This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai.
Dijous, 2 d'octubre de 2025.
Foc creuat aquests dies a Girona entre la patronal i sindicats.
Primer escudero acusant de l'absentisme laboral
com una de les xacres d'aquest mercat.
S'hi tornen les veus sindicals apuntant a la precarietat del sector.
Cantarelles que comencen a desafinar.
En general, parlem sempre de la fuga de talent,
que la gent jove ja no vol fer feines per tota la vida
i valoren més la llibertat per sobre d'un compromís
que brilla per la seva absència últimament
en totes les carpetes de la societat moderna.
Només cal recordar, també, que el co-living
no deixa de ser la forma guai de dir que no et pots permetre un lloguer.
O el jobjumping sobre saltar de feines per la precarietat.
Com deia, cantarelles en català o en anglès
que comencen a desafinar.
i posaria la mal foc que no ha desafinat en sa vida
d'on fer després de gairebé tres temporades
aquí als Estudis de Girona FM.
El que arriba al mes número 15 de Girona.
Rau Vila, bon dia i bona hora.
Molt bon dia.
Jo t'haig de dir que de petit cantava a l'Escolania.
No.
Sí, sí, sí.
Hola, Montserrat?
És així.
No, no, però...
I vas un cop per setmana, tio, vull dir...
Casi bé, casi bé.
Sí, sí, sí.
Però sí, sí, vam estar allò, cantant a l'Escolania.
Sí, sí, sí.
Tens algun disc o alguna cosa així?
No.
Un EP, que ara està molt de moda, això.
I vigines que el tingués?
No, no.
Sí.
No, però la cosa va quedar allà en el seu moment
i ja està.
Algún vídeo potser trobaria.
Sí?
Home, porta-lo un dia, no?
L'hauria de...
Jo crec que Girona demana aquest...
Jo no ho sé, t'ho demani gaire, això.
Entre això i la teva bateria, fill, vull dir,
ets un home orquestra, eh?
Ja ho veuràs, sí, sí.
Qui t'ha vist i qui et veu?
Bé, tu tens la pareta.
Sí, és veritat.
Oh, i em va molt bé,
perquè m'han convidat ara a una festa de Halloween.
Ah, sí?
Sí, i m'han demanat que vagi de Harry Potter.
Doncs mira, tens la pareta.
Suposo que m'han vist cara desgraciat,
allò que va evolucionant el personatge
i que després es tornen un heroi.
Però bé, això ja és una altra història, Arnau Vila.
En qualsevol cas, de dijous, tot el dia,
què faràs aquest cap de setmana?
Que tinc ganes de preguntar-ho.
Sí, mira, aquest cap de setmana
estarem a la Fira de l'All de Cornellà del Terri.
Ah, molt bé.
I diumenge a la Fira de l'Aigua de Caldes de Malavella.
Tu de Fira en Fira, eh?
De Fira en Fira.
Sembles el gossà no loco, tio.
Sí, sí, sí.
No, no, aquest cap de setmana estarem de Fires.
Carai, tu.
I és ben bé, no hi ha travessa a l'estat, no?
L'any que ve, eh?
Ah, l'any que ve, encara queda tot un any?
Sí, sí, sí.
Entre això ja vindrem mas mitjant.
En qualsevol cas, si us sembla,
parlarem de llibres en uns moments,
amb la Calavera de l'Apòstol, de Jaume Clotet.
També seguirem amb una xerrada
que tindrem del Marc Marginades.
Marginades, no sé si el coneix a Zanòbila.
Doncs tindrem el pla, segurament.
Sí, home, sí.
Doncs mira, presentarà una xerrada molt i molt interessant,
que és Rússia contra el món.
Ho farà aquest dissabte aquí a Girona.
Podrem comentar amb ell la jugada.
I la Mariona Ferrer de l'Ara,
que també vindrà amb la seva bicicleta particular.
Molt bé.
Aviam què ens explica,
perquè és la primera vegada que ve aquesta temporada.
Sí, no ha vingut encara, eh?
No, encara no.
No, no, tampoc ha vingut, no.
No, la tertúlia...
No, va venir el dia de la Ciòter.
Ah, és veritat, certament, amb la bicicleta.
Sí, sí, me l'he trobat un parell de vegades.
És veritat, és veritat.
Mira, ara just estava parlant amb ella.
En qualsevol cas, Arnau Vila, si et sembla.
Ens hi posem.
I avui tenim una cita amb el misteri,
amb la història,
també amb conspiracions.
L'escriptor i periodista Jaume Clotet,
que torna amb la segona entrega de la seva trilogia,
La Calavera de l'Apòstol,
anem a enterar-nos una miqueta
on està la Calavera,
qui és l'Apòstol,
Jaume Clotet, bon dia i bona hora.
Bon dia, Seït.
Quan feia que no venies per Girona, gaire o què?
Vinc menys del que voldria,
perquè, a més,
és aquell tipus de ciutat
que quan vens aquí
t'adones que per què els gironins
estan tan contents de ser gironins,
i és veritat.
Vistes des de fora fa una mica de ràbia,
però cada cop que vens
t'adones que tenen raó.
Mira, em passa el mateix
perquè sóc de Figueres, o sigui...
Sí, s'ha de reconèixer,
no ho diguem en antena,
però tenen una gran ciutat
i la veritat és que és molt bonic.
La tenen bastant ben cuidada.
I, de fet,
precisament com que la tenim ben cuidada,
presentes avui,
si no m'equivoco,
aquí a Girona?
Exacte,
a la 22,
a les 7 de la tarda,
amb en Martí Gironell,
un gran amic i gran periodista.
I, de fet,
també, vull dir,
molt de novel·la històrica.
Anem a parlar de la teva,
La Calavera de l'Apòstol,
a continuació del que ja teníem abans.
Sí,
de fet,
és una trilogia
que, en veritat,
neix de l'èxit del primer.
Jo no tenia previst
que fos una trilogia,
tenia informació extra
que havia trobat
per fer més coses
i tenia, evidentment,
els personatges principals
que s'acabaven
en un final,
podríem dir que
en un punt obert,
però, vaja,
no obligatoriament.
I arran del...
va anar molt bé,
molta gent
m'ho va demanar,
m'ho preguntaven
i, al final,
amb l'editorial vam dir
va, fem un cop de cap
i fem una trilogia.
En aquest sentit,
clar,
és el que t'anava a dir,
realment no estava plantejada
com una trilogia,
no sé si és un repte,
també,
perquè un cop dones
un llibre per tancat,
no sé si et toca fer
com l'Arthur Conan Doyle
que és ressuscitar
el senyor Sherlock Holmes
un dia.
Sí,
la por que jo tenia
i l'he tingut
fins a l'últim minut
és,
si tu fas un llibre
que va molt bé,
que guanya un premi
com el Josep Pla
i té una gran acollida
del públic
i de la gent,
clar,
fer una segona part,
jo tenia la por de dir,
una bola,
una expectativa,
que després igual
faig una novel·la
que no està a l'alçada
i per tant
la gent diu
el primer li va sortir bé
i el segon no tant
i per tant
aquesta pressió doble
l'he tingut
tot el procés de redacció.
Va haver-hi un moment
que hi vaig pensar
calla tu
que m'estàs sortint millor
el segon que el primer.
