La teva ràdio, la gironina.
Gràcies.
Els minuts, les hores, els dies i les setmanes passen d'una manera ràpida, perquè ja tornem a estar aquí amb tots vosaltres i sembla que fa una estona que us comentàvem tot el que passaria la setmana passada, que a més a més seria el final de temporada alta i les coses que veuríem. És així, senyor Pere? Sí, senyor. Bon dia tinguem tots i altra vegada som aquí. És veritat, el temps passa volant, sobretot si ets gran.
Molt bé, a veure, comencem amb la música que avui li toca al senyor Pere i ens farà un musical d'aquells que ell sap tan bé. Molt bé, doncs vinga, avui escoltarem un musical, però serà un musical que té relacionat amb alguna cosa molt cinematogràfica. L'altre dia, i per anèssim cop, vaig revisar Eva el desdudo, la gran pel·lícula de Jorge el Manquevich,
Abrochense los cintrones, esta noche habrá tormenta. Això. I un cop més la interpretació de Thelma Ritter, com a Virdi, l'ajudant de vestidor de la BTB i Visa, em va encantar. Per això vull els dos temes que escoltarem... Em permeten, veu, volia portar-lo. Ha sortit un d'aquells llibres tan macos... Dedicat aquí? A Ivaldes Nus, oi? Ah, val. Amb totes les històries i tot... Molt bé.
Molt bé, doncs l'Athelman Ritter, que em va escoltar, que em va agradar molt, doncs per això avui escoltarem dos temes que pertanyen a un musical New Gelling Town, noia nova a la ciutat, si voleu, en el que Thelman Ritter va interpretar, va cantar, va ballar i va guanyar el Premi Toni com a millor actriu protagonista d'un musical. Per cert, el va guanyar empatada amb la seva companya de repartiment, Gwyn Berdon.
Abans de res, situem a Telmar Ritter, pels que no recordin qui pot ser. La gran criada. Exactament, la vam veure sempre magnífica, amb títols com L'esventada amb el desnudo, però també va ser A carta a tres esposes, La fillestra indiscreta, La conquista de l'oeste, Confidències a medianoche, Vides rebeldes i L'hombre d'Alcatraz, per dir títols més recordats.
Sempre en el seu punt, sempre va estar bé. Va estar nominada als Òscars en sis ocasions i no el va guanyar mai. Ha estat el teu més nominada i mai guanyadora, cosa que sols ha passat en Glenn Close i Deborah Kerr. I amb en Charles Chaplin. Dels homes, a part d'en Charles Chaplin, que no sé quantes nominacions van tenir, en van tenir sis també, Peter O'Toole i Richard Burton. I tampoc no va guanyar-ne mai cap. Encara que tant la Deborah Kerr com en Peter O'Toole, a l'últim els van donar un Òscar honorífic. Sí, igual que en Charles Chaplin.
Tornem al musical New Galenton, que amb llibre de Jorge Ibot i lletra i música de Bob Merrill es va estrenar en el teatre del carrer 46 de Broadway el 4 de maig de 1957, on hi va estar fins arribar a les 431 de funcions. A part de guanyar dos tonis per les dues protagonistes, el musical va estar nominat per la coreografia de Bob Foschi, però aquell any el guanyador va ser Jerome Robbins per West Side Story.
Noia nova a la ciutat està basada en l'obra dramàtica Anna Christi d'Eugène Neill, en el que la protagonista és una prostituta que torna a la seva ciutat després de passar uns anys a Sant Francisco exercint les seves feines. Aquest paper el va interpretar Gwyn Berdon, llavors casada amb el fossi. L'obra, tot i que Anna Christi està centrada en la rivalitat entre l'Anna i la Marti, l'amant del seu pare, paper que interpreta la Thelma Ritter,
És una confrontació que en el cinema queda molt més suavitzada que no pas en l'obra de teatre original. Ara escoltem la Thelma Ritter cantant un tema que se diu Chess and Shiggers, escacs i dames.
W-E-L-C-O-M-E, ringing across the phone. We're an institution that deserves your contribution. Cause you're always welcome at the Siemens H-O-M-E home. We give you chess and checkers and real companionship. Gospel singing Friday nights.
Home-cooked navy beans, last year's magazines, making all your evenings bright. You're here with chess and checkers and real companionship. Gospel singing.
Homecooked navy beans, last year's magazines, making all our evenings bright. I'd make a contribution, but what more can I say? Then I have thirteen mouths to feed and one more on the way. Well, if you need assistance, we'll feed the little scamps. And try to interest Daddy in hobbycraft and stamps. We'll give him chests and checkers.
Bona nit!
This dollar's for my uncle who died this Thursday past. We'll bring him over anyway. We'll give it to him fast.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Doncs, per real, hi ha hagut molta cosa que a cap de setmana ha sigut l'última setmana de... l'últim cap de setmana de temporada alta, ja n'hem polit una altra, ja hem polit la 32, però des de divendres passat fins avui hem passat moltes coses. Jo, per exemple, no sé el senyor Terribas si ha vist el humedès que jo, jo, per exemple, la vaig veure Avui no ploraré, de Nelson Valente, autor i director, a càrrec de les noies de T de Teatre. No ho vaig veure. No vas veure-la. Bé,
Està bé, o sigui, comparat amb el que havíem vist fins ara, han fet un pas endavant, o sigui, tant l'obra de teatre d'en Nelson Valente, com les seves interpretacions, com el muntatge, per cert, potser que s'hava de miqueta un giratori que hi havia, que anava passant l'acció d'un apartament amb un altre. Però bé, era pecat a minuta, a més a més, el dia que el vam veure nosaltres va funcionar molt bé i la cosa no va passar d'aquí.
Doncs bé, avui no ploraré, és recomanable, no és la millor comèdia de l'any ni molt menys, però està bé, les de T de teatre ho fan molt bé, i en Jordi Rico també, i l'Albert Rivera. Bé, o sigui, de debò que vaig passar, no és allò de dir, ostres, he anat al teatre i has perdut el temps, no, estava bé aquella. Últimament està molt generós vostè, senyor Pere. El què? El què?
Que últimament està molt generós, vostè, senyor Pere. No, o sigui, veig coses que no em desagraden. O sigui, per exemple, el diumenge vaig veure la Cubana. La Cubana li havia vist coses molt i molt i molt millors. L'obra de teatre que feien totes les companyies amateur als anys 50 i 60. Exactament, i és que l'espectacle, segons diu el programa, i realment és així, és un homenatge a tota la gent que ha fet teatre en el món del teatre amateur. Però teatre, no d'aquell que feia vostè, que feia Jean Paul Sartre, no, no, Salvador Espriu, no.
