García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona.
Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres.
Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí.
Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat.
Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
I sí, tornem a estar en tots vostès aquí, el senyor Pere García.
El senyor Guillem Tarribas.
I avui a les vies, això qui tenim?
A l'Àlex.
Molt bé, doncs.
Joventut, joventut a qui volem.
Ara, ara, ja que nosaltres... això.
Bé, avui serà un programa com els altres, en què hi haurà música, parlem de teatre, parlem d'algun llibre.
Per allà també entrevistarem un personatge important, important en el sentit que es coneix molt bé el teatre,
sap molt bé de teatre i és el nou director del Festival Temporada Alta.
Però això serà d'aquí una estona, després que, per exemple, el senyor Pere anunciï quina música avui ens acompanyarà.
A veure, molt bé, doncs anem per la música.
El musical Sancet Boulevard, en llibre i lletra de les cançons de Don Black i Christopher Hampton,
i música d'Andre Ulloy Biver, per mi la seva millor obra,
es va estrenar mundialment el 12 de juliol de 1993 a l'Adelfi Teatre de Londres,
amb Pati Lipón com a protagonista.
El musical està basat en la pel·lícula de Willi Wilder, del mateix títol,
que aquí coneixem com El Crepúsculo de los Dióces.
De Londres va passar als Estats Units, i el 17 de novembre de 1994
s'estrenava en la mateixa producció, el Misc of Teatre de Broadway,
amb l'inclòs com a protagonista.
A Espanya, i això és molt curiós, la seva estrena, o primera estrena en castellà,
va ser el 27 de desembre del 2017, a l'Auditorio de Tenerife,
on hi va estar fins al 4 de gener del 2018.
És a dir, nou dies. Un fracàs absolut, que no va passar d'allà.
Els protagonistes van ser per l'home Sant Basilio, com a Norma Desmond,
i Jerónimo Raúl, com a Joey Gillis.
No sé què deuen haver fet del vestuari, els decorats,
i tota la història d'aquella producció, que només va durar nou dies.
Passem els anys, i el 12 d'octubre del 2023
s'estrenava en el Savoy Teatre de Londres una nova versió,
una versió reimaginada pel director Jami Lloy,
amb Nicole Sersinger com a Norma Desmond,
i Tom Francis com a Joey Gillis,
que va ser un gran èxit i que és la versió que escoltarem avui.
I el primer tema que escoltem d'aquest Suat Set Boulevard
és el que porta per títol 8 One Look,
amb una mirada, que canta Nicole Sersinger.
With one look, I can break your heart.
With one look, I play every part.
With one look, I play every part.
I can make your sad heart sing.
With one look, you'll know all you need to know.
With one look, I play every part.
With one look, I'm the girl next door.
With one smile, I'm the girl next door.
Or the love that you've hungered for.
When I speak each with my soul.
With one look, I can play any role.
No words can tell the stories my eyes tell.
Watch me when I drown.
You can't write that down.
You know I'm white, you know I'm white.
You know I'm white, it's there in black and white.
When I look your way, you'll hear what I say.
Yes, with one look, I put words to shame.
Just one look sets the screen aflame.
Silent music starts to play.
One tear in my eye, makes the whole world cry.
With one look, they'll forgive the past.
They'll rejoice, I've returned at last.
To my people in the dark.
Still out there in the dark.
Silent music starts to play.
With one look, you'll know all you need to know.
With one look, I'll ignore the place.
I'll return to my glory, God.
I'll stand on my spot at last.
This time I'm staying, I'm staying for good.
I'll be back where I was born tonight.
With one look, I'll be back.
Now go.
Now go.
Next time I'll bring my autograph album.
The big picture of García Iterribes.
I'll be back for the real-time.
The real-time.
The real-time.
The real-time.
The real-time.
senyor Pere, vostè ja ha anat a veure
la pel·lícula de PTA
ah sí, d'en Paul Thomas Anderson
sí, l'he anat a veure
vostè no l'ha vist encara?
encara no l'he vist
però he vist present
Pat de Garret en de Viliquit
molt bé, està bé
Pat Garret en de Viliquit
és la de Sant Pequim Park
i un te l'han fet aquesta pel·lícula
a casa seu, allà al sofà
fent comentaris
com?
fent comentaris
tot sol
perquè aquests que veuen la pel·lícula
al sofà fan comentaris
llavors també els diumenges a la tarda
van al cinema, molts
vostè hi va anar-hi diumenge a la tarda
sempre hi vaig el diumenge a la tarda
però ara va amb un cinema més tranquil
els diumenges a la tarda
ja en parlarem després
però almenys vaig veure aquesta
una batalla tras otra
de Paul Thomas Anderson
que li va agradar
em va agradar
amb en Leonardo DiCaprio
i en Xampen de protagonista
en Xampen està extraordinari
més a més
amb una cara i un caminar
que no sé si és d'ell
bueno la cara segur que és d'ell
però arreglada
però el caminar no sé si és d'ell
però té una certa gràcia
la pel·lícula està molt bé
dura quasi bé 3 hores
quasi bé 3 hores de pel·lícula
però per un moment de cau l'acció
i a l'últim de tot hi ha una persecució
per una carretera
que no sé on de deu anar a trobar
aquelles carreteres si existeixen
o és tramp o com és
que és impressionant
la pel·lícula ja dic
està molt i molt bé
se segueix molt bé
que és el que m'agrada més a mi
que es pugui seguir bé una pel·lícula
aquesta pel·lícula
una batalla tras otra
tot i la seva durada
no em faria res
tornar-la a veure
escolti
i canvi
va anar a veure un altre
que jo li vaig dir
que era una pel·lícula molt maca
i que valia la pena veure-la
tenia raó
perquè és una pel·lícula encantadora
deliciosa
que en diríem
es tracta de los lazos
que no es unen
de la cari en tardia
sí
per cert
ara només arriben pel·lícules franceses
què passa
d'americanes
en arriben poques ara ja
què vol dir
n'arriben només de franceses
moltes de franceses
n'arriben
però vol dir
en els cines normals
o no
per tot arreu
doncs miri
a veure
no hi ha pel·lícules
Romaria
Romaria
és catalana
és catalana
la de l'Eva
també
també
a la d'en Pal Thomas Anderson
no americana
bueno doncs escolti
un sol
un sol
una francesa
ah
o sigui
n'hi ha una de francesa
los lazos
que no es unen
de moment
a veure
de Caterine Tardier
una pel·lícula
que em va agradar
molt i molt
i molt
i molt
completament diferent
d'una batalla
tras otra
evidentment
però és d'aquelles pel·lícules
dolces
que la veus
tota l'estona
amb els riures llavis
i quan surts
comences a pensar
