Rives Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona.
Amb Pere García i Guillem Tarribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres.
Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí.
Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat.
Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Girona FM, la teva ràdio, la teva ràdio.
L'he tallat, tothom i dir-ho perquè l'he tallat.
No, he dit lluny que a les 9, a les vies de sol.
Molt bé, vostè acaba de venir de prendre aires per allà a la muntanya i per tant el veig refet.
Sembla que hagi guanyat...
No, perquè els aires de muntanya no m'ho proven a mi.
He agafat un refredat terrible, tan bé que s'està per aquí a Girona,
però bueno, mirem, hem d'anar tant en tant a buscar aires nous, encara que no siguin del tot bons.
Molt bé, doncs ara anirem a buscar aires nous amb una música que avui, si no m'erro...
L'he vist, he vist la música que ha anunciat i és una música que m'agrada molt.
És la banda sonora de la pel·lícula La Puerta del Cielo.
Expliqui-me de què va la música, què la va fer, parli de La Puerta del Cielo, tot el que vulgui.
Molt bé, La Puerta del Cielo és una pel·lícula de l'any 1980, té 207 minuts...
I té un començament espectacular, una mena de ball i festi i tot això,
i és una pel·lícula que va costar 35 milions de dòlars, 35 milions,
i en va recaptar 3 milions i mig.
Vaja Visènia, quan se vol posar els èntims amb una cosa així.
Això va fer que la Unitat Artis, una productora d'aquestes fortes,
que havien fundat la Mary Pickford i companyia,
i amb Charles Chaplin, doncs va semanar a Norris,
va acabar totalment i va comprar el material que tenia i el fons i tot això
per 4 euros, la Metro Golden Baker.
Mitchell Chimino, que es havia fet famós,
havia fet pel·lícules l'any 1973 i el 1974,
pel·lícules que ningú diria que són d'ell, com Harry el Fuerte,
o un botín de 500.000 dòlares,
totes dues interpretades per Clint Eastwood,
i la segona amb un xef bridge que començava.
Me'n recordo, aquella pel·lícula.
Això mateix.
El títol original parla de llams i trons,
ara no me'n recordo exactament com es deia,
però parlava de llams i trons.
Jo tampoc no la recordo, però sé que l'any 78 va fer El Cazador,
i aquí va ser quan Mitchell Chimino va obrir les portes
i tothom li va dir que era el gran director,
i per això l'Unitat Artis li va dir el que vulguis.
La pròxima pel·lícula la produïm nosaltres.
No ho mireu.
I va passar això.
La Porta del Cielo, que és una pel·lícula que està,
com he dit, no va tenir èxit,
però en canvi la crítica la va deixar bé,
relativament bé,
i jo penso que és una pel·lícula maquíssima
que està molt i molt bé,
i que està interpretada per actors com Jeff Bridges,
Christopher Wilson,
Christopher Walker,
Isabel Iper,
que està fantàstic, jovenet, de 24 anys,
amb William Dafoe,
John Hart,
que acabava de fer l'home elefant en aquella època,
i és una pel·lícula que parla dels inicis,
de quan entren els que havien ocupat els Estats Units
i havien eliminat l'Amèrica,
i havien eliminat els Indis,
aquells ja són americans,
i els que venen són colonos indesitjables, desgraciats.
Hauria de tornar-lo a veure,
perquè de tot això no me'n recordo.
A més a més,
en Trump és un aprenent comparat amb els brutos
i animals que arriben a ser en aquella època.
No recordo això,
en canvi si recordo una escena molt bonica d'un bat llarg.
Sí, doncs aquest bat llarg
és la música que avui posarem,
i que recordo que la Isabel Iper,
quan va venir aquí a Girona per primera vegada,
li vaig posar el disc,
i es veia el ball aquell llarg,
en què el compositor és en David Mansfield,
i que toca el...
hi ha un noix jove que toca el violí,
i és aquest, en David Mansfield,
i la Isabel Iper,
jo sóc aquesta entrevista d'una multitud de gent.
Escoltem, doncs,
és la música de la pel·lícula de Porta del Cielo,
que és el tros, precisament, del ball.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
FéronINS.
扶送.
Fins demà!
A veure, d'un dins cap aquí, només podem parlar de cinema,
perquè el teatre encara no ha encetat aquí a casa nostra i ja vindrà,
llavors ens queixarem que n'hi ha massa, doncs hem d'anar al cinema.
I concretament, diumenge passat vam coincidir...
Perdoni, quan hi ha teatre vostè no va al cinema?
Sí, vaig a tots dos llocs, però vull dir que, no sé, normalment aquí parlem de l'obra de teatre que hem vist,
doncs no, hem de parlar de les pel·lícules que hem vist.
I concretament, diumenge vam coincidir en el Trifó, amb molta gent, per cert,
hi havia molta gent, veient mi amiga Eva la pel·lícula d'en Cesc Gany.
Jo vaig comentar la pel·lícula i vaig dir que, mira, que era una comedieta per passar l'estona.
Aún la va comentar.
En el meu humor del fes.
Ara.
I vostè ja va retopar-me dient-te que hi havia...
No ho faig mai, eh, però aquest dia vaig dir...
Diu, hi ha molt més del que dius.
No, no hi ha res més en aquesta història.
És una opinió, ho trobo fantàstic, jo vaig trobar-hi molta més cosa.
Què més va trobar-hi, què?
Una senyora que diu, guita, ja estic tipa de portar la rutina amb el meu marit, vull canviar, em faig gran,
doncs necessito canviar i he de buscar...
La inseguretat d'ella, el crear-se tot un món plen de mentides.
Hi ha un moment que el marit li diu, escolta, estic contentíssim que em deixessis perquè ara he trobat una persona molt millor que tu.
Vull dir, esclar, hi ha tota una sèrie de coses que, déu-n'hi-do, dels déu-n'hi-dos que hi ha.
Ara, si la mires plenament, és una senyora que un dia es vol tornar a enamorar i deixa el seu marit i no se'n torna a enamorar.
Fa gràcia perquè troba, o sigui, va anant amb homes diferents, troba algun que té certa gràcia, però en troba d'altres que la veritat sí.
Perquè està fent una cosa que ell ha creat un món imaginari que no existeix i està perduda allà al mig.
Per tant, és una altra reflexió sobre algunes coses, alguns moments d'unes edats que un està cansat de la monotomia i entra en una altra monotopia pitjor.
I tant que és pitjor.
I llavors hi ha una altra dita que es diu el més boig conegut que no pas per conèixer.
Jo em pensava que tornaria amb el seu home.
I després hi havia el que va fer Cabaret, el director...
Bonfossi?
Bonfossi és un senyor que tenia cada sis mesos canviava de dona.
Sí, sí.
I va fer unes declaracions dient, escolta, la que canvio, que som molt masclistes, per cert, també, eh?
