Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai.
Dilluns, 29 de setembre de 2025.
Segons un estudi elaborat pel portal d'estalvi,
Kelisto.es, Girona és la setena capital més cara d'Espanya per viure-hi.
I és que no només el futbol ha arribat a la Champions League en aquesta ciutat,
sinó que també ho han fet els preus de tot.
Tampoc perdrem el temps parlant del lloguer,
que ja ho veiem, o en aquest cas ja ho veiem cada mes, com baixa la compta.
Parlem d'anar a comprar, per exemple, amb aquell anunci ja a la memòria,
d'una cadena de supermercats alemanys que et garantien omplir el carretó per 30 euros.
Ara, amb aquest pressupost, arriba per una bagueta, mortadela i una Coca-Cola.
I pels més agosarats podríem veure també i parlar-ne
de les cartes dels bars i restaurants d'una ciutat enfocada al turisme.
Diuen que la vida, tot el que puja, baixa.
Però deixeu-me no estar-ne tan segur aquesta vegada.
Deixeu-me dir-vos a cau d'orella que si no n'estic tan segur de que tot el que puja, baixa,
és bàsicament perquè tinc l'exemple clar i palpable davant meu
de que no tot el que puja, baixa.
Perquè hi ha gent que només puja, puja, puja i puja.
Mestre de la ràdio, també de la vida.
Rau Vila, bon dia, hola.
Què tal? Molt bon dia, com esteu?
Home, la veritat és que...
També puja el sucre, no?
El sucre, però és que a més a més sí que és veritat que vas al supermercat
i de... és que si vols fer una compra de 40 euros...
Abans deia 50, però és que ara 40 euros mínim, 4 coses.
i sense peix, carn i coses d'extres.
I tabela amb olives, una baguette i una Coca-Cola amb això ja...
Això, mira, això ja ben bé són 12 euros.
Sí, pel cap baix.
Ben bé.
Pel cap baix.
Bé, clar, depèn de la marca i depèn de tot, però que...
Però bueno, Vila, quin remei, què hi farem?
De dilluns.
De dilluns, no? Vull dir, bueno, tu, clar, com que tu, a casa teva,
totes les rajoles tremolen, vull dir, totes ballen, eh?
No ho diguem d'anar, això que...
De veritat, no, ara des d'aquí, que això és broma, eh?
Això és broma, digueu-ho.
No l'entreu a robar a casa, que la gent es pensarà encara que...
Les rajoles no, el sostre i les rajoles i les parets.
Però les rajoles soles no.
Tot tremola, però no perquè tingui algú sol, eh, no?
Bé, en qualsevol cas.
Com ha anat aquest cap de setmana, Vila?
Bé, d'excursió a les zones pallareses.
El pallares, has anat?
Basta bé fer una excursió.
El Jussà o el Sobirà?
El Jussà.
El Jussà. El Sobirà, no?
No, el Sobirà, és molt bonic, el Sobirà, però de moment...
Ja hi aniràs, no?
Sí, ja arribarem, ja arribarem.
I ahir diumenge?
Tranquil, tranquil a casa, mirant el partit, el Barça, com sempre...
Ah, molt bé.
Sí, home, i el Girona també, però el Barça...
Seguim tots dos, eh, Barça i Girona.
Sí, no?
Però si a Barça sempre també va bé...
És que jo no me n'amago, jo sóc del Barça.
No, sí, amb nosaltres també, eh?
Dic que no passa res.
Des de l'època quan en Figo encara era en Figo, eh?
Imagina't.
Tu encara tens la samarreta d'en Figo?
No, tinc la segona dels porters, la negra.
Ah, clar, perquè tu és veritat.
Em sembla que era 2011, em sembla que era 2011, em sembla que era.
És veritat, perquè tu eres porter abans, vull dir...
I a l'escola també era porter, sí.
Per això que els camps de futbol encara es recorden de tant en tant, diria.
I tant, i tant, i tant.
Home, parlant de porters d'ahir de Unidor, quines parades que vam veure, eh?
Pels dos...
No, jo el...
En general, eh?
A mi el futbol ja no m'agrada veure'l, m'agrada molt escoltar-lo per la ràdio.
No, veure'l a mi també.
Sóc molt...
Bueno, en aquest sentit sóc molt encara analògic.
Jo saps que...
Som d'una altra època.
Al final, escoltem, hem de fer honor a tot això, i per fer-ne honor també...
Avui parlarem de música, de les vesperades musicals als Ateneus,
que arriben per primera vegada des de les Terres de Ponent fins a comarques gironines.
Tot això ens portarà també per parlar amb el Marc Mas Mitjà i Pujol,
ja que hem parlat d'economia en la portada.
Doncs mira, seguirem parlant-ne amb el nostre economista de capçalera.
I la Ieri i la Mel, que passaran també en el temps de música d'aquí dels Quatre Rius,
a presentar la seva col·laboració, dues veus amb denominació d'Origen Girona.
En qualsevol cas, Arnau Vila, si et sembla...
Ens hi posem.
I després de cinc edicions a les Terres de Ponent,
el cicle Vesperades, música als Ateneus,
arriba per primera vegada a les comarques de Girona.
En aquest cas, la iniciativa, que el vol donar veu al talent emergent
i també enfortir la cultura de proximitat,
oferirà nou concerts gratuïts o a preus populars
en diferents Ateneus i espais culturals del territori.
En parlem amb Jordi Planagumà,
director de la Fundació Casa de la Música de les Comarques de Girona.
Bon dia i bona hora.
Molt bon dia, què tal?
Primer de tot, merci per venir,
t'ho dic perquè tu i hem parlat per telèfon més que jo amb la meva mare aquest mes,
segurament, i per fi hem aconseguit de fer-te venir fins aquí.
Jordi, primer de tot,
què significa que aquestes Vesperades,
o que en aquest cas que una proposta cultural,
entenc que ja consolidada a Ponent,
arribi també a comarques de Girona?
Bé, per nosaltres és una experiència que teníem moltes ganes de fer.
De fet, agafem el fil perquè,
com que Casa de la Música de Lleida
i la delegació dels Ateneus de Lleida,
havien consolidat aquest model a anar a les Terres de Ponent,
nosaltres vam veure que aquí era una cosa
que podíem extrapolar i fer-la possible aquí, no?
Partir d'una experiència prèvia sempre ajuda
i vam veure que era una oportunitat de poder-ho replicar.
Evidentment, cada territori té la seva idiosincràcia,
té els seus artistes,
perquè aquest és un cicle que va molt lligat
als artistes que tinguem en el territori.
