. Una abraçada i vaja, nosaltres seguim de fires aquí a Girona, ja sé que és de Maldí. Unes fires passades també per ego, perquè recordem que en Luis Mi fa una estona, aquest matí, ens ho ha comentat i des del Cedemetrològic de Catalunya encara,
doncs ens informen que podem tenir algunes pluges, no molt destacables, però sí que pot anar ploguent d'aquesta tarda, per tant, doncs haurem d'estar també ben atents a les nostres comarques. I sembla també, vull dir, que la situació, evidentment, del temporal anirà a menys, anirà molt menys, vull dir, ja sembla que el moment més àlgid ja ha passat, però vaja, nosaltres també ho hem de deixar aquí, nosaltres ara ens centrem com puguem en Girona, en aquest sentit, avui tenim moltíssimes coses, avui per l'exemple parlarem de l'art de la nostàlgia, passarà per aquí la Neus Aldagué, també la Jana Fontbona,
Per parlar-ne, una reflexió bastant interessant sobre com ens inunda la nostàlgia, més en aquests temps de tardor, més en aquests temps on donem el tret de sortida, com dèiem amb les fires de Sant Narcís, també passarà per aquí a l'escola d'hostaleria, que parlarem de la mosqueta, aquest còctel sense alcohol,
que tenim ara aquests dies aquí. Ja t'ho he dit abans també, que parlarem d'una cerca vila bastant interessant que tindrem aquí a Girona, que jo no coneixia, que em sembla que tu tampoc, Arnau. No, no, no. Però que podrem comentar més tard en relació amb la Kukullonet, el festival de terror que tenim aquí a Girona. I a més, per acabar, podrem parlar amb Esmoquín Bambino, que presenta disc casualment aquesta setmana, que també actuarà a les fires i festes de Sant Narcis. Entretant, si et sembla, Arnau, ens posem nostàlgics? Ens hi posem. Vinga, va.
Els Quatre Rius. El magazine matinal opera la ciutat. You keep saying you got something for me.
Doncs amb les botes de fons, nosaltres recuperem, novament, una secció que em sembla que em va encantar l'última vegada, i segurament em tornarà a encantar. No ens posarem nostàlgics, encara, avui. Neus Aldaguer, bon dia i bona hora. Bon dia, què tal? Jana Fontbona, bon dia i bona hora. Molt bon dia. I en aquesta part de l'art de, vull dir, aquest art que sempre tenim per viure i per anar passant el dia a dia, em sembla que avui ens parlareu de l'art de...
La nostàlgia. La nostàlgia, mare meva. Molta tardor, no, aquest tema? Molta tardor. No és per posar-nos tristos. No. Però volem remarcar que és un tema que ens obsessiona bastant. I ho podreu veure. Des del primer moment em van parlar amb la Jana Basté, com haurem de parlar de la nostàlgia. De la nostàlgia, sí, sí.
Escolta'm una cosa, no ens posarem nostàlgics amb l'últim, que per cert, jo us he de dir que hi ha gent que l'ha escoltat i que m'ha dit que molt bé aquestes dues noies. Ah, sí? Sí. Ai, moltes gràcies. Quin era l'últim? Quina era la paraula de l'últim? Procrestinar. A veure, Jana, com era? Petit recordatori. Procrestinar. Procrestinar, molt bé. Avui parlarem de la nostàlgia, per això. Vale, però no ens posarem nostàlgics amb aquell programa, sinó que ens posarem nostàlgics amb... a veure què m'expliqueu. Vinga, va.
Volem començar amb una pregunta. La deixaré anar. Sou del tipus de persona que guardeu els records en una caixa? Aquesta és la pregunta. Ah, hi ha dues opcions. És que no m'he entornat bé, crec. Ha sigut com...
Si les guardo en una capsa, és metafòrica? No, no l'és. La Jana i jo vam parlar i les dues vam coincidir. Jo tinc una caixa. Aquesta caixa conté moments de la meva vida. He anat al cine a veure una pel·lícula que m'agrada molt amb una persona especial.
M'he guardat l'entrada. He anat de viatge i he utilitzat un tiquet de metro i tal. Me'l guardo allà. Algú em va fer una carta al quart de primària. Exacte, totes les cartes que t'han regalat per l'aniversari estan allà posadetes, els dibuixos de quan eres petita, tot. O qualsevol cosa, jo què sé, si et van regalar un, com es diu, una xapa, doncs també la poses allà. Sí, soc així, tinc una capsa, el que passa que també tinc vàries capses.
perquè a vegades també és interessant que hi ha capses que a vegades és millor... No obrir. No obrir o no, o llançar-les fins i tot. És que tu tens més recorregut que nosaltres. A vegades no tenim com per acumular... Jo les avantatges. És que a vegades la motxilla pesa i quan pesa gaire la motxilla a vegades s'ha de fer net també. Clar, te l'has de treure, no? S'ha de fer net a vegades. Sí, sí.
Molt bé. Això ens porta a definir-vos literalment el que vol dir la paraula nostàlgia. Crec que és bastant interessant la definició perquè és literalment sentir dolor però és un dolor que neix d'un record feliç. Llavors és perquè realment has viscut una cosa feliç. Aquestes caixes no les estàs obrint perquè una cosa que en el seu moment et va fer feliç ara et provoca dolor recordar-ho. És més profund. És bastant fort.
Sí, perquè a vegades és nostàlgia, sí, trobar falta d'alguna cosa. Potser es troba a faltar un moment o una versió de tu en un moment concret de la teva vida. Tu no tindràs nostàlgia d'una cosa que en el seu moment et va provocar tristesa, això és... no ho sé. No, no ho pensis, que ja et provocaran.
