La teva ràdio, la gironina.
Doncs per anar a estar aquí amb tots vostès, el senyor Pere García, el senyor Guillem de Ribes, per fer-vos i algarar-vos la vida, sobretot en mans del senyor Arnau.
No hi ha aplaudiments, avui aquest noi no va bé, no està al cas. Bé, doncs, senyor Pere, de què va la música avui? A veure, avui tornem al musical Gypsy, ja ha vingut moltes vegades Gypsy. Recordem que té llibre d'Arthur Lorenz, lletra de Stephen Sonheim i música de Julian Stein, que originalment es va estrenar al teatre Broadway, de Broadway, el 21 de maig de l'any 1959, amb Ethel Berman de protagonista.
direm que avui escoltarem la que ha estat tercera producció d'egipti estrenada a Broadway en aquests darrers 25 anys. Quan va anunciar per primer cop aquesta reposició d'egipti, tot el que se sabia és que la dirigiria George C. Wolfe i que la protagonista seria la grandiosa Audra McDonald.
Per això, sent director i protagonista de color, va començar a córrer rumors que seria un gipsi totalment negre i que el primer paper masculí l'interpretaria Brian Stocks Mitchell, cosa que va ser totalment desmentida quan es va anunciar el càsting final amb el guanyador del Toni, Danny Bernstein, en el paper d'Hermie.
Amb aquesta perspectiva, el 19 de desembre del 2024, perdó, s'estrenava en el majestic teatre de Broadway, la fins ara darrera representació d'egipti. La responsabilitat va caure totalment en Odra McDonald, actriu que ha tingut 12 nominacions als Toni, dels que n'ha guanyat 6, tant com a protagonista com secundària, tant en musical com en drama.
Tenint en compte que el paper de Mama Ross que va estrenar Ethel Berman l'any 1959, l'han interpretat amb roba i gent com Angela Lensbury, Tyne M. Daly, Bernadette Peters i Patti Lipón, el repte d'Odra McDonald era grandiós. La venda d'entrades es va disparar abans de l'estrena i a preus caríssims, però quan van sortir les crítiques i, sobretot, quan no van ser bones per la protagonista, la venda d'entrades va baixar considerablement.
Va arribar el dia dels Premis Toni i tot i està com el musical més dominat, no en va guanyar cap. La qüestió és que, en vistes de l'èxit, va baixar el taló al arribar a les 269 funcions.
Sordosament n'ha sortit el compacte d'aquesta producció que per mi és el pitjor de tots els editats. Avui n'escoltarem dos fragments interpretats per Odra McDonald, l'única cosa salvable, que en aquest paper estava, de la veritat si grita, malament, almenys pel que fa a veu. Doncs bé, amb la veu l'escoltarem i el primer tema que escoltem és el titulat Sun People, alguna gent.
Senyor Pere, per què ens vol tant de mal posant aquest que diu que va ser tan desesperós? És que de debò, vull dir, i el disc, o sigui, l'interpretació d'aquests dos temes grandiosos per mi, dels millors i més grans temes de teatre musical, és la versió més dolenta que recordo. I vaig posar-ho en un... com es diu això? Unes...
el Facebook, com se'n diu, una plataforma, vaig posar-ho allà i vaig tenir 7 o 8, diguem-me que era veritat, que era el pitjor disc d'Egipti. Però tot i així, l'ho heu de guantar. Aquí va, Sun People d'Egipti. Però abans, abans, aquesta música ens agrada més. A veure...
Senyor Pere, el senyor Pere ahir va fer 80 anys. I aquí el teniu tan campant, anar-li fotent com si res. Gràcies, gràcies. Estem molt contents l'Arnau, jo i tota la família de Girona FM. Sou molt macos tots. Que arribis a 80 anys amb aquesta claretat, tot i que a vegades ets un... La memòria falla, la memòria comença a fallar.
Però volíem celebrar... M'ha agradat molt. És un detall molt bonic, eh? I amb una música, tal com ho deies, pot ser molt millor que no pas les que escoltarem. Sí, però bueno, s'ha de sentir tot, lo bo i lo dolent. Però de debò, de moment, moltes gràcies i m'ha fet molta il·lusió. Vinga, abraçades per tots.
That rotten little Uncle Jocko. He's as cheap as your grandpa. Well, we're through with kiddie shows. This is time we moved on anyway. Imma get us an agent to book the act on the Orpheum circuit. Why do you fill him with such bunk? It ain't bunk. If I die, it won't be from sitting. It'll be from fighting to get up and get out.
Some people can get a thrill, knitting sweaters and sitting still. That's okay for some people who don't know their life. Some people can thrive and bloom, living life in a living room. That's perfect for some people of one hundred and a half.
I at least gotta try. When I think of all the sights that I gotta see at, all the places I gotta play, all the things that I gotta be at, come on, papa, what do you say? Some people cannot be content playing a bingo and paying rent. That's peachy for some people, for some humdrum people to be.
But some people ain't me I had a dream A wonderful dream, papa All about June and the Orpheum circuit Give me a chance and I know I can work it I had a dream Just as real as can be, papa There I was in Mr. Orpheum's office
Fins demà!
A wonderful dream, papa. And all that I need is 88 bucks, papa. That's what he said, papa. Only 88 bucks. You ain't getting 88 cents from me, Rose. Then I'll get it someplace else. But I'll get it and get my kids out.
to blueberry pie. Good riddles to all the socials I had to go to, all the lodges I had to play, all the shriners I said hello to. Hey, I'm coming your way. For some people sit on their butts, not the tree, yeah, but not the gods. That's living for some people, for some hum, drum people I
Esteu escoltant Garcia i Tarribas. Què hi ha de nou pel Rialto?
No, no, expliqui, expliqui què va anar a fer vostè. Ara que ho tinc aquí al cap, que llavors se me'n va. Vostè va veure l'últim...
l'obra de teatre, l'espectacle que protagonitza el guanyador, el primer guanyador espanyol dels premis Emmy, que és el senyor Oriol Pla, va veure Gola i què Gola? La vaig veure i em va semblar un espectacle que hi ha de tot, hi ha pallassos, hi ha...