Aquest que feia en Rafael Anglada, que feia en aquest... L'obra és en Rafael Anglada, precisament. Per això que obres d'aquesta gent són les que fèiem nosaltres, la mort venia en taxi, que a més fèiem fang, de l'Eduardo Criado, quan les dues canvien de nariz i vam arribar a fer un pic malió que ja era alguna cosa fora de lo normal, però vull dir, lo normal era fer obres d'aquest tipus, jo seré el seu gendre. Doncs bé,
Amb la mort venia en taxi i la Cubana fan un homenatge a aquesta gent. Jo, el que és l'homenatge a aquesta gent no me va agradar, me se va fer llarg, me se va fer inclús pesat. A més, hi ha una cosa que no m'agrada gens, que és que vulguin fer fer en els actors que ara són de la Cubana...
còpia del que havien sigut abans, o sigui, el que havia sigut la Montplans, la Mercè Comas, doncs, volia imitar en aquella gent, no, o sigui, i això me cansa una miqueta. Per sort, l'espectacle és molt musical, cantaven temes molt ben cantats,
de revista, de coplets d'aquell temps, o sigui, estava bé això, això m'agradava. És una obra que hi ha possibilitats, que volti, que vagi amb embalats... No, no podria fer-ho, tal com la fan allà, no podria fer-ho, perquè veus una cosa que fan també un homenatge, és molts de talons de paper, aquells decorats, doncs molts. Esclar, no sé, es pot portar, evidentment, però és un...
seria una despesa molt grossa a fer. O sigui, de poder-se fer, es podria fer, perquè l'únic inconvenient és aquest, anar a pujar i baixar talons, que podem pujar en 17 o 18 al llarg de l'obra, seria l'única cosa, el més és perfectament fet. Menys que han recuperat l'Anna Baratxina.
La Nava Ratzina, que per cert em va costar molt de conèixer-la, així es passa tota l'obra, que per cert, això també és una tonteria, volen representar una beata i una beata no ha d'anar tot el dia amb una mantellina posada, o sigui, va als assajos de l'obra de teatre, va pertot arreu...
sempre amb mantellina. Doncs aquest paper el fa la barratxina, que no la vaig conèixer. Llavors, en dues ocasions, fa número de revistes, o sigui, fa de visitable, doncs allà sí, ja se li veia clarament per noi, quan tornava a fer la senyora aquella, m'ho van bé de dir que era ella perquè no l'hagués reconegut.
Més coses, van a veure la bajordoma de Josep Maria Miró i Rosa Renault, aquí sí que vam coincidir. Vam coincidir, a veure vostè què li sembla, perquè jo vaig tenir un mal dia, estic molt refredat, estava molt refredat, no vaig entendre absolutament res, ara m'estic llegint l'obra i m'agrada, però tampoc trobo que sigui del millor de en Miró. Què li va semblar a vosaltres?
A mi em va semblar bé, el que passa és que és una obra que crec que està concebuda per espais petits. A Barcelona es feia l'espai del teatre de l'Àlex Rigola, 40 o 50 persones, i per tant jo crec que aquest espectacle ve al públic i ve centrat més. Són espectacles íntims en què hi ha una persona que explica una història
i que si és un espai molt gros, a vegades es perd la història. Tot i que la Rosa Renom és una triu esplèndida, generosa, vocalitza. Vostè possiblement no ho sentia bé, però vocalitzava bé.
Hi havia uns micros a terra per ampliar, però... Ui, doncs a mi no em van servir de res, aquells micros. Jo suposo que no li van posar aquells que se posen aquí, perquè estèticament... No ho sé. No, no hagués quedat bé. O sigui, la veritat que no hagués quedat bé.
però la història és clar, la història d'una senyora que torna al cap de 23 anys i torna perquè s'ha mort el fill però fa una recopilació de tot el que està a la seva vida amb el seu marit que els caps de setmana la feia servir d'entreteniment pels amics i el seu fill tampoc era una mica com el pare i després se'n va, els abandona i després es fa major d'home d'un capellà que déu-n'hi-do
Oh, però a Capellà Vella li agradava molt aquell Capellà Vella. Sí, però ell déu-n'hi-do que s'arribava a aprofitar el Capellà d'ella i de la gent. Vull dir que, déu-n'hi-do, també els homes com queden en aquesta història en la que jo crec que està molt ben explicada, però que també et perds una mica. Sí, sí, ja dic, jo l'estic llegint, ja gairebé l'he acabat, i veig que penso...
Ara diu això que és un personatge, ara diu això que n'és un altre, ella mateixa, vull dir, i seguit, eh? I esclar, no saps mai si realment és enrere o és endavant. El vaig trobar molt interessant el debat, bueno, la tortura que després va tenir amb el gran Jordi García, que a més a més es va veure una cosa que em va agradar molt, i és que la Rosa Renault és una noia tibida i que parla així molt...
Podríem dir, no és així, però es varava. I llavors hi havia una gran diferència entre com a triu que parlava serena a poc a poc, i en canvi quan parla així normal és allò molt més afusiva. Sí, sí, sí.
I bé, ella mateixa explicava això que ara estem dient, que hi ha moments de la història que pots tenir una interpretació o altra, que això amb en Miró hi havia discussions, en Miró com a director veia una cosa i ell ho veia una altra, però que cadascú agafi la història d'aquesta dona com vulgui.
Jo crec que és un espectacle que està bé, però repeteixo. Amb un espai més petit i encara més bé. I entres més bé. Aquella foscor, aquella immensitat de foscor, et feia per a mi perdre una mica la cosa. Molt bé, està preparat per anar al circ de Nadal? Sí, sí, sí. Si no cau el cel, aniré l'última funció, el dia 3 de gener. Mal.
Però que la cosa està bé i que en Genís està molt content de... Mira, si està content que hi havia 19 funcions programades i n'han hagut d'afegir 3, perquè...
Fins ara s'han venut ja més de 14.000 localitats. L'any passat, en tots els dies, 18.000 persones van veure l'espectacle. Doncs ara, quan falten encara tres setmanes perquè comencin les representacions, ja n'han venut 14.000. Això ha ligat a aquest fet, a que facin tres funcions de més.