La gent que s'ho anava llegint
deia
aquest és millor que el primer
i jo tenia aquesta sensació
i ara estic content
quan em ve gent
o llibreteres
o bibliotecàries
que em diuen
escolta,
és millor que el primer,
no?
I jo dic,
mira,
jo també ho penso,
no?
I per tant
ara vaig bastant tranquil
que estic fent el tercer
i vaig tranquil
perquè espero també
que tot acabi bé
i per tant
l'expectativa està complerta.
Ets molt perfeccionista
mentre escrius?
Bé,
jo crec que soc igual que tu
i qualsevol persona
que fa una mica de periodista
que l'obsessió
per la perfecció
la tenim,
no?
És a dir,
quan fem,
expliquem,
a la ràdio
és el lloc perfecte
perquè quan expliques una cosa
vols que sigui
molt visualitzable,
no?
Quan expliques,
per exemple,
l'atracament d'ahir a Girona
al carrer a Meligreït,
quan expliques les coses
vols que la gent les vegi
i per tant
aquesta opció
l'he tingut,
no?
Fins al punt,
per exemple,
hi ha una escena
que passa a la comissaria
de les Corts
de Barcelona
i és igual,
la protagonista
va a la infermeria
i va a Recursos Humans
i jo no sé
on a quina planta estava.
Vaig preguntar
a Mossos que hi treballaven
on està exactament cada cosa,
no?
Per tant,
jo el que vull és
que quan un lector
llegeixi una part concreta
que ell sap i coneix
digui,
ostres,
això és exactament així,
no?
No m'agrada inventar-me
allò que no necessito inventar-me
i que puc trobar
o en llibres
o en documents
o preguntant a algú.
Ubica'ns una mica,
novel·la històrica,
d'acord,
on,
quin és l'escenari de fons?
L'escenari de fons
és a partir dels protagonistes
principals de la trilogia
que són un monjo
de Montserrat
que es diu
que es diu Bernat
que no cantava
per cert
a l'escolònia
i una mossa d'esquadra
que es diu Bertha.
Hi ha un robatori
a les comarques gironines,
concretament
a l'Empordà
a Sant Pere de Rodes
que es roba
unes restes arqueològiques
que podrien ser
uns escalets
que en el fons
acaba sent el títol de llibre
La Calavera de l'Apòstol
que és Sant Pere.
Això crec que no faig cap
espòilers,
això s'acaba sabent.
Per què es passa això?
Perquè a mi em van explicar
a Sant Pere de Rodes
que hi ha la llegenda
que les restes
del primer papa
de l'apòstol Sant Pere
estan a Sant Pere de Rodes,
no a Roma.
Jo això no ho sabia
fins fa un any enllescaig.
És que a l'Empordà
som molt nostres.
Som molt especials,
encara més que a la Girona.
I per tant,
ostres,
dic això,
em va perfecte,
no?
A partir d'aquest fil
i d'una bíblia
que va fer
la Bat Oliva a Ripoll
que em va fer
tres còpies iguals
i una es va perdre,
una està a Roma
i l'altra està a París,
però que havia estat
també a Sant Pere de Rodes,
tots aquests elements junts
dic, ostres,
això pot sortir
una segona part interessant,
sense perdre el fil principal,
per tant,
a partir d'un fet
concret d'un robatori,
i després d'un segon
robatori a París
es munta una història
que puc dir
que és autoconclusiva,
es podria arribar
a llegir el segon llibre
sol,
sense llegir el primer,
faltaran elements
de context,
però és una història
autoconclusiva
al voltant d'un robatori,
que com sempre
el que faig
hi ha molts elements històrics,
molts elements bíblics
gairebé místics,
no?,
de llegendaris
i després
una acció trepidant
contemporània,
no?,
amb persecucions,
etcètera, etcètera.
Entenc que ets amant
del gènere,
t'ho dic perquè
és un gènere superatractiu,
les conspiracions religioses,
misteri...
Doncs,
Saït,
sento dir-te
que jo no soc amant
del gènere
en el sentit
que jo no llegeixo això,
ni tinc temps,
ni m'agrada molt
aquest gènere
i hi ha fet
hi ha gent que m'ha dit
oh,
diu això,
és com el Dan Brown,
t'has inspirat?
I dic no,
perquè em vaig llegir
el meu un
que es deia Origen
i no em va agradar
el vaig deixar.
Doncs jo no soc amant
d'aquest gènere,
llegeixo molt assaig,
història,
que m'agrada molt
i novel·la poca.
Llavors,
clar,
abans pensava,
deies,
era un repte,
era un repte total,
fer una cosa
que no saps,
no?
No ho sé,
potser el fet
de ser verge
en aquest gènere
ha fet que surti així,
no?
Però realment
jo no ho sé,
em diuen que t'has inspirat,
en res,
jo crec que m'inspirat
en el periodisme,
frases curtes,
tot simple,
fàcil,
senzill,
quan,
no sé,
si la mossa surt del cotxe,
dic la mossa surt del cotxe,
no sé allargar-ho,
no?,
les frases,
i per tant hi ha gent que em diu,
escolta,
llegeix molt ràpid i molt bé,
i dic,
mira,
jo crec que això és fruit
de la professió,
no?
Jo me n'he adonat
que és el gran èxit
a vegades en moltes coses
d'aquesta vida,
que la gent,
sí que és veritat,
que et diu,
prepara't molt tal,
vull dir,
has de llegir molt tal
per escriure tal,
i no,
no,
al contrari,
aquest caràcter de candidesa
a l'hora d'afrontar
un projecte d'aquest tipus,
sense tenir uns vicis,
sense intentar,
no sé,
sense tenir un referent
en aquest sentit,
jo crec que al final
també et dona
moltíssima autenticitat.
Sí,
jo quan vaig començar
a fer la segona part,
hi ha gent que em va dir,
llegeix,
per exemple,
el Dan Brown,
llegeix el Dan Brown
i vaig pensar,
és que si ho faig,
jo ja no faré
el que jo vull fer,
estaré pendent,
estaré pensant,
aquest ho va fer així,
m'estic equivocant,
dic,
escolta,
ha anat bé com ho faig,
tinc la meva manera de fer-ho,
no sé fer-ho d'una altra manera,
crec que les coses impostades
es noten molt,
la gent que fa un personatge
es nota molt al final
que no són ells
i llavors,
és com aquests polítics
que tenen un Twitter
que els porta el seu equip
que està tolament
desproveit d'ànima,
perquè dius,
està dient el que ha de dir
cada moment,
mai és natural,
i dic,
doncs jo faré el que jo sé fer,
si agrada bé
i si no,
doncs també.
T'esperaves aquest recorregut
primer amb el Premi Josep Pla,
ara amb aquesta segona
que més surt en castellà,
si no m'equivoco també,
perquè la primera edició
va sortir en català.
