Som la teva veu. Som la Gironina. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM, a les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius.
Divendres 27 de setembre de 2024. A punt d'acabar el mes, ja amb la cançó preparada des de fa dies per aquest pròxim dilluns, hem de dir que la banda sonora de Blaumut no deixi de sonar mai. Ahir, el Xavier de la Iglesia ja ho deia, la música és una molt bona excusa per ser solidaris i ahir, fora del patiment, vam poder gaudir de la música de Blaumut en un concert molt i molt íntim i també, per què no dir-ho, en el preciós Teatre de Girona.
I com no podia ser d'altra manera, mestre del noble art d'estar sempre ocupat i arribar quan toca a tot. Això no vol dir ni més d'hora ni més tard. A més a més, somriure banyolí sempre per acabar el divendres. Arnau Vila, bon dia, bona hora. Molt bon dia, com esteu? Bé, home, bé. I tu què tal? De divendres, no? De divendres. I atenció perquè potser avui aniré al cinema, eh? Ja us ho explicaré tot això. Sí, vas al cinema avui. Ho estem acabant de gestionar tot plegat, això. Ja has vist? Ja comencem abans amb... Jo si puc un parell de cops, cada dos divendres hi vaig. Ara ve quan el matem.
Escolta'm una cosa, t'ho dic perquè estem en aquest estiuet de Sant Miquel, que ja et dic, acabo de tornar de la farmàcia ara per buscar alguna cosa, a veure si puc aguantar el dia. Avui divendres havia de posar alguna cosa de llibres i encara no us ho he preguntat. Arnau, t'has acabat ja el llibre de Miquel Riera aquest estiu? Sí, vaig acabar-lo. Sí, te'l vas acabar ja? Sí. Ja fa unes setmanes que el vaig acabar i la defensa de la Costa Brava encara s'ha de fer.
Ves-te a pensar en el llibre que diràs que t'has llegit aquest estiu, però no sé si te l'has llegit. No, aquest estiu, aquest... A la Miquel? Sí, sí. No, no, no he tingut temps de llegir. Però era curtet, eh? Vull dir que no era pas. Sí, però jo el llibre no el llegeixo amb molta calma i com puc. Amb molta calma i... Sí, com puc. No, no, no sé que jo li pas. Qui també té molta calma i persimònia, Pau Illafanya, bon dia i bona hora. Bon dia. No us acostumeu, eh? És a dir, estic venint allò puntualment, ahir i avui, però... Passa el favor. Sí, però no serà gaire subit.
Jo m'he llegit un parell de llibres, si vols te'ls dic. Vinga, va. Doncs, home, primer, com ser un bon pare. Ah, mira, clar. També et diré una cosa, eh? Jo crec que tu deus ser un padrazo. Bueno, bueno. Pregunta-li a la meva xicota a veure què et diu. Home, per sempre, segur que descobreixes alguna cosa que dius, mira, això és veritat. Home, sí, clar, està clar. Hi ha moltes coses que podries descobrir. Els misteris de la paternitat. Bueno.
I a part d'això, una altra, això sigui més de fantasia, ara que deia l'Arnau d'anar al cinema, jo crec que la podrien adaptar, que segurament, bueno, l'haureu vist potser perquè està entre les més conegudes ara mateix, que és Ales de Sangre, de Rebeca Llarros, i Arnau, ara que deies això del cinema, també m'ha vingut al cap...
que estan buscant un nou Harry Potter que és una cosa que he vist que dic, home, mira, Arnaldo, te ho podies presentar però no, perquè ha de ser britànic he vist que ha de ser britànic 100% cosa que ja es va demanar a la primera saga no és per pel·lícules, és per sèries la sèrie més ambiciosa de tota la història de HBO i em sembla que de totes, mira que jo no hi crec en aquestes coses jo no tinc ni Netflix ni tot això ara, el dia que surti la de Harry Potter
Jo pago. Pago, escolta, i octubre, novembre, desembre seran els mesos on em posaré el dia per veure els 10 capítols de les 10 temporades, perquè ja està més o menys articulada i tot. Ah, però si t'hauras d'esperar 10 anys, doncs. Sí, però any rere any. Ah, val, d'acord, d'acord.
Harry Potter no es pot veure en ple estiu. S'ha de veure amb la manteta, pluja de fons... Xocolata... Clar, vull dir una cosa allà molt més ben teixida. Per cert, abans d'entrar a la seva part cinematogràfica, aprofito per saludar-lo. Jep Soler, bon dia, bon hora. Que tal, bon dia. Bon dia, bon dia. És divertit estar aquí amb gent jove que parla de coses així...
com ser pare, com aquestes coses, hauríem de ser qui l'ha escrit el llibre del bon pare, perquè clar... Sí, això també és veritat. Tants pares estan barrets, tothom espereix el que fa bé... Esperem que tingui fills. Hem de veure qui l'ha escrit. Jo sé que tu no t'esperes pas que sigui estiu per viure. Tu vius cada dia. I tu no? Depèn del dia. Segueu a l'Instagram i veureu el que té algú que farà.
T'agrava a dir, aquest estiu, quina ha estat la lectura que dius, ostres, aquesta m'ha agradat. No, no, jo fa molt temps que no llegeixo. No? Res? No, no, em falta temps, em falta temps, i em canso, i em... no, no. Les sinopsis, no?, de la pel·lícula. Seria com en Dalló, com deia que era Ferrando Ierro, quan li van preguntar què és l'últim liva que has llegit, va dir ningú no. Ostres, sí. O que li preguntin com era aquest Anguiza, no?, que diria el de Torrente. Sí, també.
