García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Fins demà!
Tornem a estar aquí després d'aquests dies d'alegria, de satisfaccions, trobades, sopars, dinars, reis, dions i totes aquestes coses tan maques que fan que la vida sigui molt més agradable i que podem entrar a l'any satisfets d'haver complert un any més. Molt bé, m'ha agradat molt aquest discurs. Això és, García i Terribes Associats, aquest que us parlava és el senyor Guillem Terribes, ara us parla amb Pere García, tenim l'anava a les vies de so i anem a començar una altra García i Terribes Associats.
Doncs, si no hi ha res de nou, vostè ha de parlar de quina música posarem, no? Exactament, avui escoltarem una banda sonora. O sigui, en comptes de seguir una obra de teatre, seguim una banda sonora, però és una banda sonora d'un musical. Ah, o sigui, estira el meu cantó. A veure, sí senyor. M'està robant espai. Escolti, a veure si ho endevina. A veure. Primer va ser una novel·la d'un escriptor gentí.
De la novel·la se'n va fer una pel·lícula. De la pel·lícula se'n va fer una obra de teatre dramàtic. D'aquesta obra dramàtica se'n va fer un musical. I d'aquest musical se n'ha fet una pel·lícula musical. I treballava en William Hart i a més a més aquell actor... En Molina era? No, un altre. No sé qui era. La qüestió és que parlem de...
Kiss of Spider Woman, o si voleu, el beso de la Mujer Aranya. Ah, això, d'una gran novel·la d'un escritor certí, que ara no me'n recordo com es deia. Puig. Ah, sí, això, en Puig. No me'n recordo com es deia de nom. Puig, sí, sí. Però ho ha mig endevinat, eh? Sí, home. Sí, sí, sí. Doncs el musical Kiss of Spider Woman, el llibre de Terrence McDali, i lletra de les cançons de Fred F. i música de John Kander,
Es va estrenar l'any 1992 a Canadà per passar a Londres aquell mateix any, que és on jo la vaig veure, i arribar a Broadway a finals d'aquell any. La versió cinematogràfica del musical es va estrenar mundialment al Festival de Cinema de Sudans el gener de l'any 2025, de l'any passat.
en crítiques generalment positives. La pel·lícula l'ha dirigit Bill Condon, que en cinema ha dirigit títols com Dióces i monstros, la versió en persones de La vella i la bèstia i el musical Dreamgirls. Els protagonistes són Diego Luna i Tonacio, però la gran atracció és Jennifer López, que interpreta Aurora, la dona aranya. Ara l'escoltarem amb ella cantant el tema Where you are. On ets?
When you feel you've gone to hell in a handbasket and the world in which you dwells no paradise. I've some counsel I can give. You need but ask it. I'm so very glad to share this.
You've got to learn how not to be where you are The more you face reality, the more you scar So close your eyes and you'll become a movie star Why must you stay where you are? You've got to learn how not to see what you see
The slice of hell you call your life is harsh and mean. So why not lie beside me on a movie screen? Why must you see what you see? And if you find that you land in jail, a little fantasy will not fail. It's just as simple as ABC. Come up here.
You have to learn how not to do what you've done The pistol shot can't kill if you unload the gun So build a palace where you're the Shah And we'll embrace in that Shangri-La If you run away some matinee
Where you are, the more you face reality, the more you stop. So close your eyes and you'll become a movie star. Why must you stay where you are?
Bona nit!
And if you fight that you land in jail A little fantasy will not fail It's just as simple as ABC Come up here Play with me Turn off the lights And turn on your mind
And I can promise you, you will find, you will like my plan. My sweetest fan. My leading man.
Esteu escoltant Garcia i Tarribas. Què hi ha de nou pel Rialto?
Doncs, com que fa molt de temps que no som aquí, tenim moltes coses per explicar. Algunes ja no ens en recordem, perquè la nostra memòria està fallant a unes passes de gegant. Ja té el disc doble. Però tot i així me'n recordo d'alguna cosa. Van anar a veure els pastorets de Girona i li van agradar. Sí, vostè va anar-hi.
Jo vaig anar als de salt, mira, perdona. I què? Home, és anar veient altres, vaig anar, bueno, ja vaig comentar que havia vist els d'Horta, que era en Ramon, en Folk i Torres, i el salt eren els mateixos de Folk i Torres, encara més reduïts. I també entre un noi i una noia. I en Lluquet, en Lluquet és el que li agrada menjar...
No sé. Jo no soc de Folk i Tornos, jo soc de... El que acaba amb la Isabeló, doncs, era una dona. I el que feia de Jetset, us en recordeu l'any passat, a les primeres navades que va aparèixer allò? Aquest és el paper que feia ell. Aquest és un dels papers que era en Jetset, doncs aquí era la Raquel, una dona. La Raquel no és aquella que ha fet un pecat que no... No, no, en aquest cas la Raquel fa de Jetset. Val.
Hi ha tota aquesta història d'aquella dona que... No, això és l'home, en Jetsè, que ve en l'ànima el diable i llavors li ha d'enganyar el diable. Doncs aquí a Salt ho han traspassat a una dona que es diu Raquel, que té una filla que acaba...
amb la... No devia haver-hi nois que sabessin fer-ho bé. No, no, molt bé. És que ara es porta això d'anar canviant i tot això. No, doncs els pastorets de Girona, la veritat, que van estar molt bé, molt ben cuidats, molt ben presentats, vestuari, il·luminació, tot era gairebé perfecte, la història molt ben explicada i curta, que es va fer curta, que això és molt d'agrair, i jo vaig sortir-ne molt i molt content. De debò que els pastorets de Girona van estar bé. Però a veure...
L'any que ve aniré a veure els de Sant Narcís. Ah, també. Home, és que s'ha d'anar veient altres. Allò ja... Sí, sí, sí. No, no, no. Jo sóc un clàssic. El dia de Sant Esteve, si hi ha pastorets al municipal, vaig al pastorets al municipal. Recordem aquells temps que hi havia d'anar. Sant Esteve, Nadal, Reis, diumenge, dissabte... Fa 150 anys que fa això. I no canviarà pas. Estarà mort i el dia de Sant Esteve s'aixecarà i anar a veure pastorets i tot això.