Exacte,
sí,
jo no m'esperava
que anés tan bé,
el primer,
si no m'esperava
que anés tan bé,
el segon,
clar,
anant bé el primer
i el segon
hauria d'anar bé,
però jo no hi comptava
amb tot això,
i de fet era una cosa puntual
fer un llibre
per presentar-me un premi
perquè em feia molta il·lusió
i tenia ganes de fer-ho
i ara s'ha convertit
en una,
no diré una professió,
però allò que fins ara
la meva vida de periodista
era un complement,
un afegit,
un de més a més,
jo feia novel·les
quan tenia temps
i si no tenia temps
no les feia
i a mi no em passava res,
doncs ara n'hauré fet
tres en tres anys,
tinc ganes de descansar
però és una cosa
que m'agrada fer
i a més,
doncs ja també comença
a donar els seus resultats,
com és sabut,
per desgràcia,
no es pot viure
de ser escriptor
en llengua catalana,
pràcticament ningú
pot viure d'això,
tampoc és la meva intenció,
però per tant
ho he de complementar,
però és veritat
que ja també dona
un resultat econòmic
i per tant
és una semiprofessió
que també m'agrada
explorar
i si a més a la gent
li agrada
doncs què més vull.
Què ha estat el més complicat
en aquest segon moment?
Mira,
el més complicat per mi
sempre és la recerca,
o sigui,
un cop sé el que he d'escriure
ho faig bé,
però quan
trobar no només informació
sobre abans el que deia,
Mossos d'Esquadra,
presons per dins,
temes mèdics
que parla amb el doctor Pedrós,
hi ha molta gent
que m'ha ajudat,
sinó sobretot
els temes bíblics,
perquè a més
jo no sóc creient
però no volia fer res
d'estraler,
mal fet,
irrespectuós,
i per tant
hi ha un capellà
que m'ha ajudat
amb els tres llibres
de Barcelona
del Poble Nou,
que mai li agrairé prou,
que m'ha ajudat
des de textos bíblics
a temes conceptuals
o temes anecdotes
fins i tot
em deia
escolta,
un monjo de Montserrat
tu dius que fa això,
diu,
jo crec que un monjo així
no ho faria
o no ho diria
aquesta frase
o no faria això,
i dic,
ostres,
és veritat,
no?
Llavors m'ha ajudat
amb tota aquesta part
que jo desconec
i ell
riem molt
perquè diu,
jo no em ficaré
en si tu sors satanàs,
àngels,
però ho farem barsemblant,
no?
I llavors m'ha ajudat molt
perquè sobretot
el que no volia fer
és
amb temes religiosos
en cap tema,
però amb aquest tema menys
ofendre ningú,
no?
Tirar de tòpics.
Exacte,
tirar de tòpics
o ofendre ningú
perquè és molt fàcil
equivocar-te
o tenir un fotrecent,
no?
I això no ho volia
i em consta
que amics meus
que a més
no només són creients
sinó que són de l'opus,
és a dir,
són del sector
molt creient,
m'han dit,
escolta,
m'he sentit
respectat,
no?
I això m'agrada molt
perquè em feia molta por això.
Aquest és el feedback
que has rebut?
No sé quin és el feedback
més sorprenent
que hagis pogut rebre
fins ara.
El feedback més sorprenent
és una gran pregunta,
és quan em va cridar
l'abat de Montserrat
després de fer el primer llibre.
Corai.
Jo vaig anar allà
una mica
atemorit,
dic,
a veure què em diran,
no?
Perquè clar,
allà hi ha tot,
dimonis,
trets,
pensant a veure què em diran,
no?
Tot i que hi ha gent
del món que hem ajudat
amb els tres llibres
a fer-ho bé,
però...
Llavors he de dir
que l'abat de Montserrat
em va dir
i va demostrar
per què Montserrat
és el que és.
Ell em va dir,
mira,
diu,
Montserrat,
volem estar
al centre de la conversa
pública catalana,
volem que la gent
parli de Montserrat,
volem ser-hi,
portes obertes,
acollim gent creient,
gent no creient,
reunions,
sindicats,
acollim a tothom que ve,
no?
I em va dir,
per tant,
diu,
pel·lícules,
llibres,
sèries,
cançons,
teatre,
musicals,
acudits,
que se n'en fotin,
que no se n'en fotin,
que respectin,
que no respectin,
ens és igual,
volem que això,
la gent em parli.
El dia que Montserrat
comenci a dir,
mira,
és que no m'ha agradat
aquest gag de TV3,
no m'ha agradat
aquell article,
no m'ha agradat
aquest llibre,
diu,
serem antipàtics,
la gent començarà a dir,
ostres,
aquests,
s'enfaden per tot i tal,
diu,
i no estarem en el centre,
diu,
per tant,
benvingut tot el que es faci,
diu,
no opinem sobre el centre o no,
diu,
però volem que Montserrat
sigui formi part del paisatge,
no?
I li vaig dir,
dic,
li agraeixo perquè venen dos llibres més,
dic,
bé,
diguem-ho tot,
no?
I ell va dir,
escolta,
aniran a la biblioteca de Montserrat,
diu,
endavant i tranquil,
no?
I vaig pensar,
mira,
per això és un monestir,
tenen mil anys,
perquè són d'aquesta mentalitat,
no?
Altres no ho són tant
i han desaparegut.
En certa manera,
t'uneix això amb el Martí Gironell,
per exemple,
amb la seva última novel·la també,
que va passar per aquí.
i què t'ha dit el Martí
després de llegir-la?
Mira,
ha sigut molt divertit
perquè jo no sabia
que estava fent ell
el llibre de Montserrat
que ha fet
i ell no sabia
que jo estava fent el meu.
I són amics.
Aquestes són les millors històries.
Sí,
en part no ho sabia
perquè com que jo primer
em vaig presentar amb un premi,
jo no ho podia explicar a ningú.
Jo sap molt d'explicar
tota la meva vida a tothom,
no?
Als meus amics,
a la meva família,
a xarxes socials
explico coses de la meva família,
de les meves filles,
no?
Però clar,
tu vas amb un premi
i no ho pots anar explicant
i més amb un pseudònim
que jo anava,
no?
I no vaig dir res.
I doncs quan vaig publicar
el Martí em va dir
estic per un llibre
que passa a Montserrat
i dic,
ostres,
quina casualitat.
I llavors
jo li vaig presentar
el seu llibre
a Barcelona
i llavors
li vaig dir
em presentes tu
el meu a Girona?
I em va dir sí,
és avui a la 22,
no?
I és molt curiós,
eh?
A més jo crec que ell
va ser dels primers
que va fer novel·la històrica
i jo crec que la va encertar
de ple
perquè crec que els catalans
ens agrada molt la història.
Quan un català
va per Catalunya
o és igual
pel món
va veure castells,
monestirs,
cementiris,
el que sigui,
no?
Tots els temes històrics,
palaus,
fàbriques,
ens agrada molt la història
del món, no?
I la nostra.
I per tant
va trobar un bon fil
i a més va trobar un bon fil
parlant de la història
a Catalunya, no?
Que crec que va
mirem massa fora
i massa poc en dins
i per tant
és un bon referent
i a més és un tio molt valent
perquè va deixar un lloc
confortable
com era TV3
per fer-se escriptor.
No tothom ho faria, no?
I per tant
és un gran paio
i un tio
molt valent.
No, és que ara et deia,
m'has fet recordar allò d'un dia
amb un amic comentàvem,
deia'm,
com pot ser que hi hagi gent
que hagi estat a les Maldives
i no hagi estat a Montserrat
encara?
Home, és que això que has dit
és tremendo, no?