Aquí no portarem artistes que venen de Tarragona,
precisament, sinó que el que intentem és fer
que el territori gironí
tingui una mica de presència d'artistes
en espais de petit format,
que és una cosa que, de fet, tenim una gran mancança.
No només a Girona, és una mancança que tenim a Catalunya.
És que fins i tot a Barcelona, vull dir, que han cercat sales ja.
Sí, ja no només parlem de sales, sinó el que està per sota,
o sigui, aquest punt del local petit de 50 persones
on poder fer un concert,
és una cosa que...
Està en perill d'extinció.
Està en perill d'extinció.
De fet, ho teníem,
ho teníem perquè, no ho sé,
fa 25 anys, doncs, a mitjans dels 90
o a principis dels 2000
hi havia molts llocs on es feien cosetes.
Això arribava a un moment que era molt i molt complicat
i que pràcticament estaves perseguit,
si feies un concert, no?
Et venien.
Si no era una normativa A, era la B,
en la qual estaves incomplint
i llavors al final tot això es fa molt complicat.
i llavors comença, hi ha gent activa
com poden ser els Ateneus
o poden ser petits locals que intenten fer coses
però estan molt desemparats.
I aquí xoquem amb una altra realitat
que és que cada vegada hi ha més artistes
i artistes que estan en aquesta franja,
o sigui, l'artista que comença,
que a més a més estem en un moment
en el qual hi ha una formació brutal,
o sigui, hi ha les millors escoles de música,
hi ha els millors programes de suport d'artistes,
tothom fa coses i són molt interessants,
el que passa és que llavors
quan arriba aquest moment en el qual dius
bé, jo sóc un artista,
començo, necessito on expressar-me
i on ensenyar-ho
i evidentment no pot ser la Mirona
ni el Razmatat
ni la Sala Polo.
Necessito espais on siguin de 50, 60 persones
on pugui omplir-ho
i que estiguin repartits en el territori.
Llavors comences a mirar
i és molt complicat,
és complicadíssim.
Llavors una mica la idea del Vesprades és
a veure, amb això no solucionem res
perquè estem fent un cicle de nou artistes
que van a una part del territori.
El que sí que estem és posant
amb èmfasi que hi ha aquesta necessitat
i posar un primer pas.
Bueno, i donar sortida també,
encara que sigui nou, vull dir donar sortida.
I evidentment que la idea no és fer-ne nou,
la idea és que puguem fer-ne 25,
quan ho trobem, o 50.
però s'ha de començar d'alguna manera
i aquesta és la manera
que hem volgut arrencar aquest any
i fer aquesta primera...
Perquè no només són els artistes
sinó que ho han de veure clar els espais.
No és el mateix
el foment a Girona
que no sé,
que la teniu republicada,
però és que no.
O sigui, són organitzacions
moltes vegades que tenen
un punt molt important de voluntariat,
són espais diferents,
cadascú ha de trobar l'artista
que lliga amb la seva idiosincràcia,
amb la seva població.
Vull dir que és una feina
que nosaltres creiem
que l'hem d'anar fent de mica en mica,
que és una mica el que han fet a Lleida.
Cinc edicions,
perquè cada any han anat evolucionant una mica.
Vosaltres, Jordi,
com us ho feu per triar els artistes?
Com es fa aquesta selecció?
A veure, aquí estàvem buscant
artistes bàsicament
que tinguessin relació
amb el territori gironí,
que tinguessin bàsicament
repertori propi,
o sigui, vam intentar fugir
del que eren versions,
evidentment són superrespectables,
però estàvem intentant
buscar un punt de difusió
de la creativitat.
No només volíem programar
concerts de música,
sinó que volíem buscar
concerts de música
amb repertori propi.
I llavors que tinguessin un punt
que estigués en aquesta franja
de locals d'aquesta mida,
mida petita.
Llavors nosaltres, bàsicament,
d'aquesta primera vegada
hem funcionat a través
dels artistes que es presenten
a les convocatòries d'ajudes
de Casa de la Música.
O sigui, nosaltres cada any
rebem pràcticament
més de 200 propostes
en aquesta convocatòria
a Girona.
O sigui, a nivell de Catalunya
és una...
Moltes més, no?
I dins d'aquestes propostes
tenim ja identificats
artistes que estan
en aquests programes,
que han guanyat beques
i que llavors és allò,
bueno, i ara on te toquem?
Clar.
I doncs això, no?
Com la Judit Jaquet,
Foresta,
Loet,
Arar,
en Pau Brugada,
són gent
que han fet aquestes ajudes
que creiem
que necessitaven
una empenta,
una petita empenta,
perquè, a veure,
ells ja estan intentant
buscant-se la vida
i intentant trobar
aquests forats, no?
Però és complicat,
bàsicament,
en un estado iniciado,
quan comences a picar portes
i comences a veure
les programacions,
normalment la gent apunta
una mica més alt, no?
Busquen festivals,
els festivals volen artistes
que convoquin
a mil persones,
no a cinquanta,
i tot això és molt complexe.
Clar.
Doncs hem tirat per aquesta línia.
No descartem
que en futures edicions
obrim convocatòria
directament
només per participar
en el cicle.
Clar.
Val?
Però en aquesta primera
el que creiem
era que nosaltres
volíem una mica
recompensar
la gent
que es presenta
a les ajudes,
que ha tingut
ajuda,
per exemple,
no sé,
amb la Judit Jaquet
o amb en David Mauricio.
Hem fet coses
de producció de directa
o hem fet coses
de suport
a la composició
i llavors he dit,
bueno,
doncs,
si nosaltres us podem ajudar
un cop heu fet
aquest programa
d'ajudes,
doncs,
a més a més,
us podem donar veu
en alguna part del territori,
doncs,
creiem que era una cosa
bastant lògica,
no?
Clar.
En aquest sentit,
és que jo ara estava pensant
i dic,
fins i tot aquest perfil
d'artistes que em dius,
vull dir,
al final,
com que estem en aquesta cultura
ara mateix del home made,
on molta gent,
vull dir,
s'ha hagut d'espavilar
i de buscar-se la vida,
al final també,
no sé si tu has notat això,
que ens deixen artistes
més curtits
si acaben arribant
finalment a meta.
Sí.
més amb una visió
3.60,
m'entens?
Aquí passen dues coses,
hi ha molta més gent
que fa coses
i molt interessants,
amb això que dius
del home made,
llavors,
hi ha un pas important
que és el pas
de com passo
del home made
i...
o...
o com passo
de aquesta música
que jo faig
que la penjo
a les xarxes
i funciona,
perquè hi ha artistes
que són purament
de...