A veure, doncs ja que han passat tantes coses, no recordem les pel·lícules. Ha anat a veure l'estranger o que tenia ganes de veure l'inversió original. Ostres, me va agradar molt que els del Trifó la recupereixin. Com va ser que van tenir aquesta idea tan bona de recuperar-la? Bé, com que és de l'Ozón i són, és un director que pràcticament s'ha passat tot pel cinema Trifó. Sí, sí.
I és una pel·lícula que és molt trifó, i l'Àngel Quintana no va parar. Va ser un dels que va xutxar que l'any de fer encara que la faci no. I com que els dos tindran la van fer una setmana. Una setmana, estic segur que devien anar-hi quatre persones. Per això es va recuperar. La feien a les vuit del vespre.
Sí, doncs jo la vaig anar a veure el dimecres, o sigui, abans d'ahir, a les 6 de la tarda, als 4 o 7 de la tarda, hi havia gent. No, no, i el dia que vaig anar i estava ple, o sigui que molt i molt bé. A veure, això de les pel·lícules ja en parlarem després, també farem un resum.
de les que ens ha d'agradar més, però a veure, anem parlant del Rialto, a veure. Bueno, però també ha anat a veure, per allà d'allò, però que l'estranger és el que ha vist aquests dies, i després ha vist pare, mare i hermana... Sí, que no me va agradar gaire, sobretot la història de la mare. L'ha de tornar a veure. Què li va dir l'Esteve Rimbau? Que m'escoltés el que jo li deia. Oh, que me'n recordo, no devia llegir aquest tuit. Sí, home, sí, sí, a més a més... El vaig comentar. Seguim. A veure, ja l'anirem a veure un altre dia. Encara la vam fent...
Bueno, i també en el guió posa Nadal o el Pla. Ah, no, no, no, exactament, el Premi Nadal i el Premi Pla, d'això volia parlar, que d'això va anar-hi amb un corresponsal que no l'he vist encara, no m'ha pogut explicar res, què tal? Bueno, però un dia de què és dinar amb ell perquè celebra... No, no, no, no, sí, avui dinarem amb ell. Vale.
A veure, doncs què? Com va anar això? Sempre envia fotos perquè... Sí, ja vaig veure que estava mocofoi. Bé, va anar bé, com sempre, en el Palace de la nit de Reis. Em sembla que jo soc el més vell dels qui va. A veure, encara ho posen a la taula privilegiada com estava abans? Sí, al costat de la Núria Soler la veiem, encara vaig estar parlant amb ella i tot...
Per exemple, la Núria Soler ve a veure els Reis de Girona, al carrer Santa Clara. Però vull dir que bé, ens posem un lloc, sí, pràcticament a l'escenari, primera línia, tots els periodistes quan van anar a tirar fotos es posen allà davant nostre, que s'han de jupir perquè ho puguem veure.
Bé, doncs, va guanyar un noi jove, molt trampat. Aquest Euclés, què tal és? D'on t'ha sortit aquest noi? És andalús, aquest noi. Va guanyar 30.000 euros i la novel·la es diu La ciutat de les luces muertes. No li es donen 30.000 euros? 30.000 euros. Home, Déu-n'hi-do.
És un cant, com un cant a Barcelona. Ell està enamorat de Barcelona i, per tant, parla de gent que d'una manera o altra ha passat per Barcelona i ha fet coses com Bolanyo, com Freddie Mercury. I tres dones, parla de la Rodoreda, de la Montserrat Roig i no sé de qui altra parla. Sí, però en aquesta novel·la té la Foret, la Barcerra Rodoreda, la Montserrat Roig i tot això.
I ell sobretot era conegut perquè quan van dir el seu nom tothom va aplaudir perquè té una novel·la que se'n diu La península de les cases vacies
que és una novel·la que és un fenomen editat per l'editorial Cirola, un fenomen editorial, n'ha venut la tira, no sé si deien, 150.000 exemplars, i que a més a més ha guanyat pràcticament tots els premis. Un nano molt agradable que va passar per allà a la nostra taula i va demanar... Sí, sí, mira veus. Molt agradable i molt simpàtic. I llavors el Premi Pla... Sí.
o va guanyar un veterano calvinista, un capellà calvinista, no semblava, sembla, en Francesc Torralba, un clàssic, un personatge que té 58 anys, està a la Universitat Ramon Llull, però és president de moltes associacions i qüestions, ell és un expert, ell és filòsof i teologia,
I, a més a més, és un expert en parlar i escriure llibres, fer tertúlies, assessorament a la tele i a la ràdio, sobre el patiment, sobre Déu, el dolor i el sentit de l'existència. A més a més, va tenir la desgràcia que...
El 2023 se li va morir un fill amb un accident i a partir d'aquí ha escrit molt més sobre això. I per exemple, sobre l'accident va escriure un llibre sobre la mort del seu fill. No hi ha paraula.
I una altra que es diu la paraula que em sosté, o sigui, sembla que hi ha paraules. No hi ha paraules, però n'hi ha una que la guanta. I ara surt aquest, que és anatomia d'una esperança que segueix més o menys tot això. Molt bé, doncs això és el que hi ha, i la festa, bé, molt bé, la relació amb el senyor... Bon sopar!
Sí, el sopar estava bé. Tot era peix, no hi havia cartes. Vaig veure una taula, o sigui, quan encara no hi havia convidats, vaig veure les taules parades i vaig veure que havien d'estar una mica apretats o hi havia moltes copes davant de cada persona. No, era un desastre això de les copes. Hi havia una copa per cada cosa i llavors a darrere hi havia el pica-pica i per accedir havies de travessar totes les copes i llavors els cambrers es passen molta estona treient copes per dir
N'hi havia menys 4 o 5 per cada començal. Per cada povi blanc, per el vinegre, pel xampany, per el xampany del començament, per l'aigua, tot el davant ple de copes. Sembla que no hi hauria mai aquest restaurant. Home, el Palace està bé, home. Molt bé, doncs no tenim res més per explicar. Anem a parlar de teatre. Arnau, posa'ns una falca. Esteu escoltant Garcia i Tarribas. Anem al teatre.
Gràcies.
Senyor Pere, què passa a l'apartat de teatre? Doncs mira, que els teatres de la província deuen estar tots referint-se dels pastorets i de concerts de Nadal i aquesta setmana no hem vist cap representació de teatre professional en cap dels escenaris de la província pel que fa al cap de setmana. No sols de la província de Girona, evidentment sols, hem trobat a la sala de la Planeta de Girona que demà dissabte a les 8 del vespre i diumenge a les 6 de la tarda s'hi podrà veure una mena de masterclass.
