Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai.
Divendres 21 de novembre de 2025. 13.250 multes en 3 mesos dels 4 nous radars fixos de Girona. I molt ben amortitzats, per cert. Una xifra esfereïdora que fins i tot fa replantejar si la velocitat que limiten és massa baixa. O si estàvem i estem tots molt mal acostumats. També és cert que depèn del tipus de via és més lògic o menys anar a una velocitat o una altra.
En definitiva, més de 150 multes al dia. No sé si hi ha tants despistats o temeraris, diria que no. Per tant, un cop, en aquest cas, vista l'errada, cal potser tenir cintura com per veure quina és la millor manera de prevenir sinistralitat i perillositat i no passar-nos, en aquest cas, de frenada. Però, en aquest cas, és evident que 13.250 vegades no s'han passat pas de frenada, almenys últimament.
I d'aquestes 13.250 vegades, és curiós perquè n'hi ha 10 que tenen nom i cognom, però el més curiós de tot és que no tenien cotxe i és que anava a peu. Sempre saludava Arnau Viladón. Mira, de fet aquest pedret jo crec que no hi ha passat encara.
Però és el que et dic, el que no sé... Ai, el de Padret o el dels Maristes, no era? Com pot ser que t'hagin arribat 10 cartes si anaves caminant? Rau! Perquè jo tinc... Jo sé que ets ràpid, eh, tu quan vols. Tinc... Has vist Matrix? Neu? Sí, que ara l'acaba d'entendre, però, eh? Sí, jo també. Tinc el do d'alterar l'espai i temps, per tant pot ser que l'hagi... Bueno. M'hagin vingut les moltes... Rau Vila, com estem?
De divendres. Sempre saludava. Sí, home, de divendres. I demà, atenció, perquè demà arriba el dia que posarem el llacet punifinal al pessebre, eh? Sí o no, ja ho tindràs. Sí, home, només cal que hem de posar la caràtula a pintar i preparar-lo pel monestir. Aniràs a patinar per l'estany de Banyoles?
L'estany no, però l'estanyol sí que algun cop s'ha glaçat. L'estanyol petit. No ho dic perquè amb aquesta freda el més normal és que ara mateix allò sembli noruega. No, no, no. L'estany és molt difícil que es glaçi tot. L'estanyol sí, l'estanyol petit del violà sí. Sí? Sí. Fa temps. Tens patins de gel?
Entenia. Ah, sí, entenia. Has bandido? Sí, sí. Ets una caixa de sorpreses. Jo quan fan... Mira, espero que aviat puguin anunciar si hi ha la pista de gel de la Fira de Girona. Veureu les meves actituds patinadores. Ets un virtuós del patinatge sobre gel. Em poso les dues mans al cap i començo a patinar. Sóc com una ballarina. O un ballerí. Ai, sí, estem per ballar nosaltres avui. És que quina santa fred, tio.
Avui potser és el dia que anem a fer més, a veure que cada setmana com pintarà la cosa. No, diuen que demà és pitjor. Però escolta'm, si fa fred ens anem cap al cinema. És una bona, molt ben tirada. Doncs mira, Arnòvila, si et sembla, avui farem Temps de Cinema amb el Carles Ribes, que aquesta setmana està absolutament a tot arreu, també. A més a més, avui estrenarem secció Radar Social amb el Josep Salvat d'aquí uns instants i també tindrem temps per Amor en Sintonia amb la Clàudia Ramírez, que ens parlarà
dels silencis que separen. Carai. Imagina't tu. Avui anem cargadets. Avui hi ha motxilla, eh? Hi ha motxilla. Què et sembla si comencem a llogar la motxilla? Anem traient coses. Vinga, va, doncs si et sembla, Nòbila... Comencem.
I com si fos una pel·lícula, ja veurem de quina tipologia, això, si de cas que m'ho digui el bo del Carles Ribas, bon dia i bona hora. Bon dia, Saïd. Quina pel·lícula seria de terror, d'amor, de suspensa, venir aquí una setmana més? Quina pel·lícula seria aquí? El fet de venir aquí una setmana més. Ah, no, no, terror, no, comèdia romàntica. Comèdia romàntica, mira, m'ha agradat aquesta. De les que no acaben junts, eh? No.
Escolta, Carles, primer de tot, i em sembla que ens toca parlar d'actualitat també, molt bé el dimarts. Sí, sí, un acte, l'acte de 25è aniversari del cinema Trufó, que vam fer al Teatre Municipal, de veritat molt contents, tot va sortir rodó, la gent va gaudir tant de l'acte com de la projecció, per tant molt, molt contents i bé, de fet era sobretot un homenatge al nostre públic i per tant molt, molt agraïts a la resposta del públic.
preestrena de Nouvelle Vague, quan es podrà veure el Truffaut?
recordem, aquesta pel·lícula que ens posa en el rodatge del que va ser el final de l'escapada, el primer film de Jean-Luc Rodard, i que ens mostra una mica aquest grup de crítics de cinema, els del Nobel Bac, que vam passar a l'acció i vam començar a fer pel·lícules molt oportú, vam pensar pel paral·lelisme que podíem tenir amb el partiu de crítics. En aquest cas no s'han posat a fer pel·lícules, però sí que les projecten.