Digitals.
Digitals,
gravo,
em poso a internet
i tinc seguidors.
Llavors,
com ho transmeto,
això,
com ho porto al directe?
Val?
Perquè,
perquè,
a lo millor
aquests seguidors
que jo tinc digitals,
a lo millor
no estan a la meva zona,
a lo millor
estan a...
No, clar.
A Mèxic.
Sí, sí,
està molt bé
que t'escolti algú
des de Medellín,
però dius,
clar,
com omplo,
jo què sé.
Llavors,
vaig a un local
a Girona
i no ve ningú
o ve amb molt poca gent
perquè aquest meu èxit
de clics.
Jo t'ho dic
perquè això
ho he vist
d'artistes
que dius,
ostres,
ho estan petant
a YouTube
i llavors
no acaba funcionant
el que era...
Ara no sé,
m'he quedat sense record.
No, sí.
El que era
el directe,
no?
Llavors,
sí que
fer aquest pas
dels locals petits
de la connexió
molt públic
crec que és una
és una cosa
que és molt i molt necessària.
O sigui,
perquè si no ens quedem
amb això, eh?
És de no, no,
jo sóc un artista
super consagrat
perquè estic a tope,
tothom me segueix a xarxes,
sí, sí.
Però quanta gent
et ve a veure
als concerts, no?
Més enllà de tot això,
al final,
aquest projecte
aposta 100%
per quilòmetre zero.
Aquest impacte,
vull dir,
al final,
com queda retornat
això
que ara és el públic?
És a dir,
nosaltres,
quan organitzem això,
realment,
entenc que les edicions
anteriors a Ponent
i tot plegat,
han pogut veure
com realment feien
un pas endavant
o es col·locaven
una miqueta més
en el cartell?
Sí,
evidentment,
a veure,
hi ha aquest punt
que quan un artista
acaba fructificant
i acaba fent passos
endavant
en la carrera,
aquest punt de dir,
ostres,
jo el vaig veure
aquella vegada
allà,
que érem quatre i al cabo
i no els coneixia ningú
i em va agradar
però,
i mira,
ara estan omplint,
estan tocant a festivals,
això és una cosa
que,
que quan,
de fet,
jo que he estat programador
i he programat coses
a vegades que eren desconegudes
i quan veus,
hòstia,
això ha acabat funcionant,
tens un cert punt
de dir,
ostres,
va valguer la pena,
normalment aquestes coses
econòmicament
són,
són bastant,
no donen,
normalment són concerts
d'aquells que dius,
hòstia,
mira,
vam fer l'aposta
per tal,
segurament hi vam perdre diners,
va ser un concert
que ens va agradar molt
i mira ara,
mira ara com aquest artista
ha agafat,
i això crec que passa
a qui programa,
crec que passa
a qui veu l'artista,
perquè aquest punt
de veure un artista
en un espai
super petit,
aquest espai
de 30,
40,
50 persones,
no té absolutament
res a veure
amb estar en un festival
en 2000,
llavors el festival
és molt guapo,
quan hi ets
és molt emocionant,
però la proximitat
del concert,
de fet,
jo crec que cada vegada
la gent valora més
aquest punt
de la,
bueno,
del contacte real,
no?,
de tenir l'artista
just a tocar,
jo penso que és
una experiència
que cada vegada
també valorarem més
i podrem,
jo crec que
entès,
a veure,
està clar que no
tot el que veurem
en aquests cicles
acabarà convertint-se
en fenòmens de masses,
està claríssim,
o sigui,
només per proporció
d'artistes
que participen
i els que acaba
la indústria absorbint,
doncs potser
és
d'un de cada deu,
però no té per què
ser només aquest objectiu,
sinó que tu t'has anat
a veure un artista
i t'ha agradat molt
la seva proposta
i era superíntima
i potser
aquest artista
es queda
en aquesta franja
perquè és la seva franja,
no la franja
d'anar
a fer
grandíssims
concerts.
Clar.
Activitats paral·leles?
No sé si en teniu
plantejades,
també?
De moment no,
o sigui,
de moment no
perquè
els Ateneus
en si,
o sigui,
aquí estem fent
una mica al revés,
vesprades
és un cicle
de música
els Ateneus
però els Ateneus
en si mateixos
ja són
un pol d'activitat
en si.
Clar.
O sigui,
els Ateneus
precisament
si són alguna cosa
és un pol d'activitat
de tot tipus,
social,
cultural
i de vida
de cadascun
dels pobles
on estan.
Llavors,
nosaltres
el que volíem
era fer
una mica
de xarxa
no només
per portals
i artistes
sinó
també aquest punt
de visualització,
o sigui,
tingueu en compte
que hi ha Ateneus
que en aquests Ateneus
passen coses
que en aquest cicle
ens porta la música
als Ateneus
però
jo crec que hi ha gent
que no sap
ni que existeixen
els Ateneus.
Tinc raó,
són a segle passat.
Clar,
clar,
clar,
i són a segle passat
però
l'altre dia
parlàvem
amb el president
de la Federació
d'Ateneus
i ara mateix
hi ha tota
una generació
jove
que està agafant
el relleu
d'això
de portar
els Ateneus
gent jove
que ha agafat
aquest relleu
i que lidera
aquestes
de fet són
entitats socials
de poblacions
que són
els que donen vida
a moltes poblacions
més enllà
dels ajuntaments
però els Ateneus
són la societat civil.
Digue'ns
quin és el primer.