La que canvio, la que estic amb una dona tres mesos, ja és igual que l'altra, fa pets al llit, fa ronca i totes aquestes coses.
O sigui que també és una reflexió d'aquesta.
A veure, hem de dir d'entrada, però que, o sigui, té moments que són divertits, o algun diàleg savi.
En algun lloc va llegir que en Cesc Gai, el director, és el bo diàleg en català?
Amb això estic d'acord perquè...
Sí, però també l'hi deien amb en Ventura Pons.
Doncs, bueno, doncs, retrata uns espais de Barcelona, uns cafès, uns cines, en el cines ja sabem quin és, doncs uns cines, uns...
La gent, tots va ben vi amb una copa d'aquelles de vi...
Això ja és ben bé, exactament, és Budiàleg i Nova York, però en aquest cas és Cesc Gai i Barcelona.
Això està molt bé.
Repeteixo, en Ventura Pons també li deien que era el Budiàleg perquè en feia una cada any i també retratava un tipus de borgesia,
una gent benestant de Barcelona.
Sí, això mateix.
Bé, hem de dir, per damunt de tot, que a la Nora Naves estàs plena d'interpretar el paper d'Eva
i una cosa que em va agradar molt, que això pocs directors ho fan, és que en Cesc Gai coneix molt el món del teatre de Barcelona
i tota la gent que hi ha allà és gent del teatre de Barcelona, menys el protagonista, que per cert, ara no vaig apuntar el seu nom, no me'n recordo com es deia.
Director sud-americà.
Doncs, està fantàstic, eh?
Tornant a coincidències, Ventura Pons sempre utilitzava actors de teatre, sempre.
Doncs, en aquí recordo l'any.
I a més a més, en Ventura Pons va estar director de teatre.
Sí, sí, sí, sí, sí.
I a l'Emparo Moreno, per exemple, era la barra...
Hi havia molta gent que va ser ell la primera vegada que els havia actuat en cinema.
A veure, doncs, a part de la Nora Naves hi ha l'Agata Roca, que és la dona d'en Cesc Gai,
la Marta Marcon, Juan Diego Boto, Lluís Villallueva, en Marc i en Carles Martínez,
i molt bé, vull dir, jo deia, vaig dir, mira, tots els actors catalans estan aquí,
no hi són tots, falta l'Aquilio i la Vila Arassau, però bueno, quasi bé, quasi bé tots.
Molt bé, escolti, el Trifor s'està gestionant possiblement la setmana que ve,
Cesc Gai vingui a...
Ah, m'agradarà anar a veure, doncs.
S'està gestionant, però ja s'ha confirmat, ara només cal trobar data,
que serà la setmana que ve, que Cesc Gai vindrà presentat.
Doncs res, si ve a Girona busquim un lloc per anar a sopar amb ell.
No, no, vindrà a Girona.
Normalment, quan venen, sopen donant la pel·lícula.
Molt bé.
Vinga, en canvi, veus, havia vist el cautiu el dia abans de l'Alejandro Minabra,
i he de dir que em va agradar molt.
Em va agradar molt per una cosa, i és que vaig saber moltes coses de Cervantes,
suposo que són veritat, vaig descobrir coses de Cervantes
que em van agradar molt saber-les i que no les sabia.
No me refereixo a tot el que s'ha preguntat tant de la seva possible homosexualitat.
A part d'això, que, mira, bé, doncs, altres coses.
Vull dir, la batalla de Leponto, que no era manco, una sèrie...
Ell es va portar amb el Bajà d'Argel, que és allà on està pres ell,
com una vella de xeresat, o sigui, ell anava allà, li explicava contes,
i el Bajà aquell li anava reduint la condemna a mesura que anava explicant.
O sigui, ell explicava una història, doncs, vinga, un dia menys de presó.
Això està bé, vull dir, una sèrie de coses que van agradar-me.
A part d'això, hi ha treballs sensacionals també d'uns actors,
com poden ser en Fernando Tejero, increïble que en Fernando Tejero,
que sempre l'havia vist fent de còmic i amb molt mala pata,
doncs està sensacional, en Roberto D'Álamo, que sempre és bo,
i sobretot en Lluís Rellant, que està fantàstic.
Lluís Rellant és el millor de la pel·lícula.
Ràpidament també donar constància que dimecres passat,
Carles, Sofia, que és una fundació que proposen...
Són una parella de pianistes, no?
Una parella de pianistes d'aquí a Girona,
que són concretament en Carlos Llamas i la Sofia Cabruja,
que són els protobols...
Però són una parella, són casats, eh?
Una parella que toquen el piano i fan aquests concursos internacionals
que es porten a terme aquí a Girona,
i ahir van fer una gala, ahir no, dimecres passat,
van fer una gala,
en què va atuar el piano la Tatiana Dorokkova,
que és una que va a Gonyà i a Russa,
i també ha entès Kustenov el piano.
No, deixar constància que en el Teatre Municipal
hi va haver això dimecres passat.
Què ha passat amb la Clàudia Cardinale?
Clàudia Cardinale, home, pobre,
a l'edat de 87 anys moria dimarts passat.
Aquesta actriu que va ser una de les...
O sigui, la comparaven, o sigui,
veien la comparació bé, bé,
Brigitte Bardot, si ser Clàudia Cardinale...
Que van fer una pel·lícula juntes.
Sí, Les Petroleres, era, eh?
Sí, senyor.
Molt dolenta.
Qui sortia en Sol Connery, em sembla, també.
No, sí, el que hi havia era José Luis López Vázquez,
aquest segur que hi era.
A veure, doncs bé, va morir.
Sí, era una actriu nascuda de Tunísia,
però va fer la major part de la seva carrera a Itàlia,
on va treballar en directors de certa categoria,
com poden ser Sergio Leone,
Luquino Visconti,
o Federico Fellini.
Llavors, també se va anar a Hollywood
i va treballar amb Blake Edwards,
fent La Pantera Rosa.
I, per exemple,
també amb una pel·lícula americana
produïda per Charles Bronson,
va fer una pel·lícula que se'n deia
El fabuloso mundo del circo.
Sí, amb la Rita Hayward i John Wayne.
Molt bé, Enric Habatey era el director
i es va fer a Barcelona,
es va rodar moltes escenes a Barcelona.
Molt bé.
També va fer una pel·lícula,
bueno, El gato pardo,
ella està fantàstica,
però també hi ha una pel·lícula
que a ella està molt i molt bé,
que és Hasta que lligo su hora.
Jo aquesta no la recordo,
va veure que havia treballat en Sergio Leone,
però vull dir que no.
Ella està divina
i treballa l'Enri Fonda,
l'en Charles Bronson,
la Claudi.
Era Hasta que lligo su?
No era una vez de lo este?
No, era ser una vez de lo este.
Sí.
Ara, jo diria que és Hasta que lligo su hora.
Molt bé.
Però també ja era ser una...
