Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als Quatre Rius, amb Said Esbai. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la Gironina. Onze i cinc, benvinguts als Quatre Rius.
Dijous 24 d'abril de 2025, ressaca física i emocional de Sant Jordi, com vaig dir ahir, probablement el dia més bonic de l'any, que tantes i tantes vegades han intentat imitar sense gaire èxit. Els que tenim en aquest cas és únic, i si no que li diguin a la bona de la Mary Ann Newman
que muntar el Sant Jordi a Nova York. En qualsevol cas, felicitats als més venuts i a tothom en general, perquè aquesta ressaca passa en un parell de dies, però els llibres hi són sempre, no només el dia 23 d'abril. No cal fer-se trampes al solitari, que el Sant Jordi és preciós, que l'excusa perfecta també és, precisament per inundar-ho tot, de roses i llibres, però és elecció nostra que els llibres i les flors també ens acompanyin cada dia de l'any. I llavors sí, si de cas, ho celebrem cada Sant Jordi.
Mira que diu la llegenda que per Sant Jordi es mata un drac, però el drac el tenim aquí. Segueix amb vida, el nou Vila Bandiu. Sí, sí, i els meus antecedors estan a... antecedents. Antecedents? Estan a l'estany. Avanpassats? Avanpassats. Ara. Sí, sí, en una sortida de paraula. Escolta'm una cosa, estem molt tos, eh?
Aquest matí. Home, a veure, ahir saps què passa? Que després va venir la perduda que no s'escolta, que s'ha de recollir. És que ara quan he dit l'hora, quan he dit l'hora, m'he notat així, dic, ostres, dic tu, dic, aquí em solta energia, em solta alguna cosa. Home, ja em va ser... Però jo em pensava que la cosa aniria a la baixa quan m'estaven recollint, i després va anar més, a més a més. Vull dir, vam riure de gent a partir de la set, i escolta, em va ser... I molta gent al llarg de tot el dia. És a dir, el matí, jo em pensava, no, jo seríem els quatre nats de l'any passat i tal, què va, què va...
És la gràcia de ser un dia laborable, però no gairebé, perquè sempre t'escapes... Tu creus que hauria de ser laborable o festiu? No, per dir tota la gràcia a Sant Jordi, si fos festiu. Oi que sí? Jo també, jo sóc dels que pensa que s'ha de mantenir laborable. Que has de tenir aquell coquet de dir, ostres, haig de sortir i vos calibra.
Encara estàs amb el llibre de Miquel Riera? No, ja l'hem llegit. El vas començar quan jo vaig entrar en aquesta emissura i ja no fa tant poc. M'agradaria tenir més temps per llegir això, sí, haig d'aconseguir tenir més temps. En tens algun, no? Sí, sí, el de Laia Vilaseca. Ah, d'acord. Sí, sí. El tinc a la meitat, eh, però ja et dic que m'agradaria tenir més temps.
Nosaltres a Nauvila el predicarem amb l'exemple. T'ho dic perquè això dels llibres, que sigui cada dia, no només cada 23 d'abril, per això mateix nosaltres ara parlarem sobre la servitud dels protocols, amb Ingrid Guardiola, també després, tu saps el que són els secrets veïnals? Doncs comentaris dels veïns que no es poden dir. No, t'has marcat un triple que no, és un Ejim Kama que treu ara l'Ajuntament, si de cas ja després el comentarem a l'Ajuntament. Bueno, que també hi ha el xifre de lletx al mig.
I la Txell García Payró que passarà per aquí, la nova Mick Jagger de la glosa catalana, que passarà per aquí també a comentar-nos una miqueta la seva experiència, i perquè en vint-i pocs anys ara mateix ha tirat per un gènere tan i tan folclòric com és la glosa. En qualsevol cas, Arnau Vila, si et sembla? Ens hi posem.
Com he dit abans, que els llibres ens acompanyin cada dia, no només per Sant Jordi, i per equilibrar la ressaca, no sé si el PH també, doncs seguim parlant de llibres. Avui presentem la servitud dels protocols d'Ingrid Guardiola, on ens parla de la realitat, no sé si de la nova, potser una mica també la que hem perdut,
Però no seré pas jo qui us ho expliqui. Ingrid Guardiola, bon dia i bona hora. Bon dia, Seit. Primer de tot, ja sé que ho has explicat quatre vegades, però ahir no estaves signant llibres? Ahir jo els hi vaig dir als meus editors, als meus companys amics d'Arcàdia, que no signaria llibres i, en primer lloc al matí jo treballava al bòlit i a la tarda vaig decidir anar a la parada de llibres de l'AFA del col·legi del meu fill, que és el gegant del reg de salt, i vam vendre molts llibres.