Com donarem
el tret de sortida
perquè segurament
anirem parlant
amb alguns artistes
al llarg del calendari
però sí que voldríem saber
quin és la primera cita
per donar el tret de sortida
la primera cita
la primera que ve ara
és a Norico i Ferran
a les bars
de la Vall d'Ustoles
a Sant Feliu de Pallanós
el 4 d'octubre
o sigui que
cap de setmana
ja
cap de setmana
el següent tenim
a Foresta
el casino de Tortellà
el següent tenim
en Pau Brugada
el caf de Platja d'Aro
després tenim
el 2 de novembre
en David Mauricio
a la CATE
Figueres
el 8 de novembre
a Luet
a Bescanó
a l'Ateneu Republicà
15 de novembre
a Arar
al casino de Camp de Bànol
i el 22 de novembre
a l'Anunt
a l'Ateneu 24 de juny de Girona
Déu-n'hi-do
a Ernau Vila
ja tens la gent de plena
abans de començar el programa
gairebé
haurem d'apuntar
sort que la tinc digital
i mira
l'espai encara n'hi haurà
t'hauré de pagar l'iCloud
perquè també s'omple
Jordi Planagumà
moltíssimes gràcies
i que vagi molt i molt bé
aquestes vesprades musicals
als Ateneus
en aquest cas
a Comerques Gironines
merci a vosaltres
Ateneus
Girona FM
92.7 FM
la ràdio de Girona
Girona FM
L'actualitat en 180 segons
cada hora en punt
arriba l'actualitat
concreta i directa
de la ciutat i del país
tot el que passa
a Girona i Catalunya
concentrat en 3 minuts
als botlletins informatius
horaris
a Girona FM
La Gironina
El més clàssic
i el més actual
del soul
cada dos divendres
a les 10 de la nit
al 92.7
de la FM
i en podcast
a Girona FM
punt cat
La Càpsula
el programa dedicat a la música
Cacol
amb Oriol Mas
Cacodril Club
Cacodril Club
si t'agrada a Girona
si t'agrada la bona música
dels anys 60
70
70
80
escoltar a Girona
Escolta a Girona FM
els matins de diumenges
de 10 a 12
i els dissabtes
també de 10 a 12
però de la nit
és el temps
del Cacodril Club
tot un clàssic
de la ràdio
programa divulgatiu
de la cultura musical
pop rock
recorda
diumenges
de 10 a 12
del matí
dissabtes
de 10 a 12
de la nit
aquí a Girona FM
92.7 FM
Cacodril Club
el programa revival
de l'Albert Malla
Entra
el Jardí de l'ànima
el programa
sobre benestar
consciència
i transformació
personal
de Girona FM
amb
Bim Magarulera
Afra Quintanes
i Lavinia Martorano
Cada dues setmanes
els dimecres
de 3 a 4
de la tarda
i quan vulguis
en podcast
a gironafm.cat
Garcia i Tarribes Associats
el programa
que et convida
a explorar
la realitat cultural
de Girona
amb Pere Garcia
i Guillem Tarribes
explorem el món
del cinema
la música
el teatre
i els llibres
un viatge
apassionant
pel teixit cultural
gironí
cada divendres
a les 3 de la tarda
i dissabtes
a les 11 del matí
obre la finestra
cultural
de la nostra ciutat
Girona FM
la teva ràdio
la Gironina
un nou dia
un nou dia
un nou dia ha començat

segons
berg1
que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida en un paper.
Marxarem amb els dies regalats
i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser.
Escriurem que tot no va ser fàcil,
cantarem la nostra vida en un paper.
Marxarem caminant per les estrelles
i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser.
ADN Gironí, ADN 92.7, la ràdio de Girona.
I hem volgut triar una de les sintonies més elegants que tenim
per celebrar el retorn del fill pròdic d'aquesta ràdio de Girona.
I feiem els quatre rius.
Si hem de parlar de salut i peles,
si hem de parlar de pasta, hem de parlar amb Marc Mas Mitjà i Pujol.
Bon dia i bona hora!
Bon dia, Seït!
Com estàs?
Mira, content de ser aquí una altra vegada.
Que la gent es pensava que ens havíem discutit?
No, mai de la vida, no?
Des del març, em sembla que no...
Això et deien?
No em devies convidar?
Sí, no, no.
No, perdona, aquí tenia la gent de complicada eres tu.
Sí, sí.
I si no estaves...
Que tu acabes d'arribar de Nàpols.
Acabo d'arribar de viatge, sí.
Ara, fa una estona, vull dir directe, vol directe.
Sí, sí, sí.
El primer que faig és venir aquí.
No he anat ni a casa.
Encara no has passat per casa.
No, clar.
Però vinga, és el que s'ha de fer.
No, no, i ara he treballat després d'aquí.
Vull dir, que avui el dia es preveu llarg.
Va, però tu treballes allò eco-friendly, eh?
Vull dir...
I he treballat bé, no?
Sí, tu treballes bé, que no vol dir molt.
Sí, que vol dir molt.
Vol dir molt i bé.
Ah, vale.
I amb ganes.
Tu, Marc...
Quan es treballa molt i és agradable, no passa res.
Marc, abans de parlar de pasta i tot això,
jo ja sé que tens unes ganes boges i terribles de comentar el Girona.
El Girona de futbol, eh?
De futbol.
És que entenen, entenen...
Sí?
Sí, sí, però molt enfadat.
Molt normal, no?
No ens en sortim.
Ja la temporada passada ho vam comentar.
Si ho vam comentar ja al final de primera volta de la temporada passada.
És que no ens en sortim.
I el problema principal que jo veig
és que jo crec que no hi ha ganes.
No hi ha ganes que el Girona ens en surti.
No sé, des de dintre el club no hi ha ganes.
Perquè no fitxem.
Hem tardat a fitxar un mes.
L'últim aquí que va fitxar primera.
Els fitxatges a l'últim dia, a última hora.
Hem deixat anar els jugadors que valien més.
Bueno, no ho sé.
És una mica un desastre.
Sembla que no hi ha ganes de seguir primera.
ja l'any passat ho vam notar
i ara continua la cosa igual.
Bueno, no sé què pot passar,
però anirem veient.
Ja...
Jo crec que estan allargant el xiclet.
O sigui, el que penso jo, eh?
No ho sé, però...
El que m'agradis fer és el motiu.
Perquè no interessa el Girona primera.
Des de dins, eh?
El motiu.
Per què?
Jo crec que no és que sigui tant això.
És simplement criteris empresarials.
És a dir, al final havien de generar diners,
han fet bones ventes,
que al final eren els jugadors que aguantaven...
Mira, en això interessa més un equip a primera que a segona.
Més a segona que a primera, poder.
Per guanyar diners?
No, per guanyar diners a primera.
A primera.
Però no entenc el sentit d'intentar o de voler baixar.
Jo crec que també els hi ha superat una miqueta la situació.
És a dir, no...
Aviam, la plantilla, si vas nom per nom,
nom per nom,
el Girona té bona plantilla.
O no la té molt dolenta.
Hi ha molts llocs que ens falten jugadors,
ens falten centrals, ens falten mig campistes.
Això segur, però vull dir que té millor plantilla
que a l'Oviedo, o al Girona.
Sí, sí, però mira l'Oviedo,
o mira l'Elx, que està pràcticament a Champions,
i nosaltres, és que tothom ho veu,
vull dir, la cosa és que tothom ho veu.