Jo crec que també hi ha aquella part del dir... Primer que ho idealitzes, evidentment, perquè tot passa a ser de color de rosa i són moments d'aquells que dius que és un fotograma d'una pel·lícula i allò es queda d'aquella manera. Però és que després també hi ha aquella part de dir, és que allò no tornarà, no? Però el problema de la nostàlgia, jo crec, és el no acceptar-la. Saps? O sigui, quan vius de forma nostàlgica la resta de la teva vida pensant que tiempos pasados fueron mejores, aquest és el problema.
Clar, però també jo crec que a vegades, potser fins i tot un moment que en el seu moment, perdó per la redundància, no vas ser potser superfeliç, però vist en perspectiva el veus com una cosa que a dia d'avui t'ha aportat una sèrie de valors, una sèrie de coses que t'han fet ser feliç ara i que et fan feliç recordar allò, no?
És el que us passa a vosaltres, potser, en aquest estiu, no? Vull dir, érem feliços i no ho sabíem o...? Sí, bueno, passa cada estiu, no? És una cosa que us la puc posar. Sí, exacte. I, de fet, això ens portava a també preguntar-vos, bueno, preguntar de seguida, creieu que és possible tenir nostalgia d'una cosa que encara no has viscut? O d'una cosa que no viuràs? O d'una cosa que estàs vivint en aquest moment i encara no s'ha acabat i tu ja estàs tenint nostalgia d'aquest moment abans que s'acabi? Uau!
És bastant fort això. Jo estic super d'acord que això és veritat. A mi m'ha passat, jo què sé, per exemple, amb l'etapa universitària, encara no s'ha acabat, però jo estic anticipant la nostàlgia que tindré quan s'acabi. Ho dic de veritat i em passa molt a mi. Totalment. El que dèiem de l'erasmus, encara no has anat d'erasmus, però ja estàs sentint nostàlgia que saps que s'acabarà l'erasmus. I de fet això és un concepte que no ens l'hem inventat, té nom, es diu nostàlgia precoç.
I aquí volíem posar-vos aquest tall de veu que és de la pel·lícula de princeses on la Candela Peñas parla de precisament això i crec que està bé escoltar-ho. Vinga, va. ¿Te da nostalgia? ¿De qué? Todo. ¿La comida? Ni poco. Es rara, ¿no?, la nostalgia.
Eso es que te han pasado cosas buenas y las hechas de menos. Yo, por ejemplo, no tengo nostalgia de nada. Porque nunca me ha pasado nada tan bueno como para echarle de menos. Eso sí que es una putada. Se podrá tener nostalgia de algo que aún no te ha pasado. Porque a mí a veces me pasa.
Me pasa que me imagino cómo van a ser las cosas. Los chicos, por ejemplo. O con la vida en general. Y luego me da pena cuando me acuerdo de lo bonitas que iban a ser. Porque iban a ser preciosas. En serio preciosas. Y luego cuando lo pienso me da nostalgia. Porque iban a ser tan bonitas. Cuando me doy cuenta de que aún no han pasado y que a lo mejor no pasan nunca.
Me pongo súper triste. Súper triste.
Bàsicament, això ens porta a dir que de primeres la nostàlgia en si, penses que és quelcom que sobretot sent la gent gran i que ha viscut tota una vida. Però quan parlem d'aquesta nostàlgia precoç, crec que aquesta és molt més comuna sobretot entre la gent jove que de fet tenen tota la vida per davant. Llavors, per què és així? Neus, què diries tu? Per què creieu vosaltres que és així? Jo el que m'he trobat, crec, és potser també, i té una miqueta de barreja amb el tema de la pop al futur.
Llavors al final no deixes d'idealitzar també i de tenir nostàlgia de temps passats, perquè com que tampoc saps ben bé què passarà demà ni què passarà d'aquí un mes i encara menys d'aquí deu anys, doncs al final és una manera com de posar en valor tot el que t'ha passat fins a aquell moment. Quan també això és el que et dic, és que al final aquest tipus, jo sempre ho he pensat bé, això de la nostàlgia està molt bé.
No, de veritat, a mi m'agradava molt. Jo soc molt nostàlgic, i més ara. La meva estació preferida de l'any és el tardor. Ho tinc claríssim, i és el moment de nostàlgia per definició. Però hi ha una cosa, i és la d'acceptar la nostàlgia, i una altra cosa és no acceptar-la. Un cop l'acceptes és allò que dius, ostres, te'n recordes de coses més boniques o menys, però te'n recordes,
però continua sent el teu dia a dia, continua sent la teva vida, i s'hi van sumant records, s'hi van sumant vivències. Això si ho fas d'una manera, que si després t'està invadint tot el dia la nostàlgia, jo què sé, la gent diu, mira, avui plou, sí, com per exemple aquell 13 de novembre on em va passar, no sé què... M'ho sé que de fons.
Clar, música de fons, flashback cap enrere, vull dir... Clar, però, per exemple, això ho comentàvem amb la Jana l'altre dia, que hi ha un factor que també hem de tenir en compte, que és que les generacions d'avui en dia, dels joves d'avui en dia, també estan molt condicionades pel factor xarxa social, pel factor telèfon mòbil, que, vulguis o no, un telèfon mòbil emmagatzema tots els records que tu vas vivint dia a dia, setmana a setmana, any rere any, i els tens tots a, res, un clic,
o sigui treure't el de la butxaca i un clic amb el dit. Exacte, és com tenir a la teva butxaca un clic que et permet revisitar totes les coses viscudes en un passat que fins i tot et pot fer tornar dicte, saps això? Perquè és com, ai, no estic bé ara mateix en el moment present que estic vivint, vaig a mirar enrere perquè aquell moment crec que vaig ser molt feliç o potser no ho va ser, però ara ja se t'ha quedat aquest record i t'aferres això. I el telèfon mòbil, de fet, la galeria, la mateixa galeria del mòbil de fotos, et diu cada dia fa un any
Estaves fent això i et posa la foto. O, per exemple, a Instagram, també tu pots mirar tot el que has anat penjant al llarg dels anys i si tu mires l'arxiu del que has anat penjant, t'avisa cada dia què vas penjar fa un any enrere, què vas penjar fa dos anys enrere.