En Jordi de la 22 va posar 5 llibres meus que també van volar. Va posar de magatotis perquè jo no l'hi hagués deixat. Vaig estar fent de llibretera. En Jordi sempre allà per les ombres. En qualsevol cas... I va ser fantàstic.
i te n'anava a dir, i felicitats i enhorabona perquè demà tens el comiat ja del bòlit, hem de començar per qui és, amb Déu i... Sí, quatre anys molt intensos i demà serà una festassa, hi ha molta gent, en el bon sentit de la paraula, una festa passa per l'aspecte més reflexiu, farem una sessió amb directors d'equipaments, amb l'Alvira del Mag, la Ima del Museu Tàpies, amb l'Antida la Virreina i la Joana, que havia dirigit la Fabra i Cots, per parlar de models de direcció d'equipaments,
presentarem Marge de maniobra, que és un llibre que reflexiona sobre el projecte d'aquests quatre anys d'Albòlic i el regalarem. Hi ha moltíssima gent apuntada i després brindarem. Jo crec que, malgrat que totes les persones som substituïbles, hem de saber explicar-nos i fer de la cultura també un relat. I això és una mica el que farem demà.
I vindrà molta gent, no m'han dit? Sí. Ara tenim cap a 200 persones apuntades. Ara estàvem intentant negociar si obríem el... 180 en concret. I estàvem negociant si obríem el cor de la Mercè o no, perquè... Això és com els enterraments, quan té més gent bé vol dir que millor. Crec que és l'únic enterrament que podré... el meu propi, diguéssim, que podré testimoniar i fins i tot escriure i llegir el discurs, cosa que no em tornarà a passar mai més. Espero, vaja.
Íngrid, ara sí, parlem de la servitud dels protocols. A mi ja del títol em sorprèn moltíssim la paraula servitud. T'ho dic perquè, i ho considero així, és que som una societat... És bonica aquesta paraula, no la diem pràcticament mai, servitud, besallatge...
Submissions i vós, és aquesta dependència, una mica trista, una mica lacònica, perquè no és una dependència eufòrica, diguéssim, respecte a un conjunt d'infrastructures i de procediments que no ens fan feliços. Llavors, la meva pregunta és una recerca que continua una mica a l'ull i la navalla, que vaig publicar el 2018,
i amb aquests cinc anys el que he fet ha estat anar investigant de forma més intensa sobre les infraestructures tecnològiques, sobre els procediments burocràtics, també fruit de l'experiència del bòlit, i quins mites venen associats a aquestes infraestructures i a aquests protocols, per dir-ho així.
i no com podem desempenyegar-nos-en, però sí intentar adoptar pautes d'anàlisis i saber escriure aquests entorns amb els quals ens comuniquem i compartim els efectes per després posar una mica d'alertes
sobre les seves perills o amenaces. Jo diria que el meu llibre s'ha inserit en una gran història que posa en relació la tecnologia i el control, però intento ser menys moralista que potser amb l'ull i la navalla. Intento ser més descriptiva, més reflexiva i després que cadascú faci el que vulgui amb les eines.
Però, clar, sobretot sobre la paraula servitud, ara que comentaves, això de coses que no ens fan feliços... Sí, jo, si vols, perquè és un llibre complex, perquè hi ha es dents, hi ha molta informació, si vols, començo parlant de protocols, perquè la paraula protocol ens és una mica familiar gràcies al coronavirus, però la virtut dels protocols és que els executem i no ens n'adonem, fins i tot.
I són aquestes instruccions o pautes o fulls de ruta que seguim en un moment determinat perquè la vida en comú sigui més fàcil. De vegades els protocols són a llarg termini com els protocols informàtics. És a dir, internet, si és alguna cosa, és un conjunt de protocols informàtics. Ara estem parlant d'infraestructures i de programació informàtica i de codi informàtic i potser es fa més abstracte.
però en realitat és molt concret, i després de protocols administratius, és a dir, per fer qualsevol tipus de gestió, per existir en aquest món, per ser un ésser social, per tenir vida social i professional, diguéssim, necessites tenir aquesta identitat digital i passar per tots uns procediments tècnics i administratius que no et deixen respirar, per dir-ho així, i després hi ha protocols socials, alguns vinculats a l'emergència, com el protocol sanitari, que van viure a tots i totes,
i d'altres que, per exemple, en l'educació, a les escoles s'equipen de protocols. Hi ha protocols que estan molt ben pensats, per exemple, el protocol d'assetjament, que hi ha una pauta per poder respondre a agressions masclistes, i això és importantíssim.
Però la meva reflexió és intentar obrir el focus i veure el caràcter limitador, coaccionador i punitiu de la majoria dels protocols amb els quals hem de conviure dia sí i dia també en les nostres vides. I és una acceptació tàcica per part de la gent. És a dir, no és explícit aquest contracte que pot haver-hi entre els protocols i la servitud de la gent.
Si aquesta cita, i això ho fa diferent, per exemple, a les normes que es poden negociar, o la llei que presenta un marc més ampli, que després, depèn de com la interpretis, pots anar més cap a una banda o cap a l'altra. El protocol, un cop es decreta, no el pots negociar.
i no pots buscar una alternativa. Si la teva escola t'obliga a fer un correu electrònic pel teu fill per tenir educació online, ho has de fer. Si has de presentar uns papers d'una determinada manera, no pots fer-ho d'una altra. No hi ha alternativa ni capacitat de negociació.