Una idea, creació, direcció i interpretació d'en Xico Masó que la interpreta juntament amb l'actriu Paula Benito, que com ell i la Clàudia Ferrer han cuidat de la dermatologia. Tots dos dies després de la representació hi haurà un col·loqui postfunció. Us hi heu de quedar.
Dissabte i diumenge a La Planeta hi haurà una representació teatral que és recomanadíssima per a tota la gent que l'herà del teatre i vol ser una mica com va i què es deixa de fer i experiències teaterals. I serà amb una obra que es diu Una mena de masterclass on Xico Masó fa coses i diu coses que possiblement ens pot interessar. Però a veure, Pere, expliqui, taqui.
A veure, una mena de masterclass, o crash, crash vol dir xoc, no m'assembla? Sí, a veure. Xico Masó, primer de tot, bon dia. Hola, bon dia. A veure, en els papers que ens han passat, hem llegit que aquest espectacle és una idea i creació de Xico Masó. Què vol dir idea i creació? Vol dir que...
que el punt de partida és una idea que vaig tenir, que ja em rondava pel que em feia temps, que era de... Jo, els últims que hem fet classe a la universitat, moltes vegades em trobo explicant coses a alumnes de tercer o de quart, que veig com es sorprenen absolutament del que els expliques i com es diverteixen molt del que els expliques, i llavors vaig pensar...
Jo crec que això podria interessar a molta més gent, a part dels meus alumnes. I aquest va ser com una mica la xispa. Llavors, a partir d'aquí, la creació vol dir que jo això ho he treballat amb dues ex-alumnes meves graduades ja de l'ERAM, per tancar el cercle, perquè tingui sentit.
I és un espectacle, una mica podríem dir, del gènere de relació mestre-alumne, que jo considero importantíssims per entendre què és això del teatre. Passejada amb una mirada irònica i mentre passegem per tots aquests conceptes des del significat original de la paraula teatre,
Jo em passejo per diverses escenes, algunes de creació pròpia que hem escrit per l'ocasió, després faig una escena de pallassos, faig una escena del Hamlet, faig una escena de Lampedusa. És una passejada per entendre...
Tens de serveis de tots plegats, això no és el teatre. Les alumnes que dius són la Paula Benito i la Clàudia Ferrer, que t'havien participat en l'espectacle. Sí, elles dues, sí.
A veure, hem llegit més o menys la simnosi del que era aquest, una mena de masterclass. Jo penso, per algú que el teatre no l'apassioni, és a dir, la persona que va al teatre una vegada a l'any, no com en Guillem Terribas, que hi va quasi cada cap de setmana, o en Pere García, doncs quin interès pot tenir aquesta obra?
Perquè jo crec que té... A veure, per una persona que no ha anat mai al teatre, potser li sonarà xino, però una persona que hi hagi anat, que hi vagi de tant en tant, jo crec que ho trobarà interessantíssim, perquè ajudarà a ampliar molt la seva mirada quan torni al teatre. I a part d'això, l'espectacle és divertit.
que ens ho passem molt bé i és veure una trobada entre un alumne i un mestre i passen moltes coses. A més, diríem, fixa't que el títol, si el mireu sencer en el gràfic aquell que hi ha, per mi el títol sencer explica bastant el sentit de l'obra, perquè és...
Masterclass, però corregit a sobre en vermell, una mena de, i corregit en vermell, afegir-hi crash a darrere. I a sota diu en vermell, work in progress and happy new year.
cosa que ja ens explica una mica el sentit irònic de tot plegat a veure, la teva ironia en els fulls també que ens han donat veuen molt to irònic que fa servir en xico tu ara ja te mires el món del teatre amb la perspectiva de dir uita, això m'ho digueu jo ja ho sé jo ja no m'ho crec com veus el teatre tu ara aquestes alçades de la teva carrera?
Jo continuo aprenent coses tot el dia, com i tant. Fer classe és una manera d'aprendre coses, collonuda. Perquè quan tu has de fer l'esforç d'ajudar a entendre i de clarificar conceptes, per això també que els actors vells solen ser més bons i més savis que els actors joves, perquè tenen més material per treballar.
Llavors, jo crec que són les dues coses. Jo ara estic en un moment que tinc moltes ganes de fer coses i que tinc la sensació de ser més savi que abans. Diu, la ressenya també dels papers que tenim i hem vist, diu, inspirada en fets reals. Ampliant més aquesta frase, podria ser també un recorregut a la teva memòria i experiència teatral que vols compartir amb altra gent?
En tot cas, el que no és és una mirada nostàlgica a la meva carrera, en absolut. Les escenes que fem són per explicar conceptes teatrals que expliquem a l'obra. Si fem un tros del Lampedusa és per explicar el sentit de cremar dimonis, o de la catarsis, diríem.
Si parlem de com construir un personatge, fem l'informe per una acadèmia com a exemple de com construir un personatge. No és una mirada nostàlgica a coses, sinó realment per explicar conceptes del que expliquem. Això ho hem fet només una vegada a Banyoles, el mes d'octubre, i el que va ser curiós és que l'obra, la peça dura una hora i quart,
i el col·loqui que vam fer i que farem va durar més que l'obra, va durar una hora i mitja. A veure, això volia dir-te, perquè veig que amb lletres grosses es marca que col·loqui postfunció, hi haurà col·loqui postfunció els dos dies de programació. Què vols, que el públic formi part també de l'obra, ja? No, el que passa és que és un...
Jo tinc clar, diríem, i ho veig també pel que costa, que és un espectacle bastant inclassificable. Això és així. És difícil de posar-li una etiqueta d'és això, és això. Llavors, el que sí que està clar és que dona per parlar molt després. Molt. I precisament perquè expliques moltes coses, obre encara més la curiositat a l'espectador. I en vol saber més, i en vol saber d'altres.
I va ser molt sorprenent per nosaltres, però és veritat. Vull dir, a Banyoles, la prèvia que vam fer, el col·loqui va durar més que l'espectacle. Vull dir que no sé quant durarà aquí, depèn de vosaltres. A veure, acabem ja. A qui recomanaries aquest una mena de masterclass o crush? Jo, per mi és això. A tothom que
que vagi de tant en tant al teatre, i encara més els que hi van sovint, però els que hi van de tant en tant també. Jo crec que és una manera molt especial d'ampliar la mirada d'algú que va al teatre.