És el que t'anava a dir. Ja trobarem alguna pel·lícula del col·lectiu de crítics algun dia d'aquests, no passa res. Escolta'm una cosa, Carla Ribas, comencem doncs si et sembla amb la cartellera de la setmana. Vinga, va. Doncs mira...
sense totes l'estrena de la setmana i una estrena molt esperada per molts de fans és Wicked 2, Wicked 4 Good, que s'ha titulat. Com dèiem, la gira de seguidors que té aquesta pel·lícula, l'esperava en candeletes aquesta segona part, com sabem o ja sabeu, es va voler estrenar en dues parts i aquesta, diguem, que correspon també una mica a la segona part del que va ser el musical de Broadway en el qual s'adapta, no?
Anem tirant enrere. L'agent musical també és l'adaptació d'una novel·la que alhora també era com una posada al dia, una novel·la original del Mac 2, que tot arrenca aquí, de principis dels anys 30, i amb la qual l'any 39 es va entrevistar el Mac 2, que és la pel·lícula que molt recordem sobre els gomers, de la Dorothy, amb la Judy Garland i tot plegat.
Què serà avui aquest 2? Bé, de fet, clar, no podem parlar d'una pel·lícula que es diu ahir i ara. Evidentment, qui hagi vist la 1, doncs haurà de veure perquè té una continuïtat. En aquest cas, vam deixar la 1, doncs vam deixar la 1 amb el personatge principal que es converteix en la bruixa dolenta arrel del...
pel·lícula, aquesta bondat sembla que desapareix, però en aquesta segona part parlarem d'aquesta continuïtat del personatge que es converteix en la Bruixa Oventa mentre estaríem a la Bruixa Oventa.
la canteó i havien sigut amigues i van acabar la primera pel·lícula totalment en amistades. Cosa de bruixes, i de fet, mira, ara que parlaves d'això, t'he de dir que vaig anar al cinema l'altre dia a veure Aura M'he Vés 3. Que cal dir que l'arrenca
molt bé, a taquilla, realment ho deia un altre dia aquest tipus de franquícies quan venen que funcionen les van fent mentre funcionin i sí, sí, es va posar en un grup el cap de setmana passat com la pel·lícula més vista als cinemes durarà poc durarà poc com a número 1 no, gent o sigui aviam, és que la primera estava prou bé, la segona no, i la tercera vaig donar el benefici del dubte
Però vaja, vull dir, tots els dubtes resolts. És que sempre surt més a compte anar al cinema al trufó. Bueno, això hi ha de tot, home, hi ha de tot. Hi ha de tot, però sempre surt més a compte anar al trufó. En fi, després de Weekend 2, què és el que podem trobar? Tenim una altra pel·lícula.
De fet, és com un rebut d'una pel·lícula d'any 1987 que protagonitzava Arnold Schwarzenegger, Perseguido, que es va titular aquí, que es basa en un relat de Stephen King i també de Rolling Man. Doncs bé, és un...
han de sobrevivir 30 dies mentre sou perseguits per tota mena de salvages que els intentem.
i era una pel·li de no molt gran pressupost, no seria bé però gaire bé, però realment jo la recordo amb certa nostàlgia i certa gràcia. Aquí, òbviament, suposo que tot estarà corregit i augmentat en aquest film que dirigeix
i que és l'artífax de potser una de les trilogies més divertides de Zombies, que és Zombies Party, Arma Fatal i Bienvenidos al Fin del Mundo, aquesta trilogia que va fer l'actor Simon Peck, tots dos són britànics, Zombies Party, que el títol original
més encertat, que era aquesta barreja de pel·lícules d'un vist de terror però amb un humor molt descabellat que realment reies molt d'aquí. Hem passat a Running Man, que de fet també és matèria, com podríem dir-ho així, de científic i per tant una proposta per tots aquests amants de l'acció i del cine d'aquest
i com deia Godard els diners els tenen al cinema nord-americà i les idees les té al cinema francès que tenim el trufó home, escolta de fet et diré una cosa un ocellet que es diu Gep va posar ostres, ets el Godard de la ràdio
És una lògica o no? Jo vull pensar que sí, però bueno, al final d'Eccèntrics, vull dir, no ens en morirem pas aquí. Però el que et deia, si és el tema, sirem una miqueta més d'autor, en aquest sentit. Molt d'autor, molt social, Ciudad sin sueño, la primera pel·lícula del cineasta Guillermo Galoé, que ens influeix, ens posa a la pell...
de la gent que viu a la Canyada Real, recordem aquest barri de barraques situat a l'exterrari de Madrid, que precisament estava llegint avui que és com el barri de barraques més gran d'Europa. En el seu moment hi van arribar a viure fins a 10.000 persones, com un poble gran, de fet.
amb els contínuos intents de desurbanitzar o desmantallar-lo. Cada cop queda menys de la canya real, però encara queda. I el cineasta Guillermo del Barre s'intrudeix en el barri per explicar-nos el dia a dia dels seus habitants i sobretot a través de dos personatges, dos nois, dos amics que, doncs bé,
a través de la seva mirada i dels seus pensaments, doncs, un es pot posar una mica l'API del que s'exposa a viure encara l'any 2025 en unes barraques com teníem aquí a Giroirà fa molts anys enrere Montjuïc o a Vora del Ter. Vull dir que aquí fa 40 anys, però encara existeix aquest fenomen. Una pel·lícula, com dèiem, colpidora,
recorda fins i tot el que va fer Buñuel als anys 60 amb les urbes, quan se'n va anar a Càceres, una de les dones més pobres i desanimades de l'Espanya. Doncs bé, una pel·lícula que va anar precisament a la quinzena de realitzadors de Cants i que, la veritat, un document, no és documental, vaig jugant documental i ficció, però bé, una proposta molt interessant i un cinema social important.