Ara els confongo una...
Doncs sí, amb Sergio Leone.
A veure si algú que escolta el programa
ho pot solucionar,
però era Hasta que lligo su hora
o era ser una vez de lo este?
Molt bé.
I llavors recordem que va fer
una de les seves primeres interpretacions
amb un paper molt petit a Rufufú,
al costat de Vittorio Gasman,
però la gran revelació
va ser fent la xica de la maleta
de Maria Surtlini
amb en Jacques Pirrin de company.
I que, a més a més,
era una regula autènticament d'art i assaig.
Molt bé.
I llavors una cosa que va fer,
que no ho sabia,
jo he sabut ara llegir la seva biografia,
és que a París va representar
un cipàjaro de joventut
de Tennessee Williams en teatre.
Molt bé.
Està molt missa.
Doncs escolti en el record Clàudia Cardinale.
Doncs vinga,
anem, baixem un altre tema.
Esteu escoltant Garcia i Tarribas.
Anem al teatre.
Després de l'actuació de Pati Smith a l'auditori,
hem esperat encara una setmana
perquè a temporada alta es bombardeixi
amb la seva programació,
però tot i així els escenaris propers a Girona
comencen a moure's.
A veure, a Figueres i que cap de setmana
en el Teatre Municipal al Jardí
tenen màgia tant per grans com per petits,
sent el més destacable
les actuacions que tindran lloc demà dissabte,
dia a les vuit del vespre,
en què sis reconeguts artistes
de Suècia, Madrid, Sabadell, Barcelona,
la Xina i València
mostraran al públic
la seva interpretació
i el seu art
dins d'aquest tercer festival internacional
de màgia de Figueres.
I a l'espai terra de Torrulla de Montgrí
comencen amb molt bon peu
perquè demà dissabte
dels quarts de nou de la vespre
està programada l'actuació
de Jordi Bosch, Mercè Pons
i Francesc Marginet
que representaran
mort d'un comedian
de la granesa autòl Guillem Clua
i, bueno, l'autor
mort d'un comerci...
Sí, d'acord, ara jo deia
la mort d'un viajant
No, no, no, aquesta és la mort d'un comedian
Sí, molt bé, ha dirigit
José Maria Mestres
i que quan la vam veure a Sartre
jo no la vaig veure
la temporada passada
amb en Pere personalment
li va agradar molt
Molt, molt, és veritat, així, sí
doncs, escolta, aneu-la a veure
perquè...
L'obra té la seva gràcia
perquè a més proposa un joc
de l'espectador
de saber endevinar
quin personatge interpreta
en Jordi Bosch
que interpreta un actor retirat
al llarg de la funció
Això, de debò
que és una cosa afegida
a una obra que està molt bé
que jo personalment
recomano entusiàsticament
Molt bé, la companyia
La Conquesta del Potsur
des de fa temps
reposa espectacles de coment
com és
Carles Fernández
i Eugenio Esfarser
els directors
són alhora actors
per treure a la llum
històries com la de Nadia
títol de la funció
que interpreta Nadia Guram
una noia afranesa
que es va veure obligada
a passar per home
per poder sortir de casa
treballar i alimentar
la mare i germans
Nadia és un diàleg
entre les cultures
i Nadia es podrà veure
diumenge a les 6 de la tarda
en el Teatre de Lloret
i seguim ara
a aquest cas de Girona
a la sala de la Planeta
que aquest diumenge
dia 28
a les 6 de la tarda
obre les portes
a cabuts produccions
que presentaran
de brós
o la improbable travessia
de dos paios
i una caixa
els paios són
l'Oriol Casals
i en Gonzalo Villarreal Porcio
aquí
un és un tinent general
o si voleu
un alt coronel
un càrrec d'aquests
tan alts
que té la secreta missió
de portar una misteriosa caixa
a un lloc
que se'l coneix
per fer-ho
li cal l'ajuda
d'un soldat
que sols aspira
a complir hordes
amb diligència
i responsabilitat
l'autoritat il·lusòria d'un
i el cervellisme de l'altre
creen una amistat
que deixarà la llum
a la humanitat
més vulnerable
hi ha una informació
que serà de l'altra setmana
però l'anuncio
perquè
el dia 4 d'octubre
en el Teatre de Salt
hi haurà
la representació
del monstre
de Josep Maria Miró
que va quedar finalista
que va guanyar
el Premi
de Teatre
l'any passat
i per tant
es podrà veure
l'obra
a temporada
alta
a Salt
perquè
quan acabi l'obra
hi haurà
el lliurement
del Premi
Quim Masó
de Teatre
amb un acte
que es farà
en el Pati del Teatre
que es farà
quan s'acabi
en el mateix escenari
bueno
perdó
en el Pati del Teatre
es farà
pica-pica
ara
allà on té
vostè
això
això
això
això
l'interessa
a veure
aquest any
canvia tot
tot a l'ordre
és després
de l'obra
una ceremonia
senzilla
perquè es vol
aprofitar
més audiència
més gent
de la que anava
fins ara
a la Planeta
i en aquest cas
està previst
que un actor
o actriu
que en aquests moments
s'està buscant
sigui el que
porti
i expliqui
la gent
que s'hi ha presentat
així no obtuarà
vostè i el senyor
Fodalleres
no, no obtuem
ni jo
ni jo continuo
en siguem secretari
del jurat
però jo no sortiré
a dir que
si han presentat
10 obres
opten al premi
són 10
d'aquestes 10
doncs sortiran
3 finalistes
i d'aquestes 3 finalistes
sortirà de guanyar
en la que
aquest actor
o actriu
que farà
de mes de ceremònies
explicarà
les obres
que s'hi han presentat
farà la lectura
del baredicte
i també
farà
la lectura
del que
pensa
el jurat
de l'obra
molt bé
això serà
el dia 4
d'octubre
4 d'octubre
una vegada
s'acabi
l'obra
el monstre
molt bé
i en el teatre
de Bascunó
aquesta setmana
no hi ha activitat
però com ja és
tradicional
en aquest programa
tenim nosaltres
el seu director
en Quim Mercè
que ens farà
5 cèntits
del que
podrà veure-se
properament
en el teatre
Bascunó
ja és una tradició
en el programa
de García
Terribas
tenir
Quim Mercè
que és el responsable
de la programació
del teatre
de Bascunó
senyor Pere
com ho tenim
aquest any
doncs ho tenim molt bé
perquè el teatre
de Bascunó
ja va començar
segons el programa
la seva activitat
el dia 6 d'agost
amb un espectacle
càrrec
d'un grup
de Bascunó
ara pel 3 i 4 d'octubre
està anunciada
l'actuació
de 10 anys
de la tornada
i llavors ja
es pot dir
que cada cap de setmana
hi ha una cosa o altra
a veure Quim
primer de tot
bon dia
i a part de dir-te
bon dia
em sembla
que una pregunta
que ja te l'he fet
diverses vegades
el teatre de Bascunó
de què es nodreix
de gent de Bascunó
o gent de Girona
que va a Bascunó
bon dia
si que m'ho has preguntat
unes vegades
i no cau de mirar mai
la base de dades
haurien d'anar a buscar
el reciu d'altres programes
que hagués contestat
el mateix
no
doncs
la veritat és que
portem un Joan Pere
i està ple
de gent de Bascunó
està ple
cada actuació que fa
però hi ha molta gent
de Bascunó
i altres
que són
teatre
potser no tan conegut
doncs costa més
que vingui
depèn
però després també
aquest teatre no tan conegut
ve menys gent de per tot
però vull dir que sí
que hi ha actuacions
que ve molta gent
i hi ha actuacions
que en ve menys
de Bascunó
de totes maneres
això vol dir
que la gent de Bascunó
està content
de com va la cosa
home
tenim gent
que jo sempre la veig per allà
per tant
són gent que ja
s'ho ha agafat
com un hàbit
i jo crec que sí
penso home
si l'ajuntament
els tres ajuntaments
que hi ha hagut
durant 15 anys
segueixen recusant
al teatre
és qui veuen
que és un
i llavors
una pregunta
que no té
però
hi ha bon rotllo
entre vosaltres
i el Cine Club
de Bascunó
que utilitzen
el mateix espai?