Molt bé, a veure si aquesta, que serà la primera obra de teatre de l'any que veiem, ens obre camí per un any ben ple d'espectacles bons, que aquest ho sigui el primer de tot, i que tinguem un 2026 ple de coses que siguin dignes de veure'm en els escenaris. Recordem, demà dissabte a les 8 de la vespre i diumenge a les 6 de la tarda a la sala La Planeta.
Chico Masó, juntament amb la Paula Benito i la Clàudia Ferrer, que han muntat aquest espectacle d'una mena de masterclass. Ens veiem a La Planeta amb en Chico Masó.
Esteu escoltant García Iterribas. Anem al teatre. A veure, ja hem dit que després de parlar d'això farem un resum més o menys de les obres de teatre i pel·lícules que ens han agradat més. El plan semblava que havia de ser de 10 espectacles. El que sigui, no cal que sigui. Deu un esforziar en aquí vostè. Jo no m'he vist en cor de trobar-ne més de 5 i encara amb penes i treballs.
A veure, què fem? Qui comença? Comenci vostè, va. A veure, jo, una obra que me va agradar... O sigui, a més a més, les que dic són per ordre de preferència. L'obra que m'ha agradat més de l'any 2025 va ser Tot ocells, d'en Baig i Moabat, dirigida per l'Oriol Brogi, amb en Joan Carreres, la Clara Segura, en Xavi Boada, la Marcia Sisteró, tots aquests. És l'obra que m'ha agradat més. És una obra llarga, interessant, que explica com ens hauríem d'entendre en aquest món...
A més, arriba un moment en què hi ha el problema palestins jueus, que aquí es tracta, evidentment, també la procedència d'una de les persones d'aquesta obra, i l'obra és molt interessant, el muntatge d'en Brogi estava molt bé. Jo la vaig veure a la Biblioteca de Catalunya, en públic a cada cantó, i la vaig veure al Teatre Municipal a la Italiana, només ells en l'escenari. I tant en un lloc com l'altre, el muntatge d'en Brogi estava molt i molt aconseguit.
Jo la vaig veure a Barcelona, en aquest lloc a cada costat. Jo estava... Vaig veure tota l'obra d'esquenes, o sigui, parlant ells d'esquenes, la cara pràcticament no la vaig veure, i em vaig tenir prou amb una sola vegada. A veure, quina obra li ha agradat més? A mi m'ha agradat
una de les últimes La misèria ens farà feliços que vostè em sembla que encara no l'he vista es podrà veure ara en el teatre de sal i és una obra que a més a més la vaig veure i si tinc temps la tornaré a veure
perquè era el dia de l'estrena i que ara falta aquells rodatges, però és una de les obres que he vist, com per exemple, una altra obra que ja sí, en aquesta sí que hi ha d'ullar rodatge, i que em sembla que ara vostè la dirà d'aquí un moment, és la de engegant. Sí, de Josep Maria Pou. Aquesta. Sí, el.
La diré, però ja dic que està més enrere del meu rang. No, en digui un altre, vostè. A veure, la segona que jo posaria és «El dia del Batusi», basada en la novel·la de Francisco Casavella, adaptada per l'Ivan Morales, que també la va dirigir, amb un actor extraordinari, Guillem Malar, fent el protagonista. Són tres llibres, això del dia del Batusi. Aquí s'han convertit en tres actes, que passegen el protagonista des de les barraques de Montjuïc de l'any 1971 a la plaça real de l'any 1984.
explicant com va ser el país i sobretot com va ser Barcelona des dels darrers anys del franquisme fins a la transició. Entre riures, música i emocions, recordem com era i com va quedar la ciutat després del rentat de cara de l'any 92.
Aquesta no vaig poder-la veure. La vam fer al canal un sol dia i mereixia un altre visionat un altre dia. Ja, ja. Al canal la vam fer una que a mi em va agradar molt, però no era estrena, però la vaig veure aquest any, que era el Gola de l'Oriol Planes. Sí, val, jo l'havia vist l'any passat. Sí, però volies de l'escarbí. Està bé perquè és un gran actor. Van agradar i a més a més fa virgueries i tot això segueixi a veure vostè. A veure, tercer lloc, Lluna plena. Adaptació feta per Àlex Riola de novel·la Daki Shimasaki.
Aquí també Enricola la va dirigir amb un repartiment extraordinari en el que destacava la Lluïsa Castell. Recorda aquella obra de teatre? Sí, sí, l'arbre. Estava molt bé, ho veus? Aquesta no la tenia apuntada, l'apunto. És una obra senzilla però maquíssima. És una mena de conte d'amor que explica la possibilitat de tornar a començar, encara que sigui tard per començar.
I a més a més eren una mena de monoles, que a més a més te'ls acreies, o sigui, et semblava bé que estaves allà. És que ho feien molt bé, part de la Lluís de Castell i l'Andreu Benito, la Mirada Gassi. L'Andreu Benito estava fantàstic. Pem Moner és un home que jo hauria de fer més teatre, que bé que parla. A veure, i a més a més ja dic, l'obra aquell, que l'obra de la sonografia és de la Patricia Albizu, estava superbé allà per explicar aquella història.
Molt bé, molt bé. A veure, també n'hi havia una que el tal César, un tal César que no és res de l'altre món, però és d'aquelles obres que val la pena d'anar-la a veure perquè té allò que de vegades falta en el teatre, amb dignitat fer broma sobre un personatge.
No, va estar bé. Jo no la tinc entre les, diguem-ne, 5 milions, però vull dir que l'obra està bé. Un que s'irà fent la recomanem. Molt bé, jo diria el lloc número 4, el Hamlet, en comptes de ser, que en aquest cas, en comptes de ser el Hamlet de Shakespeare, ha passat a ser el Hamlet d'Oscar Westermeyer, ja que ha arribat a temporada alta després de 15 anys de la seva estrena.
Vam tenir la sort, encara aquí a Girona, de poder veure Lars Eidinger, el mateix actor que la va estrenar l'any 2008 a Berlín. Per mi el més destacable, a part del treball de tots, va ser l'escenografia i la pluja. La pluja molestava una miqueta, fins al punt que vam haver d'eliminar tres files del Teatre Municipal.
Jo la vaig veure i possiblement tenia un mal dia, però no li vaig entrar ni... No, no gaire, la veritat. O sigui, com a obra de teatre, o sigui, com a veure Hamlet de Shakespeare, no tenia gaire... Ara, mira, entrava per als ulls. Però és curiós perquè hi ha molta gent que s'atreveix a un Hamlet, en cinema, a retocar-la i d'allòs, ara mateix s'estrenava una pel·lícula que es diu Hamlet...