Inevitablement et trobes el teu passat, que jo crec que abans, clar, no ho he viscut, però m'imagino que quan volia recordar el moment era com tot un procés, a seure't a agafar una capsa de fotos, a seure't al sofà, obrir la capsa i anar veient les fotos i anar recordant. Però era tot un procés, jo crec que et preparava més com per reviure-ho. Això és que tu ho trobes sense ni voler-ho.
Jo dedico la vostra edat, abans de la vostra edat, evidentment, quan jo devia tenir... quan era adolescent, jo era un obsessiu de l'emmagatzematge. O sigui, en una època on no podíem guardar fotos, on, si que és veritat, tenia un mòbil amb càmera, de fet era un dels pocs de la meva edat que tenia un mòbil amb càmera, però que no entenia el que volia dir tot allò, esteu parlant amb una persona que, ostres, fins i tot sèries de televisió que deia, ostres, m'ha agradat molt,
La vull tenir tota en un disc dur. I m'encarregava de descarregar-me-la. Després no se la mirava a ningú, aquella sèrie, però estava allà. I era com la meva petita capsa d'emmagatzematge, això durant uns anys. I després, jo és el que et dic, amb el pas dels anys, també te n'adones que si ho guardes tot, la motxilla pesa molt. La motxilla pesa molt. A mi això m'ha passat, no sé, és una mica més superficial, però amb treballs de l'escola.
De guardar-los de dir, sí, nostàlgica, és que d'aquí un temps miraré aquests treballs que vaig fer. Síndrome de Diogenes. Exacte, el treball de les muralles de Girona, de 6è de primària. No te'l miraràs mai. No. Però mai. Físicament no el puc agafar i llençar a la paperera. A mi la meva mare a vegades m'ha de dir, Neus, fes neteja de la teva habitació, de treballs, manualitats, fitxes que guardes de quan eres més petita, perquè és que t'acabarà aconseguint.
I encara pitjor, a la tarda que ho estiguis revisant, molt probablement seràs procrastinant per alguna cosa. Ben colat, eh? Ben colat. És com resistir-te a acceptar una pèrdua al final. És com resistir-te a aquest dol que suposarà dir, ostres, s'ha acabat aquesta etapa, s'ha acabat el meu treball de medi de tercera primària. O amb les peces de roba.
Amb les peces de roba m'he passat que quan fas neteja vas a donar roba o si te la vens per vint o el que sigui, però el procés que has de fer abans és dir que em despedeixo d'aquest jersei, d'aquest pantaló o el que sigui, però realment al cap d'avui de dies ni te'n recordaràs d'això.
Ni te'n recordaràs. De fet, tindràs segur que tindràs la ment molt més neta, exacte. I crec que també aquí hi ha un factor que té molt a veure, que és el fet que moltes vegades crec que quan sentim nostalgia, sentim nostalgia perquè només ens estem recordant de les coses bones d'aquell moment. Vull dir, ho sento molt, però crec que potser a quarta primària, quan vas fer aquell treball, no eres tan feliç com ara t'estàs pensant en el teu cap que eres, saps? I no era una cosa tan important.
però és com això que amb el temps només t'acaba quedant, no sé si és com un mecarisme del cap per no recordar. Ho acabes idealitzant i això et fa crec aferrar-te encara més al passat. Jo crec que hi ha algun component, o sigui, més enllà de sentimental, algun component biològic. Perquè això és com quan, per exemple, quan una dona pareix, lament,
Per defecte, fa que s'oblida una mica del trauma que ha passat perquè tinguis ganes de tornar-te un fill. Són dues coses molt diferents, però hem fet que el cap d'alguna manera s'oblida, per exemple, d'una etapa de la teva vida s'oblida de les coses més dolentes o les suavitza.
Però jo crec que això és com un mecanisme de supervivència del cervell, perquè si tota l'estona tenis-hi, ens recorden de totes les coses dolentes. Has de poder tenir ganes de servir i de tornar a viure coses com les que has viscut. És molt fort que això sigui així. Poc se'n parla i aprofito per fer-vos-ho, i és la mercantilització d'aquesta nostàgia. No us he d'ensenyar pas jo que un dels principis fonamentals de les indústries culturals
Globals és jugar precisament amb la nostàlgia, cultura del remake, és a dir... Retromàrqueting. Retromàrqueting. Totalment. O sigui, la gent que va gaudir, m'ho estic mentent, de Star Wars en el seu moment, treure'ls-hi una pel·li 20 anys després, que l'argument no val un duro, eh? Ara, te la treuen, per què? Perquè saben que aquella gent, només per la nostàlgia que tenen... Sí, sí. Vull dir, agafen, van al cinema, faran gasto, i ja t'asseguro jo que serà un èxit en taquilla. Llavors, també és la mercantilització de tota aquesta nostàlgia i com ens la venen, eh?
A mi em va passar Interest Al Art, que és una de les meves pel·lícules preferides, i l'altre dia a Barcelona la feien als cinemes, una altra vegada, no? Aquesta és una pel·lícula de fa uns anys, i jo vaig pagar els meus 12 euros per anar-la a veure al cinema, quan la puc veure. Ara no sé quina plataforma està, però la puc veure. O amb tot el tema de les càmeres analògiques, ara de cop i volta han trobat 8 en el mercat de vinga, anem a fer botigues i botigues de càmeres analògiques. Jo no l'amago, jo puc fer fotos, soc víctima. Una o dues càmeres analògiques.
que no tinc cap sentit, realment, perquè tindràs una foto molt millor... De fet, el mòbil es va inventar per això, no? Per tenir fotos a l'instant, de bona qualitat... Ja, però és que... Però clar, sí, sí, petca. És romantitzar totalment el passat, aferrar-te a això, voler formar part d'una època que no ha format part de la teva vida... Tornarem a treure una capsa de fotos asseguts a un sofà, en lloc de mirar la galeria del mòbil. Sí.