Sí, vaig parlar amb ell el dia que hi havia el concert que li va agradar tant a vostè a l'auditòria, ell també hi era allà. Ah, també hi era, no ja? Sí, vàrem entrar junts i encara l'altre dia ho vaig trucar per una altra cosa que estem intentant fer i tot això sobre el món del circ i el cinema Trifó i totes aquestes coses estranyes.
jo he fet més coses eh senyor Pere és que vostè jo només m'he quedat per dir que ja va migdita al començament que s'ha acabat temporada alta sí però hi ha altres coses altres vides per exemple un festival de cinema de fantàstic ah i un altre lloc més vostè és el que vols sí jo esclar hi vaig anar i per exemple una cosa que van fer la Planeta que era música a l'estil del dia de la bèstia de la iglesia que per cert demà
Demà fan el 30 aniversari del Dia de la Bèstia, d'Ales de la Iglesia i faran la projecció en el Cinema Trifó, i faran la pel·lícula, i a més a més hi haurà el guionista Jorge Guerricabxeveria, i també hi haurà l'Àngel Sala, que és el director del Festival de Sitges. Això serà precisament avui, aquest vispre,
a partir de les 8 i el dissabte a les 6 de la tarda hi haurà la cluenda i entrega de premis que es farà a l'auditori de la Mercè aquí a Girona i de les 20 fins a les 9 hi haurà una festa amb los hijos de Julio 15 anys ja d'aquest festival però és que a més a més també li volia dir que no ha anat a veure possiblement la millor pel·lícula de l'any segons la crítica segons molta gent que l'ha vist i que ja ha passat pels Ocina i pels Trifó a veure-la
Aquesta sentimental... Valor sentimental. Això, tothom parla d'aquesta pel·lícula. Ahir encara parlava amb un que la torna a veure, la vol tornar a veure, i jo avui... No, ahir la vaig tornar a veure, ahir dijous la vaig tornar a veure, i realment és una pel·li...
que està molt bé i que a més a més hi treballa una atriu que és la Renata Reins-Nive que és una atriu fantàstica que té 38 anys, ha fet 18 pel·lícules però aquí la coneixem sobretot per una pel·lícula que a mi em va agradar molt i també la vaig veure dues vegades que és La peor persona del mundo. Com? La peor persona del mundo. És una pel·li que vostè ha vist però que no se'n recorda. No.
Almenys amb aquest nom... Va anar al festival de Valladolid i es va estar anant al cinema Trifó fa un any. I aquesta pel·lícula estava també dirigida pel mateix director, que és la peor persona del món, pel mateix director de Valor Sentimental, que és en Johan Trian. Perquè és noruega o sueca? La pel·lícula és noruega, però és curiós perquè...
Renata Reisving és noruega, té 38 anys. L'actor principal és que els noms són Stelen Skranger, que és un actor suec que té 74 anys i ha fet 115 pel·lícules, de les quals vostè n'ha vist algunes, com per exemple Mamma Mia, les dues versions, és el que va en moto...
No recordo ni un musical. Imagina-s'hi que malament que estic. Està molt malament. Dune va fer, per exemple, Melancolia, Millennium, Pirates del Caribe, Doc Bill, Indomable... Bé, el director...
I he dit, la triu és de Noruega, l'actor principal és suec i el director és de Dinamarca, 51 anys. Bueno, ja estan tots allà dalt. És director de 10 pel·lis, en Johan Trian, i la més famosa és aquesta, que pot guanyar Oscars i moltes altres coses, Valors Sentimentals, i l'altre va ser també director de La Peor Persona del Mundo.
Jo encara de dijous vaig parlar-ne amb la meva ex-professora d'anglès, me va dir que li havia encantat, però m'explicava coses que era el passat, el futur, el present, i jo li vaig dir que això se segueix bé. I diu, perfectament, em va dir que se seguia bé la història. Sí, senyor, se segueix perfectament la història i el d'anar endavant i enrere està fet d'una manera que ni te n'assabentes.
Jo si la vaig a veure és ara per gaudir-la, per mirar les mirades. És una pel·lícula que hi ha més mirades que paraules. I això és molt important. Recomanadíssim i tot això que...
Molt bé, doncs anem a veure-lo. No hi ha res més per comentar del que hàgim vist aquest cap de setmana? Bueno, s'han fet altres històries, hi ha presentacions de llibres, hi ha... Però deixem-ho córrer i ens anem a veure què passa al final, perquè a temporada alta encara queden residus, no? Sí, encara queda alguna cosa. Molt bé, doncs anem-hi. Vinga, doncs que ens posi l'Arnau una falca i anem a parlar d'un altre tema. Esteu escoltant Garcia Iterribas. Anem al teatre.
Fins demà!
Esperi, esperi, que jo sabia qui diu una altra cosa. Vostè no va anar a veure honestedat, aquesta obra de Francesc Güell? No, perquè estava a Barcelona veient la cubana. Vostè es va perdre honestedat amb una Míriam Iscla més que perfecta.
i en Daphnis Valdús que aguanta el tipus. Aquest noi que és un actor que va fent, va fent... Va fer la pel·lícula... Ai, la pel·lícula, l'obra de teatre amb l'Emma Viladasau que anava sobre la professora de piano. Sí, molt bé. Aquella obra que era dura i anava increixent tot contínuament
en Daphne havia d'aguantar la duresa i la interpretació de Viladassau. Aquí passa exactament el mateix, qui domina la situació i comença d'una manera tranquil·la i va augmentant fins a arribar a un extrem ja quasi delirant, és amb la Miriana Iscala, i ell va aguantant, o sigui, va donant joc, és un personatge d'agraït. M'han parlat molt bé d'honestedat, l'obra d'en Francesc Coeller,
que ara aquests dies surt a la tele fent el paper de ferm i un camell, doncs ell, autor i director, me n'han parlat molt i molt bé, em van dir que era dura, que ells ho feien magníficament bé, i veig que la van a fer a Torroella, és el lloc més proper que tindré quan tornin a fer-la, perquè si no... Doncs és una obra també d'aquestes íntimes, de dos personatges, que en el Teatre de Salt, bé, estava bé, sí, estava bé...
I la qüestió per mi és que és una obra que li van donar envoltes sobre el mateix. A veure, l'argument que és una actriu que el director la vol fer sortir despullada en una escena. No, és una actriu que té molt bona relació amb el director de teatre i de cinema i està rodant, ell va molt de boli perquè té l'estudi ocupat i només té dues hores per rodar una escena i no té temps, però ella el cita...
que li diu que l'escena de demà en la que s'ha de posar nua no ho farà. Però si anem parlant, si en van parlar fa temps i tot això, ja diu no. Tu dius que vol ser una pel·lícula honesta però poses aquesta escena perquè saps que... El guió no diu que hagi de despullar-me, diu ella, no?
El guió inicial sí, i llavors paren pactar que en el seu moment en parlarien, i ell està veient que la pel·lícula parla d'una història que llavors veu que no és honesta i fa aquest nu, que aquest nu no és necessari.
Llavors hi ha tota la discussió sobre la honestedat en general, acaben parlant també fins i tot d'Israel, vull dir que li van posant coses fins a arribar un moment agressiu, no violent d'allò, però sí, sí...