I encara em sembla que tindrem o seguirem en aquest cas amb la Filmoteca de François Truffaut. Sí, ja en Tripol estem a punt d'acomiadar ja. Ens queden les seves dues darreres pel·lícules. En aquest cas, dilluns, podem anar amb les més celebrades, La mujer de al lado, aquesta pel·lícula protagonitzada per Fanny Ardán i Gerard Depardieu.
doncs bé això sí que és un drama romàntic canònic de dues persones que en el seu té dia en un passat van estar inaugurats van ser parella cadascú va refer a la seva vida però el que passa es torna a palatzar els torna a ajuntar cadascú té la seva parella corresponent però l'amor ja saps que l'amor no té fronteres bueno és relatiu això de les fronteres és relatiu
bé, que ja marro, diguem, eh? Home, i tant, vull dir, només faltaria i més si es cinema francès, escolta, vull dir... A més, amb el vol, Gerard Depardieu... Els llibres de Faldies els hi ha moltes. Sí, i a més, el Gerard Depardieu, més enllà de ser l'obèlix, vull dir, que ha fet moltes coses, també, vull dir, que no ens pensem ara que... Si van convertir-se en el que s'ha convertit actualment, era un... Era un tros d'actor. Era un molt bon actor i tot
els grans directors se l'han rifat, òbviament. Què faràs aquest cap de setmana, Carles? Doncs... Trar-me el trufó. Sí? Tenim òpera, tenim òpera. Ah, mira. Allà a dissabte tenim òpera. I almenys ja tenim una sessió d'un temporal d'alta d'un documental que s'ha de sentir molt interessant. Doncs mira, estarem per aquí de guàrdia. Escolta, crispetes ja sé que no, però una manta, potser, allà, de corrupció. No, aquí no. Sí.
molts cantons aquí, no s'ha faltat mantes, per tant que aguanti, que aguanti. Doncs acabo a les 12 i vinc a veure't. Molt bé, vistarem. Carles Ribas, moltíssimes gràcies, bon cap de setmana. Adéu, adéu.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio.
La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
I camí ja del punt de pràcticament dos quarts de dotze del matí. Seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM i avui ho fem obrint una nova finestra, en aquest cas el radar social que ve de la mà del Josep Salvat. Anava a llegir i explicar-vos ara qui és el Josep Salvat, però més val que ens ho expliqui ell mateix. Bon dia i bona hora, Josep. Com estem, saït. Déu-me bé, benvinguts.
Gràcies. Benvingut a casa teva si és que hi ha casa d'algú. Ho he explicat abans. Soc molt feliç sempre que estic a una visora de ràdio. I a més a més que acabo d'arribar a viure a Girona fa tot just 3 mesos i content de saber que més o menys ens veurem un cop al mes, un cop al mes, oi? Sí, més o menys. Més o menys.
Doncs t'explico, dono classes a la Universitat de Girona, aquest és el meu quart any acadèmic de relacions públiques a la Facultat de Turisme, allà a la plaça Josep Ferratell Mora, i soc consultor de comunicació i relacions públiques, des d'allà fa uns quants anys. Com has acabat a Girona? Doncs mira, teníem ganes de canviar de vida i de buscar una ciutat més amable, més pausada, més tranquil·la, més bonica, amb gent maca, i ens vam decantar per Girona. Jo soc de Sants, de Barcelona,
Però portàvem ja 16 anys visquent a Sant Feliu de Llobregat i teníem ganes de canviar. Teníem moltes ganes de canviar i estem molt contents amb el canvi. Ja tens la targeta dels contenidors? Sí, quin conyes. Quin drama! Quin drama és això de les escombraries a aquesta ciutat? És un drama, sí. És que ja veuràs, tu ara estàs a punt d'entrar en tot un univers de llum i color. Sí, senyor. I a més t'anava a preguntar, tu ets una de les 13.250 vegades afortunades que han rebut una multa amb els nous radars de... Encara no!
Encara no. Encara no. Vaig molt al tanto. Vaig molt al tanto. Escolta, ma, vaig molt al tanto. T'anava a dir... Bueno, et diré una cosa. L'Arnau Vila l'han enganxat caminant, eh? També. També. Caminant. Caminant. Han saltat deu vegades. Mira com riu.
