García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Gràcies.
Molt bona estona. Estan tots vostès aquí el senyor Pere. El senyor Guillem Terribas. I l'home dels aplaudiments. A l'Arnau. Bé, doncs no hi ha aplaudiments perquè l'Arnau no està... Nosaltres els tenim en mente i l'aplaudim sempre. No està el lloro.
a l'Arnau està a les vies de so i nosaltres parlarem de teatre, parlarem de cinema, de llibres i tot allò que us pot fer passar un cap de setmana. Per cert, suposo que la setmana que ve no farem programa. No, farem festa. Molt bé, doncs la setmana que ve... Jingle bells, jingle bells... Per tant, aprofiteu que deus el gravat per si teniu mono. La setmana que ve estarà penjat a la web de Girona FM i ho podreu escoltar durant aquests dies de festa per si us ve el mono.
Molt bé, anem a la música. Avui tot el senyor Tarribas banda sonora i m'ha dit que l'escolti perquè està molt bé la que hi ha avui, a veure. Està molt bé, molt i molt bé. A veure, l'any 1995, Wayne Dong, un director coreà, va fer una pel·lícula que es deia «Smoke».
la pel·lícula estava basada en la novel·la de Paul Auster i que Paul Auster em va fer el guió és un estanc de Brooklyn on hi ha un estanquer que és el Harvey Keito que està allà venguin tabac i va passant gent i es van explicant històries, passen coses i a més a més hi ha un William Hart que és un escritor que viu allà que podria ser un altre ego de Paul Auster hi ha un moment de la
de la història, que és el final pràcticament. L'escriptor, interpretat per William Hart, li han demanat que faci un conte de Nadal pel suplement del diari de Nova York, el més famós,
El New York Times. El New York Times, per exemple. I va trobar Harvey Keitel, l'estanquer, i li diu, escolta, he d'explicar un conte de Nadal, i jo tinc ni idea, no, és que no me sou res, estic fetut, no saps pas alguna cosa, tu, i diu, home, jo, si m'invites a anar, t'explicaré un conte. Se'm van a dir anar i explica un conte, que és fantàstic. I no és el conte de Nadal? És un conte de Nadal, però mentre...
a la pel·lícula, explica el conte i llavors veus el conte amb imatges amb imatges amb blanc i negre cantat per Tom Wise. Tom Wise és un cantant molt conogut per les seves cançons de rock, també blues, rock experimental, jazz. També comentó, per exemple, va fer Bajo el Peso de la Ley o
amb Roberto Benini i altres pel·lícules doncs Tom Wise és el que canta aquesta cançó que pertany a Smoke i és l'explicada explicar el conte de Nadal que ha explicat prèviament en Harvey Keitel i que en la pel·lícula després en Paul Auster l'escriu o sigui que veiem una història explicada una història cantada que és la mateixa i una història escrita Molt bé
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Until the day we die. Until the day we die.
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
You're innocent when you dream And it's such a sad old feeling All the fields are soft and green It's memories that I'm stealing But you're innocent when you dream
I made a golden promise That we will never part I gave my lover
And then I broke the heart And it's such a sad old feeling All of the fields were soft and green And it's nothing that I'm stealing But you're innocent when you dream
Esteu escoltant Garcia i Tarribas. Què hi ha de nou pel Rialto?
Doncs sí senyor, anem a donar un bo por rialto. Què vam fer des que us vam deixar la setmana passada fins avui? Doncs diverses coses. Jo per exemple vaig... Un moment, un moment. Li ha agradat la cançó aquesta? Està molt bé. La cançó aquesta està molt bé. De debò que no m'ho pensava pas. Ara hauria de veure les imatges que tenen. Està molt bé. Doncs una estona que no sàpiga què fer, poder-la buscaré i tot. Ui, si no el podré pas veure mai.
A veure, doncs, cap de setmana, jo vaig anar al Teatre Nacional a veure la Corona d'Espines, de Josep Maria de Segarra, dirigida per en Xavier Albertí, amb un Àngels Foc sensacional, una Bel Foc, que està bé, i un repartiment molt ben conjuntat, que és el que m'agrada, que són deu persones, totes treballen molt bé.
A veure, la Corona d'Espines. La Corona d'Espines és un fulletí, o sigui, és el que se'n diu un serial, però fet amb molta gràcia i, sobretot, esplèndidament escrit. O sigui, és d'aquelles obres que la llegeixes, i la llegeixes molt bé, però vista, si la diuen bé, també està molt bé. I la veritat sigui dita que jo vaig descobrir la Corona d'Espines l'any 92 amb un muntatge que va fer...
l'Ariel García Valdés, que es va veure del Teatre Municipal, amb l'Àngels Poc, un jove Pere Arquilloé i en Josep Maria Pou interpretant el protagonista, també que ara fa l'Albert Folk, i aquesta que vaig veure dimensi passat vaig trobar que estava molt i molt bé, tant o més que aquella que recordo de fa molts anys. El text és preciós, la història té la seva gràcia i el treball és fantàstic.
No m'estranya que aquí a Girona s'hagin esgotat les entrades al mateix dia que es van posar a la venda. L'espai assènic, que és de Max Gleensel, és molt senzill. És un fondo amb una porta grandiosa que, esclar, aquí a Girona, com vagin de fer bolos, es podrà fer igualment. L'espai assènic serà igual, reduït. Però ara hi ha una porta...
que s'obre de tant en tant, que és fantàstic, i res, és una simple porta amb un fons de paret, no hi ha res més. Però el nacional queda tan i tan gran que gairebé impressiona. Molt recomanable. Si tornen a fer una funció extraordinària, que ja us ho direm, a Girona, doncs no us perdeu aquesta corona d'espines. És llarga?