Tothom ho veu.
I no hi ha manera, i no hi ha manera,
i no sé, i arribes...
Som sisena jornada,
ni un partit guanyat,
tres punts,
i a veure què tractem de guanyar el primer partit.
Què creus que passarà amb Mitja?
Creus que arriba als torrons?
No, algú s'ha de justificar
qui cau primer.
Tu no pots fer fora tots els jugadors,
no pots fer fora la directiva,
que han de fer fora la directiva,
salta l'entrenador.
Per tant, no es menja els torrons.
Justet, si no comencem a guanyar partits...
Jo crec que no som.
Nadal, tu què penses?
Ai, Nadal.
Sí, jo tinc molta feina,
estic a punt de fer el primer Roland Garros.
Rafa Nadal.
Rafa Nadal, tu què em penses?
Creus que arriba als torrons o no?
Li podem dir els quatre corris a aquesta secció, no?
Sí, sí, no.
Ara parlarem de pasta, però mentrestant...
Bueno, precisament pasta potser és la que
i hauria de fotre el club, no?
Una mica.
No, però has contestat molt bé la meva pregunta
amb una pregunta que vull dir una altra cosa.
Jo, la meva pregunta és
tu creus que l'entrenador de Girona
aguanta fins al desembre?
Mira, mira, dissabte tenim a Montalibi
i a València i veurem.
Si no guanyen, potser abans i tot.
Jo crec que prefiris de Girona, mira què dic.
Mira, no ho sé, perquè ja aquí
es va demostrar, per exemple, amb Eusebio
que vam ser capaços d'estar 10 jornades
pràcticament sense guanyar, sense fer res.
O sigui, calma total.
Confiem en l'entrenador
i ens podem tornar amb el mateix.
Podem perdre 10 partits més seguits
i que aquí no passi res, com ha passat amb Eusebio.
Pensa que des d'aquest 2025
2025, eh?
Si estem a l'octubre ja gairebé
el Girona només ha guanyat 3 partits.
En Lliga, eh?
I n'ha jugat més de 20.
En Lliga.
En Lliga només n'ha guanyat 3, la temporada passada.
És que això, no em diguis que això...
Què és?
Alguna cosa s'ha de fer?
L'empat i t'errota no et salves, això està clar.
No, no.
La mitjana anglesa no funciona.
D'un amb un i d'un de tal en tant
no anem enlloc.
Sí, això no arriba en qualsevol cas.
El que no arriba tampoc enlloc
entenc que és el...
A més, què?
Us van pujar la quota, no?
Aquest any, a part?
A socis?
Sí, sempre pugen quotes.
Al final es van inventar un carnet de soci
que no serveix, en el meu cas, per res.
Jo ja era abonat.
Ah, val.
I una altra cosa que també vull denunciar aquí
és que per entrar al camp
has d'estar 20 minuts.
Que no sé si no han pogut arreglar els torns.
Ah, que tens el checkpoint de Bagdad allà a muntar, tu?
Déu-los dir.
Vull dir que està tot ple de checkpoints, o...?
Està... No, hi ha els torns, hi ha ple de gent per entrar
i tardes 20 minuts, 25...
Jo diria que si ara vas a Montilivi
poder no trigaràs tants minuts.
Ara poder no.
Ara poder ja no tant, eh?
No, no, que cada setmana, com que era fora, no hi vaig anar.
Per això mateix.
Estalviat a afedar-me.
A veure la setmana que vés
i potser entraràs en dos minuts.
Va, vinga.
Canviem de tema i riem una mica més.
Canviem de tema, riem una miqueta més
i és...
O no, eh?
No ho sé si és per riure o no, però...
Un dels temes grossos que, per cert,
l'aventum va l'altre dia al Parlament, diria,
que és l'entrada en vigor del...
No, perdó.
L'aprovació de la llei que donava pas
a la jornada laboral de 37 hores i mitja.
Tirada enrere, ja veurem com acaba
tot aquest sidral, Marc Mas Mitjà i Pujol.
Sí, sí, veurem.
A veure, al final ja està bastant acabat, eh?
Es va estar parlant tot l'any des de...
Bueno, la vicepresidenta del govern,
Iolanda Díaz,
que s'aprovaria la jornada laboral,
que es reduiria a 37 hores i mitja,
o sigui, mitja hora menys cada dia,
i al final va faltar l'acord amb Junts.
I no s'ha aprovat.
Llavors, em sembla que aquí hi ha punt final,
almenys per una temporada...
Crec que duran un temps també, eh?
Perquè a part era la seva mesura estrella.
Exacte, aquí el que s'ha de valorar
és si és positiu o no per la societat, no?
Depèn de...
I sempre això, com sempre, no?
Del que has estat on tu mires.
Si ets treballador,
si cobrar el mateix i treballar menys,
xores, és fantàstic, no?
A tots ens agradaria.
Si ets empresari, al contrari.
I llavors aquí està, com sempre,
trobar el punt mig, no?
Que al punt mig se li diu productivitat,
que no hi ha manera de tirar-ho endavant en aquest país.
Seria aguantar la mateixa productivitat en menys hores.
Però què passa quan pagues el mateix
en menys hores,
per tant, i amb la mateixa productivitat
o menys productivitat?
Que això va de repercutir per algun lloc, no?
I què passa?
Els presos han de pujar, al final.
Sí, clar.
Si els marges s'han de mantenir,
els treballadors cobran el mateix, treballen menys,
per algun lloc ha de sortir.
És que també tenia una altra notícia destacada,
bé, ho hem comentat abans també,
que Girona és la setena capital més cara d'Espanya
per viure-hi.
Clar, tu...
Ho notem al dia a dia, no?
Ho notem cada dia, no?
Tu quan vas a fer el carrito de la compra,
et passa com la dona aquella del Lidl
que li costava 30 euros?
A mi sempre m'ha costat més de 30 euros.
I quan vaig a fer el carrito de la compra,
cada vegada és més car,
però tampoc ho tinc molt controlat.
Al final és,
mires el que val,
el que necessites i quin remei.
I és que això són béns que en diem en economia
de manda inelàstica.
Si necessites oli,
l'has de comprar.
I si pel 5,
a pel 5.
I si pel 10,
a pel 10.
Si necessites llet,
l'has de comprar.
I les famílies han de comprar el que tenen,
el que necessiten,
i llavors a partir d'aquí paguen el que s'hagi a pagar
i s'hostalvien d'un altre lloc.