Però bé, escolta'm una cosa, radar social, que al final no deixa de ser l'excusa per tenir-te aquí un cop al mes. Sí, la meva idea és buscar... Jo aniré buscant notícies que parlin una mica de tecnologia, de societat, de com coses que ens passen, no només d'aparells, de gadgets, de marques, nous avenços tecnològics o coses que em semblin interessants, que tenen, diguem-ho així, una afectació, perquè la tecnologia sempre va afectant la vida de les persones. Tenia un professor a la universitat famós,
molts, molts, molts anys, que deia que tot progrés genera noves tiranies. I és veritat, les tecnologies ens fan viure més accelerats, ens canvien els hàbits, la manera de veure i de viure les coses, no? I jo intentaré portar això un cop al mes, recolliré dos, tres, quatre notícies que em semblin interessants i que ens permetin, doncs, fer-nos preguntes. Jo te'n faré alguna, tu, i també et demanaré opinió. Jo tinc molta
cintura, eh? Ja et vaig coneixent, ja et vaig coneixent i la idea és aquesta reflexió sobre com això, coses que ens passen, evidentment també obvi, buscarem coses que tinguin a veure amb Girona, evidentment amb Catalunya, amb el nostre àmbit més proper però coses que passen al món, de grans avenços de les grans corporacions, que més tard o més d'hora, doncs ens estan arribant la paraula, diguem-ho així més senzilla o més fàcil d'entendre el mateix seria la intel·ligència artificial, no? Que està ja absolutament inmiscuïda en tots els hàbits de la nostra vida
I mira, com que és una cosa que toquem poquet, perquè aquí sempre ho hem dit, que som més analògics que no pas digitals. Si et sembla, escolta, comencem amb el repàs que anem carregadets. Anem-hi, anem-hi, doncs a veure, la primera notícia...
I endavant. Ja me'n recordava del so. Ja ho trobarem. Ja ho anirem trobant. Catalunya mobilitza mil milions d'euros en intel·ligència artificial fins al 2030. El govern ha activat una estratègia a Catalunya amb un projecte que va des d'ara, des del 2025 fins al 2030, un pla estratègic, i que és una aposta des de la perspectiva d'infraestructures, talent i empresa per situar Catalunya en la nova economia algorítmica. I què vol dir això?
Primer de tot, hi ha tot un tema de clau comunicativa, és a dir, hi ha un discurs, un missatge que vol ser arrelat, que vol ser inoculat a l'opinió pública, que parla d'innovació, d'alguna manera anar fent més curt aquesta bretxa digital, per què?
Anem a les persones grans, no? Podem posar-li a una persona gran un certificat digital al seu ordinador i segurament podrà més o menys entrar a una web d'una administració pública, però aquesta persona gran de certa edat difícilment sabrà navegar per la web d'aquella administració, no?
Això són coses que s'han d'anar a poc a poc arreglant. I després tot aquest concepte em semblava interessant com que al final és una oportunitat, evidentment, per Catalunya, per Girona, pel nostre territori. És a dir, tot allò que sigui invertir en com fem que la intel·ligència artificial vagi a entrar a la nostra vida i ens faciliti la feina, em semblava una notícia realment molt, molt, molt important. És que al final la IA, vull dir, l'únic...
Jo crec que hauria de fer, i que fa segurament, és simplificar processos. Correcte. O mecanitzar processos. Correcte, però la capacitat de pensament crítica ha de ser de l'home. Jo dic sovint als meus alumnes a la universitat i als meus entorns que al final el CIM, fer els 8.000 de l'Everest...
la intel·ligència artificial t'arribarà, et portarà fins al metre 7.000, però del 7.000 fins al 8.000, fins al 5.000, has d'arribar a tu. És a dir, i als meus fills també els dic, escolta, aquest treball o aquest exercici que t'ha ajudat l'eina a fer-lo, repassa'l, no copilis i enganxis, repassa'l, fes-lo teu, perquè l'eina no pensa, ens pensem que pensa però no pensa.
No ens equivoquem amb aquestes. I vaja, ens impactarà, ens anirà impactant, ens facilita molt la feina. Pots dir-li a l'eina, com més explícit i més tècnic siguis a l'hora d'elaborar un prompt, com més bé redactis la pregunta a l'eina, millor és el resultat. Si fas preguntes pobres a l'eina, les respostes són molt pobres.
Tota aquesta llum segur que té el seu propi laberint d'ombres, però ja ho anirem a comentar, suposo. Sí, és a dir, aquest laberint d'ombres és un fet que ens inquieta, a molts ens inquieta, a molts ens inquieta, perquè realment no sabem cap a on ens portarà avui, perquè realment l'avenç és a una velocitat exponencial.
Sort que no hi ha res a fer. Darrerament a l'Ave em funciona, per anar amb un llavall a Barcelona. M'està funcionant. Però avui m'ha passat una cosa molt peculiar. Amb l'aplicació no em deixava comprar un perquè tenia el bitllet per anar a Barcelona aquesta tarda, però l'aplicació no em deixava agafar el de tornada i he hagut d'entrar a la web i en comptes de pagar el preu de l'aplicació amb el bono aquell dels 10 viatges he hagut d'anar a la web i pagar 3 vegades més.
i que està mal resolta el radar salta però aquí no veníem a parlar de locomotores de vapor però els oients s'estaran preguntant per què una locomotora de vapor perquè parlem de Mataró i em va fer gràcia posar aquest som com dient la primera línia ferroviària que veia a Catalunya era la de Barcelona-Mataró el que us explicava és el Maresme
la seva tradició cooperativa. Per què? Perquè Mataró ha estat escollida Capital Catalana de l'Economia Social el 2026. Capital de l'Economia Social. Capital Catalana de l'Economia Social.