Gent que et diu això,
jo m'ho trobo, no?
A la novel·la
passen coses a Sant Pere de Rodes
evidentment,
però a Sant Martí i a Canigó,
al Santuari del Miracle, no?
I per exemple,
a mi em va fer molta il·lusió
quan una senyora em va dir
escolta,
això del Santuari del Miracle
jo no sé vull ni que existia, no?
I dic,
doncs sí senyora.
I em va dir,
doncs anir a un campesàvem
del meu marit.
Dic, perfecte.
Però vaig pensar això que tu has dit,
vaig pensar que aquesta senyora,
no els Maldives,
però vaig pensar,
segur que han anat a Londres,
a París,
a Roma,
a Madrid,
Bilbao,
potser més lluny,
i la gent no té ni idea
del que passa al costat, no?
Jo, de fet,
també això no ho hauria de dir,
perquè els catalans,
els de Barcelona,
per exemple,
quant temps fa que no va
la gent de Barcelona
a la Sagrada Família?
Dècades.
Hi ha gent que ha anat
a l'escola
i no hi ha tornat, no?
Llavors, a vegades,
és veritat, no?
Aquest estig
me'n vull anar
a Bali, no?
Hi ha uns temples budistes
molt bonics.
Sí,
us allà sense casco.
Exacte.
I li dius,
ah, molt bé,
hi has anat a Sant Pere de Rodes?
Ah, no!
Li dius, vinga,
quan hi hagi anat
ja aniràs a Bali, no?
I això és, bueno,
en fi, és així.
Home, jo t'he d'apretar, Jaume,
perquè si em dius
que estàs escrivint
una tercera novel·la ja,
jo t'he de preguntar.
Tu pregunta.
Quan t'hi ve aquí
a veure què contestes.
No, la tercera,
clar, ara estic una mica estressat
perquè entre el primer
i el segon,
com que no estava previst
la trilogia,
doncs vaig,
ha trigat un punt de temps,
no?,
va trigar un any i mig
a sortir entre l'1 i el 2,
però és que entre el 2 i el 3
passaran 6 mesos,
surt per Sant Jordi l'any que ve.
Carai.
Sí,
i per tant,
jo l'estic enllestint ara al tercer,
de fet,
crec que estic al voltant
dels 400 i pico mil caràcters,
per tant,
en deuen faltar 20 o 30 mil
per acabar la novel·la,
jo crec que l'he d'acabar
el mes d'octubre,
perquè llavors
entra a la fase d'edició,
però ja l'estic acabant,
i llavors,
a vegades,
la meva editora
o amics meus,
em diuen,
i després què faràs?
Després faràs descansar,
el 26 i el 27,
perquè això ha sigut molta feina,
però tinc ganes que surti
i acabar la trilogia
i a veure com va tot.
T'anava a dir,
ara sí que,
és que entre la setmana
del llibre en català,
també,
entre Sant Jordi
pel mig de les presentacions
de llibres,
al final,
quina efervescència,
és això,
dos anys per descansar,
necessitaràs?
Sí,
però he de dir que m'agrada molt
presentar el llibre
i anar per Catalunya,
és a dir,
avui vinc a Girona,
demà vaig a Solsona
i demà passat vaig a Canyelles
i a Sant Salvador Guardiola,
així que tindrem 3 dies,
4.
A mi m'encanta,
o sigui,
hi ha gent,
a vegades també ho penso jo,
a dir,
ostres,
ara tants quilòmetres,
però a mi m'agrada molt
anar a veure gent,
perquè estem molt acostumats
a tenir un país
que és macrocefàlic,
sembla que el que no passa
a Barcelona
no existeix,
hi ha Girona encara,
però quan la gent de Solsona
et crida,
o Canyelles,
o Sant Salvador Guardiola,
llocs petits,
et diuen,
ahim van dir,
Banyoles vindries?
Sí,
vindré segur,
a la gent li agrada,
perquè poden pensar
aquest no vindrà,
doncs clar que hi anem,
perquè hi ha gent allà
que t'està esperant
o que té ganes
o se l'ha llegit,
i llavors penso,
no,
no pots deixar ningú de banda,
i a mi això és la part
que m'agrada,
és cansada
perquè arriba a estar a casa
i tot això,
però jo és la part més agraïda.
Què és el que més està sorprès
d'aquesta segona novel·la,
d'escriure-la,
de fer-la,
de trobar-t'hi?
Ostres,
quina pregunta,
el que m'ha sorprès
o el que m'ha costat
és
com deixar-ho tot,
o sigui,
a veure com ho explico,
com deixar coses
preparades pel tercer,
enfocades,
perquè clar,
ara ja no faig un llibre
pensant en un llibre,
és la trilogia,
llavors,
enfoco coses
que s'acabaran en el tercer,
faig una història paral·lela,
però el transfonses al mateix,
és a dir,
aquesta vegada
he sigut molt conscient
de no ho expliquis tot
perquè ha de quedar alguna cosa pel final,
o obre la porta
a temes que es tancaran al tercer,
i això m'ha costat una mica,
perquè,
perquè,
m'han d'explicar-ho tot,
i a vegades deia,
no,
frena't aquí
i això deixo-ho pel final,
no?
Això m'ha costat més,
no?
Pensar,
ja l'he fet llibres solts,
diguem,
i pensar en clau de 3,
m'ha costat una mica,
això és veritat.
Doncs acabes de dir fa uns moments
que tens una nova excusa
per venir a acompanyar-nos d'aquí uns mesos,
que és quan treguis la tercera.
Perdona,
no ho diguis dos vegades,
jo si vols pel mes de març-abril,
vindré.
Ah,
home,
i tant,
això és casa teva,
si és que hi ha casa d'algú,
que diria el Cisa.
Sí,
exacte,
no hi ha casa de ningú,
veritat.
Correcte.
Bueno,
no hi ha casa de ningú,
però sí que és veritat
que hi ha la llibreria 22
aquesta tarda,
a les 7,
Jaume Clotet,
que ens presenta
la calavera de l'apòstol
juntament amb el bo del Martí Gironell.
Jaume,
moltíssimes gràcies
per aquesta estoneta.
No,
per favor,
gràcies a tu,
Seït.
ADN Gironí,
ADN 92.7,
la ràdio de Girona.
L'actualitat en 180 segons.
Cada hora en punt
arriba a l'actualitat
concreta i directa
de la ciutat i del país.
Tot el que passa
a Girona i Catalunya
concentrat en 3 minuts
als botlletins informatius horaris.
A Girona FM,
la gironina.
Camins
que ara s'esvaeixen
camins que hem de fer sols.
Camins
fora les estrelles.
que em dius
que ara no hi són.
a Girona.
A Girona.
A Girona.
A Girona.
van deixar
a Girona.
A Girona.
A Girona.
A Girona.
a Girona.
A Girona.
A Girona.
A Girona.
A Girona.
A Girona.
A Girona.
A Girona.
A Girona.
A Girona.
A Girona.
A Girona.
A Girona.
A Girona.
A Girona.
A Girona.
sagrada.
A Girona.
A Girona.
A Girona.
A Girona.
A Girona.
A Girona.
A Girona.
A Girona.
Mai no és massa part
per tornar
a començar
per sortir
a buscar
el teu resor.