i comences a veure coses
que mentre la veies
te podien passar per alt
i dius
sí senyor
això està molt ben buscat
això està molt ben trobat
i la pel·lícula és vaca
perquè sí
amb un treball extraordinari
de la valència
abrodita
de Denshi
que està sensacional
hi ha una escena
quan
cap al final
que hi ha
una festa
d'un casament
i ella
va vestida
amb el cabell recollit
i les ulleres
i que sempre està fumant
aquella
contínuament
això és l'única falla
que li posaria
que no home no
aquella escena
ella està
guapíssima
molt interessant
però també
el que es diu
sobre el matrimoni
les relacions
i tot això
està
el personatge
de la bruna
de la bruna
es manté
molt bé
amb les seves conviccions
de dona
que vol ser lliure
i a la seva manera
i bé
val la pena
atenció
perquè
ja
ja està
ja no
no es fa
vull dir que
l'heu de buscar
jo pensava
que el produirien
encara una altra setmana
no
perquè hi ha molta
pressió
d'altres pel·lícules
i
tot i les bones
impressions
per part seva
i les meves
i el que sigui
és una pel·lícula
que
no ha acabat
de funcionar
tot i que
ja dic
en canvi
la romeria
que la fa
el mateix
si va funcionant
i va més gent
a veure romeria
i ha anat més gent
a veure romeria
que no pas aquesta
encara
després de tant de temps
a veure
hi ha una cosa
que
vostè
no
no hi ha anat
encara
però
que
dilluns
hi vaig anar
i vaig poder tornar
a gaudir
d'una pel·lícula
que sempre m'ha agradat
que és
com és que no m'ha vist
vostè
que és
hi ha gent jove
gent gran
i tot això
per cert
que hi ha la cançó famosa
que
sí que és d'aquesta
la que ara
més o menys
tenim a sota
de la nostra veu
si és que sortirà
és aquesta
la 100
sí
no recordo
Jules i Jim
si es queden cap
o es queden tots dos
no li diré pas
perquè seria
ja no la fan
però perdoni
és una pel·lícula
que es pot veure
contínuament
a qualsevol altre lloc
jo no li diré
perquè és la més important
de la pel·lícula
jo només li diré
una frase
que és ni contigo
ni cintí
tienen mis penales remedio
contigo porque me matas
y sin ti porque me muero
vols cançó
un matau
un matau
si no m'estimau
que m'estim més
que un matau
que viure
si no m'estimau
és una cançó
de la Maria Omar Bonet
molt bé
bé doncs
Jules i Jim
fantàstica
hi va gent
el cicle Trifó
aquesta és la que hi ha
més gent
i va
normal
amb les dues sessions
arriben a fer
ja era la setmana
que ve segur
unes 60 persones
amb les dues sessions
però Jules i Jim
hem de via
arribar a les dues sessions
unes 100 persones
està molt bé
i bueno
ja que som aquí
poder recordar
i llavors ja
d'allò
quines fan
dilluns que ve
dilluns dia 6
a la 1.157
i a 2.159
es projectarà
la P.O.D.U.S
que és la P.O.S
de l'any 1964
amb François d'Orléac
i Jan Dissall
i Neri Benedetti
és una pel·lícula maca
molt maca
molt maca
bé
però té un final tràgic
aquesta
no el recordo t'ara
tampoc no me'l digui
perquè no era lloc
aquesta segur que la veuré
perquè és una pel·lícula
que em va agradar molt
i tinc moltes ganes
de veure-la
dilluns que ve
segur que hi seré
molt bé
doncs apa
ara anem a una altra part
del programa
esteu escoltant
Garcia i Tarribas
anem al teatre
i Tarribas
i vinga
comença ja la temporada
de Teadràlia
veiem que hi ha teatre
a Girona
a Salt
i als voltants de Girona
per exemple
el Teatre de Blanes
on avui divendres
a les 8 del vespre
no us dic a Bonin
Pau Roca
Mar Rodríguez
i Anna Saúl
i representaran
La Presència
una obra escrita
per la Carme Marfay
en Iago Alonso
i que ha dirigit
en Pau Carrió
una obra que ha voltat molt
que explica
la història
d'uns fills
que esperen
la mort del pare
en una masia
ells
i també hi ha
la metgesa
del cap del poble
que els anuncia
que el pare
ja ha mort
són una campaneta
però quan tots
estan reunits
i es pregunten
qui l'ha fet sonar
això és un misteri
que no sé
si s'aclareix
o no s'aclareix
la van poder veure
l'any passat
a temporada alta
que es va estrenar
i aquest any
torna
torna a temporada alta
que en Pere García
no hi podria anar
però que en canvi
el 22
m'assembla que sí
que hi anirà
m'assembla que sí
en canvi a Bescanola
fan el 22 d'octubre
molt bé
s'hi pot anar
a veure
aquí estem parlant
de Blanes
el dia 26 d'octubre
es podrà veure
al Teatre Municipal
de Girona
d'aquesta temporada alta
i el 22 d'octubre
a Bescanó
i aquí estem parlant
de Blanes
que és
precisament
aquest divendres
avui divendres
a veure
què més hi ha?
hi ha més coses
que per exemple
la Factoria d'Arts Escèniques
de Banyoles
també avui
a les 8 del vespre
s'hi podrà veure
la veritat
sobre la llum
que és un can a la vida
i a la recerca
constant
de l'ésser humà
per trobar
la llum
com
una foscòdits
la llum
és una història
obre la senzillesa
de néixer
morir
i entremig
copejar
unes quantes tempestes
l'acció passa
a Reikavix
dins
dies abans de Nadal
quan els dies
duren pràcticament
sis hores
la protagonista
sí, sí
i en canvi
l'estiu duren molt més
la protagonista
és una llevedora
que ha assistit
a uns 2.000 parts
i la llevedora
per aquí
està interpretat
per exemple
la Rosa Renom
que deixa
el seu paper
de la majordoma
que és l'obra
per temporada alta
i ara es posa
en el paper
d'aquesta llevedora
d'aquesta obra
i qui l'acompanya?
la Maria Casellas
l'Andrea Portela
i en Roger Julià
diré que també
la dramaturgia
és de l'Anna Maria Ricard
i l'ha dirigit
la veritat
sobre la llum
en Ferran Utzem
a la sala
de la Planeta
de Girona
aquest dissabte
i diumenge
acull la companyia
col·lectiu
de Sassosiego
que demà
en funcions
de les 6
i dos quarts de 9
del vespre
presentarà
un Segundo
Bajo la Arena
inspirada
en Bodes de Sangre
de Feridigo
Gracia Lorca
com funciona
aquesta obra?
doncs mira
és una obra
que barreja teatre
i música en directe
el públic
està assegut en taules
no sabem
si a la Planeta
la faran
a la sala de dalt
jo el públic
és d'haver partícip
de la celebració
mentre els intérprets
relaten i reviuen
la història
esborrant la frontera
que hi ha entre
l'escenari
i la platea
aquesta mateixa companyia
actua diumenge
a les 6 de la tarda
i a les 8 de vespre
serà el torn
de l'obra
breu visita
a la Gola del Llop
en un grup públic
és convidar
a un solo del bingo
o què passa
en aquest solo del bingo?
mira
d'allà
hi ha una treballadora
no
o sigui
hi ha una
una clienta
que mor
i intenten
fer-li un homenatge
perquè es veu
que era una senyora
molt fidel
i l'obra va d'això
d'una sala de joc
el públic
evidentment
es torna també
amb jugadors
i els textos
d'aquesta obra
i de l'altra
són de l'Àlex Solsona
i la Carla Coll
i que també són actors
no?