Mira,
jo aquest cap de setmana vaig trobar una notícia,
que la trobo,
si més no,
no diria que sorprenent,
però sí que serveix com a termòmetre
del nostre mercat laboral.
Val, Marc?
Jo llegeixo el titular.
I tu ara m'ho diràs.
Això ara m'agafes aquí sense dir res, eh?
Júlia,
la jove de Badalona
que abandona la fisioteràpia
per ser escombriaire.
Això vaig llegir,
aquesta notícia,
mira,
la vaig llegir ahir.
Que te la vaig passar.
Ah,
no me la vas passar.
La vas veure per Instagram,
pel meu Instagram.
Ah,
pel teu Instagram era.
Sí,
la vaig veure.
O sigui,
és una noia que va estudiar fisioteràpia neurològica,
no us ho perdeu,
que la seva passió era rehabilitar persones
amb victus o amb vela
i vaja,
vull dir que després de no sé quants
contractes de setmanes,
substitucions intermitents,
sous baixos,
recalquem això,
va agafar
i s'han anat a treballar
d'escombriaire,
primer al Mas Nou
i després a Barcelona
assegurant que té
millor qualitat de vida,
millors condicions laborals
i més perspectives de futur.
Doncs al final,
lògic, no?
que aquesta noia hagi optat
per aquesta opció,
al final,
si visus a treballar,
és una feina dura.
També,
costa trobar feina,
costa
o poses per la teva banda
o has d'estar moltes hores allà
donant vida a la gent,
no?
I al final aquesta noia
es deu haver cansat
i ha buscat
una altra opció
amb un sou
més llat assegurat,
no sabem el contracte
que li han fet,
no sabem tampoc
quin tipus
de contracte.
Però quan dic
que és un termòmetre
clar del mercat laboral
que tenim en aquest país,
ho dic perquè
qui diu fisioterapeuta,
diu periodista,
diu administratiu,
diu,
mira,
perdona,
jo puc dir...
és que les feines
amb el preu de la vida
cada vegada
poc puja més.
I què passa?
Que els sous
es van mantenint,
sí que han pujat
el salari mínim
però no acaba de funcionar.
I llavors la gent
al final el que vol
és tenir una vida digna,
poder viure bé
i tranquil.
I aquesta noia
si ho ha trobat
d'aquesta manera
i està contenta...
I tant.
I no ens estranya
que això seria...
Ara és notícia,
però això pot anar passant
i no ho anirem veient.
No, no, completa.
Jo el que veig aquí
és quina manera més tonta
per part de l'Estat
d'anar gastant calés
en educació
per després
no tenir un mercat laboral
a l'alçada
dels professionals
que vas traient, no?
Vull dir, perquè si no
què passa?
Doncs o fuga de talent
o...
Al final,
quants graduats
es...
Quanta gent es gradua?
Cada any.
Ara tothom tira una pedra
i ja té antitud.
No ho sé, ara per dir-te alguna cosa, eh?
Quants terapeutes
es jubilen a l'any?
No ho sé, uns quants.
Ni idea, ja.
Quants nous n'entren
al mercat laboral?
Molt més, no?
Llavors, en cap i tota aquesta gent
i moltes altres coses...
No, que sí, que sí,
però parlo de molts àmbits.
I ja per últim
m'ha encantat això
de l'efecte trinquete.
Trinquete.
Efecte trinquete.
Trinquete, què vol dir?
L'efecte trinquete.
Ara entendrem
el per què
anem al súper
i està tot tancat.
No, no,
l'he de dir que...
Efecte trinquete.
L'efecte trinquete
més o menys està refrit al govern, eh?
Però podem extrapolar
a altres coses.
A qualsevol cosa.
Que no hi ha res
més permanent
que una mesura temporal
del govern.
D'acord?
Per tant,
no sé,
no sé si t'has notat.
Ara
puixen
l'oli d'oliva.
No sé,
fa un temps
van pujar l'oli d'oliva.
Sí, recordo.
Tu anaves al restaurant
i et posaven oli
amb aquelles bo
no gastis gaire oli
seguit
perquè, clar,
aquí va molt car.
I l'amanida
te l'hem de pujar
un parell d'euros
perquè t'hi posem
l'oli d'oliva.
Correcte.
Ja t'hem pujat l'amanida.
Molt bé.
Molt bé.
Dos euros o tres més.
Ara l'oli d'oliva
ha baixat una mica.
Però tu vas a fer l'amanida
i val la mateixa.
Efector Trinquete
no torna enrere, això.
Un cop està fet
no torna enrere.
Això passa...
Però això més aviat
es pot...
Ja ho dic, eh?
És més aviat
les mesures permanents
del govern, eh?
Les mesures temporals
del govern
que et diuen
que són temporals.
Pujant els impostos
temporalment.
Sí, clar.
I llavors és permanent, no?
Miau.
I això ho extrapolem
una mica a restaurants
i a la vida real.
Ja m'ho imagino, ja.
Quin és el pròxim viatge
que fas?
Encara no?
No.
No, no, no.
No, no sé.
No, home, ara...
Jo vaig a Tenes
ara a la tardor.
Ah, molt bé.
Encara no ho sé ben bé
perquè tenim un amic
que se n'ha anat a viure allà
i el que no veu, eh?
No, no, clar, ara què passa?
Ara ja entrem a la tardor.
Fires de Banyoles.
Ah, clar, és veritat.
I tot això,
ara una mica de calma...
Tu aniràs a les Fires de Banyoles?
Sí, home,
és obligat anar-hi, no?
Sí.
Un banyoli com jo...
Vas a peu i tu?
Sí, vaig a peu,
faig la volta allà a les barraques,
dic tot és igual
que l'any passat
que fa dos anys
i que fa 15
i me'n torno cap a casa.
Hòstia, doncs, ja vindré i tu també.
I et trobes la gent
que fa molt temps que no veus, eh?
Això també.
Ah, sí, i tothom et diu
què, com va, tot igual.
I llavors em diuen com tu
quan he arribat
et veig més jove i ben parit.
I ja està.
Home, això ja ho tindríem.
I això ja podem acabar, no?
Tu no passaran sis mesos,
no fins que tornis?
No, no, no.
Quan em convides, va.
Menys d'un mes.
Un mes.
Un mes, va.
Val.
Jo ja t'he passat totes les dates
d'aquí a desembre.
però fes tu com vulgui.
Ja està, ja vindré.
Va, ja em comprometo.
Marc, Més, Mitjà i Pujol,
moltíssimes gràcies un mes.
Gràcies, Seït.
Un abraçat.
Un abraçat.