Creus que sí? Jo sí. Jo ho tinc claríssim. Saps qui viu també de la cultura aquesta de la nostàlgia? Tota una generació que és la de Pokémon. No m'esperava això. Jo no estic enganxat, però jo era un maestro Pokémon a la seva època, i jo t'he de dir que tota aquella generació que ens va enganxar quan va arribar aquí a Catalunya al tema Pokémon,
Som aquella generació, eh? Després em sembla que tot darrere no n'ha vingut més, perquè nosaltres encara en podíem comptar fins a 150 o fins a 300 Pokémons, que ara podem portar en 5.000 milions. Llavors, jo crec que no han tornat a enganxar la generació i ara la gent diu que de fet per això va sortir el Pokémon Go.
O sigui, el Pokémon Go o el mòbil surt perquè la gent se'l pugui descarregar, que ja té una certa edat i un cert coneixement, i que pot sortir al carrer. És que, o sigui, conceptualment, la cosa aquesta que es feia amb el mòbil, que jo ho vaig tenir evidentment per una setmana perquè no me'n sortia, fixa't que és per gent que va passejant pel carrer, que es pot moure, que té una independència. Una cosa que un nen petit, per exemple, no pot tenir. La marca Pokémon ha tirat.
Des de fa no sé quants anys està tirant només de nostàlgia amb tota aquella generació que va enganxant al seu moment, i d'això, d'aquests exemples, em podríem triar 50.000 milions. Mira, amb això em passa molt amb els llibres. Jo de petit era una gran lectora i tots els llibres que tinc de petit és que no els he pogut deixar anar. Llavors, són llibres que, òbviament, no em tornaré a llegir. Jo què sé, la saga de Gerónimo Stilton. Però si ara sortís un nou llibre de Gerónimo Stilton, jo me'l llegiria.
Seria la primera de gènere, o si tornéssim a fer un musical. Jo seria la primera. O un del diari del grec o del diari d'una penjada. És que és un sentiment del que realment et pots aprofitar molt per comerciar. Tu tens un llibre genèric, t'entens a mig Catalunya de més de 20 anys comprant el llibre.
Tot el que s'ha de saber de les indústries culturals està creat precisament després de la segona guerra mundial, en tota l'època de la guerra freda, que va donar per moltíssimes coses, us asseguro que amb mecanismes de control de masses, mecanismes de posicionament de missatges, fixeu-vos en els videoclips de MTV, per exemple. Els videoclips de MTV, quan surt aquesta televisió diabòlica on només es posava música i tot plegat,
Què generaven? Generaven la figura americana on tot funcionava, tot anava bé, el prototip de bellesa, masculí i femení, el prototip d'estil de vida, et parlava també sobre tot això del no pain no gain, cultura de l'esforç,
no deixa de ser el greix que s'ha de posar en el mecanisme del sistema neoliberal llavors tots aquests mecanismes de posicionament que després se'n van anar a les esferes d'influència dels americans en època de guerra freda és el que ha arribat als nostres dies com a gestió d'innocències culturals i la nostàlgia ve per aquí. És que ara he intentat al·lavar una miqueta el nivell. Sí, sí. No, però sí, totalment, totalment.
Amb això volíem preguntar què és el que heu tret al principi. Hi ha dos tipus de nostàlgia. Hi ha la nostàlgia de trobar a faltar un lloc, un moment, una etapa de la teva vida, una persona. I l'altra és trobar a faltar la persona que eres en una etapa de la teva vida, la persona que eres amb algú, la persona que eres en un lloc concret. Molt guai això. Us ha passat a vosaltres?
Jo crec que sí, molt. O sigui, crec que et pot passar precisament això, que t'estiguis o aferrant a un lloc o a un moment, però a l'hora també pot ser que t'estiguis aferrant a... O sigui, que estiguis trobant a faltar o estiguis enyorant fins i tot la persona que eres en aquest moment concret. I que crec que és fins i tot més forta aquesta nostàlgia. Perquè trobes a faltar... Exacte. Que ja no sents el mateix, no penses el mateix de certes coses. O trobes a faltar, jo què sé, quan eres petit trobes a faltar
Potser fins i tot la inocència, la ignorància, moltes coses. Arribar a casa i l'única responsabilitat fos posar-te el pijama i veure Tom i Jerry. Ho trobes a faltar. Podem resumir. Em sembla que es pot fer el resum perquè no hi ha res més. Et fas gran cada vegada que vas perdent més innocència.
Sí, exacte. Sí, el que caracteritza una persona de 3 anys i una de 30 és el grau d'innocència que pot tenir. Què passa? Que ja arribes... També et diré, depèn una miqueta també del que t'hagi tocat surfejar al llarg de la vida. Evidentment, evidentment. Potser hi ha gent que... Hi ha cada drama per allà que déu-n'hi-do. Però al final el que canvia entre el punyx i el puny és la innocència. Totalment. Et fas gran cada vegada que ets menys innocent.
Sí, sí. I penso, de fet, que en tota aquesta trajectòria, el que hem parlat ara de tot això que aquesta nostàlgia es comercialitza, etcètera, etcètera, l'art hi té molt a veure, amb aquesta nostàlgia, i és el gran acompanyant de la nostàlgia. O sigui, sincerament, les pel·lícules, la música, etcètera, tu sempre que penses en coses que et porten nostàlgia en el teu passat, són allà.