La clau comunicativa quina seria? Els models alternatius, la governança democràtica, l'arrelament territorial. Què vol dir economia social, Saïd? Què és això? Al final moure'ns pel tercer sector. Ja està. És a dir, buscar una economia que sigui sostenible, que sigui responsable, que tracti bé la persona, que pagui salaris justos, que sigui inclusiva, que sigui responsable en el seu ús del territori i dels recursos que tenim.
Això em sembla una notícia molt interessant perquè a més Mataró ha estat escollida perquè realment ja és una ciutat que té des de fa temps una tradició molt arrelada en el que seria l'economia col·laborativa o cooperativa. M'agrada molt aquesta expressió. El món evoluciona molt més de pressa quan col·laborem i quan cooperem molt més que quan competim.
Molt més. I està demostrat al llarg dels anys de la civilització. L'home, quan ha prosperat, és quan col·labora i coopera, no quan competeix. Tot i que sembla una cosa una mica que trenca esquemes perquè pensem que el capitalisme ens diu que hem de competir. I és veritat, no. Si col·laborem i cooperem, avancem molt més. Si vols anar lluny, ves sol. Perdó, si vols anar ràpid, ves sol. Si vols anar lluny, ves acompanyat. Acompanyat, sempre.
Tot això portat a Girona, per exemple, tenim bastants projectes d'economia social, si no m'equivoco. Aquí m'has d'ajudar. Sí, home, i tant. Aquí m'has d'ajudar. Jo n'he apuntat només dos que... Que Déu-n'hi-do. Sí, els que he apuntat són els que més em sonen. Primer, un que... A veure, eh? El Can Roca, el restaurant. He anat-hi aquests dies, aquests poc més de 100 dies que fa que visc a Girona. Vaig anar-hi, el dels pares, i moltes persones o algunes persones que t'atenen són persones que...
em va semblar que tenen algun tipus de capacitat diferent, jo diré així, i em va semblar meravellós, em va semblar molt bonic. I us ho has de dir que jo tinc un fill, que té alguna cosa, i vaig saludar el Josep Roca, em sap que és el gran? Digue que sí. I li vaig explicar, i ràpidament va venir a la taula a saludar-me, és a dir, em va semblar un projecte empresarial, que funciona i que ha de guanyar diners, com tots els projectes empresarials, però amb una sensibilitat exquisita cap a aquest tema. I després...
de la Fundació Ramon Noguera, que ja hi he portat diverses vegades a rentar el cotxe, ja estàs una estoneta, però és tan bonic portar allà el cotxe a rentar, i val més diners, però ho he fet tan de gust, totes les hores que he anat, i finalment la Fundació Estuit 21, que recentment va rebre un dels premis del diari de Girona, aquests premis que s'otorguen cada any, i em semblen tres iniciatives que volies mandar, però escolta'm, si tu en coneixes alguna... Pensa que per aquí van passant totes.
Doncs les anirem coneixent. Les anirem coneixent amb tota la calma del món.
Catalunya Crea també ha creat la Fundació Innova per Prototipar Xips. És un nou centre al Parc de l'Alba, amb una sala blanca de 2.000 metres quadrats, una sala blanca d'aquelles que ens imaginem, amb aquells vestits amb totes les persones que hi treballen, que semblen astronautes, i al final hi ha un tema de sobirania tecnològica. Al final, cada territori, cada país, cada comunitat, cada espai on conviuen persones ha de tenir la seva pròpia capacitat tecnològica per no dependre
d'entorns molt més externs. I al final, aquí el que he detectat és una clau comunicativa que podríem definir com Catalunya com a hub tecnològic i una necessitat de també construir una narrativa sòlida. Ens hem d'allunyar d'aquell model productiu, que és com molt complex, del turisme i l'hostaleria i pensar que som el lloc on els turistes venen aquí a prendre el sol i a menjar-se...
una paella i veure sangria. Ens hem de llunyar d'això, hem de ser capaços de produir coses de molt més alt valor afegit i avenços que poden ser exportats arreu del món. Al final es tracta d'explicar-ho. Catalunya jo crec que ha estat una...
una nació, un país molt potent en això, i puc parlar amb cert coneixement de causa dels anys que vaig treballar a Panasonic, una multinacional amb japonesos, i els catalans ens entenem molt bé amb el món asiàtic, amb els japonesos sobretot, perquè som seriosos, ens agrada treballar, som puntuals, volem fer les coses molt ben fetes, busquem l'excel·lència, la busquem, després es troba o no es troba.
Però la busquem, però la busquem, i això és una cosa que tenim molt arrelada culturalment i socialment, i això ens fa, diguem-ho així, molt hàbils per captar que empreses tecnològiques vulguin venir aquí, treballar des d'aquí per anar aportant avenços a la societat, no? Clar, això per exemple a Girona...
També podria passar, però ens hauríem de buscar un altre tipus de model de ciutat, que no sigui el ciclisme, aquell concepte dels expatriats, etcètera, sinó no. Creiem-nos una mica, escolta'm, creiem-nos-ho. Això respecte al que hem comentat ara, per exemple, sobre que Catalunya crea aquesta fundació, precisament, i saltem a...
el satèl·lit català 6G Starlab, un laboratori especial. Mira, aquesta és bona. Aquesta és bona. Aquesta és molt bona. Aquí hi ha aquella cosa de la Fórmula 1. Me'n vaig, eh? Ara me'n vaig del guió, però... Vinga, va, tira. Serveix d'alguna cosa, la Fórmula 1? No. Bueno, per Rolex, sí. Et vaig explicar una cosa. Tots els avenços... Molts, per no dir la immensa majoria dels avenços tecnològics que porta i incorpora el teu cotxe...