Sí
de fet
com que som veïns
i ens coneixem
de sempre
sí
totalment
ells
hi ha el bon rotllo
que ens demanen
dates
i nosaltres
els hi donem
perquè
nosaltres
coordinem
el calendari
i si n'hi ha
ho fem
i si no n'hi ha
no ho fem
però sí
els està funcionant molt bé
i tu hi vas sovint
no hi veig gaire jo
sempre que ho fan
tenim coses
però està funcionant molt bé
està molt bé
que hi hagi
un Cine Club
però és que no
digui senyor Pere
a veure
de les obres
que hi haurà
una obra estrella
pot ser
de les dones de ràdio
que es va estrenar
la temporada passada
veig que ara
molt o molt
tornarà a venir
aquesta que veiem
vosaltres
que concretament
és el dia 18 d'octubre
és una cosa
que t'has cuidat tu
de buscar
o veia donada
per temporada alta
com va això
com teniu la relació
temporada alta
teatre de Bascanó
la nostra relació
amb temporada alta
és el que ha de ser
hi ha molt bona relació
i ha de ser així
estem al cantó
estem encantats
quan programa
justament aquesta
no la programa
no aquesta la feu vosaltres
exacte
la fem nosaltres
vaig a veure l'estrena
a Salt
em va encantar
jo crec que és
o sigui
és un tema
tan delicat
com el càncer de pit
sí
però parlar
per tres dones
escrit per una dona
i va estar dirigida
per un home
però diguem
que jo la vaig trobar
molt sensible
és un tema sèrio
vist amb optimisme
sí senyor
molt seriós
i que moltes famílies
ho pateixen
ho han patit
però ho parlen
tres dones
que ho han passat
diguem
quan ha anat bé
per entendre'ns
i hi ha aquell toc
d'humor
de la Clementa
que a mi m'encanta
però que estàs rient
d'una cosa
que dius això
potser no hauries de riure
al principi
però et vas deixant anar
i realment
fa gràcia
en moments
que et fa pensar
però que a mi
jo crec que serà
bueno ha sigut
i és
una de les produccions
de la temporada
vull dir que
tirar més èxit
segur allà on vagi
molt bé
llavors hi ha el cas aquest
tu veus l'obra Salt
dius m'agrada
m'agradaria programar
llavors què has de fer
has de posar-te en contacte
amb Girona
Salt
per no coincidir
o tornar-la a programar
com ho teniu muntat això?
jo parlo amb en Domènech
fem Salt
jo quedem sempre en Domènech
fem un cafè
perquè creiem que estem massa a prop
com per coincidir
ja a Girona
crec que hi ha el Teatre Municipal
no coinciden moltes coses
però si coincidim algun
jo crec que ja és molt diferent
ja és el Teatre Municipal de Girona
per tant
a més no hi ha quedat
alguna vegada he trucat
ens hem trucat amb l'Helena
la directora
per comentar coses
però normalment ho fem amb en Salt
i fem un cafè
i mirem sobretot
de no coincidir obres
a vegades coincidim
perquè creiem que hi ha públic
pels dos llocs
però mirem de coincidir dies
sobretot familiars
que havia passat
el mateix cap de setmana
el mateix diumenge
coincidir un familiar
això sí que mirem
però parlar parlant
parlem bàsicament amb Salt
hi ha una curiositat
també
l'espectacle del dia 4 d'octubre
se'n diu La Tornada
i curiosament
ara també és La Tornada
a la vida cotidiana
al setembre
el francès en diu La Rentre
i a més a més
de fet quasi és La Tornada
al teatre
té a veure això
molt bona
no no
però ara
quan s'ho dic aquí
diré que ho hem fet per això
perquè
La Tornada és el nom
d'una revista
de música
i és veritat que comencem
amb La Tornada
10 anys de tornada
que no n'hem parlat
i crec que a Estamovell
celebren 10 anys
i van demanar
és una promotora
que fa molts concerts
de petits
i ens ha demanat
doncs
fer 4 cantautors
el divendres
i 4 cantautors
el dissabte
que divendres hi ha haver
Borja Penalba
la Gemma Homet
la Montse Castellà
i en Paula Lavajos
això serà el divendres
i el dissabte hi ha
en Guillem Roma
Joan Reig
el bateria dels Pets
Sergi Carbonell
i Tona Gafarot
per tant són
parell d'hores
una mica més poder
i entre ells
crec que faran
alguna cançó junts
que ja han fet
col·laboracions
i penso que estarà molt bé
però molt bona
aquesta La Tornada
La Tornada
La Tornada
el teatre
la Tornada
la temporada
ho farem servir
molt bé
com sempre
també el Teatre de Besconó
obre la seva sala
per grups amateurs
en aquest cas
veig dir el dia 12 d'octubre
el Sabreix de Salt
presenta Terra Baixa
a veure
has vist aquesta Terra Baixa
tens idea de què serà
aquesta Terra Baixa?