Camins
somnis
i promeses
Camins
Ja són nous
No és senzill saber cap on has de marxar
Pren la direcció del teu cor
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins que ara s'esvaeixen
Camins que està a fer sol
Camins vore les estrelles
Camins que ja són nous
Assegut a la plaça del sortidor
Aquí t'espero com si fos el primer bar
A Bohem on comença el carrer Blai
Que és la petita rambla del poble sec
Parlem de la pluja que ha plogut
Imatges monyes als miralls damunt l'asfalt
Potser és per això que el teatre està tan buit
Potser és per això que avui sento tan buides les meves mans
Tornarem a posar els peus damunt la sorra
A la platja de Barcelona alguna nit de juliol
I escriurem que no ens patran mai més la vida
Que donem veu a les veles quan cantem rombes al port
Parlem de la vida que ha de vindre
De tots els homes que estimen els altres homes
Et pregunto si existeix la humanitat
Si hem de declarar la guerra algun exèrcit d'ignorants
Mira jo ja t'he vist plorar
I creu-me quan et dic que em passa igual
Quan em cantes les cançons mentre treballes
Assenyalant-me els dubtes com martells dins del meu cap
Tornarem a posar els peus damunt la sorra
A la platja de Barcelona alguna nit de juliol
I seguim nosaltres en directe aquí als Quatre Rius
A Girona FM passen tres minuts del punt de dos quarts de dotze del matí
Seguim fent el nostre particular repàs de l'agenda
Ho dic perquè tenim una xerrada aquest dissabte a la biblioteca Ernest Lluc
Gratuïta titulada Rússia contra el món
Amb Marc Marginedes
En aquest cas excorresponsal del periòdico a Moscou
També testimoni directe de diversos conflictes internacionals
Amb qui aprofitem ja per connectar
Bon dia i bona hora Marc
Hola bon dia com esteu?
Què tal?
S'ha de ser Girona
Escolta'm una cosa
Vens aquest dissabte precisament aquí
A la biblioteca Ernest Lluc
I entenc que amb aquest títol
El de Rússia contra el món
Em sembla que ho dius tot sense dir res
Bé, sí, a més el títol del llibre que hem publicat el febrer
Rússia contra el món
Més de dues dècades de terrorisme d'estat
Segrestos, mafio i propaganda
Aleshores, doncs bé, vinc a presentar el llibre a Girona
I espero que la gent s'interessi, no?
Crec que sobretot és...
Bé, el llibre parla de com Rússia funciona
Com russiana que sovint ha aconseguit retornar a l'escena internacional
Mitjançant mètodes que són totalment proscrits
No només parlo de la propaganda
De com fan servir la propaganda
Que d'això s'han parlat molt
Sinó de coses que són menys conegudes
Com ell fa servir les màfies russes
El crim organitzat a l'exterior
I com fins i tot arriba a instrumentalitzar el terrorisme
El penal de terrorisme
I per utilitzar-lo contra el que percebeix Rússia
El Kremlin com el seu principal enemic
Que és Occident
És a dir, al final ens marques una miqueta el per què Rússia és Rússia
Sí, és a dir, jo el que vull explicar
Primer, Rússia per mi és part de la meva vida
La gent...
És a dir, hi ha gent que parla molt de russofòbia
Russofòbia seria...
Però bé, jo soc una persona que he invertit molt
Una part molt important de la meva vida
En aprendre l'idioma
Fins i tot tinc vincles personals amb Rússia
Aleshores, doncs, per mi
És un país en el qual m'he vist forçar
Del qual m'he vist forçar a marxar
Perquè veritablement
Estava entrant en una fase totalment
Que podíem dir, una mena de recuperació i rehabilitació de l'estatilisme
Però bé, per mi és...
Però bé, crec que en aquests moments
Rússia, jo diferencio entre el Kremlin i els russos
I el Kremlin en aquests moments és una amenaça
I se n'ha de parlar
I Europa ha d'entendre com funciona
Per, diguem-ne, en aquests moments a més a més
En el qual Europa està sola davant de Rússia i davant dels Estats Units
És el que t'anava a dir
I més en aquests moments on l'actualitat apremia en aquest sentit
I avui precisament s'estava parlant també a la cimera de Copenhague
Sobre com desafiar l'ordre mundial
Exacte
És a dir, per Rússia el que vol és un sistema internacional
En el qual els països forts, els països importants
Doncs puguin dictar les normes
Bé, on no hi hagi normes, no?
On un país gran tingui dret, si vol
És recuperar una mica el que era Europa en el segle XIX
On les potències grans es menjaven als països petits
I, bé, evidentment és una forma de...
I després, a part de...
Jo penso que una cosa que està molt clara
Que és que Rússia potencia Europa
Hi ha forces prorusses
Però totes les forces polítiques prorusses
Són forces extremistes
Moltes d'extrema dreta
Per exemple, a França o a Alemanya
O algunes d'extrema esquerra
I després, fins i tot
Rússia és capaç de potenciar sempre els extremismes
Per neutralitzar
I, sobretot, una mica
És una amenaça d'aquests moments
Per la democràcia en general
Doncs bé, Marc
Nosaltres pendents
Ja et dic a la Biblioteca Ernest Lluc
Aquest dissabte a les 12 del migdia
Activitat completament gratuïta
I, de fet, t'acompanya, si no m'equivoco
El Josep Martinoi, no?
Exactament
Sí, sí, m'acompanya el Josep Martinoi
I, bé, també jo tinc molts bons amics a Girona
Per exemple, l'acció amb Iurrup
Que és membre de la delegació de TV3 a Girona
En la qual vaig estudiar
Vam ser companys de classe
Aleshores, per mi, tinc moltíssimes ganes
De trobar-me amb el públic a Girona
Jo també me'n recordo, per exemple
Que quan vam estrenar el documental
Retorn a Raca
A Girona va haver-hi una molt bona acogida també al cinema
Aleshores, bueno, i convido tots els gironins a venir
Doncs, aprofito la benentesa
I et convido a tu a venir aquí a l'estudi de ràdio també
A presentar un dia el teu llibre
Més tranquil·lament i més llarg
Com ho veus?
Perfecte, jo estaré encantadíssim
Ha, ha, ha, fet
Marc, una abraçada molt forta
Abraçada a vosaltres fins i fins desabte
L'actualitat en 180 segons
Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país
Tot el que passa a Girona i Catalunya
Concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris
A Girona FM
La Gironina
Fes una foto del terrat
Que des d'aquí es pot veure en mar
La roba estès al meu agost
Un camp d'espigues i cargols
Esperarem que passi el fred
I sota l'arbre parlarem de tot
Un biorritme lamental
Un mar d'antenes i animals
Els astronautes volen baix
Els núvols passen com qui no diu res
ADN Gironí
ADN 92.7
La ràdio de Girona
No hi ha manera de deixar-ho tot enrere
No hi ha manera per tornar a començar
No tinc cap pressa si em dius que tu m'esperes
No hi ha manera de deixar-ho tot enrere
No hi ha dreceres quan es tracta de ballar
No tinc cap pressa si em dius que tu m'esperes
No vull saber res del que passarà demà
I si tot va bé
S'encenguin els dies
I si tot va bé
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet
Els Quatre Rius
Amb Saïd Esvall
Entrevistes, gent, cultura, històries
Girona pren la veu
Al 92.7 FM
A les plataformes i a les nostres xarxes socials
Girona FM
La teva ràdio
La Gironina
Què és allò que et porta per a tot arreu
Fent girar una cosa amb la planta del teu
No contamina i té bocina
Segur que ja ho sabeu
Sabeu què és?