Tots surten dels laboratoris d'investigació i desenvolupament de la Fórmula 1. Molts dels avenços que hem incorporat a la nostra vida quotidiana, molts han sortit de la NASA. És a dir, són entorns en què hi ha molt pressupost per avançar, molt, i hi ha molts diners per investigar i per desenvolupar.
i acaben venint. Per tant, que Catalunya llenci un primer laboratori europeu en òrbita per investigar tecnologia 6G, desenvolupat per, en aquest cas, aquesta empresa que és Open Cosmos, ens permetrà fer proves de comunicacions molt més avançades. És a dir, estem al 5G, el 6G ens portarà cap a una capacitat comunicativa d'un ample de banda accelerat. Si ara anem per una autopista que ens podem imaginar que té quatre carrils,
Aquí en tindrem 6, 10, 12. Per tant, la velocitat de transmissió de dades audiovisuals i allò que... Això que estem fent ara, que veiem una pel·lícula des de casa amb Netflix amb alta definició, això fa 25 anys. Era impensable. És que ni ho imaginàvem. Pensàvem que el cinema, les pel·lícules de cinema les podíem veure a través d'una VHS. Vosaltres sou molt joves, no? No tant, eh?
El DVD, no? I ara, és ahí, aprenem un motor i veiem alta definició a casa nostra i és una sèrie de dades que circulen per internet. Clar. No, no, i a més, t'anava a dir, al final és un impacte... És que jo em vaig quedar en el 2G, eh? Tu et vas quedar en el 2G?
Estem ja tots amb el... Sí, perquè jo soc molt analògic. Ja t'ho ets. Jo no entero de res. T'haurem de fer avançar. El mes que ve vindré amb... Però a poc a poc. I bona lletra. Però Déu-n'hi-do, per tenir un primer radar social d'aquestes característiques, Déu-n'hi-do, hem repassat bastant tot. Està bé, no? Ha quedat prou bé. Home, escolta, hem parlat de text, sobretot, que això és el que ha interessat. Clar, clar, clar.
I després, per acabar, us portava una recomanació d'una pel·lícula meravellosa, que és la pel·lícula BlackBerry, l'inici de la història. No sé si l'heu vist. No. Molt recomanable. És molt recomanable. Perquè BlackBerry, jo era un fan de BlackBerry, que era aquell aparell, aquell mòbil amb el teclat QWERTY, jo era un fan. I el dia que em posen l'iPhone al davant i veig amb aquell teclat tàctil a la pantalla, dic, no me'n sortiré, no m'acostumaré a això, no m'agradarà. Jo era un fan de BlackBerry. Sabeu quan va morir BlackBerry?
La marca. La marca. El 2007. Sabeu què va passar el 2007? Es va llançar el primer iPhone. La pel·lícula és meravellosa perquè veus una empresa que puja del no res amb un garatge, puja a dalt de tot i cau en picat. I una de les gràcies és que dels dos o tres socis fumadores n'hi va haver un, ara no recordo el nom, que va vendre la seva participació d'eleccions quan estava al pit. I ara és un dels homes més rics als Estats Units. Imagina't. I l'empresa d'avui BlackBerry no existeix, no val re.
No, sí, correcte, és veritat. Però la pel·lícula, com a idea de management, de lideratge, de construcció d'una empresa tecnològica, d'innovació, és... I de que t'has de reinventar o et mors. Exacte, sempre, sempre, sempre. En aquesta secció, cada mes ens reinventarem. Vinga, va, fet. Va, va. Signedíssim. Vinga. Josep Salvat, moltíssimes gràcies per aquest radar social. A vosaltres.
Bona nit.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
L'alternativa, el programa de rock que porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit.
Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM, la gironina.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
I ja camí del punt de 3 quarts de 12 del matí d'avui, divendres, dia 21 de novembre, és moment de l'amor en sintonia, és moment de saludar a la Clàudia Ramírez. Bon dia i bona hora.
Bon dia, amb molta fred, però l'amor sempre escalfa, no? Una mica. Bueno, sí, no, eh? També és molt relatiu això de l'amor. Ai, no, sí. És com les temperatures, hi ha estius i hi ha hiverns. A vegades alguna primavera i sovint tardor.
Tu sempre li poses allí el... Intensito, home, escolta'm una cosa. La vida s'ha de viure intensament. Més valer, com era allò, més val haver estimat i... i no, com es diu? Bueno, no me'n recordo, és igual. Amor en calent.