I la primera part del llibre té un aspecte més polític, és a dir, és més intentar pensar quin contracte social dibuixa tot això, i que ja ens anem gairebé rossó, eh? És a dir, quin marc social dibuixa això i quin tipus de relacions fomenten, perquè amb el confinament ens va quedar molt clar que el protocol sanitari, la reacció va ser generar relacions de vigilància i els famosos policies de balcó, per dir-ho així.
Però altres protocols que ens semblen més innocus, més inofensius, com la burocràcia, acaben generant formes de violència i d'exclusió molt fortes, i és intentar veure tot això. I després la segona part està més orientada als protocols informàtics.
És a dir, com la nostra relació amb el capitalisme de plataforma, el que comunment s'anomenen xarxes socials, per dir-ho així, acaba canviant la nostra relació amb l'espai, amb el temps, amb la nostra identitat i, fins i tot, amb el desig.
Clar, és que jo també ara estava mirant aquesta segona part que destaques, vull dir, hi ha un tema sobre els protocols i és com de farbacent i com s'han multiplicat en molt pocs anys. Potser és la gran diferència respecte a tota la trajectòria humana que portàvem abans. Sí, és que no hi ha contracamp. També hi ha un, suposo que cada generació té una relació amb aquest context tecnològic una mica diferent, lleugerament diferent.
En tot cas, sí que analitzant, per exemple, l'evolució de les plataformes socials, que l'interès del llibre també és que presenta petites històries de cada un dels contextos o eines o protocols. I en aquest cas pots veure una petita història també de les plataformes socials. Fes una mica de genologia per veure, u, que no...
Treure l'alarmisme i el monstre de la sala, per dir-ho així, però alhora entendre com funciona i poder comprendre l'evolució d'aquesta tecnologia, perquè ara és una mica més perillosa que la internet dels 90s, per exemple.
perquè aquests protocols informàtics han acabat donant sustent, nodrint unes eines que el que fan és relacionar-se de forma intensa amb el teu cervell, diguéssim, amb el teu sistema hormonal fins i tot.
i transformar les relacions socials en un entorn molt competitiu, molt quantificable. És a dir, el dia després de Sant Jordi, els titulars són els més venuts. I això també pot semblar inocu, i fa gràcia aquesta idea de petita competició. Un dia que es viu amb esplendor i cultura, i effervescència, i sentiments, i el que vulguis. I l'endemà només queda en el rànquing, que és una mica
és la versió més pobra del que va passar el dia abans, per dir-ho així. Imagina que només hi hagués això, que només hi haguessin aquests titulars, aquesta competició, aquests rànquings, aquesta cultura del càsting, en què tot el que vius al llarg d'una vida és fruit d'una matrificació o mètrica, és una transformació mètrica del teu cos, dels teus efectes, dels teus interessos i de les teves sortides professionals. Doncs això a la llarga,
ens desestibilitza i ens deprimeix. És que el que planteges són tots aquells fils invisibles que fa servir el sistema perquè el sistema s'autoprotegi i continuï viu. Exactament, segons la lògica de la conservació. La burocràcia és un sistema que permet que les institucions públiques es conservin.
Es conservin estables. I els protocols informàtics fa que el mercat, l'àmbit privat, creixi i es conservi. Exactament, ho has resumit molt bé. Tu quan escoltes això que diuen que la tecnologia ens salvarà, que ens farà més lliures, etc.
Suposo que se t'escapa una rialla també, no? Sí, home, sí. Això que comunment coneixem com a tecnosolucionisme és una estratègia molt clara perquè empresaris, un grup d'empresaris molt concret, diguéssim, d'aquests grans monopolis de les plataformes socials, des d'Hill & Musk passant per Mark Zuckerberg, puguin tenir el control
no només dels mercats que ja els tenen, sinó també dels governs. És a dir, en el llibre jo parlo de sobirania funcional, és a dir, com aquestes empreses funcionen com a governs a l'ombra. I els interessa molt aquest caràcter màgic o aquesta figura de prestidigitador, com si fossin
la transformació dels xamans, que tenen un coneixement, que confisquen un coneixement esotèric que ningú no té, un coneixement sobrenatural, i mestir-los d'aquest caràcter màgic. Perquè la màgia fascina. I perquè tot el que és la màgia o la gestió del secret fa que... És a dir, evoquen nosaltres conductes molt irracionals i molt temptadores de voler estar allà per veure què passa. La màgia té aquest caràcter magnètic
és part de la nostra cultura diguéssim històrica, i ells utilitzen això per atreure l'atenció de la gent. Quan obrim la màquina, quan veiem com funcionen les coses, quan sabem descriure-les, aquest caràcter màgic deixa de funcionar.
És que em recorda molt, és que ara no vull anar de guai, però em recorda molt, això seria com l'evolució de totes les indústries culturals que teníem nord-americanes, Hollywoods, MTVs, etcètera, per intentar inculcar un missatge cap a Europa o cap al món, és com l'evolució natural de tot això que teníem al segle XX.