Sí, que és la història del fill de Shakespeare, de William Shakespeare, que és el que inspira a fer el personatge de Hamlet. I és una pel·lícula de les que s'estrenen i de les interessants i tot això. Hi ha una altra pel·lícula, una altra obra que també és d'aquelles que no té res a l'altre món.
però el contingut i la interpretació és boníssim, és la majordoma, la Rosa Renom. Molt bé, la Rosa Renom. Sí, és una altra obra a tenir en compte i ho dic perquè irà voltant encara. Jo vaig tenir problemes d'oïda, me va costar molt entendre segons quins moments, sortosament l'havia llegida i això em va ajudar molt perquè si no hagués quedat força inalvis de moltes coses. Però la història d'en Josep Maria Miró està molt bé i la Rosa Renom està sensacional.
A veure, jo llavors, en el lloc número 5 veu una obra que vostè ha parlat, que és El gegant d'en Marc Rosemblac, dirigida per en Josep Maria Mestres, amb un molt bon treball d'en Josep Maria Pou, però en aquest cas amb una companyia que estava a nivell. O sigui, quan destaquen molt els actors, solen buscar companyies en què no hi hagi ningú que li faci ombra. En aquest cas no li feien ombra, però tant la Victòria Pagès com en Pep Planes...
La Clàudia Benito, l'Aidelló... La Benito, hi ha un moment que li roba el paper amb en Pou. Sí, sí, sí. Per això que, mira, la història és interessant. Explica la història de l'escriptor Juan Nadal, l'autor de Charlie, la fàbrica de xocolata i Matilde, entre altres obres, que aquell any, que va selecció, el 1983, havia escrit una ressenya literària antisemita que va molestar alguns.
L'obra passa amb una sola tarda en què rem la visita d'una periodista, paper que interpretava la Benito, que li qüestiona que seria millor que es disculpés públicament o que posés en risc la seva fama. Ha apuntat o ha mirat quines obres de teatre es faran i que val la pena tenir en compte?
No, doncs... És que em pensava que seria... No, home, no, però també mirar una mica d'allò... A veure, a veure, digui, digui. No, no, jo tampoc ho he fet, eh? Volia mirar-ho i tot això, però no ho he pas fet. De l'apartat de musicals, jo crec que he vist dos que m'han agradat molt, la veritat sigui dita, dos que els vaig veure a Madrid, un era Wicked, que de debò fan una versió molt digna, no direm que equiparable a Londres o a Nueva York, però...
Força, darrere, i llavors una que em va agradar molt era Come From Away. I a Barcelona va veure Chicago, que ja és poder el buitet Chicago que veig, que estava molt digne. De debò que són els tres musicals Wicked, Come From Away i Chicago, que m'han agradat més. I de cinema què vol fer? Doncs vinga, que posin una falca i parlem de cinema i de llibres, si és que no ha portat. Sí, ja veig que sí. Esteu escoltant Garcia i Tarribas. Anem al cinema.
Fins demà!
A veure, doncs abans del cinema, com sempre, anem a la llibreria. No, però a veure, parlem-ne de les pel·lícules que ha vist que li han agradat. Les pel·lícules que he vist que m'han agradat, esperi, deixi'm a buscar-los que també els tinguen aquí. A veure, a veure, que no trobo la llista. No faci la llista. Sí, ja la tinc, ja la tinc.
A veure, en el número 1 hi posaria El Brutalista, de Brady Corbett, amb l'Adri Brodery de protagonista, que explica 30 anys de la vida d'un arquitecte jueu que va sobreviure l'Holocausto. Això li va regalar, allò que dura 7 hores. 215 minuts. 7 hores i un intermedi... No són pas 7 hores. Amb un intermedi de 5 hores perquè arribi 7 hores. 215 minuts. Vale, molt bé. Aquesta és la que posaria en lloc número 1. M'agraden les grans apagades.
Les pel·lícules riu que en deien abans. Però aquí no hi ha cap apopeia, hi ha un avorriment total. Segueixi, segueixi. No, no, aquesta és la número 1. Vinga, la número 2. No diu vostè la número 1 seva? Per posar número 1, Valor sentimental per a mi és la pel·lícula que més m'ha tocat la moral aquest any. Quina valor sentimental és la que encara estan fent?
La que encara està encendent l'Oneluega. Ah, ja, ja, ja, m'ho pensava que diria una d'aquestes. I és una pel·li que he vist dues vegades i no em faria res. És... Jo crec que tardaré temps a veure una pel·lícula tan ben explicada i tan, i tan ben... No sé si tenim aquest fragment, és de valor sentimental. Very difficult person.
Això és... Molt bé, doncs, és un fragment del valor científic. No me sona, però bueno. Seguim-la, digui una altra. A veure, al segon lloc posaria Ariel Pen, de Gess Eisenberg, amb en Kieran Culkin i Gess Eisenberg, el mateix director que interpreten dos cosins que viatgen a Polònia després de la mort de la seva àvia per veure on va viure abans de la guerra. I fan un tour sobre els passes que seguia la gent que van viure a l'Holocaust.
Se ne'l recorda d'aquesta? Si la vam fer el seu cine. Sí, però jo diria que no l'he vista. No l'he vista aquesta. Doncs estava molt bé. Jo posaria Tardes de Soledad d'Albert Serra. Ah, també la tinc, però la tinc més enrere. L'Albert Serra, que ho he dit sempre públicament, mai he acabat d'entrar en el seu cinema perquè no són pel·lícules, sinó que són...
Jo sempre he comparat allò de dir, hi ha restaurants i hi ha restaurants. El Cider de Can Roca no és un restaurant per anar a dinar normal i corrent, sinó per anar a fer tot una cerimònia. I per tant l'Obercerra no és per anar a veure una pel·lícula, és per anar a fer una cerimònia. Però en Tardes de Soledat per mi ha fet una de les coses més importants
importantíssimes. No, no. Parlar de Toro sense opinar a ell, sinó que la gent visualment opini què li sembla. Jo la tinc en el lloc número 5, comentem-la, l'Albert Serra és el director, i és una mena de documental que segueix el torero Andrés Roca-Rei, que té unes imatges que poden fer sensibilitats, per exemple, agafar el Toro quan està ja a les acaballes, moments una miqueta dursos, però vull la pel·lícula, de debò, jo tampoc no havia vist res de l'Albert Serra,
No, no, jo sí que ho he vist tot, l'Olbert Serra. Jo no, jo no, jo no. No, no, jo sí, ho he vist des de la primera que va fer fins a l'última, vull dir que... No, però per una raó molt absurda, que és l'Olbert Serra. O sigui, és ell, que no m'agrada i això ja va portar que no hi hagués a veure, i en canvi aquesta la vaig anar a veure i me va agradar molt, la veritat sigui dita.