Mim, hi ha música, hi ha provocació, hi ha participació. Hi havia gent. Estava ple, estava ple. I a més a més va durar més del que estava previst, més de dues hores. I al final hi ha una cosa que ell no m'ha dit, voleu més? I doncs, ah, la feia un altre gag.
N'hi ha un que va pujar les escales i jo estava amb una punta i va passar per allà davant meu, va deixar anar una pela de plàtan i llavors les va baixar allò com que hi va ser tranquil·lament i va enganxar la pela de plàtan i va caure físicament rebocant. Era un dels gags que feia. Ah, val, doncs a veure si no pot anar a New York. No, no, d'allò. I és curiós perquè el dia abans, això no ho vaig comentar, vol dir que... El dimarts,
que el va trobar dinant tot sol. Estava allò que ara és el que havia estat al boida, allà tot sol a les 11 de nit amb una nit que pelava, i va sentir la veu, passaven per allà en Sergi López i la seva companya i jo, i ell va sentir la veu d'en Sergi i jo el va cridar.
i vam anar allà a parlar i jo li vaig dir, ets un sóc desgraciat, això d'anar a Nova York perquè et donin un premi, jo m'he quedat sense veure l'obra perquè l'havia d'anar a veure, van anuar-la, vaig tenir la sort que vaig aconseguir una entrada i ho vaig anar a veure, i per tant, contentíssim de l'Oriol, tota la família està contentíssima. Vostè està content o no? Jo estic molt content, però un dia d'aquesta setmana, no sé quin dia era, quan ja havia guanyat,
Vaig veure un moment a la tarda en Gracet, pel seu programa, i vam connectar amb ell i amb el seu pare. Doncs, quan va acabar aquella xerrada, en Gracet plorava. En Gracet deu ser molt amic, doncs plorava per haver-hi el premi guanyat per l'Oriol Pla. En Gracet és bastant ploraner. Ah, doncs així. No, vull dir que és molt...
jo vaig veure aquest fragment quan el pare diu mira per un ensenyant-te tota la vida fent de pallasso i guanyes un premi fent de drama i ell diu sí però mira el que tenia la butxaca un nas de pallasso content d'això a veure, dit això de l'Oriol jo aquesta setmana divendres passat vaig veure la creadora belga Miet Barlof amb l'espectacle Inale delirium exale jo ho vaig veure el diumenge
I què? 4.000 metres de roba. A mi m'agrada més que vostè. Sí, és que jo trobo, no sé, no entenc com es pot dir que és un espectacle teatral treure roba, anar-la cargolant, descargolant. Hi ha una mica de dansa, de moviment. Sí, no, hi ha, però sí. Hi ha història, també.
Però vull dir que no troba que és estrany, això, aquests tipus d'espectats? Jo el trobo més estrany a les tres quart de set del matí, no, tres quart de sis, era? Sí, a les sis del matí, sí, també. Diu que va estar tan bé, eh? Sí, sí, no, el trobo molt bé, però fer una obra sado masoquista, exhibicionista, sobre un ego total...
i tallant-se les venes públicament i fent tota una sèrie de coses que tampoc veig que allò sigui teatre. Encara que digui així textos de Mishima, que es va suïcidar públicament, doncs no ho sé, però tot i que jo només he sentit elogis de Verena, però no em fa cap allò enveja de dir un dia m'he perdut un espectacle,
No, perquè l'any passat també va fer una d'aquestes coses. De sis hores aquella era. De sis hores i tampoc no em sap gens de greu no haver-lo vist. Però vull dir, i no ho dic allò content, no, no m'atrau, no m'atrau. I quan una persona necessita crear tota una sèrie de coses estranyes i fer-te aixecar a les 5 del matí i per això, no ho sé...
Jo vaig veure una cosa que a canvi aquí sí que em va agradar sobretot com a experiència perquè hi havia va ser allò que va fer l'Àlex Rigola d'anar a la casa de pagès a Vilablareig. Un dia al domatí era? No, al vespre. Era al vespre. A les 8 del vespre amb un autocar baixaves i allà hi havia tot de gent vestida com de guàrdia que te feien anar com si fossis un emigrant i et fessin anar per uns passers i et ataquessin amb una...
Vull dir, viure una mica, tu, el que és sentir-se d'allò. Bueno, era una experiència que tu hi participaves i, bueno, una sèrie... Però l'altre, bé... Doncs és el que hem vist de temporada alta, jo només he vist això, no he vist res més... Però se'm va anar a Madrid a veure dos espectacles que no li van agradar gaire. Un me va agradar molt, un...
Sí, o sigui, vaig anar a Madrid, sí, vaig anar a Madrid, el fet és anar a Madrid per veure la salsa. I va anar a veure allò, va menjar a la madrenya, no? Sí, vaig menjar cocido. Cocido a la madrenya. Home, ja que som allà, donde fueres haz lo que vieres, doncs aixà, vam anar allà i vam menjar cocido.
A veure, doncs vaig veure de dues coses. El Musical Wicked, que l'havia vist a Londres feia quasi 20 anys, com va jubilar, me'n van regalar entrades per anar-hi. Doncs vaig veure el Musical Wicked i de debò que el nivell del Wicked de Madrid no està potser al nivell de Londres, perquè els cantants no són tan bons com els de Londres que vaig veure.
Pel que fa al muntatge, tot i que és diferent, està a un gran nivell, un vestuari esplèndid i la història molt ben explicada. Jo ara he vist les pel·lícules, les dues parts de Wicked i se'm fan difícil. Quines pel·lícules són? Quin nom tenen? Wicked, Wicked. La segona part encara l'estan fent aquesta setmana.
doncs no hi veig el que anar a la pel·lícula, mentre que l'obra de teatre passa molt fàcilment entenguent-ho tot. Bé, l'única cosa que no me va agradar va ser que en el teatre Calafant, un teatre molt gran, el nou Alcalà, que no hi havia estat mai,
permeten la venda de crispetes. Ja s'hi va menjar, no? Sí, menjar i beure. I el beure és el que em fa més por perquè gent amb copes de vidre, vull dir, no allò, els vasos de Coca-Cola, no. Copes de vidre, copes de cervesa, de vidre a dintre la sala. Vull dir, això ho trobo... Va començar amb el Rei Lleó. Són espectacles, diguem-ne, quasi bé familiars. Però això no vol dir que la gent hagi d'entrar... No crec que s'ha de
per anar a casa o a un restaurant. El teatre no és un lloc per anar amb ell. És que no entenc quina necessitat hi ha d'entrar al teatre amb una copa de vi. Vull dir, no sé que... És que digués, és que tinc set, sí, però vull set per beure vi, no sé, ni una ampolla d'aigua encara ho entendria, que l'entressin, però una copa de vi... Bueno, deixem-ho estar. Doncs bé, si teniu ocasió d'anar a veure el vídeo aquest de Madrid, aneu-lo a veure que està molt bé, és un espectacle prou digna.