sí
també són l'Àlex Solsona
la Carla Coll
l'Àrit Sol de Vila
i en Gaspar Cors
l'Àlex Solsona

on s'est reconnus
on s'est perdus de vue
on s'est reperdus de vue
on s'est retrouvés
on s'est réchauffés
puis on s'est séparés
chacun pour soi
est repartis
dans le tourbillon de la vie
je l'ai revu un soir
aïe aïe aïe
ça fait déjà
un fameux bail
ça fait déjà
un fameux bail
on s'est connus
on s'est reconnus
on s'est perdus de vue
on s'est reperdus de vue
on s'est retrouvés
on s'est séparés
puis on s'est réchauffés
chacun pour soi
est repartis
dans le tourbillon de la vie
je l'ai revu un soir
aïe aïe aïe aïe
elle retombait dans mes bras
elle est retombée
dans mes bras
quand on s'est connus
quand on s'est reconnus
pourquoi se perdre de vue
se reperdre de vue
quand on s'est retrouvés
quand on s'est réchauffés
pourquoi se séparer
alors tous deux
on est repartis
en el tourbillon de la vie
on ha continué a tourner
tots les deux enlacés
tots les deux enlacés
tots les deux enlacés
I demà dissabte, a les 8 del vespre,
al Teatre de Salt, amb la presentació
de El monstre,
escrita i dirigida per Josep Maria Miró
i interpretada per Aurea Márquez,
Joan Negrié i Albert Prat,
començarà teatralment
parlant la 34a edició
del Festival Temporal d'Alta
I com dèiem la setmana passada
una vegada acabada
la representació
en el mateix teatre, o sigui
la gent que està en allà
si volen que no marxin, que veuran
el lliurament del premi
d'aquest any, del premi
Quim Massó d'Obre, i es farà
un acte senzill
i després, doncs, la gent
que s'hi hagi quedat a veure
el lliurament del premi
hi haurà una copa i una tertúlia
a fora, al pati, d'allà, al teatre
Molt bé.
Com hem anunciat
a l'inici del programa
tenim a entrar nosaltres
Narcís Puig, que és el responsable
de tot el que es veurà
a partir d'aquesta setmana
a temporada alta
aquest festival que ja
és conegut
arreu del món
senyor Pere
què li vol dir
al senyor Narcís Puig?
Oi, li vull dir moltes coses
a veure, per això ja li passo
Bon dia, Narcís
Bon dia
A veure, en Pati Smith
va començar el festival
temporada alta
34ena edició
i ara divendres, dissabte que ve
amb la representació
del monstre
de Josep Maria Miró
comença ja
la continuïtat
o sigui, cada cap de setmana
i entre mig també
hi haurà funcions de teatre
A veure, aquesta serà
la primera temporada
en la que tu ets
director artístic
del festival
Des que et van anomenar
director artístic
ha canviat la teva vida?
Una mica, una mica
A quin sentit?
En què tinc més feina
Sí? Bueno, molt bé
A veure
Molt bé, doncs a veure
en què ha canviat?
O sigui, què és el que t'ha
trasbalsat una miqueta
des que ets director
que no feies abans?
És una mica
És per acumulació
una mica
no? És que hagi canviat
com molt la meva vida
diguem
però sí que
evidentment ho teníem
repartit amb en Salvador
jo fa 15 anys
que treballava amb ell
per tant
el festival
diguem que ja el tenia
ja el tenia per la mà
i
de fet estic buscant
encara una persona
que m'acompanyi
i també
que em pugui fer de segon
encara no la tinc
per tant se m'ha acumulat
la meva feina
més la que feia
la d'en Soler
Pots agafar en Pere
Agafar en Pere
també
estem buscant un altre perfil
ara mateix
però
un perfil
segurament
millor
a veure
arriba
un moment Pere
només un aclariment
de totes maneres
aquests 15 anys
en Sunyer
era el director
però
tu ja
sorties
i veies espectacles
avanti
i a més
ves a Sud-amèrica
i és quasi
la teva segona casa
sí
jo des que vaig entrar
i una mica
ja estava parlat
amb en Sunyer
abans d'entrar
en Sunyer
jo vaig començar
al Lliure
i després de fer d'informàtic
vaig començar al Lliure
i quan en Rigola va dir
que deixava la direcció del Lliure
en Sunyer em va venir a buscar
i em va dir
si quan acabés allà
em volia que vingués a Girona
i li vaig dir
que ha encantat a la vida
i ja des del principi
una mica
el que s'ha
sobretot
la part internacional
d'anar a veure espectacles
a contactes
amb altres teatres
amb companyies
amb festivals
etcètera
ja el vaig assumir jo
molt ràpidament
i també una mica
el seguiment
de les companyies joves
diguem
o les companyies
dels artistes
que anaven sortint
vull dir que això
ja ho teníem per la mà
i els últims anys
com més anys han passat
més junts
fèiem la programació
i ens assentàvem
mira doncs he vist això
què ens hi entra
què no ens hi entra
i entre tots miràvem
i fèiem el mapa
vull dir que
ja estava molt a dins
no ha sigut un canvi radical
molt bé
ja que parles de canvis
arribes tu
i comença a haver-hi canvis
o sigui
es canvia l'entrega
dels Premis Quim Masó
torna el llibràleg
es crea un flaix de tardor
i l'any que ve
canviarà el torneig
de dramaturgia catalana
tants canvis
en poc temps
són
aviam
són canvis com diferents
el tema del Premi Quim Masó
que per cert
és demà
que és demà
sí que
o sigui
hem volgut fer coincidir
l'entrega del Premi
amb l'espectacle
que va guanyar l'any passat
una mica per
obrir el Premi
en el públic en general
fins ara
fèiem un acte
on hi havia molt
on era molt
l'entorn de la família
diguem
l'entorn del Premi Quim Masó
els que venien
i seguim
seguim volent
que tot aquest grup
hi sigui
perquè són els impulsors
són els fundadors
és d'on surt el Premi
però volem
que s'ampliï
i que la gent
que el públic
ampliar una mica
a un sector
més ampli de Girona
aquest és un
els llibràlegs
és un
perdó
això de què amplies
perquè ho vegi més públic
tot el públic
que vagi a veure
l'obra de teatre
el monstre
podrà anar llavors
a l'acte de lliurement
de Premi
ho dic perquè
he rebut una invitació
jo per anar
a lliurement del Premi
no, no
jo crec que la invitació
és també per veure l'espectacle
o sigui
el lliurement del Premi
serà immediatament
després de l'espectacle
sí
o sigui
a la teva invitació
Pere
posa a l'espectacle
la butaca
i el de l'op
no, no ho posa
o sigui
el club
no sé què
el convida
una invitació vermella
el convida
a l'entrega
del Premi
Quim Masó
però fixa-t'hi bé
que ja
has de confirmar
quan ho confirmis
et diran
t'assignaran plaça
diguem
vull dir
no
jo no
no hi haurà
però
qualsevol aspecte
que sigui allà
podrà anar després
a l'entrega
del Premi
sí
és que serà
perquè no es mourà
es fa allà mateix
és el contrari
si algú vol marxar
evidentment
podrà marxar
i després
farem una entrega
de Premi
en un format més curt