Jo fa anys que no trobo una lectura que m'enganxi i deixo molts llibres a mitges. És una cosa com... Fins i tot tinc parada l'autobiografia d'en Woody Allen, que la escriu fa uns anys. La vaig parar i vaig veure llibres que he anat deixant. I l'última que vaig acabar, que no sé si l'estiu passat, va ser la plaga blanca sobre la tuberculosi d'Alella Klein, que em va agradar molt.
que són històries de gent que ha tingut tuberculosa. M'agrada molt el llibret petit. Però vull dir que normalment no, intento veure l'adaptació cinematogràfica. Clar, és que tu en cinema ja tens teca, no? Quan tinc un moment, mira una pel·li. El llibre l'he deixat així, mig abandonat. Pau, et vols quedar amb nosaltres a parlar de cinema? No, us deixo per vosaltres. Pau, gràcies.
I, Geb, nosaltres sí, enganxem ja la benentesa, parlem de cinema, i em sembla que tenim unes quantes coses per avui, ja per comentar, em sembla... També et diré, eh? Abans m'has explicat la teva agenda per aquestes pròximes setmanes, i Déu-n'hi-do, eh? Bueno, clar, fem moltes coses a la vida. Després dius a mi, eh? Entre treballar i disfrutar i fer voluntariats i coses, tenim... Sempre hi ha espai, no? Sí, home, tenim de tot. Només faltaria...
Ah, per cert, ha començat Sitges, no? Sí. Ha començat Sitges. Ha començat avui? Comença avui, no? Sembla? No, la setmana que ve. La setmana que ve. El dia 3 comença, no? Ah, comença el dia 3. El que ha començat és la lluita per comprar entrades.
Ah, és veritat, sí. Sí, que això és algo maco, perquè... És que Sitges és això, són aquella gent que hi van sempre els mateixos i que ja donen el soroll a la xarxa als fans. I jo està molt bé, crec que passava una setmana Sitges veient terror, com fa molta de la gent que hi va, i ho trobo que està molt bé, és un grup...
que tenen aquesta sort i ho poden fer-ho i està molt bé. I tu i jo tenim pendent anar a la Cote d'Azur. Però podríem anar a Sitges, ara que ho dius. Ja, però és que ja ho vam dir que aniríem a Sitges i no ens hem organitzat. Ho farem fora de mi. No, no, no, farem Sitges. Crec que podríem organitzar-nos-ho.
Ja ens organitzarem, i tant. Vinga, va, anem al liu, perquè em sembla que avui anem pillats. La Virgen Roja. Sí, la Virgen Roja, ara que parlava en pau de maternitat, la Virgen Roja jo recomano, primer de tot, que ningú busqui gaires... Bé, si ningú vol espòilers, que no busqui gaires coses més enllà del tràiler. Al tràiler no hi ha espòilers. Per tant, és una història real d'una persona que es deia Hildegard Rodríguez, que, de fet,
era una nena que va néixer abans dels anys 20 i que la seva mare, per això dic que anem de maternitat la seva mare, l'Aurora volia crear la dona perfecta és a dir, la va educar perquè fos la dona perfecta i que gràcies a ella
el paper de la dona a l'Espanya dels anys 20, canviés. I clar, s'enganxa, que ve a la República dels anys 30, i la Hildegard ja té uns 18 anys, i per tant allà comença el seu despertar, no només polític, sinó també sexual, amorós i tal, i que va tenir un conflicte amb la mare, que veu que possiblement tot allò que ha planificat
com a filla, poder no s'està complint. I és la relació entre el mare i filla. Dic que no mireu gaires coses ni busqueu, perquè fotreu un espòiler, i que fins i tot hi va haver una pel·lícula als anys 70, dirigida per Fernando Fernández Gómez, que em sembla que l'Aurora la feia l'emperaçó és leal.
que el tràiler d'aquella pel·lícula, per exemple, hi ha tot l'espoiler que no ens han ensenyat en aquest tràiler i, per tant, és millor no saber-ho. No sé si la pel·lícula ho explicarà al principi o al final, el que sigui. Però crec que és una oportunitat de veure una història real. Nascar Nimri, que no sé mai com dir-li aquest nom és el paper. Nascar Nimri. Fa el paper de l'Aurora. Ah, la que va anar fa poc amb el Broncano, no? Correcte. Sí, correcte. Sí, me'n recordo. La que va anar fa poc amb el Broncano. Exacte. I que també havia fet una pel·lícula amb l'Amenàbar con l'Abre dels Ojos. Que sí, que sí. Aviam una...
I La Casa de Papel, els que mireu sèries, era la policia embarassada de La Casa de Papel. Jo no miro sèries. Però vull dir que jo trobo que està bé. És una pel·lícula que podeu veure tant al cine com a trufó, és l'estrena del trufó de la setmana, i que és una oportunitat per veure una pel·lícula així, d'aquesta temàtica. I aviam, digue'm-ho tu, Emmanuel? Sí, és la gran pregunta. Emmanuel? Em sap greu que fan Emmanuel ara? Vull dir, exacte. És que és el que t'anava, no sé, 2024.
2024, Emmanuel, ara es va passar al Festival de Sant Sebastián i no és que tingués gaire bona rebuda, de fet no ha tingut gaire bona rebuda, tot i que l'actriu de Noemi Merlant és una actriu molt coneguda a França i a Europa, va fer el retrato d'una mujer en llames que és fantàstica la pel·lícula, una relació lèsbica d'època meravellosa.
i també la vam veure amb una pel·lícula del nostre Isaac a la Cuesta que es deia Un any o una noche sobre els atentats del Bataclan era la noia francesa que vivia als atentats del Bataclan actriu fantàstica, directora
l'Audrey Dichbon, que ens va fer fa poc una pel·li que es deia l'Acontecimiento, que va tenir bastant rebombrant a TV França sobre abusos sexuals, que era molt bona la pel·lícula. I ara la gran pregunta és aquesta, Emanuel? És a dir, una pel·lícula eròtica, mítica, de l'any 74, que prohibida per el franquisme, que no anava per pinya a veure-la, que no valia res? És a dir, la pel·lícula del 74, més enllà del mite...