L'excusa del viatge era per anar-hi per veure una sarsuela, una sarsuela que no s'havia estrenat des de feia que hagi vist 100 anys. El Potosí Submarino. No em havia sentit a parlar mai i la veritat s'hi grita que no em va fer el pes ni molt menys. La gran sort és que el protagonista és un noi de Barcelona, Manel Esteve, que el conec, que el coneixia. Aquest estiu ens vam trobar a Calonge, en el teatre que tenen a Calonge, i ell està molt i molt bé, però sobretot...
vaig tenir la gran sort d'estar una hora enronant amb ell abans de la funció i allò em va compensar el poc que em va agradar el potocí submarino. Dit això ja està. Veig que a la cena van anar a veure. També, això, a la tarda d'un dia van anar a veure la cena. Aquí a Girona no ens havia anat bé cap dia per allò que era qüestió d'horaris. A Madrid? Sí. Home, jo vaig sopar amb Manuel Gómez Pereira a Begú perquè li van donar el premi a la millor pòlica comèdia.
I no he pogut veure una pel·lícula. Com? No he pogut veure una pel·lícula i no tenia ganes. Té gràcia, té gràcia de l'altre món, eh? Però té gràcia... Home, hi ha Mario Casas... Sí, no, no, Mario Casas, ja llevo l'Alberto San Juan, al principi de tot surte de l'Antoni Resinis.
La pel·lícula té gràcia, sí, uns republicans, més ben dit, uns presoners, acabada la guerra, que han de servir amb un sopar que en Franco fa per als seus generals. I la veritat que té gràcia, no és res de l'altre món. Manu Gómez Pérez és un bon director que té molta habilitat en comèdies a mi, i li vaig comentar amb ell, em fa pensar en Cesc Gai.
Podria ser. Sí, sí, sí. En Cés Gai sembla un alumne d'en... D'en Gómez Pereira. No, no, doncs, mira, està bé per passar l'estona. A més, em va fer una sensació estranya veure-ho a Madrid.
una pel·lícula a la que se'n riuen d'en Franco, del règim no sé, em dono la sensació que això és més digne de veure-ho a Catalunya que no pas veure-ho a Madrid i la gent també riu i la gent també li fa gràcia que els hi passin aquelles coses que els hi passi en aquests militars i generals un efecte curiós va ser molt bé, apa, hem acabat amb aquest pas i ens anem a veure què passa teatralment, molt bé
Esteu escoltant Garcia i Tarribas. Anem al teatre!
Fins demà!
Doncs vinga, toca l'hora d'anar al teatre. Però de moment comencem fent el recorregut pels teatres de la província. Teatre al Jardí de Figueres. Què passa avui divendres a les 8 del vespre? Doncs vinga, allà s'hi podrà veure la Calòrica amb el seu darrer espectacle, que és l'Abrama del Cervo. Que la vam veure fa poc aquí a Girona. La vam veure aquí a Girona, dintre de temporada alta. L'obra és d'en Joan Iago, dirigida per l'Israel Solà. I la veritat que em va semblar un pas enrere dins la programació...
de la calòrica. Això passa amb els grans, ningú és perfecte, tant en tant una de molt bona i d'altres no tant. La qüestió és que tot i així en plena teatres, ja hem dit estarà avui divendres en el teatre al Jardí de Figueres, però també estarà en el teatre d'Olot aquest cap de setmana, serà el diumenge dia 30 a les 6 de la tarda en el teatre principal, o sigui que teniu calòrica tant a Figueres com a Olot.
Doncs el Teatre Municipal de Roses avui a dos quarts de nou del vespre. Això dels horaris, senyor Pere? Sí, per tot arreu el fan com volen. Mercè Martínez i David Olivares seran els protagonistes de El Tigre, la comèdia escrita i dirigida per en Ramon Madaula, en la que un acreditat clax...
S'han de fer unes fotografies per una revista. Però resulta que la retratista està passant un mal moment personal i encara que el coix intenta transmetre-li possibilitat que digui, no ho aconsegueix. Abans, al contrari. I llavors, doncs, hi ha tota una sèrie de problemes que es troben i el Tigre, l'any passat, va fer forces bolos per la província
I va quedar aturada, però ara de nou és a carretera. Ja que hem parlat d'en Ramon Madaula, direm que ara com a actor, juntament amb en Jordi Buixaderes i l'Anna Casals, seran demà dissabte a les 8 del vespre al Teatre La Gorga de Palamós amb l'obra Els Bons, de la cadessa actor en Madaula i l'ha dirigit en Paco Mir.
Buixaderes i Badaul interpreten dos amics que des de fa anys representen els personatges de Satanàs i de Sant Miguel en els pastorets del cercle artístic del poble. Un accident farà que hi hagi un canvi de papers i el bon home a aquestes buixaderes ha de prendre tots els trucs per convertir-se en un bon Satanàs.
Que passa que hi ha una crítica social sobre com funcionen els marros de les comissions i les influències que té molta gràcia. Sí, la cosa s'acomplica a part d'això de la dificultat de fer el paper i d'una senyora que cada vegada està interrompent, dient que li posaran un amunt del cotxe que és a fora. Escolti, a vostè li van agradar molt les barbres, a veure, ho explico. A mi van agradar molt les barbres, de Lucía Carballal.
que dirigida per en David Selves té un repartiment molt i molt bo, com pot ser la Maria Pujalte, la Cristina Plazas, la Cesca Pinyon i la Berta Gratacos, que estan altaclats. Les Bàrbares es podrà veure demà dissabte a dos quarts del vespre al Teatre de Bescanó i hem de dir que tant la Pinyon com la Plazas com la Pujalte, sobretot la Pujalte, són tres íntimes amigues que es troben de nou mesos després de la mort d'una altra amiga, la Bàrbara, d'aquí ve el grup Les Bàrbares.
i es troben per complir la seva darrera voluntat, que és que exposin sobre la taula la visió que tenen les unes de les altres, que això té molta gràcia i molta punyeteria, però també com es veuen elles mateixes. Grans interpretacions i comèdia molt, molt entretinguda.