perquè no hi haurà
les actuacions
etcètera
i després
sortirem
a fer una copeta
diguem
a brindar
pel Premi
en els jardins
de darrere
del TN
doncs vinga
seguim
torna al Llibràlex
Llibràlex
és una cosa
que es va morir
una mica
per la pandèmia
portàvem
cinc edicions
és una cosa
que funcionava
i que ens acostava
a un públic
de barris
que moltes vegades
no arriben
al festival
i la idea
una mica
és
a mi
l'obsessió
no eren els llibràlex
sinó arribar
a públic
que no és
el que arribem
habitualment
perquè sabeu
que és un festival
que té molt públic
però a vegades
dius
si mirem les estadístiques
veus que
menys del 20%
de la població
és la que va al teatre
si ho acostem
a llocs
que no són
on fem teatre normalment
ens acostem
a un nou tipus de públic
que potser després
s'integra al festival
aquest any ho hem fet
recuperant llibràlex
no sé si l'any que ve
seguirem amb llibràlex
o hi era un llibràlex 6
o això encara no ho sé
però sí que
aquesta connexió
amb els barris
i amb espais
que no són els habituals
del públic
del festival
sí que això sí que seguirà
el torres i dermaturgia
ja ho veurem
jo no he dit
que canviarà
a partir de l'any que ve
he dit que ens mirarem
si ha de canviar
portem 100
se l'ho vaig comptar
l'altre dia
120
116 autors
que mai haguéssim dit
quan vam començar
el festival
que existissin
116 autors de teatre
escrivint en llengua catalana
i amb en
això de moment
hem fet unes
ens hem trobat
informalment
amb en Jordi
allò
ostres hem de parlar d'això
aviam com ho podem fer
justament perquè
perquè tingui continuïtat
perquè jo començo a tenir dubtes
que cada any sortin
8 nous autors
que puguem convidar
en el torneig
és una mica
almenys fer-li una mirada
si decidim
ser igual
uns anys més
decidirem ser igual
si decidim
canviar-ho
ho canviarem
però d'entent en tant
les coses
encara que funcionin
perquè a nivell de públic
que és evident
que és un format
que funciona molt
d'entent en tant
s'han de revisar
i veure
com van
que és el que falla
que es pot millorar
per tant
hem de fer aquesta mirada
perquè fa molts anys
que ho fem
una cosa
que ara diré
que perquè és públic
amb en Pere
jo sempre defenso
tots els tornejos
però en Pere
no els ha vist mai
home Pere
almenys un
vine a veure
però en Pere
ho dic perquè
és públic
tu sempre dius
no, no, no
jo no hi vaig
jo no hi vaig
a veure
no, seguim
ràpies un topidor meu
a veure
fleixi de tardor
els malpensats
han pensat
que era una manera
d'introduir
temporada alta a Barcelona
dèiem temporada alta
de fet s'havia introduït
a Barcelona
els últims anys
entre altres coses
i això n'hem parlat
en Sunya
n'havia parlat
moltes vegades
que a Girona
no és que ens falti
un gran teatre
però sí que ens falta
un gran escenari
tenim un gran teatre
però en un escenari
relativament petit
si ho comparem
amb els
en altres teatres
sí, sí, sí
i l'espregeixo al canal
potser
o al teatre municipal
no, em refereixo
em refereixo al municipal
el canal
té més amplada
però té molt poc fondo
es pot ampliar
però llavors
el queda sense públic
i necessitaríem
un aforament
com el del municipal
però amb un escenari
més gran
això ara mateix
no ho tenim
i sobretot
per companyies de dansa
una mica grans
és impossible
portar-les a
diuen
ens falten metros
no podem ballar aquí
llavors
anar al mercat
a presentar
segons quina cosa
aquest era un dels orígens
després vam aprofitar
i vam presentar
en el Rome
algun espectacle
que ja s'havia vist
a Girona
vull dir
havien fet
el Rita de Nebós
havien fet
el Xero
el Dolor
i una mica
a partir d'aquest contacte
i perquè evidentment
tenim contacte
amb Barcelona
contínuament
perquè estem
en el sistema teatral català
i el sistema teatral català
el focus de producció
gran
és Barcelona
veiem
i jo que volto bastant
i que vaig a diferents ciutats
del món
i veus programacions
i reus programes
tota l'estona
veus que Barcelona
que està anant
molt bé
a nivell de teatre
i amb rècords d'espectadors
en aquests últims anys
si mires
la quantitat
de programació internacional
és molt més reduïda
que en altres ciutats
de la mateixa vida
excepte el Festival Grec
que evidentment
és l'altre gran festival
del país
i que allà sí que hi ha
un focus internacional potent
a partir d'això
parlem amb les institucions
bàsicament
amb l'Ajuntament de Barcelona
i amb la Generalitat
i els diguem
escolta
hem detectat això
i hem pensat
que des de
temporada alta
podríem organitzar
una programació
en col·laboració
amb teatres de Barcelona
ens diuen que sí
ens donen un pressupost
que és a part
del de temporada alta
per fer aquest fleix de tardor
i per tant
de fet ara
temporada alta
no passa a Barcelona
temporada alta
és i seguirà sent
i ha sigut
un festival gironí
un festival
Girona
Salt
i entorn de Girona
a mi el que sí
que m'agradaria
encara potenciar més
és aquesta xarxa
de teatres
que Déu-n'hi-do
aquest any
s'estén força
la programació
en teatres propers
sí, sí
portem uns anys
i això està molt consolidat
però penso que
podem trobar altres espais
on també
acostar el festival
perquè penso que
aquest
es provoca un intercanvi
una circulació de públic
que és com interessant
acostar el festival
a altres llocs
i llavors
el que hem fet
justament ara
el que no hi haurà
és això d'aquesta temporada alta
que tingui algun espectacle
a Barcelona
sinó que hi ha un festival
una mostra
és més petit
per tant no sé
si l'hem de dir festival
aquest flash
que el que és
és una mostra de teatre
només internacional
no té res a veure
amb temporada alta
temporada alta
té una part de teatre internacional
però té coproduccions
amb artistes d'aquí
té una mostra del teatre
que es fa aquí
que això no passarà a Barcelona
simplement perquè a Barcelona
això ja està cobert
la producció
i l'exhibició
de coses del país
ja està coberta
però per tant
és una cosa independent
que es fa
des de temporada alta
es crea
des d'una empresa
de Girona
que es diu Vitor
i des d'un equip
que és el que fa temporada alta
però que és independent
de temporada alta
i que tindrà una altra evolució
ja veurem quina
perquè encara no han començat
però que en cap cas
treu res
de temporada alta
d'aquí
molt bé
a veure
tu allà que has parlat
d'això dels espais
dels escenaris
dels teatres
tu quan vas a l'estranger
a veure obres de teatre
ja penses
aquesta no es podrà fer