Sempre hi haurà alguna música de fons, sempre hi haurà alguna referència. Les teves pel·lis de la infància, és que tot. I per això us deixarem en aquest programa amb la cançó de Yesterday, dels Beatles, que crec que no pot resumir millor de tot el que hem parlat. Però abans també...
Volíem parlar-vos de dues pel·lícules, molt breument, que una és una molt recent que ha estat literalment liderant les taquilles dels cinemes, la Casa en Flames, que creiem que defineix bastant bé aquest concepte perquè és, sincerament, una persona tornant-se boja.
per intentar aferrar-se a un passat i en aquest cas crec que també s'està agafant molt ella com era ella en aquell moment i en la relació que tenia amb els seus fills en aquell moment, però també una cosa material com seria una casa, un lloc, etc. I per altra banda, que jo crec que és la pel·lícula per definició de nostàlgia, cinema paradiso.
Si mireu Vista, aneu-la a veure. I acabem amb aquesta cançó d'Els Beatles Yesterday. Ai, doncs aneu, Jana, quin pla que heu tornat. De veritat, heu tornat allò amb l'Aristó Amon. Una mica més seriós, però...
Bueno, tindreu temps de passar ara per fires aquest últim cap de setmana? I tant. I tant que sí. Sí, sí, sí. Quan hi ha festa, ja està. I després hi haurà nostàlgia de la festa. Exacte. O potser ja n'estem vivint, aquesta nostàlgia, no ho sabem. Clar, anirem a fer el programa des d'allà. Exacte.
Love was such an easy game to play And I need a place to hide away Oh, I believe in yesterday Els Quatre Rius El magazine matinal opera la ciutat
Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. Al 92.7 de la FM hi ha gironafm.cat. Som la teva veu. Som la Gironina.
Escacs en joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la Gironina.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes. Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina. Els Quatre Rius. El magazine matinal obre la ciutat.
Passem ja del punt de dos quarts de dotze del matí, quan seguim en directe, als Quatre Rius, a Girona FM. Deixem enrere si de cas tota aquesta part nostàlgica. Què t'ha semblat, Arnau Vila? Tu ets gairebé nostàlgic o què? Home, normalment la nostàlgia, per exemple, dels anys 90 ara et recorden coses que em cauen la llengüeta, algun cop. I es poden recuperar i ara es paga la nostàlgia, eh, perquè depèn de quines coses, de quins elements, sí que si els vols... Això és que has estat atent, eh, ara, amb la Neus i la Jana, perquè ja ho parlàvem, això també, de parlar de la nostàlgia. Ja, ja, per això, per això, n'has escoltat, n'has escoltat, sí, sí. Ara t'
A veure com ho dieu? Que xindena, jo sempre ho he dit Arnau, si tu i jo som jugadors d'una altra època. L'època analògica en un temps digital. Correcte, som jugadors analògics en aquest món digital, tu i jo. Quan ha fet el vídeojoc era amb força força... té un punt digital, però sí que és veritat que l'estic donant. Saps que hi havia en aquella època també molts de bars.
Com ara, també. Sí, però potser era més barat fer un cafè. Era més barat, però també jo crec que hi havia menys inventiva. T'ho dic perquè avui volíem seguir parlant de fires, volíem seguir parlant de barraques, i de fet ens centrarem en la mosqueta. Ha sortit el nom per aquí aquests últims dies, que és aquest còctel sense alcohol que va sortir de mans de dos estudiants a l'escola d'hostaleria d'aquí de Girona. De fet, ja en tenim un aquí amb nosaltres, que és el Bialma Joanola, a qui ja aprofito per saludar. Bon dia i bona hora.
Bon dia. Ara, coses del micro, que això ara sí, perfecte. Escolta'm una cosa, tu on va sortir la idea de la mosqueta? Bé, des de l'Ajuntament vam plantejar a l'escola fer un còctel sense alcohol i llavors ens ho vam plantejar a la nostra classe i vam que féssim propostes i les presentéssim. I després vam anar fent proves, coses així simbòliques de guijona.
i d'aquí va sortir. Per això mateix vam agafar la poma i vam dir vinga, anem a inventar cosetes. Com ha sigut el teu company i amb qui has fet la mosqueta? L'he feta amb en Pau Pomés. T'anava dient mano a mano, volia dir sou companys de classe, a part sou col·legues vosaltres. Sí, som col·legues i estàvem allà a classe, ell va tenir la idea de la poma i vam dir va, anem per aquí i anem a veure què ens trobem i vam anar fent proves. Has dit ara allò de la poma, què porta exactament la mosqueta?
La mosqueta porta poma, que és un xarup de poma, porta sucre líquid, llima, i després ho acabem amb gel i amb aigua i amb gas. I a partir d'aquí com ho vau tèixir això? Com es fa per elaborar un còctel d'aquest tipus? És anar provant, fent prova, error i beguin? Directament, és anar fent proveques, anar fent barreges per allà fins que veus una que t'agrada més i després tirs per aquella. És anar calculant més o menys les mesures, anar posant una mica més, una mica menys i apa.
És que ho trobes. A més, t'anava a dir, al final no deixa de ser també com tota una declaració d'intencions des del punt de vista de... Ostres, us encomanen a gent jove de poder fer un còctel sense alcohol per barraques, és allò que diu, ostres, també hi ha l'alternativa, eh? Vull dir que no cal anar a la beuda alcohòlica de més de 40 graus a barraques. Sí, sí.