A veure, el Premis Max, el millor disseny d'espai i videoescena, el va guanyar Víctor Peralta, però per quin espectacle? Per un espectacle per títol Tauma, que avui a les 8 del vespre es podrà veure en el Teatre de Lloret de Mar. És un espectacle que segueix els codis de la novel·la gràfica i el Teatre d'Objectes, també un altre teatre d'aquell que parlàvem fa uns moments. Tauma és un espectacle del tot recomanable, del que la imatge n'és protagonista absoluta. Espectacle sense test, només imatge.
Esteu escoltant Garcia i Tarribas. Anem al teatre. I seguim parlant de teatre i direm que ahir dijous va tenir lloc la presentació de la programació del teatre de salt pel que fa del període comprès entre gener i juny. Tot i que un dia d'aquests el tindrem perquè ens ho expliqui més àmpliament, hem tingut un moment, el senyor Tarribas va anar de corresponsal,
Unes paraules, i jo també hi era, de lluny, unes paraules d'en Josep Domènech que ens parlarà d'aquesta programació que, tot i ser ja passat temporada alta, està a un nivell molt alt. Escoltem-ho en Josep Domènech.
Tenim en Josep Domènech, productor i responsable de la programació del Teatre de Salt, que ahir dijous es va presentar precisament en el bar del Teatre de Salt. Bon dia, senyor Domènech.
Bon dia. Una de les coses que m'ha sorprès i m'agradaria que ho comentés aquí ha sigut el començament de la roda de premsa que vostè va dir que li havia sorprès precisament que la gent li digués que ara des de l'any passat i fins i tot fa un o dos anys
La programació del teatre de salt és més bona, que funciona millor i que en canvi vostè tenia la sensació que això volia dir que no es programava bé. No, això era broma. Jo crec que realment mirant, no pel que digui la gent, sinó perquè ha augmentat l'assistència i tot això que els últims anys ha millorat la programació.
I jo he fet la broma de dir, bueno, hòstia, amb tants anys que fa que ho programem, què vol dir? Que abans ho fèiem malament. I jo crec que no es tracta d'això, això és una broma, sinó que realment en el país s'estan produint coses molt bones i que serveixen per les programacions de tots els teatres. I que això, en els últims 4 o 5 anys, ha millorat molt i amb més produccions, sobretot, i més bones,
d'aquest tipus de teatre que per omplir, diríem, la programació com el Teatre de Salt, el Teatre de Bescanó, el Teatre Municipal, etc.
Molt bé, doncs, aclarit d'aquest punt, senyor Pere... No, a veure, jo quan... O sigui, la primera notícia que vaig veure de la programació de gener i juny va ser que m'assemblava fluixa. I quan vaig trobar el senyor Terribas, el primer que li vaig dir, li vaig dir que has vist a Salt què fan? No diré nons per no ofendre, però vull dir que algun no m'acabava d'agradar. Però bé, llavors ell me va portar al programa...
I veig que sí. Un moment. Vaig portar el programa i li vaig donar un raonament que tu també ho has dit. Salt no deixa de ser un poble com Bascanó o com altres llocs. Que té un teatre amb les possibilitats i els pressupostos que no són els mateixos de temporada alta o els mateixos del teatre municipal. Sí, home.
Vinga, doncs ens centrem més o menys en la programació, que m'agradaria que un dia vinguessis aquí a ampliar-la, perquè avui només parlarem de noms, tal i qual. A veure, un nom que veig, Ai la misèria ens farà feliços. Aquesta obra de teatre s'estrenarà precisament avui en el Teatre de Salt. Tan bona creieu que és que ja la torneu a programar per al mes de febrer?
Mira, això, sense haver-se estrenat, les cinc funcions que es fan aquests dies, a partir d'avui, estan plenes, però ja de fa molt de temps. I jo tinc, com que és producció del festival, i nosaltres hem fet la producció executiva, he tingut l'oportunitat de seguir bastants assajos. Serà una cosa molt i molt bona. Jo crec que amb aquesta funció nova que hem afegit a la programació estable no en farem prou.
Crec. És molt divertida. Com heu vist, hi ha un repartiment de primeríssim nivell. I jo crec que funcionarà. Però, nois, això, fins que no ens enfrontem avui i aquests dies amb el públic, no ho puc assegurar. És una impressió que tenim. Molt bé. Una altra cosa que veig. En Joan Pere Sal. Sí. No sé...
Aquest, abans que digui res, jo li dic per què en Joan Pere pot anar a Bescanó i tots els pobles de la província i a Sal no. Sal com a poble no té dret... Però és que ja no el considero un poble, Sal. Aquest és el teu problema, però Sal és un poble. Si tu no el consideres és una qüestió teva, però Sal és un poble. Aquesta funció és una funció que ha escrit la Susana Garatxana, aquella que va fer el favor, pensem...
que està molt bé, és molt bona comèdia, en Joan Pere té una manera molt particular d'actuar, jo he vist la funció, està molt bé, i a més a més, a part d'en Joan Pere hi ha la Montsol Canyllis... Sí, això serà el que em farà anar a mi a veure la funció. I escolta, jo crec que en Joan Pere forma part de la història del teatre d'aquest país, i a mi també em fa gràcia, o sigui, a Salt no hi ha actuat mai.
I jo em semblava que aquest espectacle era una bona oportunitat. Diguem, el nom és una funció que se'n diu un sogre de lloguer. Sí, exacte. També treballa una triu, com es diu, a part de... Bonsoir Canyet, Júlia Jové i Edo Lloberes. No hi ha ningú més. No, però a la roda de premsa has dit qui hi havia... La Clàudia Benito. Ah, on és, doncs? Ah, no ho sé, potser aquí el programa no hi surt, però... No, no, però no hi surt.