El llibre, la primera part, recupera una figura de Walter Lippmann, que és el pare de l'opinió pública, és de la construcció de l'opinió pública. I ell treballava pel CRIL Committee durant la Segona Guerra Mundial amb altres personatges que havien de modelar l'opinió pública i fer entendre a la gent la necessitat d'entrar en la Segona Guerra Mundial.
Com justifiques una població, diguéssim, que està al marge de la guerra, que de cop han d'entrar a la guerra, inversió de diners, pèrdua de vides, etcètera. Doncs, modificant l'opinió pública. I llavors tenien un exèrcit de milers de persones que se'n anaven als cinemes i feien els seus speeches, oratòria, i anaven convençent a la gent de la importància de tot això. Anaven creant el rumor de fons, l'opinió pública, anaven dirigint l'opinió pública cap al consens. I en Lindman deia que l'interessant era
a la gent incidir en les pictures in our heads, en les imatges mentals que ens fem de les coses. Perquè la gent el que acaba fent és el que està en relació amb aquestes imatges mentals. Llavors ell insistia en inocular aquestes idees, és molt platònic, però aquestes imatges mentals, i donar-los la màxima uniformitat possible. Això és el mainstream, no?
adaptació a la vida mainstream. I és tal com tu dius, tot això s'ha transformat i ara passa per altres contextos, però és el mateix interès. Que la gent acabi tenint imatges molt consensuades, molt uniformes, que els portin actuar de maneres molt similars. És que sobre això de les opinions que acabes de dir ara, és que és molt verinós, perquè és que el relat ara mateix
El que té la internet algorítmica, els algoritmes actuals, el que fan és, de les plataformes socials, crear molts espais, crear un entorn molt antagònic d'entrant, que tot és a favor o en contra de tot.
I això a nivell d'història dels 1.500 anys de retòric és un empobriment brutal, no? Et sembla que ens haguem de posicionar a favor o en contra de tot? De dir, doncs jo potser no tinc opinió sobre això, no? Deixa'm... Aquest caràcter de futbol, eh? O ets del Barça o ets del Madrid. Exacte, tot té aquest aire de partits.
de condició rival i dins d'aquesta rivalitat, dins de cada àmbit hi ha com ninxols. És aquest espai bomboll, aquest espai de ninxol que gràcies als protocols tecnològics que poden aïllar les veus discordants i generar aquestes bombolles que no deixen de ser espais de visibilitat interessada.
És que el que fa més por de tot això és que et venen una xocolatina de servitud molt callada amb un paper de llibertat. De fet, un dels títols que ha influenciat el llibre és el discurs de la servitud involuntària de l'ABOESI. Nosaltres pensàvem, bueno, en realitat és voluntària o no és voluntària aquesta servitud? Perquè el voluntari, és a dir, fins a quin punt tu decideixes que vols estar allà?
té un punt involontari. Tu et dona la sensació que tries, que escolls tu, però en realitat la tria està ja feta, partint del fet que la majoria d'aquests espais són espais de recomanació, i recomanar és una manera molt sibilina i sofisticada de que l'altre decideixi el que tu vols, de best choice, per dir-ho així. Si tu marques el camí, fins i tot fas que s'ho imagini.
L'usuari té la sensació que voluntàriament es colla allò i la plataforma sap que allò que la tria és involuntària perquè ha estat molt orientada. Respecte a tot això, quina realitat ens queda i quina ens depara?
La pregunta pel futur sempre és més complexa. Per mi, el llibre és una caixa d'eines que servirà per ara. Apunto coses, per exemple, d'intel·ligència artificial. No hi entro molt, però sí que hi entro.
a la segona part de la relació amb les identitats, per exemple parlo de la possibilitat d'una intimitat artificial que molta gent ja està vivint a través de converses diàries amb el xat GPT. Aquesta convivència amb aquests protocols tecnològics seguirà i canviarà però no pot desaparèixer.
L'important del llibre és que no es separa al món online-offline, sinó que ja ens trobem imbrincats amb una estructura... És a dir, el nostre cos ja forma part d'aquest ecosistema tecnològic, és un element més dins d'un ecosistema artificial amb el qual hem d'aprendre a conviure i a poder gestionar d'una forma una mica més sobirana, això segur.
Doncs esperem el pròxim llibre amb candeletes, perquè ja et dic. Moltes gràcies. A mi m'has deixat tocar. Ja vindràs un dia d'aquests per parlar-nos del bòlit també i fer el tancament i tot plegat. Quan vulgueu. Perfecte. I Grit Guardiola, moltíssimes gràcies per aquesta acció. Merci a vosaltres.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als quatre rius, amb saïd es vaig. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la Gironina.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tot a l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge passionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres cada quinze dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Estàs tan lluny de mi, com el meu poble del seu país, com la bohèmia de París, com el meu dol del teu llançó. Estic tan lluny de tu, com l'amor és lluny de Roma, com Nova York de la Foscor, com el meu front del teu petó.