Amor en calent, exacte. Però vaja, t'ho dic perquè avui, no sé si parlarem de fredor en certa manera, ja hem dit que últimament Clàudia ens porta escassos reals dels que t'has trobat tu en el dia a dia, en aquest cas a les consultes, i avui parlarem de fredor, en certa manera parlarem de fred, parlarem d'hivern en aquest sentit, parlarem dels silencis que separen.
els silencis que separen. Mira, avui us porto un cas que, de fet, el continuo treballant, a la consulta. És una parella que ve perquè s'estimen molt, o sigui, no és el problema, però s'han deixat de parlar, de comunicar-se, i això està distanciant molt a la parella. Llavors, ells venen en una...
en una situació que les passa contínuament a casa seva, com a rutina ja, i és que ella, per exemple, expliquen, el primer exemple que l'expliquen és quan ella arriba a casa, es troba, els plats la pica, ell els veu, ell els veu, ningú diu res, no?,
ell se'n va al sofà, en el mòbil, ella se'n va a l'habitació, ell prefereix no dir res per evitar un conflicte, ella pensa que demà tornarà a passar el mateix, ell no el recollirà, i així, i així, i així. No només en aquestes situacions, que sembla que no tenen gaire importància, però això continuadament, evidentment, distancia la parella.
Llavors, aquí apareix el problema. Ella calla perquè és enjola, i ell calla per evitar un conflicte. I aquí tothom calla. I aquí tothom calla, i calles i calles, i evidentment tu vas interpretant el que en teoria l'altre està pensant, i això és una errada. Però vamos...
O sigui, escolta, aquí la gent ja ha anat a la VGT i s'ha tret el carnet de conduir. No hem d'interpretar senyals. Exacte. Una cosa és que sí que hem d'escoltar les senyals, però les pròpies, no les de l'altra.
Que això, aquí està la clave, no? Llavors, el problema realment no és que no tinguin que parlar, no? El problema és que hi ha una sobrecàrrega també emocional en les parelles, no? A nivell individual, que fa que, precisament, tu si estàs cansat o tens altres problemes, fan que aquestes petites situacions de convivència, doncs, li resta importància, però realment s'han de parlar, no?
La majoria de parelles és això. Necessiten espais per trobar-se i parlar del que realment senten. No és que no rentis els plats o que no netellis, no és això. És la punta de l'iceberg, això. Exacte. El problema és quan l'altre interpreta
Quan tu calles, què estàs pensant per mi? Que realment ni tan solment ho has dit, no? Perquè ella m'explicava que ella el que fa és que quan està a la cuina i veu això, comença a rentar els plats amb força, saps? A veure si l'altre escolta. Clar. Clar, que és el llenguatge no verbal, no? I l'altre se'n va callat en el mòbil al sofà, però encara de mala llet.
Perquè nota que alguna cosa està passant. Perquè nota l'atenció. I per això ell calla perquè diu, a sobre de que ella està cansada millor no li dis res, però clar, la manera en com m'està donant les senyals que ella està enfadada, a mi també m'emprenya. Llavors imagina't això cada dia.
Per una cosa o per l'altra, no? És important identificar els tres silencis que apareixen en una parella. Ui, t'escolto atentament. Imagina't. Són tres, eh? Són tres. Sabies que existeixen els silencis en... Jo sé que n'hi ha algun de càstig. No. Ah, no? Bueno, volem afegir-lo a la llista, eh? Tira, tira, tira. Ja m'he dit, no, no. Mira, silenci per la por. Val. Silenci per la protesta.
i silenci per la desconexió. Por. Molta gent té por de dir el que realment necessita i sent, de veritat. O sigui, m'ho trobo molt sovint a les consultes. I la por és, no que tinguis por de l'altre. És per no liar-la. És per no liar-la. Ostres, ara estem bé?
imagina't, ara estem bé, ara estem tranquils, jo ara qui vindré a dir-li el què? És fer la vista grossa, de tota la vida. Exacte, per protesta, perquè és en plan, prefereixo parlar jo en les senyals, en el llenguatge no verbal, tu ja em coneixes,
Tu ja saps que si jo començo amb estrès o amb tensió, tu ja saps que jo estic enfadada, o sigui, protesta malament perquè no acabes parlant ni dient el que necessites, i per desconexió, perquè ja realment és tanta la distància i la separació en la parella per falta de comunicació que, evidentment, això acaba remarcant i ressaltant que hi ha alguna cosa que no està bé a la parella. I suma-hi la de càstig segur, també, vull dir, a l'hora de voler castigar l'altra persona, que seria com la de protesta...
però amb més males intencions exacte, i és que apareixen els silencis que protegeixen i els silencis que distancien és a dir, els que protegeixen els que nosaltres considerem que ens eviten el conflicte però que si això és continuat evidentment acabes separant la parella per molt que te lastimis
I aquesta és una parella que realment s'estima i necessita trobar altres formes de comunicar-se. Llavors, una de les coses en què estic treballant amb la parella és que trobi moments que no superen els deu minuts que cadascú expressi el que sé. Mira, perquè...
Quan realment no podem gestionar una situació, acabem parlant de moltes coses i no nos entren en el que realment és prioritari. Llavors tu te'n vas allà quan tu m'has fet o quan jo te vaig conèixer, això ja no té sentit. Jo dic, mira, centreu-vos en una sola cosa que no duri més de 10 minuts perquè si no entreu en bucle i escolliu conjuntament una alternativa i treballeu per això, d'entrada.
Sobretot en parelles que estan bloquejades i que no saben per on començar. I penso que aquesta és una de les eines que serveix primer per tornar a connectar de vinga, com estàs? I sobretot fer el check-in emocional. Sempre després de fer aquesta rutina, de parlar i trobar aquests deu minuts, preguntar-li a l'altre com te sens ara que m'has pogut expressar realment el que senties. Penseu que els silencis no són un fracàs, sinó que són un missatge.