El lloc número 3 de les meves preferides, Los Tortugas, de Vilén Funes, una mare i una filla que viuen a Barcelona on la mare fa de taxista. És una xilena que es va casar amb un noi de Jaén, on encara hi tenen relació. Jo recordo que comença el dia que proven el primer oli que ha sortit, que és una escena bellíssima, doncs això és Los Tortugas.
Diguem-ne que el Tortugan eren els immigrants que arribaven a Barcelona amb una maleta a l'esquena, aquelles maletes de carteró, doncs i d'aquí ve el nom de les Tortugans. A mi una de les que m'ha agradat, que ara es pot veure, és a Father, que vostè no... Ah, Father, Mother, Sister, Brother...
sobre la família i que doncs recomano que la aneu a veure perquè és d'una gran sensibilitat i ironia i a més a més explicar les relacions cada vegada més distants entre la família.
A veure, vostè és un punyetero perquè m'ha fet buscar a mi les pel·lícules i vostè només parla de les últimes que ha vist que són aquestes. No, no, no, Tardes i Soledad la vaig veure. No, Tardes i Soledad fa temps, és l'única, però les altres encara estan fermes. Tres amigues quan fa, vostè ni se'n recorda de les tres amigues.
Tres amigues fa dues setmanes, dues setmanes o tres. De què va, tres amigues? No és aquella de sueca o poluna, no? Doncs així, no, a veure quin és. És una auricula francesa. No. Doncs sí, sí. Es va fer fa més de mig any. I fa dos mesos li vaig comentar. Ja no se'n recordava. No, no, no, és que a la meva memòria, dic, sort que tinc aquí apunts, que si no, no me'n recordaria de res. Doncs vinga, jo diria l'última pel·lícula que m'ha agradat. L'última sospira de Costa Graves.
La relació entre un metge i un escriptor que discuteixen sobre el final de la vida. Parlen, reflexionen i sempre surt el tema de la salut i de l'amor. En les seves discussions hi surten pacients. En aquest cas segueix la vida d'una dona que és l'Àngela Molina que té uns atacs de dolor terribles i llavors la pel·lícula acaba com la pel·lícula de l'Almodóvar, o sigui, l'amor dolça.
Sí, jo la vaig veure a Valladolid i després quan la varen fer aquí a Girona ja no hi vaig anar-hi perquè era una època que estava una mica cansat de l'autonàcia. Hi havia hagut l'Almodóvar i no és una pel·lícula que ens robés el cor. Però en canvi, per exemple, Una batalla tras otra, és una pel·li que crec que serà de les que més a més... A mi no em va robar el cor, però...
És la d'en Sean Penn aquesta? La d'en Sean Penn, reconec que té una certa gràcia, per exemple, un simple accident d'en Penat, que ara, a més a més, es torna a recuperar, és la pel·lícula iraní d'aquell director que està proscrit a l'Iran.
i que parla d'aquell personatge que segresten perquè havia estat un torturador durant la... Sí. Doncs aquesta és una altra. Els Domingos a mi me'l va agradar, també. Els Domingos també està bé, però sempre és invierno, també és una pel·li que a mi m'ha agradat, com per exemple Sidar, també seria una de les que hi posaria. Heu de ser que diuen que no li van donar cap premi, que va anar a algun lloc i no li van donar res.
I una pel·lícula que també em va agradar molt durant aquest any, va ser Porto de lo alto, que és una pel·lícula francesa sobre dos germans, que no saben que som germans, i un és director d'orquestra que ha tingut un problema d'acord i... Bueno, no, un problema és de... Necessita que li facin una transfusió de sang i investigui i troba-los. Sí que l'ha vist, vostè, també és de primers d'any. També és de primers d'any. Si l'home diu, vostè parla de les dades, doncs estic parlant.
De les de primer any. Jo he hagut d'anar a buscar el meu dietari, sort que tinc un dietari i m'ho apunto tot, que si no no recordaria res. Aquestes serien, possiblement, les pel·lícules que en el meu cas, que veig que no hem coincidit, en cap. No, jo, per exemple, la que vostè posa en lloc número 2, jo la tinc en número 5. No, no, jo no poso en números. Jo sí, jo sí. Tardes de soledat hem coincidit i amb cap més, em sembla. Sí, em sembla que no. Ah, també Romeria, també és una altra persona.
amb obres de teatre. No, però Romeria també és una pèl·licle que jo posaria com de les... També estava bé Romeria, sí. De l'Isaqui, sí. No... No, és de l'Isaqui a la cuesta, Romeria. No, és de la... Carla Simón. Ara, ara, ara.
Molt bé, doncs, escolti, també una altra pel·lícula que em va agradar és Jan Eusten, Arruïna mi vida. No, no la vaig veure aquesta. Una altra que també està, que també va funcionar i va ser, és Conclavé. Conclavé, molt bé. També és de primers d'any. Sí, també molt bé. Per tant...
Bé, doncs deixem-ho aquí. Escolti, i ara venen pel·lícules, noves pel·lícules. Per exemple, una de les pel·lícules que arribarà és El diable vestido de Prada. Vostè se'n recorda d'aquesta pel·lícula? Sí, no m'ho va agradar gaire. No, però aquesta va tenir molt d'èxit i per això es torna. Sí, no m'ho va agradar gaire.
I en tot, sí, que ara en aquesta segona part li han donat molt de protagonisme a ell. Hamlet, que és la que deia, que és l'adaptació de la novel·la de Maggi O'Farrer, que va sobre això, sobre el fill de Shakespeare, que és l'origen de Hamlet. O, per exemple, una nova versió de Cumples Borrascoses, que a Toy Story se't recorda? No, en vaig veure una, ja no n'he vista cap més. I ara ja estan a la cinquena, m'assembla. Arriba a la cinquena i es podrà veure a partir del 19 de juny.