Un abraçat.
L'actualitat en 180 segons.
Cada hora en punt arriba
l'actualitat concreta i directa
de la ciutat i del país.
Tot el que passa a Girona i Catalunya
concentrat en 3 minuts
als botlletins informatius horaris.
A Girona FM.
La Gironina.
Entra el Jardí de l'Ànima.
El programa sobre benestar,
consciència i transformació personal
de Girona FM
amb Imma Garolera,
Afra Quintanes i Lavinia Martorano.
Cada dues setmanes,
els dimecres de 3 a 4 de la tarda.
I quan vulguis en podcast
a GironaFM.
a GironaFM.
Cocodril Club.
Si t'agrada la bona música
dels anys 60, 70, 80,
Escolta a Girona FM
els matins de diumenges de 10 a 12
i els dissabtes també de 10 a 12
però de la nit.
És el temps del Cocodril Club.
Tot un clàssic de la ràdio.
Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock.
Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí,
dissabtes de 10 a 12 de la nit,
aquí a Girona FM, 92.7 FM.
Cocodril Club.
El programa Revival de l'Albert Malla.
Hasta luego, Cocodrilo.
No pasaste de cañar.
Hasta luego, Cocodrilo.
García i Tarribas Associats.
El programa que et convida
a explorar la realitat cultural de Girona.
Amb Pere García i Guillem Tarribas
explorem el món del cinema,
la música, el teatre i els llibres.
Un viatge apassionant
pel teixit cultural gironí.
Cada divendres a les 3 de la tarda
i dissabtes a les 11 del matí
obre la finestra cultural de la nostra ciutat.
Girona FM.
La teva ràdio.
La gironina.
El més...
I ja escoltem de fons
dues veus
amb denominació d'origen
de casa nostra
d'aquí de comarques gironines,
d'aquí de Girona.
I és que estem escoltant
a la Ieri i també a la Mel.
Dues veus d'aquí,
nostres,
també amb energia,
amb pop,
amb electro,
tenim moltíssimes coses.
Reflexiu també,
fins i tot.
estem escoltant Protagonista,
que és el Remix,
que ens proposen avui
les dues artistes.
Per comentar la jugada,
Mel,
la Ieri,
bon dia,
bona hora.
Bon dia.
Jo primer us ho he de preguntar,
d'on va sortir la idea
que féssiu aquesta col·labo
entre les dues?
Va començar tota la taula
d'un bar?
No.
Aquesta no,
la propera potser.
Aquesta va començar
perquè,
bueno,
vaig fer el tema
de Protagonista,
aquest va ser el Remix,
i, bueno,
volia que fos
la Protagonista,
doncs,
de la teva vida
i tal,
i és un ajut
també
pels artistes
emergents
i necessitava,
doncs,
una col·laboració,
una noia
i, bueno,
sentir el poder
de les dones,
no?
Ja us coneixíeu?
Sí, sí, sí, sí.
Tenia moltes ganes
de treballar amb ella,
que treballéssim juntes,
perquè les dues
sempre escrivim
les nostres cançons
i estem com molt unides
en aquest sector
de composició,
saps?
I tenia moltes ganes
de poder crear
alguna cosa amb ella
i a mi aquest tema,
quan el va treure,
m'encantava,
el missatge,
la vibra,
tot,
i vaig dir,
si m'acoges,
jo encantada.
Sí,
teniu rotllos semblants,
però diferents,
llavors,
a l'hora de casar
tot això,
com ho vau fer,
també?
Doncs,
jo pensava que costaria
una mica més,
però la veritat
és que superbé,
sí, sí.
Crec que hi ha una mica
de les dues
en el tema,
realment,
també vam trobar
coses noves,
perquè,
a mesura que anàvem creant,
vam anar,
de fet,
al final,
és com una locura,
que vam dir,
què estem fent,
però fem això,
saps?
Tu tira.
cardem-li tot el que puguem
i ja està,
i realment és això,
jo crec que,
tot i que siguem diferents,
com que cadascuna,
dins del mateix tema,
i té com la seva essència
en els arreglos vocals,
en les melodies,
en la lletra,
en la composició,
en la lletra,
i és que no va ser gens difícil,
la veritat.
Alguna de les dues
va haver de cedir
amb alguna cosa?
No.
Perquè la vida
s'ha de saber cedir,
eh?
Sí,
sí, sí,
però no,
la veritat és que
en tot moment
ho parlàvem tot
i ho portem bastant bé,
la veritat.
De fet,
jo,
com que era el seu tema,
era com,
això et sembla bé?
És que és això
el que et deies.
A veure,
al final és el seu tema,
saps?
I jo valoro molt
el que ella em digui
i a més que
la tinc com un referent
perquè és una noia
superguai
en l'àmbit musical
i jo li,
això et sembla bé?
Està guai?
Sí, sí,
però no vam tenir cap moment.
Segur, eh?
Segur que està bé, eh?
Segur, eh?
Però clar,
jo també volia
que ella tingués
la seva essència,
o sigui que...
super,
super, super.
Quan,
per exemple,
quan estàveu a l'estudi
mirant-ho i tot plegat,
quin era una miqueta
el plantejament?
És a dir,
quan vau arribant allà
amb el full,
o sigui,
entrem ja en la part tècnica,
en la part,
saps què vull dir,
el que no us preguntarien.
Doncs va costar una miqueta
perquè no sabíem
per on tirar,
sí,
però mira,
després vam dir,
mira,
som noies,
doncs farem una mica
del que és la moda
i tal,
i...
Sí,
i vam tirar per aquí.
Jo crec que també
el fet que fos el remix
d'una cançó ja feta
et donava peu
com a seguir amb el missatge,
no?
O sigui,
era fascina en aquest sentit,
de...
Ella em va explicar
el que per ella
significava la cançó
i tal,
i doncs
només havíem de tirar per allà.
Sí que
va ser la cosa de,
vale,
què li afegim?
Perquè el tema és boníssim,
o sigui,
hem de fer alguna cosa
que encara sigui millor
i era molt difícil
a nivell de lletra,
del beat,
de tot,
saps?
Però,
doncs,
vam dir,
anem a fer
Supergirl Power,
molt girly tot,
ens vam influenciar,
doncs,
de referents,
doncs,
Tini,
Emília,
que,
doncs,
tenen aquesta va,
i vam dir,
doncs,
creiem-nos que som
les reines,
les millors,
i què escriuries
si poguessis fer això,
saps?