I estrenem una nova secció mensual
Que no podia faltar en una ciutat com Girona
Convertida també en capital del ciclisme del sud d'Europa
Com sempre, però com mai
Mariona Ferrer, periodista i delegada de l'ARA
També que ens farà aquesta petita incursió mensual
En una de les seves passions
Cada cop menys amagades
La bicicleta
Primer de tot, Mariona, bon dia i bona hora
Bon dia, Saïd
Molt contenta d'estar aquí
Escolta, és que ara ho dèiem, eh?
Mira, que et podem veure cada dia portant els teus dos fills a l'escola amb la bicicleta
La cua, ben feta
També
Els dos a darrere
T'agafes tres anys que has fet més de 7.500 quilòmetres
Has fet més de 7.500 quilòmetres?
Només per Girona
Movent-me amb els meus fills
Amb aquesta bicicleta de cua llarga que se'n diuen long tails
Que és una bicicleta a cargo
Sí
I en tres anys
Sí, ha fet 7.500
Ara hi anem pel 7.700
Però per ser exactes
Des de setembre del 2022 fins a setembre del 2025
Ha fet 7.500 quilòmetres per només Girona
És el nostre cotxe
Però si te'n pots anar d'aquí a Moscou
Amb 7.500 quilòmetres i et sobren mites
No, però és un exemple, no?
Del que significa desplaçar-se cada dia amb bicicleta
Carai
Bueno, i després dels caps de setmana
A part, per si de cas
Vull dir, ja agafes i també te'n vas amb bici
Això és l'altra passió, però més ciclista
De fer bicicleta gravel per Girona
Ara sí, Mariona, bon dia, bona hora
I ben tornada a casa teva
Avui torno, però...
I aquest any, diguéssim, aquesta temporada
No tant potser com a periodista
Sinó com a activista de la bicicleta
Ja ho dic sense embuts
Perquè això d'anar amb bicicleta t'obliga d'alguna manera
A convertir-te en activista
Home, sí, a part ara t'he vist a tope, no?
Que estàs a tot arreu una miqueta
Amb el tema bicicleta
No, a tot arreu no ho sé
Però almenys és veure les coses amb una altra perspectiva
I comencem aquesta secció
Que en direm Girona pedala
Aquest nom ha sonat a altres coses
Però no està sonant tant
Però Girona pedala
Però pedala per no parlar concret de ciclisme
Sinó de l'acció de pedalar d'anar
Que és el que és sinònim d'anar amb bicicleta
Perquè no volem només parlar de ciclisme
Molt bé
Doncs anem a parlar-ne, si et sembla
Mariona
Sí, volia dir-vos que aquesta sintonia inicial
Era una declaració una miqueta d'intencions
Això que deia de pedalar i no de ciclisme
Girona és una de les capitals ciclistes del sud d'Europa
Però a vegades ens n'oblidem
Que el que és el denominador de comú d'això
És la bicicleta
I l'acció de pedalar
I que la bicicleta és un mitjà de transport
I justament recuperar
Xesco Boix
El gran animador infantil en català
Tan necessari de recordar
Amb les dificultats que tenim a nivell de llengua
Avui en dia
I aquesta bicicleta King Kling
Que és un cant generacional
Jo crec que tothom d'alguna manera la coneix
I el que diu ell és
Que és allò que et porta cap a tot arreu
Fent girar una cosa amb la planta del peu
No contamina i té bocina
Segur que ja ho sabeu
No parlem de mallots, ni de colots
Ni de quina és una de carboni
Quina és la millor marca
Sinó parlem de moure'ns d'un lloc cap a l'altre
I per això ens va, com en ell el dit
Per començar aquesta secció
En què parlarem sobretot de bicicleta
Amb totes les lletres
I tot el que se'n deriva en una ciutat com Girona
Parlem de bicicleta
És a dir, però primer de tot
Què et sembla si parlem de com es va crear la primera bicicleta?
Sí, perquè
Clar, parlem d'una secció
En un moment en què ens hem convertit
Jo dic això de capital del sud d'Europa
A nivell ciclista
Però clar, això ha sigut un fenomen
Dels últims 10 anys a Girona
Si pensem una miqueta més lluny
25-35 anys
És que Johnny Welch
S'instal·la la Garrotxa
A la dècada dels 80
Però que amb l'Ans Armstrong
I com totes les grupetes
I els professionals van venir cap aquí
Però la bicicleta és molt més antiga
I és això, un mitjà de transport
Que va néixer fa més de 200 anys
Llavors era un prototip bastant cutre
Que no tenia ni pedals
No es podria dir pedala
Era allò de la roda tan grossa i tan petita
Això va venir una miqueta després
Primer van venir aquestes bicicletes
Va ser un alemany
Un ciutat d'alemany
Que es deia
Karl Friedrich
A veure si ho dic bé
Karl Freicher
Von Reis
Que el 1818
Va construir
Un
Dues rodes
Que serien com aquestes bicicletes
Que porten els nens sense pedals
Val
No?
Que fan bicicleta d'equilibri
Però aquestes
Just després
L'evolució faria
Que aniríem cap a aquesta bicicleta
Amb la roda tan gran al davant
Perquè es van obsessionar
Que sobretot la cadena
I els pedals havien d'anar al davant de la bicicleta
Val
I no va ser fins a finals del segle XIX
Que un industrial anglès
John Cam Starley
El 1885
Va decidir posar els pedals darrere
La cadena
I construeix la bicicleta
Que coneixem avui en dia
I que es popularitza super ràpid
Perquè no és només per moure's per ciutat
Sinó que també et permet
Anar per zones del camp
I revoluciona els desplaçaments
Clar
I a més
Vaja, vull dir
Que també es va crear un esport
Que ha canviat completament
La fasonomia
De la ribella
És llavors
A finals del segle XIX
Quan també arriba
La bicicleta
Aquí
Tot arribava per Figueres
Que sempre ho tenim una miqueta oblidat
Sí, de veritat
Però Figueres
Era una ciutat molt més moderna
Que no pas Girona
I també cal reivindicar
Jo crec que tu també ho has de dir
Eren altres temps
Eren altres temps
Però arriba el fenomen de la bicicleta
Del ciclisme, no?