Dos hores, justes, dos hores. Així la podrien arribar a fer, eh? No, no, perfectament. A les 6 i a dos quart de nou, per exemple. Doncs a veure si lliguen horaris i poden fer-la. Quan vostè estava a Barcelona veient la Corona d'Espires en el Teatre Nacional, jo estava en un teatre petit d'horta.
Veient què? Veient els pastorets. Ah, és veritat, va dir-m'ho. Els pastorets de Folk i Torres, els classes de tota la vida, i en el grup de teatre Casinet de la Font de Farges, que això és horta. Ah, tinc uns amics a horta i no hi he anat mai. Doncs per qüestions sentimentals. Home, i tant, i familiars. A la que comença a sortir un actriu que...
Home, sí? Com totes les grans actors i atrius comencen fent pastorets. Doncs aquesta recupera això de començar a fer... I bé, fa de pastoreta, que parla, i després això. Bé, amb pastorets. Com sempre... Bé...
I què, eren tot pares, tiets... No, però es farà tres dies més, eh? Era el primer dia. I quants dies la fan? Em sembla que sí, la tornem a fer diumenge i un altre dia. Molt bé. Tres dies. Fantàstic. Què més? Jo vaig veure l'òpera, que vostè no va venir, només ha estat una vegada veure l'òpera.
sí, només vaig veure tosca en el cinema Trifó en aquest cas es va veure Andrea Chenier molt bé, ja l'he vist representada aquesta és maca i la música està molt bé i a més a més és l'òpera que hi ha a la Mamma Morta l'àrea potser la més cèlebre de l'òpera i que en aquest cas va estar perfectament interpretada per l'àrea de Madalena
que era la protagonista. Bé, són pràcticament tres hores, però... Respon la gent a veure les òperes en el trifó? Respon, però per exemple, respon molt més quan les òperes són d'aquestes conegudes. Per exemple, aquesta, hi havia unes 80 persones. Ah, està molt bé. Però, per exemple, a la flauta màgica hi havia 150 persones. Molt bé, molt bé. I la Bohème, també. Vull dir que...
Ara, la pròxima ja no serà fins al dia 10 de gener, que es farà una altra, que també suposo que funcionarà, que és de Vicenço Bellini i Puritani. I Puritani. Molt bé, sí. Per tant, s'hi va fent. Molt bé. I després, doncs, jo diria que ja està la cosa bé. He tornat a veure Sentimental, la pel·lícula noruega, que vostè la van a veure un dia, i què li va semblar?
El que vaig veure... Ara he de patir alguna malaltia estranya perquè m'adormo, m'adormo al cine a la sessió de les 6 de la tarda. A les 4 ja no hi anem perquè és l'hora de la middiada. A quarts de 7 alguna vegada m'adormo, però no em vaig a dormir dimarts passat veient frontera de la Judit Cullell, per cert. Jo també és veritat, la Judit Cullell...
va dir dimarts en el Trifó i el dijous, o sigui, ahir dijous, no, dimecres, el dimarts va venir a presentar, no, el dijous passat va venir a presentar a Frontera, dijous o divendres, divendres, va venir a presentar a Frontera al Trifó i estava tan contenta de l'acceptació i de la gent que hi havia que va dir sempre més les meves pel·lícules les vindré a presentar en el Trifó.
Molt bé, la pel·lícula està molt bé, l'única cosa inconvenient. A veure... Ah, va anar a la sala dos, no? Vaig anar a la sala dos i vaig anar-hi el dia que l'entrada val dos euros. I la veritat, no sé vostès si estudien més o menys el perfil de la gent. El dia de l'entrada a dos euros hi va un públic molt diferent dels altres dies. Què hi vol fer-hi?
No, no, no, no s'hi pot fer res, evidentment ho entenc. Home, jo, per exemple, m'he brellat. He esbroncat, per dir-ho, unes quatre noies que van entrar d'amagat entre els bolsos menjar. I estaven menjant. I ells dius, compteu, aquí no es pot menjar. Un t'ho diu, al començament hi ha un que... Sí, sí, sí, i tant, i tant, que hi és, sí. Ah, no l'hem pas vist, no hi érem pas al començament, dic, perdoneu, i sou des de abans que sortís al rètol...
vull dir que és clar això és lluitar contra els elements però vull dir que a part d'això mòbils, explicacions comentaris, terrible de debò que jo no sé per què no vaig pensar-hi quan era pel camió si hi havia el dia dels dos euros d'entrada això al cine hi ha superple d'entrada jo hi vaig dir el dimarts a dos quarts de set el dilluns a dos quarts de set la feia a la 1
Això tampoc no ho entenc, eh? Bueno, va canviant segons les coses que arriben a veure-hi. Vostè hi va anar a la sala, una pel·lícula que fa tres setmanes que es fa, que evidentment no pot ser un ple absolut, mentre que en l'altre s'acaba d'estrenar el dissabte, doncs el dimarts està superple, a més a més és el dia dels dos euros...
O sigui, un dia no vaig poder entrar. Aquest dia he hagut de separar-me de la meva dona i d'un amic que venia amb nosaltres. O sigui, cadascun en un lloc diferent. Es van produir fets superraros. O sigui, per exemple, una butaca lliure, m'hi vaig a seure jo, me diuen, no, és que me diuen que està guardada. Per sort, davant n'hi havia una altra, me vaig seure la de davant.
Està a punt de començar la pel·lícula, ve l'encarregat de la sala i els diu, i aquesta butaca? Diu, ens ha dit que ja hem telefonat i ens ha dit que ja va vinguent. Però allà fora hi ha tres persones que tenen l'entrada comprada i s'han d'esperar què fem amb aquesta entrada. I a l'últim va entrar un senyor, no sé com...
És el problema de l'èxit. Quan hi havia poca gent notaríem aquest problema. No, evidentment. Aquest és el problema de quan... I llavors les combinacions ja es van fer combinacions. Per exemple, em sembla que era...