No, és que la Clàudia Benito la vam poder veure l'altre dia amb en Pou fent un paperàs immens. Sensacional va estar. Doncs no hi ha gent al programa...
Doncs potser l'han substituït, nois, això no ho dic. Vinga, seguim repassant. No, hi ha una cosa que també feu en aquesta pregunta, és recuperar espectacles que en el seu moment havien tingut. Sí, cada any. I que ara, no, per exemple, El principi d'Arquímedes, és una obra que fa molt temps. Sí, però és un altre espectacle, no té res a veure... Bé, o sigui, és el mateix text, però és una altra producció...
que això es va fer fa molts anys, va ser dels primers èxits que va tenir en Xos Miró. I que es va passar al cine, en Ventura la va portar al cinema. Exactament, i ara, fa un any o així, els del Texas han fet una nova producció amb gent jove,
dirigida també per un director jove i té un altíssim nivell. Està molt bé. I l'obra continua funcionant 20 anys o no sé quants, 15 anys després. Pere García ha quedat esturat quan ha vist José Sacristat. Ah, sí? Això ho veus malament. Això no ho pots criticar, no ho fotem.
És més gran... Pere, és més gran que tu. En té 88. Oh, i tant, és de la meva quinta, aquest, més o menys. 88 en té, ja, en ser cristal... Sí, noi. Pobret. Però no és un altre que ha estat moltes vegades... Bueno, moltes, algunes vegades al Teatre Municipal de Girona. Sí, home. Va fer una muerte de un viajante molt bona, eh? Sí, molt bona, molt. I a Salt, mai... I ara és un monòleg, no és una lectura...
És un monòleg que ha estrenat ja a Vilés i sé que ha estat molt bé, amb textos del seu amic Fernando Fernández Gómez. Sí, no, no, no, pot estar bé. És una de les coses que més il·lusió em fa de poder veure en aquesta programació. Una cosa que en algun lloc l'havien estrenat en un cementiri és l'enterrador. Vosaltres també la fareu en el cementiri? No, la farem a sol. També es fa en els teatres.
És una història d'un autor d'aquí, gironí, en bàsquet de Sant Feliu. Havia fet alguna cosa pel Teatre Nacional fa anys, ara no recordo el títol. I és una cosa de la memòria històrica, està basada en fets reals d'un enterrador que li tocava enterrar els afusellats. És una cosa molt impactant, molt bonica. I en Joel Joan també ve a fer una cosa que és diferent.
Sí, això ara, jo no sé dir el nom de l'actor, però és un actor molt famós, anglès, que ha fet... Aquí no tens l'apuntador, eh? Sí, aquí no tinc l'apuntador, però ja em sortirà. I fa un parell d'anys va estrenar al Teatre Nacional un bània...
escrit per un sol actor, vull dir, per fer un sol actor, vuit papers, de les Tiffens, l'autor del Gos de mitjanit, recordeu? Sí, sí, sí. Doncs això, suposo que en Joel Joan ho va veure, ho va tenir notícies i, en fi, ha decidit muntar-ho ell, però vull dir que és una versió moderna de l'oncle Bagnia per un sol actor.
I això ho han fet al muntatge aquest fa un parell d'anys al Teatre Nacional de Londres. Que per cert, veig, o sigui, que aquí, a part d'en Joel Joan com a actor, veig en els crèdits Joan Cellin com a traductor, garantia, i Nilsson Valente com a director, que també pot ser una garantia. O sigui que el bani aquest d'en Joel Joan... Això encara no en sabem res, però jo crec que serà molt potent. A més veurem un altre registre d'en Joel Joan sense fer aquest rum i aquestes comèdies que sol fer.
També hi ha pallassos, perquè hi ha Tortell-Pultrona. Tortell, bueno, ens va passar el mateix. Són coses que han passat pel festival i que s'ha quedat gent a fora i no hi havia dates per fer una funció més. Ara està passant una cosa, que a les coses que agraden hi va molta més gent. Realment s'està passant un bon moment. Jo deia això que hi ha més bones produccions, i és veritat, jo crec, que el país que giren i que volten,
Però també hi ha més gent. Quan una cosa enganxa, vull dir, també sap greu fer una cosa un dia o dos i que es quedi molta gent a fora. Llavors, si tens l'opció de fer més funcions, jo què sé, per exemple, dones de ràdio a Salt poder anar a fer 10 entre una vegada i l'altra i l'altra. I això...
Passen pocs espectacles, però quan passa jo crec que és bo aprofitar-ho. Jo vaig quedar sorprès, dintre temporada alta, vaig quedar sorprès dimecres, dimecres, eh?, per veure aquella, com es deia, l'ésser estrany aquell. La de la casa de pagès que passa en coses rares. La presència, la presència. La presència. Això, la presència. I això, la presència, ho havíem fet a la temporada passada. Sí, jo ho vaig veure.
Sí, sí, jo no l'havia vista. I ara s'ha fet dintre el Festival del Municipal i Sant Pla era igual. Vull dir que hi ha coses que donen per més públic del que era habitual fa uns anys. A veure, una altra, que jo també l'he vista, no sé algun, però l'he vista. L'Omissió de la família Coleman, d'en Tot el Cachí. Home, home, això és... Això no s'ha vist, això jo ho tinc present. Mira, nosaltres, que no va funcionar tant com l'anglesa, ho vam produir en català fa uns anys.
i ho van fer al municipal. Però per una companyia d'aquí, eren que ho feien? Sí, sí, va venint tolcatxiri dirigir-ho, i ho feia la Sesca Pinyón, però això... Ah, ja me'n recordo, és una que tota una família s'instal·la en una casa, van allà a dutxar-se de l'hospital, anaven a dutxar-se. Exactament, allò, allò. Però nosaltres ho vam fer en català amb una producera d'aquí,
Però aquesta és l'original amb els actors argentins. Això es va estrenar fa quasi 20 anys i va venir a temporada alta, no fa tants, però 15 o 16 anys, a La Planeta. I ara fan per Europa la gira de despedida i per això els hem convidat a Salt i ho farem arribar a tota la gent que ho va veure en aquell moment, etc. I és un extraordinari espectacle amb el...
amb el càsting original argentí. Molt bé, molt bé, doncs hi tornem. I recordo que me va agradar, doncs la tornaré a anar a veure. Hi ha dos espectacles bastant íntims, el venedor de fum d'en Joan Font i... Sí, això és una coseta, ell explicant anècdotes, històries, bueno, són...