no l'he vist
i la idea és que
coneixent-los amells
coneixent el director
aquí està
serà molt seu
aquí està
és una versió
recorda qui és el director
en Xavier Fàbrega
i bé
també és veritat
que són
un grup amateur
veïns
vull dir coneixem
quan m'ho demanen
solen venir
normalment
trobem data
i venen
penso que és
el que hem de fer
una mica
aquesta feina
als teatres
diguem
que tenim
una programació
estable
professional
crec que hem de
fer
teatre amateur
perquè
bueno
són gent que els diguin
el teatre
doncs
penso que els hem d'obrir
les portes
et piquen molt a la porta
els teatres amateurs
però venius que no
molt
sí
molt molt
sí
passa que ara
em faig una o dos
cada semestre
perquè realment
sí sí
tenim una llista
llarga
de
de
de grups
amateurs
sí
jo
de debò
no pas per res
però feria una mica
de por
programar
una terra baixa
no sé
les referències
de
Xavier Fàbrega
tinc por
de veure una terra baixa
que no m'agradi
no sé per què
aquesta
però a veure
qualsevol programador
a tu et pot agradar molt
una obra
però la gent no li agrada gens
sí
i per tant
els teus gustos
no són els mateixos
de tothom
tu
per exemple
no creus en en Xavier Fàbregas
no no crec
sí que crec
i acabes de dir
una obra
l'en Xavier
i no t'ha agradat
no
perquè
els manipula
d'una manera
que no m'acaba
de
en canvi
hi ha un senyor
que es diu
Jordi Garcia
que ha participat molt
d'aquests espectacles
sí sí sí
i per tant
doncs
i
i
imagina't
doncs
imagina't
els contraten a Argentina
i llavors que no
ha de passar llargament
no no no
jo dic
no dic que passa
jo dic que a mi
me faria por
i
en canvi
a Argentina
que no havien vist
cap obra
els van contratar
i allà hi va anar
i un tal senyor
Jordi Garcia
digui
la terra baixa
va
una nova versió
què més
el fet
o sigui
això que deies tu
Guillem
jo ho faig
ja vaig veure coses
que no m'acaben d'agradar
però intento
no anar amb el meu xip
perquè l'encàrrec que tinc
és fer una mica
de tot
i per tots els gustos
jo no portaria
tot el que programo
poder
ho vaig a veure
per veure si té
un error que sigui
però justament
aquesta no l'he vist
perquè si no l'han estrenat
l'estrenen la setmana abans
o no
per exemple
en el cas de temporada alta
hi ha moltes hores
que ningú els ha vist
i bé les programen
hi ha aquest risc
hi ha aquest punt
sí
hi ha aquell punt de risc
d'estrena
no
l'estrena
i a veure
que sigui
perquè a vegades
quan els contraten
hi ha uns actors
i quan arriben a fer-la
ja aquells actors
han canviat
vull dir que
totalment
escolta
hi ha una cosa
en allò
en Sergi López
torna a Bescanor
doncs sí senyor
no para
fent el non-sòlum
sí
nosaltres
la primera
per tant
deu fer
no sé quants anys
la primera
torció que vam fer
a temporada alta
a Teat de Bescanor
va ser non-sòlum
l'any següent
va tornar
i ara
estàvem parlant
a veure què fèiem
i en Narcís
va dir
i si tornem a fer
non-sòlum
que farà 10 anys
el va fer el peliorama
jo hi vaig anar
i ara dura
una hora
i quart
o sigui
ha retallat
l'ha posat
a tot
poder ha posat
allò
que fa 10 anys
no era tan políticament imperfect
tot l'alcalde
i tots aquells crits
que dius
allò ho ha tret
però ho ha tret
no per la
políticament incorrecta
sinó perquè
és veritat
que s'allargava
era una concessió
a mi m'estava bé
i després
la història aquella
del cul
que jo també ho ha tret
ah també ho ha tret
doncs mirarem segurament
alguna cosa
per tant la veuràs
la veuràs de nou
és més any
la veuràs de nou
perquè la tornaré a veure segur
i el que a mi
m'agradaria recordar
de
no sé si te'n recordaràs tu Guillem
de fa aquests 10 anys
que vam fer una postfunció
després
amb en Sergi López i tu
ah sí
molt bé
que sortint
ni un parell
no
sortint
va haver-hi una parella
que va dir
tant i rigut
amb l'actuació
com amb la postfunció
que jo resumiria
el que jo recordo
que és que tu li feies
preguntes serioses
pensades
culturetes
i ell contestava
el que li donava la gana
totalment
no sé si
vas tenir la sensació
que alguna estona
inclús se'm fotia de tu
no
no
s'ha de dir que no
perquè
però en canvi
jo arribia sorprès
no ho sé
per exemple
jo recordo
escolta
explica'ls-hi
això
de com
ara es decants
i m'agradaria
ja t'arribes
tu explicat
100 vegades
vols que t'ho torni a explicar
si la gent reia
no
és que a mi
ja ho sé
que jo faig preguntes
i coses
que jo ja sé
però aquesta gent no
i tot això
estava fet
d'una manera
que a mi
em sorprenia
quan m'ho llegia
allò que jo
li heia
hòstia
que estem en sèrio
t'ha preguntat això
o sigui
hi havia la sensació
que estava fent un cafè
de bons amics
i amb ganes de riure
però amb 336
persones davant
que reien
no va marxar ningú
vull dir
que estaria bé
no sé
a veure si poguéssim
tornar a reprendre
això
cap 10 anys
tornar a preguntar
a veure si contesta
en Sergi
jo tenia moments
alts i baixos
perquè aquí també
a la ràdio
jo li vaig preguntar
una cosa
i també va sortir
per Pataneres
que vaig quedar
no
ja t'ho vaig explicar
ja m'ho vas explicar
però no
en Sergi
en Sergi
té
ara ja no tant
però al principi
ell no tenia ni idea
del món del cinema
o sigui tu li deies
ell per exemple
és a Vilanova i la Geltrú
i no
no hi ha anat mai
al festival de Sitges
de cinema
a Cants
no sabia
i l'anèndota
que explica
de Cants
és que passava
per l'alfombra
vermella
amb la pel·lícula
i els fotògrafs
que estan
al costat
de l'alfombra
van cridant el nom
perquè et giri
si puguin fer-te
la foto de cara
i per tant
va començar a sentir
Sergi
Sergi
i ell diu
hòstia
algú de Vilanova
que em coneix
per tant
i això ell ho ha dit
públicament
diu
jo moltes coses
que sé de cinema
ho sé a través
de la Imma Merina
l'Àngel Quintana
i en Guillem
que em foten prou
i aquell li fa
una pregunta
de conèixer
de dir
escolta
és més important
la conixa
la palma d'or
o l'or públic
i ell s'ho va agafar
diu
diu
quina mena
de programa és
esclar
no
ell s'ho va agafar
que aquest m'està collonant
ja entra collonant
també
perquè esclar
aquest que m'ha preguntat
això
en sap molt més
que això
i si m'ha preguntat
això
ja ho sap
esclar
i llavors ell diu
escolta
que és un programa de broma
això
esclar
i no
però ell
m'està preguntant
una cosa
que és òbvia
que és millor
la palma
que no pas
l'altre