Recurraré el món sencer per intentar sentir-te a prop i quan no em quedi més alè seguiré promès a poc a poc. Recurraré el món sencer per intentar sentir-te a prop i quan no em quedi més alè seguiré promès a poc a poc.
Estàs tan lluny de mi, com el banyer del Sant Paulí, com Brussel·les del Pakistan, com el turista de l'Immigrant, com el vasall del noble, com el polític del seu poble, com el refugiat de Malta, com els bruxllavis de la teva Galta. Ploro y añoro, tot allò que mai ha passat, però que sempre he imaginat.
I enyoro, i enyoro. Sempre s'apropa del meu costat, però la distància em té atrapat. Recurraré el món sencer, per intentar sentir-te a prop. I quan no em quedi més alent, seguiré promesa, poc a poc. Recurraré el món sencer, per intentar sentir-te a prop. I quan no em quedi més alent, seguiré promesa, poc a poc.
Ploro i enyoro tot allò que mai ha passat però que sempre he imaginat. Ploro i enyoro ser més a prop del teu costat però la distància em té a altra part. Recorreré el món sencer per intentar sentir-te a prop però quan no em quedi més a l'est seguiré prou més a poca por.
Recurraré el món sencer per intentar sentir-te a prop, però no em quedi més alent, seguiré promesa poc a poc. Recurraré el món, el món sencer.
Per tu No soc un dels teus amants Però creuo l'Himàlaia per tu
i robaré 12 diamants, un per cada i una plena per tu. Jugo a laus amb el perill, ballo sobre l'aba per tu, aguantaré tota la nit sense dormir. El que jo vull és cantar-te fins que arribi l'alba, tornar-me'n bria gamba.
es falti l'aire, memoritzar els racons del teu cos nou, tan fora del comú. Per tu no seré mai un esclau, però guanyaré
lluito fins a l'última sal amb les apostes en contra per tu. Atrapo bales amb les dents, llumaré les feres per tu, i accelero sense frens, de 0 a 100. El que jo vull és cantar-te fins que arribi l'alba, tornar-me a embriagar amb el teu perfum. Mentre fora el món va adorant... Els Quatre Rius
El Magazine Matinal opera la ciutat.
i quan passen cinc minuts de dos quarts de dotze del matí és moment de recuperar la nostra agenda gairebé monopolitzada per Sant Jordi aquests dies ara sí ja ho deixem enrere i mirem una miqueta què tenim per aquí per la ciutat i abans t'ho he comentat Arnau Vila, t'he fet el
Aviam què passa, els efectes especials d'aquesta ràdio són increïbles. T'he preguntat pels secrets veïnals, sí, ja m'ho faig jo, no pateixis, ja m'ho faig jo. Ho coneixerem, però a veure aquesta gimcama, a veure què tal. Home, i tant, només faltaria. Llavors, és una gimcama que tenim aquí a la ciutat de Girona i que podrem tenir a diferents barris. Tot això ens ho explicarà ara la Júlia Moya. Aquí ja aprofito per donar la benvinguda, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia, moltes gràcies per convidar-me. Ja sé que els secrets s'han de guardar, però si ens pots explicar què són els secrets veïnals, t'ho agrairíem bastant. Doncs mira, aquesta gincama és una gincama que va néixer a partir de l'associació de Torre Tallalà, que van fer un ajacató amb els joves i els joves del barri van dir, ostres, ens agradaria molt fer una gincama per conèixer la natura i l'entorn del nostre barri.
I aquí ells tenien com la idea, però no sabien com fer-la, com dur-la a terme, diguéssim, no? I necessitaven com una eina tecnològica o algo. I ens van cridar nosaltres, que som Sober Life, des del projecte Gironat, per poder donar sortida a la seva idea. I d'aquí ja això va anar creixent i van aparèixer una sèrie de veïns i veïnes que guarden uns secrets i que tenen uns poders.
Són certs mitològics, però que podem trobar als nostres barris, que ens animaran a fer reptes que ens ajudin a poder observar de nou tota aquella natura que tenim a la ciutat de Girona, que moltes vegades passem pel costat i no ens en adonem ni que està. Total. I això tot en clau del projecte Gironat.
Exacte. El projecte Gironat, no sé si teniu present, és un projecte de renaturalització de la ciutat de Girona i hi ha moltíssimes petites iniciatives demostratives de recuperació, per exemple, de les basses naturalitzades, de gestionar de manera diferent el verd perquè la biodiversitat hi tingui cabuda i també tinguem nosaltres espais, diguéssim, més saludables per a la nostra vida i pel nostre dia a dia, també.