Vostè que seria partidari, que sí, que mereixia fer-ho o que no... Jo crec que d'un tema que és important em fan un gran març perquè va durar una hora i mitja la discussió. Però jo penso que si has pactat i has parlat i tens allò, llavors no ho sé, jo crec que és difícil quan ja és el dia abans que ja ho tens tot preparat per l'equip i tot això...
diguis, no, demà no rosaré, home, no em fotis, ara vull dir que ho tinc tot a punt, tot d'allò, però no tinc ganes de fer-ho, no crec que ho hagi de fer, però una vegada ho vares fer amb una altra pel·lícula, que sí, però eren unes altres circumstàncies i no veig el mateix i amb tu hi ha una confiança que t'ho dic i va, tot... Doncs mira, m'han dit això, que està molt i molt bé honestedat, i he mirat i veig això, que el lloc més... Barcelona també la faran ara, ara em sembla que l'estrenen a Barcelona...
doncs crec que Torroella serà el proper lloc de la província on es podrà veure. Molt bé, doncs escolta, va, què passa amb el recorregut que anem a Figueres, no? Exactament, anem a Figueres. Una cosa estranya perquè no diu ni horaris ni espai, o sigui, allà avui divendres s'hi podrà veure una obra que se'n diu Ma Solitud, un espectacle del que n'és director i interpret en Guillem Albà.
Resulta que amb ma solitud, que dura 25 minuts, en Guillem Almà torna les seves arrels i el seu característic univers visual. O sigui que un espectacle del que hi ha titelles i com he citat en petit format.
També Figueres, què passarà amb la companyia El Pato Teatro? El Pato Teatro presentarà Entranyes, la que la companyia treu el cap a l'interior del cos humà per tractar d'explicar a través del teatre d'objectes i la narració què és això que portem dins nostre. Tenim moltes preguntes per fer. Doncs Entranyes assistim a una petita classe d'anatomia per desentranyar alguns misteris del cos humà.
A veure, si està aquest espectacle Estranyes, demà serà Figueres, però avui divendres a les 8 del vespre es podrà veure al Teatre de Lloret aquesta mateixa obra. Exactament, o sigui, Entranyes serà també al Teatre de Lloret avui divendres a les 8 del vespre. Direm que tan ma solitud d'en Guillem Olba com Entranyes del Patioteatro van ser premiats a la Fira de Titelles de Lleida a l'edició del 2023.
Ja que hem parlat de Lloret ens acostem a Blanes perquè demà dissabte a les 8 de la vespre en el seu teatre Millán Salcedo presentarà el seu xou Preguntame elón. És també això, Preguntame elón. És un viatge únic a través de l'humor i les vivències d'una de les figures més icòniques de la comèdia espanyola, Millán Salcedo, que abans de res s'adreça al públic per dir-li...
A partir de este momento juro decir la verdad, toda la verdad, aunque toda la verdad pueda parecer una mentira.
Bé, és allò de dir que m'estimes encara que sigui mentida. Més o menys. A veure, de totes les coses que també són mentides serà en el Teatre de Bescanol. O sigui, Déu-n'hi-do el que estan fent... Allà tot és mentida, tot és cuento. Serà demà dissabte a les 6 de la tarda dels 4 de 9 al vespre. L'Incombustible Joan Pera, acompanyat de Montselcanyís, Clàudia Benito i Edu Llobiras,
a Lloberes i representaran la gran obra que en Pere García va boig per veure, que és un sogre de lloguer, comèdia en la que en són autors Susana Granxa i Jaume Vinyes i que ha dirigit Daniel Anglès. I que per afegir direm que un sogre de lloguer també es podrà veure en el Teatre de Salt els dies 30 i 31 de gener, ja que sembla ser això, que el públic de Salt té moltes ganes de veure en Joan Pere.
Esteu escoltant García Iterribas. Anem al teatre. Com hem dit a l'inici del programa, s'ha acabat la 32è edició de temporada alta, però no quedem sense teatre, perquè ja vam comentar que la programació del Teatre de Salt era, ara aquesta setmana han estat a Figueres, Torroella i la Sala La Planeta.
Al Teatre Municipal vostè va anar a la roda de premsa i llavors al vespre vam anar a la presentació que vaig quedar bocabadant que per presentar el que hi haurà de teatre de la temporada, que jo penso que està molt bé i divers i que ve material que no es veu normalment, però vaig quedar bocabadant que hi haguessin unes 300 persones. Molta gent hi havia.
més gent que a vegades algun dels espectacles que es faran. Vaig quedar amb poca vegada. La directora fent d'una manera tranquil·la, serena, sense fer coses estranyes i a més a més amb una presentació molt ben feta amb les filmacions, els talls de l'espectacle,
I seria ocasió i participava gent que estava, o sigui, que tenien a veure amb alguna de les obres que es van presentar. El decorat aquell de Cadires Penjans, que era la idea de la Sussi, de la cap de sala. Sí, a la SU. Molt bé, però tot i això, com vostè ha dit, han presentat també Figueres, Torrella i La Planeta. El Teatre Municipal el deixarem per l'últim perquè els burros van... I a Torrella-Mongri també.
Vinga, va, Torrella de Montgrí, ja s'hi podrà veure l'abrama del cèrbol, de la calòrica... Que la varen veure ja aquí. Exactament, la mà amb Pol López, un estedat que anem per la tarda de Francesc Güellar amb la Miriam Iscle i amb David Valdús, i una sorpresa per el dia 11 d'abril, que si no fos que jo no seré aquí, sinó que estaré veient Sarsuela, m'hauria agradat veure-la. El dia 11 d'abril arriba a Torrella de Montgrí una obra que se'n diu «Musica para Hitler»,
de Juan Carlos Rubio i Yolanda García, que té com a protagonistes el grandiós Carlos Hipólito i la Gide Manber. En l'obra, en Carlos Hipólito interpreta en Pau Casals i planteja la situació del que li va passar a Casals quan li van demanar que anés a actuar davant de Hitler, ell s'hi va negar tenint en compte les possibles conseqüències que això podia portar.
Sí, sí, en aquella època Pau Casals vivia a França. Sí. Ocupada, més a més, la França ocupada. Sí, sí, doncs esclar, li van dir tu has d'actuar i ell va dir que no i la dona i la família i tothom... Hi ha un documental precisament interpretat per Joan Pera que fa de Pau Casals que explica tota aquesta història.