per dir-ho d'una manera
però diu
hòstia
un tio
i d'aquí va anar
però vull dir
en Sergi
és incapaç
perquè ell és
molt baix
en aquest sentit baix
humil
en aquest sentit
que mai aixecarà
perquè ell ho ha passat
molt malament
perquè no coneixia ningú
i ara
resulta que jo
li diu
sí
amb aquesta
ja he fet una pel·lícula
però se'n coneixen tots
ara
una de la màgia
crec que d'en Sergi López
és aquesta naturalitat
total
i la manera
que té
tu li preguns
hola
com anem
va sentir el nom
de Pere García
i encara
va dir
sí
aquell en Pere García
que fa el programa
amb tu
vull dir que
el té
hiper bé
eh
Pere
ah
molt bé
ben mal
bueno
seguim
seguim
seguim
26 d'octubre
a veure
d'on ha sortit
una obra que se'n diu
Impossible
que dirigeix un director
que és d'un autor
que es diu
R. de Luca
que
la veritat
i que l'única cosa que veig
és que conec
en Lluís Soler
i en Bertac Quintana
d'on t'has tret
Impossible
doncs
vaig anar a veure
a Barcelona
i em va semblar
que era
molt interessant
això ho han fet
a Barcelona
sí
allà a Texas
sí
mal
mal
vaig aprofitar
el mateix
cada setmana
que anava a veure
una cosa
i l'endemà
vaig veure
que feien això
em vaig quedar
allà a Barcelona
i l'endemà
ho van a veure
em va agradar molt
ells dos
estan molt bé
estan molt bé
i a més a més
el diàleg
és molt interessant
molt interessant
i penso que
que
però volia
és que no
me sorprèn
això
l'autor
no havia sentit
de parlar
normalment
m'aguio
quan són
autors estrangers
a veure
d'on t'han sortit
però el text
com escoltat
em va agradar molt
i intentem
no portar el mateix
que porta tothom
si no
estem fent
tot la mateixa
programació
i anem a mirar coses
el que passa
que el que ens agrada
sovint
també agrada altres
i és quan
creiem
quan hem de fer
i ho fem
però que
seria una de les
que crec
que no va gaire enlloc
el 22 de novembre
Pere
fan una obra
que tu i jo hem vist
jo no
la presència
no l'has vist
no l'has vist
i ara resulta
que la fan
per temporada alta
i la fan
el dia 26 de novembre
que és un dia
que
el 22 de novembre
la fan a Bescanó
no
el 26 de novembre
la fan a Girona
però el 22 de novembre
no l'has vist
a Bescanó
sí
no l'has vist
no l'has vist
perquè el 26
és una data
que tinc molt present
perquè és la data
que m'amorís
i que és el teu aniversari
82 en fas
82 en fas
o 89
o quant
no, no, no
canviaré de número
de 7 passo al 8
ja
88
doncs no
a veure
Pere
està bé la presència
fa por
no
no
a veure
és una obra
una mica estranya
tot plegat
però la gràcia
són els actors
els actors estan molt bé
i a més a més
hi tenim ara
un actriu
que està
no
hi ha l'Anna Saúl
amb Pau Roca
amb Mar Rodríguez
i la música bonica
que ara està fent una pel·li
que està tallant
el tallà de Sant Sebastià
i amb Mar Rodríguez
que a mi m'encanta
és una obra estranya
molt estranya
però fantàstica
al mateix temps
sí, sí, home
ells ho envolten
que fa por
i realment no fa por
però sí que hi ha moments
que et sorprenen
amb alguna pujada de música
o així
és més sustos que por
però que ells estan molt bé
a la història
sí, mira
aquest és el que sol
soluc
recomanar
a qui no sol anar
a teatre
o sigui
si vas a teatre
també t'agrada
perquè
és distret
ells estan bé
no, Guillem
però qui no va a teatre
és una bona oportunitat
per dir
aneu a veure aquesta
perquè aquesta us agradarà
que també dones de ràdio
és una obra que jo he
doncs mira
tinc una parella
que no es costumen
a anar al teatre
i els he regalat
aquestes dues entrades
per no veure la presència
ja em diràs
ja em diràs per què
que quedaràs bé
però ara anaves que no
tu
sí, perquè el dia 26
el 22
t'estic dient
no, no, no
dic el dia 26
és molt difícil
anar a Girona
esborra el 26
se veu que estem
exaurint entrades
sí
de quasi tot
què és el que
ens haureix més
parat
què heu vist més
que bé
les dones de ràdio
dones de ràdio
hi ha dues sessions
dues sessions
el Sogre de Lloguer
podria també
el Sogre de Lloguer
dues sessions
exaurides
i els bons
que també
aquestes es van estrenar
que ara
s'es torna a fer a Barcelona
ah sí, sí
els bons
la vaig anar a veure sal
també
a veure si me salves
tu la vas a veure
també
a veure
jo
no, no l'han canviat
Pere
és la mateixa
bueno
jo
jo
jo no me recordo
he vist
un decorat
d'una casa
amb un fons
que els
pastorets
un arbre
de pastorets
bueno, perquè parlen
dels pastorets
ja, però vull dir
jo no me'n recordo
d'haver vist això
doncs sí
tu te'n recordes
a salt
que sortia una casa
i un
va a la casa
una mena d'amagatzem era
sí
doncs
mira
no recordava
a més van a un magatzem
on hi ha les tremolles
això ho recordo molt bé
però doncs mira
jo inclús vaig escriure
que
quan han anat a províncies
no han fet el mateix que Barcelona
i tothom t'ha contestat
que no
que t'has equivocat
sí
doncs jo vaig anar-hi
i t'he de dir
que t'has equivocat
t'has equivocat
ho he de fer-m'ho mirar
bueno, no passa res
doncs està molt bé la venda
i clar
és el desembre
no fent pastorets
i vaig pensar
que encaixaria molt
és l'última data que fan
i vaig dir
l'última data que tinguis
i és el 20 crec
no?
és el 21 de desembre
21
doncs encaixa molt
i va
ells estan bé
és divertit
i hi ha una funció
jo veig
sí, sí
amb aquestes
va començar diguem fluix
però que ara
poder haver-la fet a Barcelona
que això té molt
jo vaig fer travi aquí
i em va costar
moltíssim vendre
va anar després a Barcelona
i molta gent diu
has de portar travi
però si ja la vaig portar
abans que a Barcelona
sí
doncs mira
a la tele
fan una gran publicitat
cada dia
això surt
sí
sí, sí
per tant ara estem vendent molt
i segur que s'exhorirà
a veure
les bàrbares
les bàrbares també venen
per temporada alta
però a Bascanó
hi van el 29 de novembre
aquesta obra
m'atrau
no sé per què
però m'atrau
o sigui
l'obra la veig
que està anunciada
en català
em sembla que és en català
però hi ha la Maria Pujalte
que no deu poder parlar en català
doncs m'estranya això
és que la Pujalte
en soc fan
no l'havia vist eh
teatre
jo sí
l'he vist
i és molt bona
sí
la vaig veure
xapurratx
a vegades al català
que és quan la gent riu
perquè fa tornada
evidentment
fa castellà
i la veritat
és que estan les tres
molt bé
la Pujalte
per mi molt bé
la Cristina Places també
però
la Cesca
la coneixes?