Però no poden pensar que el dia dels dos euros s'oplenarà la sala gran? Hi havia un documental amb d'allò, amb comentari, o sigui, a veure, quan es fa una obra en què hi ha un debat, que en aquest cas hi era el dimarts, un debat, no ens atrevim a fer-ho a la sala dos, perquè si vénen més de 50 persones no hi queden.
I llavors què passa? Quan hi ha el debat que ve el director i tot això, a vegades hi ha 100 persones i a vegades n'hi ha 15. Doncs mira, però el que no podem fer és que vingui el director fer el debat a la sala 2 i que s'ompli amb 60 persones i deu que... Per tant, ja per prevenció es va a la sala 1.
i passen aquestes coses. Molt bé, molt trist però passen. Saps que hi ha una frase que es diu morirat d'èxit? Doncs en aquest cas s'està morint d'èxit. Però ara el control de la gent que hi va i el que fa és difícil perquè tampoc pot haver-hi una persona allà controlant vostè.
Evidentment que no, ni com respondrà la persona aquella que es passa a la sessió mirant el mòbil. Dit això, Frontera, de la Judí Collell, em va agradar molt. La pel·lícula està molt bé. A part que me va agradar molt, jo quan vaig sortir dic, ostres, sembla estrany que passessin les coses que passen en aquesta pel·lícula.
i no ens en enteréssim. Bueno, jo al 42-43 evidentment que no hi era, però vull dir, fet com aquell, no em havia sentit a parlar mai. Doncs ara hi ha gent que si sembla ser que ressuscita coses del passat que estaven amagades, i una d'elles és això de frontera. La pròpia Judit, el dia de la presentació, deia jo vaig, de tota la vida, hem anat de vacances o passar dies allà dalt, a la sort, per allà dalt.
Hi havia una presó, pensava que era una presó de la llarga civil i no sabia que era una presó on hi posaven els jueus. Vull dir que ella també havia anat allà i la història no la sabia. A base d'anar sentint coses ha anat investigant i ha trobat aquests 80.000 jueus
80.000 persones passades, eh? O sigui, de França a Espanya, però llavors anar-se'n cap a Amèrica o cap allà on sigui. Poca broma. Doncs bé, la Judi Cullell, que el dijous, el divendres o la altra setmana presentava la pel·lícula
Dimecres passat era la Mercè per fer una conferència, allò que se'n diu conferència magistral, el tercer any que es fa al memorial Vicenç Pagès. I va parlar sobre una pel·li que va fer ella i el...
Jordi Cadena, el seu home, que es deia Elissa K, i va parlar sobre la literatura i el cinema. I va tornar a venir la Judi Cullell a Girona i totes aquestes coses.
molt bé, doncs dit això ja no queda res més del que hem fet aquest cap de setmana passat i ara ja començarem de seguida amb aquest i vostè ha deixat el costipat no, però veig que també li devia encomanar perquè veig que no està pas gaire bé l'he agafat jo vinga, a veure, ja hem de fer un programa amb mascareta de moment que ens aposi en un altre falc i anem a un altre tema
Esteu escoltant Garcia i Tarribas. Anem al teatre!
Doncs vinga, anem al teatre, que de teatre n'hi ha poc. Per què? Per què hi ha poc teatre actualment aquests dies? Bé, perquè hi ha festes de guardar, les famílies es troben, hi ha el rei, hi ha el tio i hi ha els pastorets.
I els pastorets ocupen gairebé tots els escenaris de la província, que és el recorregut que sempre comencem a fer. Per cert, aquest any en el guió no ha pas fet venir la gent dels pastorets. Me va passar paraul, però bueno, en parlarem també dels pastorets. Es fa gran, es fa gran. Perquè també hi ha molts pastorets, no només els de Girona, hi ha pastorets de sal. No, n'hi ha d'altres i tant. Molts, molts. Ja dic, m'he trobat a la província només dos llocs, dos escenaris que fan teatre que no siguin pastorets. A veure, un és el Teatre de Lloret de Mar.
Allà al Teatre de Lluet de Mar, demà dissabte a les 8 del vespre, l'actor Pep Tuzà presenta l'espectacle poètic musical Vientos del Pueblo, un espectacle fet a partir de la vida i obra de Miguel Hernández, a l'estil dels que ja havia fet en Pep Tuzà amb autors com en Pessoa, en García Lorca o en Blai Bonet. Vientos del Pueblo és un espectacle de caràcter plural, amb guitarra, veu cantada, interpretació, dansa contemporània i vídeo documental.
Sobre Joaquín Hernández direm que Antonio Vero Vallejo, l'autor teatral, el definia com un poeta que era necessari. Doncs si ara voleu saber part de la seva obra aneu a veure aquest espectacle que es podrà veure en el Teatre de Lloret de Mar demà dissabte a les 8 del vespre.
Vientos del Pueblo. Diumenge, dia 21, a les 6 de la tarda, el Teatre de Bascanó tindrà al seu escenari els fantàstics Jordi Buixaderas i Ramon Madaula en aquest gran èxit que és Els Bons, obra escrita per Ramon Madaula, dirigida per Paco Mir. Els Bons és un text molt apropiat per aquestes dates, ja que els protagonistes són dos actors amateurs que des de fa anys interpreten el paper de Sant Miquel i Satanàs en Els Pastorets,
dels cercles d'ista del poble. Aquesta obra ja s'ha pogut veure tant a Salt. Vostè la un te la va veure a final. Ja vaig veure la Salt. La va tornar, però a la segona vegada. No, no, jo em sembla que era quan es va estrenar, que és aquella obra que jo no tinc present alguns elements i encara els he vist retratats més endavant. És veritat, que hi ha coses diferents i no, no n'hi ha. Molt bé, doncs aquesta obra es podrà veure el dia 21 a les 6 de la tarda a Bescanó.