I per això va sortir,
doncs,
tot l'últim tall,
quan comencem,
que el beat és molt més seguit
i tal,
i, doncs,
el missatge de
faré el que vulgui,
soc la millor,
les marques es barallen per mi,
saps?
I des d'aquí vam crear.
És que per ser-ho primer
t'ho has de creure.
Exacte.
Vull dir,
mai és al revés,
sempre és d'aquesta manera.
Per tant,
el missatge que volem donar
és aquest,
vull dir,
dones fortes,
lluitadores d'aquest segle XXI,
tan cel·laca.
Sí, sí, sí.
Quin ha estat el feedback
de la gent?
Doncs,
bueno,
ja era un tema
que funcionava,
i gràcies a la col·laboració
a la Mel,
doncs,
ha funcionat molt més,
i a la gent,
la veritat,
que li ha encantat,
o sigui,
tot molt bé, eh?
Sí,
la veritat,
jo,
des de la meva part
dels meus seguidors
i els meus amics
i tothom
que ha escoltat el tema,
li ha flipat,
o sigui,
han dit que és una col·laboració
que quedava molt bé,
no?
Perquè moltes vegades
això intentes
juntar dues coses
i no caves,
però realment,
que els ha agradat molt.
Ens ha funcionat molt bé.
El videoclip també
té el mateix rotllo,
és molt guai,
moltes vives dels 2000,
també que a les dues
ens crida molt l'atenció
i ens agrada aquesta línia,
i tot,
o sigui,
tant el videoclip
com la cançó
ha tingut
una rebuda
increïble.
Us ho heu passat pipa
fent el videoclip,
no?
i vam tenir molts problemes,
eh?
Quan ens vam gravar...
Ara, ara, ara.
Quins problemes van ser,
Mel?
A vegades,
quan ets emergent,
t'has d'adaptar
a el que hi ha
i se'ns apagaven els focus
tota l'estona.
Poder,
havíem fet una toma
increïble
i havíem de tornar-la a gravar
i era com,
joder,
tio,
m'havia sortit perfecta,
saps?
Perquè de cop s'apagava el focus
i la imatge,
doncs clar,
canviava,
saps?
I, bueno,
tota la part de preparació
del set,
tot,
sí.
heu de fer un tomes falses.
No, no,
si algun vídeo
teniu de...
Ah, teniu de...
Heu de fer un tomes falses.
Sí, sí,
de la paret.
Ai, mira,
vam enganxar unes estrelletes
a la paret,
però clar,
era casa meva,
això,
i quan ho vaig treure
em va quedar
la marca de les estrelles vermelles,
vaig haver de pintar
i no marxava,
eh?
O sigui...
Pintant a sobre tampoc?
No, no, no,
no marxa.
Encara l'estim allà,
o sigui...
Vermell, vermell.
Sí,
era com una silicona.
Vale, una cosa,
aquí no podeu gravar cap videoclip,
vale?
Vale.
En aquesta emissora,
no hi ha mai cessat.
Pregunta xunga,
molt xunga.
Mel,
tu què has après
de la Ieri en aquest procés,
en aquesta història?
jo tinc...
Un moment,
després vas tu, eh?
Sí, sí, sí,
ho tens i pensant ja.
Jo, com he dit abans,
i ho diré sempre,
sento molta admiració
a nivell de composició,
o sigui,
jo moltes vegades
estic a l'estudi
i ell està també amb mi
quan estic composant
els meus temes
i sempre li pregunto
què t'està semblant
que estic escrivint?
Ajuda'm,
en plan,
com ho faries?
Ho encararies per aquí?
Ho estic fent bé?
i ella m'aconsella un piló
i per mi
el seu criteri
és increïble
i a nivell composició
he après molt d'ella
i jo què sé
si en el tema
hi havia algun moment
que deia
i ara què dic,
saps?
Perquè o això no em rima
amb això
o com podem
o quin missatge
i ella estava allà
ajudant-me
tota l'estona
i a nivell composició
no només en aquest tema
sinó sempre
perquè ja et dic
que estem juntes
moltes vegades
aprenc molt d'ella,
molt
i també és una persona
bastant més calmada
que jo
i jo soc
com
tota l'estona
saps?
i ella també m'ajuda
a, d'acord,
concentrem-nos
estem aquí
i tal
pensem
i tal
jo soc més com
i
és que tot
no ho sé
la seva calma
la seva manera de fer
t'ho ha posat difícil
eh?
sí, sí
ara et toca tu
com diguis dues paraules
només
quedarà fatal
jo és que flueixo
amb la vida
vaig pas a pas
però
ella té molta energia
aquesta paraula
que això del fluir
jo no
deixem els rius
i els rillerols
que flueixin
vull dir
la gent ha de fer
altres coses
sí, totalment
però ella té
una energia
que a mi a vegades
em falta
i
i tira molt cap endavant
jo a vegades
em freno
i dic
espera un moment
i m'ho penso molt tot
i
ella
com m'empuixa
no?
diu
vinga va
que tu pots
i mira
doncs
m'encanta
i m'ajuda moltíssim
a l'estudi
també
o sigui
té una veu
brutal
i també
aprenc molt
d'ella
perquè
bueno
les dues
som
acabem de
començar
i mira
però
molt bé
la primera
de moltes
aquesta col·labor
espero que sí
és que a més
som amigues
i tot és molt més fàcil
també
perquè
ens coneixem
sabem en quin moment
doncs
podem de parar
o hem de
o l'he d'animar
o m'ha d'animar
o
sabem que necessitem
l'una de l'altra
i això és molt guai
també
perquè moltes vegades
en l'àmbit musical
t'has de forçar
a vegades a fer col·laboracions
amb gent que no
que ni fun ni fa
però tenim el privilegi
que
hem pogut treballar juntes
i no ha suposat
cap esforç
sobrenatural
perquè
ens ha encantat
és com que heu trobat
algun qui va tallar
sí
no rajarem
del panorama
vull dir
prou enrajo cada dia
i fa una estona
també
que ho he fet
si us sembla
nosaltres marxarem
però
escoltant-vos a vosaltres
en aquest cas
cantant
no, no us estic dient
que canteu ara
ho dic perquè punxarem
el protagonista remix
cap a dalt
Mela ieri
moltíssimes gràcies
per aquesta estoneta
a vosaltres
su favorita


no me importa
lo que quieres
si te flipas conmigo

no me dites que
yo soy su favorita
su favorita
no me importa
si tabla
és
MP6
no me importa
no me importa
comi de copi
no menewot
no me importa
cómoera
todo
ieri
mor serait
Gràcies.