la Pinyon
sí
està molt bé
és que és molt bona
és que està molt bé
el paper que fa
és el que fa més gràcia
i la veritat
és que està bé
quina obra era?
una obra argentina
que tota una família
s'instal·laven
en una casa
que
la vam anar a veure
i llavors
quan vaig sortir
els vam trobar
que entraven
en el bistró
i hi havia la Cesca Pinyona
en aquella obra
i ell ho feia molt i molt bé
era una mare
era una obra
d'un director
argentí
ja
aquí el director
és en David Selves
i el que ha traduït l'obra
també
doncs vinga
les bàrbares
hem d'anar parant
perquè el temps
se'ns ha tirat sobre
vinga
doncs acabem això
o sigui
les bàrbares
és el dia 29 de novembre
i el 13 de desembre
com diu en Quim
un sogre de lloguer
d'en Joan Pere
i Joan Pere
deu tenir alguna bonu
a TV3
o alguna cosa així
perquè és que és
tot el dia
i és
i no és jubil aquest noi
ell i en Josep Maria Pou
són dos que no
a mi en Josep Maria Pou
ja fa uns 15 anys
que m'ha
no
deu doncs
quina sort que tens
que te jubilis
i tu per què no ho fas
i va dir
bueno és que jo tinc
molts compromis
bueno doncs
pare
doncs
això d'en Joan Pere
com us funciona
ja està tot benut
ja està tot benut
jo aquesta no l'he vist
però tinc gent
conec gent que hi ha anat
i diuen que està molt bé
molt bé dintre
el que és Joan Pere
o sigui
la història
la trama
un sobrador lloguer
ja es veu
però realment
a nosaltres
ens funciona molt
hi ha un públic
que ves que no
que espera
que portem
en Joan Pere
o diguem
coses semblants
anar allà
no pensar gaire
que no pateixin
amb la trama
i a riure
doncs
a veure
això de les dues funcions
com t'ho organitza
si tu veus
que una obra pot anar bé
i hi ha d'entrada
en programes dues
o fas primer una
i llavors
no fegeixes una altra
jo sempre
o sigui
el moment de pactar preus
i tot
pregunto
els que crec
que hi haurà una segona
pregunto
què costaria la segona
després és quan miro
si econòmicament
és viable
i el que fem
si ens encaixa
és dir
d'acord
doncs
si en fem una
va l'això
si en fem dos
va l'això
ja us diré
i normalment
les 100 primeres
que venc
són les que marquen
si obriré
una altra o no
en Joan Peres
vam vendre
no 100
200 i pico
primer dia
doncs ja vam obrir
la segona
de seguida
altres que tardem més
és quan puc dubtar
i
és el que m'ha passat
justament
amb la que dèiem
del Nadal
els bons
com que va començar
molt a poc a poc
però
si funciona molt
poder obrir
o sigui que els bons
estava programat
una sessió
i llavors
ja ho veurem
però jo crec
que acabarem fent una
és fàcil
poder-ho fer
a part de pagar més
vull dir
els hi va haver
sempre
depèn
en Joan Peres
no
perquè venen a muntar
el dia abans
però nosaltres
això és un sobrecost
perquè si no
no arribàvem a les 6
els bons
és
és una segona
més fàcil
i
i jo crec
que no hi hauria
cap problema
obrir a les 6
o sigui
ho sabem fer
primera dos quarts de nou
i després obrim la
molt bé abans
molt bé
aquí Mercè
com sempre
moltes gràcies
per la informació
ja sabeu
aquí hem fet
una mica d'entremés
de tot el que hi haurà
però la web
està molt ben
cada vegada està millor
aquesta web
perquè jo he anat
seguint el programa
en quins anys
ho hem anat millorant
i està molt ben explicat
i tot això
a la web
trobareu la informació
els preus
dels actors
i tot el que va
i això
aneu al teatre
i si aneu a Boscano
molt millor
molt bé
doncs vinga
ens apuntarem
el dia
22 has d'anar tu
a veure la presència
si has apuntat el 22
molt bé
vinga va
que vagi bé
i van-nos a l'obra
merci Quim
que vagi bé
adeu
a la llibre spirit
Esteu escoltant García Iterribas. Anem al cinema.
A veure, senyor Pere, ara comentarà una estrena d'una pel·lícula.
No, no, abans d'anar al cinema, anem a la llibreria.
Sí, és veritat.
A veure, què porta? Un llibre fantàstic d'aquella col·lecció, tan fantàstic de la que sempre jo faig tanta publicitat, perquè està molt bé.
Notorious Editions és aquest editorial que fa aquests llibres molt ben editats, en tapa dura, que va sobre actors de cinema.
Paper de sedors, fotografies esplèndides.
Gèneres de pel·lícules i també història.
Per exemple, el que porto avui, que acaba de sortir, se'n diu Hollywood, Años Dorados.
1938.
Un any, eh? Un any sol.
Un any sol.
I sabeu quantes pel·lícules hi ha aquí? És que és impossible comptar.
Entre les dues cobertes, no les cobertes, les primeres planes, les pel·lícules que hi ha.
Deu haver-hi 100 pel·lícules.
Això, l'any 1938.
I només Hollywood, eh?
Bé, a veure, l'any 1938, Espanya estava en guerra i, a més a més, era l'assaig per fer una gran guerra en sèrio, que va ser la Segona Guerra Mundial.
I això, als Estats Units ja veien a venir que la cosa necessitava crear una mica d'ambient i d'alegria.
I l'any 1938 és quan hi ha pel·lícules més, podríem dir, comèdies divertides, amenes, Pibi com o que eres, històries de Filadèlfia, el Robin Hood d'en Harold Flynn.
Vull dir, hi ha tota una sèrie de pel·lícules que, d'aquestes que a vostè li cau la bada...
Home, i tant!
És que és impossible, vull dir, no m'estranya que la gent t'havia necessitat d'entreteniment i anava al cine, va ser de bé, eh?
Un Yankee, un Oxford, Robert Taylor, bé, hi havia tota una sèrie de pel·lícules que també n'hi havia d'altres, eh?
Però, sobretot, va ser un any d'entreteniment, eh? Vull dir, de sucedió en Xina, amb en Clay Keybro i la Mirna Loi, o si jo fóra l'ell, en Ronald Coleman, mira per on, o l'Hotel de los Lios, dels germans Mats, Amanda, amb en Fred Steyer i la Ginger Rorji, Lauren Hardy amb Bloch Harts, héroes de Tachuela...
Bé, seria...
No, no, seria interminable, perquè de debò, jo veient això, dius, mare mire...