I això va evolucionant
Fins a trobar-nos
Aquesta gent avillada
Amb més de 20.000 euros
Al damunt
Pel barri vell de Girona
Perquè és que realment
El que porten
És tecnologia molt puntera
Molt cara
Tant siguin professionals
Com alguns amateurs
Amb molts diners a la butxaca
Precisament
Si no recordo malament
Fa cosa d'un any i mig
Vas fer un article d'opinió
Al diari
Ara
Sobre aquest tema
Justament aquest article
Que jo venia d'una època
Una miqueta convulsa
Per mi va marcar
Una miqueta
Un punt i a part
Jo soc periodista
No tendeixo opinar
Faig reportatges
Articles
Porto molts anys
Dedicant-me
Treballant al diari
Ara
Però amb aquest tema
Just en el moment
En què va haver-hi
Un conflicte
Bastant visible
Pel cicloturisme
A Girona
Una pugna oberta
I un debat
Vaig dir
Mira
Necessito fer un article
D'opinió
Per posicionar-me
Perquè al final
És una cosa que parlo en conseqüència
Perquè ets activista
En el moment
En què tu cada dia
Portes els teus fills
En bicicleta
Que t'enfrontes a cotxes
Camions
Autobusos
Taxis
Vianants
I a ciclistes
En Mallot
També
Que et passen volant pel costat
Perquè també són víctimes
Dels propis ciclistes
Estrangers
Que es creuen a vegades
Molt pel damunt de tu
I exposava
Aquesta meva doble faceta
Aquest article es titulava
Què hi ha darrere
De la cicloturismeofòbia gironina
I exposava també
La realitat de dos mons
Que canvien
Perquè Girona
És una ciutat
Que amb 10 anys
Ha canviat moltíssim
Un barri vell
Que tenia unes dinàmiques
D'una gent
Se n'ha canviat
I hi ha vingut
Molta gent estrangera
I per una banda
Parlava
La meva realitat quotidiana
D'anar en bicicleta
Amb els meus fills
I l'altra
El fet de fer gravel
Des de fa dos anys i pico
Per això
Els preciosos paisatges gironins
I formar part d'una comunitat
Com la Girona Gravel Girls
Que són més de 300 dones
Un club ciclista
Que quedem
Per pedalar
Però sobretot és com un grup
Teratpèutic
I aquí coneixes molts estrangers
Que no tot és blanc i negre
En aquests fenòmens
De la ciutat
I buscava com un punt
Intermig
Que algú et pot acusar
D'aquí distància
Però per mi
La gran pena
D'aquest fenomen ciclista
Que tenim a Girona
És que això
No estigui
Tinguent
Una traducció
En veure més gent
En bicicleta
És a dir
Tant de bo
El fet de tenir tant de ciclistes
A Girona
Ens convertís en una capital
De moure'ns en bicicleta
Del sud d'Europa
Que la gent
Deixés els cotxes aparcats
I
Veiés
Com de bo
És poder
Veure's per Girona
En bicicleta
I com
T'ho posa tot més fàcil
A més avui en dia
Que tenim bicicletes elèctriques
I que
Fins i tot
Les pujades de Montjuïc
De palau
O de les pedreres
Te les poden solventar
Però és un tema
Més generacional
És un tema
Que ens hem d'acostumar
Això
Perquè tothom ara està acostumat
I més a comarques gironines
A agafar el cotxe
Per qualsevol cosa
Clar
És un tema generacional
I d'estatus social
Durant molt de temps
Es relacionava
Anar amb bicicleta
Com ser pobre
Jo soc potser
D'una generació
Una mica estranya
Perquè els meus pares
Als anys
A principis dels 90
Es van comprar dues bicicletes italianes
Que encara avui en dia conservem
I la meva mare
Ens duia
El meu germà i a mi ben petits
Sense cadiretes ni res
Un al davant i l'altre al darrere
Per Girona
Per fer encàrrecs
I sempre ella deia
És que és molt més pràctic
És molt més fàcil
I li deien la holandesa
Ella és catalana
De vuit conoms catalans
Li deien la holandesa
La holandesa
Però pel fet d'anar
Amb una bicicleta
Que era italiana
No era pas holandesa
Amb els dos fills per Girona
I clar
Per mi
La bicicleta
Sempre ha sigut
Una eina de transport
I de posar-te a la vida fàcil
No de fer oci
Ni d'escapar-te
Sinó
Una forma
De transport
Ara bé
S'entenia
Moure's en bicicleta
Com algú de classe baixa
Ara no
Ens està passant just al contrari
Perquè la bicicleta
L'associem a gent
Amb molts diners
Però no
En el moure'ns
Al dia a dia
Per tant
No és només
Una qüestió generacional
Perquè jo crec
Que també gent
Que ve de grans ciutats
Quan ve Girona
I més famílies
Veuen
Que és molt fàcil
Anar per exemple
A una bicicarga
Si tens dos fills
I està venint
Un canvi
Bastant accelerat
En aquest tema
Petit
Però conscient
D'altra manera
Molta gent
Està acostumada
Un
El transport públic
Sí que és de pobres
A Girona
Té aquesta part
Molt classista
Que el transport públic
Va deixar de funcionar
Als anys 90
Ens el vam carregant
A tots
També el 2000
I avui en dia
Encara
És molt classista
L'ús del transport públic
I a més
I a més
I poc pràctic
Per segons quins horaris
I més en una ciutat petita
Que amb bicicleta
Pots o peu
Et mous molt més ràpid
Però sí que encara estem
Molt avasats al cotxe
I aquesta secció
També és per una miqueta
Fer-nos canviar
Una mica la perspectiva
I veure
Ostres
És que amb bicicleta
Podem moure'ns molt millor
Per la ciutat
Com t'has acostat tant?
O sigui
Com has abraçat tant l'activisme?
Al final
L'activisme hi arribes
Per una necessitat
Bé, per una necessitat no
Per una situació en què et trobes
El fet d'agafar cada dia la bicicleta
Comporta uns problemes
O unes actituds de certa gent
O uns estigmes
Que la gent que va en cotxe
No els té mai
Primer, per exemple
Utilitzar una bicicleta de cargo
La gent diu
Oh, però és que val molts diners
Molt més diners val tenir un cotxe
Evidentment
Tenim-ho claríssim
On te la posaràs?
Bé, la pots posar al pàrquing
I també posar-la en seguret
És que te la poden robar
Actualment, per sort
No hi ha tant de mercat
Per robar aquestes bicicletes
Algun dia passarà
Com passa al nord d'Itàlia
Com passa a Alemanya
O com passa als Països Baixos
I sobretot a Suïssa
No?