Bé, això ens van dir, i nosaltres també, que n'hi ha alguns a classe que, per exemple, no prenen alcohol, sí que va ser una idea bona per fomentar tot aquest moviment, i per tota la gent que vulgui anar a barraques tranquil·lament, sense necessitat d'estar fent la cervesa o el roncola, sí. On està disponible la mosqueta? A totes les barraques. A totes, eh? Totes les barraques tenen disponible la mosqueta? Exacte. Carai. I això iniciativa, com dius, és de l'Ajuntament? És des de l'Ajuntament. Clar, i vosaltres, per dos estudiants de l'Escola d'Hostaleria, que...
O sigui, més enllà de la proposta que us hagin triat a vosaltres i que el vostre còctel estigui a totes les barraques de Girona, què representa? Estem molt contents perquè també és una manera de donar-nos a conèixer i obrir-nos una mica al món laboral també, perquè després hi ha decades a futur, ja pots dir molt més amb orgull, van triar el nostre còctel per unes fires de Girona.
En aquest sentit, dius, voleu especialitzar, tant tu com el teu company en tema de cocteleria, etc? Encara no sabem gaire, això. Encara és el futur. També et diré una cosa, a vegades us fan triar massa d'hora. Tots ens han fet triar massa d'hora. Potser, potser. Les coses s'han d'anar provant.
I anirem què? També com que és una especialització molt tancada, primer estem encara mirant feina, treball, així és una mica més global, i després ja un cop acabem aquest grau, ja veurem en què ens especialitzem o si volem fer alguna cosa més. Ja sé que segur que l'has provat, perquè clar, si ara proveu error, t'ha donat temps de provar-lo aquí a Barraques o...? A Barraques encara no he pogut anar-hi, però d'aquí poc ja hi aniré per veure com està la cosa. Sí, i serà... Esperem que ve. Tu miraràs de raull així? A veure qui demana la mosqueta o...?
Home, no, però bé, ja anirem veient com està la cosa. Doncs jo t'he de dir que encara no he anat a Barraques, t'he de dir que ja aniré segurament el demà o demà passat i t'he de dir que provaré la mosqueta. Perfecte. I ja t'ho diré aviam. Ja em diràs què tal està. Bial Mas, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos aquesta estona. Perfecte, un plaer.
Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. El 92.7 de la FM i a gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina.
Si vols saber tot el que passa a Girona i a l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. Al 92.7 de la FM hi ha gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina.
Escacs en joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la Gironina.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes. Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
Escacs en joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la Gironina.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes. Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina. Els Quatre Rius.
El Magazine Matinal opera la ciutat.
Ei, seguim els Quatre Rius, seguim pendents també de tota la programació de fires i festes de Sant Narcís que tenim aquests dies, i havíem d'aturar-nos inevitablement en una proposta no sé si gaire folclòrica des del punt de vista de tradicions catalanes d'aquí a Girona, però sí que és una tradició, perquè no seria pas la primera edició. Això millor que m'ho expliqui el Jordi Martínez, bon dia i bona hora. Bon dia, català. I per centrar-nos parlem del Zombie Walk, si no ens ho perdem.
De la Zombie Walk. De la Zombie Walk. Escolta'm una cosa, o sigui, és un cercavila zombie? Sí, és un cercavila zombie. Això ja fa molts i molts anys es feien a Mèxic i a Estats Units. Doncs era una caminada de zombies pel dia dels morts, que és el dia 31.
I en festivals de cinema se solia fer també, per exemple, Sitges, la famosa Zombie Walk. I nosaltres, com que ja fa 14 anys que fem el festival de cinema, vam pensar, ostres, aquí falta una Zombie Walk. I fa uns 13 anys vam començar la primera Zombie Walk. 13 anys? Fa 13 anys. Tu hi eres en aquella primera? Sí, i tant.
Sí, vaig organitzar-la jo. I com van anar? I el que és curiós és que els nens que tenien un any o dos ara venen a aquesta. Ara venen. Ara venen, clar. Com va ser aquella primera Zombie Walk? Apoteòzica. Sí? O sigui, va ser a les escales a la catedral. I vam ajuntar uns 300, 400 zombies a tota l'escala de catedral. Però la segona va ser pitjor encara. Perquè es va ajuntar un event que era un mapping a la catedral. I van coincidir els events. La Zombie Walk...
I aquesta. I eren la gent que hi havia que venia pel mapping i la gent que venia per la Zombie World. I va ser, bueno, terrible. És terrible. Quasi cau la catedral. Jordi, t'anava a dir, perquè clar, també et diré una cosa, el fenomen zombie, les coses com són, l'última dècada, avui ha anat a més, ho hem pogut veure en la cultura popular, ho hem pogut veure en cinema, ho hem pogut veure, vull dir que ha plogut molt des del thriller de Michael Jackson, però sembla que la gent s'enganxa.
Però jo crec que els zombies sempre hi ha sigut pendent al cinema, des dels finals dels 60 amb en Romero, que és el que va impulsar el tema molt arribant. I després van començar a sortir variants de zombies, d'infectats, de gent que hi havia una...
una escapada amb un central d'aquestes nuclears i que després els morts sortien. El zombie ha anat variant de tema. I després infectats fins a infecció de 28 dies després de virus. El tema zombie i després walking dead, etc. I jo crec que el zombie sempre... El que passa és que com que és una...
És un fenomen molt visual, i ara, més o menys ara, que hi ha sèries, hi ha pel·lícules, doncs, evidentment, doncs el tema va increscendo, no? Quanta gent creus que aglutinareu aquest any? Depèn del temps. Clar. Clar, depèn del temps. A vegades, si punten allò que dius, el temps superbé, doncs de 400 la baixem. I tenim de tot, eh? Tenim zombies, fantasmes, vampirs, polítics, tenim de tot, eh?