I a cada una hi ha fotos de les pel·lícules i hi ha més a més una fitxa que en parla.
Era la discussió entre també la Metro Goldingmeyer, la Fox i la Paramount, que es discutien els sectors, per exemple, comença la història amb una pel·lícula que se'n deia Chicago.
Sí.
Chicago és una pel·lícula que es va fer després a San Francisco.
Vostè se'n recorda de la pel·lícula San Francisco?
Sí, del Terratrèmol.
Del Terratrèmol, de Don Chicago, i va haver-hi també...
Bé, a San Francisco va ser Terratrèmol i incendi.
A Chicago va ser unes 300 persones.
A l'octubre de 1875 va haver-hi un incendi bestial i van morir 300 persones.
D'aquí se'n va fer una pel·lícula, que volia ser una mena com també el desastre que havia sigut San Francisco.
I això no va ser, per exemple, l'inici de la pel·lícula Chicago, que llavors es va convertir en musical i llavors era en pel·lícula?
Ah, potser sí.
Sembla que sí, si parla de la Belma Kelly i l'altre, com es diu...
I treballava Tyron Pogger.
No, doncs...
El Terratrèmol, que precisament aquesta era una pel·lícula de la Fox i que la Metro Goldilmire havia fet San Francisco amb en Clay Gable.
Sí, sí, sí.
I doncs aquests de Chicago li van demanar a la Neto si els volia deixar a Clay Gable per fer aquesta pel·lícula que de fet era una manera de fer el mateix que l'altre.
I els altres van dir, no, idò, para, guai, escolta, per tornar a fer la nostra pel·li, no.
Bé, va ser un èxit total.
Tot això i moltes altres de Netos és el que explica aquest llibre, Hollywood, Años Dorado, 1938.
Lo bé, i ara anem a parlar d'alguna pel·lícula que arriba.
Jo, per exemple, recomanaria, sense falta, una que se'n diu Una batalla tras otra, de Paul Thomas Anderson.
És la pel·lícula de la setmana, aquesta total.
Paul Thomas Anderson, recordem-ho, és el director de títols com Magnolia o Pozos de Ambición.
En aquesta, els protagonistes són el Leonardo DiCaprio, en Sean Penn, en Vinicio del Toro i la Regina Hall.
La pel·lícula està basada en la novel·la By and l'Art de Thomas Psycon.
En aquest, Leonardo DiCaprio és un ex-revolucionari, un mangan, que ja està retirat,
que la vida li dona un ton quan la seva filla és sequestrada per un enemic del passat.
Ell, per rescatar la seva filla, s'ha de juntar otra vegada amb un grup violent del que havia sigut cap anteriorment
i la història barreja acció, suspens, la redenció, mentre es lluita per salvar la seva filla i reconciliar-se amb la seva història.
Hem de dir que aquesta pel·lícula, una batalla tras otra, es va començar a rodar amb el títol de Busy Project.
Va canviar dos cops de lloc de rodatge per acabar desalotjant un campament de persones sense llar per rodar la pel·lícula.
Això va fer que fos molt criticada.
I es va haver d'estrenar. Es va estrenar l'agost passat als Estats Units sense títol, ni Busy Project, ni una batalla tras otra.
Diríem que també aquesta és la primera pel·lícula de Paul Thomas Anderson rodada per ser projectada a locals d'IMACS.
Esperem que els locals d'aquí Girona donguin la palla i sense haver d'anar a l'IMACS.
La fan en el Zocine i també a Salt.
A Salt la fan també, segurament.
I també mireu a Cartellera, perquè ara no ho sé exactament l'horari ni deu, però també la fan en versió original un dia.
Val, molt bé.
Fan dos passes. Sí que hi ha dos passes en el Zocine i també en els cinemes de Salt.
era perquè hi ha gent que la vol veure en versió original, doncs bé, la podrà veure en aquest sentit.
Què més hi ha, senyor Pérez?
No, molt bé. Jo no m'he segur res més per recomandar, a part del cicle Trifó, que en el cinema Trifó es projecta cada dilluns.
No hi ha cas dedicat a en François.
Cap al proper dilluns, dia 29, en sessions a les 18.30 i a les 20.30, tocarà a Gilsa Jim, el clàssic de l'any 1962, en Jean Moreau, Oscar Werner i Henry Serre, de protagonistes.
Dos homes enamorats de la mateixa dona donen molt de joc, a part de tot, si la Jean Moreau canta ja en direu.
Ah, sí, canto la cançó maquíssima, que la podríem posar, però vaja, que el temps...
De Turbilló, em sembla que se li diu.
Sí, sí, de Turbilló.
A veure, doncs vinc...
No, deia que és una gran història d'amor fú.
És molt maca.
És allò que...
Blanc i negre, molt maca, però.
Aquella frase de ni contigo ni cinti.
Escolta, a més a més, també s'estrenen una pel·lícula, en el Trifó, en versió original,
que l'Azos que no es unen.
És una pel·lícula francesa del 2024, dura 106 minuts i és d'una directora jove que va néixer l'any 1973
i es diu Karina Tordier.
Parla de la història d'una noia que es diu Sandra, que és una llibretera independent.
La seva vida, però la seva vida canvia radicalment quan, sense buscar-ho, s'implica en la família del seu veí,
un jove arquitecte viudo i amb dos fills petits.
I aquí comença aquesta, una delicada i deliciosa comèdia romàntica,
que, a més a més, és una pel·lícula on es parla de la vida, de l'amor, de la mort, de l'amor i el desamor.
De l'amor i l'amor i la muerte.
La pel·lícula està interpretada per una coneguda triu que és franco-italiana,
que és la Valeria Bruni,
i que, doncs, us la recomano per tot això.
És una pel·lícula diferent i que tracta de les coses quotidianes
d'una manera positiva, en forma de comèdia, però que té el seu rerefons.
Doncs, bé, dic això, tornem a la porta del cielo.
Sí, la porta del cielo, que recordem que és aquesta pel·lícula del 1980,
dirigida per Michel Chimino, en direcció de Jullio,
i que, doncs, bé, va ser quan el Chimino li va,
davant del fracàs del que va ser de recaptació de la pel·lícula,
li va venir la seva decadència.
Hi ha altres pel·lícules que havia fet Michel Chimino després d'aquesta,
ja ho hem comentat, és el Manhattan Sur, les pel·lícules...
El Manhattan Sur me va agradar, la veritat.
Però el siciliano va ser aquí, la gent ja n'hi va anar,
i ja se va acabar la vida de Michel Chimino,
que va néixer el 1939, el 3 de febrer,
i va morir el 2 de juliol del 2019.
Anem a escoltar, doncs, un fonament de la música de Puerta del cielo,
maquíssima, composada per David Mansfield.
Bon, vinga, doncs, amb això diguem...
Adéu-siau, fins la setmana que ve.
Adéu-siau.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.