I segona
El fet d'anar amb bicicleta
Et fa vulnerable
La situació dels carrils bici
No és la millor del món
Però fa poc
Per exemple
El CEO Ter
D'això en parlàvem
Qui em va vendre la bicicleta cargo
A un botiga de Barcelona
I ell diu
És que jo realment
Portant els meus fills a l'escola
Amb una bicicleta cargo
És l'únic moment
En què em sento vulnerable
I això és el que m'ha fet activista
I clar
Jo li comentava
Dic
Mira
A mi també me passa això
Però el fet de ser dona
Ja convius
Amb aquesta vulnerabilitat
Molt més al carrer
Que no pas un home
Ell diu
És l'únic moment
Que em sento vulnerable
Com a dona
Hi ha molts més moments
Al carrer
Que et pots sentir vulnerable
Potser després
El fet de sumar-hi la bicicleta
No
No ho és tant
I al final
Has de fer molt cap endavant
Però tu quan veus
Que és un mitjà de transport
Que és necessari
Que pot canviar
La fesonomia d'una ciutat
I la intendència de les famílies
Del dia a dia
Per què no explicar-ho més
I per què no treballar
Perquè això sí
I feu xarxa
Feu comunitat
Entre les famílies
Que
Clar
En això
De passar-me
A fer d'activista
D'alguna manera
Arran d'aquest article
Jo criticava
Una miqueta
El paper de mou-te'n bici
En una forma subtil
Perquè
És fort
Que en un govern
Com guanyem
És cert
Que tenim un tripartit
A Girona
Però que justament
Defensava
L'ús de la mobilitat
Sostenible
L'únic que hem vist
Són limitacions
A les bicicletes
Ja
En aquest mandat
Cert
Que sigui per imatge
O per
Una fòbia
El turisme
O per intentar
Calmar les aigües
O per calmar les aigües
Sí
Però
Efectes pràctics
El que s'ha fet
És limitar
El pas de bicicletes
Per la força
O per l'argenteria
Al barri vell de Girona
Això ha passat
Sí, correcte
Perquè
Ciclistes
Que hi havia
Que ho entenc
Anaven a gran velocitat
Ara bé
Tu a les 10 del matí
Ja no pots passar
En bicicleta
Per la força
Has de baixar-ne
En canvi
Pot passar un cotxe
De càrrega i descàrrega
Aquí hi ha un greu jet
Ja
Que no es posa
En qüestió
I a mi això
Em sorprenia
Que no hi hagués
hagut una oposició
Molt pública
Per part de la plataforma
Ciclista
Diguéssim
La plataforma
De la bicicleta
De Girona
Moutenbici
Va néixer el 96
L'any que ve
L'any que ve farà 30 anys
D'història
I arran d'això
Em van convidar
A fer un
Ells em diuen
Un sopar
De l'entrepà
Però un debat
Amb ells
I vaig decidir
Ostres
Cal implicar-se
No?
Perquè no és només
Criticar aquesta vida
Sinó si realment
Veus que això
Ha de canviar
I des de fa uns mesos
Formo part
De la junta
De Moutenbici
Se'n fa estrany
Perquè avui
Estic parlant
De mi mateixa
Que això
No ho solem fer gaire
Però ja toca
No fem gaire
Autobombo
Però ja toca
Això
Mariona
I en aquest temps
Amb la idea
De crear
Una comunitat
De bicicletes
Cargo
Fa 3 anys
Quan vaig comprar-me
La bicicleta
Amb la meva companya
Aquesta que hem fet
7.500 quilòmetres
Només per Girona
Teníem molts i molts dubtes
I perquè aquests dubtes
No repetissin
Doncs era interessant
Poder-los resoldre
Gent que potser
Està en la mateixa situació
Té dos fills petits
La seva intendència diària
Pensen fer el pas
D'una bicicleta
Però valen uns diners
I vol algú
Que els hi resolgui
En paral·lel a tot això
També t'has pogut apropar
Una miqueta
Al ciclisme gironí
Això ha anat de la mà
Mentre per una banda
Ara ens hem creat
Aquest grup de cargos
Que per cert
Diumenge passat
Ahi fa dos diumenges
Vam
Vam crear
Vam fer la primera
Pedalada familiar
Des del Cioter
I van sortir
Cargobikes
De totes les pedres
Vam sortir més
De 20 cargo bikes
De gent que es mou
D'aquesta manera
En famílies
I tot de gent
Interessada
En nanos petits
I vam fer una pedalada
Família
Tot i la pluja
Fins al pont major
Per provar-les
I en paral·lel
Doncs com a periodista
Si tu arribes a Girona
Després de molts anys
Que jo he viscut a Madrid
I vam tornar
Fa 4 anys
Era com
Vull entendre
Que ha canviat la ciutat
I perquè hi ha tants
Putos ciclistes
Que en diu molta gent
Per tot arreu
I un dels primers articles
Que vaig fer
Va ser sobretot
El fenomen
De dones
Anant amb bicicleta
Que n'hi ha moltíssim
Ha crescut moltíssim
I això ho detectava
La Cioter
A les seves competicions
I vaig entrar en contacte
Amb la Girona Gravel Girls
Que era un club
Que era un grup
De noies
Que tot just llavors
S'ajuntaven al pont major
Ai, perdó
Al pont de pedra
Un cop
El segon diumenge
De cada mes
Per fer pedalades
I l'Anna Giversau
Que és una de les
És mossa d'esquadra
I és una de les
És la presidenta del club
I una de les grans activistes
De la bicicleta
Ella també va en Brompton
A Girona
Em ha dit
Has de comprar una bicicleta
I li ho tenien
Dos nens petits
I dic
Això
Aquest pijisme
No sé què
Però al final
Vaig acabar fent el pas
Total
Que ara també
Porto aquestes dues
Facetes
Facetes
Bassants
Que són
La baceta
D'anar amb bicicleta
En el teu dia a dia
I després
Del ciclisme
Al cap de setmana
I de descobrir el territori
I de viatjar
Lúdico esportivo
Amb bicicleta
Sí
Que són com dues facetes
Que semblen
Irreconciliables
I el meu objectiu
És que siguin conciliables
I vagin a més
I beguin una de l'altra
A Girona
Escolta'm una cosa
Avui ens ha quedat força clara
Perquè pedales Mariona
Jo crec
Avui tocava parlar de tu
I amb tu
Que sobretot és això
Tocava parlar amb tu
A partir d'aquí
Per aquest
Pedales
Que tenim ara
Pedalem
D'aquí
A final de temporada
Que he aconseguit enredar-te
Que tindrem molt ràpidament
Una mica les pinzellades
A partir de la meva experiència
Les pinzellades
A diferents temes
Que he tocat
Ara en el pròxim dia
Parlarem més en concret
De la revolució
De les bicicletes cargo
Entre famílies
A partir del testimoni
Que vam recollir
La pedalada aquesta
La primera pedalada
En cargos
De mout ambici
Organitzada
Durant el Cioter Europe
I en concret
Com et canvia
I quins models
De bicicleta existeixen
I quin cost econòmic
És a dir
Per què fer el pas
I aquests dubtes
Que jo vaig tenir
Fet 3 anys
Resoltre'ls
Parlant amb tu
I perquè també
Els oients
Ho coneguin
Doncs Girona
Pedala
Al ritme
De la Mariona Ferrer
Veurem
Veurem
Sí dona
Ja veuràs com sí
Moltíssimes gràcies
Un dia més
A vosaltres
Per a tot arreu
Fent girar una cosa
Amb la planta del peu
No contamina
I té bocina
Segur que ja ho sabeu
Sabeu què és?
La bicicleta
Gling-gling
La bicicleta
Gling-gling
Oh, que bé que s'hi va
La bicicleta
Gling-gling
La bicicleta
Gling-gling
Tot el món
Podrà esportar
La bicicleta
Gling-gling
La bicicleta
Gling-gling
Oh, que bé que s'hi va
La bicicleta
Gling-gling
La bicicleta
Gling-gling
Tot el món
Podrà esportar
Que és allò
Que et porta
Per a tot arreu
I pots anar assegut
I també d'en peus
No rondina
No li cal benzina
Segur que ja ho sabeu
La bicicleta
Gling-gling
La bicicleta
Gling-gling
Oh, que bé que s'hi va
La bicicleta
Gling-gling
La bicicleta
Gling-gling
Tot el món
Podrà esportar
La bicicleta
Gling-gling
La bicicleta
Gling-gling
Oh, que bé que s'hi va
La bicicleta
Gling-gling
La bicicleta