Polítics també. Tenim de tot allà. Allà hi ha de tot. Tot és disfressable, vamos. Carai, 400 persones. Més o menys quin és el recorregut? Em sembla que sortiu des de la plaça d'Albí. Sí, passem de la plaça d'Albí, baixem per Ciutadans, després arribem a la plaça d'Independència i després tornem a pujar cap amunt cap a Santa Clara, passem a Pont de Pedre i tornem a la plaça d'Albí. Tot i portar 12 o 13 edicions, jo crec que encara sorpeneu la gent del carrer.
Sí, i tant. I sobretot a la gent que encara no sap què hi ha, perquè a vegades hi ha gent que diu, oh, està molt bé això que feu. Que guai, no? I dic, home, ja fa 11 anys que ho fem. I la gent no se n'antera, no? Però els que se n'anteren més són les nenes que tanquem a dins dels caixers automàtics amb pedres zombies, com fa 3 o 4 anys.
I els cotxes que passen per allà i els paren i ja els intentem volcar, però bueno, evidentment no. Sempre amb carinyo, amb respecte... Amb carinyo i amb respecte i amb sang falsa, sobretot. Ai, carai. T'ho dic perquè això ens serveix d'excusa també per introduir La Cucullona't, que de fet tu estàs a l'organització, de fet la Zombie Walk ve precisament del festival de La Cucullona't. Tretzena edició que ja tindrem aquest 2025. Tretzena edició, sí. Exacte. Tretzena i dotzena de Zombie Walk.
El que passa és que nosaltres vam fer la cocullona del festival per setmana de fides, o sigui aquesta setmana. I després vam veure que hi havia molts i molts actes a les fides i vam haver de detallar i vam dir tu agafem uns altres dies perquè això no pot ser. Però les Omniworks s'han mantingut pel dia 31 de Halloween
I és com una espècie de preparació pel festival que ens arriba al desembre. És una prèvia. Finals de novembre, principis de desembre, precisament. Toca aquest any, toca del 29 de novembre fins al 7 de desembre. Ja passareu per aquí.
Ja que hi anem, portem un altre regal també. Ja les tindrem. Jo un cantant de la vida, Truco a Trato, que diríem. Ja per últim d'aquest Zombie World, que he vist que també hi ha un taller de maquillatge. Si la gent no va maquillada o el que sigui, pot arribar allà i es maquillen. Sí, té un taller de maquillatge, després també hi ha un concurs de maquillatge.
que evidentment la gent que s'ha maquillat en el nostre taller no pot participar en el concurs, per tant, has de venir de casa teva. I és un telemaquillatge que està obert a tothom. Hi ha unes modalitats de maquillatge que van de les més senzills fins una mica més complicades, amb mitjans de mairograf, amb la text i tal, tal, tal, per als nostres maquiladors. I allà, si et vols disfressar o perquè no saps pintar, no saps maquillar-te o no tens tenor o el que sigui, doncs mira, fins allà, et maquillem.
i després pots començar a fer la rua. I després, després de la rua, que comença a les 7 de la tarda, fem el concurs de maquillatge, que tenim diferents premis, premis infantil, millor grup i millor maquillatge de tota la rua, i després un concert amb la Betty Orchestra. Ah, correcte, és veritat, tenim un concert per acabar a les 8 del vespre. A tu et dona gaire temps per gaudir-ho o tu has d'estar més per el tema de logística? Jo, sincerament, estic fins als collons de la somniol, que l'organitzo perquè m'agrada.
Però és no parar, és no parar. Quin remei, eh? Quin remei. Quin remei. A cucullons. A cucullons. Jordi Martínez, moltíssimes gràcies i que no sigui la primera vegada. Esperem que no. Molt bé.
Si vols saber tot el que passa a Girona i a l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. El 92.7 de la FM i a gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina.
Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe, cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. Al 92.7 de la FM hi ha gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina.
Escacs en joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la Gironina.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes. Alexandra Cantó s'adposa al dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
Escacs en joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la Gironina.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes. Alexandra Cantó s'atposa al dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
Som gent de Girona, som gent de bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el bàsquet Girona. Tot el que passa a fontejar-ho. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de bàsquet. Els Quatre Rius. El magazine matinal opera la ciutat.
I ara era fosc quan vaig marxar. Espero que no em busqui. I ja sentim de fons el jugar-s'ho tot. Un dels temes que podem trobar en el nou disc, que es publicarà demà dia 31 d'octubre, de Smoking Van Vino. En aquest sentit, Smoking Van Vino, com ja us puc comentar, gironí Esteve Segué, a qui ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bon dia, què tal?
Esteve, gràcies per ser aquí perquè ja sé que tens agenda molt apretada aquests dies. Bàsicament el resum és, dia 31 surt l'àlbum i després també tenim actuació aquí a Girona. Bueno, el disc oficialment va sortir ahir, però bueno, com que era Sant Narcís es pot dir que ja. I sí, després toquem aquí al part del migdia, a les 7.30, amb en Gorka Orbí, que tocarà després.
Centrem-nos en el disc, aquesta vegada, El cants d'amor, d'on surt aquest nou treball? D'on surt? El nom o el treball en si? El treball en si. Bé, jo faig cançons i quan en tinc unes quantes els recopilo i els poso en un...
En un disc, quan crec que ja tinc les suficients... Bueno, normalment sempre tinc més de les que acaben entrant, però en aquest cas sí que és veritat que els vaig englobar totes, perquè el títol aquest ja m'havia vingut al cap, i aleshores moltes deies, curiosament també, hi havia l'imatge d'un gos que sortia en algun moment a la cançó, hi havia una referència a un gos, no és que fes coses...
En alguna cançó llapava el nas algú, en una altra s'escapava, però sempre hi havia el gos i vaig decidir posar tot aquest tipus de cançons en el disc que es diu Cans d'amor. Fa molts anys, amor feia referència a un únic concepte. Vull dir, això explica-m'ho tu. Vull dir, en aquest cas parlem de l'amor romàntic o parlem de l'amor des del seu més ampli espectre.