I com que de teatre no n'hem trobat per parlar-ne més, ens hem interessat per als teatres que tenen ja programació feta des del mes de gener fins al mes de juny. Ja hem parlat amb el Teatre Municipal de Girona i ara avui ens agradaria parlar amb la responsable de la programació del Teatre del Jardí de Figueres, l'Aina Baig. I amb ella n'hem parlat del que es podrà veure en aquest teatre de l'Ala Empordà
I ens ha dit totes aquestes coses. Aina, bon dia. Bon dia. A veure, programació del Teatre al Jardí des de gener fins al mes de juny. Quants espectacles presentareu en aquest període de temps?
Buf, a veure, jo puc dir el genèric del llibret, que són prop de 60-70 propostes, però que clar, les programem tant des de l'Ajuntament de Figueres, però també amb entitats i promotors externs que programen. Nosaltres ara, el que et diria, el 50% són propostes pròpies de l'Ajuntament, però al final tenim un teixit d'entitats molt potent a la ciutat que també acaben complementant aquesta programació.
Molt bé, a veure, una programació que inclou dansa, cir, teatre, i aquest any de moment, o sigui, jo recordo que havia vingut a Figueres a veure òpera, aquest any no em veig d'Òpera, o és que en aquest període no em feu, o sigui, vosaltres el feu des que comença fins a desembre, no?, llavors feu l'Òpera.
Exacte, és a dir, nosaltres aprofitem, no?, perquè com que a Girona tradicionalment a la primavera fa dues òperes, nosaltres no en fèiem i de cop no, teníem ganes d'introduir-la i vam veure que hi havia la mancança a la tardor, no?, perquè dintre de temporada alta no es feia cap òpera. Exacte, exacte. I vam dir, doncs, aprofitem i nosaltres fem l'Òpera Prodi, és a dir, aquest 26 no hi hem sigut de temps, però de cara al 27 la idea és fer una òpera per semestre. Molt bé. De fet, ja tenim data reservada per la primavera del 27.
Molt bé, a Figueres també l'òpera té l'èxit que té aquí a Girona i que és anunciar-ho que ja gairebé s'acaben les entrades. Sí, la diferència és que tenim un teatre una mica més gran i no omplim tan ràpid o a vegades queden algunes localitats però tot el que és la platia i les llotges que venen a ser unes 700 localitats sí que les venem. A veure, programació de Figueres. Jo he vist títols, títols interessants com poden ser El gegant amb en Josep Maria Pou el 17 de gener
la corona d'espines, que això aquí a Girona va esgotar les entrades el primer dia que es van posar a la venda, i llavors hi ha un casting liar molt interessant, que ja el vam veure la temporada passada. A veure, a l'hora de programar, us consulteu entre vosaltres, o cadascú ho va per lliure, perquè és clar, són obres que en aquest programa els anem comentant, i es van repetint pels mateixos escenaris. Teniu en compte això?
Home, sí, sí. Sobretot amb Olot i Girona, que al final són tres dimensions i tot. Sí que ens ho parlem, però a veure, al final, per exemple, l'exemple de la Corona d'Espines, el TNC, hem d'aprofitar que surt de gira i jo crec que tots hem d'acollir la Corona d'Espines perquè no tenim sempre l'oportunitat que una producció gran, que passa per un teatre nacional o com a vegades produccions del lliure que surten en gira, doncs hem d'aprofitar i l'acostumem a fer tots, però al final...
Tenim públics comuns, això és veritat, però també tenim públics diferents. I precisament aquesta temporada trobo que amb Girona i amb Olot tenim programacions forces variades, és a dir, coincidim, no?, perquè coincidim amb la Corona d'Espines, també amb Girona amb una Festa Roma, però després hi ha altres propostes que es fan a Figueres que no es fan a Girona ni a Olot, o que només es fan a Olot,
Ho tenim en compte, però al final també hi ha una realitat que és que quan un espectacle surt de gira, tothom al final aprofita, no? Per exemple, Gegant segurament, ja ha passat, per exemple, per temporada alta, però que ho portem nosaltres, omplirem també nosaltres, no? Perquè hi ha propostes segurament d'un caire més comercial que no ens traiem públic. Segurament on hem de tenir més cura, no? És amb aquelles que són més exclusives, no? Exacte.
El que deies, Casting Lear, és un espectacle que també va passar per Girona l'any passat, però és un espectacle que el podríem veure encara que el féssim totes la mateixa temporada.
tothom podria anar-ho a veure en un teatre diferent. Sí, sí, sí. Està molt bé, a part que està molt bé, a mi em va agradar molt aquesta obra. Aina Baig, sobre això que estàs dient, de vegades, fins i tot el fet que hagi passat per temporada alta, també li pot donar una promoció afegida de tot l'altre. Però jo també volia dir, ara que estem per Nadal, veig que també programeu
Per exemple, a la Cate fareu el poema de Nadal, llavors també fareu el primer Nadal dels pastors. Vull dir que també aprofiteu aquestes diades per fer una mica l'alegria de les festes.
Sí, per exemple, aquestes dues propostes, les dues són impulsades per entitats, per això us comentava que el teixit d'associacions i entitats que hi ha a Figres és molt potent i tenen programació pròpia, perquè el poema de Nadal ho ha programat l'entitat, la CATE, que té programació pròpia, que per exemple hi ha el Hamlet 0.2 de l'Enric Cambray, que al final nosaltres complementem les nostres propostes amb les que ofereixen altres entitats, que això és molt important.
Molt bé, a veure, llavors una cosa que veig que trobo que... No, a veure, això, les obres aquestes, Gegant, Corona d'Espines, algun escenari, jo recordo que és Torroella, per exemple, es despengi amb una obra, no sé, que l'ha anat a buscar a Madrid, o no sé d'on te surten aquestes obres. No aneu més enllà del que diu Focus o unes productores de per aquí? A Girona també els dic el mateix, eh?