També hi haurà una nova versió de l'Odissea. A veure, Christopher Nolan, aquest és dels seus, que va fer aquella pel·lícula. Ara poden fer totes les Odissees que vulguin, però davant de l'Ulisses d'en Quir Douglas i la Silvana Mangano no hi ha cap Odissea que m'agradi i que em pugui agradar tant. Aquesta Odissea, que m'explica això, les aventures d'Ulisses, de Troi i tot això, es podrà...
veure a partir del 17 de juliol. Ja m'agradaria ser-hi. Spider-Man, li agrada a vostè. Com? Spider-Man? No, també només n'he vist una. S'han fet moltes versions i ara arriba una nova etapa d'Spider-Man. Ja ho dic jo, que no fan ja pel·lícules per mi. 31 de juliol. Dune, el Dune, arriba la tercera part que es podria veure el 18 de desembre, imagina't. Mare meva.
I llavors també arriba una de la Cuixet, que es diu La tarta del Presidente, l'Isabel Cuixet. Tot això són pel·lícules que arribaran i que, doncs, bueno, algunes... Val més que amb aquests títols que ens anem a l'apartat de llibres i ens digui quin llibre es pot... Bé, doncs anem a l'apartat de llibres... Ah, per cert, el Reis me van portar un llibre que el van trobar a la llibreria 22. Ah, quin llibrera? Una biografia de l'Alberto Closas. Ah, l'Alberto Closas, carai! Sí...
I la d'en... Com es diu? La d'en... La tot... Bé, ja te'l diré. Sí, ja et sembla que ja l'ha agafat. A veure, llibres jo voldria, abans de començar, parlar de llibres en general. No, d'autors gironins que trauran llibre. A veure... Perquè vostè... Per exemple, el Josefat, el famós Josefat de Prudència Bertrana, doncs es treu una nova versió, editada per l'Editorial i la Geminada,
que celebra els 120 anys de la seva publicació, o sigui, es recupera. O sigui, es recupera el llibre, no és una nova versió, perquè a més voltaria que canviessin. Miquel Fanyanàs ataca de nou amb una novel·la històrica que se'n diu Saldícius, el secret del collet. Editat per l'editoria de columna, sortirà l'11 de febrer i és una novel·la històrica, com he dit, és...
Són excavacions arqueològiques a Sant Antoni de Calonja, en el Collet. Una altra, Marta Pasqual, que va cauen al Cacero amb la Casa dels Caps de Setmana, una nova novel·la que se'n dirà, o se'n dirà, sí, se'n dirà perquè no ha sortit, Lligams invisibles amb la infantesa, l'editorial Empúries, el dia 2.
De febrer, la Mar Bosch i Guillem Terribas la presentaran a la llibreria 22. Es parla després d'un accident, un personatge, el Prota, està en coma i fa un viatge a l'interior de la seva persona. Quim Corbet traurà un altre llibre que se'n diu Coriutats, cites, records i observacions a l'editorial Calígraf.
Rosa Font, una escriptora de poeta que... I mestre d'institut. Sí, senyor, i que ara està jubilada ja, però que... Jo havia anat a parlar sobre un alumne. Un alumne, molt bé, gran senyora la Rosa Font. Doncs recupera el seu estat de poesia i traurà un llibre que es diu Poema del desig a l'editat per l'editorial Columna, 14 de gener sortirà.
Martí Gironell, treu dos, dos. Un que se'n diu l'última pantalla, dits l'estrella polar, que és un llibre juvenil, infantil, i un per adults, que es diu La mala veïna. Aquest tinc l'original de fa temps, que l'estic allò per anar mirant, o vaig mirant a trossos, sortirà, em sembla que és el febrer,
I parles sobre, és molt interessant, parles d'una veïna, que és la típica veïna, que és una bruixa i aquelles que... Per això es diu la mala veïna. Una curandera, però que tothom mira malament, però quan té problemes la va a buscar. Allò de dir, un mal part, una persona, la van a buscar i ho arregla. O sigui, arregla tot, però és una bruixa.
i és una persona estranya. Ja s'ha passat això. És la novel·la. Bé, aquestes són novel·les que arribaran i la novel·la que avui podríem dir, recomano, vostè en parla bastant, em va parlar-ne bastant, és L'estranger, ja que es fa en la pel·lícula, que a vostè més a més li va agradar. L'estranger és la primera novel·la publicada de la Bercomús, que va ser l'any 1942,
De totes maneres la va començar a fer el 1938 i després El petit príncep de Sainte-Exupery i de 20.000 llengües del viatge submarí de Jules Verne és la novel·la més llegida, comprada o parlada en francès.
està doblada a 60 llengues. Caram, i se n'han fet ja dues pel·lícules o tres? Jo n'he vist dos. Sí, l'Albert Camus va néixer el 1913 i va morir el 1960 quan tenia 46 anys d'un accident d'automòbil. En castellà es pot trobar l'editorial Aliança Editorial i en català es pot trobar l'estrany, amb el nom de l'estrany,
A l'Engerial, proa. I bé, és una novel·la que com explica Goban d'allò, que té dues parts. Això és parts a l'Algèria, encara ocupada pels francesos. L'ambient és molt ben reconstruït, a la novel·la, a la pel·lícula també.
I hi ha dos temes. Una, l'ambient d'aquest, podríem dir, oficinista que no diu res, que no té una vida fosca, que se'n va a l'enterro de la seva mare i no té... No plora, això ho recalca molt per tot arreu. Sí, té sexe i relació amb una noia però bueno, com si no passés res.
I llavors, doncs, mata un àrab, comença, i després ve la segona part, que és el judici. Sí, senyor. Molt bé, me veig que se no recorda bé. Ja està, la novel·la, doncs, aquesta, L'estranger, va bé per repassar-la.
Perquè és una novel·la que Antonioni... No, Visconti. Visconti en va fer una pel·lícula que no va funcionar, interpretada... Per Marcelo Mastroiany. Molt bé, senyor. Vostè no la va veure, no? Sí, sí, però només me'n recordo que no me va agradar ell perquè tenia una idea de Marcelo Mastroiany. Esclar, aquí la pel·lícula era completament diferent d'aquell italià que movia les mans i aquí no movia res. Doncs...