Doncs vinga, doncs ara seran en Carlos Hipòlito i la Kitty Mambert. I a Figueres què? A Figueres tenen Castingxespier, que ja la vam veure a Girona, tenen la Corona d'Espines, que la veurem a Girona, dirigida a Prenxavi i Albertí, amb una grandiosa Àngels Gonyolons, i tenen una Festa Roma de Marc Cretigau en direcció de la Clara Segura.
Sí, que vaig parlar amb en Marc Cartigau i li vaig dir que era a Girona, perquè també vindrà a Girona, i va dir que no en sabia res. Ah. Que ell no en sabia, que estava molt content. Però ell ha dirigit i ha escrit i ja deu dir-ho. Ell l'ha escrit, de fet. Sí, l'ha escrita i la direcció és la Clara Segura.
A la sala La Planeta, anuncia la programació que anirà del 10 de gener al 21 de juny amb més de 70 funcions repartida en 30 propostes de diverses disciplines escèniques, de les que no ho seran estrenes absolutes. Per la propera setmana intentarem que vingui algú de La Planeta per explicar-nos aquest títol. És una programació en la que, entre els noms, inclou els d'en Xico Masó, Harold Pinter, Guillermí de Mota o Montse Colomé.
Molt bé, parlarem la setmana que ve perquè no hi ha una roda de premsa, sinó que enviaran als mitjans de comunicació tota la programació. I allò que dèiem, dimarts passat es va presentar al matí amb roda de premsa a la que a primera fila hi havia el senyor Pere García. No, no estava a primera fila, estava molt endavant, però a primera fila estava a la mateixa fila que vostè, vostè ja devia comptar quina fila estàvem.
No, no, jo no hi era, jo ho vaig veure amb una foto. Ah, no, no, la roda de premsa. És que jo vaig anar-hi de matí, tarda. Per això, a la roda de premsa, el senyor Pere era a primera fila i la tarda estava a la fila 5 o 6. Molt bé, exacte. I ara, allò que he dit, per mi va ser molt ben presentada la funció de tot el que hi haurà i, a més a més, el que...
El que es presenta, hi ha una varietat que està molt bé. Per cert, dues òperes tinguen. Exactament, que això no vam parlar-ne ni el dematí ni la tarda. Hi ha dues òperes a càrrec de la Fundació Òpera Catalunya, que poden ser prou interessants, a part que hi ha molta demanda per l'Òpera. Es podrà veure Norma, de Bellini, que aquesta es podrà veure el divendres 6 de març, i la Travilleta de Verdi, que serà en el Teatre Municipal, el 22 de maig. I Miglinis.
O sigui, les òperes, inclús llavors he rebut informació dels amics de l'Òpera de Girona, que han adreçat una carta a l'Ajuntament diguent que hi ha poques òperes. Tampoc no ho entenc, perquè, per exemple, a Figueres aquest any no n'hi ha cap, no n'han posat cap en la seva programació...
i que es puguin portar així a províncies només hi ha les produccions de l'Òpera de Sabadell que ara se'n diu Òpera Catalunya i que fan tres Òperes no sé què demanen més o sigui
deuen demanar la que falten aquí, perquè Norma l'atrevejat hi és, hi havia una de Wagner, que ara no me'n recordo quina òpera de Wagner era, que és la que ara corre aquests dies, que aquí a Girona no podia venir-hi perquè sempre, per aquest període que fan la primera òpera, hi ha temporada alta.
No, no, però jo penso que està bé, a més, arrastrar una òpera és caríssim, i en el Teatre Municipal, que és una sala petita, a veure, quan dic petita, hi caben com a màxim 600 persones, amortitzar-ho al Liceu hi caben cap a 2 o 3.000 persones, vull dir que, esclar, amortitzar l'aviguda, el decorat,
que a més a més el gran problema que té el teatre municipal és que té un escenari petit. I ells porten uns decorants grandiosos, els escenògrafs què pensen? Al Norma, per exemple, hi ha en algun moment que surt la tira de gent, vull dir que no trobo que està bé, però a més a més hi ha altres coses. A nivell teatral hi ha La tempestat de Shakespeare, una producció de La perla 29 dirigida per Oriol Broggi.
Es podrà veure el 13 de febrer, exacte. Llavors també hi ha la mà que hem comentat que serà Figueres o Torrella de Martin McDonough, un autor que a mi m'agrada molt i que aquesta obra, la destrenada de Barcelona ara fa poc, va tenir unes crítiques així, tot i que m'estranya, perquè McDonough és un autor molt bo.
Més a més, els actors que la interpreten són Paul López i Albert Prat, que més voleu. El dia 16 de gener, això serà cap, però si demà caten, és una altra de les obres que vindran de Carmen Martín Gait el dia 30 de gener. I també hi haurà Corona d'Espines.
Exactament, de Josep Maria de Sagarra, dirigida per en Xavier Albertí, amb Àngels Guanyolons, en Estat de Gràcia, i que dimarts ja tenia les entrades esgotades. Dimarts, després de la presentació, es van posar a la venda les entrades. Quatre taquinyes hi havia. Exacte, i totes tenien un 20% de descompte. Doncs dimarts ja no hi havia entrades per la Corona d'Espines. Hem parlat més endavant amb l'Elena Caramona, la directora del Municipal, i ens parla d'això.
Sí, que no ha pogut venir en directe perquè és amb una trobada de directors de teatres públics a Santiago de Compostela. Molt bé, doncs bon viatge, ja ens ha deixat aquí el seu Parlament. També vam parlar amb l'Alberto Conejero, autor i director de Leonora, que es podrà veure el 28 de febrer, i també ens va fer venir ganes immediates de veure la seva obra sobre la cèl·lebre pintora, escultora i escriptora Leonora Carrington.
Hi ha una pel·lícula molt interessant sobre aquesta pintora, que està interpretada per l'Emma Thompson, que fa de Leonard Carrington. És una pel·lícula, no sé ara, em sembla que es diu precisament Carrington. Deu tenir uns 15 anys i l'Emma Thompson està fantàstica.
Molt bé, doncs, bé tant, el matí per la premsa, com a la tarda per el públic en general, va presentar la programació l'Helena Carmonó, com ha dit la directora del teatre, com ha dit en Guillem, vam poder parlar amb ella i li vam preguntar, més ben dit, li vam dir que ens recomanés dos títols dels diferents apartats en què han dividit la programació. Vostè sempre posant entre l'espace i la paret... No, no és posant entre... Ja sé que això és com els fills, o sigui, quin t'agrada més, quin és més maco... No, no, no.