No, clar que ens n'anem més enllà, si no, no programaríem propostes. És a dir, les propostes al final que atrauen més públics, tots sabem que són aquelles propostes més comercials, però per això nosaltres ho intentem combinar amb propostes que són de més petit format o donar al final d'una disciplina, potser menys comercial o com vulguis, però per això també tenim propostes de més petit format
En fi, ara, mira, justament el cap de setmana passat vam tenir Entranyes, que és una companyia de la Gronya, que són magnífics de teatre d'objectes. Vull dir, anem a buscar més enllà de Catalunya, però també tenim propostes d'aquí. No sé, tenim Roger Bernat amb la Consegració de la primavera, que és un clàssic que porta des del 2010 girant.
Tenim els artistes salxitxes que són d'Olot amb objectes estranyes, que també és una proposta clara, això no són propostes comercials, vull dir, ni molt menys ens centrem només en fer propostes de focus o comercials.
Hi ha una cosa que també veig ara en la programació, que com es moren els ocells, hi ha les entrades obrides i ja heu posat una altra sessió. Això teniu previst amb alguna altra? Teniu reserves, com per exemple pot passar amb la corona d'espines o amb alguna altra, per exemple, el gegant? Teniu previst per si hi ha...
Bé, clar que hi ha un altre factor que és el pressupost, no? Doblar funcions també et diré una cosa, això, nosaltres tenim 900 localitats, vull dir, som al Teatre de Girona, a vegades per sort i a vegades no tanta sort, no? Sí, sí. I omplir-lo, vull dir, poques vegades podem doblar, però clar, hi ha un factor de pressupost, no?, que al final doblar se't menja la resta de la temporada i...
Es veu que sí, que les segones funcions sempre són molt cares, no? És estrany, això. No, bueno, són més barates, però clar... Ah, sí, són més barates? Bueno, depèn, depèn. Tot això, aquí entra la negociació, no? Però, vaja, nosaltres, si doblem, és amb propostes de més petit format, i en aquest cas, com es moren els ocells, és autoria i direcció figarenca i interpretació figarenca. Per tant, l'havíem de... Aquesta teníem clar que havíem de doblar, segur.
Una cosa que també m'agrada molt és veure les converses. Per exemple, veure en Xavier Albertí, que parlarà de la corona d'Espines, i veure l'altre que hi haurà amb en Joan Cellena i l'Oriol Puig sobre com traduir Shakespeare. Això està molt ben pensat. Ja havíeu tingut experiència en coses així?
Sí, a veure, nosaltres, més enllà de la programació, intentem cuidar molt tot el que són activitats al voltant de la programació. De fet, nosaltres treballem molt per cicles, ens agrada molt cada temporada abordar alguna temàtica, per exemple, aquesta temporada, una de les temàtiques és l'habitatge, per això hem programat espectacles que parlin de la crisi de l'habitatge, com per exemple, llogatera, o hem fet...
Hem programat una taula rodona amb l'Oriol Morales, en Rubén Taguia i la Berta Camps, que són creadors escènics, que han abordat en els seus espectacles la temàtica de l'habitatge. I, per exemple, ara que mencionaves això de la xerrada, de la conversa entre en Joan Seient i l'Oriol Puig, això forma part d'un cicle Shakespeare, que també hi ha Casting Lear, on hem fet propostes una mica al voltant per parlar de Shakespeare, però no només inclou uns espectacles com Casting Lear,
o el Hamlet en Cambray, sinó que fem aquesta xerrada amb en Joan Seyent i l'Oriol Puig-Towler, o fem, per exemple, amb els pàrquings Shakespeare, on tallem en Pep Garcia-Pasqual sobre Shakespeare. Intentem que, més enllà de l'espectacle, hi hagi al voltant tota una sèrie de propostes. Sempre intentem fer col·loquis postfunció, xerrades, una mica perquè la gent no només es quedi la posada en escena, sinó que pugui aprofundir una mica més. Molt bé, fem-ne bé fer abonaments i facilitar-nos al públic.
Sí, això sí. Sobretot, nosaltres tenim dos tipologies d'abonaments, els combinats, que tens 8 espectacles...
per 80 euros o 5 espectacles per 60 euros. I tenim el paquet aquest excel·lent i estrella, que això és una excusa molt bona perquè algú que, per exemple, només es plantejava venir a veure gegant o la corona d'espines, de cop vegi que combinant-ho amb una estrella, que són espectacles de més petit format, com els que t'he mencionat, tenim acri, tenim... Sí, sí, sí, molt bé. Doncs combinant aquests dos espectacles li surti millor de preu.
I de fet aquesta temporada vam fer una cosa que va ser posar una prevenda d'abonaments que va ser una bona manera d'obligar la gent a agafar un espectacle més, no? Perquè si només volies gegant t'havies d'esperar el segon dia de venda. En canvi, si entraves a la prevenda i de cop apostaves per un espectacle estrella també, doncs podies comprar entrades abans d'un espectacle que potser només t'havies plantejat això, no? Doncs anar gegant, doncs de cop pots tenir entrades abans si et quedes un espectacle que no comptaves anar-hi.
És una mica un win-win, no? Per vendre espectacles que potser la gent d'entrada no s'hauria...
fixant-nos i el públic té entrades de forma preferent pels altres espectacles. Molt bé, Aina, que tingueu una molt bona temporada de gener al mes de juny. Nosaltres cada setmana comentem aquí el que hi ha a Figueres, tenim la informació i la veiem i la seguim i m'agrada molt la manera que tens, això que m'has comentat tan sols dels abonaments ho trobo una cosa prou interessant que val la pena que els programadors de teatre ho tinguin en compte.
Que tingueu unes molt bones festes, que els pastorets us vagin molt bé, també, i que t'atendrem en compte per altres vegades venir i que ens comentis coses del teatre al Jardí de Figueres. Gràcies, Aina. Adéu, que vagi bé. Adéu. Aina. Què tal?