És el que comentàvem, que em sembla que això sí que ho heu començat amb les entitats de l'esquerra del Ter, el barri del Ter principalment, però que això també arribarà a la resta de la ciutat. I tant. Això va començar ja, però la història ens diu que neix el Ter però s'expondeix per totes les ciutats. I a través de la Gincama, doncs amb moltíssims reptes que tenen a veure això amb coneguer aquests punts que tenim a la ciutat, diguéssim,
de natura, però inclús quan vas passejant, hi ha moltíssimes plantes silvestres, hi ha ocells que et creuen pel camí, perquè ens hem adonat en aquest projecte que amb moltíssima gent, nens i adults, molts no saben dir el nom dels ocells més comuns que tenim, per exemple, al seu voltant. Llavors, és una manera, també, aquesta gent que té aquesta voluntat de fer una mica de sensibilització, pedagogia,
I, bueno, i tornar a descobrir tot això, obrir la mirada, no? Una mica entrant a aquesta mirada naturalista que l'hem perdut una mica en el dia a dia de la ciutat. I al final també, més que descobrir, també és redescobrir, no? Que hi ha moltes coses que ja ens les sabem però que no ens en recordem. Exacte, totalment. Sí, sí, és redescobrir els nostres paisatges, que estan allà cada dia. Escolta, si volem saber més sobre els secrets veïnals on ho podem trobar?
Doncs mireu d'entrar-se a aquestesveïnals.net i allà doncs hi ha tots els reptes i hi ha moltíssims premis que aprofito per dir que ara el dia 30 us poseu les piles moltíssimes, que no vau començar-les en cama. Hi ha el primer sorteig que hi ha entrades pel Teatre Municipal, pel Temporada Alta, pel Futbol Club Girona, o sigui, hi ha moltíssimes premis, diguéssim.
i hi ha com quatre sortejos. Si entreu allà, veureu tots els premis que hi ha i com s'ha de fer. Allà a Secretsveïnals.net entreu i s'explica com s'ha de participar, què has de fer i els reptes. I ja és a començar. Doncs amb això ens quedem, aquests Secretsveïnals, dintre del projecte Gironat, que no només tenim en un punt de la ciutat, sinó que el tindrem per tot Girona. Júlia, moltíssimes gràcies per aquesta estona. A vosaltres, moltes gràcies.
doncs era un rei que tenia i el castell a la muntanya tot el que es veia era seu terres, bous, arbres i cases
I avui acabem el programa amb Glosa, aquella cançó improvisada, poètica, musical, que últimament sembla que ha viscut el seu propi rareixement entre el jovent. En tenim a Girona, també com un atac d'oli per casa nostra, i com que ni l'Arnau ni jo dominem gaire, hem volgut portar algú que la toca força més que nosaltres. Txell García Payró, bon dia i bona hora. Bon dia. Escolta'm una cosa, com seria? Glosador o glosadora? Més o menys per aquí, no la cosa?
Jo crec que són paraules grosses, eh, glosador, glosadora, persona que m'agrada glosar, però en tot cas, sí, seria glosadora en el meu cas, sí. Escolta, en paraules teves, què és la glosa, exactament?
Tu comentaves que és aquest gènere poètico-musical que consisteix en improvisar versos, però per anar ràpid... Definició de Google, eh? Sí, sí. Està bé, també funciona. Però per dir-ho de pressa, és una pràctica que consisteix en agafar melodies populars que han arribat a dir d'avui a través de la tradició oral i introduir-los i la lletra.
que una considera rimant-la, rimant els versos els uns amb els altres. Això venia de Balears, potser, o abans em deies que no? No ben bé, sí que és veritat que els exemples de glosadores i glosadores de Mallorca són espectaculars, però la pràctica de la cançó improvisada no és autòctona de Mallorca. De fet, és una pràctica molt arrelada a la cultura maiterrània, ja que tenim diversos exemples
de diversos països mediterranis on la cançó improvisada s'ha dut a terme al llarg del temps. En ve el cap l'Alguer, en ve el cap també Turquia... La Turquia fa anglosa. No, no anglosa amb aquests termes, però sí que és veritat que la cançó improvisada
Doncs sí, i ha tingut presència, però perquè és una cosa molt nostra i al final és una manera d'expressar-se. Llavors també per descomptat el Principat, països catalans amb la mirada més àmplia, inclús tenim les correntes del Rosselló, com comentaves a Mallorca, doncs ja per mi els grans exponents de la glosa també a Menorca, i així.
I d'on baixa que una noia de vintipicus s'interessi per la glosa? Realment sorprèn a vegades aquest caràcter de folclore combinat amb joventut. Bé, he de dir que en primer terme soc una persona interessada per la música, llavors jo crec que això fa que de manera intrínseca em senti més propera a qualsevol forma d'expressió musical.
Però, anant una mica al com arribo jo a... Qui t'enreda, exacte. Qui m'enreda? M'enreden glosadors i glosadores de referència de figueres que, a través de l'entitat Cor de Carxofa, que és qui dinamitza la glosa i el glosat a nivell de Catalunya, doncs fan tallers arreu del territori. I a mi em diu, Txell, és que em farem una figueres i jo crec que et pot agradar, jo crec que et pots encaixar i vaig dir, doncs ho anirem a mirar.