ja ho veus de seguida
sí
però suposo que
deu ser per espai
per diners
hi ha dos
hi ha les dues coses
o sigui
si tu veus una obra
de 27 actors
que dius aquí
darrere d'aquests 27 actors
hi ha 28 tècnics
al darrere
dius
això
amb el pressupost del festival
si fem això
haurem de deixar de fer
moltes altres coses
al final
és un equilibri
és una mica
el que ha passat amb Hamlet
que fa temps que el buscàveu
sí
Hamlet és una de les
cada any el festival
té alguna
gran producció
i això seguirà sent així
però sí que has de fer
com l'equilibri
el Hamlet
no era tant un tema
és un espectacle gran
i per tant
és un espectacle car
un espectacle gran internacional
sempre és car
però
en el cas del Hamlet
era
aquest Hamlet
quan es va estrenar
que és
de les poques vegades
que a temporada alta
fa un espectacle internacional
que ja s'ha vist a Catalunya
aquest s'havia vist
a Barcelona
just l'any que s'havia estrenat
en aquell moment
va ser un boom
i amb els anys
perquè ja en fa 17
que són molts anys
no és normal
que un espectacle
aguanti en cartell
tants anys
això jo crec
que l'única altra vegada
que havia passat
a temporada alta
va ser amb la xambre d'Isabel
de Need Company
amb Isabel Arrumb
i en Lauers
va ser una inauguració
de fa 5 o 6 anys
potser
que també era un espectacle
que havia passat per Barcelona
i aquest Hamlet
s'ha convertit una mica
en el Hamlet
de principis del segle XXI
recordo que
a final del segle XX
jo no el vaig veure
tot i que era Barcelona
però aquest me'l vaig perdre
el Xeró va fer un Hamlet
que també
el d'en Xeró
no ha marcat de les poques
el vaig veure
el d'en Xeró
amb el cavall
i etcètera
que va marcar
com una època
era com el Hamlet
d'aquella dècada
diguem
era el Hamlet d'en Xeró
en aquest temps
quan ho vam fer a Barcelona
encara no sabíem
què passaria
però en aquest temps
el Hamlet de l'Oster Mayer
amb l'Ars Endiger
perquè penso que és un Hamlet
on el director
és molt important
però l'actor
que ho interpreta
que és una primera figura
també ho és
s'ha convertit una mica
també en el Hamlet
referent
d'aquest principi
del segle XXI
llavors vam dir
això val la pena
recuperar-ho
amb l'Oster Mayer
que ha estat
bastantes vegades
a Girona
hi ha una relació
molt propera
amb ells
amb la seva casa
i
escolta
mirem si què
aquesta va ser la primera pregunta
primer mirem si què
perquè
el teatre tal
ens diuen
sí
potser hem d'anul·lar alguna fila
però crec que ho podem fer
doncs va
mirem-ho
i ens ha costat molt de temps
sobretot
perquè
aquest actor
en l'arts
el que fa de Hamlet
ara ja no està
a la companyia
del teatre
va per lliure
llavors
el que ha sigut difícil
i el que per exemple
l'any passat
va ser quadrar
les dates del festival
amb les dates del teatre
i amb les dates de l'actor
aquelles que hagués lliure
exacte
rodatges
assajos
i aquestes coses
molt bé
a veure
seran 92 espectacles
programats
16 internacionals
22 coproduccions
i altres espectacles
d'aquests 92
quants n'has triat tu?
92
en total?
sí
i tu per exemple
quants
a veure
o sigui
potser en podem treure algun
tot i que també
estava a la tria
però vull dir
el Hamlet
l'estem treballant
des de fa més d'un any
per tant jo no era director
com vam començar
a parlar d'aquest Hamlet
o igualment
però he estat a la decisió
també
igualment
amb la producció
d'aquest any
amb l'Odà i la misèria
ens farà feliços
d'en Gabriel Calderón
que també
aquests projectes
de portar un director estranger
a treballar
amb artistes d'aquí
això es fa com
amb més temps
per tant
ja estava parlat
abans que jo fos
nomenat director
però vull dir
que al final
la tria l'he fet jo
val, sí, evidentment
sí, sí
a veure
la gran feina
de fer un festival
com aquest
hi ha doncs fixes
com poden ser
l'Angélia Calidell
Gabriel Calderón
o el mateix
Oster Mayer
en Rigola
la Veronal
i llavors
molta cosa de focus
o sigui
hi ha coses
de per aquí
com és que us plantegeu
això
d'anar d'un extrem
diguem
de quasi bé a l'altre
justament perquè
penso que això és una
de les coses
que defineix el festival
que és una frase
que anem repetint
i no m'ho l'ha inventat jo
perquè en Sonia
ja la deia
feia temps
però penso que
els festivals
es van definint
amb els anys
i es va creant
una estructura
que tu la vas modificant
però jo em trobo
un festival
amb una estructura
i aquesta estructura
funciona
per tant
aquesta estructura
continuarà
la frase és
que volem fer
un festival
on cada ciutadà
trobi algun espectacle
que li interessi
no que els espectacles
siguin interessants
per tots els ciutadans
perquè això no existeix
tothom té els seus gustos
i tothom té les seves maneres
però sí que tothom trobi
alguna cosa que li interessi
és evident que hi ha una part de públic
que té ganes de veure
els espectacles
que han funcionat a Barcelona
i que han sigut un èxit
i amb actors coneguts
estic pensant en en Pou
i el Gegant
etcètera
però també hi ha una part de públic
que ens demana coses més
més diferents
o trencadores
o contemporanis
diguem
els adjectius no són importants
i entremig dels que només
volen veure coses
conegudes
i confirmades
i assegurades
d'alguna manera
perquè ja ho han vist
en el públic
i els que volen
la novetat
i la cosa més radical
i descobrir coses
hi ha tot un ventall de gent
on els seus gustos
o els seus interessos
passen d'un lloc a l'altre
i això és el que intentem fer
per això anem d'un extrem a l'altre
que dius tu
vinga
a veure
jo tinc una pregunta per fer
a veure
veig que cada cop
entre la ciutat invisible
i el mateix festival
sembla que es volguin
abarcar més coses
va començar
amb volar tempo
que està funcionant molt bé
ara aquest any
he vist alguna cosa
llavors va sortir artèria
llavors aquest any
he vist una cosa
que se'n diu talent jove
no és abarcar
molt més coses
del conte
que un simple festival
en què hi ha una representació
en un escenari
i prou
és que
és que tot això
o sigui
són coses diferents
a tempo
és un programa
de la Fundació de la Ciutat Invisible
on Temporada Alta
hi col·labora
amb dos projectes
molt concrets
que és el Temporada Alta
a l'aula
que és el de portar
artistes a dintre l'aula
portar artistes a l'aula
aquest any
farem també
la direcció contrària
que és
aprofitant
que alguna cosa
està programada
a Temporada Alta
fer una funció matinal
per instituts
o per escoles