Gent del país entranyable, i a mi em feia gràcia que es pogués veure sal. Tampoc en Joan Font ha actuat mai aquí, evidentment. Ambientos del Pueblo, d'en Peto Sars, sobre... Sí, aquest dia sabeu que fa coses sobre l'Orca, sobre espectacles molt potents. Em sembla que el de l'Orca el va fer el municipal l'any passat, o fa dos.
I ara fa una cosa de Miguel Hernández i hem pogut portar-la aquí. A veure... Amb música i dansa de l'Andrés Corxero en directe. Molt bé, molt bé. A veure, repartiment també de luxe. Emma Vilarassau, Mercè Arànega, Jordi Buixaderes i David Selves, que no sé si també hi treballa. Els fills. Això d'on te us ha sortit, això dels fills? S'ha estrenat ja? No, no. S'està assajant ara...
i va a la Villarroel i després fa una petita gira i hem tingut sort que puguin passar per Sal. Molt bé, molt bé, no, no, doncs jo ja l'he dit a en Guillem, d'entrada pensava això no està gaire bé. No ha estat dolenta, Pere. No, no, no, no, de debò, al contrari.
que la provo bona bona, eh, de debò. Ja li fem un bronca, ja li fem un bronca. Escolta, nena, que està molt bé aquest repàs així que hem fet ràpid, però com ha dit en Pere, en el seu moment, em perdonem més tranquil·lament sobre l'espectacle i, a més a més, com fem sempre, en el seu moment, també anem repassant la programació.
Quan començaran a vendre entrades? Demà a les 10 del... Ai, demà. S'ha començat avui a les 10 del matí. Avui a les 10 del matí. Molt bé, vinga, perfecte. Adéu, moltes gràcies, Josep. Adéu, adéu. Esteu escoltant Garcia Iterribas. Anem al teatre.
Bé, doncs ara ja anem a comentar la programació de temporada alta per aquest cap de setmana i comencem anant al Teatre de Salt, perquè avui divendres a les 8 del vespre i demà dissabte a les 6 de la tarda i a les 8 del vespre tindrà en lloc l'estrena de Ai, la misèria ets farà feliços, escrita i dirigida per l'oruguai Gabriel Calderón.
i un repartiment de lutsa, que ni més ni menys, a veure, senyor Pere, m'ho digui, perquè és tan bo... Doncs mira, hi ha en Pere Arquilloé, la Daniela Brown, en Joan Carreras i la Laura Conejero, i compten que serà tan bona, l'obra és tan divertida, l'obra té tantes coses a favor seu, que els de Salt l'han programada ja per la temporada que ve pel mes de febrer. De moment, aquest cap de setmana serà a Girona aquesta obra que porta un títol que de moment a mi ja m'agrada, Ai, la misèria ens farà feliços.
Això ens ho deia en Domènech quan l'hem parlat d'en Metlle, que es podria tornar a veure dins la programació del Teatre de Salt. Molt bé, direm que l'autor d'Ai la misèria ens farà feliços és en Gabriel Calderón, l'autor i director uruguaià, que fa dues o tres temporades per Vitor va crear aquella obra de la reina. Del Saglar, no? Sí, això ve, és per dir-ho del Saglar.
Pedat en Vic, Vinyó, ha donat tanta categoria a Vitor que a Vitor han agafat i han decidit programar una funció d'aquest mateix director i autor i Gabriel Calderón estrena una obra en el Teatre de Salt que és aquesta Ai la misèria ens farà feliç.
Molt bé, i seguim en temporada alta. Un habitual del festival és el suís Christopher Montaler, que aquest any torna amb la Lesson Met. A veure, expliqui. No, una comèdia absurda sobre la fragilitat humana i els intents d'entesa col·lectiva que queden un de res. O sigui, tothom diu que farà, que farà i no fan res. Amb música, humor i tendresa, sis persones en un refugi de muntanya intenten el que cada dia és més difícil, que és entendre-se.
A veure, on es podrà veure aquest espectacle? Es podrà veure en el canal Centre d'Ares Escèniques avui divendres a les 8 del vespre i demà dissabte a les 6 de la tarda. S'ha francès vostè? No. Alemany? Tampoc. Italià? Un poc. Anglès? Yes. Ho dic perquè surten tots aquests idiomes, però sortosament estan subtitulats tot en català.
A veure, una altra que també està subtitulada. Una fantasia política sobre la guerra d'Ucrània explicada per una nena que imagina que fan un judici a Putin i el seu entorn pel crim d'haver trencat la normalitat. Parlem ara de Dieck, que es podrà veure demà dissabte a les 8 del vespre del Teatre Municipal de Girona.
que es mou entre el grotesc, poètic i origen que ha de passar això, s'ha d'acabar aquesta absurda guerra. N'és autora Sasha Denisnova i l'ha dirigit Galina Stowett, amb un equip d'intèrprets que es multipliquen amb una estètica que oscil·la entre Shakespeare i el món de Python. L'obra està produïda pel Teatre Nacional Ivan Bagdor de Bulgària i es representa en búlgar amb subtítols en català.
Una flor, una saeta i un ataúd inicien aquesta peça suggeridora i poètica que es diu, ara parlem d'un altre espectacle, que es diu Saeta, escrita i dirigida i interpretada per Javier Aranda, que es podrà veure demà a les 6 de la tarda a la sala La Planeta.
combinant humor, poesia i titelles, aranda, homenatge a l'ofici actoral i al teatre com a espai en què tot cobra vida i sentit. Saeta es representa en castellà.
i absolutament recomanable, m'han dit que ja està el teatre ple, però sí, el que diu el senyor Terribas, diu allà que sempre algú ha de tornar alguna entrada, és l'espectacle Amagbetsong, dirigit per l'Oriol Brògic, i en el qual el grup londinenc de Tiger Lailes, en combinació amb la gent de La Perla 29, que tots han de parlar anglès, presenten un espectacle concert amb música en directe, una ambientació fosca, molt cabretera,
per poder representar el Macbeth Cespirià, en el que acordeons, ukuleles i cançons d'Oltretumpe fan una mirada fosca i poètica a aquest gran clàssic del teatre de Cespir. Intervenen tots de la perra 29, com per exemple el gran actor Enric Cambrany, Marcia Cisteró, Andrew Tarabet, Martín Jax i Budi Butenol.