Sylvie Christel i la... Torna a ser una noia que intenta descobrir la seva sexualitat i descobrir el que li agrada. No ho sé, erotisme en un món que quasi tot és porno, actualment, no sé... Són temps complicats, eh? Com es ven això? Jo vaig veure una pel·li eròtica, quan tothom té el porno a tot arreu, sobretot jovent, o tothom que vulgui. Tens un mòbil, tens porno. Vull dir que...
És una mica... A veure com va. Jo crec que no irà gaire bé. El que també em sembla que això ho han dit alguna vegada, i també han dit el contrari, parlem de megalòpolis. Que ja en van parlar, te'n recordes? Que ja en van parlar, amb en Carles també. Sí, en van parlar com van anar cans, que la gent el criticava, que van dir que era una merda i vam dir que en Coppola podia fer-li sortir del mapa. Correcte. Hi ha gent que arriba a una edat i amb una trajectòria que poden fer el que els hi dona la real gana, que ja s'ho mereixen.
El que no s'entén d'encopola és que a vegades dius, hòstia, faig megalòpolis perquè vull deixar un llegat del que per mi és el cinema, però tio, tu ja l'has deixat el llegat, has fet els padrinos, has fet la conversación, que és una obra d'art, ja no calia deixar un llegat, però li ha vingut de gust fer això...
que és com una epopeia distòpica sobre la societat i com crear-la, ha jugat una mica a ser Déu, com crearia jo aquest món entre lluites, guerres, que sembla més una tragèdia o romana o grega de lluites entre poders. Bé, l'ha volgut fer a la seva manera i ha fet el que ha volgut.
i en principi se li perdonarà però també crec que serà una gran patacada perquè l'han deixat malament el que em fa més gràcia de mig a la polis és que com que va rebre males crítiques van dir estem rebent moltes males crítiques doncs el que farem és fer veure
com a campanya de marketing, farem veure que en Coppola sempre ha rebut males crítiques i ha fet obres d'art. I la mateixa, no sé quina és la productora, doncs va fer com uns flashos que deien, quan va estrenar el Padrino la gent deia, això és una besura, no li agradarà a ningú, i feien els missatges aquests típics, això ho havia dit el New York Times, i era mentida. És a dir, mai ningú va dir això del Padrino. Ah, no?
ni mai va dir això. I van intentar fer una campanya volent dir, ara tothom diu que és dolenta, però després van ser obres d'art. Amb Hiscot sí que va passar, que ara parlem de Hiscot. Amb Hiscot sí que va passar que als Estats Units s'occarregava bastant la crítica i després va triomfar. També et diré una cosa, i em sembla que ho vam comentar amb tu, que jo ho vaig veure en algun lloc, i és que Megalòpolis
tampoc li va ser fàcil trobar distribuïdora. A Can, precisament, anaven a buscar distribuïdora i tot plegat, i no hi havia pas gaire ningú que volgués apostar, i mira que era Francis Ford Coppola, eh? Clar, és que és difícil, quan tu veus aquell producte, les distribuïdores tampoc són tontes.
pasta, o sigui, no ens enganyem. I també diuen, fotrem això i no farem ni un duro. Clar, a vegades és difícil, eh?, que una distribuïdora petita... Bueno, no, ja li va passar a Contracorriente, que són els propietaris dels cinemes verds. Sí. I a Barcelona ara són els propietaris. Doncs ells eren una distribuïdora molt i molt senzilla, fins que un dia van comprar una cosa que es deia Intocable, d'un senyor que anava amb cadira de rodes i un cuidador, saps? I uau.
Clar, a partir d'allà, a contracorriente, pot comprar el que vulgui, i encara quasi viuen d'allò, perquè van comprant coses que a vegades són semibessura, però és igual, ells compren, fan, i van fent, i... Sí, no, i vas fent girar la roda, al final. Clar, i quan aconsegueix una cosa així, és fantàstic. Per això et dic, bueno, Megalòpolis, veurem, l'has vist tu? No, encara no, i no crec que la vegis. No? No.
Se't cau el mite? No, és que jo d'en Coppola tampoc, jo m'agrada molt el Padrino, les veig sovint i a Policis Nau, fins i tot la versió llarga m'agrada molt. Però vull dir que no és... Saps què sap greu del Coppola? Que passa molt com Prudència i Aurora Bertrana. I és que Sofia Coppola és una grandíssima del cinema, però que sempre hi haurà el cognom del pare per davant.
Bueno, en Nicolás Quigge és el nebot, eh? Ah, i en Nicolás Quigge és el nebot? Ah, és el nebot d'en... Sí, sí, home, i tant. T'ho queda en família, eh? És el nebot, t'hi havia de fer de Superman, també. Veieu que va acabar fent alguna cosa? Però bueno, per acabar, dilluns hi ha Filmoteca. Sí, Alfred Hitchcock. I aquesta vegada farem el Truffaut Recuerda, va ser original, Ingrid Bergman, Gregory Peck, psicoanàlisi, i si hi ha psicoanàlisi, hi ha trauma, hi ha surrealisme, hi ha d'haver-hi...
Salvador Dalí. En la que no? Perquè Hiscop va treballar amb Salvador Dalí, Dalí va fer els decorats de les hipnosis i somnis que té Gregory Pert en la pel·lícula, que és un psiquiatre que té un trauma i queda col·lapsat i ha de treballar aquest trauma a veure què passa. La gent que la vagi a veure, que no es perdi una de les últimes escenes, perquè és una d'aquelles escenes impossibles, és a dir, Hiscop va firmar una escena que no pot ser, és impossible, que passi.
i perquè veus, i es veu el truco, no pot ser, però va filmar i va dir, això quedarà bé, i queda molt bé. Ah, sí? Sí, home. No ens ho dic quin és. Dilluns. Dilluns ja elaborem. I hi ha dues passades, em sembla, a dos quarts de set de la tarda i a dos quarts de nou. De nou, sí, sí. I només tres euros, perquè és Filmoteca de Catalunya, Hiscot, un dels millors cicles que podeu veure, perquè fem quinze pel·lis, no, així és...
Arnau, era aquesta que volies anar a veure, és a dir, quina peli? Quina peli a veure? No ens ho has dit. No, jo vull anar a veure la Soy Nevenka. Soy Nevenka, que es estrena avui, que és Isair Boallín, que ha fet una versió, és un cas real que va passar a Galícia, d'una regidora d'un ajuntament. Ah, de Pontferrada. De Pontferrada. No és Galícia, perdó, és Lleu.
Pol Ferrada que fa, rep un abús i... Una persecució. I abús de poder per part de l'alcalde de la població i va tenir molt de rebombori en l'època. I a Zaire Boellín li agrada molt els temes aquests d'abús, ja havia fet Teodemus Ojos, vull dir que és una directora molt...
Bé. És un drama, eh? Un dramón. Dels que t'agraden. Jo el Cris Petres i llàgrimes. Molt pantoja, eh, això? Però el Cris Petres sí, ho haig de dir que el Cris Petres, eh? La meva pregunta, no sé si me la pots contestar, però hi va sol? Molts cops sí. Aquesta sí. Va sol.
Ben fet. Sí, sí. No, no. Perquè a vegades quan hi ha un dramón s'hi t'ha segur que et posi la mena. No, no, no, no. A mi no m'agrada gens. Jo quan són dramones coses d'aquestes que a vegades se t'escapa la llàgrima o el que sigui. I n'hi ha que vaig acompanyar, per exemple. Sí, sí, sí. Mira, n'hi ha una que és... Esquimiles d'animació m'agraden molt. I del revés dos m'agrada també. Perquè aquesta epíxel està bastant superbé. Que em sembla que d'animació a l'ocine, si no vaig gerrat, no sé el títol. Fan una pel·li d'anime amb el seu original japonès subtitulada. Adéu-ho.
que no me'n recordo ara com es diu ja el buscaràs tu la conseller és d'un hotel de... o conserge o conserge, sí sí, que és d'un hotel d'animalots i que és animació xis anime la sua original japonesa subtitulada és molt difícil de veure les nostres contrades i per a la gent que li agrada el tipus manga, tipus anime acció, home d'un i dos, una hora i mitja
horeta i mitja normalment de vegades són 90 o 110 minuts 90 és una hora i mitja aquesta és una mica més, sí epibles, sominois 90 són la quina durava més de dues hores això sí que era trucadora però això és més per tots els públics, que és el que m'estranya tot i ser més per tots els públics o més adolescent és amb el seu original en japonès que ja és molt de greu, això està molt i molt bé
Doncs mira, Geb, em sembla que t'hem de deixar tranquil avui i... Ostres, crec que la pròxima vegada que parlem tu i jo potser serà per telèfon. Però això ja ho descobrirem per què. No. Ah, no. Tu ja vens la setmana que ve, també? No, vinc l'altre, l'11. L'altre, l'11. Ah, vale, sí, és veritat. Ui, m'ho has anat molt de pressa, aquest mes. Sí, és que he vist que en futur ja, jo... En futur. O que estàs ja a fires. Tu ja estàs a fires? Gairebé. Home, el constipat de tardor ja me l'he menjat. I portem una setmana de tardor.
No, no, o sigui, veig amb les castanyes. Jo la teva ja vaig veure una parada de castanyes, ja. Què dius? Aquí Girona no existeixen. A Girona no existeixen. Són els mateixos. No n'hi ha. A l'entrada de Sarrià n'hi ha una. A Girona, a Girona... A els jutjats no n'hi ha cap, davant dels jutjats? No.
Bé, clar, la setmana de fires, sí, però durant l'hivern... Ah, no n'hi ha, no n'hi ha. No n'hi ha, a Figueres en tenim, a tot arreu n'hi ha... Hi ha vegades de sal a la rotonda de l'ABP, que l'Àngel ABP ara no sé què és, si sol posar una. Ah, sí? Sí. Però sal, fixa-t'hi, jo et dic, centre de Girona, excepte el paponazo i tot això que es posen... Perquè sou una colla de pijos que no menjo castanyes. Perdona, jo sóc de l'Empordà, eh? Pijos de Girona, estem parlant dels de Girona. Ah, jo sóc un pijo i sóc de Girona. Pijos de Girona que no menja castanyes, home.
Geb, això sí que és distòpic i no en megalopolis, em sembla. Geb Soler, moltíssimes gràcies i molt bon cap de setmana. Igualment, adeu.
Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a GironaFM.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi. L'alternativa, el programa de Roccat porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa. Els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit.
Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La Gironina.
Som la teva veu. Som la gironina.
Cocodril Club
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina.
Les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial t'oferim tots els partits de Lliga, Champions i Copa del Rei en directe al 92.7 i a GironaFM.cat amb la narració de Pau Villafanyer, Josep Coll i Judit Mateu. Escolta la prèvia, el partit íntegra i totes les reaccions dels protagonistes després del xiulet final. A Girona FM només som del Girona. Som la teva veu. Som la gironina.
Som la teva veu. Som la gironina.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de Bàsquet.
Tota la realitat esportiva a Girona en joc. Pau Villafanya i Josep Coll fan el repàs a tota la informació i actualitat de l'esport gironí. Cada dilluns a les 3 de la tarda i a les 9 del vespre, Girona en joc. Futbol, bàsquet i totes les disciplines esportives amb una mirada propera i de ciutat. Girona FM. La teva ràdio. La gironina. Els Quatre Rius. El magazín matinal oberta la ciutat.
Dos quarts de dotze, es nota que estem de divendres, es nota ja tothom amb ganes de cap de setmana, però sabies que passen moltíssimes coses a la ciutat de Girona, Arnau Vila? Sempre passen coses. De fet, ara farem un petit carrusel d'aquells que m'agraden tant a mi, dels que t'encanten tant a tu també, i anirem fent una miqueta el repàs del que estem tenint aquests dies, del que tindrem fins i tot aquest cap de setmana, però no sé si sabies, Arnau...
que tenim aquí a Girona un seminari internacional d'arxius de l'esport. No, de fet aquest matí ho hem comentat i m'ha sorprès perquè no en tenia constància d'això. Doncs mira, oi que cada dia s'aprenen coses noves? Sempre s'aprenen coses noves. S'aprenen coses noves i també coneixem gent nova. En aquest cas parlo amb Assumpció Colomer. Ella és del Servei d'Arxius i Gestió de Documents de la Diputació de Girona, que si no m'equivoco ja m'està escoltant. Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora.
Bon dia, Assumpció. Doncs mira, escolta'm una cosa, quarta edició ja d'aquest Seminari Internacional d'Arxius de l'Esport. Explica'ns una mica de què es tracten exactament aquestes jornades.
Efectivament, ara dilluns vinent farem la quarta edició d'aquestes jornades que es fan bienalment a Girona, o sigui, cada dos anys, i que es van començar a fer el 2018 arran, diguéssim, de l'impuls de la secció d'esports del Consell Internacional d'Arxius, que va contactar amb la Diputació, amb l'Ajuntament de Girona,
per intentar fer aquest seminari internacional atès que alguna cosa s'havia fet abans però mai sobre arxius de l'esport com que aquesta secció ara fa 20 anys que es va crear a Viena amb una sèrie d'objectius molt clars que eren la protecció i la salvaguarda dels arxius de l'esport la conscienciació dels governs, dels ciutadans, de les entitats
de totes les organitzacions de conservar els documents generats pels esportistes, per les institucions esportives, clubs, federacions, per les empreses, tota aquella activitat que estigui vinculada al món de l'esport.
I l'últim objectiu, el tercer, també era de compartir aquesta informació fent seminaris, jornades, taules rodones i, sobretot, difondre el coneixement. Els tres... Ah, perdona. No, no, digue'm, Assumpció, hi ha una cosa i és... A mi em sorprèn molt aquesta segmentació per temàtica. No sé si és habitual...
en el món arxivístic, en el món de la recol·lecció d'informació del nostre present per tal de preservar-la, i del passat. No sé si és gaire habitual aquest tipus de fragmentació per temàtiques.
No és per temàtiques, eh? És que l'esport ocupa un espai molt important en el teixit i en l'organització social de les nostres societats, no? L'esport és quelcom molt transversal, vull dir, l'esport el practiquen a l'escola, es fa, diguéssim, des d'esport amateur a esport d'elit o esport professional...
es fa rics i pobres, el fa tothom. És transversal. És molt transversal. I llavors, la recuperació d'aquests arxius...
és important, si volem reconstruir la història del nostre país, de les nostres societats, necessitem que això es conservi. De fet, el Consell Internacional d'Arxius i nosaltres mateixos constatàvem l'any 2018 una primera constatació, que hi ha països del món, sobretot aquí a Europa, França, Anglaterra i Finlàndia,
que tenen un alt grau de conservació i de preservació d'aquests arxius esportius. Mentre que a Catalunya, amb 8 milions i mig d'habitants, hi ha milers d'organitzacions esportives, algunes creades des del segle XIX, i que encara moltes no tenen organitzada la seva documentació
ni sabem si s'ha conservat o no s'ha conservat sí que s'ha conservat arxius esportius importants com els de Barcelona 92 el holding olímpic i tal però no tot aquest reguitsell d'associacions, de clubs que n'està farcit a tot el país a nivell local i regional o comarcal a més em sembla l'assumpció que sereu molt visibles aquests dies a Girona t'ho dic perquè em sembla que tenim 200 inscrits
Sí, avui estem a 227 inscrits, de 50 països diferents del món. De fet, aquest any també assem les traduccions a francès i, per tant, part dels països francòfons també s'han adherit al seminari.
I això fa que tinguem països dels cinc continents, eh? Des d'Àfrica a Europa, que estem en el mateix fuso horari, però també d'Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Àsia i fins i tot d'Oceania. Doncs ara estava pensant i dic, encara sort que t'hem trucat a tu i no us hem convidat a tots, perquè si no no hi cabem pas tots aquí. No, no...
Escolta, doncs, Assumpció Colomer, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat, gràcies per explicar-nos exactament aquest seminari internacional d'arxius de l'esport aquí a Girona, t'ho dic perquè a vegades són coses que passen de puntetes entre la gent del poble, per entendre'ns, entre la societat, però està molt bé saber que també fem aquestes coses aquí a Girona.
Perdona, només dic que presencialment es farà l'espai Caixa a la plaça Poeta Marquina 10 i que també, si algú encara s'hi vol inscriure, doncs es pot seguir per videoconferència. Que la informació la trobareu a la web esportarxiu.ddgi.cat Doncs queda apuntat. Assumpció, moltíssimes gràcies i bon dia. A vosaltres, bon dia.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a Gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, Gent de Bàsquet. Els quatre rius. El magasin matinal oberta a la ciutat.
I amb ganes de cap de setmana, seguim els quatre rius. Arnau Vila, em sembla que ja portes aquesta carona de... Tu, queden pocs minuts. Va, vinga, tio. Sí, bueno, que falten 20 minuts llargs, eh? Home, bueno, sí, sí. Sí, home, sí, sí. 22 minuts. Sí, sí. Escolta, doncs intentem agilitzar-ho una miqueta, no, tot això? Doncs vinga, som-hi. Sí, doncs vinga, agilitzem-ho. I per si no en tenies prou amb el cinema aquest cap de setmana, per si no en tenies prou també amb més propostes, després passarà el pinteador per aquí, després parlarem també de la cursa de la dona, però abans...
Toca parlar de festes majors, Arnau. I és que si... Abans ho estàvem comentant, no? Això d'aquest estiuet de Sant Miquel, hem dit? Sant Miquel, Sant Martí, Sant Manel... No, Sant Martí queda un altre de lloc. Aquest estiuet de Sant Manel també, no sé... No, Sant Manel no, Sant Miquel. Els estiuets. Els estiuets, exacte. Aquests estiuets que ja han acabat l'estiu, però encara ens queda...
Alguna festa major? Ah, sí? Encara que no t'ho creguis. I, de fet, és una que em sembla que ja ens servirà per tancar una miqueta les festes majors dels barris d'aquí de la ciutat de Girona. Per això mateix, volíem parlar amb Valentí Giral, que és president de l'Associació de Veïns de Palau Sacosta, que ja aprofito per saludar. Bon dia i bona hora, Valentí. Bon dia i bona hora, sí. Què tal? Bé, home, bé. Escolta, em sembla que t'ho liat, eh? Avui encara? Sí, sí, sí. Mira, ara estic aquí de fora del local social, muntant una carpa, muntant no sé quantes coses...
i la gent preguntant on van les coses, i els meus companys que ho veuen en foto diuen molt bé o molt malament, o sigui, tot fantàstic, tot fantàstic. Escolta, aquest, el que dius ara, això de la carpa em sembla que és un encert, perquè si fa calor, tindreu ombreta, i si cauen quatre gotes, estareu a cobert. Estarem a cobert, sí senyor. Festa major del barri, eh?
Festa major al barri, festa fronada, festa forta, i t'ho seguro que ens dediquem amb totes les ganes del món, i per aconseguir una cosa que hem de fer, fixa-t'ho, anem des del dia 26 al diumenge 29, i després encara el dia 6 fem aquella típica passejada per la sector de Palau, que tenim, penso, cap a 50 o 60 persones ja apuntades. Fantàstic.
A part, és que sempre ho hem dit, Palau Sacosta és un barri que encara té bastant sentiment de barri, tot i ser moltes cases unifamiliars.
Pràcticament, pràcticament. Pensa que Palau Sacosta és un barri nou. És un barri nou, són tot cases únics familiars, o moltes, moltíssimes. Tens un bloc de pisos d'aquí, dels Jocs Olímpics, on tenim el local social, però sí que són cases únics familiars de gent que ha vingut de pertot arreu. Jo mateix he vingut de Sant Gregori. Vull dir, no soc de Palau Sacosta, però t'ho asseguro que ara en sento palauenc de...
Entre totes, totes. Ara no depeneu la independència de Giona, eh? Vull dir, que està molt de molt això. O sigui, el que els hi demano és pressupost. La independència no cal. Que els donin peles, ja està. Ja ho solucionem a nosaltres. Parlant de peles, avui em sembla que comencem a les 7 de la tarda ja amb un vermut i després festa, eh? Avui comencem amb un vermut musical fantàstic. Uns tres nois, dues noies i un noi...
que són d'una escola d'aquí, Girona, que es dediquen a fer aquestes activitats musicals, que serà fantàstica, i durant un parell d'hora, una hora, una hora i mitja, després tot plegat, després a les 11 de la nit tenim uns 10 jockeys que fins a la una ho faran petar, dedicat, dedicat als més joves, cosa que jo ja no m'hi puc posar, però dedicat als més joves, amb el reggaeton i totes aquestes coses, els invito a tots els que vulguin venir,
O sigui que de fantàstic. I demà, doncs mira, demà comencem el dematí tota una activitat infantil, des de infantil i no tan infantil. Comencem amb un campeonat de Botifarra, que també hi ha no sé quants jugadors, 15 o 16 jugadors apuntats. Molt local, ens interessa explicar que som locals, que no és una gran competició, però que ho fem amb moltes ganes. Després, tota la competició de la Mainada, que venen a...
a dibuixar, fan el concurs de pintura els hi fem la xacuata i després venen els pallassos a fer tota una activitat al dematí i fantàstic, tot això al dematí i a la tarda ens prenem una mica de descans tinc una petita mala notícia per explicar a tots els nostres oients i amics que ens ha passat que demà a la tarda teníem les habaneres amb peix fregit
i la gent de Peix Trigit han s'ha suspès han tingut algun programa seriós i personal que els hem d'excusar però encara estem buscant tot un grup de joves que també tinguin ganes de venir i ens cobreixin aquest forat i després al vespre
sopar, coca, xampany, vi, i ballaruca fins a les... de dissabte fins a les dues la nit, o més bo. Doncs sempre t'ho he dit, Valentí, que si mai em trobes casa allà gratis, vull dir, jo encantat de la vida de ser un veí més, eh? Molt bé, molt bé. Començo a te buscar des d'ara mateix. Sobretot gratis començo a te buscar ara d'ara mateix. Valentí Giral, moltíssimes gràcies i que vagi molt i molt bé aquesta festa major del barri de Palau Sacosta.
Molt bé, una gran abraçada als oients i a tots els palauans que ens estan escoltant. Vinga.
Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi. L'alternativa, el programa de Roccat porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa. Els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit.
Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La Gironina.
Som la teva veu. Som la gironina.
Cucodril Club
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu, som la gironina.
Les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial t'oferim tots els partits de Lliga, Champions i Copa del Rei en directe al 92.7 i a GironaFM.cat amb la narració de Pau Villafanyer, Josep Coll i Judit Mateu. Escolta la prèvia, el partit íntegra i totes les reaccions dels protagonistes després del xiulet final. A Girona FM només som del Girona. Som la teva veu. Som la gironina.
Som la teva veu. Som la gironina.
García i Tarribas Associats. El programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Els Quatre Rius.
El magazín matinal obert a la ciutat.
Passen tres quarts de dotze del matí, els Quatre Rius, Girona FM, ja amb ganes de cap de setmana, però no podíem marxar avui divendres sense recordar el que hem comentat, per exemple, a la gent d'aquest matí, el primer cafè, i és que, saps què? Ja no, diumenge, aquí a la ciutat, Arnau? Doncs sí, tindrem la devesa tanyida de rosa.
La cursa de la dona, que tenim ja aquí a Girona, després de moltes setmanes de preparació, ja ho vam comentar en el seu moment també amb la Laura Banyoles, però avui volíem fer aquest recordatori perquè, com sempre diem, és molt gironí això d'apuntar-se a última hora a les coses. Per això mateix, avui ens acompanya Marti Valverde, de Goplev, que aquí ja aprofito per saludar. Bon dia i bona hora. Bon dia, bon dia a tots dos. Em sembla que molta feina encara.
Doncs sí, i sobretot quan s'ha costat la cursa acabar de preparatius, lligar coses que surten a incidències a última hora i acabar de preparar-ho tot perquè sigui tot a punt, a puntíssim pel diumenge. I repartint dorsals em sembla ja, no? I tota la pesca? Sí, des d'ahir, com ja a les últimes edicions es fan tres dies d'entrega de dorsals,
al pavelló de Fontajau. Es va començar i dijous i avui divendres d'11 a 8 del vespre i demà dissabte d'11 fins a la 1, totes les dones inscrites poden anar allà a recollir el seu dorsal, la seva samarreta i el Welcome Park.
Cursa de la dona, com diem aquest diumenge. Escolta'm una cosa, Marti, fins i tot, fins i tot, fins i tot, valga-me mentir, si algú passa el diumenge al matí per la Devesa i diu, m'hi vull apuntar, encara pot fer-ho? Encara pot fer-ho. Aquest any encara pot fer-ho. Les inscripcions online s'acaben avui a les 8 del vespre, que és fàcil perquè des de casa amb el mòbil encara pot ser la inscripció...
fins avui divendres a les 8 del vespre. Tot i això, si encara la gent s'està organitzant el cap de setmana i té disponibilitat per anar a córrer el diumenge, poden fer les inscripcions presencials, demà en l'horari de l'arcollida dorsal, demà dissabte de 11.30 allà al pavell de Fontajau es poden fer les inscripcions presencials,
i fins i tot diumenge a partir de les 8 i fins a una horeta abans de sortir de la cursa. També es podran fer presencials a la Copa.
I a més et diré una cosa, o sigui, no només és la cursa, que per cert, completament inclusiva, recordem que no és competitiva en aquest sentit, que si no la vol fer caminant, avantitud hi. Sí, sí, hi ha l'opció. És caminar amb alegria, no és caminar de passeig, és caminar amb alegria, perquè entenem també que hi ha un temps de pas, perquè la ciutat està tallada completament, sobretot la zona del barri Vell,
per la cursa, llavors tenim un temps de pas perquè la cursa vagi en bloc i vagi passant i no fer les mínimes incidències a la ciutadania. Però sí, la gent la pot fer caminar, la pot fer corrent, i inclusiva perquè no hi ha temps d'arribada, ni hi ha classificacions, i que se li fa un detall a les tres primeres dones que arriben com a detall i reconeixement, però ja està.
I no només això, sinó que a més a més diverses activitats, etc. Estants, em sembla que també n'hi haurà allà a la Copa, no? Sí, sí, hi ha tot el centre neuràgic de la Copa, tot i que la sortida es fa al Passeig de la Cerdada, més a prop del que és la piscina de la Dadesa.
Però a la Copa, a la zona de Barraques, és el centre neuràlgic, allà hi ha les paradetes de les entitats i les empreses que col·laboren amb la cursa. També al final de la cursa hi ha la Sílvia Aguant, que cada any ens fa un final de festa. I després, quan s'arriba, hi ha l'avitollament, beguda, aigua, per totes les dones que han participat a la cursa.
Doncs mira, tant de bo que es puguin superar les 7.000 participants que vam tenir anteriorment, i de veritat, Marti, moltíssimes gràcies per tot. A vosaltres, per fer ressò, que és superimportant. I que el vostre èxit sempre serà el nostre. Gràcies, gràcies per la col·laboració que ens feu quedant.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber de primera mà l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanyer, Saïd Svall i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Els quatre rius.
El magazín matinal obert a la ciutat.
I quan sona això vol dir que ha entrat per la porta Carles Pintiado. Bon dia i bona hora. Bon dia, què tal? La Girona Secreta, espera, fem-ho així en gros, saps? Tu us coneixes molta gent, eh, per cert? Aquesta setmana hem arribat a 70.000 seguidors. 70.000 seguidors. Per 100.000 habitants. Jo crec que ja tenim una ràtida. Que sou un altre rotllo, eh? Gairebé em sembla que són els oients que posava l'IGM, no?, d'aquí de Girona. Sí, aproximadament. Home, pensa que som líders...
No per res, perquè no hi ha ningú més. Som líders a l'estudi. Som líders a l'estudi, correcte. Carles Pintiado, moltíssimes sol·licitats pels 70.000 seguidors que heu arribat. Gràcies, gràcies. Que arribareu als 100.000. N'estic segur, seguríssim. Per la feinada que feu, perquè a part de la feinada que feu, això m'ho tradueixes al cristià, i això vol dir que aquest cap de setmana què tenim? Doncs tenim, que veu de parlar fa una estoneta, durant tot el cap de setmana la festa major al barri de Palau Sacosta, que tenen preparades moltíssimes coses,
I a més a més, doncs avui, comencem pels plans d'avui. Avui al vespre, bueno, a partir de les 4 de la tarda i fins a les 12 de la nit, el Sacre Bar, que és allà el Sant Julià de Ramis, que em pots explicar la setmana passada. Sí, sí, que em vas dir que estava molt guapo. Sí, és una terrassa amb unes vistes superguais pel Sunset, i fan una festa que es diu Move It, Shake It, Twerk It, musiqueta, menjar, bo, productes locals...
Molt bona pinta aquest pla, i amb què te l'estarà. Apuntatíssim. Si passem a demà, demà tenim diverses cosetes per gaudir tot el dia. El primer que comentarem serà el Festival Oníric, que us comentava la setmana passada que feia la presentació el diumenge que es va anul·lar per pluja. Bé, sembla que demà ho podrem celebrar. Ah, mira. Serà des de dos quarts de dotze del migdia fins a la una de la matinada, per tant, més de dotze hores, als Jardins dels Alemanys. El Festival Oníric és aquest nou festival que és la primera edició que es fa a Girona,
És un festival que vol dedicar-se a tots aquells artistes que normalment no tenen veu en festivals tradicionals. Una porta d'entrada, no?, al circuit. Sí, fora del mainstream, que diria. I han preparat un cartell molt ampli d'artistes tant d'aquí com internacionals. També hi haurà menjar, hi haurà molts tallers, per tant, molt bon pla per demà tot el dia als Jardins dels Alemanys.
Artacció, que ja t'ho dic ara, van passar per aquí els del Museu de l'Art, ja sé que abans ho comentàvem tu i jo. Doncs ja ho sabeu, però bé, molt resumidament, demà se celebra l'Artacció, la tercera edició del Museu d'Art de Girona, des de les 11 del matí fins a les 7 del vespre, amb també un piló d'activitats, tallers, activicions, xerrades, música, en aquesta tercera edició que dediquen al món del paper.
I Jornada Voltaica. Aviam, explica'm això. La Jornada Voltaica és una iniciativa de La Volta, d'allà a Sant Narcís. És la cinquantena edició, per tant, van... Van força, eh? Van força. I també, des de les 9 del matí fins les 8 del vespre, a la plaça de l'Assumpció, de Sant Narcís, un piló de coses. Hi haurà paradetes, hi haurà espectacle, hi haurà música, tallers, exposicions, xerrades, de tot, durant tot el dia.
A més a més, festeja el Monart. Doncs sí, el Festival Monart, que omple els barris, el coneixem per això que és una cosa molt petita de totes les que fan, omple els barris de grafitis. Però, a part de tot això, és una iniciativa molt xula dels barris de Santa Eugènia i de Can Givert del Pla, que intenta incloure tota aquesta gent a tothom, molt inclusiu. I això del festeja el Monart és l'acció que fan demà a dos quarts de sis de la tarda a la plaça Marfà,
on juntaran totes aquestes més de 55 entitats veïnals, socials i culturals d'aquests barris per gaudir i celebrar la riquesa i la diversitat amb danses i valls de tots els països, músiques del món, fira gastronòmica, tradicions, molt bé per conèixer tot el que en vol dels nostres barris, que és importantíssim. I saltem a diumenge, perquè 29 de setembre tenim el House by the River.
Doncs sí, torna aquesta festassa als Jardins Gala, que organitzen els Pampen U, els germans d'aquí Girona, que són uns dígies tremendos, i serà una festassa de les 4 de la tarda fins als quarts d'onze de la nit, un horari acceptable per ser dígies. Un tardeo, és un tardeo. Un tardeo bastant guai, hi haurà 4 dígies que els acompanyaran, i té molt bona pinta. Sí, sí, tu hi aniràs, no? Sí, hi aniré. Home, sí, el diumenge estaré allà. Hòstia, a veure si m'hi do de temps, perquè jo he de baixar a Barcelona aquest fin de...
Jo tinc un dinar, no sé a quina hora arribaré. Sí, jo sí que veig que, per poc que pugui, escolta, té una pinta aquest. També tenim, com ja hem parlat, la 11a Curta de la Dona, que és la més multitudinària de la província, més de 7.000 participants a partir de la setmana del matí.
I acabarem el diumenge amb alguna mica més tranquil però també un esdeveniment molt especial perquè el Cor Gospel Girona arriba als 20 anys i per celebrar-ho han organitzat aquest concert a les 6 de la tarda a l'editori Girona que es dividiran dues parts. Una primera part amb l'actual Cor Gospel que són unes 80 veus que cantaran acompanyades de Colin Bassel i la segona part que s'ajuntaran tots aquells alumnes que ha tingut el cor en els seus tallers i que tindran més de 160 persones sobre l'escenari. Per tant, té molt bona pinta també.
de tot això, avui divendres què faràs? descansar una mica avui descansaré perquè ara li comentava l'Arnau que estic fent caldo sí que avui haurem de descansar fisioterapeuta perquè tinc l'esquena no, jo avui també faré bondat demà dissabte
Demà dissabte anem pilles en blanc, tio. A l'oníric poder passaràs, no? A l'oníric sí que hi vull anar-hi, perquè té pinta que serà un festival que tines recorregut i quan portin 10 anys m'agradarà dir... Jo vaig anar a la primera. Sí, m'agradarà dir... Tens aquest fomo històric de dir... Jo vull anar... Jo tinc molt de fomo. Però clar, per això tens el Girona Secreta, si no de què... Sempre fomo. Però bueno, ja ho treballarem, això. Si no de què, estaries marcant l'agenda de 70.000 persones que et segueixen. Total.
I el diumenge jo hem dit, el house by de River aquest, que té bona pinta això. Jo ja et dic jo perquè vaig a Sant Gervasi, nen, aquest cap de setmana. Caram, quin nivell. Bueno, poder passo per allà i prou, però sí, em porten de passeig com la Miss Daisy. A veure què tal, ja t'ho explicaré. I no, a veure si el diumenge és allò.
Arnau Vila, cinema, tu, després descansar una miqueta. I pessebres. Pessebres, clar. No podem fallar mai els pessebres. Estem a tope, eh? No s'han donat el premi. No s'ha afondrat les figuretes. No, no, no. Tenim un local més que climatitzat i més que perfecte per començar a treballar. Hi ha pasta, no, allà? Ja ho veuràs. Sí? Després hi ha altres llocs que només van amb un ventilador, eh? Escolta, Carles Pintiado, gràcies i que tinguis un cap de setmana gairebé tan fantàstic com tu. Moltes gràcies, un cap de setmana. Apa! Arnau Vila, el mateix que li he dit a ell, t'ho diga tu. Fins dilluns. Fins dilluns. Va.
Fins demà!
Girona FM, la ràdio de Girona. Girona FM, els titulars de Girona.