No, en el sentit el disc de mort tampoc és, m'agradava el títol, el joc de paraules del títol, perquè dius cants de mort, tu t'imagines cants de cançons, cantos de mort, però li treus la T i has d'haver un gos, aleshores és una mica el joc de paraules aquest.
L'amor en si en el disc tampoc és que si surt no en surt ben parat en aquest aspecte si ho entens com a relació parella. Són històries que sí que l'amor intervé perquè el tio se sent així o la persona se sent així i resulta que algú ha anat malament en l'aspecte però no parla d'amor excessivament. En aquest sentit si poguessis definir una línia narrativa del teu disc quina seria?
Saps el que passa? Si ja no ho fas conceptualment creat d'aquesta manera, és molt difícil donar una línia integradora. Per mi l'integradora l'he donat a partir del títol i de l'aparició de certs gossos a moltes de les cançons, i després també redonir-ho amb la portada que surten 46 gossos fotografiats allà.
Però una línia que diguis, no, perquè cada cançó jo sempre me la miro i té el seu món, ha de tenir el seu propi món i no té per què germanar-se amb un altre, no? Sí que és cert que poses dues cançons, en tens una, està com soleta, li poses una cançó al costat i de resultes del xoc entre les dues cançons pot ser que de cop vagin sortint molt més cançons, però no tenen que tenir necessàriament un lligam.
i en aquest aspecte si he fet mai algun disc conceptual aleshores sí que vaig explicar el concepte però en aquest disc al final és un recull de cançons que coincidien amb l'aparició d'un gos però fins a temàtica, home sí, sempre tenen a temàtica del personatge
Té problemes, no? I aleshores els soluciona. Però no hi ha un lligam. No te podria explicar un lligam perquè, al contrari, jo veig les cançons tan separades d'una a l'altra, que si no fos pel fet de l'aparicé del gos, al millor no els he posat juntes mai, saps?
Vull dir, perquè quan jo faig les cançons, ja faig les cançons pensant que sortiran... Amb una intencionalitat... Sí, que sortiran en aquell disc concret. Sí que a vegades passa així. Però jo vaig escrivint, vaig fent cançons, cançons, cançons, i arriba un moment que ja tinc aquella necessitat de dir, jo vull fer un disc, i aleshores fas el disc.
I, d'alguna manera, si quan globes tot, que, home, mires que quedin totes bé, no posaves una tecna al costat d'allò. Però, bueno, que sí que els hi deixo mantenir la seva pròpia independència, com si fóssim gossos lliures i desgigats. Jo t'ho he de preguntar, tu tens gos? No, no, tenia, jo tinc 11 gats.
Tenia una gossa però es va morir fa dos anys. Que suposo que també aquest punt ha ajudat. És cert que el títol ja em rondava pel cap abans, però sí el fet de segurament que la gossa es morís i el sutrat que et deixa, aleshores sí que vaig decidir tirar endavant amb el projecte aquest i englobar aquestes cançons.
És que és curiós també tot l'escalf que dona un animal de companyia. És un company, una companya o el que sigui. Els gossos sobretot, els gats també. Perquè els gats també tenen la seva manera. Jo visc en una casa i em vol tan molt.
Sí, no estan tot el dia dintre. Jo m'ho puc anar quatre dies i els gans entren, surten i no em necessiten per res. Però bueno, sí que notes que quan, per exemple, fa dos o tres dies que no hi ets, et busquen i esclar, en tinc onze i han de demanar torns, saps?, per allò. Sort que al meu fill li fan molt més cas que a mi i tenen amor tot el que necessiten.
Fem el mateix, va sortir l'àlbum ahir, dia de Sant Narcís, i tens actuació demà, dia 31, aquí al parc del migdia, entenc que serà per presentar el disc. Sí, presentem, quasi bé, és veritat que també farem cançons del disc anterior, ho barrejarem una mica, però quasi bé totes les del nou disc els toquem.
I t'ho he de preguntar, perquè és al final com també una miqueta el procés aquest entre convertir un disc en una performance, en un directe, en una actuació que serà la primera vegada que ho faràs, em sembla, doncs també veure una miqueta quin ha estat el repte a l'hora de fer-ho.
Bé, en aquest cas, com que amb el disc anterior era un format diferent, perquè érem molts menys músics, però ja quan vam haver de començar a fer concerts, depèn dels concerts que ens sortien, sí que ens vam trobar una mica amb la necessitat d'ampliar una mica, posar més músics, per fer-ho tot més rodonet. I clar, com que el procés aquest, hi ha el convertir aquelles cançons del disc anterior amb tota la banda,
Ha sigut com també més fàcil a l'hora de crear les cançons aquestes i portar-les. Ha sigut com molt més natural, saps? No hem tingut que forçar res perquè al disc ja hi apareixen els mateixos músics que venen a tocar. Vull dir, està tot gravat amb els mateixos... Sí que és veritat que hi ha uns vents al disc que per qüestions bàsicament monetàries...
De diners no venen. Si tingués un pressupost més alt, lògicament invitaria més músics a venir, que quedés tot com m'agrada. Però a vegades hi ha limitacions en aquest aspecte, no? Doncs queda dit. Tothom convocat demà, dia 31 d'octubre, a festes de Sant Narcís al Parc del Mitjdia. L'actuació d'Esmoking Manbino, Esteve, no sé ja com presentar-ho. Esmoking Manbino és el grup. Esteve soc jo, però de fet d'Esmoking Manbino també soc jo.
Una flor ja visi la mà al cor
El po entre líquens i fons, un asset de boig. Estic perdut en un bosc des de nit, destarrat a l'oblit. Criu i ningú em sent, m'és igual, jo igualment t'espero.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.