Amb aquest Macbeth, la diversió està assegurada. Com ja hem dit, es representa en anglès i hi haurà una postfunció, cap a les 10 de la nit, dinamitzada per Manuel Pérez Muñoz. I ens han dit això, que està el teatre ple. A veure, el dia 1 de desembre, dilluns, a les 8 de la vespre i a la Sala de la Planeta, hi haurà la gran final del 15è tornets de dramaturgia catalana que enfrontarà Martí Torres Mañanis amb Ivan Campillo.
I fins aquí l'apartat teatral d'avui, que Déu n'hi do. Esteu escoltant Garcia Iterribes. Anem al cinema.
Però abans d'anar al cinema, com sempre, passem per la llibreria. Me'l tenia amagat, no l'havia vist, però ara veig el llibre que ens apel·larà el senyor Terribas. Ja és un llibre que com que ahir era... Ai, perdó, sí, com que ahir era el meu sant, me'l compro. O sigui que ja li donaré la targeta i me quedo aquest llibre i me l'emporto cap a casa. És que li regalo, que no és el mateix. Ah!
És el regal, home, fa temps que el tinc guardat per quan vostè fes 80 anys. Home, jo dic, home, l'Emparo Rivelles, això és per en Pere, per tant, aguantem-lo perquè és un llibre que fa uns dos mesos que ha sortit.
I és d'aquells llibres que ens agraden perquè són divulgatius, estan molt ben fets, hi ha unes fotos impressionants i que expliquen la vida i miracles, en aquest cas, de l'Emparo Rivelles. Recordem que està editat per Notorious Editions i és El universo de Amparo Rivelles. A veure, que aquí, en aquest país, es fa així un llibre dedicat a l'Emparo Rivelles vol dir...
que si el comparem amb Paul Newman, Gari Grans i gent d'aquesta i posen a l'Emparo Ribérez, és que algo tiene el agua cuando la bendicen, perquè és que era molt bon a l'Emparo Ribérez.
Molt bé. Me pot dir alguna pel·lícula que vostè recordi? Jo recordo El Clavo. El Clavo, aquí. Bueno, suposo que sí, perquè sí, el veig, El Clavo, ja el veig, si es veu, Rafael Gil. A mi jo la vaig veure en teatre, la vaig veure fent La Celestina, dirigida per l'Adolfo Marcillac, i la vaig veure fent L'Abanico de la Edimari a Madrid. La Celestina la vaig veure al Mercat de les Flors de Barcelona. I m'encantava l'Emparo Ribérez. Tenia una manera d'enraonar
que no et perdies una paraula des de l'última fila de galliner, claríssima, bé, per convidar-la a sopar. El dia de l'Avenir, quan l'he dividit mare, quan vam sortir, no sé què ens devíem entendre, doncs, ella marxava, i de debò, l'havíem vist a l'escenari, dominant, doncs, una vella, que, pobreta, l'haguessis agafat a coll, perquè gairebé semblava que no podia caminar. Doncs, fantàstica, l'Emparo Lliven.
Home, va fer una versió castellana en pel·lícules de la herida lluminosa. Luminosa. No, no, vull ser un historial. I també va treballar amb Orson Welles, en una famosa pel·lícula d'Orson Welles que va rodant aquí, que era Mister Arcadín. Bueno, la Leona de Castilla, l'Indiano, un àngel tuvo la culpa, moltíssimes...
Bé, doncs el llibre se li fa entrega oficial al senyor Pere García. Moltes gràcies, ja. Moltes gràcies. Vostè ja podrà gaudir de les fotos, dels textos, dels cartells i tot el que té aquest llibre que es pot trobar a les llibreries normals i corrents.
I a la 22 segur, que anava a dir ara que dic això, és el segon llibre que me regalen per l'aniversari. El primer també el van anar a comprar a la llibreria 22 i és un llibre editat per l'Ajuntament de Girona que se'n diu Girona sota el franquisme. Sí, però recordo que devia ser, o pel seu sant o perdó, també li van regalar un llibre d'aquests fa molts anys.
durant un programa, un llibre també d'aquestes. Veus, a base de sants i aniversaris, he fet una meva col·lecció de llibres d'aquests. Molt bé, doncs ara seguim, a part del llibre que em recomanava, que és l'Universo d'Emparo Rivelles, doncs, què més ens ha de parlar?
Arriba una pel·li de Jans Van Der... Van Der Witt. En Rami Malek, que és el que va fer de personatge en Freddie Mercury. A veure, expliqui, com es diu? A veure, a la pel·lícula se'n diu Nuremberg. A part d'en Rami Malek hi ha en Russell Crowe i en Michael Shannon.
que és un enfrontament entre un psiquiatre, que és el paper que interpreta en Malik, que ha d'avaluar l'estat psíquic dels presoners nazis per portar-los al judici, al famós judici de Nürnberg. No sé, n'és ben bé, com es deia, que hi ha vencedores o vencidos, però més o menys la cosa va per allà mateix. Hi ha una lluita apassionant entre aquest, el psiquiatre, i Herman Gori, que era la mà dreta de Hitler, i un dels líders més perillosos del Tercer Regge.
Es veu que hi ha una escena amb què el protagonista és Michael Shannon, sensacional, i que la pel·lícula és prou bona per parlar-ne de les estrenes d'aquesta setmana, que jo no sé què més fan en el trifó, però en els altres cines, la veritat,
Home, Maricel fa... Ah, sí, Maricel, la pel·lícula. Maricel, la pel·lícula. Dirigida per en Pauli Sobirà Claramunt. Amb moltes càmeres que fins i tot entre mig dels actors hi ha càmeres disfressats perquè puguin fer primers planos i totes aquestes coses.
Mira, la pel·lícula està rodada íntegrament en 4K i Dolby Vision. I la banda sonora compta amb la participació de 53 músics de l'Orquestra Sinfònica del Vallès, dirigida per en Sergi Cuenca, amb supervisió d'en Joan Vives i amb l'Albert Guinovart tocant el piano. La pel·lícula reuneix la companyia que va fer Mare i Cel en la producció de l'any 2024, o sigui que els protagonistes són l'Alexia Pasqual i en Jordi Guerreta, interpretant els papers de Blanca i Seïr.