I la veritat és que sí. Hi havia precedents, això? Taules de bar, nits d'aquestes... No, no, no, és que en el meu cas... No hi havia cap precedent. No, no, no, no. De fet, jo em vaig apuntar al taller amb l'única pretensió de no fer el ridícul a la festa del Vasagoda, que és festa nostradíssima... Del centre excursionista emportanès. Sempre hi ha un moment que algú agafa la guitarra i es canta en garrotins, doncs jo vaig dir, jo no puc fer el panoli aquí, i m'apuntaré al taller de corda carxofa. Què va passar aquell dia?
El primer dia que vas anar al taller. Doncs jo vaig dir, aquí hi ha un món, i jo em vull formar part. És molt potent el fet de poder cantar i poder dir el que vols amb les teves paraules.
Cantant, amb alegria o no, em sembla superalliberador. Em sembla una eina a la qual tothom s'hi hauria d'apropar i penso honestament que tot aniria una mica millor si tots cantéssim més. És el que dius, que la gent té vergonya també de cantar.
Sí, sí. No sé què ho fa, però estem en una societat molt cohibit. I penso que el cantar és un favor i un regal que ens hauríem de fer tots plegats. Sou gaires que em feu de glosa?
Començarem per casa. Figueres, tenim un nucli petit però que funciona regularment. Ens trobem periòdicament per cantar, concretament l'últim divendres de mes. La teniu en port d'obert i són espais distesos de trobada i per cantar sense cap altra pretensió que la de cantar. Llavors, arreu del territori, és cert, cada vegada som més i podem presumir ara mateix d'un bon estat de salut de la glosa. Hi ha, com et deia, cor de carxofa,
Ha organitzat arreu del territori tallers, espais de pràctica i cada vegada fa que la coseta estigui més vertebrada. De fet, aquí a Girona, si no m'equivoco, els jardins de Pedreta en fan. També, també hi ha el grup de glòs a Girona. Clar, tu a casa practiques? Jo a casa practico, practico a casa, practico al cotxe, practico allà on puc, esclar, perquè al final...
I la persona que tens al costat què diu quan comences a practicar? La persona que tinc al costat, pobret, fa... Fa el que pot. Em posa proves, en Joan em posa proves. No, al final... Sí, perquè al final, és això, és improvisació, no? I tots els elements de la quotidianitat em semblen una bona excusa per posar-me a prova, per practicar, clar.
És que sou els raperos, però d'un altre rotllo. Jo crec que som la versió millorada, no?, una mica. Més elevada. És broma, és broma. Més a més, ara que hem tret el tema, Catalunya Freestyle, que són un col·lectiu de rapers catalans, i també ho fan molt i molt bé, que no volia en cap cas... Tot l'escalf del món, no pateixis. No ens estem ficant en cap jardí, no pateixis.
T'anava a dir, és que jo crec que la glosa també serveix una miqueta com de paradigma d'una cosa que jo estic notant bastant, i és que entre la gent jove sembla que està agafant com més força alguns símbols del folclore català, perquè abans ho dèiem també, allò de fer un pilar, normalment això passa a partir de les dues de la matinada, els divendres o dissabte. O també és glosa molt tard. És glosa molt bé i molt tard, sí.
Si la foscor ajuda normalment. Clar, jo no sé si tu també ho estàs veient una miqueta com aquest ressorgiment a vegades del folclore i d'alguns símbols de la catalanitat entre la gent jove. Sí, és una alegria això per mi en tot cas, perquè vol dir que ens hem trobat amb la necessitat d'haver de...
de buscar d'on venim i aferrar-nos i fort perquè estem vivint uns moments convulsos i amb l'auge de determinats discursos d'odi i determinades derives que el que volen és arrasar amb tot això, doncs em sembla bonic que ens hi aferrem fort i també el jovent, això per descomptat. Llavors, la màxima expressió d'això que comentes, per mi va tenir lloc l'altre dia a Montegut, al combat de Corrandes a Montegut. Hi havia entre 2.500 i 3.000 persones
completament embogides en un combat de glosa. És veritat que l'estètica de combat potser convida, que això és una altra qüestió, convida que el jovent em participi amb aquest fervor, però en tot cas em sembla una molt bona notícia, una cosa per celebrar.
Què és un combat de glosa? Un combat de glosa és una proposta d'espectacle. Per mi una proposta d'espectacle en què comencen a cantar un nombre de persones, hi ha una figura que és la Punicana.
que et va posant proves, et proposa temes i et diu, així com va amb les mostres, una figura que et va posant les proves, i et diu, doncs amb aquesta tonada cantem d'aquest tema. Hi ha un jurat que s'ocupa de seleccionar les persones que creuen que se n'ha adequat més o que ho han fet millor. I es van passant rondes fins que s'arriba a la final. Això és el combat.
Això conviu en harmonia amb les mostres, que les mostres, jo crec que els combats potser són més recents, les mostres és el que s'ha fet més sempre, que és, doncs, també una altra proposta d'espectacle en què hi participen, doncs, no ho sé, tres, quatre glosadores, acompanyades de l'orquestrina i amb una punicana que els va posant les proves. He vist a Instagram que ets l'amic Jagger de la Glossa. No, mare de Déu!