Va, sí, ara que ve. I ja que hem parlat dels pastorets que es representen a gairebé tots els escenaris de la província, direm que evidentment a Girona també n'hi ha. En el Teatre Municipal hi haurà representacions concretament el dia 25 a dos quarts de set de la tarda i els dies 26, 27 i 28 a dos quarts de sis de la tarda. L'obra que es representa a Girona és una barreja del món actual amb el passat,
té gaire familiar, evidentment, com tots els pastorets i musical, amb un format diferent, inclusiu i innovador. Us diré que ara vaig estar mirant a veure com anava la venda d'entrades del Teatre Municipal i diré que, per exemple, pel dia de Nadal, a dos quarts de set de la tarda, quedaven sis entrades de platea. En quedaven dues pel dia de Sant Esteve, quatre pel diumenge 27, i estava tot exaurit a la platea pel dilluns dia 28. O sigui que els pastorets de Girona
un món més, un cop més, un any més, tornaran a triomfar. És allò que dèiem, morir d'èxit perquè ara tothom dirà no hi ha greu, perquè no en fan més, jo no he pogut tornar a entrades, jo no ho sabia, i hi haurà tot de gent tipus Pere García que es queixerà... No, jo no he dit res. No, però sí. De totes maneres, enhorabona la gent de... la nova fornada dels Pastorets, en què hi ha algun element de l'època Joan Ribas...
però enhorabona perquè continuen creant expectació i que la gent hi va i totes aquestes coses, vull dir que podria haver tingut d'una manera d'anar perdent i en canvi va pujant. S'ha de dir que, com he dit abans, també hi ha pastorets
Arreu, però per exemple a Sant Narcís, que és aquí mateix prop, els que no puguin anar a veure, els pastorets de Girona, perquè no han trobat entrades, si miren programacions trobaran que a Sant Narcís també se'n fan durant uns dies, a Salt també se'n fan.
Vull dir que hi ha Figueres, també en fan. Vull dir que en tenen. I llavors ja també... Vostè no hi va amb això, als pesebres vivents? No. Ah, doncs jo a vegades hi se l'ha d'anar-hi. El de Brunyola, per exemple, he anat alguna vegada i està molt bé. Sapiguem que Bàsquera, Breda, Brunyola, Calonja, Canyelles, Castell d'Aro... A Castell d'Aro, que van ser dels primers a fer-ne, hi havia anat com els primers anys, però ja no hi han vist.
Corbera de Llobregat, el Prat de Rei, les Terres de Fals, Fonollosa, Font Coberta, Joanetes, imagina't Joanetes, Torreta, Pals, Paradines, Paralada, Premià de Dalt, Salou, Sant Fliu del Racó, tota una sèrie de llocs que es fan aquests pessebres vivents que a més a vegades hi passa una fred que no vegis.
I tant, sobretot els que estan allà tornats. A veure, dit això, seguim. Ahir dijous es va fer el resum de com havia anat la 34a edició del Festival Temporada Alta. Una edició, la que era el primer any que Narcís Puig estava al capdavant de la direcció artística.
i al llarg de 12 setmanes el festival ha demostrat que segueix amb força. Per exemple, el festival ha rebut 52.993 assistents en tot aquest temps, el festival a tempo 4.533, i amb 144 funcions dels 91 espectacles programats s'han arribat al 90,79% d'ocupació.
Hi ha hagut 33 espectacles que han exaurit les entrades en totes o en algunes de les funcions. I la cosa ha anat fantàsticament bé. S'han escollit estrenes curioses, com per exemple és el cas del de l'Angeli Calidell.
se puc el funeral de Mishima o el placer de morir, un muntatge representat abseccionalment a tres quarts de sis del matí, abans de la sortida del sol. I tot i això van omplir a les funcions que van programar. Però a veure, a veure, a part de tot això, vostè la sap, que són dades que estan molt bé i són curioses i a més a més demostren que a temporada d'alta...
Segueix en marxa, sí. A part d'haver canviat de direcció, no es nota perquè ha funcionat, la gent ja ha anat, no hi ha hagut incidents ni s'han hagut de canviar programacions i en Narcís Puig, que ja de fet estava al darrere de Salvador Sonier, ha aconseguit fer tota una sèrie de coses...
i alguns restrenes, alguns aprofitaments i tot això, però vostè, del que ha anat a veure, s'ha fet la llista del que li ha agradat? No, però ja la portaré. Però això ja m'ho va dir la setmana passada. M'ha portat d'aquí tres folis, les estadístiques del 5, i no m'ha posat el que vostè
No, m'ha agradat la majordoma, m'ha agradat el dia del Batussi, què més m'ha agradat? M'ha agradat un Hamlet estranger, i m'ha agradat aquell espectacle de la perla, que era sobre música de Shakespeare, i tractava una obra de Shakespeare, que ara me'n fa així dir quina és, perquè a la meva memòria ja sap vostè que tinc 80 anys i m'acosta molt recordar el que vaig menjar ahir, però
Però hi ha hagut coses que, per exemple, esperàvem més i això que està funcionant i ho estan fent a per tot, però l'abrama del Cervo... No em va agradar. Hi havia unes esperances perquè aquesta gent... Sí, la colòrica té ja una fama feta i no, no em va agradar. En canvi aquesta pot ser no tal. Per exemple, la d'en José María Miró, El monstre, també és una obra que demanava més... Aquesta no la vaig sentir. Ai, pobres de nosaltres, no sé què fer.
un any a dormir amb l'altre no sentim però per exemple la poncia de la Lolita que era un restrena que tornava, era per sobre nevada tot i fent-se un dimecres estava el teatre ben ple que això és una cosa que va estrenyar al màxim molt i molt bé Gola que també Gola ja l'havia vist la temporada passada es va tornar a fer a tope dos dies abans que l'adduquessin el premi allà a Nova York
Hi ha, doncs, des d'Honestedat, la majordoma, que són obres petites, pràcticament monòlegs, un tal César, que a vostè li va agradar molt, la de... Sí, home, Marcel Tomàs. Sí, també va agradar-me. Aquesta a vostè li va agradar molt. Sí, sí, sí. Bueno, Gegant, és l'obra que, per cert, Gegant. Hi ha hagut un moment, vostè, que parlava del decorat de la Corona d'Espines. Sí.