A veure, jo ara li faig una pregunta. Me digui dues obres que li hagin agradat d'aquesta temporada alta, perquè no ha portat aquest any el resum de tot el que... Qualsevol dia ens sortirà en Narcís Puig i ens dirà que ens farà un resum de tot el que hi ha hagut per temporada alta, que ha estat molt bé. A mi que me va agradar molt, no me'n recordo dels títols...
que és trist això el mes que vaig veure que hi havia 30 obres de teatre la pròxima setmana el senyor Pere i jo mateix farem els deures i portarem però d'entrada hi ha un ambient general que no ha estat de les millors temporades no?
No. Més que res repetitiva, ja gairebé. O sigui, no sé, si me senten els d'habitó, que són els que organitzen, no els hi farà gaire gràcia. Però no ho diem en mala vaga. Ha estat molt bé, però per aquesta temporada d'alta, en aquests moments, té el llistó molt alt. I quan es diu que no ha estat de lo millor, no passa res. Escolta,
Però, a veure, directors Angelica Lindell, Gilder Oder, són actors que són creadors que es van repetint any rere any. Llavors, les obres que no són d'aquests directors estrangers que venen aquí...
Jo crec que s'han limitat a anar a Focus, demanar-los que tenien disponible, Focus ha dit, tenim això, això i això altre, i ho han portat cap aquí. Només faltaven allà el sogre d'en Joan Pere. Esclar, arriba un moment que la gent diu, bueno, això, aquesta obra mateix que hem parlat, que va a Torroella, sobre Hitler i Pau Casals.
no hagués costat res fer una visita a Madrid o fer una visita a Bilbao i buscar alguna cosa... No, la cosa està molt limitada. Però bé, mira, hi ha passat una altra trenta dozena... Home, jo crec que és la cosa bona que fa l'Helena Cardona, que busca i remena i troba coses bastant originals, perquè aquí hem parlat d'unes quantes, però hi ha molt més material, hi ha bastanta cosa de circ, que jo crec que també està molt bé...
Hi ha dansa, hi ha altres coses que descobrim material que no havíem vist. No, doncs vinga, escoltem el que ens diu l'Helena Carmona quan li hem preguntat títols que ella recomanaria preveure. Els espectacles destacats de cada itinerari. Del Teatre Lovers, per exemple, destacaria Caprocita Manhattan de la Lucía Miranda. Aquest és un espectacle que la temporada passada va passar per Madrid amb molt d'èxit que té fet tornar a aquesta temporada i que nosaltres
pensàvem que és un espectacle deliciós, que la Lucía Miranda és una gran artista encara molt desconeguda aquí a Catalunya i que valia la pena presentar-la en aquest espectacle
que justament és una revisió de la novel·la de Capricita a Manhattan de la Carmen Martín Gaiten. Aquest és un, jo crec, dels imperdibles de la temporada. També en la línia dels lovers hi ha l'espectacat on vas prometre una història de mort de l'Israel Solà i l'Helena Tornero. L'Helena Tornero és una dramaturga figuerenca
I l'Israel Solà és el director de la Calòrica. Per tant, són ingredients meravellosos per, segurament, riure molt, perquè ja sabem com fan les comèdies l'Israel. I és un espectacle, és una comèdia romàntica, però que realment trenca amb estereotipes de gènere. Realment una obra molt intel·ligent, fresca, divertida i molt recomanable, també.
Pel que fa a la línia de poètiques singulars, destacaria un dels grans muntatges de dansa de la temporada, que és l'espectacle tempo de Toni Mira. És un espectacle on la música i la dansa realment es donen la mà.
set ballarins increïbles a escena amb una energia fantàstica, set músics també en escena i on el Toni Mira d'alguna manera ens fa connectar-nos amb les memòries, amb els records i amb les emocions a través de la música. I pel que fa a l'itinerari dels paranormals i al Festival Social Poble no li agradarà, que és com la línia més arriscada, fora de la convenció de llenguatges més híbrids,
Jo destacaria Bon Babà de la Glòria Rivera. La Glòria és una neo vedette que recupera la copla catalana i ens farà un concert increïble. És una obra molt reivindicativa en què ella parla de la guerra i també de la festa. És una obra que segurament serà molt crítica i una manera de conèixer també el llenguatge tan singular d'aquesta artista.
I dins del marc del Festival Això al Puebla no li agradarà, presentem l'última creació del col·lectiu Les Hueques, Triura Caníbal, que és una obra on quatre líders de l'extrema dreta estan a sobre d'un escenari. I és una obra plena d'humor, molt crítica, amb el moment que estem vivint també de la pujada de l'altra dreta, i una oportunitat per conèixer aquesta companyia que porta molts anys treballant des de la resistència, amb un muntatge
amb el que jo crec que fan un pas endavant. Llavors, una cosa que hem comentat i que ja hem dit abans. La Corona d'Espines va obrir-se la venda d'entrades amb totes les entrades esgotades. Això, esclar, va fer que gent protestés o diguessin a veure què passava. Li vam comentar a l'Helena a veure què es podia fer de cara a això i la seva resposta va ser aquesta.
Perquè fa la segona funció de la Corona d'Espines. La veritat que moltes vegades quan fas la programació ho fas a partir d'intuïcions. Quan jo vaig programar la Corona d'Espines encara no estava estrenada al Teatre Nacional. No l'havia pogut veure.
i la veritat sincerament que no esperava que el muntatge tingués tant d'èxit i sobretot que la gent es posés a comprar tantes entrades quan tenim l'espectacle al març però realment en un primer dia de venda ha anat superbé per tant ara estem consultant ara amb el Teatre Nacional si hi ha la possibilitat de fer una doble funció
aquí a Girona, esperant que el repartiment estigui disponible. Per tant, farem tot el possible perquè, evidentment, Girona pugui tenir una segona funció de la corona d'espines. El tema etern amb aquestes presentacions és el dopreu de les entrades, o sigui, sempre surt públic dient que al teatre la gent no hi va perquè el teatre és car. Vam preguntar-li a veure què li semblava aquest fet, aquesta opinió, què es fa perquè el públic pugui anar-hi i també l'Helena tenia resposta per tot això.
I pel que fa als preus, fem un esforç per tenir una política de preus molt ajustada i en preus super... Des dels 12 euros dels intergeneracionals a 15 euros dels paranormals. Les obres de teatre estan entre els 22 i els 28 euros i l'òpera, que és el que és més car, són al màxim 50 euros. En tot cas, per al públic que és fidel, nosaltres premiem la fidelitat, evidentment.
I, per exemple, per a aquells que ja sàpiguen que volen comprar tres espectacles, doncs poden gaudir d'un 20% de descompte, tres o més espectacles, i ja per als superfans, que són els que decideixen, escollim sis o més espectacles, és l'abonament a la carta, que tenim l'abonament sis, poden gaudir d'un 25%. Per tant, realment, premiem la fidelitat amb descomptes.