Tot silenci sempre diu alguna cosa. La pregunta és el què?
Exacte, però per això, les has de descobrir no tu sol, interpretant el que l'altre pensa. És que al final és molt sa, jo crec, pensar també que al final cada parella o cada relació té els seus codis. És a dir, té la seva manera de fer i al final és una manera de fer que jo crec que el més important és que quan s'acoplen dues persones és que aquesta manera de fer, que pot ser a vegades que et deus haver trobat tu. O sigui, a vegades pot ser tan estrambòtica, però dius, mentre allò no generi desgast i el que serveixi és per tirar endavant,
bé, és a dir, sense malestar ni sense trampes per dir alguna cosa fantàstic, sensacional potser hi ha parelles amb el tema del silenci jo per exemple sempre deia una cosa que era molt bona jo crec, estàs enamorat d'una persona quan els silencis ja no són incòmodes
Per això, exacte. Quan no són incòmodes. I perquè no són... Per això, a veure si la gent s'identifica en aquests tres que remarquen una relació. Si tens por per evitar un conflicte, si realment estàs callant però estàs dient en això que protestes per alguna situació o estàs desconnectat de la teva parella que ja ni tan sols t'importa comunicar-te. Prefereixes estar bé...
És a dir, tranquils, pau, i no parles, llavors, ojo, que estàs acumulant internament el teu sentiment, la teva emoció i sobretot la molèstia, que a tots ens passa. És a dir, la convivència és complexa.
I si tu tens una mania, jo tinc altra mania, i resulta que jo no puc amb la teva mania, però jo vull estar amb tu, bueno, me callo, però aquesta mania m'està amargant la vida. Llavors, com ho fem, saps?
S'ha de trobar equilibris a vegades en les relacions o anar prioritzant. Per això dic, comenceu en una i conjuntament una alternativa i apliqueu-la. Que no funciona, anem per una altra. Però no és, vinga, va, ja, solucionem tot i no. S'ha de començar primer per trobar altres eines de comunicació.
Dic que això és molt important, no?, sobretot, vull dir, més enllà dels silencis, per altres problemàtiques també que pugui tenir la relació. A vegades la gent vol arribar i dir, no, punt d'inflexió i una conversa que ho arregli tot, no?, és que potser el que s'ha de fer és abordar una cosa darrere de l'altra. No, o sigui, jo he escoltat moltes parelles que acaben parlant tres hores.
No, no, no, de tots els problemes en un desgast emocional increïble. No acaben solucionant res. Un acaba plorant i l'altre també. Diuen, vinga, va, deixem-ho estar. Perquè estan cansats.
Exacte, perquè hi ha sobrecàrrega emocional. I la comunicació és essencial definitivament en tot. Per mi la comunicació, ja saps que d'un principi sempre el dic, treballo molt per la comunicació conscient, i la comunicació conscient en parella és precisament, i per això el meu programa es diu Parelles Conscients, és que siguis responsable de les teves accions. No te facis responsable de la teva parella, per el que fa o deixa de fer.
Preocupa-te primer pel treball interteu, que si tu estàs millor, la teva parella també ho estarà i viceversa. No és un treball d'un sol. Ui, és que acaba de sortir el sol i t'acaba d'il·luminar. Tu ho has vist, donau, acaba de sortir el sol i l'acaba d'il·luminar. I finalitzava ja, és en plan, hola... Clar, jo m'he quedat així i dic, bueno, no menges-ho. Escolta'm una cosa, ara estava pensant i dic...
Déu-n'hi-do, Clàudia, quant de temps fa que tu véns aquí? Déu-n'hi-do, un parell de temporades ben bones, no? Jo crec que farem dos anys ja. Dos anyets ja. Dos anys. Déu-n'hi-do, i encara ens aguantem. I no hi ha silencis. No. És que no hi ha silencis. No, no, no. No tenim temps. No tenim temps a callar.
T'ho dic perquè, clar, jo ara estava pensant i dic a la gent que qui vulgui, que segur que ho pots recuperar, no em diguis quin dia va ser, que un dia vam fer un especial de Nadal sobre com aguantar els dinars familiars. Tu te'n recordes que el vam fer? Vam riure aquell dia. Ho podem recordar, eh? Ja sortirà per allà, no? Jo me'n recordo que el vam fer aquest, que va fer molta gràcia també.
Ai, senyor. Però res, Clàudia, et veig una vegada almenys abans que acabi aquest 2025, no? Sí, sisplau, amb alguna cosa... Podem recordar aquests... Un mini-remenber, no? Un mini-remenber. Ah, sí, sí, sí. Algú de... Sí, aviam que... Què surt? Un mix. Jo t'explicaré anècdotes meves gracioses, però fora micros, no pas aquí.
No, però una l'ha deixat a la gent ja l'expectativa. Això ja et dic. Tranquils, ho explicaré jo. Val massa pasta, això, però bueno. Gòdia Ramírez, Amore en Sintonia. Moltíssimes gràcies, un dia més. A vosaltres ja sabeu on puedo trobar-me? Amore.ensintonia en Instagram.