Molt bé, Flors per Antonio. Ui, vaig veure el tràiler a Madrid. L'Antonio Flores. L'Antonio Flores és la pel·lícula d'Isaac i la Cuesta, que a més a més va estar al Festival de Valladolid.
i que és una pel·lícula curta que dura 98 minuts i està fet per la filla de l'Antonio Flores. Recordem que quan va morir la Flores hi va haver un altabaig allà a la família i l'Antonio Flores no ho va aguantar i al cap d'un mes es va caure la vida.
El que fa la seva filla, la Elsa Flores, és buscar, recopilar, investigar sobre el que va ser el seu pare, que quan es va morir tenia 8 anys. A la pel·lícula hi intervenen la Lolita i la Rosario,
I, curiosament, la setmana passada es va poder veure una preestrena amb aquelles coses que es fan al Trifó, en connexió amb tota una sèrie de sales de tota Espanya, en la que hi ha una... en connexió amb streaming, hi ha una conversa entre el director i algun periodís. En aquest cas era una conversa amb l'Isaqui Lacuesta...
Però es feia des de Barcelona. Alguna vegada es feia des de Barcelona. I quan ha dit que durava, dura curt? 98 minuts, només. Ah, bueno, és que havia entès menys i pensava així, què faran? Una hora i mitja s'ha de dir que 52 persones la van veure ja la setmana passada. O sigui, que si trobo algú que ha dit jo ja l'he vista, no, si no s'estrena fins divent. El tràiler, de debò que és molt engrescador, perquè era
La pel·lícula ja és estreny oficial avui a tot es veu. Hi ha talls que són la Lola Flores, molt bé, estava bé. La va veure? No, no vaig poder perquè tenia alguna cosa i m'havia agradat anar-la a veure, però no. Sí, sempre tinc, és curiós això.
Molt bé. Bé, i una altra pel·li que és una pel·lícula de Tunísia del 2025 i que sortosament també és curta, vull dir curta, és normal, de 89 minuts, que és el que... Un hora i mitja és el normal en una pel·lícula, no com les dues hores 15, 16 i 20 i tot això. La Vos de In és una pel·lícula, com he dit, de Tunísia del 2025 que està dirigida...
per una dona que es diu Kavner Ben-Hania, que ha fet diverses pel·lícules que s'han estrenat de França, i que explica una història que va passar el 29, o sigui, amb fets reals, i llavors s'ha fet cinematogràficament, però el 29 de gener del 2024, voluntaris de la mitja lluna roja,
és la Creu Roja d'allà, doncs reben una trucada d'emergència. Una nena de sis anys ha quedat atrapada sota un cotxe durant atacs a Gaza. I aquesta és la història en què la crítica en general de tota Europa per aquesta pel·lícula
va guanyar el gran premi del jurat a Venècia, llavors a Sant Sebastià va guanyar el premi del públic i al Festival de Chicago va guanyar el premi del jurat. La crítica en general la deixa molt bé, mostra una crua realitat
de la que està passant i que ho explica d'una manera molt concisa i perfecta. És una obra imprescindible, es diu, i que val la pena tenir-la en compte.
Molt bé, doncs dit això, no hi ha res més per comentar de cinema. Bueno, hi ha el cicle amb Françoise Trifó. No, no, acabem. S'acaba amb Vivament la dimanja, que és l'última pel·lícula que va rodar Françoise Trifó. És una pel·lícula, podria dir, policia, amb blanc i negre, i que hi treballa la Fanny Ardant i Jean-Louis Tritignan.
Recordo que quan Jan-luí Trinteen, fa anys, va estar per aquí a Girona i va anar al Trifó. Sí, a dintre de temporada alta, sí. Sí, va anar al Trifó presentant Bonllus Chamom, mentre hi anàvem deia, sí, recordo, perquè vàrem parlar d'aquesta última, recordo que en aquell moment Trifó ja no coordinava bé, recordeu que va morir d'un cant, d'un tumor cerebral. Sí.
Molt bé, aquesta és la pel·lícula que tanca el cicle, que s'han passat 14 pel·lícules de François Trifó dins aquests 25 anys del cinema Trifó a Girona. Molt bé, doncs a veure, dit això sí que anem a la música i acabem. Doncs bé, a veure, hem parlat sobre egip, sí, hem parlat de la Ethel Merman, de l'Àngela Lensbury, de la Tanya Daly, de la Peter Peters...
Pati Lipón i l'esventada Odra McDonald, que escoltarem tot seguit. Però no em voldria oblidar que també va fer el paper d'egipti la nostra Marta Rivera, molt més jove que totes elles i que va fer una interpretació fantàstica del paper. Llàstima de no poder disposar ara d'un enregistrament amb ella. I anem una altra vegada a escoltar l'Odra McDonald cantant Everything's Coming Up a Ross, Tot se Costa Ross,
el tema en vol que acaba el primer acte i que és el tema més lluit d'egipti. Dit això, el senyor Terribas i el senyor Pere García us diuen fins la setmana que ve. Que vagi bé. Adéu-siau.
And I can make you now. I'm gonna make you a star. Finished? We're just beginning. And there's no stopping us this time. I had a dream. A dream about you.
Baby, it's gonna come true. Baby, they think that we're through.
Fins demà!
Clear the decks, clear the tracks, you got nothing to do but relax. Blow a kiss, take a bow, honey everything's coming up roses.
How's your inning? Stand the world on its ear. Set it spinning. That'll be just the beginning. Curtain up like the lights.
You got nothing to hit but the heights. You'll be swell, you'll be great. I can tell, just you wait. That lucky star I talked about is due. Honey, everything's coming up roses for me and for you.
You can do it. All you need is a hand. We can do it. Mama is gonna say, check it now.
We've got nothing to hit but the heights. I can tell, wait and see. There's the bell, follow me. And nothing's gonna stop us till we're there.
Everything's coming up. Roses and daffodils. Everything's coming up. Sunshine and Santa Claus. Everything's gonna be bright lights and lollipops. Everything's coming up.