i després fer la funció
familiar
diguem
per tothom
l'altra cosa
és Artèria
que és un programa
per intentar
que els joves
puguin accedir
al teatre
més fàcilment
bàsicament
en millors condicions
econòmiques
i això
fa uns anys
que funciona
i seguirà funcionant
però això és un programa
pel públic
o sigui
un és un programa
per les escoles
això és un programa
pel públic
i el de talent jove
de moment
és una etiqueta
però és una manera
per mi
de posar el focus
en una generació
d'artistes
que encara no són
els noms
que la gent reconeix
o que la majoria
de la gent reconeix
però que fa anys
que treballen
que ens sembla
que la seva feina
és interessant
i que està en un festival
com Temporada Alta
i en algunes ocasions
ser coproduïts
per Temporada Alta
entre altra gent
nosaltres fem
la part de feina
que podem
i jo penso
que aquesta feina
l'hem de fer
entre totes les institucions
però és veritat
que Temporada Alta
té una mica de focus
per tant
aquesta Temporada Alta
segurament
no és el mateix
que estar a la programació
d'un teatre petit
de qualsevol ciutat
perquè té més visibilitat
a nivell periodístic
etcètera
per tant
això ja és donar-los
un cop de mà
i també és un festival
en públic
i per tant
segurament
és acompanyar el públic
a descobrir
un artista nou
i en els casos
en què podem posar
algú de coproducció
és ajudar
aquests artistes joves
que jo crec que
com que la joventut
es va allargant
entre tots
entre tots
també
és com
bueno
té 35 anys
encara és jove
que vagi fent
ja aviam què passa
i dius
som en 35 anys
la gent
li agrada estar
una mica
en una situació
una certa estabilitat
i poder treballar
en unes certes condicions
etcètera
etcètera
per tant
si podem ajudar
amb una mica
de diners
de finançament
que un espectacle
pugui tenir
una factura
més bona
pugui créixer
sigui en mida
o no
o sigui en qualitat
doncs penso
que és part
de la feina
que hem de fer
com a festival
però és tot compatible
al final
els espectacles
de talent jove
són els espectacles
que estan
a la programació
i per tant
hi ha un públic
i uns artistes
que es posen en comú
que això és
com és veritat
és tota la raó
això és la base
d'un festival
molt bé
estem parlant
amb en Narcís Puig
que és el responsable
del director
de temporada alta
i hem d'anar acabant
perquè el temps
tens alguna pregunta
més
no jo una cosa
temporada alta
la gent
ho associa
amb teatre
temporada alta
teatre
i si hi mires
realment
n'és el que hi ha més
però dansa
cada vegada
va pujant més
i sobretot
la música
cada vegada
hi ha més
gent
cantants
grups
que van dir
el circ
vull dir
cada vegada
el cinema
també hi ha
vull dir
es va ampliant
amb altres
sí
jo crec que
és un festival
d'arts escèniques
on el teatre
és predominant
això
com dius tu
mirant la llista
d'espectacles
és una evidència
també és veritat
que
amb els anys
els gèners
s'han barrejat una mica
ara hi ha dansa
que no ballen
i hi ha teatre
on entre mig
poden ballar
o es mouen
d'una certa manera
però encara
jo crec que encara
el públic ens demana
que classifiquem
com que hi ha tants
espectacles
que classifiquem
una mica els espectacles
a la llista
que tens
a davant
diu
teatre
veuràs que hi ha
algun espectacle
que està repetit
i que està
a més d'una
a més d'un lloc
o perquè és música
i teatre
o perquè
etcètera
etcètera
però sí
jo crec que és un festival
d'arts escèniques
teatre
dansa
circ
i música
conviuen
més cinema
com bé
sabeu
vull dir que
és un festival
que intenta
tocar una mica
tot
però sí
les arts escèniques
i concretament
el teatre
és el centre
també perquè
si mirem
la producció
d'arts escèniques
en el país
la producció de teatre
o la producció
de dansa
o de circ
no és la mateixa
jo crec que estem
bastant
en les proporcions
del que es produeix
en el país
bé
acabem
suposo que deu ser conscient
que a partir
d'aquest cap de setmana
molta gent
anirà de bòlit
per què
combinar
amb una veu de teatre
tu aniràs de bòlit
organitzant-ho
però
en aquests moments
el senyor Pere
ja té ocupat
tots els caps de ser mar
i molta gent
que va de bòlit
i tinc una última pregunta
la pregunta
que no li deuen
haver fet mai
si haguessis de triar
5 espectacles
de temporada alta
què triaries
per anar a veure
tu eh
vull tindre 6 puig
no un que cregui
al públic
li agradarà
si són els meus
aquesta pregunta
a vegades te la fan
què recomanes
dius
una cosa recomanar
i l'altra
tu què aniries a veure
a veure
jo aniria a veure
més de 5
però si n'he de dir 5
a veure
aniria a veure
segur el Hamlet
de l'Ostermeyer
que ja l'havia vist
però que tinc moltes ganes
ja no hi ha entrades
ja per això
no
els dos primers que diré
no hi ha entrades
però hi ha una llista d'espera
i
a vegades
i se n'alliberen
vull dir que no és
no és
no
no el 100% de les vegades
però vull dir que no és una tonteria
apuntar-se a la llista d'espera
realment
realment n'acabem venent
tenim el Hamlet
tenim el Hamlet
un altre seria
el sepoco de l'Angeli Kaliedel
però la gent
s'haurà de chegar
a quarts de 6 del matí
sí una mica abans
perquè comença a tres quarts de 6
l'espectacle
això és
això és perquè allà vol
això és perquè allà vol
vol que s'acabi
amb la sortida del sol
ostres i ara
n'hi ha tants
que em costa triar
mira diré
un espectacle
de qui diguen un
de qui veu
que també he vist
mira us diré un espectacle
que també he vist
i que em va agradar molt
que és un espectacle
bastant diferent
perquè és una proposta
de poesia i música electrònica
que és
Tobeta
d'en Frank Güellar
i la Judit Cortina
el Güellar s'està pujant molt
veig que ell dirigeix
tu ara també està
en el torneig de dramatúrgia
sí el torneig és una cosa
que ja n'havíem parlat
altres anys
i per calendari
no podia
diguem
i aquest any ha coincidit
moltes coses
Tobeta és un espectacle
que he vist
per això el recomano
perquè és una combinació
de poesia
text i música
que és bastant
inhabitual de veure
en els escenaris
després també fa
allò d'un espectacle nou
que es diu
Un Estadat
que això era un text seu
que al final
una productora privada
li ha agafat
i l'estan muntant
amb la Míriam Iscla
i en D'Afris Valdús
i estava
Estava amb aquella obra
de la manada
en Guellar
Sí
Estava amb Jauria
i últimament
va fer l'herència
també
Vinga
de moment en tenim tres
En tenim tres
Què més?
Aviam
Per
Què tal aquest
Maprexó?