T'ho dic perquè, glosador és un tur, o sigui, m'acabes de comentar fa una estona que has anat fins en posta. Clar, perquè a Terres de l'Ebre es fa una glosa divina. Ara sí, clar, és que ara tenen un ajot, és que s'han d'anar a veure, s'han d'anar a veure. Carai, és que al final ho repartiu per tot el territori, és com un, bueno, és com practicar un esport, és com...
La tradició, per exemple, de Cerdanes, que aquí ho coneixem molt bé gràcies a la joventet, o també pels pilars, pels castellers. Al final, no diré un modus vivendi, però és que el com que també ocupa la teva agenda. Sí, jo diria que tota la vida s'ha cantat a tot arreu, i que per tant ara es canta a tot arreu en aquest format.
Jo crec que no hi ha hagut la pretensió de dir, doncs anem a ocupar tot el territori, que hi hagi espais... No, és que realment s'ha cantat sempre a tot arreu. I ara ja, fa un temps, hi ha hagut aquesta voluntat de trobar-se per cantar i per glosar i per fer tot això. Dius que es canta a tot arreu.
Bueno, és que històricament s'ha cantat a tot arreu. És que cantar forma part, per mi, de la vida de la persona. En termes d'advocacia, com a notaris de la veritat que som nosaltres aquí, durarem fe que es canta a tot arreu, perquè m'agradaria que acabéssim. A veure si ens pots cantar una mica de glosa. Com seria? Una mica de glosa? Està ben dit? Una quarteta, et sembla bé? Una quarteta.
Vinga va, una quarteta. Arnau Vilas, ¿pots fer el silenci a l'estudi del carrer Valmes número 15 de Girona? Doncs el comencem a fer per escoltar. No facis el Remix Take, no, que et conec. No, no, no. Escoltem. Primer de tot voldria presentar la melodia amb la que cantaré, que són les nyacres de l'Empordà. I podríem dir...
Avui des d'aquí Girona m'ha ensaït l'Arnau també. Passem una bona estona. Passem una bona estona. Tot vigilant el carrer. Trai-la-ra-lai-lai-lai-lai-lai-ra. Trai-la-ra-lai-lai-lai-lai-lai-ra. Trai-la-ra-lai-lai-lai-lai-lai-ra. Trai-la-ra-lai-lai-lai-lai-lai-lai-ra. Per exemple.
Tu venia un cop al dia de lluny de divendres complicat, no? Bé, no vull que t'hagis de parlar-ne. No puguem, eh? T'ho dic ara. En qualsevol cas, Txell García, Peyró, moltíssimes gràcies. Gràcies a nosaltres. Tens algun entour ara d'equipoquet que puguem dir?
Jo el que sí que us recomano que seguiu Cor de Carxofa a les xarxes socials, perquè allà podreu veure els esdeveniments més xulos relacionats amb el món de la glosa, podeu seguir la nostra agenda, podreu sumar-vos a l'aventura de la glosa. Doncs Xavier García Payró, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i per aquests versos. Gràcies a vosaltres. La gent no estimava el rei i ell tampoc no els estimava.
Perquè de compte en sabia, però amor no l'hi en quedava. Cada cosa tenia un preu, la terra, els homes, les cases. Un dia un noi del seu regne va al castell a posar-se i va dir aquesta cançó amb veu trista però clara.
i va dir aquesta cançó en veu trista però clara. Quan vindrà el dia que l'home valgui més que pous i cases, més que les terres més bones, més que les plantes i els arbres. Quan vindrà el dia que l'home
no se'l pesa amb les balances. El rei que va sentir el noi el va fer agafar i amb ràbia va ordenar que li donessin cent cinquanta bastonades i al la torre el va tancar castigat a pa i aigua. Però el poble encara sap
La cançó de les balances I quan s'ajunten els homes Rien i plorant la canten I quan s'ajunten els homes Rien i plorant la canten I quan s'ajunten els homes Rien i plorant la canten Els Quatre Rius
El Magazine Matinal opera la ciutat.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compre producte local. Compre al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
Cocodrill Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodrill Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodrill Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodrill Club.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes. Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als quatre rius, amb saïd es vaig. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la Gironina.
Música de fons.
dins el país una illa, dins eixa illa al final, una organització cara, un paradís amagat, dins el paradís set cases, penjent d'un penya cegat, set propietats exclusives, què vol fer Rafa Natal, dins el baló quatre cotxes,
que viu allà netejant dins el jardí una piscina, una piscina gegant d'aigua salada i acusi però ningú ha notat que un tobogán li falta un tobogán que vegi algú i li posi que està passant-ho mal un tobogán li falta un tobogán, el pobre home
Qui no té un capritxet a sa casa? Als pobres tot us sembla mal. Potser no vas fer mèrit, res passa per atzar. Ell seu va tindre que currar. Ell és bo, té talent i té traça.
Que deu servir a la reina, siga amb litos i eals. Un tobogán, li falta un tobogán. Llevaig algú i li poso que està passant-ho mal. Un tobogán, li falta un tobogán, el pobre home.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dijous 24 d'abril i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyi.