Josep Serra presenta Escacs en Joc. Tota la informació del món dels escacs arriba cada setmana a Escacs en Joc, el programa més estratègia de la ràdio. Un repàs a l'actualitat setmanal i les veus dels protagonistes del món dels escacs. Escacs en Joc. Presenta i dirigeix Josep Serra.
Hola, bona tarda a tots i a totes. Avui és dimarts i ja hi tornem a ser. Es van fer partides d'escacs obertes a tothom el dijous 27 de novembre de les 6 a les 9 del vespre a Sant Antoni de Calonja organitzades pel Club d'Escacs Colonja-Sant Antoni. També se'n van fer el divendres 28 de novembre de les 5 a les 8 de la tarda a Girona en el centre cívic Can Ninetes organitzat pel Club d'Escacs Santa Eugènia.
i també se'n van fer el dissabte, 29 de novembre, a partir de les 5 de la tarda a Girona, en el Centre Cívic Pla de Palau, organitzades pel Club d'Escacs Gerunda. I, el diumenge, 30 de novembre, es va jugar el Campionat Llampec Individual de la Territorial de Girona 2025 a Fornells de la Selva, en el Centre Cívic i Cultural La Sitja, organitzat per la Delegació Territorial de Girona de la Federació Catalana d'Escacs,
i la col·laboració del club d'escacs Fornells, que va consistir en 10 rondes a un ritme de 3 minuts amb increment de 2 segons. I també, el diumenge 30 de novembre, es va jugar al campionat d'escacs actius per edats de Girona, sub-8, també sub-10, també sub-12 i també sub-14.
en el mateix lloc anterior de Fornells de la Selva, que va constar de 7 rondes a un ritme de 10 minuts amb increment de 3 segons. Per tant, com podem veure, les activitats es van desenvolupant, cosa que ens fa contents. Endavant amb els escacs, ànim i, com sempre anem dient, l'objectiu és clar, animeu-vos.
I ara de què parlarem avui? Avui entrevistarem en Martí Maio, després parlarem del pla de millora del funcionament executiu a partir de la pràctica sistemàtica del joc dels escacs i ens acomiadarem.
Molt bé, i ara entrevistarem en Martí Maio, que en Martí és mestre fide d'escacs, també és matemàtic i actualment està treballant com a enginyer d'intel·ligència artificial. Martí, bona tarda. Bona tarda, moltes gràcies per tenir-me al programa. No, home, no, i gràcies a tu per acceptar la invitació, que ja està molt bé. Doncs va, comencem? Endavant. Vinga. Des de quan jugues a escacs? Doncs...
Jo vaig cac des que tenia 5 anys, a través d'una extraescolar a l'escola. Jo anava al col·legi Ximenis, allà a Passa Constitució,
i hi havia una activitat extraescolar que eren escacs i els meus pares m'hi van apuntar. Em van apuntar escacs igual que em van apuntar a futbol, a guitarra i a dibuix, eh? Passa que les altres coses no se'm donaven gaire bé i els escacs de seguida se'm van donar bé i vaig seguir jugant. Clar, per tant, ja està bé, no? I va rescomençar d'aquesta manera.
Exacte, vaig començar al col·le i vaig tenir la sort que a segon de primària ja vaig guanyar el campionat de l'escola i quan ets petit, quan comences a guanyar et donen copes, medalles, et fa gràcia, t'agrada cada cop més i ja vaig entrar en aquest món de seguida. Està mal bé això. I què has fet per millorar el teu nivell d'escacs?
Recentment o al llarg dels anys? Sempre, sempre, des del començament, de mica en mica. Jo ara tinc 35 anys i el meu nivell d'estats és el mateix que tenia quan en tenia 16. Per tant, diguéssim que, si vols contestaré la pregunta, diguéssim què feia quan jugava, ara jugo molt poc, quan jugàvem competitivament. Llavors sí que...
Exacte. Llavors sí que tenia una beca de la federació, tenia un gran mestre que ens feia classes, a mi i a un company meu, l'Albert Alonso, que ara és molt bon jugador a les CACs, molt millor que jo. I llavors sí, teníem un gran mestre que ens feia classes i sobretot les classes consistien bàsicament en tres parts. Fèiem molts problemes de resolució de problemes,
Revisàvem les partides que havíem jugat en els tornejos perquè llavors jugàvem bastantes partides l'any i revisàvem les partides que havíem fet bé i que podíem millorar. I després també teníem un repertori d'obertures que era bastant efectiu, almenys en aquell moment que la gent no es preparava tant ens ajudava, ens ajudava bastant. Esclar, esclar, esclar. Per tant feia una mica de tot, està molt bé això. Clar, clar. Sí, una mica de tot, exacte. I ara actualment jugues alguna cosa?
Ara, en competicions oficials jugo molt poc. Estic federat, jugo la Lliga Catalana amb la Taneu Colón, la División d'Honor, però això equivale a jugar entre 7 i 9 partides oficials de l'any. Jugo molt poc. Sí que jugo online, però és una altra cosa. Online jugo molt, però... Sí, jugues per internet. Exacte, jugo per internet. Amb quina aplicació fas servir?
Sobretot l'e-chess, tot i que a vegades també he jugat a chess.com, però sobretot l'e-chess. L'e-chess, està bé, està bé. I llavors què jugues? Cinc minuts o set minuts?
Bona pregunta. Quan vull jugar amb una mica més de propòsit, diguéssim, he jugut a 3 més 2. Però enganyaria si digués que la majoria de partides acaben sent a 1 més 1 o a 2 més 1, però són més per matar el temps. Realment són partides poc sèries. Sí, sí, estic d'acord, estic d'acord.
Però està bé, està bé. I últimament les últimes competicions que has fet és el campionat per equips de divisió d'honor, tal com deies.
Sí, jo crec que els dos o tres últims anys pràcticament només he jugat el canviat per equips. Em sembla que vaig jugar algun torneig de ràpids a Sant Feliu de Llobregat fa un parell d'anys, però sí, és estrany que em deixi veure últimament per les sales de joc. No, no jugo gaire. Bé, bé, però igual si vas progressant i vas fent ja està bé, no? Bueno, progressant no sé si progressem gaire, però... Bé, però en tot cas no vas enrere.
No, encara no. Això per som encara no. Exacte. Per tant, ja està bé. I com veus el futur dels escacs? Home, jo crec que... Jo ara ho veig en el millor moment històric dels escacs. Jo si us recordo, quan jo era petit, i no sé si consideràs amb mi, Josep, jugar a escacs era... socialment era una mica... era percebut
més friki del que és ara mateix. Ara inclús jo trobo que té cert respecte social i, a més a més, hi ha molta gent que juga a SCACs ara. No sé si a través... Diuen que a partir de la pandèmia i a partir del xou de Netflix de Queen's Gambit, jo ara em trobo que companys de feina online juguen a chess.com, amics de tota la vida que s'hi han aficionat,
Incluso la meva parella, que mai havia jugat a SCACs, també va jugar durant un temps. La gent... Crec que els SCACs han sortit una mica de ser un ninxul, de ser una cosa una mica més... Més social. Més general. Exacte, més social i a través d'album d'online està en el seu moment màxim... Jo crec que està en el millor moment històric. I també a nivell de competicions que es juguen, els streamings, el YouTube... No sé, jo crec que...
Està molt bé, està en el millor moment. Molt bé, molt bé, totalment d'acord, totalment d'acord. I aprens coses amb els escacs? Per exemple, es diu matemàtiques, llengües, geografia, això a les escoles ara ho fem molt, no? Per tant, aprens...
Vale, jo aquí... jo diria que no, almenys la meva opinió és que, és a dir, aviam, jo ara per exemple segueixo la Copa del Mont d'Escax, que l'estan jugant ara mateix, l'estan jugant a Goa, jo no sabia on era Goa, ara sé que és una província al sot-oest de la Índia, d'acord. Per tant, va bé per geografia.
Sí, però això també ho podries aprendre mirant futbol, mirant bàsquet. No crec que sigui específic dels escacs. No, jo crec que... Sé que hi ha una mica aquest mite, no?, que aprendre... La gent que juga molt de escacs, necessàriament, ha de saber moltes coses de cultura general. I jo crec que no. Jo crec que els escacs... La intel·ligència dels escacs serveix per jugar escacs, però jo soc dels que penso que no hi ha... No és tan evident que hi hagi una transparència clara de coneixement en altres àrees.
Però és una opinió totalment d'algú amateur sense fer cap tipus d'estudi científic, eh? Però ja que m'ho preguntes, és com ho veig. Bueno, i tant, i tant. A més, tot és opinable. Per tant, cap problema. No, ja, cap problema. I ara t'obliré preguntar si t'agrada més jugar presencialment o online, però de fet ja n'hem parlat. Per tant, segueixo endavant, eh?
Bé, tot i que és veritat que, si m'ho preguntes, la resposta segurament seria que m'agrada més jugar presencial, però realment llavors no soc coherent, perquè jugo molt més online que presencial. Per tant, és una mica una dicotomia de... i podríem preguntar-nos el per què. I aquí ja potser seria... no tinc clara resposta, suposo que és un tema que és molt més convenient i fàcil jugar per internet, però... O potser no, potser descobriria que realment m'agrada més jugar online i no ho sé.
Només jugar online no deixa que estàs a casa. Clar, exacte, estàs a casa o pots fer hores mortes i no t'has de desplaçar fins a un lloc, estar-hi tot el dia. Sí, sí, sí, però en canvi és que presencial és allò que pots parlar amb el rival i pots comentar la partida després i per tant és més social.
Exacte, i si ho fas per equip, si ho fas amb tot un cop de gent. I vulguis o no, les parties presencials són com les que compten, les de veritat, per mi. Les que he jugat online, realment, després de la partida, quan han passat una hora, ja no sé si m'he jugat 3 o m'he jugat 15, i no me'n recordo del resultat, no? En canvi, les parties presencials, si pèrdo, t'estic una setmana que li deu un voltant a la partida.
Clar, clar, però sí, sí, és el que jo dic sempre, que a veure si perdem un diumenge, home, doncs l'altre diumenge podem perdre, però d'una altra manera. Exacte, o almenys intentar-ho que sigui d'una altra manera, perquè si no fa molta raó. Està clar, està clar. I fas alguna activitat relacionada amb els escacs?
diguéssim segueixo l'actualitat dels escacs i segueixo els tornellos que es juguen però en el passat havia fet classes en un club, en el club escac Gerunda de fet però fa molts anys això fa 15 anys potser però és una cosa que no ha tornat a fer en un moment havia donat classes ara mateix només sóc un jugador esporàdic i un aficionat que segueix aquestes partides de tant en tant tot i que no descarto que en algun moment
Sí, tornar-hi. Clar que sí, molt bé, molt bé. I ara passem als escacs femenins. Com veus els escacs femenins? Així en general, diguéssim? Sí. Sí, sí, en general.
Com deia abans, segueixo l'actualitat dels SCACs. Sé que la Hoji Fan segueix sent la número 1 del món, sé que la Ju-Wen Ju-1 és la campiona del món. De tant en tant, si hi ha alguna competició, ho segueixo. Però jo diria que segueixo en general més els SCACs en general que no els SCACs femenins en particular. És a dir, si forma part, diguéssim, de torner...
Si hi ha jugadores femenines bones que juguen tornejos importants, doncs n'estic al corrent, però no específicament de tornejos d'escacs femenins. I coneixes noies que hi juguen?
Coneixo d'algunes noies que juguen, encara de la gent de la meva generació. Per exemple, soc bastant amic de la Teresa Muñoz, que és vicepresident de la Federació Catalana dels CACs. Sí, sí que conec gent que juguen, tot i que, clar, conec gent que juguen de la meva generació. I què n'opinen? Que bé, no?
Sí, en particular, la Teresa, sé que s'estan fent esforços per seguir promocionant els escacs femenins. Exactament. Em sembla que seguim tenint la mateixa dicotomia que teníem fa 20 anys, almenys, que era, em sembla que les noies, que les categories inferiors, a menys de 8 anys, a menys de 10 anys, hi ha una proporció de nois i noies
Sembla que les noies abandonen els escacs més ràpidament que els nois.
Sí, sí. Però com que, ja et dic, com que passa poc per les sales de joc últimament, no tinc tant una visió a peu de carrer, només enllà de conversa que tinguem a mi. Sí, sí, no, però és veritat, això que dius, és així, és així. Però també és curiós perquè he entrevistat la Marian Sola, que és del Cornellà, i l'any passat vam fer un equip femení en el Campionat per Equips, no?
I nosaltres en el Gerunda també en vam fer un, és a dir, un equip que estava format per quatre noies. I ell, el Cornellà també, però és clar, són pocs els clubs que ho hem fet, que ho hem aconseguit fer-ho. I que competeixen a la divisió, diguéssim, oberta, diguéssim, amb equips. Sí, sí, sí, sí. Tant ells com nosaltres a tercera categoria, clar, perquè és el començament.
Bé, has de començar per baix de tot. Però ja està bé, crec que tots estaran d'acord que quan més noies juguin esclats millor, perquè és veritat que hi ha un viatge ara mateix i que hi ha una proporció de noies que és més baixa del que ens agradaria. Llavors totes les iniciatives encara és això, jo crec que tothom les parla de positivament. Que van bé. Exacte. Que s'ha de provar tot i el que funcioni millor, doncs...
Sí, senyor. Molt bé. Seguireu fent. Doncs apa, va. Ho deixem aquí, si et sembla. Com vulguis. I Martí, moltes gràcies per acceptar la invitació i d'aquí uns mesos hi tornem. Va bé? Perfecte. Molt bé. Gràcies, que vagi molt bé. Adéu, bona tarda. Adéu.
I ara parlarem del pla de millora del funcionament executiu a partir de la pràctica sistemàtica del joc dels escarts. El maig del 2017 es va presentar a la Facultat d'Educació i Psicologia de la Universitat de Girona aquest treball final de grau realitzat per en Robert Urenya Busquets i tutoritzat per la doctora Pilar Allertin i el doctor Carla Rostan, que llegirem i comentarem tot seguit.
I comencem per la introducció. La introducció es pot llegir. Existeix una gran quantitat de bibliografia de caràcter científic i divulgatiu que recolza la utilització dels escacs com una eina efectiva pel desenvolupament cognitiu.
Jugar a escacs requereix un conjunt d'activitats mentals que utilitzem en la vida quotidiana. Entre aquests es podrien mencionar algunes com la resolució de problemes, concentració, atenció, pensament crític, raonament abstracte, planificació estratègica, anàlisi, creativitat, avaluació i síntesi.
D'altra banda, aquest joc ciència, com alguns els denominen, s'ha utilitzat com a alternativa terapèutica en col·lectius en situació de vulnerabilitat, com són les comunitats d'ex-drogodependents, Amaral, Busato, Fuentes i Januzzi, ho vam fer el 2014,
amb resultats positius en la millora de les funcions executives i provocant-se un efecte de transferència de les habilitats apreses a la realitat psicosocial dels participants. A més a més, també existeix una gran acceptació entre diverses escoles arreu del món
a l'hora d'utilitzar els escacs com un instrument que s'ha vist efectiu per l'ensenyament de certes matèries curriculars, com per exemple les matemàtiques, donada l'estreta relació que guarden amb dues disciplines.
Els infants que han estat exposats de forma crònica a situacions de violència de gènere en el context familiar més immediat acostumen a presentar una sèrie de conseqüències negatives característiques derivades de l'exposició a aquesta problemàtica social.
major risc de patir trastorns psicopatològics, una major dificultat en l'adquisició de vincles afectius en les seves relacions posteriors, baixa competència emocional, davallades significatives en el rendiment cognitiu,
i complicacions a l'hora d'adaptar-se en diversos contextos, com pot ser a l'escola, amb el grup d'iguals o en el nucli familiar, entre d'altres dificultats de caràcter psicossocial. Aquest treball final de grau parteix de la premissa de les dificultats a nivell cognitiu i neuropsicològic que pot patir aquest col·lectiu i com es poden millorar a través de la pràctica sistemàtica dels escacs.
En aquesta línia, les funcions executives són l'objecte d'estudi d'aquest treball. Aquest conjunt de funcions mentals de tipus top-down són enteses com un dels components de la cognició humana situades majorment a les zones prefrontals del cervell,
Ascent l'últim conjunt d'estructures de l'encefal a escala filogenètica, encarregades de gestionar tots els inputs i outputs, l'estimulació externa i interoceptiva, records i pensaments, emocions i sentiments amb objecte de resoldre situacions poc conegudes i o innovadores.
disposar d'un bon funcionament executiu és essencial per treballar de forma adequada amb la informació que arriba o que ja existeix en la ment, quelcom indispensable per disposar d'un funcionament social i personal adaptiu. Per aquesta raó, les sessions d'escacs que s'han desenvolupat en aquest estudi
tenen com a objectiu treballar en cada una de les sessions un component específic del funcionament executiu, com per exemple la memòria de treball, presa de decisions, planificació, inhibició conductual i atencional i flexibilitat cognitiva.
per tal d'intentar potenciar els recursos cognitius d'aquest grup d'infants a través d'una activitat atractiva, engrescadora i amb un important component de socialització. Finalment, cal dir que tot i haver-hi una sèrie de limitacions relatives a la tipologia de treball,
Algunes línies de futur inclourien un protocol de generalització-transferència de les habilitats apreses a les sessions d'escacs a d'altres contextos psicosocials, amb l'objectiu de potenciar els recursos resilients dels infants víctimes de la violència de gènere a través de l'adquisició i desenvolupament
d'estratègies i eines que permetessin una relació amb el seu entorn i amb ells o elles mateixos mateixes més adaptativa. I un comentari breu que us faig. Està molt bé aquesta introducció, ja que ens introdueix en l'aspecte de relació entre els escacs i diversos aspectes relacionats amb el cervell i la seva activitat i actitud.
I seguim amb el treball. L'apartat que ve a continuació el titula Funcions executives. I llegeixo. Les funcions executives, F, E, són un conjunt de processos mentals de tipus top-down, ubicats majorment en les àrees prefrontals del cervell, les quals mostren una major activació quan s'han de generar, supervisar, regular i executar
conductes on l'activitat o tasca és innovadora i els aprenentatges i o l'instint no és suficient i deixar posat el pilot automàtic no és possible. Per exemple, diferències entre conductors experts i novells en el nivell d'automatismes realitzats, amb en Diamon el 2013.
Seguim. Segons Verdejo i Betxara del 2010, els objectius abordats per les funcions executives poden ser tant de naturalesa cognitiva com d'índole socioemocional, i amb dues necessiten tenir en compte tant les conseqüències immediates com els resultats a mitjà i llarg termini de les conductes seleccionades.
Una de les principals característiques de les funcions executives és la seva independència de l'input, és a dir, els mecanismes executius coordinen informació procedent dels diversos sistemes d'entrada, percepcions de diverses mobilitats sensorials.
processament, atenció, memòria o emocions i sortida, programes motors. En aquest sentit, les funcions executives són les responsables tant de la regulació de la conducta
manifesta com la de la regulació dels pensaments, records i efectes que promouen un funcionament adaptiu. S'ha comprovat que els infants exposats a la VIGE, que és violència de gènere, en comparació amb
amb un grup control, presenten un pitjor control executiu, una capacitat intencional i concentració menors de l'esperada per la seva edat i nivell evolutiu. Això ho va dir en Gavarrell el 2013.
Des d'un punt de vista neuropsicològic, els nens i nenes que no han aconseguit desenvolupar i o mostrar recursos resilients després d'una exposició reiterada a situacions de violència, permet inferir fàcilment el paper tan rellevant que poden jugar els mecanismes executius en la gènesi,
manteniment i reducció de tota la simptomatologia d'índole clínica, traumàtica i afectiva, així com totes les problemàtiques derivades de la falta d'adaptació al context, producte dels sentiments de desplaçament, desesperació, emocions ambivalents respecte a la figura paterna i percepció d'estigma per part del grup d'iguals,
assent les dificultats més rellevants en l'àrea psicosocial, segons argumenten alguns dels estudis revisats, com el Cantra i d'altres del 2013, en Gabarrel també del 2013, en Jiménez del 2009, l'Elitzana Samudi el 2014, l'Olaia i altres el 2008.
i un comentari que us faig, ara ens ha parlat de les funcions executives, el seu concepte i les seves conseqüències, tot fent més incidència en els que han sofert violència de gènere. I ara, a continuació, tracta altres aspectes i components de les funcions executives. Les escoltarem amb curiositat i atenció. I seguim amb el treball.
El títol al proper apartat, control inhibitori. Segons Diamon, el 2013, aquest component de les funcions executives comporta ser capaç de controlar l'atenció, dirigir-la cap a un estímul en concret, controlar la conducta, pensaments propis i emocions,
per tal de gestionar el primer impuls d'actuació envers una estimulació externa o interna i d'aquesta forma executar la conducta més adequada o necessària segons les demandes de la situació. Sense control inhibitori estaríem a mercè dels impulsos, vells hàbits de pensament o acció, respostes condicionades, i o els estímuls de l'ambient.
D'aquesta manera, el control inhibitori ens concedeix la possibilitat de decidir com reaccionem i com ens comportem.
Estem sotmesos als estímuls de l'ambient molt més del que som capaços de donar-nos. Això no obstant, disposada l'habilitat per exercitar el control inhibitori, creem majors possibilitats de canviar i escollir. S'esdevé més capaç de demorar un reforç i no actuar de forma impulsiva.
gestionar les emocions i guiar la nostra conducta en ares d'una actuació més conscient, reduint d'aquesta forma els errors que moltes vegades es cometen en el nostre dia a dia.
El control inhibitori de la tensió, control de la interferència produïda per la nostra percepció, és la capacitat per atendre selectivament, focalitzar l'estímul seleccionat i suprimir la tensió d'altres estímuls menys rellevants.
Per exemple, quan estem en una festa i volem escoltar una veu entre tot el soroll, un estímul significatiu, independentment de la modalitat sensorial, atrau la nostra atenció al marge que ho desitgem o no.
Això fa referència a processos bottom-up, automàtics, exògens, relacionats amb l'atenció involuntària i és dependència de les propietats del mateix estímul. I seguim. Quan s'ignora de forma voluntària una estimulació en particular i es focalitza de forma conscient l'atenció als estímuls rellevants pels nostres objectius,
parlem d'atenció selectiva o atenció focalitzada, inhibició atencional o inhibició executiva, la qual té propietats més endògenes i fa referència a processos top-down.
Un altre aspecte del control de la interferència és la inhibició cognitiva, que fa menció a la capacitat de gestionar les representacions mentals, els pensaments i records automàtics de naturalesa no desitjada o aversiva, inclòs al seu torn l'oblit intencional.
La memòria de treball juga aquí un paper molt important, tal com s'explicarà més endavant, la qual presenta una correlació més alta amb la inhibició cognitiva en comparació amb altres mesures. Les bases cerebrals implicades en la inhibició
són el còrtex singulat anterior, gir frontal inferior dret, l'àrea presuplementària i el nucli subtalàmic. Això és Verdejo i d'altres el 2010. El control inhibitori i el control d'interferència
es poden avaluar mitjançant la tasca d'Estrup, que, a diferència d'altres proves, minimitza la implicació de la memòria de treball, ja que els estímuls presentats en aquesta tasca indiquen on s'ha de respondre, permetent d'aquesta forma focalitzar-se en l'estudi dels components anteriorment descrits.
Molt bé, i ara ens acomiadarem. Com podem veure, les activitats es van desenvolupant, cosa que ens fa contents. El dijous 4 de desembre, demà passat, es faran partides d'escacs obertes a tothom de les 6 a les 9 del vespre a Calonja, organitzades pel Club d'escacs Colonja-Sant-Anton.
També el divendres, 5 de desembre, es faran partides d'escacs obertes a tothom de les 5 a les 8 de la tarda a Girona en el Centre Cívic Can Ninetes, organitzades pel Club d'Escacs Santa Eugènia. I el dissabte, 6 de desembre, també es faran partides d'escacs obertes a tothom a partir de les 5 de la tarda a Girona en el Centre Cívic Pla de Palau, organitzades pel Club d'Escacs Gerunda.
i el dissabte i el diumenge, 6 i 7 de desembre, es jugarà a Olot el sisè obert dels volcans organitzat pel Club d'Escacs Olot en el passeig d'en Blai número 6. I nosaltres tornarem el proper dimarts i seguirem informant. Endavant amb els escacs, ànim, els escacs mai acaben, ha quedat clar, eh, quina sort, i bona setmana, bones partides i a gaudir dels escacs i de la vida.