Bé, doncs aquestes són les tres preguntes que li han fet a l'Helena Carmona, que és la directora del Teatre Municipal, i que, com hem comentat, dimarts passat hi va haver la presentació de tota la programació, i Jan allà va explicar tots els beneficis i bonificacions que hi havia, si es compraven abonaments un 15%, si es feia una altra cosa un 20%,
allà hi havia uns nanos de l'institut Vicenç Vives i d'un altre institut que també pensaven que per dos o tres euros hi podien anar-hi amb algunes matinals vull dir que sí que ens donen tota una sèrie de facilitats però grosses, grosses, vull dir a vegades és una mica com si ho digués jo no vaig al futbol perquè és car no, escolta, si tu t'interessa una cosa hi vas
Exacte, o sigui, venen cantants de Lady Gaga i tot aquest tipus de cantants i les entrades no valen pas precisament 20 o 25 euros com val el teatre. Ni 15 euros, perquè el teatre hi ha vegades i pots anar-hi per 15 euros. Mira, als nois aquests hi ha una programació per 3 euros i allò la recomana, 3 euros. Per això que deia 3 euros, vull dir que Déu-n'hi-do.
A veure, doncs, Pere, què fem ara? Doncs vinga, que es posi d'una altra falca i anem al cinema i a la llibreria. Esteu escoltant Garcia i Tarribas. Anem al cinema.
Vinga, doncs anem al cinema, però abans anem a buscar un llibre per passar el cap de setmana, per passar la setmana i per ser aquí divendres que ve i tornar a preguntar quin llibre porta el senyor Terribas. A mi li preguntem avui, què porta el senyor Terribas? Avui porto un d'aquells llibres d'una col·lecció que es diu Imagen Cineastas de l'editorial Càtedra.
que és una col·lecció de les poques col·leccions que deuen encara continuar fent llibres sobre cinema, des del punt de vista d'assaig de personatges, de directors o de gèneres. És el número 138.
188 llibres de cinema han fet aquesta editorial? Sí, sí, per això és de les úniques que hi deu venir, sempre amb aquest format, és l'editorial Càtedra, i aquesta col·lecció, durant una època, deu fer uns 20 anys o més, en sortia un cada dos o tres mesos, ara en surt dos o un a l'any.
Però, a més a més, són d'aquests llibres que no hi ha sants o coses d'allò, sinó que són d'una gran investigació, estudi, en profunditat total. I aquest, precisament, hi ha tanta profunditat que té 470 pàgines. Ja pot explicar coses sobre l'Achdes Barda.
Carles Tijada és un personatge del món de l'ensenyament i de la universitat i sobre el món del cinema, que és el responsable que ha fet aquest llibre que se'n diu Adnes Verdà. Adnes Verdà és una directora, sobretot fotògrafa, de fet una fotògrafa,
que era amic i tenia relació amb una sèrie de gent que vostè coneixerà, com per exemple Godard, Jean-Louis Godard, François Trifo, Eric Romer, Chabrol, Ribet, tota aquesta gent que formaven part de la Nouvelle Bac.
I que abans havien estat també al Caires de Cinema i van anar al Nobel. Doncs ell estava per allà al mig. A part de que es va casar amb qui era en Jacques Demi? Amb en Jacques Demi, que es van estar casats el 1962, el 1990, i van tenir dos fills, una noia Rosalie Bardà i Mathieu Demi.
És curiós perquè l'Imma Moreno, que és una gran, també ha fet llibres sobre l'Anna Esbardà, entrevistes, a més a més eren amigues, vull dir, l'Anna Esbardà va estar dues vegades aquí a Girona i l'Imma Moreno l'havia anat a veure a París i tot això.
El dia que feien 25 anys del Trifó, la Imma jugava una mica que se sentia dins el col·lectiu, als inicis del col·lectiu, una mena d'Anna Esbardà, perquè era l'única dona que hi havia. I tot això. Vull dir que el llibre, doncs, el que fa és... Però cert, deixi'm fer una pausa.
Darrerament, bueno, darrerament ja fa temps, ja fa una mica de temps, crítics de cine, gent que no anava al teatre, com poden ser l'Imma Merino i l'Àngel Quintana, ara veuen tots, quasi bé.
Bé, a l'Imma he de dir que fa molt temps que va a teatre, a temporada alta li havien demanat, ara no tant, però fa anys li havien demanat que fes escrits sobre teatre. Però a l'Imma Merino cada any és una assídua, per exemple, de parlada i que fa les cròniques que allà...
Hi ha òpera, teatre, hi ha de tot. Però a més a més el Liceu la tenen, ja com la persona que al Liceu hi va a veure totes les obres de teatre. A més hi viu molt a prop. Jo durant un o dues vegades li vaig fer això a fer, portar-la fins al Liceu, però a l'Òlima hi va. I l'Àngel també, per exemple, quan va a París sempre va a teatre.
Però és que a mi és una cosa que m'assorprèn. Vostè i jo havíem fet programes de ràdio, ràdio cadena, que això deu fer cinc anys. Sí, fa quaranta anys, quaranta i pico d'anys. Doncs jo allà me limitava a portar discos de musicals, i recordo...
m'he sentit en l'Àngel Quintana i una altra persona de Torroella, que també venia a la ràdio, que hagi vist rient del teatre musical que portava jo. Podria ser, sí, podria ser. Doncs ja ara mira menys que escolta'm. Billy Wilder també s'enribia del teatre municipal, perquè deia, no, ai del teatre, dels musicals, perquè deia, no entenc que la gent de cop i volta es fotia a cantar.
i Billy Wood era una persona culta però mira això no li anaven els musicals a la llarga la gent es va acostumant com vostè per exemple i ho dic perquè ho ha dit públicament vostè era més de musicals que no pas d'òpera i ara en canvi cada vegada també entra en el món de l'òpera i ja quasi és un expert però jo que costi que sempre dic per davant que jo no hi entenc
Sí, però això no s'ha de dir mai. No s'ha de dir mai, que no ho entén. Vostè pot dir, però jo no hi entenc. Doncs no em parli si no entén. No ho digui. Bé, doncs no, seguim parlant de l'Annes Varda més que res, perquè ella té un esperit d'explicar com una mena de collars de punts. Les seves històries són...
això, amb una manera de pensar i actuar de la barda, com un puzzle, un collage, un atles o un joc amb la sensació que tot és un assaig de la seva obra. La Nes Barda, la seva vida està, podríem dir, com embastada, no està acabada.