Sí
també
també
és una possibilitat
això és una producció
del
de la Perla
de la Perla
diguem
això és la biblioteca
aquesta és una combinació
de Teatre Català
i Teatre Estranger
perquè hi ha
Dic que tots els actors
parlen en anglès
i són dos d'aquí
Això es fa en anglès
Sí
hi ha una excepció
que és
l'Andrew Tarbet
que és
el seu primer idioma
és anglès
però viu aquí fa molts anys
i han portat
en els Tiger Lilies
que és un grup de música
que havia fet un concert
al festival
jo no treballava
al festival
vull dir que
almenys fa
deu fer
18-20 anys
que havien vingut
i aquí
s'han ajuntat
i la veritat
és que ha sortit
una proposta
on també
la música
i el teatre
lliguen molt
i
i és una proposta
sí
també interessant
va
te'n dic un
te'n dic un
del país
i de
i de
és la mort
i la primavera
jo crec
un altre
que diria
el de la Veronal
el de la Veronal
he vist ara
molt bones crítiques
a un nacional
jo encara no l'he vist
a l'espectacle
perquè van estrenar
a l'estiu
per tant
està el programa abans
però la Veronal
jo crec que és una garantia
aquests últims anys
és com la
possiblement
també gola
no?
gola també
però com que ja la vaig veure
l'any passat
potser me la posaria
a la vista
molt bé
doncs escolta
Narcís
moltíssimes
molt bé
molt bé
doncs mira
d'aquestes
de cinc
aniré a veure tres
està bé
està bé
no coincidia
amb tot
i tant
molt bé
d'acord
Narcís
moltes gràcies
no no
ja està
pleguent
perquè ja
passem del temps
Narcís
cada setmana
parlem
i irem recordant
tot el que es fa
i fins i tot
moltes vegades
entrevistem
personatges
que veien
per tant
temporada alta
està ben considerat
en aquest programa
i també està
molt ben considerat
els directors
d'aquest programa
ho deia per ensunya
que sempre va venir
sabeu
sabeu
que els directors
d'aquest programa
també estan molt ben considerats
per temporada alta
doncs vinga
Narcís
moltes gràcies
que vagi molt bé
el festival
i ja ens veurem
i ens veurem
per la porta
ens veurem
a les mitges parts
ens veurem
jo crec que ens veurem
ja aquest cap de setmana
al Teatre de Sal
o sigui que
comencem allà
molt bé
adéu-seu
moltes gràcies
bé doncs
després d'haver escoltat
en Narcís
Puig
recordar que
i s'ha comentat
que dilluns
dies sis
comença
torna
ja per quinzena vegada
el Torneig de Dramaturgia
Catalana
que aquest any
serà presentat
per la Maritxell Llanes
una altra vegada
ja ho havia fet
alguna vegada
sí
alguna vegada
ho havia fet
i que
concretament
a les 8 de la vespre
hi haurà
Maritxell Aguilar
guanyadora del Torneig de Dramaturgia
Valencià
versus Laura
Mas Miquel
Laura Mas Miquel
és d'aquí Girona
és la filla
de la Núria
molt bé
Núria Martí
això
doncs és la filla
que a més a més
és atriu
i tot això
és la que
el Torneig serà
a través de
les obres
d'aquestes dues dones
i repetim
a les 8 del vespre
a la Planeta
pràcticament
ja sempre està ple
només a veure
si algun
no hi va
val
dos euros
l'entrada
i bé
allà també
hi trobareu
Narcís Puig
perquè no falla mai
molt bé
doncs
un Torneig
que comença
com ha dit
en Guillem Dilluns
i que tindrà
una gran final
que serà
el dia 1 de desembre
sí
i ara
anem al cinema
però abans
a veure
que hi hagi
l'entraducció
esteu escoltant
Garcia i Tarribas
anem al cinema
i què fem abans
d'anar al cinema
doncs passem
per la llibreria
i el senyor Tarribas
com a bon llibreter
llibreter
a mèrit
ens aporta
un llibre
sí
un llibre
que és un llibre
normal
vull dir
de format normal
perquè
tot està editat
per la mateixa
editorial Notorious
la mateixa
que aquells llibres
que li daren tant
i és un llibre
que
el nostre amic
per dir-ho d'una manera
Corsi Lluís Garci
sempre torna
eh
sí
en Garci
així és nou
això
jo entre el títol
que he vist
que me sona
ja molt
em semblava que era una mena
de reedició
sí
que gran és el cine
bé
Garci
que va tenir el gran encert
fa molts anys
a través de la televisió espanyola
de fer un programa
que és
que gran és el cine
sí
això mateix
en la que
fins i tot es van sortir
vídeos
de les pel·lícules
que havien fet
recopilacions
en la que hi havia
una tertúlia
amb diversos personatges
des de diators crítics
i una tertúlia
en la que fumàvem molt
precisament
durant aquella època
i estava molt bé
perquè era
fer una pel·lícula
primer presentar-la
de què anava
com aniria
i llavors
hi havia una tertúlia
sobre la pel·lícula
que era molt i molt interessant
i a més a més
anaven passant
fragments
perquè
ressaltava
el que deien
això va durar
durant uns anys
llavors
es va deixar de fer
i llavors
Garci
va fer uns llibres
va fer de tot
va fer una sèrie
de vídeos
i Garci
no es pot treure
de sobre
aquest programa
perquè ara el fa
aquest mateix programa
a la 13
imagina't
a la 13
però que no tenen
poder diners
per comprar pel·lícules
o el que sigui
home
a Televisa Espanyola
ja ho tenien tot
molt fàcil
doncs resulta
que el que fan
és fer només
el col·loqui
la tertúlia
de pel·lícules
i llavors
passen imatges
i tot això
em sembla que
aquest de la 13
tampoc ja no es fa
però durant una època
molt bé
i el llibre
de què tracta?
el llibre
el que han fet
en aquest cas
és que fa
dues grans
pel·lícules
molt significatives
una d'elles
és de l'any
1961
si no m'equivoco
61
dirigida
per Robert
Rosen
i que és
el Buscavides
vostè se't recorda
el Buscavides
no me'n recordo
però sé que és
del Buscavides
ah però és
de Villari
que és la manera
del Cordo
hi ha una lluita
entre el Gordo
i en Paul Newman
que és el que vol
guanyar
llavors se'n va fer
una versió
amb en Tom Cruise
una continuació
molt bé
doncs
el Buscavides
el que han fet
en aquest cas
és
en el llibre
transcriure
en el llibre
tota la tertúlia
després de la pel·lícula
i per tant
hi ha algunes fotos
de la pel·lícula
i el Buscavides
la tertúlia
hi havia
José Luis García
Antonio Muñoz Molina
Antonio Jiménez Rico
i Juan Miguel
i Juan Miguel Lamed
està bé
l'altra pel·lícula
els coneixia tots
aquests
per això
l'altra pel·lícula
hi ha
la gran pel·lícula
de John Ford
Centauros del Decier
molt bé
en aquest cas
a la tertúlia
hi ha
José Luis García
Miguel Marías
Eduardo Torres Dulce
i Juan Miguel Lamed
i per tant
el que hi ha
és la transcripció
si col·loquis
la transcripció
del programa
de televisió espanyola
doncs això dona
jo que fer
300 o 400 llibres
per exemple
és el que deia
que en García
va vist
que gran és el cine
el llibre
aquest que acaba
de sortir
pràcticament
perfecte
doncs dit això
anem a mirar
ara pel·lícules
que arriben
jo sé que arriba
una que se'n diu
La sospetxa de Sofia
dirigida per
l'Imanol Uribe
amb l'Àlex González
Aura Garrido
i Irina Bravo
com a protagonistes
aquí hi ha una parella
que està formada
per una tal Sofia
i un tal Daniel
que viu tranquil·lament
fins que un dia
ell rep una carta