el gegant calia tot aquell decorat. No, però me va agradar molt qui fos. No hi ha necessitat. No hi ha necessitat d'aquell decorat que era bestial. Mira, últimament, gairebé totes les obres de teatre que venen aquí són a base de biombos, o sigui, allò quan acaba ho pleguen i queda una sola... Doncs no, jo m'agradava abans que fins i tot es veien els sostres de les cases, i ara ja gairebé...
veu cap de sostre. L'obra que s'ha estrenat i que arrasarà la temporada que ve és La misèria ens farà feliços. La prova és que es torna fent el tema de la sala. I l'espectacle, a part d'aquell de 3 quarts de 6 del matí, va ser al Hamlet la versió alemana
és perpèntica una cosa estranyíssima però vaja ja ha sigut una temporada alta que hi ha hagut estrenes hi ha hagut reposicions recuperacions i que això ja ha acabat la 34 edició doncs visca la 35a edició de temporada alta i ara amb això canviem de tema esteu escoltant Garcia i Tarribas anem al cinema
Doncs vinga, anem al cinema
Doncs vinguem al cinema i com sempre fem abans passem per la llibreria que el senyor Terribas porta un llibre meravellós d'aquella col·lecció meravellosa que parla d'una pel·lícula que alguns troben meravellosa i altres no l'hi troben tant.
com ara vostè. Vostè s'ho perd. Deurà ser ja... 34è edició? No, 34 no, però fa molts anys. 28 o 29 anys, 28, de fet, que cada 22 de desembre, en el Cinema Trifó,
es fa una revisió de vida passant Que bellos vivien, en versió original, aquesta pel·lícula de Frank Capra de l'any 1946, o sigui, acabant la guerra mundial, amb James Stewart, George Bailey, que tothom vol ser... Dona el rit...
Dona Reed, que és la dona, Lionel Barrymont, que és el senyor Potter, és curiós, Harry Potter, doncs el Potter ja hi era el personatge ric, el banquer. Llavors hi ha en Thomas Mitchell, que és l'oncle del personatge, i el personatge més maco, que és en Clarence, que és l'àngel que està buscant les ales, que està interpretat per Henry Traffett.
Hi ha tota una sèrie de gent que, com en Warbone, que és un actor que sempre surt a les pel·lícules de John Ford i aquí fa de policia. Bé, què s'ha de dir de què millor és vivir si tothom en parla fins i tot? En David Lynch, que ens ha deixat aquest any, era un enamorat d'aquesta pel·lícula que la mirava cada any i diu que és el millor que li ha passat a la seva vida.
Senyor Pere, com pot veure, no... No, no, no. No és que la tinc travessada, però vull dir que no me diu res, no em fa res. Això que em sap greu, perdre'm la xocolata amb malindros que donen després de la pel·lícula aprovat o no? Per cert, que aquest any ja podeu entrar a la web del cinema Trifo i reservar les entrades, com tots sabeu, és gratuït, és una sessió gratuïta,
a la que hi ha una capsa per donar donacions que després del que es reculli es dona a Càritas, però les sessions són gratuïtes, per tant, si entreu a la web del Cinema Trifó, aneu allà on et posa que vegi a Entrades i reserveu la vostra entrada.
Ho dic perquè l'any passat ja vam tenir problemes, que molta gent es va quedar a fora, tot i que ja es va obrir la segona sala, o sigui, ara hi ha primera sala i segona sala que passem... Però amb quin èxit, eh? Més de 200 persones. Suposo que alguna penjarà, com vostè tenia... Bueno, ja ho parlarà o tot això, però a què veus a vivir? Una de les coses és que la gent plora, riu, canta, plaudeix i fa...
Serà una mena de rock horror show que la gent participa en la pel·lícula. El 90% ha vist la pel·lícula moltíssimes vegades, s'ho sap de memòria i sempre acaba plorant d'aquella alegria que et fa plorar de saber que encara hi ha gent bona en el món.
A veure, hem parlat de la pel·lícula, que es farà del Trifó, però el que veníem aquí a fer era presentar el llibre. És el llibre de l'aniversari, o sigui, és un llibre que va sortir fa dos anys, o sí, un any, i és el llibre de què veus vivir, perquè aquesta col·lecció que comentem moltes vegades, que és notorious, la que diversos...
gent especialista en el món del cinema, fa una dissertació de la pel·lícula i de què passava en aquells moments i altres pel·lícules que en aquell moment es havien fet i tot això. Un llibre recomanadíssim, sobretot per viure intensament aquesta història de Frank Capra que es diu Que millor és vivir.
Molt bé. A veure, pel·lícules que arriben. Arriba, per exemple, El Estranjero, amb guió i direcció de François Dusson, i el lloc no s'ha pogut trobar si està basat en l'obra de Camus. Doncs sí, està basat en l'obra de Camus. Però el que veig amb l'argument sembla que sí, però el lloc ho han posat. Sembla que ho vulguin amagar. Doncs està basat en l'obra de Camus.
És una pel·lícula interpretada per en Benjamin Boisin, la Rebecca Marder i en Pierre Lotin en els papers protagonistes. L'acció d'Ellò Cargel l'any 1938. El protagonista assisteix al funeral de la seva mare amb molt poc interès. L'andemà torna a la rutina i comença una relació amb una companya de treball.
Tot fa un canvi quan un seu veí l'arrossega uns conflictes molt foscos fins que un fet que té lloc a la platja transforma la seva vida. Això exactament és El Estranjero, de camí, encara que no ho digui. Jo l'aniré a veure perquè François Osson és un director amb el que conec-ho força bé i tinc ganes de veure aquesta pel·lícula.