I, per exemple, tant en la seva vida com en les espil·lícules, no hi ha fi. O sigui que el fi no existeix perquè tot pot anar continuant. Sempre va explicant històries que allà les deixarà. Per exemple, Les Plaies d'Anés és un reportatge sobre les platges. I allà va fent una altra. La més famosa són les Espigadores i l'Espigador. Aquesta és de l'any 1999-2000.
Vull dir, és allò que van anar a recollir les deixalles i llavors a partir d'aquí diu, home, hi ha més gent que recull les deixalles del blat. A les ciutats hi ha gent que agafa les deixalles de les escomeries.
En té un altre que se'n diu Cares i llocs, que és una de comentar pel·lícules del 2015 al 2017, en què, juntament amb un pintor, recorre pobles que fa pintures a les façanes dels pobles. Molt, molt, molt. Però, a veure, està viva molt, a l'Esbardà, va morir.
Sí, és morta. Precisament l'última pel·lícula que va fer era Varda per Adnés, o sigui, ella mateixa ja explicava, que era del 2019 i va morir el 2019, o sigui, que quasi va morir. Acabar la pel·lícula i va morir. 90 anys tenia, eh? Ah, ja. Molt bé, doncs el llibre...
que té cap a 500 pàgines, explica això i molt més. Però bé, és una biografia o no? No, és una biografia, és un estudi sobre les seves idees, sobre les seves coneixences, les seves pel·lícules, la seva relació, la manera d'actuar, què pensava sobre la imatge, la fotografia, sobre la societat, sobretot tot plegat. És un estudi sobre el personatge de l'Annes Bardà, que també ho pots agafar com una biografia. Molt bé.
A veure, pel que fa estrenes, n'he triat dues que són ben diferents, però crec que poden tenir una certa qualitat. La primera és una pel·lícula americana, Ruffman, que aquí han traduït com Un ladrón en el tejado, de Dirección France, que té com a protagonistes a Channing Tatum, Christian Dustin i Peter Dingale. Segons diuen, és la història real d'un criminal que va assaltar més de 60 McDonald's entrant per un forat que feia en els taulats a la nit.
El van atrapar, el van tancar a la presó, es va escapar i va viure amagat durant sis mesos a una botiga de Toirs Es As. O sigui que aquest senyor el dedica a les marques, marques clarament americanes. Bé, doncs és una manera de fer una pel·lícula. Exactament.
L'altra pel·lícula, aquesta de gairebé diferent, és Frontera, de la Judit Collell, amb en Miquis per bé, la Maria Rodríguez Soto, la Sierra Echandia i la Bruna Cosí com a protagonistes. L'acció l'any 1943, en plena Segona Guerra Mundial.
Franco bloqueja el pas de jueus que fugen de la repressió nazi. En un poble de la frontera, un funcionari amb un passat republicà, un aveïnador poble i un francès que es cuida de passagens d'un cantó a l'altre, emprenen una creuada per ajudar a fugir tant jueus com el sigui possible. Aquest fet despertarà els vells fantasmes de la guerra civil en el matrimoni protagonista. Pot estar bé, aquesta? Està plena de... O sigui, vostè ha fet un resum que està perfecte.
I la gràcia és que no totes aquestes coses es compliquen, perquè en principi un intenta fer aquesta col·laboració, però llavors hi ha problemes molt greus entre la família, entre els amics. L'obra està... També la fa d'Ultrifor.
Sí, aquesta també es fa en el trifó. Miqui Esparvé és el que fa de Manel Grau, que és aquest personatge que ha estat un funcionari republicà, de tendència republicana, i acabarà la guerra, tots continuen estiguant allà, i a través de poder ser funcionari de fronteres pot fer totes aquestes coses, juntament amb un passador que és francès, que es diu Jerome.
Bé, Judí Cullell és la directora, Judí Cullell és la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català i per tant avui divendres, als quarts de vuit del vespre,
juntament amb la productora Mar Madí estaran en el Trifó per presentar-la i defensar aquesta pel·lícula que com ha dit es farà en el SoCine i també en el Trifó per tant és una manera de promocionar la pel·lícula i que la gent pot anar als dos llocs tranquil·lament
i bé jo crec que és una pel·lícula que pot tenir pot arribar a funcionar no tinc ganes de veure'l aquesta pel·lícula no sé si és perquè em va entrar pels ulls bé veient anuncis per la televisió però a més a més ja a mi que es prevé que està bé que és curiós perquè a mi que es prevé i la Maria Rodríguez li han fet una obra de teatre a l'Illa Deserta de Marc Artigau i van estar molt detents fent l'obra de teatre però és que a més a més ja la Bruna Cosica cada vegada està millor la Bruna Cosica és fantàstica
Molt bé, doncs escolta, això seria el que hi ha cinematogràficament. Què hi ha de música? Molt bé, va, vinga, seguim amb la Thelma Ritter. Direm que va néixer i va morir a Nova York, va morir d'acord dies abans de complir 67 anys i va ser una reconeguda triosecundària del cinema americà dos anys 40, 50 i 60, que injustament no va ser prou reconeguda a l'hora dels prèmits. Però els espectadors la tenim molt present.
Diguem-ne que durant el rodatge de Vides Rebeldes de John Huston, Marilyn Monroe, que no estava en el seu millor moment, va estar molt recolzada per ter-me a Ritter durant el rodatge. A New Wellington, el musical, diguem-ne que era la dolenta, que es camparà per la ciutat al passat de l'Anacristi. Per sort, el musical acaba amb molta més esperança que l'obra d'Eugène O'Neill. Nosaltres ens anem deixant-vos amb la Thelma Ritter, que acompanyada de Cameron Pordom canta
yer, my friend, enxa, amic meu, no ets tu, vinga, això us diguem, adeu-siau. Que vagi bé, bona cap de setmana i la setmana que ve ens tornem a trobar. Adeu-siau.
Dutchie, maybe I'm going about this the wrong way. Friendship, that's sacred. You know that, don't you? That's the unwritten law. We've been through a lot together, you and me, and don't you forget that. I know, I know. And I say, when you got somebody you can count on, well, that's a thing. That's what I say.
You're my friend, ain't you, or am I wrong? And a friend wants a friend to get along. Friends can have a laugh like strangers never can. Friends have better fights than strangers ever can.
I'm just right for you, I ain't too smart. But I'd fight for you and I'd take your part. So if I call you a square head or a dirty rat, don't get mad at that.
I'm your friend. We be friends, Marty, don't do ten right. And we friends, Marty, even then we fight. I'm behind you like a tail is on a pup.
Ok, Dutchie, you say make and I'll say up. Make. Up.
You're your stride for me, you ain't too smart. But you fight for me and you take my part. A guy said you ain't fit for pigs down Larry's Bar. What'd you say? I said yes you are. That's nice, you're my friend.
Fins demà!