que el conviden
a anar a Berlín
en el temps
de la Guerra Freda
a conèixer
la seva mar biològica
ell hi va
tranquil·lament
pensant-se
que seria això
però
cau amb un gran parany
i és que
el conviden
en que
entri
en una xarxa
una xarxa
que està formada
per personal
de la QGB
que intenten
establir
el seu contracte
operatiu
a l'Espanya
franquista
o sigui que la història
se complica molt
llavors
una altra pel·lícula
que arriba
sí
aquesta està dirigida
per Guillaume
Niclot
allò que deia
la francesa
ho deia perquè
ja és una pel·lícula francesa
abans comentava
que només
entren pel·lícules franceses
és una pel·lícula
dirigida per aquest senyor
en Guillaume Niclot
que se'n diu
La Divina Sara Bernard
que té com a protagonistes
la Sandrine Kimberlaine
el Loren Lafet
i l'Amir Kassar
l'acció té lloc
a l'any 1915
i aquí explica
el seu gran amor
de Sara Bernard
un amor
que va marcar
la seva existència
un fet
que va motivar
que es descobressin
les passions
emocions
i secrets
que van definir
la seva carrera
i que van fer
que el món conegués
no sols
la diva del teatre
sinó també
a la dona
que amagava
el darrer mite
que tot el món coneix
em pensava
que la farien
el trifol aquesta
no, no, no
aquesta no
i n'hi ha una altra
en aquest cas
és espanyola
sí
Un fantasma
en la batalla
d'Agustín Díaz Llanes
m'agrada això
perquè tant
Emmanuel Oribe
que dirigia
La sospitja de Sofia
com l'Agustín Díaz Llanes
que nadie
en la red
de nosotros
quan estem muertes
eres el mateix director
són directors
d'un cert prestigi
doncs bé
d'Agustín Díaz Llanes
es veurà
un fantasma
en la batalla
protagonista
Susana Beitua
Andrés Gertrúdix
i Ira Elias
aquí trobem
una jove guàrdia civil
infiltrada
durant més de 10 anys
dins d'ETA
mentre el país
viu uns moments
de tensió política
i social
ella posava
la seva vida
en perill
localitzant
zulos
d'armes
amagats
al sud de França
la seva tasca secreta
marcarà un punt d'inflexió
amb la lluita
antiterrorista
i una pel·lícula
que també arriba
i aquesta
és catalana
que va estar al festival
de Venècia
que és
Estrany Riu
de Jaume Claret
Moixart
de moment
he vist el trailer
dues vegades
i no he entès
res del que diu
el noi
bueno
doncs aquesta pel·lícula
s'estrena
avui
i també
dijous que ve
diguem-ho ja
a dos quart d'avui
del vespre
el dia 9 d'octubre
dos quart d'avui
hi haurà
Jaume Claret
que evitarà
a presentar-la
en el cinema
Trifó
per tant pot
aprofitar
diguent
escolti no he entès
el que posa
en el trailer
però escolti
i li preguntar
quina edat té vostè
i dirà
107 anys
molt bé
normal
la pel·lícula
què explica
més o menys
explica la història
d'un
d'un nano de 16 anys
que viatja
pel Danubi
amb la seva família
amb vaixell
i fan càmpics
i diu molt bé
tot és molt maco
fins que hi ha un moment
que com sempre passa
hi ha coses
sempre hi ha coses
que compliquen
una cosa que trenca
aquella delícia
de vida
que estàs veient
i passen coses rares
i fins i tot
en la relació
de Didac
amb la seva família
la pel·lícula
està interpretada
per Jan Monter
la Neusica Bonin
que hem parlat
que està
a teatre
i Jordi Oriol
és una pel·lícula
que
tot i que
s'ha vist
solta l'aire
té punts misteriosos
i és la primera pel·lícula
d'aquest
Jaume Claret
i que
ja ha tingut
molt bones crítiques
i la gent diu
que aquí
ha nascut
un gran director
un gran explicador
d'històries
perquè aquesta
és una història
molt bonica
una vella història
d'amor
i molt ben filmada
però també
segons la crítica
la gent que l'anen veient
és una mirada poètica
i diferent
a l'adolescència
captada
amb molta
persuasió
i personalitat
i
també
és un
bonic
i sensible
viatge
i també
és
una mena
cap al descobriment
del desig sexual
molt bé
de l'adolescència
de l'adolescència
el descobriment
vaig veure el tràiler
i hi ha un moment determinat
que no sé si són
un noi i una noia
o són dos nois
ha vist el tràiler
he vist el tràiler
i no s'ha donat
compte d'això
sí
no sabem
de què va l'història
molt bé
a veure
ja que parlàvem
del Trifó
recordem això
recordem d'aquest dilluns
dins del cicle
François Trifó
es podrà veure
la piel suave
l'apodús
de l'any 1964
amb la François d'Orléac
i en Jean Dicet
i de protagonistes
i allà hi podeu veure el senyor Pérez
segons d'acabar
sí, sí, sí
i recordar-vos
que per la sessió d'Estrany Riu
amb el seu director
Jaume Canaren
ja s'estan manent entrades
es poden comprar entrades
bé, de fet
sempre es poden comprar entrades
anticipades
de totes les pel·lícules
però aquí ja s'han posat
ho dir perquè a vegades
sí
es poden comprar sempre entrades
sempre es poden comprar entrades
sempre es poden comprar entrades
abans
vostè arriba allà
i ensenya
que ja té l'entrada
molt bé
vinga, doncs
portem a la música
tornem a la versió
de l'any 2023
i drets de Sant Seb Bolivar
que després de Londres
el 20 d'octubre del 24
va anar al Teatre Sant Jims de Bromboi
amb una cosa poc usual
va permetre que els quatre protagonistes
fossin els mateixos que a Londres
cosa que tractant-se d'actors
no coneguts als Estats Units
els sindicats normalment no permeten
així que la Nicole Sheitzer
com a norma
en Tom Francis com a Joey Gellis
la Grecia com a Betty
i en David Taxon com a Max
o Servent
van ser a Bromboi
aquest Sant Seb Bolivar
va guanyar el Premi Toni
a la millor reposició d'un musical
i la Nicole Sershinger
va guanyar el Toni
com a millor actriu protagonista
en un musical
ara escoltem en David Taxon
que com a Max
el fidel Servent de la Norma
diu que ella és
l'estrella més gran
amb això
us diguem adeu
fins la setmana que ve
que vagi bé
adeu-siau
a face on every billboard
as was the face you'd think of
a face on every billboard
in just a single week
she'd get ten thousand letters
men would offer fortunes
for a bloom from her corsage
or a few strands from the hay
today
today
she's half forgotten
but it's the pictures
that got small
she's the greatest
star of all
then
you can't imagine
the way fans
sacrificed themselves
to touch a shadow
there was
a barrager
who hanged himself
with one of her
discarded stockings
she's immortal
she's immortal
hold inside
that flickering light beam
is a youth
which cannot
fade
madame
madame's a living legend
I've seen so many idols fall
She is the greatest star of all
When he'd gone, I stood looking out of the window a while
There was a ghost of a tennis court with faded markings and a sagging net
There was an empty swimming pool where so many silent movie stars of the past must have swung 10,000 midnights ago
And there was something else
The chimp's last rites
As if she were laying a child to rest
Was her life really as empty as that?
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...
To be continued...