I Avatar l'irà a veure? No, a veure, però també abans d'arribar a Avatar, que serà el blockbuster, parlem de vida privada, una pel·lícula de la Rebecca Sostowski amb la Jodie Foster i en Daniela Itel, que per cert m'ha fet molta gràcia que la Jodie Foster se'n vagi a fer una pel·lícula francesa.
La Jodie Foster, de tota la vida, la seva segona llengua és el francès. Parla el francès molt millor que no pas qualsevol francès. Ah, sí? I, per tant, ja altres vegades havia jugat a parlar en francès en pel·lícules americanes, però ara ha vingut a fer aquesta pel·lícula en què parla el francès. I que, a més a més, fa una cosa... O sigui, algú crític diu, parla tan bé el francès que sembla que estiguis veient l'Isabelle Lippere.
Altres, per exemple, també diuen que la gràcia d'aquesta pel·lícula és que la Jodie Foster té un avís còmic que no havíem vist mai en cap pel·lícula americana. I, a més a més, és un thriller amb tocs humorístics. A veure, aquesta pel·lícula ja era el tràiler l'altre dia i sortint de veure la frontera,
doncs vaig sentir 5 persones que deien que vindrien a veure aquesta pel·lícula, o sigui que la programin per la sala 1 perquè no ens ho trobem que no hi capiguem al cinema. També es fa en el seu cine, o sigui que es pot anar combinant, el que passa és que la diferència és que en el Trifor sentireu la Jodie Foster parlant en francès, que és ella que parla, i l'altra serà doblada, que serà la dobladora de sempre, que ho fa molt bé.
A veure, i el gran posterió que hem dit de la setmana serà Avatar, Fuego i Feniza, de James Cameron, amb la Zoe Saldanya de protagonista. Si aquí no hi haurà problemes perquè els Ocine la faran a 10 sales.
I els altres també, o sigui, l'Odeon també, o sigui, l'Odeon no es trena res més que Avatar. Tercera entrega de la saga creada per James Cameron, es tracta d'una lluita de clans que té al davant l'Anna Itiri, paper que interpreta la Zoe Saldanya, que s'ha d'enfrontar amb la gent cendra. Això és curiós, al davant dels que hi ha la malvada Barang, paper que interpreta l'Ona Chaplin, que és filla de la Geraldine Chaplin i de tot en Charlotte.
O sigui, ho sabia vostè, això? Sí, sí, sí, i ha fet altres pel·lícules. Ah, no l'havia vist mai. Què vol dir, no l'havia vist mai? No havia sentit a parlar mai d'aquesta Ona Chaplin. Jo sabia que hi havia una Ona Chaplin, que era l'àvia. La dona, la dona, la que va parir totes aquestes criatures, que va parir 7 o 8, o moltes. Va tenir molts de fills amb l'Ona. Una dona molt més jove que no pas ell.
Que era filla de la Gina Neal. Per exemple, tenia 70 i pico d'anys en Charles Chaplin i era pare. No com vostè, que en té 80 i 90. I sóc avi. Ah, bueno, avui està avi fa poc, va ser avi d'un moment.
A veure, doncs, dit això, jo no m'ha segur res a vist. Tinc una cosa més per explicar? No, no, no, només que això, que a Batari jo vaig veure la primera... Jo no, no n'he vista cap. La primera i em va agradar molt. Em va sorprendre i estava molt bé. Jo trobo que és una pel·lícula d'aventures que està molt bé. Les altres dues no les he vist, però no hi tinc res, en contra. No, no, que vagi a fer-ho. La primera estava bé. I acabem, doncs, amb una altra...
A veure, quina música escoltem ara? Doncs mira, acabarem de fer el cicle de François Trifó en el cinema Trifó i es va acabar el cicle amb una pel·lícula que se'n diu Viva Manli Dimanche, Viva Vente el Domingo, una pel·lícula de l'any 1983, una pel·lícula que és la darrera pel·lícula que va filmar François Trifó precisament quan Jean-Luc Trintignant, que és l'actor d'aquesta pel·lícula, va venir a Girona
i va anar al Trifó a presentar Manu Xemú, va explicar, o me va explicar, o va comentar, que a François Trifó en aquella època ja es notava que la memòria li anava malament perquè tenia un tumor cerebral. Pobre Trifó. La pel·lícula Viveu en la dimanja és una pel·lícula policiaca amb tocs d'humor negre fantàstic, en la que hi ha Jean-Louis Trintignant i la Fanny Ardant.
Hi ha un compositor, que és George de Leure, que sempre va ser el que va posar les músiques de les pel·lícules de Trifo. Vostè, que ara quan van posar la música de George de Gip, que ara és la famosa...
Li va agradar molt. Doncs aquesta encara està millor. George Dewey va néixer l'any 1925 i va morir el 1992, quan tenia 62 anys. O sigui, també jo vol igual que François Trifó. Però ell no només va fer les músiques de totes les pel·lícules de François Trifó, sinó que va fer de 235 pel·lícules. Com, per exemple, no ho diria mai, però Platon. Se'n recorda? Sí, Platon.
l'Oliver Stone Hiroshima Monamur Mandolias de Cero i moltes altres, doncs molt bé anem a escoltar aquesta peça, aquesta música de Viva Mala Dimanja que és pressió quan surten els títols de crèdit de la pel·lícula
A veure, i dit això, diguem, la setmana que ve no tindrem programa, estarem menjant... Torrons. Les codelles, torrons... No, ja els hi visjo ara. Tot això. Doncs vinga, tingueu un bon Nadal, tingueu unes bones festes, aquesta setmana tornarem i encetarem l'any altra vegada aquí. Molt bé, adéu-siau. Bon Nadal a tots, adéu-siau.
Fins demà!
Bona nit!
Gràcies.
Fins demà!