És el record que tinc més d'aquella pel·lícula. No em veig capaç de jutjar aquella pel·lícula de Visconti. La gràcia també de l'estranger és la qüestió sociològica del colonisme i la manera de comportar-se als anys corrent. M'agraden aquestes històries que passen en llocs així quan hi ha aquests moviments. Doncs això, eh? Aquesta cosa de l'estranger. A veure, pel·lícules que poden arribar i que poden estar bé. Va, vostè. Una que arriba és Nobel-Bag,
Que vam poder veure el dia que es va celebrar els 25 anys del Trifor. No ha de mirar les sinopsis, vostè? No, no, no, no, és una pel·lícula dirigida per en Richard Liedlacher, interpretada per en Guillaume Mavec i la Zoe Deutsch. Ell interpreteix en Ligodard quan ha de dirigir el final de l'escapada. Però, bueno, què li va semblar a vostè abans de llegir? No, me va agradar, però no em va pas entusiasmar, no tornaré pas d'anar-la a veure. Molt bé.
Sàpiga que un dia d'aquests, la setmana que veu, no sé quin dia exactament, s'anunciarà prèviament, es farà la versió d'en Godard juntament, o sigui, es podrà veure... Al final de l'escapat, al but de sufle. Al but de sufle i la pel·lícula junta, o sigui, en un mateix pac, en el trifó, es podrà veure això.
Molt bé, ben pensat això. A veure, una pel·lícula que sí que l'aniré a veure, és una pel·lícula que se'n diu Sanson Blu, Canció emparadors dirigida per en Craig Brebert, que té com a protagonistes en Hugh Hackman i la Kat Hudson. Aquí Jackman interpreta un músic que veu que tota la vida seva serà un mediocre músic, fins que coneix una noia, la Hudson, que li proposa convertir-se en un imitador de Neil Damon.
la música els ajudarà a superar moments difícils de la seva relació aquesta sí que l'aniré a veure una pel·lícula que també suposo que l'anirà a veure i que es pot veure en versió original i també en versió doblada és La cronologia de l'aigua
Sí. No, però no sé si l'aniré a veure. És una pel·lícula que la directora, la Christine Stewart, és la seva primera pel·lícula i explica la història d'una noia que havent tingut una infància i joventut marcada per abusos i addiccions, aconsegueix al Barça mitjançant la literatura, la docència i...
La natació, imagini-se. Jo ja per això vaig a nedar tres dies a la setmana. Jo hi aniré per ella perquè és una triu que m'agrada molt, la Christian Stewart, va néixer a Los Angeles. Però ella és la directora, eh? Sí, però espera't, si m'agrada molt cinematogràficament, penso que com a editora també, perquè tria molt bé, és una triu que té 35 anys, nascuda a Los Angeles, com he dit,
però ella ve molt a Europa a fer pel·lícules i precisament les pel·lícules n'ha fet dues amb l'Olivera Saez, que se'n diu Personal Chopin, que és fantasma del pasado, i una altra que se'n diu Viajes Sils Maria, que va ser quan la vaig descobrir, juntament amb la Juliette Vinoche, que és l'acompanyant d'una triu que tota l'estona està atent que li vagi bé. La triu és la Juliette Vinoche.
A veure, aquí alguna cosa falla, perquè jo tinc apuntat que la Cronologia de l'Agua és la primera pel·lícula de la Christine Stewart, i vostè ja m'ha parlat de dos. Com a triu. Ah, com a triu. Ja li he dit que el director era Oliver Assayas. Val, val, val. El director d'aquestes dues pel·lícules, que li he dit que és una triu americana que ha fet moltes pel·lícules, i dues d'elles, que és les que jo vull recalcar, són europees i dirigides per Oliver. Molt bé, molt bé. Doncs la primera que ha dit
Vígit, és aquesta la cronologia de l'aigua. Aquesta mateixa, que és europea, de fet, és de Gran Bretanya, és anglesa, la pel·lícula, i d'unes 128 minuts, i fa que li deuen sobrar alguns minuts, perquè ara només fan pel·lícules llargues. A veure, també pot ser interessant una que se'n diu Família de Alquiler, sobretot en part gràcies al magnífic treball d'en Brendan Fraser, l'actor que va guanyar l'Òscar per la pel·lícula La Ballena.
I que havia fet de Tartan. Exactament. Aquí interpreta un actor americà que fa 7 anys que viu al Japó, que mal viu al Japó, sense feina, sense res a fer, i de cop li surt una feina poc usual. Treballar per una agència que ofereix famílies de lloguer. El seu treball consisteix a interpretar diferents papers suplents a la vida d'altres persones. Al llarg d'aquesta experiència fa unes connexions humanes sorprenent. L'ha dirigit el japonès Ikari,
ja que és una coproducció entre els Estats Units i el Japó. També recordar-vos que dissabte torna a l'Òpera en el Cinema Trifó, a l'Òpera House de Nova York, i es farà I Puritani, de Bellini. 225 minuts. Es poden comprar entrades a través d'internet, on hi ha l'horari de la pel·lícula. I Puritani, de Bellini. I hem acabat el primer programa del 2026 i no ha passat res.
Doncs vinga, acabem el programa amb música. Direm que aquest petó de la dona aranya està dedicat a la memòria de Fred Epp, que era el lletrista, que va morir l'any 2004, a la memòria de Terrence Magnali, autor del llibre, que va morir el 2020 a causa del Covid, i de Chita Rivera, que va morir l'any 2024 i que va ser la senyora que va estrenar el paper d'Aurora, la dona aranya, en els escenaris.
Ara escoltarem en Antonà Tiu, un dels actors protagonistes, que canta la cançó Solsa de les pel·lícules, Only in the Movies. I amb això sí que diguem adeu-siau. El que és la cançó
Optimistic endings Passionate romances Beautifully beefy heroes Taking death-defying chances Only in the movies Decorous Madonnas Totally compliant
Challenging the villain bravely Both high, busted and defiant Only in the movies But marble floors to glide on And loop-de-loops to ride on And sultry girls beginning some begin
I found as I grew older and life became much colder Word to my sorrow, nowhere to be seen
And so I sprayed a little perfume Dabbed a little powder And suddenly the muted strings began to play a little louder And though I knew the difference I kept on pretending I was in the movies
But everything changed when I met you. You changed my life somehow. Everything changed when I met you. I find I walk in Technicolor now.
Fins demà!
And as this princess lay dying, she raised her lovely head. And as her lover knelt beside her, this is what she said. Looking into those tender brown eyes, of his she cried, Viva la guerra!
Viva la revolución! Viva, whatever it is! Her name was Carolina,
Fins demà!